Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra", 2-6-99
Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" Exposició de motius A Andorra, com a la majoria de zones de muntanya, s'ha produït un procés d'abandonament de la ramaderia, tot i així l'experiència i la manera de fer dels ramaders del país han fet possible una producció ramadera que no només ha tingut un paper clau en la conservació del paisatge sinó que ha adquirit un gran prestigi. Per tal de mantenir i potenciar l'activitat ramadera, el Govern posa en marxa una política de foment de la qualitat per tal de diferenciar i prestigiar davant els consumidors la carn produïda al país.
Els articles 1.1.b), 4.1.g) i 4.2.i) ) de la Llei sobre la utilització dels signes d'Estat, de data 20 de juny de 1996, faculta el Govern a autoritzar l'ús de signes o segells de control o de garantia, i també a definir-ne la forma oficial. L'objecte d'aquest Reglament és definir la forma oficial del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" i establir el procediment d'autorització per a la utilització d'aquest signe.
A proposta de la Ministra d'Agricultura i Medi Ambient i d'acord amb el Govern, en la sessió de 2 de juny de 1999, s'aprova el present Reglament.
Capítol I. Definició de la forma oficial del segell de
control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra"
Article 1
Forma oficial del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" 1. El segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" té la forma oficial descrita a l'annex 1.
Les aplicacions gràfiques derivades de la forma descrita a l'apartat 1 d'aquest article i contingudes en el Llibre de normes gràfiques del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra", elaborat pel Govern, també han de ser considerades formes oficials del segell.
Capítol II. Sol.licituds
Article 2
Presentació de la sol.licitud d'autorització La sol.licitud d'autorització d'utilització del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" s'ha de presentar davant del Departament d'Agricultura, mitjançant el formulari establert a aquest efecte.
Article 3
Contingut de la sol.licitud d'autorització 1. Tota sol.licitud d'autorització d'utilització del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" ha de contenir les indicacions següents:
Si el sol.licitant és una persona física, el nom complet;
Si el sol.licitant és una persona jurídica, la denominació social completa i la forma jurídica segons la qual està constituïda;
L'adreça postal de la persona sol.licitant;
La utilització que se sol.licita poder fer del signe, en particular:
Si es vol utilitzar en la comercialització de la carn.
ii) Si es vol utilitzar en publicitat, ja sigui gràfica o visual o per fer referència al segell en publicitat audible.
Tota sol.licitud d'autorització d'utilització del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" també pot contenir les indicacions relatives al sol.licitant, o sol.licitants, següents:
Tota altra indicació que en faciliti la identificació, com ara el número de passaport;
Tota altra dada que faciliti poder contactar amb la persona sol.licitant, com ara el número de telèfon o el número de fax.
Article 4
Contingut específic d'una sol.licitud per utilitzar el segell en publicitat Si és una sol.licitud per a la utilització del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" en publicitat, la persona sol.licitant ha d'aportar proves documentals que acreditin que participa en la comercialització de carn autoritzada a utilitzar el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra".
Article 5
Contingut específic d'una sol.licitud per utilitzar el segell en la comercialització de la carn 1. Tot ramader que vulgui produir un vedell o vedella, la carn del qual es pugui comercialitzar amb el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra", ha de sol.licitar la seva inclusió al programa de control del Departament d'Agricultura establert segons l'article 10, abans del deslletament de l'animal.
Tot ramader que vulgui produir un bou, una vaca o una anolla, la carn del qual es pugui comercialitzar amb el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra", ha de sol.licitar al Departament d'Agricultura la seva inclusió en el programa de control del Departament d'Agricultura, després de la selecció de l'animal. Poden optar a aquesta selecció tot bou, vaca o anolla que compleixi les condicions següents:
Estar inscrit al Padral del Govern.
Ser d'una raça d'aptitud càrnica o dels creuaments entre aquestes.
Haver estat criat en règim extensiu o semiextensiu amb una alimentació base de farratges i pastures.
Presentar un estat sanitari i una conformació satisfactoris.
Tenir una edat entre 12 mesos i deu anys.
Excepcionalment el Departament d'Agricultura pot autoritzar bestiar de més edat si el seu bon estat ho justifica.
El Departament d'Agricultura acordarà amb el ramader la data d'inici del programa d'engreix de l'animal seleccionat segons l'apartat 2.
La sol.licitud d'inclusió al programa de control ha de ser presentada al Departament d'Agricultura utilitzant l'apartat corresponent del formulari de la sol.licitud d'autorització i ha de contenir les dades següents:
Com es té previst portar a terme tot el procés de producció de l'animal.
Qui efectuarà el subministrament dels aliments concentrats i de quina forma.
Quan un ramader vol sol.licitar la inclusió simultània de diversos animals en el programa de control, pot utilitzar la mateixa sol.licitud d'autorització per a tots ells.
Capítol III. Normes de cria, engreix i sacrifici perquè
la carn d'un animal pugui ser comercialitzada amb el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra"
Article 6
Cria, engreix i sacrifici de vedells i vedelles Perquè la carn d'un vedell o vedella es pugui comercialitzar amb el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra", el vedell o la vedella ha de complir els requisits de cria, engreix i sacrifici següents:
Ha de ser nascut de vaques inscrites al Padral del Govern i engreixat en una explotació ramadera ubicada a Andorra, la qual des del naixement de l'animal fins a la finalització de l'engreix es dediqui exclusivament a la producció de carn per ser comercialitzada amb el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra". Excepcionalment, en el cas de mort d'algun vedell o vedella durant els primers quatre mesos de vida, podrà ser substituït per un altre vedell o vedella que provingui de vaques inscrites o no inscrites al Padral del Govern, amb autorització prèvia i amb la supervisió del Departament d'Agricultura.
Ha de ser d'una raça d'aptitud càrnica o un creuament entre races d'aptitud càrnica.
Ha de ser fill/a d'una vaca criada en règim extensiu o semiextensiu, on l'alimentació base sigui de farratges i pastures.
Ha de ser alletat directament per la seva mare durant un període mínim de quatre mesos.
Al moment de deslletar-lo s'ha d'engreixar sol o en lots de quinze animals com a màxim.
Ha de ser engreixat en espais que permetin una densitat i maneig dignes; en especial ha de disposar d' una superfície mínima de 3 m2 per cap, en locals desinfectats i sotmesos a processos de buidatge sanitari d'almenys quinze dies entre les diferents engreixades.
Durant el període d'engreix ha de ser alimentat a base de palla o fenc com a aliment de volum i d'un aliment concentrat que ha de complir les normes següents:
i. La seva composició ha de complir els requisits definits a l'annex 2 d'aquest Reglament.
ii. No pot incloure antibiòtics ni altres medicaments, excepte en els casos puntuals en què sigui necessari, per prescripció del veterinari, subministrar algun medicament amb l'alimentació.
iii. En cap cas no es poden incloure estimulants de creixement de cap tipus.
En cap cas pot ser sotmès a cap tipus de tractament d'anabolitzants, hormones, estimulants de creixement, finalitzadors ni a cap tractament medicamentós no autoritzat pel Departament d'Agricultura.
No pot ser sotmès a cap tipus de tractament medicamentós trenta dies abans del sacrifici, excepte en el cas d'un tractament aplicat sota prescripció veterinària que certifiqui la data de supressió del medicament i aquesta sigui anterior a la data de sacrifici.
S'ha de sacrificar a una edat compresa entre vuit i dotze mesos, en un estat d'engreixament satisfactori i amb uns pesos recomanats de:
i. Vedelles: de 200 kg a 260 kg ii. Vedells: de 240 kg a 320 kg k) Se li ha d'ocasionar el mínim estrès possible durant el transport i l'espera abans del sacrifici, assegurant com a mínim les condicions següents:
i. La separació dels animals per lots i sexes durant l'espera abans del sacrifici.
ii. No poden transcórrer més de dotze hores ni menys d'una des de l'arribada de l'animal a l'escorxador fins al seu sacrifici.
iii. Han de disposar durant tot el període d'espera abans del sacrifici, d'aigua en bones condicions.
La seva canal ha de complir els requisits de conformació mínima i de grau d'engreixament establerts en l'annex 3.
El pH de la carn ha de ser inferior a 6 al cap de vint-i-quatre hores del sacrifici.
La seva canal s'ha de deixar madurar a la cambra frigorífica durant un període mínim de 48 hores.
Article 7
Cria, engreix i sacrifici d'anolles, vaques i bous Perquè la carn d'un bou, vaca o anolla, seleccionat segons les disposicions de l'article 5.2), es pugui comercialitzar amb el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra", a partir de la data d'inici del programa d'engreix controlat el bou, vaca o anolla, ha de complir els requisits d'engreix i sacrifici següents:
La seva alimentació de base han de ser pastures o farratges, i ha d'estar complementada amb un aliment concentrat que ha de complir les normes següents:
i. La seva composició ha de complir els requisits definits a l'annex 2 d'aquest Reglament.
ii. No ha d'incloure antibiòtics ni altres medicaments, excepte en els casos puntuals en què sigui necessari, per prescripció del veterinari, subministrar algun medicament amb l'alimentació.
iii. En cap cas pot incloure estimulants de creixement de cap tipus.
S'ha de seguir el programa d'engreix controlat durant un període mínim de dos mesos fins a arribar a un engreixament òptim de l'animal.
Cal disposar d'un espai mínim d'1,80 x 1,15 metres en estabulació tradicional i 6 m2 en estabulació lliure i d'un ambient sa i ventilat.
En cap cas pot ser sotmès a cap tipus de tractament d'anabolitzants, hormones, estimulants de creixement, finalitzadors ni a cap tractament medicamentós no autoritzat pel Departament d'Agricultura.
No pot ser sotmès a cap tipus de tractament medicamentós trenta dies abans del sacrifici, excepte en el cas d'un tractament aplicat sota prescripció veterinària que certifiqui la data de supressió del medicament i aquesta sigui anterior a la data de sacrifici.
S'ha de sacrificar a una edat compresa entre catorze mesos i deu anys, amb un grau d'engreixament correcte i ha de presentar un estat sanitari i una conformació satisfactoris. Excepcionalment el Departament d'Agricultura pot autoritzar bestiar de més edat si el seu bon estat ho justifica.
Se li ha d'ocasionar el mínim estrès possible durant el transport i l'espera abans del sacrifici, assegurant com a mínim les condicions següents:
i. La separació dels animals per lots i sexes durant l'espera abans del sacrifici.
ii. No poden transcórrer més de dotze hores ni menys d'una des de l'arribada de l'animal a l'escorxador fins al seu sacrifici.
iii. Han de disposar durant tot el període d'espera abans del sacrifici, d'aigua en bones condicions.
La seva canal ha complir els requisits de conformació mínima i de grau d'engreixament establerts en l'annex 3.
El pH de la carn ha de ser inferior a 6 al cap de vint-i-quatre hores del sacrifici.
La seva canal s'ha de deixar madurar a la cambra frigorífica durant un període mínim de 96 hores.
Article 8
Fitxa de control 1. Fins al moment en què l'animal és rebut a l'escorxador, el ramader és responsable que estigui sotmès a un control individualitzat i que els resultats d'aquest control siguin recollits en una fitxa de seguiment lliurada pel Departament d'Agricultura. El ramader és responsable de verificar que les persones habilitades per efectuar els controls establerts segons aquest Reglament, anotin totes les incidències i els tractaments sanitaris en la fitxa.
Quan el ramader lliura l'animal a l'escorxador per ser sacrificat, ha de signar i entregar la fitxa a la qual es fa referència en l'apartat 1) d'aquest article al Departament d'Agricultura que rep l'animal i examina el compliment dels requisits establerts segons els articles 6 i 7 a la vista de l'animal i del contingut de la fitxa.
El Departament d'Agricultura ha de conservar totes les fitxes de seguiment durant un període mínim de 6 anys.
Capítol IV. Normes de comercialització de carn amb el
segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra"
Article 9
Comercialització de la carn 1. La comercialització de canals amb el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" en els diferents punts de venda al públic ha de complir els requisits següents:
La canal ha de procedir d'un animal que compleix les condicions establertes segons els articles 6 o 7 i sacrificat a l'Escorxador Nacional d'Andorra.
Durant tot el procés de comercialització la canal ha d'anar identificada amb un sistema d'identificació subministrat pel Departament d'Agricultura, que incorpora el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra".
Totes les peces de l'especejament de la canal exposades al públic han d'anar identificades amb el segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra".
S'ha de comercialitzar sempre en fresc.
Si el Departament d'Agricultura autoritza la utilització del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" d'acord amb l'establert a l'article 12, adjunta a la canal una fitxa de comercialització de la carn, en la qual la persona que ha adquirit l'animal o la seva canal al ramader té l'obligació d'anotar el nom dels punts de comercialització de cadascun dels quarters de la canal o, si escau, de les peces, i trametre-la al Departament d'Agricultura dins d'un termini màxim de 10 dies des de la data de sacrifici.
Capítol V. Programa de control
Article 10
Programa de control 1. El Departament d'Agricultura definirà un programa de control individualitzat de la carn per animal per poder verificar el compliment dels requisits establerts segons els articles 6 o 7 i els articles 8 i 9, i efectuarà, en qualsevol moment, totes les comprovacions que cregui necessàries per tal d'assegurar el compliment estricte de la normativa.
Tots els operadors que intervenen en el procés de producció o de comercialització han de facilitar tots els controls dels organismes acreditats per l'administració competent.
Totes les actuacions de control realitzades durant la fase de producció han de ser objecte d'inscripció en la fitxa de control de cada animal, referida en l'article 8, per part de la persona habilitada per a aquest control.
Article 11
Execució dels controls tècnics de producció i comercialització 1. L'execució de tots els controls tècnics i sanitaris relatius a la producció dels animals és realitzada pels tècnics del Departament d'Agricultura.
L'execució de tots els controls tècnics i sanitaris relatius al sacrifici dels animals i a la manipulació, transformació o condicionament de la seva carn és realitzada pels tècnics del Servei d'Aliments i Nutrició.
L'execució de tots els controls tècnics i sanitaris relatius a la comercialització de la carn és realitzada pels tècnics de les administracions competents.
Article 12
Acceptacions o denegacions d'utilització de segell i exclusions del programa de control 1. El Departament d'Agricultura atorga o denega l'autorització d'utilització del segell de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra" en la comercialització de la carn de l'animal tenint en compte els resultats següents:
els resultats del programa de control realitzat a l'animal en la fase de producció i recollits en la fitxa de control.
els resultats de la inspecció veterinària a l'escorxador.
els resultats de la conformació i del grau d'engreixament de la canal.
els resultats de la prova del pH de la canal.
Si el Departament d'Agricultura detecta que un productor incompleix les normes establertes als articles 6, 7 o 8, aleshores exclourà els animals corresponents del programa de control i no acceptarà noves sol.licituds d'inclusió al programa de control presentades per aquest productor durant un període d'un any.
Disposició final
Aquest Reglament entrarà en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Andorra la Vella, 2 de juny de 1999 Marc Forné Molné Cap de Govern
Annex 1
Descarrega el document
Annex 2
Requisits de l'aliment concentrat 1. L'aliment concentrat tan sols pot estar compost de les matèries primeres següents:
Cereals: blat de moro, ordi, sorgo, blat, civada.
Subproductes de cereals: segó fulla, segones, gluten feed.
Proteaginoses i derivats: soja integral, tortó de soja, pèsol, tramús, fava.
Lleguminoses: alfals, garrofa.
Olis vegetals.
Vitamines i minerals.
Proporcions de l'aliment concentrat per a cadascun dels tipus d'engreix:
Tipus d'aliment concentrat:
i. D'adaptació per a vedells: concentrat fibrós per iniciar a consumir aliment als vedells i les vedelles que baixen de muntanya.
ii. D'engreix per a vedells: concentrat únic per engreixar els vedells i les vedelles.
iii. D'engreix per a bous, vaques i anolles: concentrat per engreixar els bous, les vaques i les anolles.
Per a cadascun dels tipus d'aliment concentrat les proporcions, expressades en percentatge, màximes i mínimes de cereals, subproductes de cereals, proteaginoses i derivats, lleguminoses i olis vegetals són les següents:
D'adaptació per a vedellsD'engreix per a vedellsBous, vaques i anolles MínimMàximMínimMàximMínimMàxim Cereals Sub. Cereals Proteaginoses i der.
Alfals Garrofa Olis vegetals25 10 10 0 0 050 25 25 15 15 340 5 15 0 0 060 20 30 5 5 335 5 10 0 0 060 35 30 5 5 3 c) Tots els tipus d'aliment concentrat han d'incloure un corrector vitamínic amb la composició i dosificació següents:
Vitamina A 10.000.000 UI Vitamina D3 2.000.000 UI Vitamina E 10.000 mg Vitamina B1 1,00 g Vitamina B2 2,00 g Vitamina B12 10,00 mg Acid Nicotínic 5,00 g Manganès 70,00 g Iode 3,00 g Cobalt 1,50 g Zinc 60,00 g Coure 10,00 g Ferro 20,00 g Seleni 0,20 g Excipient c.s.p. 2,00 kg Dosificació 2 kg/tona de concentrat d) Tots els tipus d'aliment concentrat poden incloure els següents minerals en una dosi segons necessitats dels animals:
Carbonat càlcic Fosfat bicàlcic Sal Bicarbonat sòdic e) Cap tipus d'aliment concentrat pot incloure elements o compostos vitamínics o minerals altres que els mencionats als subapartats c) i d) d'aquest apartat.
Annex 3
Requisits de conformació, de grau d'engreixament i el sistema de classificació de les canals 1. Requisits de conformació.
La conformació és el conjunt de caràcters morfològics que determinen el desenvolupament de les formes musculars. La conformació de la canal es determina en funció del desenvolupament de perfils i la musculatura de la canal, i en particular, de les seves parts essencials (cuixa, llom i espatlla).
La conformació de la canal ha de ser d'un grau S, E, U o R.
Sistema de classificació de les canals segons la seva conformació.
Els graus en els que es classifica la conformació de les canals són els següents:
Grau S - Conformació superior: les canals presenten perfils extremadament convexos i un desenvolupament muscular excepcional amb dobles muscles (tipus "culon").
Cuixa: extremadament voluminosa, dobles músculs i enfonsaments visiblement separats.
Llom: molt ample i molt gros fins a l'alçada de l'espatlla.
Espatlla: extremadament voluminosa.
Grau E - Conformació excel.lent: les canals presenten perfils de convexos a superconvexos i un desenvolupament muscular excepcional.
Cuixa: molt voluminosa Llom: ample i molt gros fins a l'alçada de l'espatlla Espatlla: molt voluminosa c) Grau U - Conformació molt bona: perfils convexos en conjunt, fort desenvolupament muscular.
Cuixa: voluminosa Llom: ample i molt gros fins a l'alçada de l'espatlla Espatlla: voluminosa d) Grau R - Conformació bona: perfils rectilinis en conjunt i bon desenvolupament muscular.
Cuixa: bon desenvolupament muscular Llom: encara gros, però menys ample a l'alçada de l'espatlla Espatlla: bon desenvolupament muscular e) Grau O - Conformació menys bona: perfils de rectilinis a subcòncaus , amb un desenvolupament muscular mitjà.
Cuixa: desenvolupament mitjà Llom: menys gros Espatlla: desenvolupament mitjà, quasi plana f) Grau P - Conformació inferior: tots els perfils són de còncaus a molt còncaus, amb escàs desenvolupament muscular.
Cuixa: poc desenvolupada Llom: estret Espatlla: plana amb ossos marcats 3. Requisits d'engreixament:
Engreixament és el nivell de greix infiltrat en les masses musculars, així com l'extensió i el gruix del greix superficial de la canal.
L'engreixament de la canal ha de ser d'un grau 2, 3 o 4.
Sistema de classificació de les canals segons el seu engreixament.
Els graus en els que es classifica l'engreixament de les canals són els següents:
Grau 1 - No gras: Sense greix aparent a l'interior ni a l'exterior de la canal.
Grau 2 - Poc cobert: Greix de cobertura inapreciable.
El múscul és visible en gairebé tota la canal. Una lleugera pel.lícula de greix recobreix la part superior i les costelles. Per la cara interna de la cavitat toràcica els músculs intercostals s'aprecien perfectament.
Grau 3 - Cobert: Una lleugera capa de greix s'estén per la part superior i les costelles amagant els músculs.
Els músculs de l'espatlla i de la cuixa no estan encara recoberts. Per la cara interna de la cavitat toràcica els músculs intercostals encara són visibles. No hi ha greix a les costelles o n'hi ha poc.
Grau 4 - Gras: El greix cobreix tota la canal. Els músculs de l'espatlla i de la cuixa pràcticament no són visibles. Els músculs intercostals poden tenir greix infiltrat per la cara interna de la canal. Sobre les costelles es presenten alguns acumulaments de greix. El greix de la cuixa forma lleugeres acumulacions.
Grau 5 - Molt gras: El greix recobreix tota la canal formant una capa gruixuda. Els músculs de l'espatlla i de la cuixa no són visibles. Les acumulacions de greix de la cuixa ressalten molt. Els músculs intercostals, per la seva cara interna, estan recoberts de greix. Les acumulacions de greix a les costelles són importants.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.