Decret 329/2024, del 4-9-2024, d’aprovació del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura
Índex
Capítol primer. Disposicions generals.
Article 1. Objecte.
Article 2. Fases del control metrològic.
Article 3. Definicions.
Article 4. Sol·licituds i declaracions.
Article 5. Registre de control metrològic.
Capítol segon. Fase d’avaluació del calibratge.
Article 6. Requisits essencials.
Article 7. Programari.
Article 8. Procediments per a l’avaluació de la conformitat
Capítol tercer. Fase de control metrològic d’instruments en servei: inspecció després de reparació i/o calibratge.
Article 9. Autorització d’organismes de control metrològic.
Article 10. Inspecció i actuació dels reparadors.
Article 11. Subjectes obligats i sol·licituds.
Article 12. Instruments de mesura que requereixen la superació prèvia de la inspecció després d’una reparació i/o calibratge per ser posats en servei de manera transitòria.
Article 13. Examen i assajos.
Article 14. Errors màxims permesos.
Article 15. Conformitat.
Article 16. No superació de la inspecció.
Article 17. Nova avaluació de la conformitat en instruments que han sofert canvis que alteren les seves característiques metrològiques.
Capítol quart. Fase de control metrològic d’instruments en servei: inspecció periòdica.
Article 18. Subjectes obligats i sol·licituds.
Article 19. Vida útil.
Article 20. Règim sancionador.
Disposició addicional única. Delegació de les actuacions de control metrològic.
Disposició transitòria primera. Vida útil, substitució d’instruments en servei.
Disposició transitòria segona. Instruments en servei.
Disposició transitòria tercera. Organismes d’inspecció i control que actualment realitzen control metrològic.
Disposició derogatòria.
Annex I. Instruments de pesatge de funcionament no automàtic.
Annex II. Instruments de pesatge de funcionament automàtic.
Annex III. Sistemes pel mesurament continu i dinàmic de quantitats de líquids diferents de l’aigua.
Annex IV. Taxímetres.
Annex V. Instruments destinats a mesurar les emissions dels gasos d’escapaments dels vehicles equipats amb motors d’encès per espuma (gasolina).
Annex VI. Instruments destinats a mesurar l’opacitat i determinar el coeficient d’absorció lluminosa que s’utilitzen en la inspecció i el manteniment de vehicles a motor equipats amb motors d’encesa per compressió (dièsel).
Annex VII. Registradors de temperatura i termòmetres.
Annex VIII. Instruments destinats a mesurar la velocitat de circulació de vehicles a motor.
Annex IX. Instruments destinats a mesurar la concentració d’alcohol per litre de sang.
Annex X. Instruments destinats al mesurament del so audible i dels calibradors acústics.
Annex XI. Manòmetres destinats a mesurar la pressió dels pneumàtics dels vehicles a motor.
Exposició de motius
L’1 de febrer del 2023 el Govern va aprovar el Decret 147/2023, d’aprovació del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
L’objecte principal que perseguia aquest text reglamentari era desenvolupar una norma reguladora de la metrologia al Principat d’Andorra, entesa com l’establiment i l’aplicació d’un sistema d’unitats de mesura homologat. El Reglament fixava els principis i les normes generals a les quals s’havien d’ajustar tant l’organització com el règim jurídic de l’activitat metrològica al nostre país. Tot fonamentat en uns requisits d’acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i de regulació i acreditació dels organismes de control. I, al mateix temps, adoptant un marc per a la vigilància i el control en el mercat dels productes de tercers països que respecti els principis generals del marcatge CE.
El 16 d’agost del 2023, el Govern aprova el Decret 402/2023, del 16-8-2023, de modificació de l’entrada en vigor del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura. La dita modificació era pertinent, atenent el fet que es requeria la creació d’un procés de sol·licitud més detallat i d’un registre i avaluació prèvia per inscriure els organismes de control i els reparadors d’instruments de mesura, així com la necessitat d’adaptació de les empreses que ja feien tasques relacionades amb la metrologia al nou text normatiu.
El Decret que és objecte d’aprovació es configura de vell nou i conforma un text normatiu complet, per tal de facilitar-ne la lectura i garantir la seguretat jurídica. Per aquest motiu, es deroga el Decret 147/2023, de l’1-2-2023, d’aprovació del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i el Decret 402/2023, del 16-8-2023, de modificació de l’entrada en vigor del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per tot el que s’ha exposat, a proposta de la Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, el Govern, en la sessió del 4 de setembre del 2024, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura, que entra en vigor el dia 1 de gener del 2025.
Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest Reglament la regulació del control metrològic del Govern en la fase d’avaluació de la conformitat i/o en les fases de control metrològic d’instruments en servei, segons correspongui, dels instruments de mesura que figurin en els annexos que siguin utilitzats, és a dir, dels instruments, mitjans, materials de referència, sistemes de mesura i programes informàtics que serveixen per mesurar o comptar i que són utilitzats per raons d’interès públic, salut i seguretat pública, ordre públic, protecció de l’entorn, protecció o informació als consumidors i usuaris, recaptació de tributs, càlcul d’aranzels, cànons, sancions administratives, realització de peritatges judicials, establiment de les garanties bàsiques per a un comerç lleial i totes les que es determinin amb caràcter reglamentari, els quals estan sotmesos al control metrològic del Govern, mitjançant el ministeri competent en matèria de seguretat industrial, en els termes que s’estableix en la reglamentació específica.
Article 2. Fases del control metrològic
El control metrològic dels instruments en servei regulat en aquest Reglament és el que s’estableix respectivament en la fase d’avaluació de la conformitat i en el control metrològic dels instruments en servei.
El control metrològic dels instruments en servei ha de comprendre la inspecció després de la reparació, calibratge i/o la inspecció periòdica. També ha d’establir la prohibició de reparar i/o calibrar determinats instruments de mesura i fixar la seva vida útil en un temps determinat com a màxim.
Pel que respecta l’hora que reflecteixen els diferents aparells que es recullen en aquest Reglament, és d’aplicació la Directiva 2000/84/CE del Parlament Europeu i del consell d’Europa del 19 de gener del 2021, relativa a les disposicions sobre la hora d’estiu, en base l’hora universal.
Article 3. Definicions
Sempre s’ha d’utilitzar el vocabulari internacional de metrologia, publicat per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures. A més, a l’efecte d’aplicar aquest Reglament, s’entén per:
Acreditació: reconeixement formal de la competència tècnica d’una entitat per certificar, inspeccionar o auditar la qualitat, o un laboratori d’assaig o de calibratge industrial.
Agents econòmics: el fabricant, el representant autoritzat, l’importador i el distribuïdor.
Calibratge: operació que sota condicions especificades, en una primera etapa, estableix una relació entre els valors i les seves incerteses de mesura associades obtingudes a partir dels patrons de mesura, i les indicacions corresponents amb les seves incerteses associades, i que, en una segona etapa, utilitza aquesta informació per establir una relació que permeti obtenir un resultat de mesura a partir d’una indicació.
Certificat de conformitat: document emès per un organisme notificat o de control metrològic, en relació amb un instrument o sistema de mesura, en què es declari que aquest darrer és conforme als requisits essencials comuns i específics que estableixi la regulació metrològica que hi sigui aplicable per comercialitzar-lo i posar-lo en servei.
Certificat d’inspecció: document emès per un organisme autoritzat d’inspecció metrològica, en relació amb un instrument o sistema de mesura, en què es declari que aquest darrer és conforme als requisits que estableixi la regulació específica que hi sigui aplicable; aquest certificat pot ser d’inspecció periòdica o d’inspecció després de reparació, en funció de l’actuació duta a terme.
Classe d’exactitud: classe d’instruments o sistemes de mesura que satisfan requisits metrològics determinats destinats a mantenir els errors de mesura o les incerteses instrumentals dins de límits especificats, sota condicions de funcionament donades.
Comercialització: qualsevol subministrament, remunerat o gratuït, d’un instrument de mesura per distribuir-lo o utilitzar-lo al Principat d’Andorra, en tercers països i en el mercat de la Unió Europea en el transcurs d’una activitat comercial.
Control metrològic de l’Estat: conjunt d’activitats que contribueixen a garantir la certesa i la correcció del resultat dels mesuraments, amb la regulació de les característiques que han de tenir els instruments, mitjans, materials de referència, sistemes de mesura i programes informàtics relacionats amb el mesurament, i els procediments adequats per utilitzar-los, mantenir-los, avaluar-los i inspeccionar-los, així com la tipologia i les obligacions dels agents intervinents.
Control metrològic legal: el control de les tasques de mesurament previstes per a l’àmbit d’aplicació d’un instrument de mesura, per raons d’interès públic, salut pública, ordre públic, protecció del medi ambient, recaptació d’impostos i taxes, protecció dels consumidors i lleialtat de les pràctiques comercials.
Declaració UE de conformitat: document escrit mitjançant el qual el fabricant o el seu representant establert a la Unió Europea declara que el producte comercialitzat satisfà tots els requisits essencials de les directives aplicables.
Designació: autorització que fa l’administració pública competent en què reconeix a un organisme o persona física o jurídica la facultat per exercir les tasques específiques pròpies dels organismes notificats, de control metrològic o autoritzats d’inspecció metrològica, una vegada complert el procediment que preveu aquest Reglament.
Distribuïdor: qualsevol persona física o jurídica de la cadena de subministrament, diferent del fabricant o l’importador, que comercialitza un instrument o sistema de mesura.
Document normatiu: document que inclogui especificacions tècniques adoptades per l’Organització Internacional de Metrologia Legal (OIML) les referències de les quals s’hagin publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea.
Especificació tècnica: document en el qual es defineixen els requisits tècnics d’un instrument de mesura.
Avaluació de la conformitat: procés pel qual es comprova el compliment dels requisits reglamentaris essencials, comuns i específics, que els instruments de mesura han de satisfer en la primera utilització.
Exactitud de mesura: proximitat entre un valor mesurat i un valor cert d’una mesura.
Fabricant: qualsevol persona física o jurídica que fabrica o que ordena dissenyar o fabricar un instrument de mesura i el comercialitza amb el seu nom comercial o marca, o que el posa en servei per a finalitats pròpies.
Importador: qualsevol persona física o jurídica, establerta a Andorra. La UE el defineix com a qualsevol persona física o jurídica establerta a la Unió que introdueixi un instrument de mesura d’un tercer país al mercat de la Unió.
Incertesa de mesura: paràmetre no negatiu que caracteritza la dispersió dels valors atribuïts a una mesura, a partir de la informació que s’utilitza.
Instrument de mesura: als efectes d’aquest Reglament i per claredat de redacció, el terme instrument de mesura es refereix a qualsevol material de referència, instrument de mesura, aparell, mitjà, sistema de mesura i programa informàtic que serveixi per mesurar o comptar o a qualsevol sistema amb funcions de mesurament.
Introducció en el mercat: primera comercialització d’un instrument de mesura.
Jerarquia de calibratge: seqüència de calibratges des d’una referència fins al sistema de mesura final, en la qual el resultat de cada calibratge depèn del resultat del calibratge precedent.
Legislació d’harmonització de la Unió Europea: qualsevol legislació de la Unió Europea que harmonitzi les condicions per a la comercialització dels instruments de mesura.
Marcatge addicional de metrologia: marca que acredita la conformitat d’un instrument de mesura amb els requisits essencials de caràcter metrològic que estableix aquest Reglament.
Marcatge CE: marcatge pel qual el fabricant indica que l’instrument de mesura és conforme a tots els requisits aplicables que estableix la legislació d’harmonització de la Unió Europea que en preveu la col·locació.
Marcatge de conformitat: comprèn tant el marcatge CE més el marcatge addicional de metrologia aplicable en l’àmbit legislatiu europeu com el marcatge nacional que han de portar els altres instruments que disposin d’una regulació específica nacional i la satisfacin.
Marcatge nacional: conjunt de lletres i símbols que acrediten la conformitat nacional d’un producte, comprovat amb els procediments d’avaluació.
Material de referència: material suficientment homogeni i estable respecte a propietats especificades, establert com a apte per al seu ús previst en un mesurament o en un examen de propietats qualitatives.
Material de referència certificat: material de referència acompanyat de la documentació emesa per un organisme autoritzat, que proporciona un o diversos valors de propietats especificades, amb incerteses i traçabilitats associades, amb la utilització de procediments vàlids.
Mesura: magnitud que es vol mesurar.
Modificació (d’un instrument de mesura): es considera modificació la intervenció que substitueix o altera parts, elements o mòduls de l’instrument o sistema per altres diferents d’aquells dels quals disposava en el moment de l’avaluació inicial.
Norma harmonitzada: norma europea adoptada arran d’una petició de la Comissió Europea per aplicar la legislació d’harmonització de la Unió Europea, d’acord amb el que disposa l’article 2, punt 1, lletra c, del Reglament (UE) núm. 1025/2012 del Parlament Europeu i del Consell, del 25 d’octubre del 2012, sobre la normalització europea, pel qual es modifiquen les directives 89/686/CEE i 93/15/CEE del Consell i les directives 94/9/CE, 94/25/CE, 95/16/CE, 97/23/CE, 98/34/CE, 2004/22/CE, 2007/23/CE, 2009/23/CE i 2009/105/CE del Parlament Europeu i del Consell i pel qual es deroguen la Decisió 87/95/CEE del Consell i la Decisió núm. 1673/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell.
Organisme de control metrològic: entitat de certificació i/o notificació d’acord amb la Llei de Seguretat i Qualitat Industrial, o laboratori d’assaig i calibratge, pública o privada, designada per habilitació d’una administració pública competent nacional per efectuar els assajos en aplicació d’una regulació específica i per emetre els certificats o les conformitats pertinents en relació amb el control metrològic del Govern en la fase de comercialització i posada en servei.
Organisme nacional d’acreditació: l’únic organisme d’un Estat de la UE amb potestat pública per portar a terme acreditacions.
Organisme notificat: organisme d’avaluació de la conformitat designat per l’autoritat competent per efectuar l’avaluació de la conformitat dels productes en l’àmbit d’aplicació d’una directiva de nou enfocament, i notificat a la Comissió Europea i als altres estats membres.
Organisme autoritzat d’inspecció metrològica: organisme d’inspecció i control definit en la Llei de seguretat i qualitat industrial designat per habilitació d’una administració pública competent per efectuar i emetre els certificats oportuns relatius als controls metrològics que determina aquest Reglament.
Patró de mesura: realització de la definició d’una magnitud donada, amb un valor determinat i una incertesa de mesura associada, presa com a referència.
Patró internacional de mesura: patró de mesura reconegut pels signants d’un acord internacional amb la intenció que s’utilitzi mundialment.
Patró nacional de mesura: patró reconegut per una autoritat nacional perquè serveixi, en un Estat o economia, com a base per a l’assignació de valors a altres patrons de magnituds de la mateixa naturalesa.
Precinte: element o elements materials o electrònics que impedeixen l’accés físic, lògic, electromagnètic o de qualsevol altre tipus a determinades parts de l’instrument de mesura i, en cas que es produeixi de manera no autoritzada, que en delaten la violació.
Posada en servei: la primera utilització per l’usuari final d’un instrument de mesura amb les finalitats per a les quals va ser concebut.
Recuperació: qualsevol mesura destinada a obtenir la devolució d’un instrument de mesura ja posat a disposició de l’usuari final.
Regulació específica nacional: normativa específica aplicable a un instrument de mesura en l’àmbit exclusiu del territori andorrà.
Reparació: qualsevol intervenció, conseqüència d’una avaria, que requereixi aixecament de precintes i restitueixi l’instrument de mesura al seu estat original.
Reparador: qualsevol persona física o jurídica responsable de la reparació i/o calibratge, que impliqui aixecament de precintes, d’un instrument de mesura.
Representant autoritzat: persona física o jurídica establerta al Principat i autoritzada per un fabricant, per escrit, perquè actuï en nom seu a l’efecte d’aplicar aquest Reglament en aspectes específics.
Requisits essencials: requisits de funcionament de compliment obligatori i no especificacions de disseny que proporcionen un alt nivell de protecció metrològica perquè les parts afectades puguin tenir confiança en el resultat del mesurament.
Retirada: qualsevol mesura destinada a impedir la comercialització d’un instrument de mesura que és a la cadena de subministrament.
Subconjunt: dispositiu físic esmentat com a tal en la regulació específica que li sigui aplicable, que funcioni de manera independent i conforme a un instrument de mesura juntament amb altres subconjunts o instruments de mesura amb els quals sigui compatible.
Traçabilitat metrològica: propietat d’un resultat de mesura per la qual el resultat es pot relacionar amb una referència mitjançant una cadena ininterrompuda i documentada de calibratges, cadascuna de les quals contribueix a la incertesa de mesura.
Inspecció després de reparació i/o calibratge: el conjunt d’exàmens administratius, visuals i tècnics efectuats per un organisme de control metrològic que es poden fer en un laboratori o en el lloc d’ús i que tenen per objecte comprovar i confirmar que un instrument o sistema de mesura en servei manté, després d’una reparació i/o calibratge que requereixi trencament de precintes, les característiques metrològiques que li són aplicables, en especial pel que fa als errors màxims permesos; així com que funciona de conformitat amb el seu disseny i és conforme a la seva regulació específica i, si escau, al disseny o model aprovat.
Inspecció periòdica: conjunt d’exàmens administratius, visuals i tècnics que es poden fer en un laboratori o en el lloc d’ús, efectuats per un organisme de control metrològic, que tenen per objecte comprovar i confirmar que un instrument de mesura en servei manté des de la seva darrera inspecció o, en el cas de la primera inspecció periòdica, des de la seva posada en servei, les característiques metrològiques que li són aplicables, en especial pel que fa als errors màxims permesos; així com que funciona de conformitat amb el seu disseny i és conforme a la seva regulació específica i, si escau, al disseny o model aprovat.
Article 4. Sol·licituds i declaracions
Les sol·licituds i declaracions són les establertes segons les modalitats i les eines facilitades, i segons el que està establert en el Reglament de tramitació simplificada, del 19 de desembre del 2018, i les modificacions posteriors.
Article 5. Registre de control metrològic
El ministeri competent en matèria de seguretat i qualitat industrial crea el Registre de control metrològic en un termini màxim de divuit mesos, a comptar de l’endemà de la data en què es publiqui aquest Reglament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol segon. Fase d’avaluació del calibratge
Article 6. Requisits essencials
Els requisits essencials que han de complir els instruments de mesura són els establerts en aquest Reglament i en els corresponents annexos específics dels instruments. Es pressuposa la conformitat dels instruments de mesura amb els requisits essencials quan compleixen els requisits que es descriuen en els annexos específics d’aquest Reglament.
A l’annex específic de cada instrument s’estableixen els errors màxims permesos.
Article 7. Programari
Els requisits aplicables per al programari legalment rellevant s’estableixen en l’annex específic de cada instrument.
Article 8. Procediments per a l’avaluació de la conformitat
Els annexos que s’utilitzen per dur a terme l’avaluació de la conformitat dels instruments als quals es refereix l’article 1 són elegits d’acord amb els procediments d’avaluació de la conformitat a l’annex específic de cada instrument, el qual estableix les possibles combinacions de mòduls entre els quals ha de triar el fabricant.
Es pressuposa la conformitat amb els requisits essencials que estableix l’article 6 d’aquest Reglament dels instruments procedents de la Unió Europea (UE) i dels estats signataris de l’acord sobre l’Espai Econòmic Europeu que compleixen les normes tècniques, jurídiques o els procediments legalment establerts en aquests estats, o han rebut un certificat d’avaluació de la conformitat d’algun d’ells, sempre que els nivells d’exactitud, seguretat, adequació i idoneïtat siguin equivalents als nivells requerits establerts en aquest Reglament.
El ministeri competent en matèria de seguretat industrial ha de sol·licitar la documentació necessària per determinar l’equivalència esmentada a l’apartat anterior. Quan es comprovi l’incompliment dels requisits essencials, l’administració pública competent ha d’impedir la comercialització i posada en servei dels instruments de mesura.
Capítol tercer. Fase de control metrològic d’instruments en servei: inspecció després de reparació i/o calibratge
Article 9. Autorització d’organismes de control metrològic
Les persones físiques o jurídiques que es vulguin acreditar com a organisme de control d’acord amb l’establert en aquest Reglament, han d’acreditar davant del ministeri competent:
Disposar de la capacitat tècnica suficient per poder desenvolupar els treballs.
Tenir un domicili social i tècnic en territori andorrà.
Gaudir del suport d’un organisme notificat que disposi de la corresponent acreditació per part d’un organisme nacional d’acreditació reconegut per la Unió Europea, per tots els annexos inclosos en aquest Reglament.
Subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional o una altra garantia equivalent amb una cobertura mínima de 600.000 euros. Aquesta quantia mínima s’ha d’actualitzar, per ordre del ministeri competent, quan sigui necessari per mantenir l’equivalència econòmica de la garantia
Mantenir aquests requisits durant la vigència de l’activitat.
Els organismes de control metrològic, han de garantir el servei per a tots els annexos pels quals han estat autoritzats.
Article 10. Inspecció i actuació dels reparadors
Després d’una reparació, inspecció i/o calibratge que requereixi trencament de precintes, cal fer una inspecció.
El reparador que hagi reparat i/o calibrat un instrument, un cop comprovat el funcionament correcte, ha d’ajustar els errors amb la menor desviació possible, tenint en compte el que estableix l’article 6.2 d’aquest Reglament.
El reparador precinta l’instrument. Seguidament, l’organisme de control metrològic efectua les comprovacions oportunes, i en el cas que aquestes comprovacions siguin satisfactòries precinta al seu torn l’instrument.
Quan el fabricant de l’instrument de mesura actuï com a reparador, ha de col·locar els precintes que li siguin assignats com a reparador. A més, ha d’estar inscrit com a tal en el Registre de control metrològic.
El reparador ha d’elaborar un butlletí sobre les actuacions efectuades i en facilita una còpia al titular de l’instrument per qualsevol mitjà que en garanteixi l’autenticitat, en format electrònic o per escrit. Aquest butlletí s’ha de conservar, mentre l’instrument estigui en ús, a disposició de l’administració pública competent i de l’organisme de control metrològic.
En el butlletí ha de constar sempre la naturalesa de la reparació i/o calibratge, els elements substituïts, la data de l’actuació, la identificació del reparador, l’error d’indicació després de l’ajust si l’instrument de mesura ha estat ajustat, la identificació dels precintes col·locats i els existents, així com la seva localització. S’ha de detallar suficientment la descripció de les operacions dutes a terme per poder avaluar-ne l’abast.
Article 11. Subjectes obligats i sol·licituds
Abans de posar-lo en servei, l’instrument de mesura ha de superar la inspecció després de ser reparat i/o calibrat.
El titular de l’instrument de mesura sol·licita aquesta inspecció després de comunicar-ne la reparació i/o el calibratge a l’organisme de control metrològic, o bé, si és el cas, davant l’administració pública competent que actuï com a tal.
Els organismes de control metrològic, un cop rebuda la sol·licitud d’inspecció després d’una reparació i/o calibratge d’un instrument de mesura per part del sol·licitant, disposen d’un període màxim d’un mes per fer la inspecció.
Article 12. Instruments de mesura que requereixen la superació prèvia de la inspecció després d’una reparació i/o calibratge per ser posats en servei de manera transitòria
Després d’haver fet una reparació i/o calibratge d’un instrument de mesura que l’annex específic determini, el seu titular pot fer-ne ús un cop el tècnic capacitat hagi dut a terme la reparació i el titular de l’aparell de mesura disposi del certificat de reparació.
En el termini màxim d’un mes l’aparell de mesura ha d’haver superat la inspecció corresponent per part d’un organisme de control metrològic, o bé, si és el cas, de l’administració pública competent que actuï com a organisme.
El titular d’un instrument de mesura l’ha de posar fora de servei fins que hagi superat la inspecció corresponent després d’una reparació i/o calibratge si, un cop assignada la data i el lloc en què l’organisme de control metrològic ha de fer la inspecció, no es pot dur a terme per motius imputables al titular.
Article 13. Examen i assajos
Els instruments de mesura han de superar un examen administratiu i un examen metrològic.
Examen administratiu:
L’examen administratiu consisteix en la identificació completa de l’instrument de mesura i la comprovació que aquest darrer reuneix els requisits exigits per estar legalment en servei. L’examen es fa prenent com a base la informació aportada pel sol·licitant. Així mateix, en l’examen cal comprovar que l’instrument de mesura té els precintes en el lloc indicat en la seva avaluació de la conformitat o en la seva figura equivalent, que disposa de placa de característiques i dels marcats metrològics establerts reglamentàriament. En cas que l’instrument de mesura disposi de precintes electrònics i es constatés que no han estat alterats, es deixa constància del seu valor en el certificat d’inspecció que s’emeti.
En el cas que l’organisme de control metrològic observi que el precintat fet pel fabricant de l’instrument o per un reparador no compleix la seva funció, tot i estar col·locat en la posició i la forma establertes en el procediment d’avaluació de la conformitat corresponent, n’ha d’informar electrònicament en un termini màxim de tres dies l’administració pública competent perquè aquesta darrera adopti les mesures que consideri oportunes.
Si, en l’examen administratiu, l’organisme de control metrològic detecta incompliments relatius als requisits que els instruments de mesura han de complir per estar legalment en servei, ho ha de comunicar immediatament al titular de l’instrument de mesura. L’existència d’aquests incompliments no interromp la realització de control d’inspecció sol·licitat.
L’organisme de control metrològic ha de comunicar, de manera immediata, a l’administració pública competent els indicis de manipulació fraudulenta de l’instrument de mesura que s’hagin detectat. Així mateix, ha de traslladar a aquesta administració electrònicament i en un termini màxim de tres dies les inspeccions desfavorables que no hagin estat esmenades.
Examen metrològic:
L’examen metrològic el constitueixen els exàmens i assajos que cal fer en la inspecció després d’una reparació i/o calibratge i s’ha d’ajustar d’acord amb aquest capítol primer i amb l’annex de cada instrument de mesura.
En els instruments que compten amb programari legalment rellevant per al seu funcionament, s’ha de comprovar que aquest darrer coincideix en denominació i versió amb l’utilitzat durant la posada en servei o les avaluacions de la conformitat addicionals efectuades o la possible verificació després d’un calibratge.
En els instruments en què l’exactitud del resultat de la mesura es pugui veure afectada segons l’ús, s’ha de comprovar que s’utilitzen per a les aplicacions de mesura per a les quals van ser posats en servei.
El resultat de la inspecció no pot ser favorable fins que no se superi l’examen administratiu i tots els assaigs previstos a l’examen metrològic.
Article 14. Errors màxims permesos
En l’annex de cada instrument de mesura s’estableixen els errors màxims permesos en la inspecció després d’una reparació i/o calibratge.
L’instrument de mesura no explota l’error màxim permès, ni afavoreix sistemàticament cap de les parts.
Article 15. Conformitat
Superada la inspecció després d’una reparació i/o calibratge, l’organisme de control metrològic ha de fer constar la conformitat de l’instrument de mesura per efectuar la seva funció mitjançant l’adhesió d’una etiqueta en un lloc visible de l’instrument de mesura inspeccionat, que ha de complir les característiques i els requisits del tipus d’instrument de mesura específic.
L’organisme de control metrològic que hagi dut a terme la inspecció precinta l’instrument mantenint els precintes col·locats pel reparador com a conseqüència de la seva actuació, i emet el corresponent certificat d’inspecció en un termini màxim de cinc (5) dies. S’ha d’anotar en el certificat d’inspecció la identificació i localització de tots els precintes accessibles, inclosos els electrònics.
Article 16. No superació de la inspecció
Quan un instrument de mesura no supera la inspecció després d’una reparació i/o calibratge, l’organisme de control metrològic ha de col·locar l’etiqueta d’inhabilitació per al servei, en què especifica el tipus d’instrument de mesura de què es tracta. També emet un informe desfavorable de la inspecció. L’instrument de mesura no es pot utilitzar fins que es resolgui la deficiència i se sol·liciti una nova inspecció després de la reparació en un termini màxim de cinc (5) dies. Aquests instruments, si és el cas, estan sotmesos al que disposa l’article 10 d’aquest Reglament.
Article 17. Nova avaluació de la conformitat en instruments que han sofert canvis que alteren les seves característiques metrològiques
Un instrument de mesura, si ha estat objecte de canvis importants dirigits a modificar les seves prestacions, el seu propòsit o la seva avaluació de la conformitat, després d’haver estat posat en servei, ha de ser considerat com un instrument de mesura nou. Quan un instrument de mesura modificat és considerat com a nou, ha de sotmetre’s a una nova avaluació de la conformitat d’acord amb el que s’estableix en la regulació específica.
L’organisme de control metrològic que, en la seva actuació d’inspecció, detecta la situació indicada a l’apartat anterior sense que l’instrument compti amb una nova avaluació de la conformitat, deixa constància del fet en l’informe d’inspecció i deixa l’equip fora de servei.
Capítol quart. Fase de control metrològic d’instruments en servei: inspecció periòdica
Article 18. Subjectes obligats i sol·licituds
Com a mínim un mes abans que transcorri el període determinat en l’annex de cada instrument de mesura, el titular de l’instrument sol·licita la inspecció davant d’un organisme de control metrològic, o bé, si és el cas, davant l’administració pública competent que actua com a organisme. La sol·licitud es fa electrònicament, i ha d’estar degudament emplenada.
Transcorregut el termini perquè un instrument de mesura hagi de ser objecte d’inspecció periòdica, aquest instrument no pot ser utilitzat fins que no el superi.
El termini que s’estableix en els annexos de cada instrument de mesura comença a comptar per a la primera inspecció des de la data de la posada en servei de l’instrument de mesura, entesa com la primera utilització per part l’usuari final. Es pot acreditar la data de posada en servei d’acord amb les regles següents:
Mitjançant l’acta, el certificat o un document anàleg de posada en servei de l’instrument de mesura, subscrit pel venedor i l’usuari final.
Si no hi ha el document anterior, són vàlids per determinar la data de posada en servei els albarans de lliurament o la factura de compra i, si no existeixen, es pot acreditar per qualsevol altre mitjà vàlid en dret que deixi constància fidedigna de la data de la posada en servei.
En cas que no es pugui acreditar la data de posada en servei de l’instrument de mesura per cap dels mitjans previstos en els apartats anteriors, es considera com a data de posada en servei el dia 1 de gener de l’any en què es va col·locar el marcatge de conformitat.
La segona inspecció periòdica i les següents, llevat que s’estableixi una altra cosa en l’annex específic de l’instrument de mesura, es fan en els mateixos terminis i amb els mateixos condicionants que la primera, a comptar de la data d’inspecció indicada en el certificat de la inspecció anterior.
Un cop presentada la sol·licitud d’inspecció periòdica d’un instrument de mesura a un organisme de control metrològic, es disposa d’un període màxim d’un (1) mes per procedir a la inspecció.
Article 19. Vida útil
Quan sigui procedent, en els annexos de cada instrument de mesura se’n determina la vida útil màxima així com la prohibició de reparar-lo i/o calibrar-lo, sense perjudici de les actuacions inspectores i de vigilància de mercat que les autoritats competents puguin dur a terme durant el període de vida útil dels instruments.
Els instruments per als quals s’hagi determinat una vida útil han d’incorporar una etiqueta amb la identificació i les característiques. Aquestes etiquetes poden ser substituïdes, si no és possible col·locar-les als instruments, pels registres informàtics que les acompanyin. Quan un instrument té una segona o successiva instal·lació, l’instal·lador comprova i manté l’etiqueta de prescripció de vida útil original, sense la qual no pot ser reinstal·lat. En qualsevol cas, la data de primera instal·lació ha de ser considerada com a referència per a la data de finalització de la seva vida útil.
Els errors màxims permesos dels instruments per als quals s’estableix una vida útil són els establerts en la seva avaluació de la conformitat.
Article 20. Règim sancionador
Als efectes d’aquest Reglament s’aplica allò que correspongui segons la Llei de seguretat i qualitat industrial o la Llei de competència efectiva i protecció del consumidor.
Disposició addicional única. Delegació de les actuacions de control metrològic
Quan el propietari d’un comptador d’energia elèctrica, aigua o gas és el consumidor, pot optar per delegar la sol·licitud de les actuacions de control metrològic que els siguin aplicables al subministrador, quan aquest darrer així ho accepti. En el cas que aquesta delegació no es porti a terme, són aplicables al propietari les obligacions que estableix l’administració pública competent.
Disposició transitòria primera. Vida útil i substitució d’instruments en servei
Els instruments de mesura l’annex dels quals defineix un període de vida útil, que estan en servei a l’entrada en vigor d’aquest Reglament, que han superat el període esmentat o el superin en els cinc (5) anys següents, han de substituir-se en un termini màxim de cinc (5) anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.
En particular, per a tots els instruments de mesura per als quals l’annex específic tingui definit un període de vida útil i un termini de substitució, aquest darrer preval sobre els terminis indicats a l’apartat anterior.
A la resta d’instruments en servei es té en compte el que indiqui el seu annex específic.
Disposició transitòria segona. Instruments en servei
Els instruments de mesura que es troben legalment en servei o en ús a l’entrada en vigor d’aquest Reglament es poden continuar utilitzant mentre superin les verificacions establertes per als instruments en servei en els termes indicats en el capítol quart d’aquest Reglament i en els annexos que l’acompanyen. En qualsevol cas, s’estableix per a tots els instruments en funcionament des d’abans de l’1 de gener del 2019 que disposen d’un (1) any per dur a terme la inspecció indicada en el capítol quart a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Reglament. Els instruments en funcionament a partir de l’1 de gener del 2019 disposen de dos (2) anys per efectuar la inspecció esmentada a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.
Disposició transitòria tercera. Organismes d’inspecció i control que actualment realitzen control metrològic
Els organismes d’inspecció i control que actualment estan duent a terme aquesta activitat, disposaran d’un (1) any, des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, per adaptar-se als requisits establerts per l’article 9 d’aquest Reglament.
Disposició derogatòria
Amb l’entrada en vigor d’aquest Decret queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin, i en concret el Decret 147/2023, de l’1-2-2023, d’aprovació del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i el Decret 402/2023, del 16-8-2023, de modificació de l’entrada en vigor del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 4 de setembre del 2024
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Índex dels annexos
Annex I. Instruments de pesatge de funcionament no automàtic.
Annex II. Instruments de pesatge de funcionament automàtic.
Annex III. Sistemes per al mesurament continu i dinàmic de quantitats de líquids diferents de l’aigua.
Annex IV. Taxímetres.
Annex V. Instruments destinats a mesurar les emissions dels gasos d’escapament dels vehicles equipats amb motors d’encesa per espuma (gasolina).
Annex VI. Instruments destinats a mesurar l’opacitat i determinar el coeficient d’absorció lluminosa que s’utilitzen en la inspecció i el manteniment de vehicles de motor equipats amb motors d’encesa per compressió (dièsel).
Annex VII. Registradors de temperatura i termòmetres.
Annex VIII. Instruments destinats a mesurar la velocitat de circulació de vehicles de motor.
Annex IX. Instruments destinats a mesurar la concentració d’alcohol per litre de sang.
Annex X. Instruments destinats al mesurament del so audible i dels calibradors acústics.
Annex XI. Manòmetres destinats a mesurar la pressió dels pneumàtics dels vehicles de motor.
Annex I. Instruments de pesatge de funcionament no automàtic
Apartat 1. Objecte
L’objecte d’aquest annex és regular el control metrològic del Govern, en la fase d’instruments en servei, dels instruments de pesatge de funcionament no automàtic.
Apartat 2. Fases del control metrològic de Govern
El control metrològic del Govern fa referència a la fase d’instruments en servei, que comprèn la verificació després de reparació, calibratge i/o la verificació periòdica.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase d’avaluació de la conformitat aplicable a la comercialització i la posada en servei dels instruments de pesatge de funcionament no automàtic està recollida en el Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels instruments de pesatge de funcionament no automàtic s’ha de fer conforme al recollit en aquest annex.
Aquests instruments es poden acollir al que estableix l’article 10 d’aquest annex.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al recollit en aquest annex.
El termini de verificació periòdica és de dos anys.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han de dur a terme són els indicats en els apèndixs I i II d’aquest annex, respectivament.
Aquests instruments han de continuar complint les mateixes característiques del moment en què es van comercialitzar i posar en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a instruments de pesatge de funcionament no automàtic
Requisits essencials
Error màxim permès (EMP): els errors màxims permesos són els indicats al punt 5 dels requisits metrològics de l’apèndix I d’aquest annex; l és l’interval d’escala de verificació i m, el valor nominal de la càrrega.
Si es tracta d’instruments amb indicació digital, l’error d’indicació es corregeix de l’error d’arrodoniment.
Taula 1. Errors màxims permesos
| Càrrega | EMP | |||
|---|---|---|---|---|
| Classe I | Classe II | Classe III | Classe IIII | |
| 0 ≤ m ≤ 50.000 e | 0 ≤ m ≤ 5.000 e | 0 ≤ m ≤ 500 e | 0 ≤ m ≤ 50 e | ± 1,0 e |
| 50.000 e < m ≤ 200.000 e | 5.000 e < m ≤ 20.000 e | 500 e < m ≤ 2.000 e | 50 e < m ≤ 200 e | ± 2,0 e |
| 200.000 e < m | 20.000 e < m ≤ 100.000 e | 2.000 e < m ≤ 10.000 e | 200 e < m ≤ 1.000 e | ± 3,0 e |
L’error de les indicacions de l’instrument no ha de sobrepassar els valors que es recullen a la taula 1 d’aquest apèndix.
Els errors màxims permesos s’apliquen al valor net i al valor de tara per a totes les càrregues possibles, llevat dels pesos de predeterminació de tara.
En instruments amb indicadors múltiples, per a una càrrega donada, la diferència entre les indicacions dels dispositius indicadors múltiples, inclosos els dispositius de pesatge de tara, no ha de ser superior al valor de l’error màxim permès, però ha de ser zero entre els dispositius indicadors o impressores digitals.
Classe d’exactitud:
Taula 2. Classes d’exactitud
| Nom | Símbol marcat a l’instrument | Símbol utilitzat al Reglament |
|---|---|---|
| Exactitud especial | I | |
| Exactitud fina | II | |
| Exactitud mitjana | III | |
| Exactitud ordinària | IIII |
L’instrument ha de mantenir la classe d’exactitud indicada a les seves inscripcions obligatòries d’acord amb la seva comercialització i posada en servei.
Repetibilitat: el mesurament successiu d’una massa del mateix valor, sota les mateixes condicions de mesurament, ha de proporcionar uns resultats successius la diferència màxima dels quals ha de ser menor o igual al valor absolut de l’error màxim permès, per a la càrrega donada, establert a la taula 1 d’aquest apèndix.
Discriminació i sensibilitat: l’instrument de mesura ha de ser prou sensible i el llindar de discriminació ha de ser prou baix per a la tasca de mesurament per a la qual ha estat dissenyat.
Rangs i exactituds dels dispositius de posada a zero: l’instrument ha de disposar dels dispositius de posada a zero, amb el rang i la classe d’exactitud adequats, de manera que es puguin ajustar als marges dels errors màxims permesos durant el funcionament normal.
Després de la posada a zero, l’efecte de la desviació de zero en el resultat de pesatge ha de ser menor o igual a ± 0,25 e.
Rang i exactituds dels dispositius de tara: l’exactitud dels dispositius de tara ha de ser tan gran que permeti a l’instrument ajustar-se als marges d’error màxim permesos durant el funcionament normal. Els rangs dels dispositius de tara s’han de correspondre amb els indicats en les inscripcions obligatòries de l’instrument. L’instrument no pot funcionar fora d’aquests rangs.
El dispositiu de tara ha de permetre la posada a zero de la indicació amb una exactitud de:
± 0,25 e per a instruments electrònics i qualsevol instrument amb indicació analògica. En instruments d’intervals múltiples, e és substituït per e1, que és l’interval d’escala de verificació corresponent al primer interval.
± 0,5 d per a instruments mecànics amb indicació digital, que és l’interval d’escala real.
Excentricitat: si és possible pesar càrregues (estàtiques o rodants) d’una forma no centrada sobre el receptor de càrrega, els errors d’indicació obtinguts per a qualsevol posició descentrada de la càrrega han de ser menors o iguals als EMP establerts a la taula 1 d’aquest apèndix per a la càrrega considerada.
Camp de mesura. Límit d’indicació: els instruments han d’operar dins del camp de mesura per al qual van ser posats en servei i que figura en les inscripcions obligatòries de l’instrument. Qualsevol resultat que sobrepassi el camp de mesura s’ha d’identificar com a tal quan sigui possible la impressió o l’instrument ha de quedar inhibit.
No hi ha indicació, impressió, emmagatzematge o transmissió de valors de pesada per sobre de l’abast màxim més nou intervals d’escala de verificació (Màx. + 9 e).
Per a instruments multirang, això s’aplica a cada rang de pesatge. No obstant això, per a instruments multirang amb canvi automàtic, Màx. és igual a Màx. r del rang de pesatge més gran, r, i no hi ha d’haver cap indicació per sobre de Màx. i = n × e i per a qualsevol rang de pesatge més petit, i, en què n és el nombre d’intervals d’escala de verificació i i l’interval d’escala de verificació del rang i.
Per a instruments d’intervals múltiples, no hi ha d’haver cap indicació que utilitzi l’interval d’escala de verificació del rang esmentat, i i, per sobre de Màx. i = n i × i i, i n i és el nombre d’intervals d’escala de verificació d’aquest rang.
En els instruments de pesatge del tipus bàscules-pont, amb un abast màxim (Màx.) superior a 40.000 quilograms, a petició expressa i per escrit del titular de l’instrument a l’organisme de control metrològic, aquest abast màxim es pot reduir fins al límit establert a la normativa en vigor de seguretat viària de transport terrestre, més un 10 %. Aquesta reducció implica la limitació consegüent del camp de mesura de l’instrument. Com a conseqüència d’aquesta limitació, la indicació de l’instrument no és possible per sobre del nou abast màxim (Màx.) més (+) nou intervals d’escala de verificació (e). Aquesta limitació d’ús, a més, ha de ser especificada d’acord amb l’etiqueta descrita a l’apèndix III d’aquest annex. Aquesta etiqueta s’ha d’adherir en un lloc visible de l’instrument i, si és possible, a prop de la indicació de pes.
Apèndix II
Procediment tècnic d’assajos per a la verificació després de reparació, calibratge i/o per a la verificació periòdica d’instruments de pesatge de funcionament no automàtic
El procediment de verificació després de reparació, calibratge i/o de verificació periòdica d’un instrument de pesatge de funcionament no automàtic consta dels tràmits i les actuacions que s’estableixen a continuació.
Examen administratiu: per a la verificació després de reparació i/o calibratge s’ha de fer d’acord amb l’article 13 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Per a la verificació periòdica s’ha de fer d’acord amb l’article 18 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Examen metrològic: els instruments de pesatge de funcionament no automàtic han de continuar satisfent els requisits essencials del moment en què van ser comercialitzats i posats en servei.
En particular, es comprova el compliment dels requisits establerts a l’apèndix I d’aquest annex mitjançant els assajos detallats corresponents a la Norma EN45501, Aspectes metrològics dels instruments de pesatge de funcionament no automàtic, en vigor, així com la compatibilitat de mòduls de l’instrument quan sigui pertinent.
Els errors màxims permesos són els establerts a l’apèndix I.
Si es tracta d’instruments amb indicació digital, l’error d’indicació es corregirà de l’error d’arrodoniment.
2.1. Requisits generals per dur a terme els assajos: tots els assajos es faran en les condicions nominals de funcionament descrites en la informació obligatòria i establertes pel fabricant a la documentació tècnica associada al procediment d’avaluació de la conformitat aplicat per a la comercialització i posada en servei.
Modificació d’abast màxim: en cas que es limiti l’abast màxim (Màx.) d’un instrument de pesatge del tipus bàscules-pont, amb un abast màxim (Màx.) superior a 40.000 quilograms, d’acord amb el que indica el punt 8 de l’apèndix I d’aquest annex, a un valor diferent del que estableix la posada en servei, s’ha de fer una verificació després de reparació i/o calibratge.
Apèndix III
Etiqueta de limitació de l’abast màxim de l’instrument
A fi d’evidenciar la realització de les fases del control metrològic establertes pel Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura fins a un abast màxim (Màx.) inferior al que figura a les inscripcions obligatòries de l’instrument, segons s’estableix en el punt 8 de l’apèndix I d’aquest annex, s’ha d’adherir a l’instrument verificat amb resultat positiu una etiqueta de limitació de l’abast màxim, les característiques de la qual, de format i contingut, són les següents:
Està confeccionada amb un material resistent als agents externs, tant els atmosfèrics com l’abrasió i els impactes.
És de tipus adhesiu, a fi de fixar-la de forma permanent i plenament visible a l’instrument o en algun element de la instal·lació que el suporti.
És de naturalesa autodestructiva en cas que es desprengui, a fi d’evitar que es torni a adherir en el mateix instrument o en qualsevol altre.
Tenen forma rectangular i unes dimensions de, com a mínim, 100 x 60 mil·límetres.
El contingut, sobre fons groc, és el que estableix el gràfic següent:
| Identificació de l’organisme de control metrològic Ordre ………. | Abast màxim de l’instrument moderat a màx.: xxx kg |
|---|---|
Annex II. Instruments de pesatge de funcionament automàtic
Apartat 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest annex la regulació del control metrològic del Govern en la fase d’instruments en servei, dels instruments de pesatge de funcionament automàtic, que es defineixen a l’article 3 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 2. Fases del control metrològic del Govern
El control metrològic del Govern fa referència a la fase d’instruments en servei, que comprèn la verificació després de reparació, calibratge i/o la verificació periòdica.
Apartat 3. Fase d’avaluació de la conformitat
La fase d’avaluació de la conformitat aplicable per a la comercialització i la posada en servei dels instruments de pesatge de funcionament automàtic està recollida al capítol II del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 4. Verificació després de reparació i/o calibratge
La verificació després de reparació i/o calibratge dels instruments de pesatge de funcionament automàtic s’ha de fer conforme al capítol III del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura i al que indica l’apèndix II d’aquest annex.
Aquests instruments es poden acollir al que estableix l’article 10 del Reglament del control metrològic de determinats instruments de mesura.
Apartat 5. Verificació periòdica
La verificació periòdica s’ha de fer conforme al que indica l’apèndix II d’aquest annex.
El termini de verificació periòdica serà de dos anys.
Apartat 6. Assajos i errors màxims permesos en la verificació després de reparació, calibratge i/o en la verificació periòdica
Els errors màxims permesos i els assajos que s’han de fer són els indicats als apèndixs I i II d’aquest annex, respectivament.
Aquests instruments han de continuar complint els requisits que van donar origen a la seva comercialització i posada en servei.
Apèndix I
Requisits essencials específics per a instruments de pesatge de funcionament automàtic
Requisits essencials comuns a tots els instruments de pesatge de funcionament automàtic
1.1. Error màxim permès: les indicacions de l’instrument seran tals que el seu error no haurà de sobrepassar els valors que recull el punt 3 d’aquest apèndix per a cada instrument en qüestió.
1.2. Classe d’exactitud: l’instrument ha de mantenir la classe d’exactitud indicada a les seves inscripcions obligatòries d’acord amb la posada en servei o establerta després d’una possible verificació després de modificació.
1.3. Repetibilitat: el mesurament successiu d’una massa del mateix valor, sota les mateixes condicions de mesurament, ha de proporcionar uns resultats successius la diferència màxima dels quals ha de ser menor o igual al valor absolut de l’error màxim permès per a la càrrega donada.
1.4. Discriminació i sensibilitat: l’instrument de mesura ha de ser prou sensible i el llindar de discriminació ha de ser prou baix per a la tasca de mesurament per a la qual ha estat dissenyat. Les variacions en la indicació han de ser d’acord amb els requisits específics per a cada tipus d’instrument en qüestió que es recullen en el punt 3 d’aquest apèndix.
1.5. Rangs i exactituds dels dispositius de posada a zero: l’instrument ha de tenir els dispositius de posada a zero, amb el rang i l’exactitud requerits, d’acord amb els requisits específics per a cada tipus d’instrument, de manera que es puguin ajustar als marges dels errors màxims permesos durant el funcionament normal.
1.6. Rang i exactituds dels dispositius de tara: l’exactitud dels dispositius de tara ha permetre a l’instrument ajustar-se als marges d’error màxim permesos durant el funcionament normal i és l’establerta en els requisits essencials específics per a cada instrument en qüestió. Els rangs dels dispositius de tara s’han de correspondre amb els indicats a les inscripcions obligatòries de l’instrument.
Els instruments amb dispositius de tara han de satisfer els errors màxims permesos per a la càrrega neta.
1.7. Excentricitat en pesades en moviment: si és possible pesar càrregues d’una forma no centrada sobre el receptor de càrrega, els errors d’indicació obtinguts per a qualsevol posició descentrada de la càrrega han de ser menors o iguals als errors màxims permesos en condicions d’excentricitat que es recullen al punt 3 d’aquest apèndix per a cada instrument en qüestió.
1.8. Camp de mesura: els instruments han d’operar dins del camp de mesura per al qual van ser posats en servei i que figura en les inscripcions obligatòries de l’instrument. Qualsevol resultat que sobrepassi el camp de mesura s’ha d’identificar com a tal quan sigui possible la impressió, o l’instrument ha de quedar inhibit.
Requisits essencials específics
2.1. Seleccionadora ponderal
2.1.1. Ajust dinàmic: si hi ha un dispositiu d’ajust dinàmic, aquest darrer ha d’operar a l’interval de càrrega indicat a la informació obligatòria de l’instrument per al qual va ser posat en servei, i els resultats de les mesures obtingudes han de tenir errors inferiors als màxims permesos. El dispositiu d’ajust dinàmic, que compensa els efectes dinàmics de la càrrega en moviment, s’ha d’inhibir en cas de funcionament fora de l’interval de càrrega establert a aquest efecte. El dispositiu ha d’estar protegit.
2.1.2. Dispositiu de control de desnivellació: si hi ha un dispositiu de control de límit de desnivellació per a instruments de pesatge muntats en vehicles, aquest dispositiu ha de mantenir la seva exactitud i evitar el funcionament de l’instrument de pesatge fora dels límits de desnivellació establerts a la informació obligatòria de l’instrument.
2.1.3. Límit d’indicació: no pot haver-hi indicació, impressió, emmagatzematge o transmissió de valors de pesada per sobre de l’abast màxim més nou intervals d’escala de verificació (Màx. + 9 e) o, per a la classe X, per sobre de l’abast màxim (Màx.) més tres vegades el valor de la desviació típica màxima permesa si aquest valor és superior a Màx. + 9 e.
2.1.4. Rangs i exactituds dels dispositius de posada a zero: l’efecte de qualsevol dispositiu de posada a zero no pot modificar l’abast màxim de pesada de l’instrument.
L’exactitud del dispositiu de posada a zero ha de ser menor o igual a ±0,25 e.
2.1.5. Rangs i exactituds dels dispositius de tara: l’exactitud del dispositiu de tara ha de ser menor o igual a ± 0,25 e (en instruments d’intervals múltiples, i és substituït per e 1, que és l’interval d’escala de verificació corresponent al primer interval).
2.2. Instrument gravimètric d’ompliment
2.2.1. Receptor de càrrega i dispositiu d’ompliment: el dispositiu receptor de càrrega, el d’alimentació i el de descàrrega han d’estar fabricats de manera que el material residual retingut després d’una descàrrega sigui menyspreable.
Durant l’operació automàtica d’ompliment no ha de ser possible fer una descàrrega manual del receptor de càrrega.
El dispositiu d’alimentació ha de subministrar un cabal suficient i regular. Els dispositius ajustables d’alimentació han de disposar d’una indicació de la direcció del moviment corresponent al sentit de l’ajust de l’alimentació.
2.2.2. Rangs i exactituds dels dispositius de posada a zero: l’efecte de qualsevol dispositiu de posada a zero no pot modificar l’abast màxim de pesada de l’instrument.
L’exactitud del dispositiu de posada a zero ha de ser menor o igual a ± 0,25 de la desviació màxima permesa (DMP, d’acord amb el que s’estableix en el punt 3.2 d’aquest apèndix) per a una càrrega igual a l’abast mínim (Mín.) o la càrrega d’ompliment mínim.
2.2.3. Rangs i exactituds dels dispositius de tara: l’exactitud del dispositiu de tara (excepte el dispositiu de predeterminació de tara) ha de ser menor o igual a ± 0,25 DMP (desviació màxima permesa) per a una càrrega igual a Mín. o la càrrega d’emplenament mínima.
2.3. Totalitzador discontinu
2.3.1. Receptor de càrrega i dispositiu d’ompliment: el dispositiu receptor de càrrega, el d’alimentació i el de descàrrega han d’estar fabricats de manera que el material residual retingut després d’una descàrrega sigui menyspreable i no afecti adversament el resultat de la pesada.
2.3.2. Ajustaments: no es permet fer ajustaments funcionals ni reinicialitzar els dispositius indicadors durant el cicle automàtic de pesada en condicions normals de funcionament de l’instrument.
2.3.3. Límit d’indicació: per a valors de pesada per sobre de Màx. + 9 d t (d t és l’interval d’escala de totalització) i per sota de Mín., a excepció que sigui la darrera càrrega discreta del cicle, s’ha de produir un senyal d’alarma, s’ha d’interrompre l’operació automàtica de pesatge, s’ha d’impedir la impressió, la transmissió o l’emmagatzematge dels resultats o, si escau, s’ha de procurar que estiguin assenyalats amb un avís clar.
2.3.4. Rangs i exactituds dels dispositius de posada a zero: l’efecte de qualsevol dispositiu de posada a zero no pot modificar l’abast màxim de pesada de l’instrument.
Després de l’ajust de zero, l’efecte de la desviació del zero al resultat de pesada no pot excedir ± 0,25 d (d és l’interval d’escala de control).
2.3.5. Dispositiu indicador de totalització: durant el funcionament automàtic els dispositius de totalització no es poden ajustar a zero.
Els dispositius de totalització parcial no es poden ajustar a zero llevat que l’últim total indicat abans de la posada a zero sigui registrat automàticament quan se n’interromp el funcionament en automàtic.
2.4. Totalitzador continu
2.4.1. Velocitat de la cinta: la velocitat de la cinta transportadora en el seu funcionament normal amb producte ha d’estar dins dels marges de velocitat mínima i màxima especificada a les inscripcions obligatòries de l’instrument i no pot sobrepassar el 5 % del valor nominal de velocitat o de la velocitat establerta quan hi hagi un rang.
Si l’instrument de pesatge deixa de funcionar o s’apaga, la cinta ha de deixar de funcionar o emetre un senyal sonor o visual que indiqui aquesta circumstància.
2.4.2. Ajustaments: no es permet fer ajustaments funcionals, ni reinicialitzar els dispositius indicadors durant el cicle automàtic de pesada, en condicions normals de funcionament de l’instrument, llevat que la cinta es pari o el cabal sigui nul.
En cap cas no es permet posar a zero el dispositiu de totalització general de l’instrument.
2.4.3. Límit d’indicació: almenys un dispositiu indicador de totalització de l’instrument ha de poder indicar el valor d’una magnitud equivalent al producte pesat durant 10 hores a cabal màxim.
Per a valors de cabal per sobre del cabal màxim o per sota del cabal mínim, o per a càrregues netes instantànies superiors a l’abast màxim (Màx.) de la unitat de pesatge, l’operació de pesatge automàtica ha de ser interrompuda; la impressió, si és el cas, impedida o indicada a aquest efecte; s’ha d’impossibilitar la transmissió o l’emmagatzematge de dades, i s’ha de produir un senyal d’alarma continu sonor o visual.
2.4.4. Rangs dels dispositius de posada a zero i estabilitat: l’efecte de qualsevol dispositiu de posada a zero no pot modificar l’abast màxim de pesada de l’instrument.
L’estabilitat del zero a curt termini (mai menys de 15 minuts): per a un funcionament de la cinta sense càrrega, a la velocitat màxima, la diferència entre les indicacions de zero ha de ser menor o igual al que estableix la taula 1 per a cada classe d’exactitud:
Taula 1. Diferència entre les indicacions de zero per a un funcionament de la cinta sense càrrega, a la velocitat màxima
| Classe 0.5 | 0,00125 % de la càrrega totalitzada en una hora a cabal màxim |
|---|---|
| Classe 1 | 0,0025 % de la càrrega totalitzada en una hora a cabal màxim |
| Classe 2 | 0,005 % de la càrrega totalitzada en una hora a cabal màxim |
2.4.5. Sensibilitat del dispositiu indicador totalitzador utilitzat per a l’ajust de zero. Per a un nombre sencer de voltes de la cinta a una velocitat donada i durant no menys de tres minuts, hi haurà una diferència visible entre les indicacions de zero, sense càrrega i per a una càrrega (dipositada o retirada al receptor de càrrega) igual al següent percentatge de l’abast màxim (Màx.) d’acord amb la taula 2:
Taula 2. Diferència entre les indicacions de zero sense càrrega i per a una càrrega
| Classe 0.5 | 0,05 % Màx. |
|---|---|
| Classe 1 | 0,1 % Màx. |
| Classe 2 | 0,2 % Màx. |
2.4.6. Variació màxima a càrrega nul·la: per a un nombre enter de voltes de la cinta a una velocitat donada i durant no menys de 3 minuts, les variacions de la seva indicació inicial han de ser menors o iguals al següent percentatge de càrrega totalitzada mínima (Σ mín.) a cabal màxim (Q màx.) d’acord amb la taula 3:
Taula 3. Variació màxima de la indicació a càrrega nul·la
| Classe 0.5 | 0,175 % Σ mín |
|---|---|
| Classe 1 | 0,35 % Σ mín |
| Classe 2 | 0,7 % Σ mín |
2.4.7. Condicions d’instal·lació.
El bastidor suport del comparador ha de mantenir la rigidesa amb què va ser dissenyat i construït.
Per a qualsevol secció recta longitudinal, la pista de rodets ha de ser tal que la cinta estigui en contacte permanent i suportada pels rodets pesadors.
El dispositiu de neteja de la cinta, si n’hi ha, ha d’estar situat i ha d’operar de manera que no influeixi en el resultat de la pesada.
La pista de rodament no ha de produir el lliscament del producte.
Els corrons de pesatge han d’estar protegits contra la corrosió i els embussos.
La cinta ha de mantenir les característiques físiques d’instal·lació. Concretament, la massa per unitat de longitud de la cinta ha de ser constant i les possibles unions no han d’influir significativament en el resultat de la pesada.
La tensió longitudinal de la cinta s’ha de mantenir constant independentment dels efectes de la temperatura, el desgast o la càrrega. En condicions de treball normals no hi ha pràcticament lliscament entre la cinta i els rodets motrius.
2.5. Bàscula pont de ferrocarril
2.5.1. Rangs i exactituds dels dispositius de posada a zero: l’efecte de qualsevol dispositiu de posada a zero no pot modificar l’abast màxim de pesada de l’instrument.
L’exactitud del dispositiu de posada a zero ha de ser menor o igual a ±0,25 d.
2.5.2. Límit d’indicació: els instruments no poden indicar, registrar o imprimir els valors següents llevat que el valor s’indiqui clarament amb un codi o missatge d’error:
La massa de les locomotores.
La massa dels vagons que no han estat pesats.
La massa dels vagons amb valors de pesada per sobre de Màx. + 9 d i per sota de Mín.
Les masses dels eixos o bogies no poden ser indicades, enregistrades o impreses sense una indicació que aquests valors no estan sotmesos a control metrològic.
2.5.3. Límits de velocitat: la velocitat dels vagons i del tren sobre la plataforma de pesatge ha d’estar dins dels marges de velocitat mínima i màxima especificats en les inscripcions obligatòries de l’instrument. Si se sobrepassen o estan per sota dels límits de velocitat, l’instrument no ha d’imprimir el valor de massa i ha d’indicar un codi o un missatge d’error.
Errors màxims permesos: els errors màxims permesos per a la verificació dels instruments de pesatge de funcionament automàtic són els indicats a continuació:
3.1. Seleccionadora ponderal automàtica
3.1.1. Instruments de categoria X
Taula 4. Errors màxims permesos per a instruments de categoria X
| Càrrega neta (m) en intervals d’escala de verificació (e) | Error mitjà màxim permès | |||
|---|---|---|---|---|
| XI | XII | XIII | XIIII | |
| 0 < m ≤ 50.000 | 0 < m ≤ 5.000 | 0 < m ≤ 500 | 0 < m ≤ 50 | ± 1 e |
| 50.000 < m ≤ 200.000 | 5.000 < m ≤ 20.000 | 500 < m ≤ 2.000 | 50 < m ≤ 200 | ± 2 e |
| 200.000< m | 20.000 < m ≤ 100.000 | 2.000 < m ≤ 10.000 | 200 < m ≤ 1.000 | ± 3 e |
El valor màxim permès per a la desviació típica dels instruments classe X(x) és el resultat de multiplicar el factor (x) per al qual l’instrument va ser posat en servei pel valor indicat a la taula 5.
Taula 5. Desviacions típiques màximes permeses
| Càrrega neta (g) | Desviació típica màxima permesa per a la classe X(1) |
|---|---|
| m ≤ 50 g | 0,6 % |
| 50 g < m ≤ 100 g | 0,3 g |
| 100 g < m ≤ 200 g | 0,3 % |
| 200 g < m ≤ 300 g | 0,6 g |
| 300 g < m ≤ 500 g | 0,2 % |
| 500 g < m ≤ 1.000 g | 1,0 g |
| 1000 g < m ≤ 10.000 g | 0,1 % |
| 10.000 g < m ≤ 15.000 g | 10 g |
| 15.000 g < m | 0,067 % |
| Per a les classes XI i XII, (x) serà inferior a 1 / Per a la classe XIII, (x) serà més gran o igual a 1 / Per a la classe XIIII, (x) serà superior a 1 |
3.1.2. Instruments de categoria Y
Taula 6. Error màxim permès per a instruments de categoria Y
| Càrrega neta (m) en intervals d’escala de verificació (e) | Error màxim permès (*) | |||
|---|---|---|---|---|
| I(I) | I(II) | I(a) | I(b) | |
| 0 < m ≤ 50.000 | 0 < m ≤ 5.000 | 0 < m ≤ 500 | 0 < m ≤ 50 | ± 1,5 e |
| 50.000 < m ≤ 200.000 | 5.000 < m ≤ 20.000 | 500 < m ≤ 2.000 | 50 < m ≤ 200 | ± 2,5 e |
| 200.000 < m | 20.000 < m ≤ 100.000 | 2.000 < m ≤ 10.000 | 200 < m ≤ 1.000 | ± 3,5 e |
(*) Aquest error màxim permès és aplicable als instruments amb un dispositiu d’indicació digital amb d ≤ 0,2 e. Per a valors més grans de d s’afegirà 0,5 e a l’error màxim permès d’aquesta taula.
3.1.3. Errors màxims permesos en condicions d’excentricitat en pesades en moviment: el valor màxim admissible de l’error d’indicació per a una posició no centrada de la càrrega és l’error màxim permès indicat a les taules 4 i 6, i la desviació típica permesa indicada a la taula 5, si escau.
3.2. Instrument gravimètric d’ompliment: el valor màxim admissible per a la desviació dels instruments classe X(x) és el resultat de multiplicar el factor (x) per al qual l’instrument va ser posat en servei pel valor indicat a la taula 7.
Taula 7. Desviació màxima permesa respecte al valor mitjà de l’ompliment
| Valor de la massa de la càrrega d’ompliment m (g) | Desviació màxima permesa per a cada càrrega d’ompliment respecte a la mitjana corresponent a la classe X(1) (*) |
|---|---|
| m ≤ 50 g | 9 % |
| 50 g < m ≤ 100 g | 4,5 g |
| 100 g < m ≤ 200 g | 4,5 % |
| 200 g < m ≤ 300 g | 9 g |
| 300 g < m ≤ 500 g | 3 % |
| 500 g < m ≤ 1.000 g | 15 g |
| 1.000 g < m ≤ 10.000 g | 1,5 % |
| 10.000 g < m ≤ 15.000 g | 150 g |
| 15.000 g < m | 1 % |
(*) Per als assajos amb material, quan la massa de referència de les partícules excedeix el 10 % de la desviació màxima permesa, els valors de la taula 7 s’incrementaran en 1,5 vegades el valor de la massa de referència de la partícula. No obstant això, el valor màxim de la desviació màxima permesa no pot excedir el valor resultant de multiplicar el factor de la classe (x) per 9 %.
En els instruments d’ompliment en què sigui possible establir un valor predeterminat de càrrega d’ompliment, la diferència màxima entre aquest valor i el valor mitjà de massa de les càrregues d’ompliment ha de ser menor o igual a 0,25 de la desviació màxima permesa de cada càrrega d’ompliment respecte a la mitjana, tal com estableix la taula 7.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.