Decret 299/2026, del 29-7-2026, pel qual s’aprova el Reglament sobre el referèndum consultiu al Principat d’Andorra en desenvolupament de la Llei 44/2022, del 12 de desembre

El sufragi és universal, lliure, igual, directe i secret.

El dret de sufragi correspon a tots els andorrans majors d’edat, amb ple ús dels seus drets civils i polítics, que es trobin degudament inscrits a les llistes electorals d’acord amb el que estableixen els articles 2 i 3 de la Llei 44/2022, del 12 de desembre.

No tenen dret de sufragi les persones condemnades per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi, durant el temps del seu compliment.

Els partits polítics i els grups d’electors que hagin presentat formalment una opció de vot per al referèndum tenen dret a obtenir gratuïtament, com estableix l’article 5.3 de la Llei 44/2022, de 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum, una còpia de les llistes electorals de les set circumscripcions del país, en les quals només figurarà el nom, els cognoms i l’adreça dels electors que consti al registre electoral.

Aprovada la realització d’un referèndum consultiu sobre una qüestió d’ordre polític, segons el que es preveu en l’article 76 de la Constitució, el cap de Govern es dirigeix als coprínceps perquè el convoquin.

La data i la pregunta del referèndum les fixa el Govern amb l’acord del Consell General, i en cap cas no es poden establir abans que hagin transcorregut trenta dies des de la comunicació als coprínceps. A més, la pregunta ha de ser clara, unívoca i no pot donar lloc a una resposta contrària a la Constitució o a una norma amb rang de llei.

En la convocatòria d’un referèndum consultiu, el Govern fixa la durada del període de campanya referendària, que no pot ser inferior a deu dies naturals ni superior a quinze dies naturals, tal com disposa l’article 27 de la Llei 44/2022, del 12 de desembre.

Entre la convocatòria i la realització del referèndum ha d’haver-hi un termini mínim de quatre setmanes.

Al cap de tres dies hàbils des de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del decret de convocatòria de referèndum, els comuns han de fer públiques les llistes d’electors. Aquestes llistes tenen la consideració de definitives, sense perjudici de les reclamacions pertinents, que han de solucionar-se en un termini de tres dies hàbils des de la publicació.

Els partits polítics i els grups d’electors que, constituïts en plataforma, donin suport a alguna opció en el referèndum tenen la mateixa consideració legal que les candidatures i estan sotmesos als mateixos requisits i controls. A tots els efectes, aquests partits polítics i grups d’electors constituïts en plataforma han de presentar un document de formalització de la seva opció en el referèndum a la Secretaria General del Govern d’acord amb l’imprès que estableix el Govern, dins el termini fixat i publicat, d’acord amb el que estipula l’article 23.1 de la Llei 44/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum.

La presentació s’efectua davant el Govern fins a les 12 hores del cinquè dia hàbil a comptar de la data de publicació de la convocatòria del referèndum. El secretari general del Govern n’acusa la recepció amb el vistiplau del cap de Govern i tot seguit el Govern en verifica el contingut.

Per tal que un partit polític o un grup d’electors constituït en plataforma pugui presentar vàlidament una opció en el referèndum, ha d’aportar un nombre de signatures corresponent, com a mínim, al 0,5% d’electors inscrits a totes les parròquies d’acord amb el que estableix l’article 21 de la Llei 44/2022 per a la presentació de les candidatures d’àmbit nacional.

Els electors només poden firmar una sola opció. Per a la verificació i el recompte de les signatures s’eliminen totes les que estiguin repetides.

A l’efecte del càlcul previst en l’article 21.1 de la Llei 44/2022, i en l’anterior apartat 3 d’aquest article, els comuns notifiquen al Govern el nombre d’electors inscrits en les respectives llistes electorals definitives el següent dia hàbil després de publicar-les.

Contra la denegació motivada o la proclamació d’alguna de les opcions presentades per partits polítics o grups d’electors, els seus representants legals poden presentar, en el termini d’un dia hàbil a comptar de la data de publicació de la denegació o la proclamació, un recurs davant la Junta Electoral.

La Junta Electoral reclama immediatament els antecedents al Govern, que els remet en el termini d’un dia hàbil, amb la citació prèvia dels representants de les altres opcions, els quals disposen d’un altre dia hàbil per efectuar al·legacions davant la Junta Electoral.

Contra l’acord de la Junta Electoral, que ha de dictar-se en el termini d’un dia hàbil següent al termini de la presentació de les al·legacions, es pot presentar el recurs davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia regulat en la Llei 44/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum.

Els cartells de propaganda de les opcions del referèndum es col·loquen en els espais públics que amb aquest ús exclusiu siguin reservats pels comuns. Fora d’aquests espais, la via pública no es pot utilitzar per fixar cartells, banderoles, adhesius o objectes similars.

Els comuns fixen la relació dels espais reservats per a cartells de propaganda en general i han de destinar un espai igual per a cada partit polític o grup d’electors que s’hagin presentat al Govern i hagin estat formalment validades d’acord amb el que estableix l’article 6 d’aquest Reglament per donar suport a alguna opció en el referèndum. L’assignació dels espais es fa per sorteig a cada comú.

Els comuns posen a disposició de cada partit polític o grup d’electors que donin suport a alguna opció en el referèndum, amb criteris d’igualtat, els centres públics per poder fer reunions públiques per defensar la seva posició.

Els interessats que discrepin de les decisions dels comuns sobre les matèries regulades en aquest article poden interposar un recurs, dins dels dos dies hàbils següents a la notificació o la publicació de la decisió, davant la Junta Electoral, que el resol en el termini de dos dies hàbils. Dins d’aquest termini, el comú pot formular un informe.

El Govern habilita els mitjans personals, materials i econòmics necessaris per al correcte desenvolupament de la campanya referendària i de la celebració del referèndum, sense perjudici de les competències legals dels comuns.

El Govern, amb antelació suficient, fa arribar a tots els electors al domicili que consti a les llistes electorals, fins i tot els residents a l’estranger i els que hagin sol·licitat el vot per dipòsit judicial per correu, un sobre que ha de contenir les professions de fe de les diverses opcions en el referèndum. Totes han de tenir un mateix tractament en la documentació inclosa i en la seva presentació, sense perjudici del que s’esmenta en el paràgraf següent. La documentació que s’enviï als electors residents a l’estranger ha d’incloure, a més, informació en relació amb el vot judicial per correu.

La Junta Electoral resol en el termini de dos dies els recursos que els interessats puguin interposar en el termini de quaranta-vuit hores contra les decisions del Govern i dels comuns en les matèries regulades en aquest article, previ informe d’aquells, si el realitzessin.

En els mitjans de comunicació públics, cada partit polític o grup d’electors que doni suport a alguna opció en el referèndum i s’hagi presentat al Govern d’acord amb el que estableix l’article 6 d’aquest Reglament disposa d’un espai gratuït de la mateixa durada per exposar els arguments que fonamenten la seva opció en el referèndum.

Els directors dels mitjans de comunicació públics fixen la durada dels espais de la ràdio i la televisió públiques que corresponen a cada partit polític o grup d’electors que doni suport a alguna opció en el referèndum. També poden oferir l’emissió de debats o entrevistes entre diversos grups. En tot cas, les decisions que adoptin els directors dels mitjans de comunicació públics en les matèries a què es refereix aquest apartat han de ser íntegrament comunicades als representants de cada partit polític o grup d’electors.

La Junta Electoral pot dictar, si ho creu necessari, les disposicions de caràcter general oportunes per tal de garantir que els espais gratuïts i el desenvolupament de debats o entrevistes amb cada partit polític i grup d’electors que donin suport a alguna opció en el referèndum respectin el pluralisme electoral i la neutralitat informativa en els mitjans de comunicació de titularitat pública, així com en la publicació en aquests mitjans d’enquestes electorals pagades amb fons públics.

Des de la convocatòria del referèndum fins a la finalització de les votacions, la Junta Electoral resol els recursos o les queixes que puguin interposar-se contra les decisions i actuacions dels mitjans de comunicació de titularitat pública que puguin tenir incidència en el procés electoral, basats en la violació de les normes d’aquest article, del respecte al pluralisme polític i social o de la neutralitat informativa dels mitjans. El recurs ha d’interposar-se dins de les quaranta-vuit hores següents a la notificació de la decisió o al coneixement de l’actuació i es resol dins dels dos dies següents, amb l’informe previ del mitjà afectat, si el fes. En casos d’urgència, la Junta Electoral adopta provisionalment les mesures que siguin necessàries.

Qualsevol enquesta relativa a un referèndum que sigui finançada pels poders públics i que s’efectuï després de la convocatòria d’un referèndum s’ha de comunicar, immediatament després de finalitzar, a la Junta Electoral, que, dins de les vint-i-quatre hores següents, la facilita als representants de cada partit polític i grup d’electors que donin suport a alguna opció en el referèndum.

Els mitjans de comunicació privats poden contractar publicitat d’electors que donin suport a alguna opció en el referèndum, a condició de no discriminar-ne cap ni rebutjar-ne, llevat que la publicitat atempti contra les disposicions de la Llei 44/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada del règim electoral i del referèndum o els principis constitucionals. La publicitat electoral contractada amb els mitjans de comunicació privats s’emet amb indicació expressa del seu caràcter com a tal. La Junta Electoral ha de resoldre els recursos que li puguin ser formulats pels interessats que considerin vulnerades les disposicions d’aquest apartat en un termini de vint-i-quatre hores.

La votació per al referèndum s’efectua a cada parròquia en els col·legis electorals especialment habilitats i accessibles que siguin designats pels comuns.

Tal com disposa l’article 37 de la Llei 44/2022, del 12 de desembre, en cada col·legi electoral els comuns poden organitzar una o més meses electorals, en les quals es distribueixen els electors per ordre alfabètic per facilitar la votació.

Totes les votacions es fan en diumenge.

El col·legi electoral s’obre per a la votació a les nou del matí i es tanca a les set de la tarda. Poden votar totes les persones que en aquesta hora estiguin dins la sala.

Totes les persones amb dret a votar poden absentar-se del seu lloc de treball durant dos hores per tal de poder fer efectiu el seu vot. Aquesta absència és remunerada i obligatòria per a qui la sol·liciti, i no pot comportar cap conseqüència laboral.

A cada col·legi electoral es constitueixen les meses corresponents, formades com a mínim per dos membres del comú i pels interventors. Les meses són presidides pels membres del comú per ordre protocol·lari.

Cadascun dels partits polítics i grups d’electors constituïts en plataforma que hagin presentat una opció per al referèndum pot designar un interventor titular i un interventor suplent per mesa electoral. La designació ha de ser comunicada als comuns pels representants legals de l’opció escaient com a màxim el dia hàbil anterior a la jornada electoral.

En cada col·legi electoral, amb la verificació prèvia per part de la mesa que la persona interessada figura inscrita en el cens electoral definitiu, s’han de respectar les condicions essencials següents, en l’ordre que millor s’ajusti a la seva organització:

Un membre de la mesa ha d’efectuar el recompte del nombre d’electors que exercitin el dret de vot.

Per tal de fer efectiu el dret de vot de les persones amb discapacitat amb greus problemes de mobilitat, el Govern i els comuns han de facilitar el desplaçament mitjançant un dispositiu específic de transport adaptat o l’assistència. Les persones concernides han de sol·licitar-ho amb una antelació mínima de deu dies hàbils abans de la data fixada per a les votacions.

Quan sigui necessari, les persones amb discapacitat poden sol·licitar a la Junta Electoral, amb una antelació mínima de deu dies hàbils abans de la data fixada per a les votacions, que se’ls permeti que una persona de la seva elecció els presti assistència per votar. En aquests casos, s’estableixen les salvaguardes adequades i efectives per impedir els abusos, en els termes establerts a l’apartat 4 de l’article 12 del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006.

Quan hagin votat tots els electors que ho desitgin, d’acord amb l’article 38.2 de la Llei 44/2022, la mesa practica l’escrutini corresponent.

Acabada la votació i obertes les urnes, es computa el nombre de sobres. Si no hi hagués coincidència amb el nombre de votants, el president de la mesa ho fa constar en la documentació de l’escrutini.

Es consideren vots vàlids els que resulten dels vots emesos, després d’haver-ne deduït els vots blancs i els vots nuls.

Es consideren vots nuls i sense cap efecte els expressats mitjançant:

Es consideren vots vàlids els emesos mitjançant:

No es poden declarar nuls els vots per altres motius que no siguin els prescrits per la Llei 44/2022.

Els vots blancs s’han de fer constar en les actes de forma diferenciada dels vots nuls.

Els vots vàlids i els vots nuls que siguin impugnats per algun membre de la mesa o algun interventor s’han d’adjuntar a la documentació, i se n’ha de fer constar el nombre.

Els resultats de l’escrutini es fan constar en una acta que han de signar tots els membres de la mesa electoral. Una còpia certificada d’aquesta acta ha de ser tramesa al Govern de forma immediata.

En l’acta s’ha de fer constar el nombre d’electors amb dret a votar, el nombre de votants i el nombre de vots nuls, blancs i els obtinguts per cada resposta.

També s’ha de fer constar a l’acta si el nombre de vots emesos no coincideix amb el de votants o qualsevol altra incidència digna de menció, a judici de la majoria dels membres de la mesa. Si hi hagués vots impugnats, han de ser adjuntats a l’acta.

De conformitat amb el que estableix l’article 45 de la Llei 43/2022, del 12 de desembre, de text consolidat qualificada de partits polítics i finançament electoral pel que fa als vots aconseguits per cada candidatura en circumscripció nacional, l’Estat subvenciona amb cinc euros cada vot aconseguit per les dos opcions –“Sí” o “No”– en el referèndum consultiu.

En el cas d’haver-se presentat més d’una proposta de campanya pel “Sí” o més d’una proposta de campanya pel “No”, la suma total que correspongui a la subvenció pels vots “Sí” o pels vots “No” es divideix i reparteix entre les opcions que hagin formalitzat la seva constitució d’acord amb el que estableix l’article 6 d’aquest Reglament.