Decret 38/2026, del 4-2-2026, d’aprovació del Reglament de la Llei de contractació pública

“Poders adjudicadors”: les entitats i institucions enumerades en l’article 2.1 de la Llei de contractació pública.

“Licitador” o “operador econòmic”: tota persona física o jurídica que presenta una oferta a la licitació d’un contracte convocat per l’òrgan de contractació del poder adjudicador, per aspirar a ser-ne l’adjudicatari.

“Licitació”: el procediment regulat pel qual l’òrgan de contractació obre un procés de contractació per realitzar o executar un contracte. És una fase del procés de contractació, d’acord amb l’article 21 de la Llei de contractació pública.

“Adjudicatari”: la persona física o jurídica a qui l’òrgan de contractació adjudica un contracte.

“Contractista”: la persona física o jurídica que assumeix l’obligació d’executar el contracte.

“Expedient de contractació”: el conjunt ordenat de documents que recull totes les diligències i actuacions encaminades a preparar i tramitar la licitació i l’adjudicació del contracte.

“Òrgan de contractació”: en funció de qui sigui el poder adjudicador, l’òrgan de contractació és el que estableix l’article 8.1 de la Llei de contractació pública.

Actes de licitació: són les actes de la mesa de contractació.

Limitar el dret a participar en la licitació de contractes socials, sociosanitaris, educatius, sanitaris i culturals a entitats vinculades als serveis que cal prestar i que responen al compliment d’una missió de servei públic.

Reservar determinats contractes als operadors econòmics o als programes d’ocupació que tenen com a objectiu principal la integració social i professional de les persones discapacitades o en risc d’exclusió social i que, en conseqüència, tenen dins d’aquests col·lectius el percentatge mínim dels seus treballadors que els plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques particulars determinen.

El plec o els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques generals que siguin aplicables, quan n’hi hagi.

El plec o els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques particulars.

El pressupost base de licitació.

Un certificat de suficiència de crèdit o un document equivalent que acrediti l’existència de finançament.

El valor estimat del contracte.

Un informe justificatiu del compliment dels requisits previstos per l’article 23.4 de la Llei de contractació pública, signat pel director o el responsable del departament que s’ocupa de la contractació, si és una administració pública, o, altrament, pel responsable de contractació del poder adjudicador.

Si escau, la fiscalització prèvia per part de la Intervenció General del Govern o de l’òrgan interventor del comú.

L’òrgan de contractació pot acordar i ordenar l’execució immediata de les obres, els serveis i els subministraments que siguin necessaris per posar remei a la situació que requereix una actuació immediata sense tramitar l’expedient de contractació ni quedar subjecte als requisits formals establerts en la Llei, fins i tot en el cas que no existeixi crèdit pressupostari suficient. En aquest darrer cas, ha de posar en marxa el procediment necessari per a la dotació o ampliació del crèdit d’acord amb el que estableix la Llei general de les finances públiques.

En el termini d’un mes a comptar de l’acord a què es refereix la lletra a, l’òrgan de contractació ha de justificar, en l’expedient de contractació, la concurrència dels requisits necessaris per utilitzar aquesta modalitat de contractació i, quan sigui el cas, l’inici del procediment per a la dotació o ampliació del crèdit necessari.

El termini per iniciar l’execució de les prestacions contractades per la modalitat d’emergència no pot ser superior a un mes, a comptar de la data de l’acord a què es refereix la lletra a. Si transcorre aquest termini sense principi d’execució, s’ha de procedir a una nova contractació, en les modalitats ordinària o urgent.

Una volta que s’hagin executat les actuacions necessàries a l’empara d’aquest règim excepcional, s’ha d’observar el que disposa la Llei de contractació pública sobre execució dels contractes, qualificació i recepció de les obres, i, si és el cas, efectes i extinció.

Si el lliurament dels fons necessaris per pagar les obres, els subministraments o els serveis contractats per la modalitat d’emergència s’ha fet en règim de pagaments per justificar, el perceptor del pagament ha de presentar la liquidació corresponent, amb els documents justificatius, i reintegrar els fons que no hagin estat esmerçats, en el termini previst per la Llei general de les finances públiques.

El contingut dels plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques generals per als contractes dels poders adjudicadors que no tenen la consideració d’Administració pública és el mateix que el dels contractes administratius previst en els apartats 1 i 2 d’aquest article, únicament pel que respecta a la preparació i l’adjudicació dels contractes, d’acord amb els articles 7.2 i 122 de la Llei de contractació pública. La resta del contingut dels plecs, concretament pel que fa a les disposicions sobre els efectes i l’execució del contracte, està regulada pel dret privat, amb les excepcions previstes a l’article 122 de la Llei de contractació pública.

Les entitats del sector públic que no són administracions públiques poden aprovar els seus propis plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques generals, en els termes d’aquest article.

La descripció de l’objecte del contracte i de la necessitat de la contractació.

La forma i el procediment d’adjudicació i la modalitat de tramitació. En el cas de la modalitat de tramitació urgent, s’ha de fer constar en l’expedient de contractació la seva justificació.

Cal indicar i desenvolupar, si escau, la utilització de processos per racionalitzar i ordenar l’adjudicació del contracte, d’acord amb els articles 64 al 68 –ambdós inclosos– de la Llei de contractació pública.

Cal establir el valor estimat del contracte, indicant tots els conceptes que l’integren, excepte les disposicions específiques en el cas de contractes que s’adjudiquen pel procediment de diàleg competitiu, d’acord amb l’article 23.3 de la Llei de contractació pública. El valor estimat del contracte, que indica tots els conceptes que l’integren, es pot referir, si escau, a la quantitat global fixada per a l’execució del contracte sense el valor detallat dels conceptes.

Cal indicar les obligacions en matèria d’impostos.

S’han de desenvolupar, si escau, els criteris de solvència i adjudicació del contracte que estableix aquest plec.

Cal desenvolupar, si escau, les consideracions socials, laborals i ambientals que estableix aquest plec com a criteris de solvència i d’adjudicació o com a condicions especials d’execució.

La ponderació relativa que s’atribueix a cada un dels criteris qualitatius elegits per valorar els aspectes de l’oferta continguts en la plica B, en funció de l’objecte o la naturalesa del contracte, excepte quan la forma d’adjudicació és la subhasta, en què l’únic criteri és l’econòmic.

La determinació de les ofertes que presentin preus desproporcionats, d’acord amb l’article 39 de la Llei de contractació pública.

Els imports i les condicions particulars de la garantia provisional (si aquest fos el cas) i de la garantia definitiva.

Si no és possible la realització independent de cada una de les parts del contracte, mitjançant la divisió en lots separats, cal justificar per què l’objecte del contracte constitueix una unitat en si mateixa o les raons de caràcter, funcionals o d’interès públic que fan que no sigui convenient o possible la divisió del contracte.

Si no és possible la realització amb UTE del contracte, cal justificar els motius raonables pels quals no és possible.

Si és possible la realització amb UTE del contracte, si es tracta d’un servei, cal indicar si es requereix que l’UTE es formalitzi en escriptura pública.

En les licitacions en què l’òrgan de contractació i per motius d’interès públic demani garantia provisional, el seu import, la justificació i les condicions particulars.

Quin serà el servei, l’àrea o les persones del poder adjudicador encarregats del seguiment i l’execució del contracte.

En el cas del contracte d’obres, qui desenvoluparà la funció de direcció facultativa de l’obra (si el poder adjudicador disposa d’aquesta informació en el moment d’aprovar la licitació del contracte d’obres).

Durada i/o termini d’execució del contracte.

Termini de garantia del contracte, si escau.

Fórmula de revisió de preus, si escau.

Si escau, els imports mínims que cal assegurar a les pòlisses obligatòries d’assegurances del contractista per a cadascun dels riscos especificats en el plec de clàusules administratives generals.

Si escau, la classificació administrativa necessària per poder licitar, amb especificació de tots els subgrups i, si escau, grups requerits, i amb indicació de la categoria requerida per a cadascun d’ells.

Si escau, per a cada subgrup o grup requerit en la licitació, el percentatge mínim que ha d’assolir la suma dels percentatges de participació en l’UTE de totes les empreses integrants de l’UTE que compten amb la classificació del subgrup o grup requerit, i en la categoria exigida.

Si s’admet o no la presentació d’ofertes variants. En cas que el plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques particulars no ho especifiqui, no s’admet la presentació d’ofertes variants.

La subcontractació, especificant si en cas de ser nacional es permet la subcontractació d’empreses estrangeres.

En el cas del contracte d’obres:

Els pactes del contracte.

La descripció i els requisits del contracte, en funció del tipus de contracte. Principalment, pel que fa als contractes d’obres, subministraments i serveis, respectivament:

Quan l’objecte del contracte està destinat a ser utilitzat per persones físiques: les prescripcions tècniques es redacten tenint en compte el Conveni de les Nacions Unides relatiu als drets de les persones discapacitades, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006; i els criteris d’accessibilitat universal o de disseny universal per a tothom, excepte casos excepcionals i per raons objectives plenament justificades.

Els criteris de sostenibilitat i protecció ambiental, sempre que l’objecte del contracte afecti o pugui afectar el medi ambient.

Els criteris prioritaris escaients dels Objectius de desenvolupament sostenible, sempre que afectin l’objecte del contracte: mantenir una educació de qualitat, consolidar el benestar individual i col·lectiu, conservar l’entorn natural per a les generacions futures, protegir les aigües, promoure l’economia circular i l’obertura i la diversificació d’una economia sostenible, fomentar els valors democràtics i de l’estat de dret, i incorporar-hi la perspectiva de gènere.

Si escau, la integració social i la contractació laboral de les dones; de les persones amb discapacitat, per mitjà de la contractació o la subcontractació amb empreses d’inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat o amb treballadors autònoms amb discapacitat; de les persones integrants dels col·lectius en una situació de més vulnerabilitat que estableix la normativa en matèria d’igualtat de tracte i no-discriminació, i de les persones en situació o risc d’exclusió social.

Si escau, fomentar les mesures i els plans d’igualtat entre dones i homes, incloent-hi mesures per afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels treballadors.

És una aproximació a totes les despeses econòmiques que es poden derivar del contracte. El càlcul del valor estimat inclou tots els costos previsibles que es derivin de l’execució del contracte, les despeses generals d’estructura i el benefici industrial. Així mateix, ha de tenir en compte les possibles pròrrogues del contracte, i les modificacions contractuals en el cas del supòsit de la lletra b.

Si el plec de clàusules administratives particulars preveu la possibilitat que el contracte sigui modificat, es considera valor estimat del contracte l’import màxim que aquest contracte pugui assolir, tenint en compte la totalitat de les modificacions a l’alça possibles.

Per fer el càlcul es pren: (i) en els contractes d’obres, subministraments i serveis, l’import total sense l’impost general indirecte, i (ii) en els contractes de concessió d’obres i serveis, l’import net de la xifra de negocis sense l’impost general indirecte que s’estima que pot generar el concessionari durant l’execució.

S’utilitza per determinar la forma, el procediment i la modalitat de licitació i de contractació.

És el límit de la despesa, inclòs l’impost general indirecte, que pot comprometre l’òrgan de contractació en el contracte. Si l’oferta se situa per damunt d’aquest límit i és admesa d’acord amb el que estableix l’article 39.2 de la Llei de contractació pública, l’òrgan de contractació pot ampliar el compromís per la diferència sempre que disposi del pressupost disponible per fer-ho. En cas contrari, l’òrgan de contractació declara deserta la licitació.

Ha de comprendre tots els costos del contracte.

És l’import al qual els operadors econòmics s’ajusten, o respecte al qual els operadors econòmics milloren les seves proposicions econòmiques, llevat que l’oferta presenti preus desproporcionats i sigui admesa per l’òrgan de contractació d’acord amb el que estableix l’article 39.2 de la Llei de contractació pública. Aquest import s’expressa en euros en les clàusules administratives particulars.

Dins del límit màxim del pressupost base de licitació, l’oferta dels licitadors s’entén en tot cas comprensiva de la totalitat del contracte i porta implícits tots els tràmits, les gestions i les formalitats, de tot tipus, que siguin necessaris per fer el contracte.

És el paràmetre que cal tenir en compte, entre altres, en la determinació de la garantia provisional en els casos en què es requereixi, d’acord amb l’article 57 de la Llei de contractació pública.

No és necessari que s’aprovi un pressupost base de licitació amb caràcter previ a la tramitació d’un acord marc o un sistema dinàmic d’adquisició.

És el preu cert que constitueix la retribució del contractista i que es paga segons el que s’ha pactat i la prestació realment executada.

El preu del contracte inclou l’impost general indirecte, si escau, que figura com una partida independent.

És el paràmetre que cal tenir en compte, entre altres, en la determinació de la garantia definitiva.

Els contractes d’obres en què concorri una qualsevol de les circumstàncies següents:

Els contractes de serveis i els contractes de subministraments, sempre que no sigui procedent la contractació directa ni la subhasta.

Els contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis.

En els casos enumerats en les lletres a, c i h de l’apartat 1 de l’article 30 esmentat, l’òrgan de contractació demana pressupost o oferta per escrit almenys a tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, amb l’aprovació prèvia dels plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques. Les ofertes presentades són obertes per la mesa de contractació.

En els casos enumerats en les lletres b, e, f, g, i i de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei de contractació pública –en què l’adjudicació recau en un únic proponent–, la tramitació de l’expedient no exigeix l’aprovació dels plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques, ni la demanda de pressupost o oferta a un mínim de tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte, ni la constitució de la mesa de contractació, però quan resulti necessari es consignen en el contracte les prescripcions oportunes per executar-lo correctament.

En el procediment obert (article 43 de la Llei de contractació pública), qualsevol operador econòmic que compleix els requisits establerts legalment pot presentar una proposta; qualsevol negociació dels termes del contracte queda completament exclosa. S’utilitza el procediment obert quan l’objecte del contracte no presenta una complexitat especial i no existeixen altres circumstàncies que aconsellin una selecció prèvia dels contractistes.

En el procediment restringit (article 44 de la Llei de contractació pública), qualsevol operador econòmic que compleix els requisits establerts legalment pot presentar una sol·licitud de participació, responent a una convocatòria de licitació; però només poden presentar ofertes els que resulten seleccionats per l’òrgan de contractació, d’acord amb els criteris predefinits al plec de condicions administratives particulars. Queda completament exclosa qualsevol negociació dels termes del contracte. Aquest procediment s’utilitza quan l’objecte del contracte presenta complexitat i en els contractes de caràcter estratègic o en els que, per alguna altra circumstància, l’òrgan de contractació considera necessari procedir a una selecció prèvia de les empreses que seran invitades a presentar ofertes.

En el procediment negociat (article 45 de la Llei de contractació pública), l’adjudicació recau en el proponent que presenta la proposició més avantatjosa, després de negociar les condicions del contracte amb un o diversos candidats, sempre que es donin les circumstàncies previstes per aquest procediment i excepte en els supòsits excepcionals indicats en l’article 30.7 de la Llei, en què l’adjudicació recau en l’únic proponent. L’òrgan de contractació pot adjudicar contractes sobre la base de les ofertes inicials sense negociació quan hagi indicat en l’anunci de licitació o en la invitació que es reserva aquesta possibilitat. En cas de contractació directa, i en concret dels supòsits enumerats en les lletres a, c i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei de contractació pública, l’anunci de licitació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra se substitueix per la invitació, per mitjà del perfil del contractant de la Plataforma de contractació del sector públic, a almenys tres operadors econòmics amb capacitat per executar el contracte.

En el diàleg competitiu (article 46 de la Llei de contractació pública), els òrgans de contractació donen a conèixer les seves necessitats i els requisits en l’anunci de licitació i els defineixen en aquest anunci o en els plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques. També donen a conèixer i defineixen els criteris d’adjudicació escollits i donen un termini indicatiu.

L’associació per a la innovació (article 47 de la Llei de contractació pública) és un procediment que té com a finalitat el desenvolupament de productes, serveis o obres innovadors que no es troben en el mercat i la compra ulterior dels productes, serveis o obres resultants. En aquest procediment, qualsevol operador econòmic pot presentar una sol·licitud de participació en resposta a una convocatòria de licitació, i ha de proporcionar la informació per a la selecció qualitativa que hagi sol·licitat l’òrgan de contractació.

El concurs de projectes té per objecte l’obtenció de plans o projectes, principalment en els camps de l’arquitectura, l’urbanisme, l’enginyeria i el processament de dades, a través d’una selecció, amb concessió de premis o sense. En aquest procediment, la selecció s’encomana a un jurat constituït de forma expressa a aquest efecte i en què una part dels membres són professionals externs, titulats en la matèria del concurs i de trajectòria acreditada. Les normes relatives a l’organització del concurs de projectes, inclosa la composició del jurat, es posen a disposició dels que estan interessats a prendre-hi part, i són aprovades per l’òrgan de contractació de forma expressa i específica per a cada concurs.

Només s’exigeix la incorporació de la factura a la liquidació –i per tant, no els és aplicable l’article 23 de la Llei–. La factura substitueix el document contractual i l’acta de recepció o de conformitat.

La tramitació de l’expedient s’efectua per mitjà de la Plataforma de contractació del sector públic quan es tracta d’imports superiors als llindars establerts en la Llei del pressupost anual o en les ordinacions del pressupost, segons escaigui.

Aquests contractes no poden tenir una durada superior a un any, ni ser objecte de pròrroga ni de revisió de preus.

Menció de la fase de la contractació, és a dir, “adjudicació”.

Identitat del poder adjudicador:

Dades de l’adjudicació:

Legislació aplicable (la circumstància que justifica la contractació directa en els termes establerts a l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei, esmentant la lletra de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei a la qual s’acull la contractació directa).

Vies de recurs.

Menció de la fase de la contractació, és a dir, “licitació”.

Identitat del poder adjudicador:

Objecte o descripció del contracte.

Característiques del contracte:

Documentació reguladora:

Lliurament de les ofertes:

Obertura de les ofertes:

Vies de recurs.

Constituir l’UTE en escriptura pública notarial. En els contractes de serveis, aquest requisit només és exigible si el plec de clàusules administratives particulars ho estableix.

Respectar els percentatges de participació en l’UTE que figuren a l’oferta de licitació.

Executar el contracte de manera conjunta.

Respondre de l’execució del contracte i de les seves conseqüències, danys i perjudicis davant del poder adjudicador i en general davant de qualsevol altra instància, de manera conjunta i solidària.

Els contractistes que componen l’UTE.

La finalitat de l’UTE.

La participació percentual de cada contractista en l’UTE.

El domicili de l’UTE, que ha d’estar situat dintre del territori andorrà.

Els noms del gerent, els representants i els apoderats de l’UTE.

La durada de l’UTE, que ha de coincidir amb la durada del contracte.

Si la modificació de la composició de l’UTE suposa l’augment o la disminució del nombre d’empreses, o la substitució d’una o més per una altra o altres, és necessària l’autorització prèvia i expressa del poder adjudicador, i s’ha d’haver executat almenys el 20 per cent de l’import del contracte o, si es tracta d’un contracte de concessió d’obres o de serveis, s’ha d’haver efectuat la seva explotació durant la cinquena part de la durada del contracte. A més a més, cal que, després de la modificació de la seva composició, l’UTE continuï complint els requisits de classificació i de solvència exigits.

Si alguna de les empreses que integren l’UTE és objecte d’una operació de fusió, escissió o cessió global de l’actiu i el passiu, continua l’execució del contracte sempre que la societat absorbent, la que resulti de la fusió, la beneficiària de l’escissió o la que adquireixi globalment l’actiu i el passiu no es trobin incurses en cap prohibició de contractar i que l’UTE continuï complint els requisits de classificació i de solvència exigits.

Si alguna de les empreses que integren l’UTE fos declarada en cessació de pagaments o fallida, l’execució del contracte continua amb l’empresa o les empreses restants, sempre que aquesta empresa o aquestes empreses compleixin els requisits de classificació i de solvència exigits.

Les propostes s’han de presentar en tres pliques, excepte en els casos de subhasta, en què els poders adjudicadors preveuen la presentació de les propostes en dos pliques.

En la plica A s’hi ha d’incloure la documentació administrativa i tècnica requerida que acrediti el compliment dels requisits establerts en la convocatòria, la plica B ha de contenir els aspectes qualitatius de l’oferta que s’avaluen mitjançant judicis de valor, i la plica C ha d’incorporar l’oferta econòmica i, si escau, els altres aspectes de l’oferta valorables objectivament. El plec de clàusules administratives particulars estableix la ponderació dels criteris continguts en les pliques B i C.

La mesa de contractació obre en primer lloc la plica A. En el cas que detecti algun error o manca de documentació requerida, atorga al licitador un termini màxim, prèviament fixat en el plec de clàusules administratives, per esmenar l’error o aportar la documentació que manca. Si transcorregut aquest termini el licitador no ha esmenat els errors o no ha aportat la documentació, la seva oferta queda exclosa, sense obrir les pliques B i C. L’avaluació de les pliques B i C es fa d’acord amb el que estableix l’article 40 de la Llei de contractació pública.

Els contractes els projectes o els pressupostos dels quals no hagin pogut ser establerts prèviament i hagin de ser presentats pels candidats o licitadors.

Quan l’òrgan de contractació consideri que la definició de la prestació és susceptible de ser millorada per altres solucions tècniques o per reduccions en el termini d’execució.

Els contractes per a l’execució dels quals l’òrgan, l’organisme o l’entitat contractant faciliti materials o mitjans auxiliars la bona utilització dels quals exigeixi garanties especials per part dels contractistes.

Els que requereixin l’ús d’una tecnologia especialment avançada o l’execució dels quals sigui particularment complexa.

Contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis.

Contractes de subministraments i de serveis, llevat que els productes o els serveis que s’han d’adquirir estiguin perfectament definits i no sigui possible variar els terminis de lliurament ni introduir modificacions de cap classe al contracte i, per tant, el preu sigui l’únic factor determinant de l’adjudicació.

Contractes l’execució dels quals pugui tenir un impacte significatiu en el medi ambient, en l’adjudicació dels quals es valoren condicions ambientals mesurables, com ara l’impacte ambiental més baix, l’estalvi i l’ús eficient de l’aigua i l’energia i dels materials, el cost ambiental del cicle de vida, els procediments i els mètodes de producció ecològics, la generació i la gestió de residus o l’ús de materials reciclats o reutilitzats o de materials ecològics.

I en tots els altres supòsits en què l’òrgan de contractació ho consideri adient.

Es basen en el preu, els costos o el càlcul del cost del cicle de vida, és a dir, tot allò relacionat amb la rendibilitat de la prestació.

S’avaluen de forma automàtica, és a dir, que la valoració respon a l’aplicació de fórmules matemàtiques, de manera que no cal la tasca intel·lectual a l’hora de valorar l’oferta.

Fan referència als aspectes no econòmics de l’oferta i han d’estar relacionats amb l’objecte del contracte i permetre avaluar la millor relació qualitat-preu.

Per avaluar la millor relació qualitat-preu, han d’incloure aspectes mediambientals o socials, vinculats a l’objecte del contracte, que poden ser, entre altres, els que estableix l’apartat 4 de l’article 37 de la Llei de contractació pública.

S’avaluen mitjançant judicis de valor quan no és possible una avaluació de manera automàtica. L’avaluació amb el mètode de judicis de valor comporta una tasca per part de la mesa de contractació (en els supòsits en què hagi de participar aquest òrgan), que, en vista de les regles de valoració previstes a l’expedient de contractació, analitza l’oferta i assigna la puntuació corresponent.

Els aspectes qualitatius de l’oferta valorables objectivament o de manera automàtica que permeten avaluar la rendibilitat poden incloure, en el cas dels contractes de subministraments i de serveis, condicions de lliurament i pagament, aspectes del servei postvenda (abast dels serveis d’atenció al client i de recanvis) i aspectes socials o mediambientals.

Quan escaigui, d’acord amb l’article 23.4.d de la Llei de contractació pública, la justificació en l’expedient sobre els aspectes socials i ambientals inclou l’impacte d’aquests criteris en l’objecte del contracte en termes de rendiment del contracte.

Els que tenen per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, en què els criteris relacionats amb la qualitat han de representar, almenys, el 51 per cent de la puntuació assignable en la valoració de les ofertes. Entre d’altres: els serveis d’arquitectura, enginyeria i urbanisme; els serveis de consultoria, i els contractes en què calgui fer activitats de recerca i desenvolupament respecte d’obres, serveis i productes innovadors, per a l’adquisició posterior per part de l’Administració.

Els altres supòsits en què, per raó de l’objecte del contracte, l’òrgan de contractació consideri necessari que els criteris relacionats amb la qualitat representin més del 50 per cent de la puntuació. Aquesta necessitat ha de quedar expressament justificada en l’expedient de contractació.

La notificació del resultat de la valoració dels aspectes qualitatius que s’avaluen mitjançant judicis de valor, d’acord amb l’article 40.2 de la Llei. Aquesta notificació consta en l’expedient de contractació una vegada s’obre la plica B, i de forma prèvia a l’obertura de la plica C, que conté els aspectes de l’oferta avaluables de manera objectiva o automàtica. La notificació conté, com a mínim, la informació següent:

La notificació de les eventuals baixes temeràries o d’ofertes desproporcionades per mitjà de la qual se sol·licita al licitador la justificació d’aquesta situació, d’acord amb el que estableix l’article 39 de la Llei. El licitador presenta també, per mitjà d’una notificació dins del mateix expedient de contractació, la justificació corresponent, sempre que al plec no es prevegi la desestimació directa de les ofertes que se situen, per excés o per defecte, fora d’uns marges percentuals fixats en el mateix plec, en relació amb la mitjana de les ofertes, tal com preveu l’article 39.3 de la Llei. El responsable del contracte o l’òrgan de contractació posa de manifest en l’informe d’adjudicació l’acceptació o la desestimació de l’oferta que es troba en aquesta situació.

La notificació del resultat de l’adjudicació d’un contracte, que especifica, com a mínim, la informació següent:

La notificació de la resolució d’adjudicació a l’adjudicatari, que inclou: