Llei 33/2021, del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 2 de desembre del 2021 ha aprovat la següent:

Llei 33/2021, del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert

Índex

Exposició de motius

Títol I. Disposicions generals

Article 1. Objecte i finalitat

Article 2. Principis de l’activitat administrativa

Article 3. Àmbit d’aplicació subjectiva

Títol II. Transparència i accés a la informació pública

Capítol primer. Transparència de l’activitat pública i reutilització de la informació

Article 4. Obligacions de publicitat activa

Article 5. Altres subjectes obligats

Article 6. Reutilització de la informació

Capítol segon. Accés a la informació pública

Article 7. Informació pública

Article 8. Dret d’accés

Article 9. Principis generals d’accés

Article 10. Accés a la informació pública

Article 11. Limitacions al dret d’accés

Article 12. Protecció de dades personals

Capítol tercer. Exercici del dret d’accés

Article 13. Sol·licitud d’accés i causes d’inadmissió

Article 14. Tramitació i resolució

Article 15. Formalització de l’accés

Article 16. Recursos

Capítol quart. Informació reservada d’Estat

Article 17. Principis generals

Article 18. Classificació de la informació com a reservada d’Estat

Article 19. Custòdia

Article 20. Habilitació genèrica

Article 21. Termini de la reserva

Article 22. Aixecament de la classificació

Capítol cinquè. Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació

Article 23. Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació

Article 24. Composició

Article 25. Funcions i competències

Article 26. Funcionament

Article 27. Aplicació de les resolucions de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació

Títol III. Declaració de patrimoni

Article 28. Declaració de patrimoni

Títol IV. Govern obert

Capítol primer. Principis generals del govern obert

Article 29. Principis generals i impuls

Article 30. Mesures de foment

Article 31.Garanties per a l’efectivitat del govern obert

Capítol segon. Participació ciutadana

Article 32. Dret a la participació ciutadana

Article 33. Iniciatives reglamentàries populars

Article 34. Períodes inhàbils per a la convocatòria i celebració de procediments de participació ciutadana

Article 35. Mesures de participació dels infants i adolescents

Disposició addicional primera. Normes específiques en matèria d’accés a la informació pública

Disposició addicional segona. Codis de conducta i bones pràctiques

Disposició addicional tercera. Garantia a favor de les persones amb diversitat funcional

Disposició addicional quarta. Tractament del gènere en les denominacions referides a persones o càrrecs

Disposició addicional cinquena. Una bona administració i uns serveis públics de qualitat

Disposició transitòria primera. Normes aplicables a les reclamacions i recursos en matèria d’accés als documents administratius

Disposició transitòria segona. Declaracions de patrimoni

Disposició transitòria tercera. Modificacions estatutàries i associacions i agrupacions de persones

Disposició final primera. Modificació del Codi penal

Disposició final segona. Modificació del Codi de l’administració

Disposició final tercera. Modificació de la Llei del Tribunal de Comptes

Disposició final quarta. Modificació de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral

Disposició final cinquena. Desenvolupament reglamentari

Disposició final sisena. Constitució de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació

Disposició final setena. Textos consolidats

Disposició final vuitena. Justificació dels preus públics

Disposició final novena. Iniciatives reglamentàries populars

Disposició final desena. Caràcter de llei qualificada

Disposició final onzena. Entrada en vigor

Annex. Model de declaració de patrimoni

Exposició de motius

La Constitució del Principat d’Andorra, a l’apartat 3 del seu article 72, estableix expressament la submissió de l’actuació de l’Administració pública al principi de transparència.

Aquest principi és un pilar fonamental en una societat democràtica i plural, atès que no únicament fomenta la integritat, eficàcia, eficiència i responsabilitat de les autoritats públiques, sinó que també permet a la població formar-se una opinió en relació amb l’estat dels assumptes d’interès general.

Si bé l’ordenament jurídic andorrà contempla obligacions de transparència en diferents àmbits, com, per exemple, en relació amb les normes de publicitat en matèria de contractació pública, resulta necessari continuar ampliant i reforçant la transparència de l’activitat administrativa. Es tracta de permetre una transformació profunda en l’organització de les administracions i la seva relació amb la ciutadania per fomentar el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana i la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa.

És per aquesta raó que es promou la present Llei, que té com a finalitat desenvolupar el principi de transparència des d’una triple perspectiva. En primer lloc, a través de l’establiment d’obligacions de publicitat activa a càrrec de les administracions i entitats públiques. En segon lloc, a través del reconeixement del dret d’accés a la informació pública, establint-se, alhora, els supòsits taxats en què es pot declarar una informació com a reservada d’Estat. I, en tercer lloc, a través de l’establiment de l’obligació de les persones que ocupen determinats càrrecs d’efectuar una declaració de patrimoni a l’inici i al final de l’exercici del seu càrrec.

Alhora, la present Llei introdueix noves figures de participació ciutadana per permetre apropar els ciutadans a la direcció dels assumptes públics per part de l’Administració general i els òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció.

Així doncs, aquesta Llei es divideix en quatre títols, en què s’encabeixen 35 articles. El Títol I, integrat per tres articles, conté les disposicions generals i consagra com a principis rectors de l’activitat administrativa, conjuntament amb el principi de subjecció a les lleis, els de servei públic, transparència, estricta adequació a les finalitats previstes legalment, imparcialitat i no discriminació.

Per la seva part, l’article 3 defineix un àmbit ampli d’aplicació subjectiva de la Llei. L’article 3.1 determina que estan sotmesos a les obligacions en matèria de publicitat activa i accés a la informació pública: l’Administració general i els òrgans que estan sota la seva direcció; els comuns i els òrgans que en depenen; el Consell General, el Tribunal Constitucional, el Consell Superior de la Justícia, el Raonador del Ciutadà i el Tribunal de Comptes, en relació amb les seves activitats subjectes a dret administratiu; els organismes públics i les entitats parapúbliques, també en relació amb les seves activitats subjectes a dret administratiu i amb exclusió dels col·legis professionals, els quals es regeixen per la seva pròpia normativa; les entitats associatives i fundacionals creades per l’Administració general o pels comuns, i les societats públiques, siguin generals o comunals, quan la participació de l’Administració en el seu capital sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control.

L’article 3.3 estableix l’obligació de declaració de patrimoni de persones que ocupen càrrecs representatius o d’especial responsabilitat. Específicament, es troben subjectes a aquesta obligació el Síndic, el Subsíndic i els consellers generals; el cap de Govern, els ministres, el cap del Gabinet del cap de Govern, el secretari general del Govern, els secretaris d’Estat, els altres alts càrrecs definits per la Llei del Govern i els ambaixadors mentre estiguin al capdavant d’una ambaixada o d’una missió diplomàtica, els caps de les missions diplomàtiques i els caps de les oficines consulars; els cònsols major i menor i els consellers de comú; els càrrecs directius dels organismes públics, de les entitats parapúbliques i de les societats i entitats associatives i fundacionals públiques, siguin generals o comunals, i en les quals la participació de l’administració sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control; el president i altres membres del Consell Superior de la Justícia, els magistrats, els batlles, el fiscal general i els fiscals adjunts, els membres del Tribunal Constitucional i el Raonador del Ciutadà.

I l’article 3.4 estableix que les disposicions en matèria de govern obert són d’aplicació a l’Administració general i als òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció.

El Títol II es divideix en cinc capítols. El primer d’ells, conformat per tres articles, regula l’obligació de publicitat activa de les entitats públiques, estableix l’obligació d’aquestes de publicar de manera periòdica i mantenir actualitzada la informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat i que estigui relacionada amb el funcionament i el control de la seva actuació pública.

A aquests efectes, l’article 4 estableix els llistats mínims d’informació que les referides entitats han de publicar i difondre a través de la plataforma Govern Obert, les seves seus electròniques o les seves pàgines web, sense esperar una sol·licitud concreta per part dels administrats. Aquests llistats amplis, inclouen no només informació institucional i organitzativa, sinó també un seguit d’informació de rellevància jurídica i de naturalesa econòmica i pressupostària. Així mateix, als efectes de garantir l’eficàcia del règim de publicitat activa, s’estableix l’obligació de publicar la informació de manera accessible, clara, estructurada, segura i comprensible. Paral·lelament, l’article 5 estableix que les persones físiques o jurídiques, diferents de les previstes a l’àmbit d’aplicació subjectiva de la Llei, que rebin una subvenció pública anual igual o superior a 10.000 euros, han de publicar la informació referent a la utilització de la subvenció pública per elles rebudes i la informació relativa a les subvencions, ajuts o beques que tinguin previst convocar en el marc del desenvolupament del seu àmbit d’actuació. I l’article 6, estableix l’obligació de facilitar la informació en formats reutilitzables perquè la informació pública pugui ser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit.

El capítol segon del Títol II regula abastament i de forma detallada el dret d’accés a la informació pública; dret que s’instaura a favor de totes les persones majors de 16 anys i en relació amb un concepte ampli d’allò que s’ha d’entendre per informació pública.

Aquesta concepció àmplia del dret d’accés es complementa amb la regulació, continguda als articles 11 i 12, dels supòsits taxats en base als quals, i d’acord amb el principi de proporcionalitat, pot denegar-se l’accés a la informació sol·licitada, als efectes de garantir l’equilibri entre l’exercici d’aquest dret i la necessària protecció tant del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal com de l’interès general o altres interessos privats.

El capítol tercer del Títol II preveu l’exercici del dret d’accés a la informació pública a través d’un procediment àgil i clarament definit quant a la tramitació de les sol·licituds d’accés, excloent-se expressament l’obligació de motivar-les, tot als efectes de garantir l’exercici efectiu del dret d’accés.

En relació amb les resolucions en matèria d’accés a la informació pública dictades per l’Administració general o els òrgans i entitats que en depenen, es preveu l’opció, a favor de la persona interessada, de presentar un recurs administratiu potestatiu i previ a la via judicial davant un organisme ja existent, com ho és la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació de la Documentació (CNAAD). Pel que fa a les resolucions en matèria d’accés a la informació pública dictades pels comuns o els òrgans i entitats que en depenen, es preveu l’opció, a favor de la persona interessada, de presentar un recurs administratiu potestatiu i previ a la via judicial davant del Consell de Comú o de l’organisme específic a qui s’hagi atribuït aquesta competència, on sempre serà perceptiu i no vinculant l’informe de la CNAAD.

El capítol quart del Títol II, que consta de sis articles, conté la regulació referent a la informació reservada d’Estat, establint-se, a l’article 17, que el Govern únicament pot classificar com a tal la informació la divulgació de la qual pugui afectar algun dels interessos següents: la defensa i seguretat nacional, les relacions internacionals i les obligacions de confidencialitat assumides en mèrits d’acords amb organismes internacionals, la seguretat pública, les relacions amb els coprínceps i els seus serveis, i la política econòmica, financera i monetària. La resta d’articles d’aquest capítol regulen el procediment de classificació de la informació com a reservada d’Estat, les obligacions quant a custòdia i confidencialitat, el termini de la reserva i els supòsits d’aixecament de la classificació.

El capítol cinquè del Títol II, integrat per cinc articles, es refereix a la CNAAD i regula la seva composició, funcions, competències, règim de funcionament i aplicació de les seves resolucions.

El Títol III, integrat per un únic article, l’article 28, estableix les obligacions de declaració de patrimoni a càrrec de les persones definides a l’article 3.3. Al respecte, es disposa que les persones subjectes a aquesta obligació han de formular, tant en el moment d’accedir al càrrec com en el moment de finalitzar-lo, una declaració jurada de patrimoni, relativa als béns i drets propis dels quals són titulars a les dates respectives, de conformitat amb el model que figura a l’Annex de la Llei. Les declaracions de patrimoni s’han de formular i dipositar davant de notari en el termini improrrogable de tres mesos a comptar de la data d’accés al càrrec i de la data de finalitzar-lo, respectivament.

El Títol IV consta de dos capítols. El primer capítol està integrat per tres articles i conté la regulació del govern obert, fonamentat en el diàleg permanent entre l’Administració pública i la ciutadania, en l’avaluació permanent de la gestió administrativa i dels processos de participació i en el retiment de comptes i l’assumpció de responsabilitat davant els ciutadans derivada de les decisions adoptades a les mesures de foment com també la participació ciutadana en l’elaboració de reglaments. El segon capítol està integrat per quatre articles i regula el dret a la participació ciutadana, remetent a desplegament reglamentari les formes de participació ciutadana no vinculants davant de l’Administració general i els òrgans que en depenen o que estan sota la seva direcció.

Per acabar, la Llei clou amb cinc disposicions addicionals, tres disposicions transitòries i onze disposicions finals.

Les disposicions addicionals es refereixen a la normativa específica en matèria d’accés a la informació pública; a l’obligació del Consell General i dels comuns de dictar els seus respectius codis de conducta i bones pràctiques; a l’obligació de les administracions general i comunals d’implementar tots els recursos adients als efectes de garantir, a les persones amb diversitat funcional, l’accés efectiu a la informació pública; al tractament del gènere en les denominacions referides a persones o càrrecs; i a una bona administració i serveis públics de qualitat.

Les tres disposicions transitòries regulen, respectivament: les normes aplicables a les reclamacions i recursos en curs en matèria d’accés als documents administratius i mentre es constitueix la CNAAD segons la composició prevista a l’article 24; el termini dins el qual les persones que siguin titulars d’algun dels càrrecs previstos a l’article 3.3 han d’efectuar la corresponent declaració de patrimoni; i el termini dins del qual els partits polítics han d’adaptar els seus estatus a les modificacions introduïdes per aquesta Llei a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral.

Pel que respecta a les disposicions finals, la primera d’elles introdueix modificacions al Codi penal, i més precisament a l’article 377, relatiu a la revelació de secrets, i a l’article 387, relatiu al finançament il·legal de partits polítics. La disposició final segona modifica l’article 42 del Codi de l’administració per tal d’adequar-lo a la regulació prevista per aquesta Llei. La disposició final tercera modifica diversos articles de la Llei del Tribunal de Comptes, als efectes d’incorporar i regular la seva funció de fiscalització de les associacions i agrupacions de persones que, havent concorregut a eleccions, han obtingut representació o continuen participant activament en la vida política al Principat. I la disposició final quarta modifica la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, amb l’objectiu d’ampliar el seu àmbit d’aplicació a les associacions i agrupacions de persones abans referides i d’incloure el deure dels afiliats als partits polítics d’efectuar les declaracions de patrimoni en cas de resultar subjectes a aquesta obligació.