LegalizeLlei 3/2026, del 19 de març, de modificació de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19 de març del 2026 ha aprovat la següent:
Llei 3/2026, del 19 de març, de modificació de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Exposició de motius
La Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals constitueix la norma bàsica del Principat d’Andorra en matèria de regulació de les relacions de treball assalariat i ha dotat el mercat laboral d’un marc de seguretat jurídica, així com de garantia de drets i obligacions tant per als treballadors com per a les empreses. Entre els seus objectius principals hi figura el foment de la negociació col·lectiva dins de l’empresa, que es concreta en la regulació dels drets col·lectius dels assalariats al títol IV i de la negociació col·lectiva al títol V.
No obstant això, després de més de sis anys de vigència, la representació col·lectiva al sector privat continua sent molt limitada, ja que només unes poques empreses han celebrat eleccions de representants dels assalariats.
L’experiència adquirida en l’aplicació de la norma, juntament amb l’evolució social i econòmica del país, ha posat de manifest determinats aspectes que poden facilitar la representació col·lectiva dels treballadors, concretament pel que fa a la regulació establerta al títol IV de la Llei, relatiu als drets col·lectius dels assalariats. En particular, s’ha constatat que hi ha un marge ampli per enfortir la representació dels treballadors a les empreses i per garantir que totes les persones assalariades disposin de canals efectius per defensar col·lectivament els seus interessos. Avançar en aquesta direcció contribuirà a reforçar el diàleg social, a ampliar la participació dels treballadors en la vida de l’empresa i a afavorir unes relacions laborals més equilibrades i constructives.
En aquest context, una representació més àmplia i efectiva ha de permetre reforçar directament la capacitat de negociació i la consolidació de convenis col·lectius, que constitueixen una eina clau per canalitzar els interessos comuns dels treballadors i de les empreses, així com per assolir acords equilibrats i estables sobre les condicions de treball. Potenciar aquesta representació és essencial perquè els convenis col·lectius despleguin tot el seu potencial com a instruments d’entesa i cohesió en les relacions laborals.
A partir de la constatació d’aquesta realitat, a finals del 2024 el Consell Econòmic i Social va instar les organitzacions sindicals i patronals a estudiar mesures per incentivar la representació a les empreses del sector privat. En aquest marc, les parts han mantingut diverses rondes de negociació, que han permès identificar les actuacions necessàries per impulsar la representació col·lectiva dels treballadors i facilitar el procés d’elecció dels representants dels assalariats.
Fruit d’aquest treball conjunt, l’acord assolit proposa modificacions al títol IV de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, encaminades a simplificar el procediment i a donar més garanties als assalariats que decideixin impulsar un procés d’elecció.
En primer lloc, s’estén la figura del delegat dels assalariats a totes les empreses de fins a trenta treballadors i se suprimeix la figura de l’assalariat amb mandat. En el cas de les empreses de més de trenta treballadors, es manté el nombre de membres dels comitès d’empresa, però es permet constituir-los amb un nombre més baix si no hi ha prou candidatures, per evitar així que els assalariats quedin sense representació.
La reforma amplia també la garantia de protecció contra l’acomiadament, que passa a incloure els candidats no escollits durant els sis mesos posteriors a les eleccions, i flexibilitza la limitació de mandats, permetent que se superi el límit de dos mandats consecutius quan no hi ha altres candidats. A més, s’aclareix el procediment per cobrir vacants i es regula la comunicació a l’autoritat laboral.
Un dels canvis més significatius és la promoció de les eleccions, que deixa de dependre exclusivament de la iniciativa dels assalariats i s’obre a dos vies addicionals: que l’empresari pugui impulsar el procés i que un 10% de la plantilla ho pugui sol·licitar confidencialment al departament competent en matèria de treball. Paral·lelament, es redueix del 15% al 10% el percentatge de signatures necessàries per iniciar un procés electoral.
També s’ajusta la regulació de la mesa electoral a la desaparició de la figura de l’assalariat amb mandat.
Finalment, es modifica la disposició final de la Llei per substituir la previsió d’eleccions en el primer any de vigència, ja caducada, per un nou mandat a sindicats i patronals perquè desenvolupin accions d’informació i perquè s’estableixi un mecanisme d’avaluació dels efectes de la reforma.
La Llei es configura amb 24 articles, una disposició transitòria i dos disposicions finals.
Article 1. Modificació de l’article 67 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica la lletra i de l’apartat 1 de l’article 67 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 67. Permisos retribuïts
La persona assalariada té dret a absentar-se del lloc de treball, i percebre la totalitat del salari fix, per les causes i durant els terminis següents:
[…]
El temps fixat per aquesta Llei o per acord o conveni col·lectiu en concepte de crèdit per a les activitats pròpies dels delegats dels assalariats o dels membres del comitè d’empresa.
[…]”
Article 2. Modificació de l’article 68 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica la lletra h de l’apartat 1 de l’article 68 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 68. Permisos no retribuïts
La persona assalariada té dret a absentar-se del lloc de treball, sense percebre, però, el salari, i ho ha de notificar prèviament a l’empresa, per les causes i durant els terminis següents:
[…]
El temps addicional fixat per aquesta Llei o per acord o conveni col·lectiu en concepte de crèdit per les activitats pròpies dels delegats dels assalariats o dels membres del comitè d’empresa.
[…]”
Article 3. Modificació de l’article 84 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica l’apartat 4 de l’article 84 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 84. Acomiadament no causal
[…]
L’acomiadament no causal d’un representant dels assalariats o d’un assalariat que hagi presentat la seva candidatura a les eleccions de representants dels assalariats no acceptat per aquest representant dels assalariats o aquest assalariat es considera nul i sense efecte.
[…]”
Article 4. Modificació de l’article 88 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica l’apartat 2 de l’article 88 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 88. Formalitats de l’acomiadament per causes disciplinàries
[…]
La notificació de l’acomiadament d’un representant dels assalariats o d’un assalariat que hagi presentat la seva candidatura a les eleccions de representants dels assalariats ha de respectar les garanties de l’article 111.
[…]”
Article 5. Modificació de l’article 92 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica l’apartat 3 de l’article 92 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 92. Indemnitzacions
[…]
En el supòsit de l’apartat anterior o en cas que el comiat de la persona assalariada constitueixi un acte lesiu dels drets fonamentals o de les llibertats públiques, o un acte de discriminació per algun dels motius prohibits a la Constitució o a les lleis, així com per raó d’afiliació, o no, a una organització sindical, o d’acomiadament d’una persona delegada del personal o d’una persona membre del comitè d’empresa, la persona assalariada pot optar per la indemnització esmentada a l’apartat anterior i la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte lesiu o discriminatori, o bé exigir la reincorporació a l’empresa i la percepció dels salaris de tramitació, així com la indemnització dels danys i perjudicis addicionals derivats de l’acte lesiu o discriminatori que fixa la jurisdicció corresponent.
[…]”
Article 6. Modificació de l’article 99 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica la lletra j de l’apartat 1 de l’article 99 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 99. Faltes molt greus
Són faltes molt greus:
[…]
Incomplir el deure de confidencialitat o l’obligació d’actuar de manera diligent per garantir el secret professional pel que fa a les dades i les informacions de les quals tenen coneixement, en l’exercici de les seves funcions, els membres del comitè d’empresa o els delegats dels assalariats.
[…]”
Article 7. Modificació de l’article 101 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica l’apartat 4 de l’article 101 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 101. Formalitats
[…]
Les sancions a un representant dels assalariats o a un assalariat que hagi presentat la seva candidatura a les eleccions de representants dels assalariats requereixen el respecte de les garanties previstes a l’article 111.”
Article 8. Modificació de l’article 105 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica l’apartat 1 de l’article 105 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 105. Dret de reunió en assemblea
Els assalariats d’una mateixa empresa tenen dret a reunir-se en assemblea, la qual pot ser convocada pel comitè d’empresa, pels delegats dels assalariats o per un terç dels assalariats amb dret de sufragi.
[…].”
Article 9. Modificació de l’article 107 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifica l’article 107 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 107. Delegats dels assalariats
Els assalariats que pertanyin a empreses de fins a trenta assalariats elegeixen entre ells, mitjançant un sufragi lliure, personal, secret i directe, un delegat dels assalariats.”
Article 10. Modificació de l’article 108 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
S’afegeix un nou apartat 2 a l’article 108 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, i es renumeren correlativament els apartats següents. L’article 108 queda redactat de la manera següent:
“Article 108. Comitè d’empresa
Els assalariats que pertanyin a empreses amb més de trenta assalariats elegeixen entre ells, mitjançant un sufragi lliure, personal, secret i directe, un nombre de membres del comitè d’empresa d’acord amb l’escala següent:
En empreses de 31 a 49 assalariats: tres membres.
En empreses de 50 a 99 assalariats: cinc membres.
En empreses de 100 a 199 assalariats: set membres.
En empreses de 200 a 499 assalariats: nou membres.
En empreses de més de 500 assalariats: onze membres.
En cas que no s’arribi al nombre d’assalariats indicat en el punt anterior, es permet la presentació de llistes a efectes de constituir el comitè d’empresa amb un nombre més baix de membres.
Els llocs del comitè d’empresa es reparteixen proporcionalment segons el nombre d’assalariats que formen els dos col·legis electorals, un que integra els comandaments, els tècnics i els administratius i un altre que integra la resta d’assalariats.
El comitè d’empresa és un òrgan col·legiat que pren les decisions per majoria dels seus membres i actua de manera mancomunada en les seves relacions amb l’empresa.
Els membres del comitè d’empresa nomenen entre ells, com a mínim, un president, que n’exerceix la representació, i un secretari.
En cas d’empat el president disposa de vot de qualitat.”
Article 11. Modificació de l’article 110 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l’article 110 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 110. Deure de confidencialitat
Els delegats dels assalariats i els membres dels comitès d’empresa estan sotmesos al deure de confidencialitat i han de vetllar de manera diligent per garantir el secret professional pel que fa a les dades i les informacions a què tenen accés en l’exercici de les seves funcions. El respecte a la confidencialitat d’aquestes dades també és exigible quan els representants dels assalariats cessen en les seves funcions de representació.
A aquest efecte, a l’inici de l’exercici de les seves funcions, els delegats dels assalariats i els membres dels comitès d’empresa es comprometen a respectar aquest deure mitjançant la signatura d’una clàusula de confidencialitat amb l’empresa.”
Article 12. Modificació de l’article 111 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
S’afegeix un nou apartat b a l’article 111 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, i es renumeren correlativament els apartats següents. L’article 111 queda redactat de la manera següent:
“Article 111. Garanties
Els delegats dels assalariats i els membres del comitè d’empresa gaudeixen de les garanties de protecció i de disponibilitat de temps següents per al desenvolupament correcte de les seves funcions:
No poden ser acomiadats ni sancionats durant l’exercici de les seves funcions ni, posteriorment, dins un període equivalent, com a mínim, a la meitat de la durada de l’exercici del mandat, amb un màxim de dos anys des del final del mandat excepte si s’ha acabat per revocació o dimissió, si l’acomiadament o la sanció es basa en l’acció de la persona assalariada en l’exercici de la funció de representació, sense perjudici de les causes d’acomiadament disciplinari recollides a l’article 87. Tampoc no poden ser objecte de discriminació pel que fa a la seva promoció econòmica o professional a causa de la tasca de representació.
Tampoc no poden ser acomiadats ni sancionats, dins un període màxim de sis mesos, els assalariats que han presentat la seva candidatura i no han resultat elegits.
Tenen prioritat de permanència a l’empresa respecte dels altres assalariats davant un acomiadament que respongui a una necessitat d’amortització de llocs de treball per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.
És obligatori obrir un expedient contradictori en el supòsit de sancions per faltes greus o molt greus, sempre que la sanció no es basi en l’acció de la persona assalariada en l’exercici de la funció de representació. L’obertura de l’expedient comporta l’oportunitat de fer al·legacions tant a la persona interessada com a la resta de delegats dels assalariats o de membres del comitè d’empresa, si escau.
Tenen dret a expressar les seves opinions en matèries relatives a la representació, i també a publicar i distribuir, sense pertorbar el desenvolupament normal del treball, publicacions d’interès laboral o social.
Disposen individualment d’un crèdit d’hores mensuals retribuïdes per a l’exercici de les seves funcions de representació, la utilització de les quals s’ha de comunicar a l’empresari amb una antelació mínima de set dies naturals. Aquest crèdit d’hores depèn del nombre d’assalariats de l’empresa i és el següent:
- En empreses que tenen fins a 10 assalariats: el temps necessari per exercir el seu mandat, amb un màxim de 2 hores mensuals.
- En empreses que tenen d’11 a 99 assalariats: 4 hores mensuals.
- En empreses que tenen de 100 a 199 assalariats: 6 hores mensuals.
- En empreses que tenen de 200 a 499 assalariats: 8 hores mensuals.
- En empreses amb 500 assalariats o més: 10 hores mensuals.
Disposen individualment d’un crèdit suficient d’hores retribuïdes mentre duri el procés de negociació col·lectiva.”
Article 13. Modificació de l’article 112 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.