Decret legislatiu del 13-5-2015, de publicació del text refós de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996

Vetlla perquè la funció jurisdiccional es dugui a terme eficaçment conforme a les lleis i en els plaços i terminis que aquelles assenyalen, exercitant en el seu cas les accions, recursos i actuacions pertinents;

Vetlla pel respecte de les institucions constitucionals i dels drets fonamentals i llibertats públiques, amb les actuacions que reclami la seva defensa;

Exerceix les accions que la llei li atorgui en defensa de la independència dels Batlles i Tribunals.

Exercita l’acció penal, a iniciativa pròpia o a petició de tota institució o persona jurídica pública o privada i dels particulars, sense perjudici de les facultats dels batlles per a actuar d’ofici.

Exercita l’acció civil, juntament amb la penal, sempre que la part perjudicada no en faci reserva, desisteixi o renunciï expressament a la seva reclamació civil.

Dirigeix l’acció de la Policia per a l’esbrinament de fets que puguin ser constitutius d’infracció penal, pot ordenar investigacions per a l’obtenció de proves i pot controlar l’oportunitat i la durada de la detenció governativa. A tal efecte, adreça les instruccions al director de la Policia el qual designa els funcionaris encarregats d’executar-les i vetlla per al seu compliment. Aquestes funcions cessen, en cada cas, al moment que un batlle instructor hagi incoat diligències prèvies o bé sumari.

Rep diàriament, de la Direcció del Servei de Policia i de la Direcció del Centre penitenciari, l’informe d’actuacions i incidències i la relació d’altes i baixes de les persones detingudes i internades.

Intervé directament en el procés penal, demana i participa sempre que ho considera convenient, en la pràctica de totes les proves, diligències i mesures cautelars, per a l’esbrinament dels fets delictuosos i dels seus responsables i en fa la qualificació en la forma prevista en el procediment penal.

Assisteix i participa als judicis orals de tots els tribunals penals i formula les conclusions que estima pertinents.

Informa en tots els incidents processals de la jurisdicció penal.

Rep notificació de les resolucions dictades pels òrgans de la jurisdicció penal i interposa, si escau, els recursos escaients en defensa de la legalitat i de l’interès general.

Vetlla per l’efectiva execució de totes les resolucions fermes dictades pels òrgans de la jurisdicció penal i adreça, a tal efecte, qualsevol petició al tribunal competent.

Intervé en tots els procediments civils en els quals tinguin interès absents, menors, incapaços o desvalguts i, com a part, exercita el dret al recurs. En el seu cas, en el seu interès, promou la constitució de l’òrgan de tutela.

Intervé, d’acord amb el que estableixen les lleis escaients en el procediment d’habeas corpus i en el procediment urgent i preferent de tutela dels drets i llibertats reconeguts en els Capítols III i IV de la Constitució, així com en els recursos o judicis d’empara constitucional, i en els procediments d’inconstitucionalitat contra lleis i decrets legislatius i, quan escau, en el procediment incidental d’inconstitucionalitat.

Intervé, en defensa de l’interès general, de conformitat amb la Llei del registre civil, en tots els procediments relatius a l’estat civil de les persones.

Intervé en els procediments disciplinaris seguits contra batlles i magistrats.

Lliura informe per a la resolució dels expedients d’alta d’advocats al Col·legi d’advocats d’Andorra, en els termes previstos en el Codi de procediment penal.

Exerceix totes les altres funcions que li són atribuïdes per llei.

Sol·licitar la vista de qualsevulla actuació judicial, en l’àmbit penal, així com requerir informació sobre la situació dels procediments en curs. Pot, també, demanar la pràctica de les diligències que consideri adients per a l’esclariment dels fets punibles i el descobriment dels responsables.

Rebre denúncies, les quals, després de fer les verificacions pertinents i ordenar -si escau- una enquesta preliminar, tramet a l’autoritat judicial si estima haver-hi fonament per exercitar l’acció. En tot cas, notifica la seva decisió a la persona denunciant.

Sense perjudici de la periodicitat obligatòria, visitar en qualsevol moment els centres penitenciaris, examinar la situació personal i l’expedient dels interns i obtenir la informació que consideri útil en relació a les persones empresonades.

Demanar la cooperació de les autoritats i els organismes oficials, dels seus funcionaris i els agents, que li ha de ser prestada, dins dels límits legals, sense excusa ni dilació.

L’actuació del Ministeri Fiscal se subjecta a la Constitució i a les lleis.

El Ministeri Fiscal dictamina, informa i exercita les accions pertinents o, en el seu cas, s’oposa a les formulades indegudament, de conformitat amb l’ordenament vigent.

El Govern pot adreçar recomanacions de caràcter general al Ministeri Fiscal per tal que exerciti l’acció penal i defensi l’interès públic. Aquestes recomanacions sempre són escrites.

Qualsevol que siguin les recomanacions rebudes pel Ministeri Fiscal, els seus membres han d’actuar, en tot cas, d’acord amb el principi de legalitat i conserven la llibertat de fer les observacions que creuen oportunes sobre els fets, així com sobre la seva qualificació, fins i tot contràriament a les recomanacions del Govern.

Les comunicacions entre el Govern i el Ministeri Fiscal es fan al Fiscal General, pel conducte del Cap de Govern.

Correspon al Fiscal General informar el Govern, quan aquest li ho demani i no existeixi impediment legal, en relació a qualsevol dels afers en que intervingui el Ministeri Fiscal així com sobre el funcionament general de l’Administració de Justícia.

El Ministeri Fiscal és constituït pel fiscal general i els fiscals adjunts.

El fiscal general és nomenat pel Consell Superior de la Justícia, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per ser magistrats, per un període de sis anys, renovable una única vegada.

Els fiscals adjunts són nomenats pel Consell Superior de la Justícia, per mandats renovables de sis anys, a proposta del Govern, entre persones que reuneixin els requisits per ser batlle, mitjançant el concurs oposició que estableix l’article 66 bis de la Llei qualificada de la Justícia.

Contra els acords de nomenament del fiscal general i dels fiscals adjunts es pot recórrer davant el Ple del Tribunal Superior.

En prendre possessió del càrrec, els membres del Ministeri Fiscal presten jurament o promesa de la mateixa manera que ho fan els batlles i els magistrats.

Els membres del Ministeri Fiscal cessen el càrrec per arribar al final del període pel qual han estat nomenats; per la seva renúncia, que ha de ser comunicada amb sis mesos d’antelació com a mínim; per sanció disciplinària de separació del càrrec; per imposició de pena, principal o complementària, d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic; per incórrer en alguna causa d’incompatibilitat o d’incapacitat, i per jubilació.

El Consell Superior de la Justícia acorda la renovació del mandat dels fiscals adjunts, llevat que la persona interessada presenti la renúncia, la qual cosa ha de comunicar amb sis mesos d’antelació com a mínim, o que hagi estat condemnada penalment per la comissió d’un delicte dolós, sense perjudici de les responsabilitats que se’n puguin derivar.

S’estableixen tres graus de fiscals adjunts. L’ingrés al càrrec de fiscal adjunt es produeix pel primer grau. La promoció al segon grau es produeix després d’haver completat com a mínim un mandat en el càrrec i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general. La promoció al tercer grau es produeix després d’haver completat com a mínim dos mandats en el segon grau i d’haver realitzat les activitats formatives que determini o reconegui el Consell Superior de la Justícia, amb el vistiplau del fiscal general.

Cada dos anys a comptar del seu nomenament i, en qualsevol cas, sis mesos abans de completar el mandat que permet la promoció als graus segon o tercer, els fiscals adjunts presenten al Consell Superior de la Justícia i al fiscal general un informe, amb el format que determinin el Consell Superior de la Justícia i el fiscal general, sobre l’activitat que han desenvolupat i els assumptes que resten pendents.

El Consell Superior de la Justícia promou els fiscals adjunts als graus segon i tercer en les condicions que fixen els apartats 1 i 2 d’aquest article.

El Govern estableix per decret, a proposta del fiscal general, i després de sol·licitar l’informe preceptiu del Consell Superior de la Justícia, el nombre de fiscals adjunts necessaris per al bon funcionament de la Fiscalia. També pot preveure, a proposta del fiscal general, i amb l’informe preceptiu del Consell Superior de la Justícia, l’atribució de responsabilitats addicionals i/o facultats de coordinació a un o diversos dels fiscals adjunts, quan ho aconselli el bon funcionament de la Fiscalia, i establir les condicions i els requisits objectius per a l’atribució d’aquestes responsabilitats o facultats.

El Govern també regula per decret, després d’haver escoltat el fiscal general i el Consell Superior de la Justícia, el nombre i el grau del personal al servei de la Fiscalia.

Els fiscals adjunts estan en una de les situacions que preveu l’article 68 quater de la Llei qualificada de la Justícia.

Quan es produeixi una vacant a la Fiscalia, el fiscal general, després de consultar-ho al Consell Superior de la Justícia, ofereix i, si escau, assigna la plaça per aquest ordre: entre els fiscals adjunts que provinguin d’una plaça en què s’ha reincorporat un fiscal adjunt en situació d’excedència forçosa; entre els fiscals adjunts que provinguin de la situació de suspensió, si no tenien plaça assignada; entre els fiscals adjunts en situació d’excedència voluntària que hagin sol·licitat el reingrés, i entre els batlles en servei actiu. En el cas de concurrència de sol·licituds, es resol l’adscripció segons criteris d’antiguitat i de formació especialitzada. El Consell Superior de la Justícia nomena, si escau, els batlles com a fiscals adjunts, a proposta del Govern, i n’acorda el cessament corresponent.

Els fiscals adjunts actuen sempre en representació de la institució i per delegació del Fiscal General. Són sotmesos a la seva autoritat pel que fa a l’organització del seu treball i al contingut de les seves apreciacions, les qualificacions i les conclusions jurídiques.

En cas de discrepància entre els membres del Ministeri Fiscal, el Fiscal General confirma les seves instruccions per escrit. No obstant això, els fiscals adjunts queden lliures per fer les seves observacions orals, a l’acte del judici, respecte a dites qualificacions i conclusions.

Les faltes comeses pels membres del Ministeri Fiscal es qualifiquen en lleus, greus i molt greus.

Les faltes lleus prescriuen al cap de tres mesos; les greus, al cap de sis mesos, i les molt greus, al cap d’un any, a comptar de la data de la comissió o des del moment en què se n’hagi hagut de tenir coneixement. La prescripció queda interrompuda en iniciar-se el procediment.

Les sancions que es poden imposar als membres del Ministeri Fiscal per les faltes comeses en l’exercici de les seves funcions, i també les condicions de la prescripció i la cancel·lació d’aquestes sancions, són les mateixes que s’estableixen per als batlles i els magistrats a l’article 85 de la Llei qualificada de la Justícia.

Igualment, els són aplicables els articles 86 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia. Tanmateix, en el cas de la resolució definitiva adoptada pel Consell Superior de la Justícia a què fa referència l’article 87, s’hi pot recórrer en contra davant el Ple del Tribunal Superior, però no pot formar part d’aquest Ple el magistrat designat i que ha intervingut durant la instrucció del procediment disciplinari, d’acord amb l’article 30 d’aquesta Llei.

La responsabilitat disciplinària l’exigeix el Consell Superior de la Justícia mitjançant la instrucció d’un expedient disciplinari incoat per iniciativa del propi Consell Superior, a instàncies de la persona perjudicada, d’un ciutadà que tingui coneixement dels fets, del Fiscal General, del President del tribunal corresponent o del Govern.

El Ministeri Fiscal no és part en el procediment.

En el mateix acte en què el Consell Superior de la Justícia acorda la incoació d’un procediment disciplinari designa, d’entre els seus membres, un instructor.

En un procediment que fins a la seva resolució no s’ha d’allargar més de tres mesos, l’instructor practica totes les proves per esclarir els fets i determinar les responsabilitats; formula, si procedeix, el plec de càrrecs i transmet totes les actuacions a la persona interessada i al magistrat que -a tal efecte- nomena el President del Tribunal Superior de Justícia. Aquest darrer lliura una nota amb la seva apreciació sobre els fets i el plec de càrrecs.

L’expedientat disposa d’un termini de vuit dies per contestar el plec de càrrecs i proposar totes les proves que estimi convenients en defensa dels seus drets. Pot designar un advocat a partir del moment en què té coneixement de l’obertura de l’expedient.

L’instructor decideix sobre la pertinència de les proves proposades per la persona interessada i acorda la seva pràctica.

Practicades les proves admeses, l’instructor eleva les actuacions al Consell Superior de la Justícia. Aquest, prèvia audiència de la persona interessada i del seu defensor, si n’ha fet designació, vista la nota formulada pel magistrat del Tribunal Superior de Justícia i en un tràmit d’al·legacions orals, dicta resolució definitiva per majoria dels seus membres.