LegalizeDecret legislatiu del 22-4-2015 de publicació del text refós de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final segona de la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i en la disposició final tercera de la Llei 40/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi Penal, segons les quals s’encomana al Govern que publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final segona de la Llei 17/2014 i la disposició final tercera de la Llei 40/2014, es refon en aquest Decret legislatiu, en primer lloc, el contingut de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, així com de les Lleis 10/2005, 16/2008, 87/2010, 19/2012, 19/2013, 17/2014 i 40/2014;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions transitòries i final de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i les disposicions finals de les Lleis 10/2005, 16/2008, 87/2010, 19/2012, 19/2013 i 17/2014; i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 22 d’abril del 2015, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Decret
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu del 17-12-2008 de publicació del text refós del Codi de procediment penal.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 22 d’abril del 2015
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998
Títol preliminar. L’Administració de la justícia penal
Capítol I. Disposicions preliminars
Article 1
Ningú no pot ser condemnat per una infracció penal si no és de conformitat amb les disposicions del present Codi o les lleis especials i mitjançant sentència dictada pel tribunal competent.
En tot tipus de procediment s’han de respectar les regles de la bona fe. No produeixen efecte les proves obtingudes, directament o indirectament, violant els drets o les llibertats fonamentals.
Els batlles i els tribunals han de resoldre sempre, i amb l’exposició de fets i la fonamentació en dret, sobre les pretensions que siguin formulades. La desestimació per motius formals només es pot produir per les causes previstes a la llei.
Article 2
La facultat d’administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar el que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, al Tribunal de Corts, als seus magistrats i als batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans internacionals en virtut dels tractats corresponents establerts d’acord amb el que disposa l’article 65 de la Constitució.
Article 3
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra coneix del recurs d’apel·lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, així com del recurs d’apel·lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor en fase d’execució de les ordenances penals, en els casos previstos per la llei.
Igualment coneix, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per infraccions penals comeses per membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, i per batlles o magistrats, i executa les resolucions judicials que hagin recaigut sobre aquestes infraccions.
El Ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, exclosos els magistrats adscrits a la Sala Penal, coneix del recurs d’apel·lació contra les resolucions judicials del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictades en primera instància en les causes esmentades al segon paràgraf de l’apartat anterior.
El Tribunal de Corts coneix, en composició col·legiada, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per delictes majors i menors, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat sobre aquests delictes. També coneix, en composició unipersonal, en judici oral i públic, de totes les causes seguides per contravencions penals, i executa les resolucions judicials que ha pronunciat en aquesta matèria.
Igualment coneix, de forma unipersonal, del recurs d’apel·lació contra les resolucions dictades pel batlle instructor, en els casos i les formes previstos per la llei.
El Ple del Tribunal de Corts, salvat el cas de delicte flagrant, és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat, així com dels batlles i magistrats, sense perjudici que la instrucció de la causa sigui a càrrec d’un magistrat del Tribunal.
La instrucció de les causes, per a tota classe d’infraccions, la porta a terme un batlle, sense perjudici del que preveu el paràgraf segon de l’article 48 de la Llei qualificada de la Justícia.
El Batlle instructor també és competent per conèixer, pel procediment d’ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l’article 163 d’aquest Codi, així com per procedir a executar-les.
Article 4
Els tribunals penals són competents per resoldre les qüestions civils i administratives prejudicials suscitades per raó dels fets delictius quan apareguin íntimament lligades al fet punible de manera que sigui impossible la seva separació. El tribunal resol sempre aplicant les normes civils o administratives a les qüestions prejudicials.
Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència, o per constatar l’existència del delicte, el Tribunal Penal o, si escau, el batlle instructor, ha de suspendre el procediment fins que la jurisdicció competent resolgui la qüestió, si ja s’ha interposat. Si no s’ha interposat, el tribunal o el batlle instructor, segons escaigui, atorga a les parts el termini d’un mes per fer-ho davant la jurisdicció competent. Transcorregut aquest termini, que no es pot atorgar més d’una vegada en el marc del mateix procediment, i sense que cap de les parts acrediti haver-ho fet, s’aixeca la suspensió i continua el procediment, i el Tribunal Penal resol sobre la mateixa qüestió.
Capítol II. Del Ministeri Fiscal
Article 5
El Ministeri Fiscal té la funció de promoure l’acció de la justícia, vetllar pel manteniment de l’ordre jurídic i demanar davant la jurisdicció penal l’aplicació de la llei, per a la salvaguarda i la satisfacció dels interessos de la societat.
A tal fi, aquest exerceix els mitjans i les accions que les lleis estableixen, formula l’acusació o exerceix l’acció civil, o bé s’hi oposa segons el que correspongui legalment; pot intervenir directament en el procés penal per tal de sol·licitar les diligències més adequades per a l’esbrinament del delicte i de la persona que pugui ser-ne responsable, i vetlla pel compliment estricte de les sentències recaigudes en les causes en les quals hagi estat part.
Quan el Ministeri Fiscal tingui coneixement d’un fet que pot ser constitutiu de delicte o contravenció penal, exerceix l’acció penal, sense perjudici de les facultats dels batlles per actuar d’ofici.
Article 6
En els delictes als quals es refereix l’article 16, el Ministeri Fiscal, una vegada formulada la denúncia o la querella, segons escaigui, per la persona ofesa o el seu representant legal, actua de conformitat amb el que estableix l’article 5.
Capítol III. De les recusacions i les excuses
Article 7
Els batlles i els magistrats han d’abstenir-se, i en cas de no fer-ho poden ser recusats, en els supòsits següents: matrimoni o situació de fet equivalent, o parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal; ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts; estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació; tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir plet civil pendent amb qualsevol de les parts o el seu advocat; tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir interès directe en l’objecte del plet; ser el superior jeràrquic d’una de les parts en litigi.
No poden fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin entre ells parentiu fins al segon grau de consanguinitat o d’afinitat.
Poden recusar el Ministeri Fiscal, l’encausat, el processat, l’actor civil o l’acusador particular, el responsable civil o els seus advocats. La recusació ha de ser proposada tan aviat com es tingui coneixement de l’existència de la causa en què es fonamenta i, en cas contrari, no és admesa a tràmit. Contra aquesta decisió no es pot interposar recurs, sense perjudici que la recusació es pugui plantejar per mitjà dels altres recursos i remeis jurisdiccionals al seu abast.
El president dels batlles i els dels tribunals respectius han de ser informats pel batlle o magistrat que hagi decidit abstenir-se de les seves motivacions i decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president dels batlles s’abstingui ho ha de notificar al batlle més antic i al més jove en el càrrec, adscrits a la secció afectada, els quals han de decidir sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president del tribunal s’abstingui ho ha de notificar als altres magistrats, els quals han de decidir sobre la procedència de la seva admissió.
El Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s’adreça a un membre del Tribunal Superior, l’ha de resoldre una secció de tres membres de la qual no pot formar part el recusat.
Per mentre se substanciï la recusació, el magistrat recusat s’ha d’abstenir d’entendre la causa. Quan es tracti d’un batlle, el substitueix en la instrucció el batlle següent en el torn.
Article 8
Els membres del Ministeri Fiscal queden sotmesos al mateix règim de responsabilitats i incompatibilitats que aquesta Llei estableix per als batlles i els magistrats.
La decisió d’abstenció és apreciada personalment pels membres del Ministeri Fiscal. Les parts que intervenen en un afer poden requerir, de forma motivada, l’abstenció d’un fiscal. Si es tracta d’un fiscal adjunt, la qüestió és resolta pel fiscal general. Si es tracta del fiscal general, és resolta pel Consell Superior de la Justícia. Contra la decisió no es pot interposar cap mena de recurs.
Capítol IV. Dels advocats
Article 9
Poden actuar davant els tribunals penals els advocats andorrans o legalment residents al Principat degudament inscrits com a advocats en exercici al Col·legi d’Advocats d’Andorra.
Article 10
Per a cada incorporació d’un advocat al Col·legi d’Advocats d’Andorra aquest ha de trametre al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra la documentació acreditativa d’haver obtingut les autoritzacions administratives necessàries i la inscripció prèvia al Col·legi. El president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en dóna trasllat al Ministeri Fiscal perquè n’informi dins el termini de tretze dies, i si dins el termini d’uns altres tretze dies no es dicta resolució, s’entén admès a actuar davant els tribunals andorrans, i el Col·legi d’Advocats d’Andorra procedeix a donar-lo d’alta definitivament.
La defensa en judici dels interessos de l’Estat andorrà correspon als advocats andorrans adscrits al Gabinet Jurídic del Govern, això sense perjudici que el Govern pugui contractar els serveis d’advocats inscrits al Col·legi d’Advocats en casos determinats.
Article 11
Els advocats han de respectar el secret professional, entès com aquell principi moral i jurídic que els situa en l’obligació i el dret ineludibles de no revelar cap fet ni document del que tinguin coneixement per raó de la seva funció, i de no poder ser obligats a declarar sobre els mateixos.
Els tribunals han de comunicar al Col·legi d’Advocats qualsevol fet constitutiu d’infracció a les normes professionals, sense perjudici de les sancions penals que el mateix fet pugui comportar.
Article 12
Per a l’exercici del dret a la defensa reconegut als paràgrafs anteriors, els processats són defensats per un advocat, i se’ls en designa un d’ofici si no n’han nomenat. La defensa d’ofici té caràcter gratuït únicament per a les persones que acreditin la seva situació de pobresa o insolvència, declarada per un batlle o un tribunal.
Llevat d’aquest cas, el processat té l’obligació d’abonar la suma que el Govern satisfaci en concepte d’honoraris a l’advocat d’ofici, la qual forma part de les despeses judicials, sense perjudici que l’advocat pugui reclamar igualment un complement d’honoraris a la persona interessada. Aquesta obligació d’abonament per part del processat s’estableix en els termes que prevegin les normes reglamentàries aplicables.
Article 13
Els advocats a qui correspongui la defensa d’ofici no poden excusar-se’n sense motiu personal i just degudament apreciat pel degà del Col·legi d’Advocats.
Títol primer. L’acció penal i l’acció civil
Capítol únic
Article 14
L’acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal l’exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la part agreujada o ofesa.
No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s’hagin constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.
L’exercici de l’acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció perseguible d’ofici o perseguible prèvia denúncia, comporta obligatòriament la presentació de la querella corresponent, en la forma prevista a l’article 39, la constitució en acusació particular, la designació d’advocat i de domicili al Principat i, posteriorment, la petició de pena concreta contra l’autor i els altres partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.
La constitució en acusació particular pot produir-se en qualsevol moment de la instrucció de la causa fins que no s’hagi dictat aute de conclusió del sumari.
Les associacions i les corporacions legalment constituïdes poden exercir les accions penals i civils per a la defensa dels interessos col·lectius que representen. Aquestes persones jurídiques actuen per mitjà del seu representant legal.
Article 15
Qualsevol ciutadà andorrà amb plenitud de drets civils i sense antecedents penals que vulgui exercir l’acció popular pot constituir-se en acusació particular mitjançant la presentació de la querella corresponent, en aquells sumaris seguits per delictes perseguibles d’ofici.
Article 16
L’acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan referència els articles 168, 179.2, 193, 232 i 515 del Codi penal requereix la denúncia o la querella prèvies de la persona ofesa, del seu representant legal o, en els supòsits establerts, del Ministeri Fiscal, que haurà de ponderar els interessos concurrents. L’exercici de l’acció penal per part dels perjudicats comporta els mateixos requisits que per als delictes perseguibles d’ofici a què fa referència l’article 14 d’aquesta Llei.
En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de la persona ofesa no extingeix l’acció ni la responsabilitat penal.
L’acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1 i 479 del Codi penal requereix la interposició prèvia de querella de la persona perjudicada o del seu representant legal.
En aquests delictes, de caràcter privat, l’exercici de l’acció penal s’efectua com a acusació privada, en la forma i en les condicions de l’article 14, i la renúncia a l’acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l’extinció i l’arxiu de la causa.
Article 17
Admesa la denúncia o la querella, el batlle inicia immediatament la instrucció del sumari, i en dóna coneixement al Ministeri Fiscal; procedeix de la mateixa manera quan ha d’actuar d’ofici.
Article 18
L’acció civil pot ser exercida per tota persona que hagi sofert danys i perjudicis causats pel delicte o la contravenció penal. Pot intentar-se conjuntament amb la penal o, separadament, en judici civil. En aquest darrer cas no es pot exercir l’acció civil fins que hagi estat resolta l’acció penal per sentència ferma o es dicti aute de sobreseïment definitiu o provisional.
La constitució en actor civil pot produir-se en qualsevol moment del procediment fins al darrer dia del termini concedit al Ministeri Fiscal per presentar l’escrit de qualificació jurídica.
Tota persona que exerceixi l’acció civil ha de manifestar-ho, i designar advocat i domicili al Principat on se li puguin fer les notificacions degudes.
En la primera declaració s’assabenta el perjudicat del contingut d’aquest article.
El Ministeri Fiscal ha d’exercir també l’acció civil juntament amb la penal sempre que el perjudicat no s’hagi constituït en actor civil o hagi fet reserva de la seva reclamació civil, n’hagi desistit o hi hagi renunciat expressament.
Article 19
En qualsevol estat del judici, la part perjudicada pot desistir de la seva reclamació civil, tot i que queda responsable de les costes causades.
Article 20
La reserva, el desistiment o la renúncia de l’acció civil no impedeix ni suspèn l’exercici de l’acció penal.
Article 21
L’acció penal s’extingeix per l’amnistia, la prescripció i la mort de l’inculpat, però subsisteix la civil contra l’infractor o els seus hereus i drethavents, que solament pot exercir-se davant de la jurisdicció civil.
L’indult no comporta l’extinció de l’acció penal, però s’ha de tenir en compte en el moment de l’execució de la pena. Llevat que el decret d’indult prescrigui el contrari, quan a un fet delictiu li sigui aplicable més d’un indult, s’apliquen tots de forma acumulada.
Títol segon. La fase preparatòria del judici penal
Capítol I. Enquesta preliminar
Secció primera. Normes comunes
Article 22
Els funcionaris de policia, quan tinguin coneixement que s’ha comès algun fet punible, han de notificar-ho al Ministeri Fiscal i procedir a la investigació immediata, practicant totes les diligències necessàries.
Article 23
L’atestat ha de contenir:
El lloc, l’hora, el dia, el mes i l’any en què s’inicia.
El nom, la professió, el domicili i les altres dades de contacte de cada una de les persones que han intervingut en el fet presumptament punible.
Les declaracions, els informes i els resultats de qualsevol diligència i dictamen abreujats, tendents a obtenir no solament el coneixement complet del fet reputat criminal i de totes les circumstàncies, tant adverses com favorables, que contribuiran a la qualificació exacta del delicte, sinó també la referència de qualsevol presumpció, indici o sospita pels quals puguin arribar-se a descobrir els autors i els còmplices.
La signatura de tots els qui han intervingut en les diligències, o la menció del motiu pel qual no signen.
La determinació dels agents de policia que hi han intervingut i de les diligències practicades per cada un d’ells així com la llista completa de totes les armes, els instruments, els vehicles, els telèfons mòbils, els objectes, els documents i altres béns intervinguts amb indicació del lloc on es troben, quan no puguin ser units a l’expedient d’acord amb el que disposa el punt 2 de l’article 26. Igualment s’ha de precisar el lloc i la persona del dipositari en el cas de vehicles accidentats.
Els atestats i les manifestacions que efectuen els agents de policia a conseqüència de les indagacions que han practicat es consideren denúncies a efectes legals. En qualsevol cas, en l’atestat no s’ha de fer menció de la qualificació jurídica dels fets continguts.
Article 24
Tota persona sospitosa o detinguda que presti declaració davant del Servei de Policia, o en relació amb la qual s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, ha de ser informada, de manera que ho entengui, i de forma immediata, dels fets que originen la investigació i de les raons que motiven la seva eventual privació de llibertat, així com dels drets següents:
Dret a no declarar.
Dret a no declarar contra si mateixa i a no confessar-se culpable.
Dret a llegir ella mateixa la declaració i de fer-hi afegir les modificacions o els aclariments que cregui necessaris.
Dret a designar advocat i a sol·licitar la seva presència perquè assisteixi a les seves declaracions i intervingui en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte. Si la persona sospitosa o detinguda no designa advocat, l’advocat designat no accepta la designació o no se’l pot localitzar, i llevat de renúncia expressa, actua l’advocat de guàrdia, sempre que la infracció investigada pugui ser constitutiva de delicte. En qualsevol moment i malgrat haver renunciat expressament a aquest dret, la persona sospitosa o detinguda pot designar advocat o demanar l’actuació de l’advocat de guàrdia.
Dret que es posi immediatament en coneixement d’un familiar, o una persona que designi, el fet de la seva detenció i el lloc on es troba.
Dret a rebre assistència gratuïta d’un intèrpret quan es tracti d’una persona estrangera que no comprengui o no parli la llengua nacional o una de les llengües dels estats veïns.
Dret al reconeixement del metge forense i d’un facultatiu de la seva elecció, en aquest darrer cas a càrrec seu, el qual ha de comparèixer en el termini màxim de quaranta-cinc minuts i lliurar l’informe corresponent per escrit, un cop acabat el reconeixement.
En la declaració prestada davant la Policia s’ha de fer constar l’hora d’inici i acabament de la declaració i de les eventuals interrupcions.
La persona sospitosa només ha de romandre en les dependències policials el temps necessari per declarar. En tot cas, tant pel que fa a la persona sospitosa com a la persona detinguda, els interrogatoris no poden durar més de quatre hores seguides, i entre l’un i altre hi ha d’haver un temps de descans d’almenys una hora.
La persona detinguda té dret a gaudir d’un descans ininterromput d’almenys vuit hores per cada vint-i-quatre hores de detenció.
En el cas que sigui necessari efectuar una prova d’alcoholèmia, s’ha de notificar a la persona interessada el dret que té de sol·licitar una anàlisi de sang si no es vol fer la prova d’alcoholèmia o no està d’acord amb el resultat obtingut mitjançant altres procediments. El Servei de Policia ha d’informar a la persona interessada, si escau, del contingut de l’article 269 del Codi penal.
Article 25
Per garantir el dret a l’assistència d’un advocat referit al primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’informar la persona sospitosa o detinguda que pot designar un advocat o demanar, si escau, ser assistida per l’advocat de guàrdia de forma immediata.
Una vegada efectuada la designació, o sol·licitada l’assistència de l’advocat de guàrdia, la Policia l’ha d’avisar seguidament. I l’ha d’informar de la natura de la infracció objecte d’investigació policial. L’advocat, a partir d’aquest moment, pot revisar les diligències practicades, entrevistar-se privadament amb la persona sospitosa o detinguda durant un període de trenta minuts i assistir a tots els interrogatoris, sol·licitant al funcionari de Policia que la interrogui sobre els aspectes que sol·licita, i fer constar en la mateixa declaració qualsevol manifestació que vulgui emetre. Igualment l’advocat pot intervenir i assistir en els registres domiciliaris i els reconeixements d’identitat de què sigui objecte la persona sospitosa o detinguda, i fer constar en l’acta corresponent qualsevol manifestació que vulgui emetre.
Si l’advocat no compareix en el termini de quaranta-cinc minuts a comptar de la convocatòria, les actuacions poden iniciar-se sense la seva presència. Tanmateix, en cas d’urgència i amb autorització judicial prèvia degudament motivada, les actuacions poden iniciar-se amb anterioritat a aquest termini, encara que l’advocat convocat no hi sigui present.
En matèria de terrorisme, el batlle competent, a instància del Servei de Policia, pot considerar mitjançant resolució motivada que l’advocat designat pel detingut pot causar perjudici a les investigacions en curs. En aquest supòsit, s’ha de sol·licitar immediatament al degà del Col·legi d’Advocats la designació d’un altre advocat que n’assumeixi l’assistència.
Les declaracions efectuades en infracció de les prescripcions dels apartats anteriors són nul·les i sense cap efecte.
El Col·legi d’Advocats ha d’organitzar un torn de permanència, a fi de fer front, en tot moment, a les obligacions derivades dels preceptes anteriors.
Article 26
Per reunir les proves necessàries, els agents del Cos de Policia, sempre que sigui necessari, han de:
Traslladar-se al lloc de la infracció; procedir a tota constatació material, i fer, quan escaigui, el reportatge fotogràfic o audiovisual corresponent; fer-se assistir per persones amb competència especial, requerides a aquest efecte; prendre declaració a tota persona susceptible d’aportar indicacions; procedir a les perquisicions necessàries amb el consentiment previ i signat de la persona que ocupi el lloc i sempre amb l’obligació de notificar-li prèviament el dret que té de negar-s’hi.
En cas de negativa o d’absència de la persona interessada, la policia necessita autorització escrita del batlle.
L’autorització del batlle ha de concretar els domicilis o les dependències on s’han d’efectuar els escorcolls i raonar la conveniència de l’escorcoll que s’ha de practicar. L’autorització es presenta a qualsevol persona que ocupi el lloc o les dependències. En cas d’absència de l’ocupant, l’escorcoll s’ha de practicar en presència d’un secretari judicial que n’aixequi acta amb la llista de tots i cada un dels documents i béns intervinguts. Excepcionalment i per raons d’urgència, l’escorcoll es pot practicar sense la presència del secretari judicial, amb l’autorització verbal prèvia del batlle, que haurà de raonar l’autorització amb posterioritat.
Retenir totes les peces i els objectes que es refereixin a la infracció, en particular les armes i els instruments que han servit o eren destinats a perpetrar-la, i també tot allò que sembli haver estat producte de la infracció o que en pugui constituir un indici. Els objectes intervinguts s’han de precintar i s’han d’adjuntar a les diligències practicades, juntament amb l’inventari complet. Quan pel seu volum o per altres característiques els béns requisats no puguin adjuntar-se a l’expedient, se n’ha de fer la llista corresponent indicant el lloc on es troba cadascun i la persona que se’n fa càrrec, i els béns han de quedar a disposició judicial. El precinte de tots els béns intervinguts pot ser aixecat únicament pel batlle o el tribunal. Als béns que no tinguin interès per a la causa se’ls ha de donar, al més aviat possible, el destí a què fa referència l’article 79.
Fins i tot en cas que la policia no hagi tingut temps material d’examinar tots els objectes retinguts, aquests objectes s’han de lliurar al batlle, llevat que, mitjançant l’aute raonat corresponent, el batlle autoritzi la policia a examinar-los per un termini màxim de deu dies, sense perjudici que posteriorment s’acordi la pràctica d’una prova pericial d’acord amb el que disposen els articles 80 i següents.
Entrar en un domicili o en un altre lloc i escorcollar-lo quan un delinqüent immediatament perseguit s’hi amagui o s’hi refugiï, o bé sigui sorprès in fraganti en la comissió d’un delicte. Si es procedeix a una perquisició s’han de complir les formalitats previstes als punts a) i b) anteriors.
Intervenir les comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres, amb autorització judicial prèvia, en les condicions previstes a l’apartat segon de l’article 87.
Procedir als enregistraments tècnics audiovisuals oportuns, amb la prèvia i corresponent autorització judicial motivada.
L’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de la persona investigada requereix la prèvia autorització judicial motivada en cas de negativa o manca de consentiment exprés. S’exceptuen d’aquesta obligació, sempre que no hi hagi risc per a la salut ni comportin un tracte cruel, inhumà o degradant:
- Les rodes de reconeixement.
- Els exàmens dactiloscòpics o altres exàmens antropomòrfics.
- L’escorcoll personal, de les pertinences o del vehicle, sempre que no constitueixi el domicili del sospitós.
- La inspecció i l’examen corporals que no afectin a les parts íntimes del cos.
Article 27
Els agents del Servei de Policia tenen l’obligació de detenir:
La persona que ordeni el batlle o el tribunal competent.
La persona que ordeni el Ministeri Fiscal.
La persona que intenti cometre un delicte.
El delinqüent in fraganti.
La persona contra la qual hi hagi motius per creure que ha participat en la comissió d’un delicte.
L’ordre esmentada en les lletres a i b de l’apartat anterior pot ser feta verbalment, per raons d’urgència, sense perjudici que s’hagi de formalitzar per escrit en el termini màxim de dues hores.
En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot alliberar els agents de policia de l’obligació de detenció i acordar que no es detinguin els sospitosos de la comissió del delicte, o diferir-ne la detenció, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que la manca de detenció pot representar.
Article 28
Els agents del Servei de Policia, quan detinguin una persona en virtut del que disposa l’article anterior, han de posar-la en llibertat o lliurar-la al batlle que correspongui dins el termini de 48 hores.
Quan la detenció obeeixi a una ordre judicial, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el batlle o el tribunal que ha ordenat la detenció, el qual controla la seva oportunitat i durada, i no pot deixar sense efecte la detenció sense ordre prèvia del batlle o el tribunal competent.
En els altres supòsits previstos en el primer apartat de l’article anterior, el Servei de Policia ha d’avisar immediatament el Ministeri Fiscal, el qual controla l’oportunitat i la durada de la detenció, i no pot deixar-la sense efecte sense ordre prèvia del Ministeri Fiscal.
Article 29
El Batlle a qui es faci lliurament d’una persona detinguda ha de dictar aute de processament per ordenar la presó provisional o deixar la detenció sense efecte dins les 24 hores a partir del moment en què la persona detinguda li ha estat lliurada, després d’audiència prèvia del Ministeri Fiscal i de l’advocat, que li han d’exposar els motius en favor o en contra de la presó o la llibertat provisional.
Excepcionalment, en supòsits d’homicidi, assassinat, tortura, esclavatge, agressió o abús sexual, tràfic de drogues, segrest, tràfic d’infants, tràfic il·legal d’armes, proxenetisme, terrorisme, finançament del terrorisme, blanqueig de diners o valors, associació per atemptar contra el Principat o contra l’ordre constitucional i delictes contra la comunitat internacional, el batlle pot prorrogar, mitjançant aute motivat, el termini esmentat al paràgraf anterior fins a 72 hores.
Durant aquest termini prorrogat, la persona detinguda és ingressada a les dependències del Centre Penitenciari, en una unitat separada.
Article 30
La persona contra la qual no existeix cap indici que deixi suposar que ha comès o hagi intentat cometre una infracció penal només ha de romandre a les dependències policials o judicials el temps necessari per declarar en qualitat de testimoni.
Si de la declaració en resulten indicis de participació delictiva del testimoni en el delicte investigat o en un altre, s’ha d’aturar immediatament la declaració i procedir de la forma prevista a l’article 24 i següents del present Codi.
Article 31
Acabada l’enquesta preliminar, la totalitat de les diligències practicades han de ser trameses immediatament al batlle instructor. La tramesa de l’expedient i dels objectes personals de l’interessat no pot superar els terminis establerts a l’article 28 quan afectin una persona detinguda o s’hagi procedit a la retenció del seu permís de conducció, d’armes o una altra documentació personal.
Article 32
La intervenció del Servei de Policia en la prevenció del sumari cessa en el moment en què el batlle a qui correspon la instrucció es fa càrrec de les diligències. Això no obstant, el Servei de Policia pot continuar com a auxiliar.
Secció segona. Normes especials en cas d’accident de circulació
Article 33
Els agents del Servei de Policia, en cas d’accident de circulació, han de procedir a la pràctica de les diligències següents:
Demanar l’ajut d’un metge per tal de dispensar l’assistència necessària als ferits.
Verificar la identitat dels conductors i els passatgers dels vehicles accidentats, dels testimonis i de les víctimes, i recollir els seus testimoniatges escoltant-los separadament.
Realitzar totes les constatacions útils per a l’esbrinament de la veritat prenent fotografies del lloc de l’accident i reconstituint-lo si és possible.
Aquestes constatacions s’han de fer principalment sobre el presumpte autor de l’accident (comportament, actitud), sobre les víctimes (ferides aparents, posició), sobre l’estat del lloc (perfil de la carretera, el lloc, l’enllumenat), sobre els vehicles (situació, estat general, danys soferts), sobre els senyals i els indicis (senyals de frenada) i sobre el xoc (traces de vidre, taques de sang).
Retenir, si cal, els vehicles, els permisos de circulació i de conduir, i els documents relatius a l’assegurança, i també tots els objectes trobats al lloc de l’accident que puguin servir per provar els fets.
Consignar tots els informes recollits en un atestat, i adjuntar-hi els croquis i les fotografies.
Si de resultes de l’accident no s’han produït lesions, no cal elaborar un atestat, però totes les dades recollides pels agents en cas d’intervenció han de ser conservades a disposició del batlle, per al cas que, en el futur, una de les parts intervinents presenti querella i es constitueixi en acusació privada.
Article 34
En cas de mort, els agents del Servei de Policia han de fer transportar el cadàver, després d’haver assenyalat la posició al lloc de l’accident, i han de fer-ne fotografies, si això és possible.
Article 35
Efectuades totes les diligències, els agents han de remetre al batlle, sense dilació, llur atestat i els objectes retinguts.
Capítol II. De la denúncia i de la querella
Secció primera. De la denúncia
Article 36
Tota persona que presenciï la comissió d’un delicte perseguible d’ofici o en tingui coneixement està obligada a denunciar-ho, per escrit o verbalment, davant de l’autoritat judicial o de la policia. L’autoritat judicial, el Ministeri Fiscal i el Servei de Policia han de rebre sempre les denúncies verbals o escrites que s’interposin.
Article 37
Estan exempts de l’obligació establerta a l’article anterior els sacerdots i els advocats quan coneguin els fets per raó del seu ministeri o la seva professió, i el consort o la persona amb qui l’infractor estigui unit per situació de fet equivalent i altres familiars de l’infractor fins al tercer grau de consanguinitat, afinitat o adopció.
Article 38
Els metges, els practicants, les infermeres i en general qualsevol facultatiu que, per raó de la seva activitat professional, conegui l’existència de mort, ferida o malaltia suspectes de ser conseqüència d’un fet delictiu, o fins i tot de possibles accidents, han de comunicar-ho immediatament al Servei de Policia o als batlles.
Secció segona. De la querella
Article 39
L’acció penal únicament pot exercir-se mitjançant querella, de conformitat amb les normes següents:
En l’escrit d’interposició s’han d’expressar les mencions d’identitat del querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, l’exposició detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica i de les diligències que se sol·licitin, i les pretensions sobre la situació processal i els béns del querellat.
En el supòsit d’infraccions de calumnia, injúria i difamació s’ha d’intentar prèviament la conciliació judicial, i quan hagin estat proferides en un judici, és necessari obtenir prèviament l’autorització del batlle o el tribunal corresponent.
La querella ha d’estar signada pel querellant o el seu procurador o representant, i el seu advocat. En tot cas el batlle ha de rebre amb posterioritat la declaració del querellant, si és una persona física, o del representant legal de l’entitat, si és una persona jurídica, mitjançant la comissió rogatòria corresponent o qualsevol altre mitjà al seu abast.
Presentada la querella, el batlle l’admet o la rebutja segons que els fets puguin ser o no constitutius de delicte i, en el primer cas, mana la pràctica de les diligències oportunes i exigeix, si ho creu convenient, la prestació de fiança en la quantia i la classe que es considerin necessàries.
Capítol III. De les diligències prèvies
Article 40
Quan amb els elements de fet que constin en l’atestat, en la denúncia o en la querella no se’n pot determinar la natura i les circumstàncies, les persones que hi hagin participat o el procediment oportú, el batlle ha d’instruir diligències prèvies, que han de ser registrades al llibre corresponent, i donar compte de la incoació al Ministeri Fiscal. La instrucció de les diligències prèvies s’ha d’efectuar de manera abreujada, precisa i amb celeritat.
El Batlle pot decretar per aute motivat el secret total o parcial de les diligències prèvies incoades per delicte major, fins a una durada màxima d’un mes. L’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones requereix la prèvia ordre judicial motivada i el compliment de les prescripcions legals que estableix aquest Codi per a la fase d’instrucció.
Article 41
Quan sigui manifest que els fets són clarament constitutius de delicte o contravenció penal, o que no ho són, no és procedent incoar diligències prèvies. En aquest darrer supòsit s’ha de procedir a arxivar les actuacions com a diligències indeterminades.
Article 42
Una vegada acabada la instrucció de les diligències, el batlle ha d’adoptar un dels acords següents:
Arxivar la denúncia, no admetre la querella o decretar l’arxiu de les diligències practicades.
Decretar el sobreseïment provisional d’acord amb el que disposen els articles 126 i següents.
Ordenar la incoació de sumari, si el fet revesteix caràcter de delicte, o inhibir-se a favor del Tribunal de Corts, si es considera contravenció penal, sense perjudici del que disposa l’article 163.
Si el batlle instructor considera que a la persona encausada li pot ser aplicada una excusa absolutòria que l’exoneri de responsabilitat penal, o que concorre en aquesta persona una de les circumstàncies excloents completes previstes als apartats 4 i 6 de l’article 27 del Codi penal, després de l’informe previ del Ministeri Fiscal, pot dictar aute motivat que declari la manca de responsabilitat penal i decreti l’arxiu de les diligències practicades, sense perjudici de la responsabilitat civil que se’n pugui derivar i que ha de ser resolta per la jurisdicció civil. Contra aquest aute es pot interposar recurs d’apel·lació, d’acord amb el que disposa l’article 194.
Capítol IV. La instrucció del sumari
Secció primera. Disposicions generals
Article 43
És batlle competent durant la instrucció de les causes aquell a qui correspon per torn. A aquest efecte les querelles i les denúncies han de ser repartides pel president del Tribunal de batlles.
Article 44
Quan un batlle o un tribunal que estigui instruint o jutjant tingui coneixement, per mitjans diferents de la querella i de la denúncia, que s’ha comès un fet delictiu, només és competent en la mesura en què el fet delictiu estigui en connexió. En el cas que no sigui competent, s’ha de designar el batlle instructor que correspon per torn per instruir la causa.
Els altres tribunals només han de posar els fets en coneixement del president del Tribunal de batlles si consideren que no tenen connexió amb els que estan jutjant, a l’efecte que es designi el batlle instructor corresponent.
Article 45
El Batlle ha d’efectuar personalment les diligències necessàries. Pot, això no obstant, fer-se auxiliar pels seus col·laboradors i els agents del Servei de Policia, sempre que no es tracti de l’interrogatori d’un processat, d’un acarament o d’un reconeixement d’identitat.
Article 46
Les parts que hagin comparegut poden intervenir, a criteri del batlle instructor, si ho sol·liciten, en totes les diligències del procediment sumarial o en les diligències prèvies. També poden tenir coneixement de les actuacions i en poden obtenir còpia a càrrec seu, llevat que s’hagi decretat el secret de les actuacions.
Durant la instrucció del sumari per delictes majors, el batlle, d’ofici, a proposta del Ministeri Fiscal o qualsevol de les parts, mitjançant aute motivat, pot decretar-ne el secret de la totalitat o d’una part, fent-ne peça separada en aquest darrer cas, fins a un termini màxim de sis mesos improrrogable, i amb l’obligació d’aixecar el secret sumarial almenys un mes abans de la conclusió del sumari.
Article 47
El Batlle ha de practicar totes les diligències necessàries per aclarir i fer constar els fets i les circumstàncies, tan adverses com favorables, que puguin influir en la seva qualificació, a fi d’inquirir la veritat material i real.
En particular, ha de practicar aquelles diligències que proposi el fiscal o les parts, si no les considera inútils o perjudicials; en aquest darrer cas ho ha de motivar degudament.
El Batlle pot ordenar en qualsevol moment la detenció de tota persona a la qual s’imputi la comissió d’un delicte.
Quan s’ha de practicar alguna diligència en un país estranger, el batlle lliura comissió rogatòria que es tramita pel conducte que escaigui.
Secció segona. Constatacions materials
Article 48
El Batlle ha de procedir a totes les constatacions materials encaminades a completar o confirmar les que hagin efectuat els agents del Servei de Policia. Es trasllada, si ho creu convenient, al lloc, per tal d’examinar el seu estat, constatar el cos del delicte i recercar les traces materials, els indicis i les peces de convicció.
Secció tercera. Identitat de l’encausat
Article 49
S’ha de practicar el reconeixement de la persona contra la qual es dirigeixin els càrrecs, posant-la juntament amb altres de característiques exteriors semblants, a la vista d’aquell o aquells que hagin de verificar-ho.
Article 50
Quan siguin diversos els qui han de reconèixer una persona, la diligència expressada a l’article anterior es practica separadament amb cada un dels examinadors, sense que puguin comunicar-se entre ells fins a l’acabament del reconeixement.
Secció quarta. Personalitat de l’encausat
1. Antecedents judicials
Article 51
En el primer interrogatori de l’inculpat, el batlle ha de preguntar si ja ha estat condemnat anteriorment, per quina jurisdicció, en quina data, a quina pena i per quin motiu.
La mateixa informació ha ser demanada al Registre d’Antecedents Penals.
2. Enquesta de la personalitat
Article 52
El Batlle ha de procurar unir al sumari una enquesta de la personalitat dels inculpats, i també la informació referent a la seva situació material o social, especialment quan es tracti d’encausats menors d’edat, reincidents o quan se sospiti que presenten un caràcter asocial.
3. Examen mèdic i psiquiàtric
Article 53
El Batlle, d’ofici o a instància de part, pot completar l’enquesta de la personalitat mitjançant un examen mèdic i psiquiàtric.
Especialment, pot ordenar aquest examen quan la naturalesa de les infraccions, les circumstàncies en què han estat comeses o bé el capteniment de l’inculpat, fan sospitar que aquest presenta un caràcter anormal.
Article 54
En matèria psiquiàtrica, el batlle, per regla general, cal que demani al pèrit que dictamini sobre:
Si l’examen psiquiàtric del subjecte revela anomalies mentals o psíquiques.
Si la infracció que se li imputa té relació amb aquestes anomalies.
Si el subjecte és perillós, està inclinat al delicte, o si es pot guarir o bé readaptar.
La missió dels experts pot consistir, així mateix, a examinar altres aspectes resultants més particularment de la instrucció, relacionats amb els fets de la causa, o de les indicacions facilitades pel mateix inculpat, per la seva família o pel seu defensor, o bé per l’enquesta sobre la personalitat.
Secció cinquena. Declaració de l’encausat
Article 55
Abans de la primera declaració de l’encausat, el batlle l’ha d’informar davant d’advocat dels drets que té; a més, l’encausat ha de signar conforme li ho han notificat i ha de mencionar o ratificar la designació d’advocat. Si l’encausat no n’ha designat, actua sempre l’advocat de guàrdia.
Seguidament l’advocat de l’encausat, ja sigui el lletrat de guàrdia o aquell que hagi designat, pot entrevistar-se amb l’encausat i, simultàniament, tenir accés a les actuacions practicades, llevat que se’n decreti el secret sumarial, de totes o d’una part.
Posteriorment, es pren declaració a l’encausat.
Article 56
En la primera declaració, el batlle ha de començar per assegurar-se de la identitat de l’encausat, interrogant-lo sobre els seus noms, cognoms, renom, edat, lloc i data de naixement, domicili, professió, mitjans de subsistència, nacionalitat, estat civil i situació familiar. Després ha d’informar-lo dels fets que se li imputen, llegint la declaració prestada davant la policia, si n’ha fet, i finalment rep les seves explicacions si accepta de contestar.
Article 57
El Batlle ha de fer prestar declaració a la persona encausada tantes vegades com consideri convenient per esbrinar els fets. La convocatòria de la persona encausada s’ha de fer amb una antelació mínima de 72 hores, amb avís previ, en el mateix termini, a l’advocat designat o a l’advocat d’ofici.
En cas d’urgència i mitjançant aute motivat, el batlle pot prendre la declaració, un cop efectuada la mateixa convocatòria que preveu el paràgraf anterior, però amb una antelació mínima de fins a 6 hores.
Article 58
El Batlle ha de preguntar a l’encausat particularment on es trobava el dia i l’hora en què es cometé el delicte, en companyia de quines persones i en què s’ocupava; si sap qui són els autors, els còmplices o els encobridors dels fets; si té coneixement dels motius que determinaren la comissió del delicte i de les mesures que es prengueren per portar-lo a terme, i tot allò que, a més, es cregui necessari per esbrinar la veritat dels fets.
Article 59
Les declaracions s’han de redactar en presència del compareixent, que pot dictar el text, i han de portar la data de la redacció, el nom del batlle, el de l’inculpat i el de l’advocat que l’assisteix, si hi és present, o la menció de la seva absència tot i haver estat avisat. A la fi de la declaració el batlle ha d’interrogar l’inculpat sobre els aspectes que sol·liciti l’advocat.
Article 60
Les paraules ratllades, esmenades i afegides han de ser esmentades i aprovades abans de les signatures del final de la declaració.
Article 61
Si l’encausat no entén d’idioma en el qual és interrogat, el batlle ha de demanar un intèrpret, al qual ha de prendre jurament en forma legal, per tal que compleixi fidelment la seva missió.
Si l’encausat és sord-mut, se l’ha d’interrogar per escrit o per mitjà d’intèrpret o persona capaç de comunicar-se amb ell.
En ambdós casos les despeses que ocasioni la intervenció de l’intèrpret van a càrrec de l’Administració de Justícia, o formen part de les despeses judicials en cas de condemna.
Article 62
S’ha de llegir la declaració a l’encausat, que pot ratificar-la o bé sol·licitar la modificació o l’aclariment de les expressions que no corresponguin exactament a allò que ha estat declarat o que volia expressar. Se l’ha d’assabentar, igualment, del dret que té de llegir la diligència personalment.
Article 63
El Batlle, l’encausat, el fiscal i l’advocat, si hi són presents, han de signar al final de cada diligència, i el secretari n’ha de donar fe. Si l’encausat es nega a signar s’ha de fer menció d’aquesta circumstància.
Article 64
La confessió de l’encausat no dispensa de practicar totes les diligències necessàries a fi d’adquirir el convenciment de la veritat de la confessió i de l’existència del delicte.
Article 65
Si la persona encausada està detinguda, la primera declaració s’ha d’efectuar dins el termini màxim de 24 hores a comptar del moment en què hagi estat posada a disposició del batlle, excepte que concorrin motius que impossibilitin la seva pràctica.
Transcorregut aquest termini, indistintament que s’hagi pogut procedir o no a la declaració de la persona encausada, el batlle ha de dictar aute de processament per decretar la llibertat o, si escau, la presó de la persona detinguda, després que, en aquest darrer cas, hagi escoltat les al·legacions del Ministeri Fiscal i de l’advocat designat o de guàrdia.
Secció sisena. Declaracions dels testimonis
Article 66
El Batlle pot fer citar tota persona la declaració de la qual estimi útil, i particularment el denunciant. Fins i tot es pot traslladar prop del testimoni si al testimoni li és impossible comparèixer.
Si es tracta d’una de les persones definides a l’article 144 s’han d’adoptar les prevencions previstes en aquell article.
Article 67
Tota persona, nacional o estrangera, té l’obligació de prestar declaració en qualsevol afer criminal, a fi de dir tot el que sàpiga sobre el que li pregunti l’instructor de la causa o el tribunal. S’exceptuen d’aquesta obligació les persones referides a l’article 147.
Article 68
Si el testimoni es resisteix a comparèixer o es nega a declarar, ha de ser advertit que aquest fet pot ser constitutiu d’infracció penal. En cas de persistència en la seva negativa a declarar o a comparèixer, a més de ser conduït, en aquest darrer supòsit, davant de l’autoritat judicial, el batlle instrueix el sumari que correspongui.
Article 69
Si el testimoni resideix a l’estranger i a criteri del batlle és necessària la seva declaració, pot prestar declaració davant les autoritats judicials del país de residència, mitjançant comissió rogatòria tramesa pel conducte legal corresponent o per un altre mitjà legalment idoni.
Article 70
Els testimonis han de declarar separadament i secretament; després de prestar jurament o promesa se’ls ha d’interrogar pel que fa al nom, els cognoms, l’edat, el veïnatge, la professió o l’ofici; si coneixen o no l’encausat; si hi tenen parentiu, amistat o relació de qualsevol mena.
El Batlle els ha de deixar explicar sense interrupció sobre els fets i pot exigir els aclariments convenients.
Si el batlle estima la seva presència necessària, pot convocar l’advocat de la persona inculpada i el Ministeri Fiscal, que poden assistir a la declaració dels testimonis. A la fi de la declaració poden demanar al batlle instructor que faci qualsevol pregunta que els sembli útil.
No poden ser interrogades com a testimonis les persones contra les quals hi hagi elements d’inculpació suficients.
Si de la declaració testifical es dedueixen indicis de participació delictiva del testimoni en el delicte que s’investiga o en un altre, el batlle ha d’aturar immediatament la declaració i ha de procedir a prendre-li una nova declaració d’acord amb el que disposa l’article 24 i l’article 51 i següents.
Article 71
El testimoni pot ser conduït i interrogat al lloc on hagin ocorregut els fets, on se li poden mostrar els objectes sobre els quals ha de versar la seva declaració.
Article 72
Acabada la declaració, es llegeix íntegrament a l’interessat, o la llegeix ell mateix si ha fet ús del dret que li correspon i que se li ha de fer saber, i en aquest moment té l’oportunitat de fer les observacions que estimi necessàries, les quals s’han d’afegir a la mateixa declaració.
Article 73
Si el testimoni no entén l’idioma en el qual és interrogat o si és sord-mut, s’ha de procedir de conformitat amb el que s’estipula a l’article 61.
Secció setena. Acarament dels testimonis i encausats
Article 74
Quan els testimonis i els processats entre ells, o aquells amb aquests, discordin sobre algun fet o qualsevol circumstància que tingui interès per al sumari, pot tenir lloc acarament entre els qui estiguin en discòrdia.
Article 75
El Batlle ha de llegir a les persones acarades llurs respectives declaracions, ha de notar les contradiccions que en resultin i ha de rebre, finalment, les explicacions dels interessats, en una diligència que han de signar totes les parts presents.
Secció vuitena. Perquisicions i segrestos
Article 76
El Batlle pot traslladar-se a tots els llocs per efectuar-hi perquisicions i realitzar el segrest dels objectes i dels documents útils per a l’aclariment de la veritat. Pot, així mateix, ordenar-ho al Servei de Policia mitjançant l’ordre judicial corresponent.
Article 77
Si la perquisició s’efectua al domicili de l’inculpat, pot practicar-se a qualsevol hora del dia o de la nit, i en presència seva, si s’hi troba.
Si s’efectua al domicili de qualsevol altre ciutadà, i excepte que el batlle ho cregui imprescindible, solament pot realitzar-se de les 6 hores a les 21 hores. L’interessat té dret a assistir-hi si es troba al domicili.
En cas d’absència de la persona interessada o de l’inculpat, o d’una persona designada per un d’ells, ha de ser-hi present el secretari judicial, que n’ha d’aixecar l’acta corresponent.
Article 78
De tota perquisició s’ha d’estendre una diligència i aixecar inventari dels objectes segrestats, amb la descripció i les característiques particulars.
Article 79
El Batlle ha d’adoptar les resolucions que cregui adequades a fi de garantir la restitució dels objectes segrestats si no són d’interès per a la causa.
Igualment, una vegada identificat i valorat el producte del delicte, ha d’adoptar la resolució que cregui convenient a fi que es retorni al seu propietari per tal d’evitar causar-li més perjudici.
Secció novena. L’informe pericial
Article 80
En els casos en els quals per a l’examen d’una persona o d’un objecte es requereixi coneixement científic o artístic, el batlle, d’ofici o a instància de part, ha de nomenar un o dos pèrits si és possible, preferentment titulats, els quals han de prestar jurament o promesa de complir fidelment llur comesa.
Els honoraris pericials van a càrrec de la part que hagi proposat la prova, sense perjudici del que sigui decidit per la sentència que dicti el tribunal.
Article 81
La missió dels experts, que ha de ser precisada pel batlle, ha de quedar limitada a comprovacions materials i tècniques, i no pot comportar cap punt de dret a prejutjar.
Article 82
El Batlle i el fiscal i les altres parts comparegudes, aquestes últimes amb l’autorització prèvia del batlle, poden requerir als pèrits que facin els aclariments necessaris.
Article 83
Quan les operacions del peritatge estiguin acabades, els experts han de redactar conjuntament un dictamen que ha de comprendre:
Descripció de la persona o la cosa que sigui objecte del peritatge, en l’estat i la manera en què es trobi.
Relació detallada de totes les operacions practicades pels pèrits i de llur resultat.
Conclusions que, a la vista d’aquestes dades, formulin d’acord amb els principis o les normes de llur ciència o art.
Article 84
Si els pèrits discrepen o tenen reserves per formular sobre les conclusions comunes, cada un d’ells ha d’indicar la seva opinió o les seves reserves, i les ha de fonamentar.
Article 85
El dictamen i els efectes objecte del peritatge han de ser lliurats al batlle dins el termini que aquest fixi.
Article 86
El Batlle pot, d’ofici o a instància de part, manar un nou peritatge o un peritatge complementari.
Igualment, el batlle pot, si ho considera oportú, ordenar la pràctica d’un peritatge contradictori.
Secció desena. La recerca de les proves
Article 87
El batlle instructor s’ha d’esforçar, fins i tot en cas d’haver confessat l’inculpat, a recollir tots els elements adequats per poder establir, si escau, la imputabilitat del delicte a l’inculpat i determinar-ne la culpabilitat o la innocència.
Per fer això, ha de procedir, segons les circumstàncies, a les confrontacions al lloc; a l’ocupació de l’objecte; a l’interrogatori dels testimonis, de la víctima i de l’inculpat; ha d’ordenar els dictàmens, i finalment, ha d’examinar els indicis i les presumpcions.
En matèria de delictes majors, en tots els casos, i de delictes menors en el cas de corrupció o tràfic d’influències, si la pràctica d’intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació en les condicions següents:
L’autorització es dóna mitjançant l’aute corresponent, que es notifica immediatament al Ministeri Fiscal. Se n’ha de portar un registre cronològic foliat, en el qual el batlle autoritzant ha d’anotar immediatament les decisions que adopti sobre la matèria.
L’aute del batlle ha de precisar el delicte major de què es tracta, les persones presumptament implicades, si n’hi ha de conegudes, així com els motius pels quals és necessari utilitzar aquest procediment, i tots els elements d’identificació de la comunicació que cal interceptar. La durada de l’escolta, que no pot excedir dos mesos, es pot renovar, per aute motivat, dues vegades en les mateixes condicions.
La intervenció la realitzen la persona o el servei designats pel batlle, els quals estan subjectes al secret professional, i es perllonga sota el control del batlle instructor.
Les cintes enregistrades, o els suports materials o informàtics on es recullin les comunicacions, han de ser totalment precintats, i units íntegrament al sumari. Els textos o els documents destinats a ser reproduïts en la vista de la causa han de ser triats de manera contradictòria amb l’acusació i la defensa pel batlle instructor o l’agent de policia judicial habilitat a aquest efecte pel batlle, i reproduïts en tota la seva extensió.
Les cintes no utilitzades s’han de ser conservar com a annex al sumari i, esdevinguda la resolució definitiva del cas, ja sigui per sentència condemnatòria o absolutòria, ja sigui per sobreseïment o per simple prescripció del suposat delicte, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el control de l’autoritat judicial.
Cap intervenció no pot tenir lloc quan es tracti del despatx d’un advocat o del seu domicili, sense que prèviament el batlle n’informi el degà del Col·legi d’Advocats.
La mesura d’intervenció telefònica pot adoptar-se per peça separada, sobre la qual pot decretar-se el secret sumarial mentre duri la causa i s’ha d’unir al sumari un cop feta la intervenció. En cas que la intervenció no aporti indicis de criminalitat i s’aixequi el secret sumarial, el batlle ha de comunicar la intervenció a l’interessat, que pot conèixer el contingut de la informació recaptada.
En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle ho ha d’acordar per aute motivat.
En matèria de delictes majors, l’obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les persones investigades, en contra del seu consentiment o sense el seu consentiment, ha d’acordar-se mitjançant aute motivat, tenint present la idoneïtat i l’adequació de la mesura per a la determinació dels fets, la necessitat de la mateixa mesura de manera que esdevingui imprescindible per esbrinar els fets, i la proporcionalitat de la mesura, tenint present l’interès de la investigació, atesos els indicis obtinguts i la gravetat del delicte perseguit, i l’afectació del dret fonamental que representa, que ha de ser sempre respectat en el seu contingut essencial.
L’aute ha d’indicar les persones autoritzades per a la pràctica de la prova. En cap cas no es pot acordar la realització d’una prova que comporti un risc per a la salut o constitueixi un tracte cruel, inhumà o degradant.
Les mateixes garanties establertes en aquest article s’han de respectar quan el titular del domicili, de la seu social o del mitjà de comunicació utilitzat per a la comissió del delicte major sigui una persona jurídica.
1. Cops i ferides
Article 88
Quan es tracti de cops i ferides o altres classes de lesions, el batlle ordena, si escau, un dictamen. Sol·licita als experts o pèrits, principalment, que manifestin o determinin:
La mena de cops i ferides, la seva extensió, la profunditat i la localització.
Com han estat produïts.
Si són recents o bé antics.
En quin ordre han estat produïts.
Si han estat inferits per un sol individu o per més d’un.
La posició de la víctima en el moment en què ha estat agredida i la del seu agressor.
Les conseqüències probables dels cops i les ferides.
La duració probable del tractament, la naturalesa, la importància i les conseqüències de les intervencions quirúrgiques que poden ser necessàries.
La incapacitat probable per al treball.
Article 89
El Batlle ha d’ordenar al metge forense l’elaboració de l’informe corresponent, en el qual s’ha d’expressar el temps que el perjudicat ha tardat o pot tardar a quedar curat, el temps durant el qual ha estat o es preveu que estarà impedit per al seu treball habitual, i si li ha quedat o li quedarà vici, defecte, deformitat o perjudici estètic rellevant amb especificació de les seqüeles.
Article 90
En el cas de decés sospitós o violent que no sigui conseqüència d’accident de circulació, el batlle, acompanyat del secretari, s’ha de traslladar al lloc on hi hagi el cadàver, si ho creu oportú.
Immediatament el batlle ha d’ordenar el reconeixement mèdic del cadàver i la certificació de la mort. Ha de fer practicar, si ho creu oportú, l’autòpsia del cadàver, per tal d’assegurar-se de les causes i les circumstàncies de la defunció. Si el cadàver ja és enterrat pot, en tot cas, ordenar-ne l’exhumació.
Article 91
Abans de procedir a l’autòpsia s’ha de descriure amb exactitud el cadàver i verificar la seva identitat mitjançant declaracions de testimonis que hagin conegut en vida el difunt.
Si la persona interfecta no és coneguda, s’han d’especificar en la diligència de reconeixement les seves característiques o els seus trets fisonòmics i particulars, la roba i altres efectes que se li trobin per tal que pugui ser reconeguda.
Article 92
Per regla general, els metges nomenats per al dictamen, tenen l’encàrrec següent:
Procedir a l’examen i a l’autòpsia del cadàver amb vista a determinar:
la naturalesa dels cops i de les ferides que presenti el cadàver,
la causa (instruments punxents, tallants, contundents, cremades, armes de foc, etc.),
si les ferides són recents o bé antigues,
l’ordre en què han estat produïdes,
si han pogut produir la mort,
si hi ha senyals de resistència o lluita,
si la mort no és el resultat d’un accident o d’un suïcidi,
si els cops i les ferides han estat produïts per un sol o més individus, abans o després de la mort i en quines circumstàncies,
si la mort és resultat directe dels cops i les ferides, o bé si s’ha esdevingut a causa de certes circumstàncies que han pogut fer que les ferides adquirissin una gravetat que normalment no poden tenir (estat de salut deficient, manca de cura, etc.),
les posicions de la víctima i de l’agressor,
el moment en què es produí la mort,
si els talls i els esquinçaments dels vestits de la víctima coincideixen amb les ferides, i quines són la naturalesa i la direcció,
si la víctima presenta senyals de tortura o violació.
El Batlle pot, a més, demanar al metge totes les explicacions complementàries que estimi útils, ateses les circumstàncies.
Article 93
En cas de sospita de mort per emmetzinament, el batlle, a més a més, ha d’ordenar obligatòriament l’extracció de les vísceres i la seva anàlisi. L’informe ha de precisar la categoria i la naturalesa de la cosa ingerida, la quantitat utilitzada i la manera en què s’hagi utilitzat.
Article 94
En cas de mort provocada per arma de foc, es pot ordenar un peritatge balístic.
2. Infanticidi
Article 95
En cas de presumpció d’infanticidi, el pèrit ha de determinar si l’infant nasqué amb vida; si visqué fora del si matern; el temps de la mort; si aquesta mort és natural, accidental o criminal; si l’infant ha sofert violències i si li ha estat dispensada la cura deguda. D’altra banda, s’ha de procedir, sempre que sigui possible, a l’examen de la presumpta mare.
Si és necessari, el cos de l’infant ha de ser exhumat.
3. Robatoris
Article 96
En cas de robatoris, furts o altres infraccions contra el patrimoni, cal constatar, sempre que això sigui possible, l’escalada, l’efracció, l’ús o la tinença d’armes, la utilització de la violència i els mitjans o els instruments utilitzats.
Els senyals, els indicis i les empremtes han de ser recollits en el termini més breu possible.
A més, cal establir la realitat de la infracció, i també l’existència i el valor dels objectes sostrets.
4. Incendi i explosió
Article 97
En cas d’incendi o danys per explosió, s’ha de fer constar:
El lloc, el temps i el mitjà d’execució.
L’espècie de matèria incendiària o explosiva.
L’extensió, l’avaluació dels danys i les circumstàncies de major o menor perill per a les persones o les coses més o menys pròximes, si el foc o l’explosió s’hagués propagat.
Article 98
En els delictes en els quals s’hagi ocasionat un dany o perill no expressat als articles anteriors, a les persones o als béns, s’ha d’esbrinar i fer constar en autes: la gravetat del perill per a la propietat, la vida, la seguretat o la salut de les persones, l’entitat dels danys soferts o que s’hagin volgut causar i la seva avaluació, i els mitjans i els instruments utilitzats.
Secció onzena. Del processament
Article 99
Quan de les diligències practicades en el sumari en resulti algun indici racional de criminalitat contra una persona determinada, s’ha de dictar aute de processament, que s’ha de notificar immediatament al processat, en una llengua que aquest comprengui, i al seu advocat.
Article 100
En l’aute de processament o en una altra resolució posterior el batlle pot disposar que el processat presti fiança per assegurar les responsabilitats que puguin declarar-se procedents.
En l’aute de processament s’ha de declarar, així mateix, els responsables civils solidaris i subsidiaris de la infracció, que poden exercir el dret a la defensa actuant en el procediment a partir del moment en què se’ls hagi comunicat aquesta declaració de responsabilitat.
En el mateix aute, si no s’ha fet abans, es poden adoptar les mesures necessàries per a l’assegurament de les responsabilitats civils.
Article 101
El Batlle, durant la instrucció, i oït el Ministeri Fiscal, pot deixar sense efecte l’aute de processament quan s’hagin desvirtuat els indicis de criminalitat que van justificar el processament.
Secció dotzena. Ordre de compareixença, presó provisional i llibertat provisional.
1. Ordre de compareixença
Article 102
El Batlle pot ordenar la compareixença de les persones contra les quals hi hagi, al seu criteri, sospites raonables de criminalitat, les quals han de ser assistides d’advocat en la forma prevista als articles 24 i 55 del present Codi.
Quan la persona contra la qual existeixin sospites raonables de criminalitat hagi fugit o es negui a comparèixer, el batlle pot lliurar una ordre de detenció, que es pot executar en tot el territori del Principat, i de la qual es pot demanar l’execució, fins i tot fora d’aquest territori, de conformitat amb la llei.
2. Presó provisional
Article 103
El Batlle pot decretar, en l’aute de processament o mitjançant aute posterior, raonant els motius d’aquesta mesura excepcional endemés d’aquells que consisteixin en la imputació del delicte al processat, la presó provisional o l’arrest provisional, en qualsevol de les seves tres modalitats, del processat per un delicte:
Quan la llibertat del processat presenti un perill per a la seguretat pública, o bé el fet hagi causat alarma social.
Si existeixen motius, tenint en compte les circumstàncies dels fets i la gravetat del delicte i la pena assignada, per creure que el delinqüent intentarà sostreure’s a l’acció de la justícia.
Si el delicte ha causat un perjudici a un tercer i no ha estat presentada una caució o una fiança suficient.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.