LegalizeDecret legislatiu del 26-7-17 de publicació del text refós de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final cinquena de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, segons la qual s’encomana al Govern que publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei;
Vist que en compliment de l’esmentada delegació legislativa, en data 31 de maig del 2017 es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el Decret legislatiu del 24-05-2017 de publicació text refós de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000;
Vist que en data 28 de juny del 2017, i com a correcció d’errata del 21-06-2017, es va publicar de nou el text refós de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000;
Vist que s’han constatat diversos errors en el text refós publicat per la citada correcció d’errata, referents principalment a la numeració dels articles de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000;
Vist que per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest text consolidat i preservar la seguretat jurídica, escau tornar a publicar el text consolidat de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, i alhora derogar el Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000 i la correcció d’errata del 21-06-2017 publicada al BOPA núm. 42, any 2017 (28 de juny de 2017);
Vist que en compliment del que preveu la disposició final cinquena la Llei 2/2017, es publica mitjançant aquest Decret legislatiu el text consolidat de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari; de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública; de la Llei 2/2017 esmentada anteriorment; de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i de la Llei 7/2017, del 20 d’abril, del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments; i alhora, en ordre a garantir la seguretat jurídica, es deroguen el Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000 i la correcció d’errata del 21-06-2017;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta de la ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració, el Govern, en la sessió del 26 de juliol del 2017, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroguen el Decret legislatiu del 24-5-2017 de publicació del text refós de la Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000 i la correcció d’errata del 21-06-2017 publicada al BOPA núm. 42, any 2017 (28 de juny de 2017).
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 27 de juliol del 2017
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Títol I. Disposicions Generals
Capítol I. Objecte i àmbit de la Llei
Article 1. Objecte i rang de la Llei
La present Llei té per objecte establir en l’Administració pública el règim de la funció pública, entenent com a tal, la relació d’ocupació que manté amb el seu personal i el conjunt de sistemes de gestió dels recursos humans que garanteixin, amb eficàcia i qualitat, la prestació dels serveis públics al ciutadà.
Els preceptes del capítol II del títol II d’aquesta Llei, que regulen el sistema de provisió de places i de la disposició addicional primera, que estableix la integració dels funcionaris i dels contractuals, tenen rang de llei qualificada. La resta de preceptes de la present Llei tenen rang de llei ordinària, sense les limitacions dels articles 57.3 i 60.2 de la Constitució.
Article 2. Principis
L’Administració pública ha de servir amb objectivitat l’interès general d’acord amb els valors que inspiren la present Llei i reconeix com a principis reguladors de la seva funció pública i, per tant, exigibles en el comportament de l’Administració i del seu personal, l’eficiència, la professionalitat, la neutralitat i l’equitat.
Article 3. Àmbit de la Llei
L’àmbit de la Llei se circumscriu a l’Administració pública; no s’aplica, per tant, a les institucions i/o càrrecs següents:
Consell General.
Membres del Consell Superior de la Justícia i membres de la carrera judicial de la Batllia, Tribunal de Corts, Tribunal Superior de Justícia i Ministeri Fiscal.
Magistrats del Tribunal Constitucional.
Així mateix, dintre de l’Administració pública del Principat, la Llei no és aplicable a les entitats i els òrgans de direcció administrativa següents:
Secretari general del Govern, secretaris d’Estat, cap de Gabinet del Cap de Govern i ambaixadors del Principat d’Andorra.
Interventor general, que es regula pel que disposa la Llei general de les finances públiques i les disposicions que la desenvolupen.
Secretaris generals dels comuns.
Organismes autònoms i entitats parapúbliques dependents del Govern i dels comuns, els treballadors dels quals es regulen pel que disposa la seva normativa pròpia.
Capítol II. Relacions d’ocupació en l’Administració pública
Article 4. Tipus d’ocupació
El personal de l’Administració pública es classifica en:
Funcionaris
Agents de l’Administració
Personal de relació especial
El règim jurídic del personal és de naturalesa estatutària, contractual i de relació especial, respectivament.
Els funcionaris estan subjectes a una relació de treball estatutària, regulada pel dret administratiu, que està definida per aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
Els agents de l’Administració estan subjectes a una relació contractual que podrà ser indefinida o eventual, i es regula per les particularitats que, en cada cas, s’estableixen en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen, i per la normativa laboral.
La relació especial es regula per les particularitats que s’estableixen en aquesta Llei i en les normes que la desenvolupen, i per la normativa que reguli la relació concreta.
La provisió de places vacants o de nova creació que no quedin cobertes en fase de promoció interna, són cobertes per agents de l’Administració, excepció feta de les què afectin als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders i de les corresponents a inspectors i interventors, que es cobreixen amb personal funcionari.
Article 5. Funcionaris
Són funcionaris els qui, tenen la nacionalitat andorrana i després de ser nomenats pel Govern, queden vinculats a l’Administració pública per una relació d’ocupació de caràcter estable, subjecta a dret administratiu.
Els funcionaris exerceixen activitats permanents de l’Administració pública i només poden ser separats del servei actiu per les causes i en les condicions que s’estableixen en la present Llei.
Article 6. Agents de l’Administració de caràcter indefinit
Es considera agent de l’Administració de caràcter indefinit el personal de l’Administració pública que sigui contractat per realitzar funcions de caràcter permanent de l’Administració.
La relació laboral de l’agent de l’Administració s’ha de formalitzar mitjançant un contracte que es regeix per la normativa laboral i les particularitats que s’estableixen en la present Llei i en les normes que la desenvolupen.
Article 7. Agents de l’Administració de caràcter eventual
Es consideren agents de l’Administració de caràcter eventual aquells que es vinculen temporalment amb l’Administració pública.
Article 8. Personal de relació especial
És personal de relació especial aquell que presta, amb caràcter de confiança, serveis d’assessoria o assistència al cap de Govern, als ministres, al president del Consell Superior de la Justícia i als cònsols; el seu nomenament correspon directament a aquestes autoritats; aquestes persones poden ser destituïdes en qualsevol moment, i en tot cas cessen quan també ho faci el titular del càrrec que els va nomenar.
Capítol III. Òrgans competents en el règim de la funció pública
Article 9.Govern
El Govern dirigeix la política de recursos humans i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària del règim de la funció pública.
En l’àmbit de l’Administració general, la Secretaria d’Estat de Funció Pública és l’òrgan responsable de l’aplicació d’aquesta Llei, dels seus reglaments i de la impulsió dels sistemes de gestió aplicables a la funció pública.
Article 10. Òrgans de govern de l’Administració de justícia
Els òrgans de govern de l’Administració de justícia són els responsables d’aplicar el contingut de la present Llei en tot allò que els afecti.
Article 11. Òrgans de govern dels comuns
Els òrgans de govern de cada comú són els responsables d’aplicar el contingut de la present Llei en tot allò que els afecti.
Article 12. Comissió Consultiva
En l’àmbit de l’Administració general el Govern ha de crear la Comissió Consultiva com a òrgan col·legiat de consulta i participació sobre funció pública.
Correspon a la Comissió emetre informes, preceptius però no vinculants, sobre projectes de llei o normes reglamentàries relacionades amb la funció pública i, a iniciativa del Govern, informar sobre temes relacionats amb la funció pública que li siguin consultats. La Comissió, a iniciativa seva, pot recomanar al Govern l’adopció de mesures dirigides a millorar el funcionament de l’Administració, les condicions de treball, i qualsevol altra que afavoreixi l’eficiència administrativa i la consideració social del personal.
La Comissió està integrada pel titular de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, que la presideix; tres membres de l’Administració, un per cada grup funcional, designats pel Govern, i tres en representació del personal, designats per les associacions o organitzacions dels funcionaris.
Correspon al Govern aprovar-ne les normes d’organització i funcionament.
Article 13. Registre de la Funció Pública
El Registre de la Funció Pública de l’Administració general, dependent de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, inscriu els llocs de treball, els funcionaris, els agents de l’Administració i el personal de relació especial.
Així mateix, per reglament es determinen les dades que han de constar en el Registre de la Funció Pública, les quals s’han de referir exclusivament a la vida administrativa.
L’Administració de justícia i les administracions dels comuns han d’establir el seu propi Registre.
Títol II. Del règim de la funció pública en l’Administració general
Capítol I. Sistema de classificació de la funció pública
Secció primera. Principis generals del sistema
Article 14. Característiques del sistema de classificació
El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels llocs de treball i de la prestació de serveis del funcionariat.
El sistema de classificació organitzativa està dissenyat per adaptar-se als objectius que l’Administració general estableixi en tot moment, amb la finalitat de proporcionar la millor resposta en la gestió dels serveis públics.
El sistema identifica l’abast de la prestació dels funcionaris i els drets, vinculats als llocs de treball, que tenen els seus titulars.
Article 15. Elements del sistema de classificació
Els elements que componen el sistema de classificació són els següents:
Cossos, que estan integrats pels llocs de treball corresponents, segons la naturalesa organitzativa de la prestació, i pels funcionaris que n’ocupen les places.
Grups funcionals, o trams de contingut organitzatiu homogeni, que agrupen els llocs de treball per raó de la funció que desenvolupen d’acord amb criteris d’avaluació organitzativa.
Ocupacions professionals tipus, o agrupació de llocs de treball amb funcions similars, que permeten identificar, a través del lloc de treball que integra, intensitats de responsabilitat diferents dins d’un mateix contingut.
Lloc de treball, o ocupació professional, que defineix el contingut organitzatiu de la prestació de serveis del personal de l’Administració general.
Plaça pressupostada, o nombre d’ocupacions d’un determinat lloc de treball que figuren pressupostades.
Nivell o posició que s’assigna a un lloc de treball dins el sistema de classificació, segons el seu contingut organitzatiu.
Secció segona. Cossos, grups i nivells del sistema
Article 16. Cossos
En l’àmbit de l’Administració general hi han els cossos següents:
Cos general:
El Cos general incorpora totes les funcions de gestió administrativa i tècnica no reservades als cossos especials.
Cossos especials:
Els cossos especials incorporen les funcions específiques que segons la naturalesa organitzativa de la seva prestació no poden ser exercides pel cos general. Són cossos especials els següents que ja existeixen:
banders,
duana,
ensenyament,
prevenció i extinció d’incendis i salvament,
penitenciaria,
policia.
Els cossos especials que es creïn amb independència dels ja existents ho han de ser per Llei, que determinarà la creació, la denominació i la missió del cos.
Article 17. Integració dels funcionaris i agents de l’Administració en cossos
Els funcionaris i els agents de l’Administració s’integren en els cossos general o especials segons la naturalesa de la seva prestació; la integració esmentada implica l’ocupació d’una plaça del lloc de treball corresponent.
Les condicions de treball dels funcionaris integrats en algun dels cossos especials es regulen per la present Llei i les normes que la desenvolupen, i per les particularitats que estableixi la normativa específica corresponent.
Article 18. Grups funcionals, ocupacions professionals tipus i nivells de classificació
El sistema de classificació professional inclou els grups següents:
Grup A
Grup B
Grup C
Tant al cos general com als cossos especials, tots els llocs de treball tenen assignat un nivell de classificació i han d’estar enquadrats en un grup funcional i en una ocupació professional tipus. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places pressupostades.
Els llocs de treball es classifiquen en quinze nivells per al cos general i, en tres nivells, com a mínim, i vuit nivells, com a màxim, per als cossos especials; segons les seves estructures organitzatives.
L’assignació del nivell corresponent a un lloc de treball determinat, per al Cos General i per als cossos especials, depèn del seu contingut organitzatiu, mesurat en termes de tres factors i vuit elements, d’acord amb el sistema de valoració establert a l’Administració general, que són els següents:
La competència, que inclou la competència tècnica, la competència gerencial i la interacció humana.
La solució de problemes, que inclou el marc de referència i l’exigència dels problemes.
La responsabilitat, que inclou la llibertat per actuar, la magnitud i l’impacte.
En els cossos especials, l’assignació del nivell integra, a més a més, un complement específic, mesurat en termes de les circumstàncies de treball següents:
Torn: consisteix en l’ocupació successiva i constant d’un lloc de treball per part del funcionari que pertany a un cos especial, en períodes horaris diferents, que pot incloure dies festius i jornada nocturna. Quan el règim de torns inclou la jornada nocturna, l’assignació de la part del complement específic per torn implica que el funcionari no percebi addicionalment la compensació per nocturnitat, d’acord amb el que estableixi el Reglament de sistemes de compensació.
Funcions permanents: quan la missió i les funcions atribuïdes als cossos especials, que han de ser exercides en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, determinen que el funcionari que hi pertany no pugui exercir el dret de vaga ni accions substitutives d’aquest dret o concertades que puguin alterar el funcionament normal i la prestació continuada del servei.
Contingència especial: quan l’entorn del lloc dels cossos especials o la seva naturalesa determina que el funcionari que hi pertany, a causa de la prestació del servei, es troba exposat a circumstàncies especials que puguin implicar perjudicis per a la seva persona. La contingència especial es mesura amb els paràmetres següents: el risc personal a què està sotmès el funcionari en l’exercici habitual de les seves funcions; el port d’arma, que es refereix al possible ús de l’arma per part del funcionari i a la responsabilitat en la seva custòdia i el seu maneig, i la funció repressora, que fa referència a la naturalesa del cos especial que requereix l’aplicació d’una funció repressora enfront del delicte.
El complement específic no es percep durant el període de formació.
Article 19. Grup A
El Grup A integra els llocs de treball de director que tenen com a funcions principals les de dirigir, planificar i organitzar el treball dels departaments, definint, o contribuint en la determinació de les directrius generals i en el desenvolupament dels grans objectius de l’organització, i que és el suport tècnic del ministre i del secretari d’Estat del qual depèn orgànicament. Aquests llocs formen part del cos general.
També s’integren en aquest grup aquells llocs de treball del cos general i dels cossos especials que, tot i no ser llocs de director, realitzen activitats d’especial nivell tècnic i/o comandament.
Article 20. Grup B
El Grup B integra tots els llocs de treball del cos general i dels cossos especials que requereixen tenir coneixements i habilitats especialitzades, o desenvolupen funcions tècniques complexes, ja sigui pel seu caràcter purament especialitzat, ja sigui perquè les seves finalitats es compleixen mitjançant la direcció d’equips de treball i de recursos que hagin de resoldre problemes complexos i de gran varietat, des d’un pla tàctic o tàctic/operatiu.
Article 21. Grup C
El Grup C integra, per una banda, els llocs de treball del cos general i dels cossos especials que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tècnic, i que requereixen tenir coneixements i habilitats que poden ser adquirits a través d’una formació acadèmica específica i/o a través de l’experiència; i d’altra banda, els llocs que desenvolupen la seva tasca en un àmbit tecnicoadministratiu, administratiu o d’oficis.
En general, aquests llocs de treball poden ser responsables de processos funcionals i grups de persones; els seus resultats s’orienten cap al pla tècnic i/o operatiu.
Article 22. Manual funcional d’ocupacions professionals tipus
El Manual funcional d’ocupacions professionals tipus de l’Administració general identifica i descriu les ocupacions professionals tipus, els llocs de treball que s’hi integren i la missió, les finalitats i els requeriments necessaris per al seu acompliment.
Secció tercera. Procés de classificació de llocs de treball
Article 23. Competència per classificar els llocs de treball
La Secretaria d’Estat de Funció Pública és l’òrgan responsable de classificar els llocs de treball de l’Administració general.
A aquests efectes, l’òrgan directiu esmentat, una vegada analitzada la descripció del lloc de treball, assigna el nivell de classificació o modifica una assignació preexistent, i després procedeix a la inscripció en el Registre de la Funció Pública.
Un lloc de treball únicament pot tenir un nivell de classificació assignat.
Article 24. Procediment per a la classificació de llocs de treball
El Manual funcional d’ocupacions professionals tipus estableix el procediment a seguir per a la classificació i, si és el cas, la revisió dels llocs de treball i les atribucions que en aquest procés hauran de tenir les persones que han de participar-hi.
Capítol II. Sistema de provisió de places
Secció primera. Sistema de selecció per a la provisió de places de funcionaris de l’Administració general
Article 25. Principis generals del sistema de selecció
La provisió de places és un procés que té com a objectiu incorporar a l’Administració general els candidats idonis, mitjançant l’aplicació d’un procediment de selecció objectiu i adequat als requeriments del lloc de treball.
La provisió de places es basa en el principi de mèrit, com a garantia d’una valoració justa i objectiva per tal que les persones més ben preparades per a l’acompliment d’un lloc de treball siguin les que hi accedeixin.
En els processos de provisió de places han de garantir-se, així mateix, els principis de publicitat, igualtat i concurrència, i cap candidat no en pot ser exclòs per raons diferents de les previstes expressament en la present Llei.
Article 26. Requisits generals
Per optar a la provisió d’una plaça de funcionari, s’han de complir els requisits generals següents:
Tenir la nacionalitat andorrana.
Ser major d’edat.
Reunir les condicions necessàries establertes per ocupar la plaça vacant o de nova creació.
No trobar-se inhabilitat per a l’ocupació de la plaça per resolucions de caràcter penal o administratiu.
La normativa dels cossos especials pot establir condicions específiques en funció de la singularitat dels llocs de treball.
Article 27. Criteris sobre provisió de places en la planificació de recursos humans
El procés de provisió de les places vacants o de nova creació, amb excepció de les places de director, que es regulen en la secció següent, s’inclou en la planificació de recursos humans que ha d’elaborar la Secretaria d’Estat de Funció Pública, a partir de les necessitats trameses pels directors dels departaments, i ha de tenir present les regles generals següents:
Abans de la convocatòria pública, les places vacants o de nova creació han de ser cobertes atenent les sol·licituds de reingrés del personal amb excedència sense reserva de plaça, sempre que la plaça vacant o de nova creació sigui d’un lloc de treball del mateix nivell de classificació que la plaça que el funcionari va deixar en el moment de l’excedència, i que reuneixi els requisits necessaris per a la plaça vacant o de nova creació.
La provisió de les places vacants o de nova creació, un cop complert el tràmit de l’apartat anterior, es du a terme en dues fases:
Promoció interna
Procediment selectiu d’ingrés
Amb caràcter excepcional el Govern, a proposta de la Secretaria d’Estat de Funció Pública i del departament corresponent, pot decidir que la provisió de determinades places vacants o de nova creació es porti a terme únicament mitjançant procediment selectiu d’ingrés.
En la planificació de recursos humans, cal adoptar les mesures necessàries per afavorir que les persones amb discapacitat accedeixin a les places vacants o de nova creació de funcionaris, d’acord amb la normativa vigent en matèria de discapacitats.
Article 28. Promoció interna
Amb caràcter general, abans de la convocatòria d’ingrés dirigida als aspirants externs a l’Administració general, s’ha de fer la convocatòria per cobrir les places vacants o de nova creació mitjançant promoció interna entre els funcionaris.
Els requisits exigibles als candidats a les places vacants o de nova creació són els adequats al perfil del lloc de treball de què es tracti.
A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries de promoció interna han d’incloure la valoració dels aspectes següents:
Experiència laboral en les places ocupades amb anterioritat, dels llocs de treball corresponents, amb informes dels caps immediats respectius.
Qualsevol capacitació adquirida en cursos de formació que siguin d’interès per a la plaça que s’ha de cobrir.
Experiència en l’àrea d’activitat on estigui adscrita la plaça vacant o de nova creació, amb informe dels caps immediats.
Diversitat de funcions prestades per mobilitat funcional en interès del servei públic.
Resultats de l’avaluació de l’acompliment, una vegada s’incorpori dins l’Administració general el procés de gestió amb caràcter general i de forma homogènia.
Article 29. Inexistència de candidats per promoció interna
Quan les places vacants o de nova creació no siguin cobertes per mitjà de promoció interna per falta de concurrència de personal propi, per no existir funcionaris amb qualificació suficient o perquè no reuneixen els requisits exigits per ocupar-les, aquestes places vacants o de nova creació s’han d’incloure en les convocatòries d’ingrés.
Article 30. Bases de la convocatòria
El procés selectiu per a la provisió de places vacants o de nova creació, tant en promoció interna com en provisió externa, requereix l’aprovació de la Secretaria d’Estat de Funció Pública i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents.
Les bases de la convocatòria són el document públic que recull tots els requisits del procés de provisió d’una o més places vacants o de nova creació, informa del procediment que se seguirà per cobrir-la, i conté la informació bàsica que ha de conèixer el candidat que opta a ocupar la plaça vacant o de nova creació.
Quan es tracta de convocatòries de provisió externa, el termini de presentació de sol·licituds en cap cas pot ser inferior a 15 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En les convocatòries de promoció interna, els terminis poden reduir-se a la meitat i la publicitat s’ha de garantir a través dels mitjans habituals que, a aquest efecte, tingui establerts la Secretaria d’Estat de Funció Pública.
Quan el tipus de la plaça vacant o de nova creació ho aconselli, s’han de publicar les bases de la convocatòria o bé un extracte d’aquestes bases en els mitjans de comunicació que en permetin la màxima difusió.
Article 31. Comitè Tècnic de Selecció
Per organitzar les proves i avaluar-ne els resultats per escollir els candidats idonis per ocupar les places vacants o de nova creació, s’ha de constituir un Comitè Tècnic de Selecció.
El Comitè Tècnic de Selecció ha d’estar integrat, com a mínim, per dos membres del departament corresponent, designats pel director, i que ocupin una plaça d’un lloc de treball de nivell de classificació superior al de la plaça vacant o de nova creació a cobrir, per garantir l’avaluació tècnica dels requeriments exigits d’aquesta naturalesa, i dos representants de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que actuen, un, com a president i, l’altre, com a secretari del Comitè Tècnic. Poden designar-se membres titulars i suplents, i la participació en els comitès tècnics és obligatòria, amb l’excepció de l’existència de circumstàncies de força major o quan es produeixi un motiu d’abstenció, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.
Quan els coneixements o les competències exigibles per a l’ocupació adequada de la plaça ho aconsellin, o l’aplicació adequada de tècniques de selecció ho facin necessari, el Comitè Tècnic de Selecció pot incorporar experts externs a l’Administració general.
Article 32. Proposta de nomenament
Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al Govern el o els candidats que hagin obtingut la millor qualificació global de les proves realitzades, d’acord amb les bases de la convocatòria, perquè el/s nomeni funcionari/s en període de formació per als cossos especials, excepte en el cos especial d’ensenyament, i funcionari/s en període de prova per al cos general i el cos especial d’ensenyament.
En els cossos especials, quan s’acaba el procés formatiu, després de l’informe del director del departament, el Comitè Tècnic de Selecció ha de proposar al Govern el funcionari o els funcionaris que hagin superat el període de formació, perquè el/s nomeni funcionari/s en període de prova.
El nombre de candidats proposats no pot superar en cap cas el de les places vacants o de nova creació que s’han de cobrir.
Així mateix, un cop cobertes totes les places vacants els candidats següents que han superat el procés de selecció queden en situació de reserva, d’acord amb el que estableixi el Reglament de selecció, promoció i carrera professional.
El nomenament com a funcionari en període de formació o funcionari en període de prova s’ha d’inscriure en el Registre de la Funció Pública.
Article 33. Òrgans competents per a la gestió dels processos de provisió de les places vacants o de nova creació
La Secretaria d’Estat de Funció Pública és la responsable per gestionar el procés selectiu per a la provisió de les places vacants o de nova creació de l’Administració general. Així mateix, és competent, a proposta del director del departament corresponent, per designar els membres del Comitè Tècnic de Selecció atenent els requeriments exigibles en les places vacants o de nova creació que s’hagin de cobrir.
Secció segona. Provisió de places dels llocs de treball del Grup A
Article 34. Provisió de les places dels llocs de treball de director
Dins el Grup A, les places dels llocs de treball de director són proveïts mitjançant lliure designació, entre funcionaris o agents de l’Administració, d’acord amb el previst en l’apartat 5 de l’article 4, de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les places dels llocs de treball que estiguin inclosos en el Grup A i en el Grup B, del sistema de classificació establert.
Els directors són els alts càrrecs de l’Administració general, i tenen les funcions que els atribueix la normativa vigent, i també les que els encomani el ministre o secretari d’Estat corresponent.
Quan un director és designat en un cos especial, té totes les atribucions i les competències específiques del cos, i també les que d’acord amb la normativa vigent siguin necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.
En tot cas, el funcionari o agent de l’Administració designat per al càrrec haurà de tenir l’experiència i els coneixements adequats als requeriments del lloc de treball.
Article 35. Del nomenament i cessament de directors
Els titulars de les places dels llocs de treball de director són nomenats i destituïts lliurement pel Govern, mitjançant acte degudament publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a proposta del titular del ministeri al qual estigui adscrit el lloc de treball. El nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment del seu cessament com a director i l’assignació del complement de responsabilitat addicional a què es refereix l’article 63 de la present Llei.
El director pren possessió del càrrec mitjançant jurament o promesa davant el membre del Govern de qui hagi de dependre orgànicament.
Un cop s’hagi produït el cessament, el funcionari o agent de l’Administració torna a la plaça de procedència i deixa de percebre el complement a què es refereix el paràgraf anterior. Si el funcionari o agent de l’Administració ha ocupat la plaça del lloc de treball de director per un període superior a cinc anys, a més de les retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna un complement salarial que s’anomena “reconeixement de la funció directiva”. La quantia i l’actualització d’aquest complement s’ha d’establir reglamentàriament.
Article 36. Provisió d’altres llocs de treball dins del Grup A
Les places vacants o de nova creació del Grup A que no siguin places de llocs de treball de director, es cobreixen mitjançant el procediment que es regula en la secció primera del present capítol; i, si és el cas, d’acord amb la normativa dels cossos especials.
Capítol III. Nomenament, situacions i cessament dels funcionaris
Secció primera. Nomenament dels funcionaris
Article 37. Adquisició de la condició de funcionari
La condició de funcionari s’adquireix pel compliment successiu dels requisits següents:
Superació del procés de selecció.
Nomenament conferit per l’autoritat competent.
Acceptació per jurament o promesa de les obligacions inherents al lloc de treball, davant l’alt càrrec de qui hagi de dependre orgànicament.
Article 38. Període de prova
Conclòs el procés selectiu i, si escau, el procés formatiu, els candidats proposats per ocupar les places vacants o de nova creació, són nomenats pel Govern com a funcionaris en període de prova.
Aquest període és de dotze mesos de duració per als funcionaris d’ingrés i de, com a màxim, sis mesos per als qui procedeixen del torn de promoció interna. Durant aquest període, el director del departament on estigui adscrit el funcionari, juntament amb la Secretaria d’Estat de Funció Pública, han d’apreciar la capacitat, la dedicació, les aptituds, l’adaptació i les competències del funcionari en relació amb el lloc.
Si durant el període de prova el funcionari no és avaluat favorablement o existeix una causa justificada per al cessament, la Secretaria d’Estat de Funció Pública ha de notificar per escrit a la persona interessada l’acabament de la seva relació de treball sense més responsabilitat que liquidar-li les remuneracions corresponents al temps treballat.
Quan es tracti de funcionaris que hagin accedit a la plaça vacant o de nova creació mitjançant promoció interna, en cas de no superar el període de prova, o de renúncia a la nova plaça durant aquest període, el funcionari retorna a la seva plaça anterior, i percep, a partir del seu retorn efectiu, les retribucions corresponents a la plaça que, fins llavors, havia quedat en situació de reserva. Durant el temps de reserva de plaça i en cas d’urgència, la plaça vacant o de nova creació pot ser proveïda eventualment conforme al que s’estableix a l’article 7.
Article 39. Nomenament definitiu
Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director del departament on estigui adscrit el funcionari, ho ha de comunicar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública perquè ho notifiqui a la persona interessada, perquè certifiqui el caràcter definitiu del nomenament per a la inscripció en el Registre de la Funció Pública, i per a la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Secció segona. Situacions administratives dels funcionaris
Article 40. Tipus de situacions
Els funcionaris poden trobar-se en alguna de les situacions administratives següents:
Servei actiu
Excedència
Suspensió
Jubilació
Article 41. Servei actiu
Els funcionaris es troben en situació de servei actiu en els casos següents:
Quan presten servei com a funcionaris en una plaça d’un lloc de treball del sistema de classificació de l’Administració general.
Durant les vacances i els permisos reglamentaris.
Quan es trobin en situació de reforma.
Quan es trobin en situació de comissió de serveis, d’acord amb el que estableix l’article 54 de la present Llei.
Els funcionaris poden ser declarats en situació de reforma quan, després de l’alta mèdica, i de conformitat amb els informes de l’organisme encarregat de la seguretat social:
La situació d’invalidesa els impedeix la realització de les funcions del lloc de treball de la plaça que són titulars, però estan capacitats per exercir les funcions d’un altre lloc de treball de l’Administració general.
La situació d’invalidesa, tot i estar capacitats per exercir les funcions del lloc de treball de la plaça que són titulars, els impedeix la realització completa de la jornada de treball.
La declaració de la situació de reforma i l’adscripció consegüent del funcionari a la nova plaça correspon al Govern.
Al funcionari en situació de reforma, se li garanteix el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat a la declaració de la situació de reforma. A aquest efecte, el Govern li ha d’assignar la diferència entre aquella quantitat i les percepcions que li assigni l’organisme encarregat de la seguretat social.
Article 42. Excedències
Els funcionaris es troben en situació d’excedència quan se separen temporalment del servei actiu per alguna de les circumstàncies que s’estableixen en el present article.
Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça:
Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major i cònsol menor o per als càrrecs de secretari general de Govern, secretaris d’Estat, cap de Gabinet del Cap de Govern, interventor general, director d’un organisme autònom o entitat parapública, ambaixadors del Principat d’Andorra, secretaris generals dels comuns o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers per al desenvolupament de programes o projectes de duració superior a sis mesos.
Quan accedeixen a la condició de conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General.
Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia o magistrats del Tribunal Constitucional.
Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de justícia o en els comuns.
Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política.
Per a tots els supòsits anteriors, mentre dura l’excedència el funcionari rep la retribució assignada pel càrrec, i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a funcionari; així mateix, la reserva de la plaça es manté fins que cessi la causa objecte de la concessió de l’excedència. La plaça reservada pot ser coberta per un funcionari, o un agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, pel temps que duri l’excedència.
Els funcionaris tenen dret a excedència sense reserva de plaça quan, de forma voluntària, ho sol·licitin:
Per interès particular:
Aquesta excedència pot sol·licitar-se quan s’hagin prestat almenys cinc anys consecutius de serveis en l’Administració general des de l’ingrés, o bé des del reingrés des d’una altra excedència de la mateixa naturalesa; la concessió de l’excedència per interès particular està supeditada a l’interès públic, després de l’informe del director del departament.
Per plans de reestructuració:
Aquesta excedència pot sol·licitar-se quan, per causa del canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública bé a una entitat privada, el funcionari opti o no per incorporar-se a aquesta entitat.
La duració màxima de l’excedència sense reserva de plaça és de tres anys i el reingrés al servei actiu pot sol·licitar-se abans que s’acabi el període atorgat.
Si en el moment de sol·licitar el reingrés no hi ha cap plaça vacant o de nova creació d’un lloc de treball del mateix nivell de classificació que el que va deixar en el moment de l’excedència, i no vol quedar en situació de reserva, el funcionari pot optar per:
Presentar-se, per promoció interna, a una plaça vacant o de nova creació d’un lloc de treball de nivell de classificació superior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència.
Sol·licitar el reingrés en una plaça vacant o de nova creació d’un lloc de treball de nivell de classificació inferior al lloc de treball que va deixar en el moment de l’excedència. En aquest supòsit, el funcionari percep les retribucions corresponents al lloc de treball de classificació inferior.
Per als casos de l’excedència sense reserva de plaça, durant el període atorgat el funcionari no té dret a percebre cap retribució com a funcionari.
Els efectes de l’excedència es computen a partir de les dates següents:
Per als supòsits d’excedència amb reserva de plaça, des de la data en què el funcionari prengui possessió del càrrec de què es tracti.
Per a l’excedència sense reserva de plaça, des de la data que indiqui la resolució que atorga l’excedència.
La declaració de la situació d’excedència i les resolucions sobre el reingrés dels funcionaris en situació d’excedència són aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública, després de l’informe del director del departament.
Article 43. Reingrés al servei actiu dels funcionaris en excedència
Reingrés de funcionaris en situació d’excedència amb reserva de plaça:
En el termini de tres mesos, a partir de la data de cessament en el càrrec que va motivar l’excedència amb reserva de plaça, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu. Dins els trenta dies naturals següents a la sol·licitud de reingrés, el funcionari pot reincorporar-se al servei actiu. Si la plaça reservada ha estat ocupada per un funcionari o agent de l’Administració de caràcter indefinit o eventual, aquest ha de cessar per a la reincorporació del funcionari titular de la plaça.
Transcorreguts els tres mesos sense que s’hagi produït la sol·licitud de reincorporació, o els trenta dies posteriors sense que s’hagi fet efectiva aquesta reincorporació, es considera que la persona interessada renuncia a la condició de funcionari.
El temps d’excedència amb reserva de plaça es computa com de servei actiu a tots els efectes.
Reingrés de funcionaris en situació d’excedència sense reserva de plaça:
El funcionari en situació d’excedència sense reserva de plaça ha de sol·licitar el reingrés abans de l’acabament del temps de l’excedència. Si no ho fa, o si al cap de trenta dies naturals des de la data prevista del reingrés al servei actiu no s’incorpora a la plaça que li ha estat assignada, es considera que la persona interessada renuncia a la seva condició de funcionari.
El temps d’excedència per interès particular no es computa a cap efecte.
El temps d’excedència per plans de reestructuració es computa com de servei actiu a tots els efectes.
Article 44. Suspensió
La declaració de situació de suspensió significa, per a la persona afectada, que durant el període de suspensió cessa en la seva activitat professional.
La situació de suspensió només es pot declarar per una de les causes següents:
Suspensió de funcions en la plaça d’origen i durant el període de prova, en cas de promoció del funcionari a una altra plaça d’un lloc de treball de nivell superior. Durant el període de suspensió el funcionari percep les retribucions del lloc de treball a què correspon la plaça que passa a ocupar per promoció.
Suspensió cautelar de funcions en el cas que el funcionari estigui implicat en un procés d’investigació disciplinària, d’acord amb el que preveu l’article 76 d’aquesta Llei. El període de suspensió per aquesta causa no pot ser superior a tres mesos. Durant el període de suspensió el funcionari continua percebent la retribució que correspon al seu lloc.
Suspensió per al cas que el funcionari estigui implicat en un procediment judicial en què es decreti privació de llibertat o una altra mesura que determini la impossibilitat d’ocupar la plaça. La situació és declarada d’ofici en el moment en què l’Administració general tingui coneixement de la impossibilitat d’ocupació de la plaça per la privació de llibertat del funcionari i durant el temps que duri la impossibilitat de prestació dels serveis.
Suspensió de funcions, d’una durada màxima de sis mesos, com a sanció per la comissió d’una falta, en aplicació del règim disciplinari establert en la present Llei i les normes que la desenvolupen.
La declaració de la situació de suspensió correspon a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.
Article 45. Jubilació
El funcionari es troba en situació de jubilació quan se separa definitivament del servei actiu, d’acord amb el que disposen els articles 48 i 49.
Secció tercera. Pèrdua de la condició de funcionari
Article 46. Causes de pèrdua de la condició de funcionari
La condició de funcionari de l’Administració general es perd per alguna de les causes següents:
Renúncia escrita del funcionari.
Pèrdua de la nacionalitat andorrana.
Defunció.
Acomiadament d’acord amb el que estableix el règim disciplinari de la present Llei.
Condemna a pena principal o accessòria que l’inhabilitin per exercir les funcions corresponents al lloc de treball.
Renúncia com a conseqüència de plans de reestructuració.
Article 47. Renúncia
Es considera renúncia l’extinció de la relació de treball per part del funcionari de forma voluntària, sempre que sigui tramitada d’acord amb aquesta Llei i les normes que la desenvolupen.
La renúncia ha de realitzar-se per escrit, amb una antelació mínima de tres mesos, davant el director del departament, que ho haurà de comunicar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública.
La renúncia del funcionari no l’inhabilita per a la seva reincorporació a la funció pública, la qual, però, només podrà dur-se a terme mitjançant la participació, com qualsevol altre aspirant, en les proves selectives d’ingrés.
Article 48. Jubilació
La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits al cos general i al cos d’ensenyament i dels agents de l’Administració adscrits a l’Administració general amb caràcter indefinit es produeix als 65 anys d’edat.
La jubilació obligatòria dels funcionaris adscrits als cossos especials de duana, prevenció i extinció d’incendis i salvament, penitenciaria, policia i cos de banders es produeix als 60 anys.
Article 49 (derogat per la Llei 23/2014)
Article 50. Acomiadament per causes disciplinàries
Els funcionaris únicament poden ser acomiadats per les causes establertes en aquesta Llei i d’acord amb el procediment que s’hi fixa.
Quan la resolució ferma que resolgui la reclamació per acomiadament, en via administrativa o en via jurisdiccional, sigui favorable al funcionari, aquest pot optar entre:
Reincorporar-se al servei actiu, en la mateixa plaça que ocupava o a una altra de condicions idèntiques, si aquella està coberta per un altre funcionari de manera definitiva.
En aquest cas té dret a totes les retribucions que li haurien correspost durant el període de separació de la plaça i al reconeixement d’aquest període com de temps de serveis prestats a l’Administració general a tots els altres efectes.
Cessar com a funcionari, amb el dret de cobrar, a més de les retribucions deixades de percebre, una indemnització que s’ha de fixar reglamentàriament, i que no pot ser inferior a una mensualitat per any de servei a l’Administració general. Per al còmput del temps a l’efecte de la indemnització es té en compte el període comprès entre la data en què va tenir efecte l’acomiadament i la data de la resolució que en declara la improcedència.
El cessament per aquesta situació no impedeix al funcionari participar en processos selectius d’ingrés.
Article 51. Plans de reestructuració
Correspon al Govern aprovar els plans de reestructuració que impliquin el cessament de funcionaris per causa de canvi de titularitat d’un servei, una unitat o un programa, bé a una altra entitat pública bé a una entitat privada.
Els plans de reestructuració han de preveure:
2.1. Que els funcionaris afectats, abans de la seva incorporació a la nova entitat, puguin optar:
Per incorporar-se a l’entitat, i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació com a funcionari.
Per incorporar-se a l’entitat i sol·licitar ser declarat en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.
Per no incorporar-se a l’entitat i donar per finalitzada, per renúncia, la seva relació com a funcionari.
Únicament en aquest cas pot ser indemnitzat en els termes que s’estableixin en els plans.
Per no incorporar-se a l’entitat i sol·licitar ser declarat en excedència sense reserva de plaça per plans de reestructuració.
2.2. Quan el funcionari opti per incorporar-se a la nova entitat ha de regular la seva relació de treball d’acord amb el règim que hi sigui aplicable, si bé se li han de respectar els drets econòmics que tingui assignats pel nivell del lloc de treball a què correspon la plaça que estigui ocupant, els quals s’han d’adaptar a l’estructura salarial vigent a l’entitat de destinació.
Si la nova entitat separa el funcionari abans de tres anys des de la seva incorporació, les indemnitzacions que puguin correspondre s’han de computar tenint en compte, a més dels períodes de temps de servei a la nova entitat, tot el temps de servei prestat pel funcionari a l’Administració.
El temps de servei prestat pel funcionari a l’Administració es computa com d’antiguitat a tots els efectes, en la nova entitat.
Els funcionaris afectats poden fer efectius els drets passius adquirits o, si els han perdut, se’ls ha de compensar la pèrdua.
Capítol IV. Mobilitat dels funcionaris
Article 52. Principi de mobilitat
L’àmbit de la prestació laboral del funcionari, dins de l’ocupació d’una plaça del lloc de treball corresponent, és el de tota l’Administració general. Per això, al funcionari titular d’una plaça li poden ser encomanades, en benefici de l’interès públic, qualssevol de les funcions corresponents als llocs de treball que s’integren en la mateixa ocupació professional tipus de la plaça de què és titular.
El principi de mobilitat és aplicable als funcionaris que presten serveis a l’estranger; correspon al Govern regular el tractament singular que aquests serveis requereixen.
Quan l’Administració general requereixi atendre els serveis públics mitjançant la mobilitat, la mobilitat dels funcionaris és valorada, en l’àmbit del que estableix l’article 28, com a desenvolupament professional, atès que el funcionari adquireix capacitats i responsabilitats noves.
Article 53. Reubicació dels funcionaris
La reubicació és el canvi del funcionari a iniciativa de l’Administració general, a una plaça d’un altre lloc de treball. El canvi pot afectar un únic funcionari o un col·lectiu de funcionaris.
La reubicació individual és obligatòria quan, existint raons de servei públic, aquestes no poden ser ateses mitjançant adscripcions voluntàries de funcionaris.
La reubicació col·lectiva es produeix per l’adequació del nombre de funcionaris als serveis que hagi de prestar l’Administració general i pot requerir el canvi d’ocupació de la plaça del lloc de treball de més d’un funcionari. A aquest efecte, s’han d’establir plans de reubicació a través de processos d’assignació i distribució de personal per raons de tancament d’un servei o per raons de necessitat del servei, des d’unitats on es constati l’existència d’excedent de personal a altres unitats, actuals o de nova creació, que, contràriament, necessitin més recursos humans.
En els casos de tancament d’un servei la mobilitat és obligatòria. En els altres casos els plans han d’establir que la mobilitat sigui inicialment voluntària entre els funcionaris titulars de les places dels llocs de treball afectats per la reubicació.
Esgotada la fase de mobilitat voluntària, si persisteixen les necessitats de reubicació, s’ha de procedir a la mobilitat obligatòria.
Per decidir la reubicació obligatòria col·lectiva o, si escau, individual, s’han de tenir en compte per aquest ordre: la proximitat o llunyania del domicili dels funcionaris respecte a la nova plaça, les càrregues familiars i l’antiguitat en l’Administració general.
La reubicació dels funcionaris, individual o col·lectiva, s’ha de fer sempre en places de llocs de treball iguals o de característiques similars, amb el mateix nivell de classificació, que permetin exercir la funció encomanada de forma immediata o mitjançant un període d’adaptació no superior a dos mesos.
Els plans de reubicació col·lectiva han de ser aprovats pel Govern, a proposta de la Secretaria d’Estat de Funció Pública. L’aplicació de la reubicació individual és responsabilitat del director del departament, que posteriorment ho ha de comunicar a la Secretaria d’Estat de Funció Pública per anotar-ho en el Registre de la Funció Pública.
Article 54. Comissió de serveis
Per necessitats del servei i per un termini no superior a dos anys, l’Administració general pot adscriure un funcionari, sempre que hi estigui d’acord, a una plaça diferent d’aquella de què sigui titular. Quan es produeix aquesta adscripció la persona interessada percep les retribucions del lloc de treball a què correspon la plaça que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de treball té assignada una retribució inferior.
Si el termini màxim de la comissió de serveis s’ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se efectiva una única vegada, per un període no superior a un any i amb l’acceptació del funcionari afectat.
Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de les persones interessades, l’adscripció de funcionaris, per un temps determinat, en altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al desenvolupament o l’aprenentatge de funcions d’interès públic.
L’adscripció temporal pot ser sol·licitada o bé pel funcionari interessat o bé per l’administració corresponent, i les condicions de l’adscripció s’han d’establir en la mateixa resolució que l’autoritzi.
Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades, després de l’informe del director del departament, per la Secretaria d’Estat de Funció Pública.
Article 55. Trasllats
El trasllat significa la sol·licitud d’un canvi, a iniciativa del funcionari interessat, dins del mateix departament en una plaça d’un lloc de treball igual o amb característiques similars a aquella de què el funcionari és titular, i no implica un increment de salari.
Correspon als directors dels departaments gestionar les sol·licituds de les persones interessades.
Article 56. Inscripció de la mobilitat dels funcionaris
Les resolucions que s’adoptin relatives a la mobilitat dels funcionaris han d’anotar-se en el Registre de la Funció Pública.
Capítol V. Drets i obligacions dels funcionaris
Secció primera. Drets dels funcionaris
Article 57. Drets generals
Els funcionaris tenen, a més de les garanties contingudes en aquesta Llei, els drets següents:
A un tracte just i respectuós per part dels superiors i companys de feina.
A l’estabilitat laboral i, per tant, a no ser acomiadats per causa diferent d’alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s’hi estableixen i les normes que la desenvolupen.
A percebre una remuneració d’acord amb el nivell de classificació del lloc de treball de la plaça que ocupa i la política retributiva definida per l’Administració general.
A no ser discriminats per raons polítiques.
A ser informats sobre l’objecte, l’organització i el funcionament del departament al qual estiguin adscrits, i en especial sobre les atribucions, obligacions i responsabilitats que se’ls assignin en funció del lloc de treball.
A la protecció de l’ús de la informació que, sobre cada persona, la Secretaria d’Estat de Funció Pública posseeix en el Registre de la Funció Pública, i que cada departament pugui tenir internament; i també a l’accés a aquesta informació, i a obtenir certificacions quan ho desitgin.
A rebre cursos de capacitació i actualització professional, d’acord amb els programes que planifiqui la Secretaria d’Estat de Funció Pública, i tenint en compte les necessitats formatives que resultin del sistema de gestió de l’acompliment.
A participar de forma individual o a través de les associacions o organitzacions professionals en la millora de l’Administració pública.
A ser defensats i a exigir que l’Administració general reclami la responsabilitat civil i penal de les persones que atemptin contra la seva vida, la seva integritat, la seva dignitat o la dels seus familiars o béns personals, o que els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera, tot això amb motiu del desenvolupament de les seves funcions, tant si estan en situació de servei actiu com si estan en situació de jubilació.
Que l’Administració general els garanteixi la cobertura de responsabilitat civil derivada del compliment de la seva actuació professional quan aquesta responsabilitat no els sigui imputable individualment per actes qualificats de dolosos.
Article 58. Permisos administratius
Els funcionaris, sempre que no hagi raons de servei públic que ho impedeixin, obtindran permisos administratius retribuïts, proporcionalment retribuïts, i no retribuïts en els casos i en les condicions que reglamentàriament s’estableixin.
Correspon a la Secretaria d’Estat de Funció Pública, conjuntament amb el director del departament, donar o denegar i formalitzar els permisos administratius, i també establir els procediments necessaris per tramitar-los.
L’obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les persones interessades; si transcorregut el període del permís el funcionari no es reincorpora a la seva plaça, es considerarà que s’ha produït abandonament del servei.
Article 59. Vacances
Tots els funcionaris tenen dret, amb caràcter general, a vint-i-cinc dies hàbils de vacances retribuïdes cada any.
Reglamentàriament el Govern regula en matèria de vacances les particularitats del cos general i dels cossos especials.
El període de vacances no realitzat durant l’any natural a què corresponguin, i com a màxim fins al 31 de gener de l’any immediat següent, no pot acumular-se en anys posteriors, excepte en casos puntuals, degudament justificats, després de l’informe del director del departament.
Secció segona. Obligacions i incompatibilitats dels funcionaris
Article 60. Obligacions
Els funcionaris han d’exercir les funcions que tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors ètics del servei públic de neutralitat, imparcialitat i integritat; i en concret tenen les obligacions següents:
Respectar i acatar la Constitució i l’ordenament jurídic; respectar les institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en perjudiquin el bon nom.
Mantenir la neutralitat política en l’exercici de les seves funcions.
Inhibir-se d’intervenir en el desenvolupament d’assumptes en els quals tinguin interès personalment, o els seus familiars fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat.
Complir amb el règim de jornada i horaris establerts.
Aplicar amb diligència les instruccions legítimes que emanen dels superiors immediats emmarcades en l’àmbit de les seves funcions.
Col·laborar en l’execució de funcions i/o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que l’Administració general requereixi, sempre que siguin afins o compatibles amb la plaça que ocupin del lloc de treball corresponent.
Guardar reserva sobre els assumptes de l’Administració en general i del seu treball en particular, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.
Mantenir una conducta responsable d’atenció, cordialitat i bon tracte amb el públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball.
Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i altres estudis subvencionats per l’Administració general.
Article 61. Incompatibilitats
El funcionari, en situació de servei actiu i suspensió, no pot exercir altres activitats professionals diferents de les de la seva condició de funcionari ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les següents, sempre i quan es realitzin fora de l’horari laboral:
Les derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar, així com la col·laboració en el negoci familiar dels pares o del consort, sempre i quan no es percebi cap tipus de remuneració;
La participació a congressos, conferències, seminaris o cursos, en qualitat de ponent o formador, per raó de la plaça que ocupa a l’Administració general;
La producció i creació literària, artística, científica i tècnica; i també les publicacions derivades de la mateixa, sempre i quan aquesta producció i creació, així com les publicacions no siguin contràries al que estableix l’article 60 de la present Llei;
Les de caràcter d’investigació, en qualitat d’investigador per raó de la plaça que ocupa a l’Administració general;
Aquelles excepcionals que per a casos concrets autoritzi el Govern mitjançant decret, en les condicions fixades en l’autorització.
Correspon als directors i als caps immediats de l’Administració general prevenir i, si convé, corregir l’incompliment de les obligacions i incompatibilitats en què pugui incórrer el funcionari, i promoure, quan sigui procedent, la incoació de l’expedient disciplinari corresponent.
Capítol VI. Sistema retributiu
Article 62. Principis generals del sistema
La política retributiva del Govern, com a element bàsic per a la compensació, motivació i gestió dels seus recursos humans, s’orienta al principi que els titulars de les places dels llocs de treball, classificats de conformitat amb les disposicions d’aquesta Llei, han de tenir assignades les seves remuneracions amb vista, d’una banda, a garantir-los una retribució equitativa i justa, i d’altra banda, a facilitar la consecució dels objectius de l’Administració general.
Article 63. Estructura retributiva
Les retribucions dels funcionaris es componen dels conceptes retributius següents:
Base retributiva:
Retribueix el lloc de treball en funció del grup funcional a què pertany.
Complement de lloc:
Retribueix el lloc de treball en funció del nivell de classificació. La seva quantia és la diferència resultant entre l’assignada al grup i la del nivell corresponent.
Complement de millora:
Retribueix el desenvolupament professional en el lloc de treball, en funció de l’acompliment del funcionari titular d’una plaça d’aquest lloc de treball, mesurat d’acord amb el sistema de gestió de l’acompliment que s’estableixi. Es percep amb caràcter fix i la seva quantia mínima i màxima queda establerta pel nivell corresponent al lloc de treball.
Complement d’antiguitat:
Consisteix en una quantitat igual per a tots els funcionaris, per cada tres anys de servei prestat en l’Administració general.
El temps de servei prestat a l’Administració de justícia i als comuns, pot computar-se a efectes de l’apartat anterior sempre que es tracti de serveis que s’hagin deixat de prestar en el seu lloc de treball anterior, com a màxim dos mesos abans de la seva incorporació a l’Administració general, i sempre que existeixi un conveni de reciprocitat en el reconeixement per part de l’administració de procedència.
Complement de responsabilitat addicional (CRA):
Retribueix les funcions assumides en una plaça d’un lloc de treball de nivell superior pel temps que sigui necessari; per tenir dret a la realització d’aquesta prestació de serveis i també al seu pagament és necessària l’autorització de la Secretaria d’Estat de Funció Pública; aquest complement no s’abona quan les funcions esmentades es deixen de realitzar.
Complement específic:
Retribueix, en els cossos especials, si escau, les circumstàncies de treball recollides en l’article 18.3.
Les quanties del complement específic s’estableixen en funció del cos especial, d’acord amb els paràmetres definits en l’article 18.3. El complement específic és estructural del lloc.
La persona interessada percep el complement específic quan ocupa una plaça d’un lloc de treball que el tingui assignat, d’acord amb el sistema de classificació del cos especial al qual pertany.
El complement específic no es consolida en l’estructura retributiva, quan el funcionari del cos especial canvia a una plaça d’un lloc de treball del cos general. En aquest cas, l’assignació del nivell correspon a la del sistema de classificació del cos general, d’acord amb els paràmetres de valoració descrits en l’article 18.3.
Les retribucions establertes en els apartats anteriors d’aquest article es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària al mes de desembre. La tretzena paga es prorratejarà, en el seu cas, en funció del temps de servei en actiu de l’anualitat.
Altres conceptes:
El reglament de sistemes de compensació ha d’identificar i descriure altres conceptes, no inclosos en els complements anteriors, estructurals i no estructurals del lloc de treball, com a conseqüència de circumstàncies laborals i d’organització del treball.
Aquests conceptes solament es compensen quan el funcionari ocupa una plaça d’un lloc de treball que els tingui assignats, i no es consoliden en l’estructura retributiva.
Les retribucions corresponents als conceptes estructurals del lloc de treball a què fa referència aquest apartat es perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga extraordinària al mes de desembre, i les corresponents als conceptes no estructurals del lloc de treball es perceben en dotze pagues.
Capítol VII. Sistema de gestió de l’acompliment
Article 64. Finalitats del sistema
La gestió de l’acompliment és un procés sistemàtic i periòdic que permet analitzar i avaluar l’acompliment dels funcionaris en les seves places dels llocs respectius per tal de garantir:
La qualitat, mitjançant els estils de treball que contribueixin a la millora dels serveis que es presten al ciutadà d’acord amb els objectius de l’Administració general.
L’eficàcia, amb l’obtenció dels millors resultats possibles, mitjançant accions que potenciïn la motivació i un desenvolupament professional adequat.
El sistema ha d’aconseguir una informació objectiva per a una gestió adequada dels recursos humans.
Article 65. Elements que integren el sistema
El sistema de gestió de l’acompliment comprèn l’avaluació de dos elements: d’una banda, objectius concrets, i de l’altra, comportaments o competències que convé desenvolupar.
Els objectius s’han de considerar com a metes concretes a obtenir per l’ocupant d’una plaça, durant un període de temps determinat i que es desprenen de les funcions del lloc de treball.
Les competències comprenen el conjunt de capacitats, habilitats i actituds que tenen les persones, mitjançant les quals incideixen directament en el desenvolupament de les funcions del lloc de treball corresponent a la plaça que ocupen i en el comportament organitzatiu.
Article 66
Aplicacions del sistema de gestió de l’acompliment
L’aplicació del sistema de gestió de l’acompliment té incidència en els àmbits següents dels recursos humans de l’Administració general:
En la direcció i la gestió dels departaments, proporcionant informació qualificada que, juntament amb els resultants d’altres sistemes d’avaluació dels serveis, permeti orientar adequadament els projectes pressupostaris.
En el procés d’evolució de la cultura organitzativa, orientant els funcionaris i les direccions cap al desenvolupament de comportaments i la consecució de resultats coherents amb les finalitats de l’Administració general.
En la promoció dels funcionaris, com un reconeixement de l’actuació en el treball que podrà ser valorat com a mèrit per optar a places de llocs de treball de nivell superior.
En la compensació retributiva, com a reconeixement als funcionaris amb millors acompliments, a través del complement de millora.
En els processos de capacitació i desenvolupament professional dels funcionaris, facilitant informació per a la identificació de les necessitats de formació.
En la gestió ordinària, per adoptar mesures correctores als funcionaris que no siguin avaluats satisfactòriament.
Capítol VIII. Règim i procediment disciplinari
Secció primera. Règim disciplinari
Article 67. Responsabilitat disciplinària
Els funcionaris de l’Administració general han de respectar els deures i les obligacions establerts en la Constitució i en l’ordenament jurídic, i els regulats expressament per la present Llei, i incorren en responsabilitat disciplinària en cas d’incompliment.
Es considera falta disciplinària tota acció o omissió que signifiqui l’incompliment de les obligacions dels funcionaris.
La comissió d’una falta implica l’exigència de responsabilitat disciplinària mitjançant la imposició de la sanció que sigui procedent en funció de la tipificació i el procediment que estableix aquesta Llei.
La responsabilitat disciplinària no solament serà atribuïble a l’autor de la falta, sinó també als altres funcionaris que consentin, encobreixin o indueixin a l’incompliment de les obligacions.
L’exigència de la responsabilitat disciplinària s’entén sense perjudici de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris per l’incompliment dels seus deures i les seves obligacions.
Article 68. Faltes disciplinàries
Les faltes es classifiquen en:
Lleus
Greus
Molt greus
Article 69. Faltes lleus
Es consideren faltes lleus:
L’incompliment injustificat de l’horari de treball.
La falta d’assistència d’un dia, sense autorització del superior o sense motius justificats de força major.
Utilitzar equip i materials del servei per a assumptes personals.
Conducta negligent o imperícia en la utilització de documentació, materials i equip d’oficina que no impliqui la qualificació de falta greu.
La poca diligència o atenció a les instruccions del superior en el compliment de les funcions pròpies del lloc de treball.
No assistir amb puntualitat i de forma reiterada a les reunions de treball o accions formatives a què hagin estat convocats pels superiors o establerts en el Reglament de formació del personal de l’Administració general.
La incorrecció amb el públic, els superiors, els subordinats i/o els companys.
No difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i altres estudis subvencionats per l’Administració general.
Article 70. Faltes greus
Es consideren faltes greus:
L’abús d’autoritat en l’exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les atribucions pròpies o dels béns i recursos de l’Administració general per a fins aliens a les funcions atribuïdes.
La indisciplina o la falta d’obediència deguda als superiors i les autoritats.
La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes greus o molt greus pels subordinats.
Causar danys culposos als béns de l’Administració general.
L’emissió d’informes i acords que amb motiu d’una actuació negligent causin perjudici greu a l’Administració general i als ciutadans i no constitueixi falta molt greu.
No mantenir la neutralitat política en l’exercici de les seves funcions.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.