LegalizeCorrecció d’errata de l’11-04-2018 per la qual s’esmena un error de transcripció al Decret legislatiu del 21-03-2018 de publicació del text refós de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar
Vist que s’ha constatat un error de transcripció al Decret legislatiu del 21-03-2018 de publicació del text refós de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, publicat al BOPA núm. 18 de data 28-03-2018, es procedeix a publicar de nou el text refós de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar.
“Decret legislatiu del 21-03-2018 de publicació del text refós de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar.
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final sisena de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, en la disposició final catorzena de la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, i en la disposició final vuitena de la Llei 1/2018, de l’1 de març, del pressupost per a l’exercici del 2018, segons les quals s’encomana al Govern que publiqui en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, que inclogui totes les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final sisena de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, la disposició final catorzena de la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006, així com per la disposició final vuitena de la Llei 1/2018, de l’1 de març, del pressupost per a l’exercici del 2018, d’acord amb l’habilitació citada, s’ha procedit a integrar en aquest Decret legislatiu, text únic, totes les modificacions introduïdes per les normes esmentades a la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 21 de març del 2018, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 21 de març del 2018
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar.
Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1. Disposició general
Està prohibida la pràctica i l’explotació dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra o des del Principat d’Andorra, sigui pel mitjà que sigui, a excepció dels jocs d’atzar que reglamentàriament es desenvolupin a partir de cadascuna de les modalitats definides i que hagin estat autoritzats a l’empara de la preceptiva llicència atorgada en virtut d’aquesta Llei.
Article 2. Objecte
L’objecte de la Llei és regular l’activitat del joc d’atzar al Principat d’Andorra, determinant l’oferta i el consum dels jocs d’atzar, així com garantir el control de la seva explotació amb la finalitat de:
Prevenir el joc excessiu o patològic, protegir els drets dels menors d’edat i dels grups de risc, així com salvaguardar els drets dels participants i dels operadors en els jocs d’atzar.
Assegurar la integritat, la fiabilitat i la transparència de les operacions del joc d’atzar.
Prevenir i perseguir les activitats fraudulentes o criminals, com el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, i garantir l’ordre públic en l’àmbit de l’activitat del joc d’atzar.
Vetllar pel desenvolupament equilibrat i sostenible dels diferents tipus de joc d’atzar amb l’objectiu d’evitar qualsevol desestabilització dels sectors econòmics i socials afectats.
Article 3. Àmbit d’aplicació
L’àmbit d’aplicació de la Llei s’estén a totes les modalitats de joc d’atzar que determina, a cada tipus de joc d’atzar del qual derivin, als operadors que siguin llicenciats per a la seva explotació al Principat d’Andorra d’acord amb les categories establertes i als jugadors que les practiquin.
Igualment, queden vinculades per l’aplicació d’aquesta Llei totes les activitats relacionades amb el joc d’atzar que, de forma directa o indirecta, intervinguin en alguna modalitat no compresa en cap de les categories establertes, però que suposi arriscar béns o drets avaluables en una activitat on intervé l’atzar, inclús de manera accessòria, a canvi de rebre una contraprestació de qualsevol tipus, d’acord amb la definició de “joc d’atzar” de l’article 4.
Són també de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:
Les activitats de joc d’atzar transfrontereres, és a dir, les que duen a terme les persones físiques o jurídiques establertes al Principat d’Andorra i que desenvolupen la seva activitat per mitjans físics o telemàtics fora del Principat d’Andorra. Igualment, les activitats de joc d’atzar que realitzin persones físiques o jurídiques fora del Principat d’Andorra que organitzin o ofereixin activitats de jocs d’atzar per mitjans físics o telemàtics al Principat d’Andorra.
Les activitats de publicitat, promoció i patrocini relatives a les activitats del joc d’atzar.
Totes les activitats econòmiques, com prestacions de servei, venda, equipaments, relacionades directament amb l’activitat del sector del joc d’atzar al Principat d’Andorra.
Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:
Els jocs d’atzar o competicions assimilables de simple oci, passatemps o esbarjo que constitueixin usos socials, sempre que no produeixin transferències econòmiques, llevat del preu per la utilització dels mitjans necessaris per al seu desenvolupament i quan aquest preu no constitueixi en cap mesura benefici econòmic per al promotor o els operadors.
Els concursos definits com una prova o competició que requereixi saviesa, coneixement, astúcia o aptituds dels jugadors, sense que hi hagi intervenció de l’atzar. Els concursos amb intervenció de l’atzar definits a l’article 4 són expressament regulats per aquesta Llei.
Les màquines recreatives o aparells assimilables, enteses com les que, per al sol entreteniment de l’usuari i a canvi del preu de partida, ofereixen al jugador únicament un temps d’utilització, sense que hi hagi cap tipus de premi o compensació en metàl·lic, en espècie o en forma de punts bescanviables, així com les màquines que, com a únic al·licient addicional i únicament en funció de l’habilitat del jugador, ofereixen la possibilitat de continuar jugant pel mateix import inicial, sigui en forma de perllongació de la mateixa partida o altres d’addicionals, que en cap cas no poden ser bescanviables per diners o espècie.
Les loteries de promoció o publicitàries promogudes des de l’estranger, sempre que el sorteig no es faci al Principat d’Andorra.
Article 4. Definicions
De les modalitats de jocs d’atzar
Per a l’aplicació d’aquesta Llei i dels seus reglaments, s’entén per “joc d’atzar” qualsevol joc en què s’arrisquen béns o drets de qualsevol naturalesa, amb la conseqüència, sigui de la pèrdua del bé o el dret posat en joc d’almenys un dels jugadors, sigui del guany amb el benefici d’almenys un dels jugadors, i per al qual l’atzar és un element, encara que sigui accessori, en el desenvolupament del joc i la determinació del guanyador o la fixació del guany.
La Llei distingeix quatre grans modalitats de jocs d’atzar, que es poden subdividir d’acord amb la llicència corresponent:
Joc d’atzar pur: joc basat exclusivament en la sort, pel qual s’anuncia un guany en funció del resultat, sigui quina sigui la naturalesa o l’import d’aquest guany, i on la participació queda condicionada per una aportació financera prèvia del jugador, de qualsevol forma. Els jocs d’atzar pur poden ser de sorteig o presortejats.
- Joc d’atzar pur de sorteig: joc basat exclusivament en la sort, pel qual es realitza un sorteig posterior a l’adquisició d’un títol, bitllet o butlleta en què el posseïdor del títol, bitllet o butlleta que coincideixi amb el resultat del sorteig és guanyador del premi prèviament establert.
Els jocs d’atzar pur de sorteig poden ser per preassignació o per elecció personal de nombres o signes.
En els de preassignació, el jugador adquireix un títol, bitllet o butlleta que ja té determinats els números o les combinacions de números o signes.
En els d’elecció personal de nombres, el jugador selecciona i marca sobre un títol, bitllet o butlleta els números escollits dintre les combinacions possibles.
- Joc d’atzar pur presortejat: joc basat exclusivament en la sort, on la combinació del títol, bitllet o butlleta adquirit ha de coincidir amb el resultat d’un sorteig previ o que roman ocult als participants, o perquè en mostrar-se el resultat, aquest resultat determini el posseïdor com a guanyador. Els jocs d’atzar pur presortejats poden ser dispensats en butlleta o mitjançant qualsevol mecanisme automatitzat.
Joc mixt d’atzar i habilitat: joc en què s’ofereix a un o a més jugadors un pacte on arrisquen diners sobre alguna circumstància, esdeveniment, combinació o altres segons el qual el qui resulta que s’equivoca o no té encert, perd els diners arriscats en benefici d’una o altres persones.
Els jocs mixtos d’atzar i habilitat poden estar basats en l’habilitat de l’actuació del jugador, o basats en esdeveniments externs a l’acció del jugador, però on la sort, tot i intervenir, no és exclusivament determinant del resultat. Poden ser de dos categories, joc d’aposta i joc de taula.
- Joc d’aposta: joc en el qual cada jugador arrisca un import, el qual produeix un guany o una pèrdua que no depèn de la seva actuació sinó de la verificació d’un fet incert que sobrevé o succeeix sense la intervenció d’aquest jugador, però sobre el qual el jugador hi fa intervenir la seva habilitat, coneixement o una altra qualitat intel·lectual que entén que pot determinar el resultat.
Aquestes poden ser: apostes esportives, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició esportiva legalment organitzada; apostes hípiques, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició hípica legalment organitzada; altres apostes, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició diferent a les anteriors mencionades legalment organitzada.
Els jocs d’aposta poden ser d’aposta mútua, de contrapartida o d’intercanvi.
Els d’aposta mútua són els jocs en els quals un organitzador intervé en tant que intermediari entre diversos jugadors que juguen els uns contra els altres i les apostes són recollides i repartides mutualment entre els guanyadors, després de la retenció dels imports de qualsevol naturalesa previstos per la legislació i la reglamentació vigents. Les despeses vinculades a l’organització del joc i els beneficis obtinguts després de les obligacions anteriors s’atribueixen a l’organitzador. L’organitzador de l’aposta mútua té un rol o una intervenció neutra i no participativa en relació amb els resultats de l’aposta.
Els d’aposta de contrapartida són els jocs en què el jugador arrisca diners contra un operador de joc d’atzar i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors, pel coeficient que l’operador hagi validat prèviament.
Els d’aposta d’intercanvi són els jocs en què el jugador arrisca diners contra un altre o uns altres jugadors, un organitzador hi intervé en tant que intermediari entre els diferents jugadors, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dels pronòstics guanyadors efectuats pels jugadors, pel coeficient que es dedueixi del sistema d’intercanvi d’apostes. L’organitzador actua com a intermediari i garant de les quantitats apostades entre tercers, descomptant la comissió o el corretatge autoritzats que li corresponguin.
- Joc de taula: joc basat en l’atzar i en les habilitats o els coneixements dels jugadors que posteriorment a la intervenció de l’atzar, decideix, tenint en compte la conducta dels altres jugadors, una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.
Els jocs de taula poden ser de cercle o de contrapartida.
En els de cercle, els participants s’enfronten els uns contra els altres.
En els de contrapartida, el jugador juga contra l’operador que ofereix el joc d’atzar, i decideix una estratègia susceptible de modificar la seva esperança de guany.
Als efectes d’aquesta Llei es consideren “jocs de taula de contrapartida” quan s’arrisca diners contra un operador, o contra tercers mitjançant un operador, en un joc d’atzar pur de sorteig d’elecció de nombres marcat sobre un tapet o anàleg, i el premi a obtenir és el resultant de multiplicar l’import dipositat a l’elecció guanyadora pel coeficient que l’operador hagi determinat prèviament o s’hagi establert pel corresponent reglament del joc.
Concursos amb intervenció d’atzar: s’entén per “concursos amb intervenció d’atzar” la modalitat de joc en què l’oferta, el desenvolupament i la resolució es realitzen en viu o per un mitjà de comunicació, ja sigui per mitjans televisius, radiofònics, telemàtics o altres, sempre que l’activitat de joc estigui connexa o subordinada a l’activitat principal. En aquesta modalitat de joc, per tenir dret a l’obtenció d’un premi, en metàl·lic o en espècie, la participació es duu a terme directament mitjançant un desemborsament econòmic, o bé mitjançant trucades telefòniques, enviaments de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional, i és indiferent el fet que en l’adjudicació dels premis hi intervingui, no només l’atzar, sinó també la superació de proves de competició o de coneixement o destresa.
Als efectes d’aquesta definició, en queden exclosos els concursos en els quals, encara que hi hagi premi, el concursant no fa cap tipus de desemborsament econòmic per participar-hi.
Es considera “desemborsament econòmic” el dut a terme, ja sigui directament o per mitjà de trucades telefòniques, enviament de missatges de text o qualsevol altre procediment electrònic, informàtic o telemàtic, en què existeixi una tarifació addicional.
Rifes, quinto tradicional i loteries de promoció o publicitàries.
Rifes: s’entén per “rifa” la modalitat de joc consistent en l’adjudicació d’un o diversos premis mitjançant la celebració d’un sorteig o selecció per atzar, per un mateix o per tercers, entre els adquirents de bitllets, paperetes o altres documents o suports de participació, diferenciats entre si, ja siguin de caràcter material, informàtic, telemàtic o interactiu, en una data prèviament determinada, i sempre que per participar calgui fer una aportació econòmica. L’objecte de la rifa pot ser un bé moble, immoble, semovent o drets lligats a aquests béns, sempre que no siguin premis dineraris.
Rifes itinerants: són les rifes que se celebren durant les festes tradicionals o altres esdeveniments puntuals de les parròquies del Principat d’Andorra. El valor dels objectes de les rifes itinerants no pot sobrepassar els 2.000 euros per dia.
Quinto tradicional: joc del bingo organitzat per les entitats culturals, esportives, benèfiques i recreatives, amb la finalitat de recaptar fons per desenvolupar les seves activitats no lucratives, el premi del qual no és dinerari. La sessió del quinto és de 5 partides. Només hi pot haver una sessió per dia. El joc del quinto es pot practicar durant el període que va des de l’1 de desembre fins al 15 de gener de l’any següent.
Loteries de promoció o publicitàries: s’entenen com a tals els sortejos celebrats al Principat d’Andorra o a l’estranger per un operador llicenciat a Andorra que, amb finalitat exclusivament publicitària o de promoció d’un establiment, d’un producte o servei, i tenint com a única contraprestació el consum d’un producte o servei sense sobrepreu ni cap tarifació addicional, ofereixen premis en metàl·lic, espècie o serveis, i exigeixen, si escau, la condició de client de l’entitat objecte de la publicitat o promoció.
Altres definicions
Joc d’atzar en línia: joc de qualsevol de les anteriors modalitats d’aquest article on l’activitat es formalitza exclusivament mitjançant un servei telemàtic al públic, del tipus que sigui. No constitueix un joc d’atzar en línia, i s’integra en els jocs d’atzar en llocs físics, el joc enregistrat mitjançant un terminal electrònic dedicat a l’oferta del joc o a la formalització d’apostes i posat a la disposició del jugador de forma presencial en un establiment físic obert al públic.
Compte de jugador en línia: és el compte atribuït a cada jugador per un operador de joc d’atzar en línia per a un o diversos jocs. Recopila la identitat dels jugadors, les apostes, els premis i els guanys vinculats al joc d’atzar, els moviments financers corresponents i els saldos dels havers dels jugadors prop de l’operador.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.