LegalizeDecret legislatiu del 25-4-2018 de publicació del text refós de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant una llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final tercera de la Llei 8/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, segons la qual s’encomana al Govern que publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquesta norma legal;
Vist que, en compliment del que preveu la disposició final tercera de la Llei 8/2017, es refon en aquest Decret legislatiu el contingut de la Llei 43/2014, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei 8/2017;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions transitòries, derogatòria i finals de la Llei 43/2014, i les disposicions finals de la Llei 8/2017 i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les dos lleis esmentades porta causa;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 25 d’abril del 2018, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Decret
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 25 d’abril del 2018
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig
Títol I. La professió de saig
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:
Saig: persona titulada encarregada professionalment de l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, en els termes que estableix aquesta Llei.
Procediment d’execució: procediment pel qual es dóna efecte a les resolucions judicials o als actes administratius executoris, d’acord amb les lleis aplicables, que constreny a la persona executada a complir les obligacions establertes en aquests actes o aquestes resolucions.
Resolucions judicials: sentències i autes dictats pels batlles o tribunals en matèria civil o administrativa.
Acte administratiu: declaració de voluntat d’un òrgan administratiu destinada a produir un efecte jurídic per a la realització d’una finalitat administrativa i referida a una situació de fet o de dret concreta i singular, sotmesa al control jurisdiccional.
e)Persona executant: persona o entitat pública o privada que sol·licita l’execució forçosa d’una resolució judicial o un acte administratiu executori, d’acord amb les lleis aplicables.
Persona executada: persona o entitat pública o privada contra la qual s’executa una resolució judicial o un acte administratiu executori, d’acord amb les lleis aplicables.
Costes de l’execució: els imports que comprenen les despeses d’execució, així com els honoraris satisfets al saig per la persona executant.
Despeses d’execució: els imports de qualsevol tipus inherents al procediment d’execució i necessaris per al seu bon fi.
Honoraris: els imports satisfets al saig per la persona executant, que queden fixats en els barems aprovats reglamentàriament pel Govern.
Article 2. El saig
El saig és la persona professional del dret investida de funció pública que, de conformitat amb les disposicions legals vigents, té autoritat per procedir a l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d’acord amb les lleis aplicables, a petició de les persones i entitats públiques i privades legitimades a aquest efecte.
Aquesta prerrogativa s’exerceix en el marc de les atribucions definides en aquesta Llei i sota el control de les autoritats judicials o administratives competents, tal com queda determinat igualment en aquesta Llei.
El saig té la condició de cooperador de l’Administració de Justícia, en el sentit que estableix el títol VII de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.
El saig exerceix les seves funcions amb total autonomia i independència, i en règim de lliure i lleial competència, en el marc de les disposicions d’aquesta Llei.
En l’exercici de la professió, el saig està sotmès a la Constitució, a les lleis i a les normes i els usos que conformen la deontologia de la professió, com també al control dels òrgans jurisdiccionals o administratius competents i del ministeri competent en matèria de justícia, d’acord amb el que estableix aquesta Llei.
Els saigs s’han de dotar sempre dels mitjans humans, tècnics i materials necessaris per al compliment degut de les funcions que tenen encomanades.
Article 3. Funció
La funció del saig consisteix en dur a terme l’execució forçosa de les resolucions judicials o els actes administratius executoris, d’acord amb les lleis aplicables, per delegació de l’òrgan que ha dictat aquests actes o aquestes resolucions, i sota el control de l’òrgan esmentat.
Article 4. Altres funcions o activitats
Els saigs poden igualment exercir les funcions o dur a terme les activitats següents:
Efectuar requeriments extrajudicials de pagament.
Estendre actes de presència, tal com es defineixen i regulen en la normativa del notariat, les quals fan fe en justícia, llevat de prova en contrari.
Organitzar subhastes públiques, sota el control de l’òrgan competent d’acord amb les lleis aplicables. En aquest sentit, el saig s’encarrega de l’execució material de les subhastes i, en el cas que s’esdevinguin incidències durant l’acte de licitació, n’ha d’aixecar acta i comunicar-ho a l’òrgan que ha dictat la resolució judicial o l’acte administratiu, a fi que aquest darrer o aquell altre òrgan que correspongui, d’acord amb les lleis aplicables, resolgui de conformitat amb les normes de procediment vigents.
Exercir l’administració judicial en els procediments concursals, d’acord amb la normativa vigent en aquesta matèria.
Article 5. Àmbit d’actuació i obligatorietat del servei
L’àmbit competencial d’actuació del saig s’estén a tot el territori del Principat d’Andorra.
El compliment de les funcions encomanades al saig establertes a l’article 3 i a la lletra d) de l’article 4 té caràcter obligatori. El saig que sigui requerit a aquest efecte no pot negar la seva intervenció o actuació, llevat de causa justificada.
Són causes que justifiquen que el saig negui la seva intervenció o actuació, el caràcter manifestament il·legal de les diligències que se li sol·licitin o el fet que aquestes diligències puguin tenir unes conseqüències desproporcionades. En aquests casos, el saig té l’obligació d’informar-ne immediatament l’òrgan que n’exerceix o n’ha d’exercir el control.
La negativa del saig de prestar els seus serveis sense causa justificada, o la realització per part seva d’actes contraris a les lleis aplicables, dóna dret a la persona interessada a formular demanda de responsabilitat i reclamació pels danys i perjudicis davant de la Secció Civil de la Batllia.
Igualment, la persona que es consideri perjudicada pel refús esmentat pot sol·licitar, amb caràcter d’urgència, una declaració judicial que obligui el saig a dur a terme les diligències per a la pràctica de les quals ha estat requerit. Aquesta demanda s’ha d’adreçar al batlle o al tribunal que va dictar la resolució judicial que s’està executant o es pretén executar, o, quan es tracti d’un acte administratiu, a la Secció Administrativa de la Batllia, per tal que el seu coneixement sigui atribuït al batlle o tribunal a qui correspongui per torn. Una vegada escoltat el saig, i en el termini màxim de quinze dies a comptar de la presentació de la demanda, l’òrgan jurisdiccional competent ha de dictar un aute que resolgui la controvèrsia, el qual és inapel·lable.
El saig té el deure de secret professional respecte de tots els fets i les notícies dels quals tingui coneixement en l’exercici de les seves funcions.
Article 6. Causes d’abstenció i recusació
El saig s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que té encomanades i, si no ho fa, pot ser recusat, en els supòsits següents:
Tenir una relació de matrimoni o de convivència anàloga, o parentiu per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau inclòs, amb qualsevol de les parts o amb els advocats del procediment d’execució.
Ser qualsevol de les parts del procediment d’execució una societat mercantil en què el saig, el seu cònjuge, la persona amb qui mantingui una relació de convivència anàloga o un parent per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau inclòs tingui una participació superior al 20% del capital social o participi en l’òrgan d’administració.
Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts del procediment d’execució en els darrers tres anys.
Tenir o haver tingut una relació professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els advocats del procediment d’execució en els darrers tres anys.
Tenir plets pendents amb qualsevol de les parts o els advocats del procediment d’execució.
Tenir un interès directe en l’objecte del procediment d’execució.
Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els advocats del procediment d’execució.
El saig també pot abstenir-se en els casos justificats en què consideri que, en l’exercici de les seves funcions, la seva independència o imparcialitat es poden veure compromeses.
La impugnació de l’abstenció i la recusació del saig són resoltes pel batlle o el tribunal que va dictar la resolució que s’està executant o es pretén executar, o, quan es tracti d’un acte administratiu, pel batlle o el tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn.
Si arran de la concurrència de causes d’abstenció o recusació, cap saig no pot exercir les funcions que té encomanades, l’execució forçosa de la resolució judicial o l’acte administratiu correspon a l’òrgan jurisdiccional o administratiu competent en defecte del saig.
Article 7. Honoraris i despeses
Els serveis del saig són remunerats sota la forma d’honoraris. Els honoraris del saig es fixen d’acord amb un barem aprovat reglamentàriament pel Govern, a proposta no vinculant de la Cambra de Saigs.
El saig ha de donar coneixement a la persona executant de l’import previsible de les despeses d’execució que ha de satisfer, corresponents a la totalitat del procediment d’execució previst.
El saig ha de ser rescabalat de les despeses que hagi pogut avançar, en el marc de l’exercici de les seves funcions.
Els honoraris del saig i les despeses que dimanen de l’exercici de les seves funcions, en el cas que no s’ajustin als barems o a les normes vigents i aplicables, poden ser impugnats davant del batlle o tribunal que va dictar la resolució judicial que s’està executant o s’ha executat o, quan es tracti d’un acte administratiu, davant del batlle o tribunal de la Secció Administrativa de la Batllia a qui correspongui per torn, d’acord amb el procediment aplicable als incidents d’execució de les resolucions judicials.
Capítol segon. Organització, accés, cessament i formació
Article 8. Nombre
El nombre de saigs és fixat per acord del Govern, amb la consulta prèvia del Consell Superior de la Justícia, en funció de les necessitats del país, per a la prestació deguda dels serveis que tenen encomanats, amb un mínim de tres saigs.
Article 9. Requisits i incompatibilitats
Per exercir la professió de saig cal complir els requisits següents:
Tenir la nacionalitat andorrana.
Estar en plena possessió dels drets civils i polítics.
No estar condemnat per delictes dolosos o per delictes imprudents vinculats a l’exercici de la funció pública o jurisdiccional, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals.
Estar en possessió com a mínim d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
Haver superat les proves d’aptitud tècnica i capacitació corresponents, i haver cursat i tenir validada la formació inicial corresponent.
No estar incapacitat per a l’exercici de la professió ni trobar-se comprès en cap causa d’incompatibilitat establerta en aquesta Llei, o de prohibició d’exercir la professió.
L’exercici de la professió de saig és incompatible:
Amb l’exercici de qualsevol càrrec públic, sigui electiu sigui de designació.
Amb la prestació de serveis en règim estatutari o laboral per compte de l’Administració pública.
Amb l’exercici de l’advocacia o de la procura, o amb la prestació de serveis remunerats per compte del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra o del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra.
Amb l’exercici de qualsevol altra activitat mercantil, industrial o professional.
I, en general, amb altres càrrecs o funcions de qualsevol tipus en societats o empreses de negoci, tant públiques com privades.
Són tanmateix compatibles amb l’exercici de la professió de saig les activitats relatives a:
La gestió del patrimoni propi o familiar.
La participació en congressos, conferències, seminaris o cursos.
La producció i la creació literària, artística, científica i tècnica.
La docència i la investigació acadèmiques.
La participació no remunerada en associacions o fundacions sense ànim de lucre.
Article 10. Selecció
La selecció dels saigs es fa per acord del Govern, entre persones que reuneixen els requisits enumerats a l’article 9.1, pel procediment de concurs oposició, que ha de respondre als principis d’objectivitat, publicitat i transparència.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.