LegalizeDecret legislatiu del 25-4-2018 de publicació del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant una llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final tercera de la Llei 8/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, segons la qual s’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquesta norma legal i afegeixi un títol als articles o les disposicions d’aquesta norma que no en tinguin;
Vist que en compliment del que preveu la disposició final tercera de la Llei 8/2017, es refon en aquest Decret legislatiu, en primer lloc, el contingut del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei del Govern, del 15 de desembre del 2000; de la Llei 11/2004, del 27 de maig, de modificació puntual del Codi de l’Administració; de Llei 45/2014, i de Llei 8/2017;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, transitòria i final del Codi de l’Administració, les disposicions transitòria i finals de la Llei 11/2004, les disposicions transitòries i finals de la Llei 45/2014, i les disposicions finals de la Llei 8/2017, i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 25 d’abril del 2018, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu del 22-7-2015 de publicació del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 25 d’abril del 2018
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989
Capítol I. L’ordenament jurídic i les fonts del Dret Administratiu
Article 1. Principis de l’ordenament jurídic
L’ordenament jurídic del Principat es subjecta als principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives dels drets individuals que comportin un efecte desfavorable o estableixin una sanció, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat.
Article 2. Drets de participació en els afers públics i d’accés als càrrecs públics
Els andorrans tenen el dret de participar en els afers públics per mitjà de representants lliurement elegits. Tenen el dret d’accedir en pla d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, segons les condicions exigides pel Dret.
Article 3. Contribució a les despeses públiques i principis pressupostaris
Tothom contribuirà a les despeses públiques en proporció a la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.
L’establiment i l’execució dels pressupostos de les entitats públiques es regiran per principis d’eficàcia i d’economia.
Article 4. Dret a la propietat privada
Es reconeix la propietat privada. Només podrà limitar-se, de conformitat a la Llei, per motius d’utilitat pública o d’interès social, i mitjançant una justa indemnització.
Article 5. Principi de subsidiarietat de l’activitat pública
L’Administració respectarà el principi del caràcter subsidiari de l’activitat pública respecte a la iniciativa privada.
Les administracions públiques limitaran llur activitat als serveis essencials per a la comunitat, procurant en qualsevol cas que llur gestió, quan sigui possible i no impliqui l’exercici de funcions d’autoritat, es porti a terme mitjançant fórmules de gestió indirecta.
Article 6. Principi de legalitat i potestat normativa
L’Administració pública actua amb plena submissió a la Constitució, les lleis i els principis generals de l’ordenament jurídic definits en el títol primer de la Constitució.
La potestat reglamentària del Govern s’exerceix mitjançant decrets i ordres que s’ordenen d’acord amb la jerarquia següent:
Decrets del Govern.
Decrets del cap de Govern.
Ordres dels ministres.
Els comuns exerceixen la potestat normativa local, en l’àmbit de la seva competència i d’acord amb la Constitució i les lleis, mitjançant ordinacions, reglaments i decrets.
Les normes de dret consuetudinari i les del dret comú tenen, per aquest ordre, caràcter supletori en l’àmbit de l’Administració pública.
Article 7. Principi de jerarquia normativa
Cap norma de rang inferior no podrà, sota pena de nul·litat de ple dret, infringir les regles establertes per una norma superior.
En cap cas els jutges, els tribunals, les autoritats o els funcionaris no aplicaran disposicions generals o reglaments que transgredeixin el principi de jerarquia de les normes.
Article 8. Principis generals del dret
Hom podrà recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes escrites, o per suplir-les quan faltin.
Article 9. Principi de publicitat
Les lleis i les normes reglamentàries no obliguen mentre no s’han publicat oficialment.
Llevat que la norma no disposi altrament, la seva entrada en vigor es produeix al cap de quinze dies de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 10. Normes de caràcter general
En l’acompliment de llurs actes individuals o particulars, totes les autoritats han de respectar les normes de caràcter general, àdhuc aquelles que emanin d’autoritats inferiors.
Article 11. Dret a la jurisdicció
La jurisdicció administrativa i fiscal controlarà la subjecció al Dret en l’exercici de la potestat reglamentària per part del Consell Executiu, la subjecció al Dret en l’activitat de l’Administració pública enumerada a l’article 13 del Codi, així com la subjecció als fins que legitimen la dita activitat.
Capítol II. L’Administració pública
Article 12. Definició
L’Administració pública és el conjunt d’institucions, organismes i persones per mitjà dels quals el poder executiu general i les autoritats locals garanteixen l’execució de les normes jurídiques i el funcionament dels serveis públics.
Article 13. Composició
Constitueixen l’Administració pública:
El Consell Executiu i els òrgans posats sota la seva direcció.
Els Comuns i Quarts i els òrgans que en depenen.
Els organismes autònoms o entitats parapúbliques.
Article 14
(derogat)
Article 15
(derogat)
Article 16. Corporacions locals
Les corporacions locals estan també constituïdes per administracions jerarquitzades i especialitzades, sota l’autoritat de llurs propis òrgans.
Aquestes administracions només resten sotmeses a les autoritats superiors pel que fa als controls establerts per la llei.
Article 17. Interès general
Les autoritats i els funcionaris vetllaran sempre per l’interès general. Els fets i les raons que motivin els actes de l’Administració han d’ésser sempre presentats de manera exacta.
Article 18. Desviació de poder
La desviació de poder, entesa com la utilització de competències administratives per a finalitats altres que aquelles que els han estat atribuïdes per l’ordenament jurídic, serà motiu de nul·litat dels actes i de responsabilitat per a autoritats i funcionaris.
Article 19. Funcionament dels serveis públics
Les autoritats i els funcionaris garantiran el funcionament continuat i regular dels serveis públics.
Article 20. Principis d’iniciativa i oportunitat
L’Administració pública està sotmesa al Dret.
Dins el marc de les competències creades per l’ordenament jurídic i de les condicions previstes per a l’exercici d’aquestes competències, l’Administració té la iniciativa de les decisions a prendre i pot apreciar l’oportunitat de la seva acció.
Article 21. Principi d’igualtat
Tothom és igual davant l’Administració pública, sense que pugui ésser establerta cap discriminació per raó de naixença, de raça, de sexe, de religió, d’opinions o de qualsevol altra consideració personal o social.
L’Administració ha de tractar tots els ciutadans amb igualtat, objectivitat, neutralitat i imparcialitat. Els serveis administratius no poden comportar cap altra remuneració que la que autoritzin les lleis i els reglaments.
Article 22. Atribució de competències
Cap autoritat administrativa ni cap funcionari no té altres poders o competències que els que li són conferits per la llei o que li són delegats de conformitat amb la llei.
Article 23. Presumpció de validesa i executorietat dels actes administratius
Els actes administratius es presumeixen vàlids i són executoris, sense perjudici dels recursos administratius o jurisdiccionals de què disposen els administrats contra les actuacions administratives que lesionin llurs drets o llurs interessos legítims.
La subjecció al dret en l’exercici de les facultats reglamentàries i en l’activitat de l’Administració serà controlada per la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 24. Responsabilitat disciplinària
Tot agent de l’Administració pública és responsable davant els seus superiors de l’acompliment del seu servei. Està sotmès al poder disciplinari, però només pot ésser sancionat per l’autoritat determinada per la llei, segons un procediment que garanteixi l’audiència i la defensa de l’interessat, i amb les sancions establertes per una norma jurídica preexistent.
Article 25. Accés als llocs de treball de l’Administració
La llei establirà procediments de reclutament que proporcionin a l’Administració funcionaris i agents amb totes les garanties d’aptitud i de competència.
Aquests procediments tindran igualment per objecte garantir la igualtat d’accés als càrrecs públics tenint en compte els mèrits, els títols i la capacitat de cadascú.
La Llei determinarà les condicions en què podran ésser reclutades les persones que no gaudeixin de la nacionalitat andorrana.
Article 26. Deures de diligència i reserva
Tot funcionari està obligat als deures de diligència i de reserva. Els funcionaris estan sotmesos a les mateixes lleis civils i penals que els altres ciutadans. La Llei pot tipificar delictes especials per reprimir les faltes particularment greus que presentin un lligam amb la funció.
Article 27. Principi de garantia patrimonial
L’Administració és responsable dels perjudicis patrimonials que pogués ocasionar. Aquesta responsabilitat és exigible d’acord amb allò que estableix el capítol V del present Codi.
Article 28. Conflictes d’atribucions
Els conflictes d’atribucions que oposin diversos òrgans d’una mateixa Administració han de ser resolts pel superior jeràrquic comú.
Els conflictes d’atribucions entre els ministres han de ser resolts pel cap de Govern.
Capítol III. L’acte administratiu
1. Disposicions generals
Article 29. Normes aplicables
Els actes administratius, els efectes dels quals depenguin de la manifestació de voluntat d’una autoritat, col·legial o personal, o del seu consentiment o acord, o que siguin preparatoris de contractes o d’altres actes administratius, estan sotmesos a les regles generals del present capítol.
Les lleis i els reglaments poden establir regles particulars per a certes categories d’actes o per a certs actes que no siguin contràries a les regles del present Codi.
Article 30. Ordres i instruccions
Dins el marc de l’organització administrativa jerarquitzada, els superiors poden donar ordres o instruccions de servei a llurs subordinats.
Les mesures d’ordre interior no tenen efectes directes sobre els administrats.
Si una ordre o una instrucció contenia disposicions en virtut de les quals es generessin obligacions per als administrats, aquesta disposició només seria vàlida si reunia les condicions de l’acte reglamentari corresponent.
2. Regles relatives a la competència
Article 31. Titularitat de la competència
Per a ésser vàlids, els actes administratius han d’haver estat dictats en virtut d’una competència segons dret i per una autoritat o agent que tingui regularment atribuïda aquesta competència.
Article 32
Competència i publicació
No pot dictar-se vàlidament cap acte administratiu abans que el seu autor no tingui regularment atribuïda la competència per a fer-ho. Tampoc no pot dictar-se vàlidament després de la cessació oficial de les funcions del seu autor.
Els actes que comportin atribució o cessació de competència han d’ésser publicats.
Article 33. Exercici de les competències
Tota autoritat, sense perjudici del poder discrecional de la tria de l’objecte i del moment de les seves decisions, ha d’exercir les seves competències.
La passivitat o la inacció administrativa poden ésser constitutives d’il·legalitat i generar responsabilitat administrativa.
En els supòsits en que l’autoritat administrativa no tingui prescrit cap termini per a prendre les mesures d’execució de les lleis i dels reglaments, la seva inacció no ha de prolongar-se més enllà d’un període raonable.
Article 34. Delegació de la competència
El titular d’una competència només pot delegar-ne les funcions si la norma jurídica que li atribueix la competència no en prohibeix la delegació. En cap cas són delegables les funcions sobre les competències següents:
Les que són atribuïdes directament per la Constitució.
Les atribuïdes per la llei a òrgans col·legiats, llevat que la llei en prevegi expressament la delegació a un altre òrgan determinat.
Les atribuïdes per delegació.
L’acte de delegació s’ha de fer per escrit, amb caràcter exprés i signat directament pel titular de la competència delegada i no pot tenir efecte retroactiu. S’hi ha d’indicar el titular, l’objecte i la naturalesa de la delegació i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 35. Delegació de signatura i de poders administratius
Per regla general, només es produeixen delegacions de signatura. La delegació és feta a una persona nominalment designada. El delegat és habilitat per a signar els actes o per a prendre decisions en lloc del delegant. Aquest conserva el poder d’avocar els afers inclosos en la delegació. El delegant resta responsable dels actes dictats pel delegat.
Excepcionalment, i dins els casos previstos per la norma que autoritza la delegació, es poden produir delegacions de poders administratius. La delegació és feta al titular d’una funció i beneficia els titulars successius de la funció mentre no s’hi posi fi. El delegant transmet al delegat l’exercici d’algunes de les seves competències i no pot avocar afers inclosos dins el marc de la delegació. El delegat esdevé responsable dels actes per ell dictats. El delegant pot tanmateix controlar la seva acció.
El delegant pot en tot moment posar fi a les delegacions que hagi establert.
3. Forma dels actes administratius
Article 36. Actes preparatoris i omissió o irregularitats formals
Abans de prendre una decisió, poden ésser prescrits determinats actes preparatoris a fi de fornir a l’Administració elements de judici o de conferir una garantia als administrats.
Sense que aquesta enumeració sigui limitativa, els actes preparatoris poden consistir en la consulta de persones o d’organismes qualificats, investigacions, audiència dels interessats, etc.
Si aquests procediments són establerts en interès de particulars, aquests han d’ésser informats amb precisió dels dies, llocs i objecte de la consulta i han de poder presentar degudament llurs observacions.
En el cas que les formalitats prescrites hagin estat omeses o s’hagin portat a terme de forma irregular, l’acte serà anul·lat quan hom pugui pensar raonablement que la decisió hauria pogut ésser diferent si l’Administració hagués respectat aquelles formalitats.
Article 37. Reunions, assemblees i deliberacions
Les deliberacions dels òrgans col·legials han de realitzar-se en les formes prescrites per les lleis, els reglaments i els costums que en regulen l’organització i el funcionament.
Sense perjudici d’aquestes regles particulars, hauran de respectar-se les regles següents:
No es podrà celebrar vàlidament cap reunió si els membres de l’assemblea no han estat regularment convocats dins un termini raonable que, tret de casos d’urgència, no ha d’ésser inferior a dos dies.
Llevat d’acceptació majoritària de l’assemblea, només s’hi podrà deliberar sobre les qüestions que figurin a l’ordre del dia indicat a la convocatòria.
El president tindrà la policia de l’assemblea, en garantirà la disciplina i vetllarà per la regularitat de les deliberacions. Si les regles que regeixen l’assemblea no precisen el caràcter públic o secret de la reunió, el president decidirà, d’acord amb l’assemblea, sobre l’admissió o la no admissió de públic.
Llevat de disposicions particulars contràries, una assemblea només podrà deliberar vàlidament si al començament de la sessió hi són presents o hi estan representats més de la meitat dels membres que la componen. Si aquest quòrum no s’aconsegueix, es farà una nova convocatòria dins un termini no inferior a vint-i-quatre hores. En segona convocatòria, l’assemblea podrà deliberar sense condicions de quòrum.
Els acords seran presos per majoria de votants. En cas de divisió de vots a parts iguals, el president gaudeix de vot diriment.
De cada sessió, se n’aixecarà un acta escrita i signada pel president i pel secretari. Aquesta acta esmentarà almenys les decisions adoptades i les votacions a què han donat lloc.
Llevat de disposició contrària, el públic tindrà la possibilitat de conèixer les actes.
Article 38. Forma escrita
Els actes administratius han d’ésser escrits, i datats i signats per l’autoritat competent.
Article 39. Motivació
Els actes administratius han d’ésser obligatòriament motivats quan produeixin un efecte desfavorable a aquells a qui s’apliquen i quan, tot i produir un efecte favorable, s’apartin d’altres decisions precedentment adoptades en supòsits semblants.
La motivació ha de comportar l’enunciat de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.
Article 40. Silenci administratiu
No obstant les disposicions de l’article 38, el silenci guardat per l’Administració sobre una sol·licitud que li ha estat feta pot tenir valor de decisió:
excepcionalment, decisió d’acceptació en els casos en què així ho estableixi una norma de manera expressa;
generalment, decisió de rebuig de la sol·licitud o de refús, quan l’Administració deixa la sol·licitud sense resposta durant un termini de dos mesos.
Tanmateix, àdhuc després de l’expiració d’aquest termini, l’Administració pot prendre una decisió favorable al sol·licitant.
Hom podrà recórrer contra la decisió tàcita de l’Administració, davant la jurisdicció competent, en les condicions i terminis que seran fixats per la Llei reguladora de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 41. Presumpció d’exactitud i errors materials
Les dades contingudes en l’acte administratiu gaudeixen de presumpció d’exactitud. En cas de recurs, la prova de la inexactitud ha d’ésser aportada pel recurrent.
L’Administració sempre pot corregir els errors materials que siguin advertits. Aquestes correccions no poden modificar en cap mesura el contingut, el sentit o l’abast de l’acte.
Article 42. Consulta de documents
Els administrats tenen dret a demanar el coneixement dels documents administratius, llevat de les excepcions establertes, tant en benefici de l’Administració com dels administrats, pels apartats 2, 3 i 4 del present article.
La informació tindrà lloc, segons els casos, sigui per la consulta gratuïta a les oficines de l’Administració, sigui pel lliurament de còpies a despeses del sol·licitant.
Tot ús fraudulent de la informació així aconseguida serà perseguit penalment.
L’administrat que cregui ésser objecte d’un refús d’informació pot recórrer directament a la jurisdicció administrativa i fiscal.
L’Administració pot refusar la consulta de documents protegits pel secret establert per llei.
Les informacions nominatives contingudes en els documents administratius només són comunicables a les persones que siguin titulars d’un dret subjectiu o d’un interès legítim, personal i directe en l’afer.
Es consideraran nominatives les informacions que permetin, sota la forma que sigui, directament o no, la identificació de les persones a les quals es refereixen.
Els documents que continguin dades personals de caràcter policial, processal, clínic o de qualsevulla altra naturalesa, que puguin afectar la seguretat de les persones, llur honor, la intimitat de llur vida privada i familiar, o la seva pròpia imatge, només podran ésser comunicats amb el consentiment exprés dels afectats, o quan hagin transcorregut cinquanta anys des de llur mort, o per manament judicial.
4. La decisió
Article 43. Requisits
Tota decisió ha d’ésser exempta de vici. La voluntat de l’autoritat administrativa no ha d’haver estat provocada per l’engany o per la violència. Tampoc no ha de contenir errors de dret o de fet.
5. Eficàcia dels actes administratius en el temps
Article 44. No retroactivitat i manifestació de voluntat
Els actes administratius no poden, en principi, produir efectes que es remuntin a una data anterior a llur promulgació.
L’acte administratiu existeix i entra en vigor a partir del moment en què ha estat realitzada la manifestació de voluntat de l’autoritat administrativa que el dicta. Aquesta manifestació de voluntat és normalment certificada per la signatura de l’acte.
Article 45. Mesures de publicitat
L’eficàcia de l’acte respecte a aquells a qui s’aplica està condicionada per l’acompliment regular de mesures de publicitat destinades a fer conèixer oficialment l’acte als interessats i a fer-lo executori.
Aquestes mesures són:
- la publicació, pel que fa a les normes reglamentàries;
- la notificació, pel que fa als actes individuals
Article 46. Publicació
La mesura de publicitat ordinària és la publicació en el Butlletí Oficial. A més a més, podrà utilitzar-se la publicació tradicional per edictes o qualsevol altre procediment expressament establert per una norma.
Article 47. Notificació
La notificació s’ha de fer per escrit, sigui a les oficines administratives per convocatòria de l’Administració, sigui a domicili, per un agent qualificat o per lletra amb acusament de recepció.
La notificació s’ha de fer obligatòriament a les persones que resultin afectades en llurs drets o interessos per l’acte, o a llur representant.
L’acte de notificació haurà de contenir indicacions suficients sobre el seu contingut i la seva data, i expressarà els recursos que puguin interposar-s’hi, a fi que sigui oposable tant a l’Administració com a l’interessat.
Llevat de disposició contrària, l’acte individual serà aplicable en el mateix moment en què se’n faci la notificació.
L’absència o la irregularitat de la notificació suspendran els terminis de recurs.
Article 48. Nul·litat
Són nuls de ple dret els actes administratius:
Dictats per un òrgan manifestament incompetent.
En què el contingut és impossible o és constitutiu d’una infracció penal.
Que transgredeixen d’una manera total i absoluta el procediment legalment establert a llur respecte, o que violen les regles essencials per a l’expressió de la voluntat dels òrgans col·legials.
Que infringeixen l’article 7 del present Codi
Article 49. Anul·labilitat i irregularitats no invalidants
Són anul·lables els actes de l’Administració que comporten qualsevol transgressió de l’ordenament administratiu, compresa la desviació de poder.
Tanmateix el vici de forma només comportarà l’anul·lació si les formalitats omeses eren indispensables perquè l’acte assolís el seu fi o si els interessats s’han vist privats de mitjans de defensa establerts en llur interès.
Els actes administratius dictats fora de termini seran anul·lables únicament si la natura d’aquest termini ho imposa.
L’Administració podrà validar els actes anul·lables corregint els vicis que els afecten.
Si el vici consisteix en la incompetència, la validació podrà ésser efectuada per l’òrgan competent, si aquest és el superior jeràrquic de l’autor de l’acte irregular. La validació produirà efecte a la seva data, sense perjudici de les disposicions relatives a la retroactivitat dels actes administratius.
Si el vici consisteix en l’absència d’una autorització necessària, la validació resultarà de l’atorgament de l’autorització per part de l’òrgan competent.
6. L’execució dels actes administratius
Article 50. Executorietat
Els actes administratius regularment dictats i publicats o notificats són executoris, llevat que estiguin sotmesos a condició o a una ulterior aprovació, s’imposen tant a les autoritats administratives i judicials com als administrats. Han d’ésser obeïts per tots aquells a qui imposin obligacions.
La interposició de qualsevol recurs no suspendrà l’execució de l’acte impugnat. Això no obstant l’Autoritat que hagi de resoldre el recurs podrà suspendre l’execució de l’acte recorregut en el cas que l’execució pogués causar perjudicis de difícil o impossible reparació o quan es tracti d’actes nuls de ple dret.
Article 51. Facultat d’execució forçosa
L’Administració general i els comuns, i els organismes autònoms i les entitats parapúbliques si els ho permet la seva llei de creació o regulació, poden procedir, per si mateixos, a l’execució forçosa dels actes administratius que siguin executoris, excepte quan se suspengui l’execució d’acord amb la llei, o quan la Constitució o la llei exigeixin la intervenció dels òrgans jurisdiccionals.
Quan es tracti de sancions, la interposició de recurs en temps i forma impedeix l’execució forçosa fins que la sanció esdevingui ferma.
Sense perjudici de la facultat d’execució forçosa a què es refereix l’apartat primer, l’Administració general, els comuns, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques poden recórrer també al saig per tal que procedeixi a l’execució forçosa dels actes administratius que siguin executoris, un cop dictada la provisió de constrenyiment, d’acord amb la Llei del saig.
Article 51 bis. Tipus d’execució forçosa
L’execució forçosa dels actes que comportin el pagament d’una quantitat líquida es duu a terme per la via de constrenyiment patrimonial, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu.
L’execució forçosa dels actes que puguin ser acomplerts per una persona distinta de la persona obligada es duu a terme per mitjà de l’execució subsidiària. Amb aquesta finalitat, l’Administració executant pot practicar l’execució per si mateixa o per una tercera persona i exigir després l’import de les despeses i l’import corresponent als danys i perjudicis ocasionats, d’acord amb el que estableix l’apartat anterior. També pot liquidar provisionalment l’import esmentat abans de l’execució material i procedir per la via de constrenyiment patrimonial per obtenir-lo, i sufragar amb aquest import l’execució, a reserva de la liquidació definitiva.
En els supòsits en què ho autoritzin les lleis, per a l’execució de determinats actes l’Administració general i els comuns poden imposar multes coercitives, reiterades i separades per un espai de temps suficient per donar-hi compliment.
La multa coercitiva és independent de les multes que es puguin imposar com a sanció, i els dos tipus de multa són compatibles.
Els actes administratius que imposin una obligació personalíssima i no es puguin executar per cap dels mitjans anteriors, es poden executar mitjançant compulsió directa quan una llei ho autoritzi; altrament, les administracions públiques han d’acudir a la jurisdicció per obtenir-ne l’execució forçosa. Això no obstant, en cas d’extrema urgència i per evitar un perill greu, les administracions públiques poden recórrer a mesures de compulsió directa sobre les persones.
Article 51 ter. Òrgans competents
Són òrgans competents per decidir l’execució forçosa dels actes administratius que siguin executoris i per dictar la provisió de constrenyiment:
En l’Administració general, el cap de Govern i els ministres. Aquesta competència és delegable.
En els comuns, l’òrgan que disposi l’ordinació d’organització i funcionament de cada comú. En defecte de previsió expressa, és competent el cònsol, que pot delegar aquesta competència.
En els organismes autònoms i les entitats parapúbliques, cal atendre a allò que estableix la llei de creació o regulació de l’organisme autònom o l’entitat parapública; en defecte de disposició específica, el director de l’organisme autònom o l’entitat parapública és competent per decidir l’execució forçosa i dictar la provisió de constrenyiment.
Capítol lV. Els contractes administratius
Article 52. Principis de publicitat i concurrència
L’adjudicació de tots els contractes d’obres, de subministraments i de gestió de serveis públics que celebra l’Administració tindrà lloc amb respecte dels principis de publicitat i concurrència. S’exceptuen d’aquesta regla els supòsits en què es requereixi una qualificació especial, i els contractes de petita quantia.
Els contractes que transgredeixin la prescripció de l’apartat anterior seran nuls, llevat que motius d’urgència i d’extrema necessitat en justifiquin l’adjudicació sense formalitats prèvies.
Article 53. Formalitats
Les formalitats a acomplir per a les subhastes, licitacions, concursos i anuncis d’ofertes, així com els casos en els quals caldrà emprar cada un d’aquests procediments, seran fixats prèviament per l’autoritat competent.
Article 54. Dubtes i litigis
Els dubtes i qüestions litigioses relatius a la interpretació, modificació o resolució dels contractes d’obres, subministraments o serveis públics seran resolts per l’administració contractant.
Les decisions d’aquesta podran ésser objecte de recurs davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 55. Regles aplicables i modificacions
Els contractes relatius a obres, subministraments o serveis públics es regiran per les regles dels plecs de condicions que els siguin aplicables, per aquelles que resultin de les lleis i reglaments vigents amb anterioritat a llur signatura i, subsidiàriament, pel dret comú.
Si les necessitats del servei públic ho exigeixen, l’Administració podrà modificar els termes del contracte indemnitzant, quan escaigui, el contractant pels danys efectivament ocasionats. Per la mateixa raó i en les mateixes condicions l’Administració podrà procedir a la rescissió del contracte.
Article 56. Dret a indemnització dels contractants
Els contractants tindran dret a ésser indemnitzats pels perjudicis que els siguin causats per les mesures o decisions de caràcter general que afectin de manera greu un element del contracte, així com pels que puguin resultar de fets nous, estranys a la voluntat de les parts i que comportin una alteració de les condicions econòmiques previstes per a llur execució.
Article 57. Continuïtat en l’execució
Sense perjudici del dret d’indemnització previst pels articles precedents, els titulars de convenis d’obres públiques i els concessionaris de serveis públics estan obligats a garantir l’execució de llurs obligacions sense cap interrupció.
Capítol V. La responsabilitat administrativa
Article 58. Principi indemnitzador i pressupòsits
Qualsevol fet, acció o omissió d’una de les administracions públiques esmentades a l’article 13 d’aquest Codi, que produeixi un dany, si és susceptible d’originar responsabilitat administrativa d’acord amb l’article 59, obliga l’administració responsable a reparar el perjudici causat.
Per a donar lloc al dret a la reparació, el perjudici ha d’ésser cert, avaluable econòmicament, ha de poder-se individualitzar en una persona o grup de persones, i ha de lesionar una situació protegida pel dret.
Si el dany té l’origen en un fet dolós o en una negligència greu imputable directament a una autoritat, funcionari o agent, i aquest fet o negligència pot deslligar-se de la funció, podrà exigir-se la responsabilitat personal del seu autor per la via civil.
Si l’Administració pública actua en relacions de dret privat, respondrà directament i per la via civil dels danys i perjudicis causats per les seves autoritats, funcionaris o agents, i les actuacions de tots ells seran considerades actes propis de l’Administració pública.
Llevat de disposició contrària, l’Administració pública no respondrà dels danys causats pels titulars de concessions administratives, ni dels ocasionats pels contractistes que executin obres, serveis o subministraments per a l’Administració.
Article 59. Causes
Constitueixen causes de responsabilitat administrativa:
La falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho.
El risc anormal, originat per la realització d’activitats administratives que exposin un o alguns administrats a un perill particular i excepcional, àdhuc si aquelles activitats es portaven a terme en interès general.
El trencament de la igualtat davant la llei i davant els serveis públics pel fet de refusar a alguna o algunes persones els avantatges atorgats a d’altres que es trobin en la mateixa situació, o d’imposar-los càrregues superiors a les que pesen sobre els altres ciutadans, sense que aquesta desigualtat de tracte pugui justificar se per motius legítims.
El retard de l’Administració en el compliment de sentències fermes i executives.
Els altres supòsits establerts per la llei.
La força major és causa eximent de la responsabilitat. El cas fortuït, el fet d’un tercer i la culpa de la víctima poden eximir o modular aquella responsabilitat.
Article 60. Avaluació del perjudici i càlcul de la indemnització
Per al càlcul de la indemnització hom tindrà en compte la situació tal com estava abans de produir-se el fet danyós. El perjudici serà avaluat a la data en què tingui lloc la reparació.
La indemnització ha de cobrir exactament el perjudici causat, ha de compensar el dany sofert per la víctima i no ha de produir un enriquiment d’aquesta.
Article 61. Acció de responsabilitat
La reclamació ha de presentar-se davant l’Administració responsable. El dret a reclamar prescriu en el termini d’un any a comptar de la data en què es produí el fet, l’acció o l’omissió que el motiva.
La reclamació se sotmetrà a les regles establertes en el capítol Vlll d’aquest Codi.
Contra la decisió de l’Administració responsable podrà interposar-se recurs administratiu, d’acord amb el capítol lX d’aquest Codi, recurs que serà requisit necessari per a l’accés a la via jurisdiccional.
Article 62. Recurs jurisdiccional
La jurisdicció administrativa i fiscal és, en tot cas, competent per a entendre de l’acció de responsabilitat administrativa si el perjudicat no obtingués satisfacció per la via administrativa.
Article 63. Emplaçament en judici del personal de l’Administració i acció de rescabalament
Si l’Administració pública estima que el fet danyós està deslligat en tot o en part del servei i que és personalment imputable a l’autoritat, funcionari o agent que n’és l’autor, per raó de dol o negligència greus, pot demanar a la jurisdicció administrativa i fiscal que l’emplaci com a part en el judici, per tal que se sotmeti a la sentència.
Si l’Administració pública és condemnada sense haver emplaçat l’autoritat, funcionari o agent a què es refereix el paràgraf precedent, podrà repetir contra ell per mitjà d’una acció de rescabalament. Aquesta acció serà plantejada davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 64. Incompetència de la jurisdicció administrativa
Si una autoritat, funcionari o agent és perseguit per la víctima d’un dany davant la jurisdicció civil, i estima que els fets que li són imputats donen lloc a responsabilitat d’una Administració pública, ha de plantejar l’excepció d’incompetència de jurisdicció.
Capítol Vl. La funció pública
(derogat)
Article 65
(derogat)
Article 66
(derogat)
Article 67
(derogat)
Article 68
(derogat)
Article 69
(derogat)
Article 70
(derogat)
Article 71
(derogat)
Article 72
(derogat)
Article 73
(derogat)
Article 74
(derogat)
Article 75
(derogat)
Capítol VII. Els béns de les persones públiques
1. Béns de domini públic i béns de domini privat o patrimonials
Article 76. Classificació i béns de domini públic
Els béns de les persones públiques andorranes, general i locals, es classifiquen en béns de domini públic o béns públics, i béns de domini privat o patrimonials.
Són béns de domini públic els béns de les persones públiques andorranes afectats a l’ús públic, almenys tàcitament, o a un servei públic com a element essencial d’aquest, o al foment de la riquesa nacional, i aquells als quals una llei atribueixi expressament aquest caràcter.
Pertanyen també al domini públic els béns mobles que integren el patrimoni artístic, històric o documental en possessió de l’Administració pública.
Les disposicions del present capítol no són aplicables als béns pertanyents als Coprínceps o a l’Església.
Article 77. Béns patrimonials
Són béns patrimonials:
Els béns pertanyents a les persones públiques i que no formen part del domini públic.
Els drets reals i d’arrendament dels quals aquestes persones siguin titulars, així com els drets de qualsevol natura que derivin del domini dels béns patrimonials.
Els drets de propietat incorpòria que els pertanyin.
Els títols de societats civils o comercials.
Qualsevol altre bé de què les persones públiques siguin titulars i que no hagi d’ésser considerat de domini públic.
Els béns patrimonials estan sotmesos al règim de dret privat.
Article 78. Alteració de la qualificació jurídica dels béns de domini públic
Els béns de domini públic perdran aquesta qualitat i seran integrats en el patrimoni privat de les persones públiques de què es tracti:
Per decisió expressa del Consell General, dels Comuns o dels Quarts, previ expedient amb informació pública que estableixi que el bé ha deixat d’ésser necessari per a l’ús públic, el servei públic o el foment de la riquesa nacional.
Per raó de llur no utilització durant vint anys per a un ús o servei públic, o, en cas de tractar-se de béns afectats a l’ús públic en consideració a llur naturalesa, per llur alteració o degradació física sense intervenció humana durant vint anys.
Article 79. Alteració de la qualificació jurídica dels béns patrimonials
Els béns patrimonials adquiriran la qualitat de béns de domini públic:
Quan, per una resolució expressa, siguin afectats a un ús o a un servei públic.
Quan hagin estat utilitzats de fet durant el termini d’un any per a un ús o un servei públic.
Article 80. Béns destinats a l’ús o al servei públic i usucapits
Sense necessitat de cap acte formal, tindran la consideració de béns de domini públic els béns adquirits per via d’usucapió per les persones públiques, quan vinguin essent destinats a l’ús o al servei públic durant els terminis de prescripció.
Article 81. Béns expropiats
Els béns adquirits per expropiació forçosa es consideraran afectats als fins dels organismes o serveis que hagin originat la declaració d’utilitat pública o d’interès general.
Article 82. Adquisició, possessió i defensa
El Consell General i el Consell Executiu, els Comuns i els Quarts tenen plena capacitat per a adquirir per tots els mitjans jurídics i posseir béns de tota mena, i per a exercitar els recursos i les accions que calguin en defensa de llurs drets.
Article 83. Béns vacants
Els béns vacants pertanyen al Consell General, en qualitat de béns patrimonials.
La declaració de vacança o abandó correspon a la jurisdicció civil mitjançant un procediment abreujat que, en tot cas, comprendrà les fases següents:
Demanda de declaració de béns vacants.
Notificació de la demanda a totes les persones que puguin ostentar qualsevol títol sobre els dits béns, i publicació en el Butlletí Oficial.
Decisió de la jurisdicció civil.
Aquesta decisió serà ferma i executiva una vegada hagin transcorregut tretze dies a comptar de la seva publicació en el Butlletí Oficial i en dos periòdics entre els de major divulgació en el Principat, i no hagi estat impugnada per ningú.
En cas que compareguin en l’expedient pretesos titulars dels béns en qüestió, se seguiran les regles generals del procediment civil.
Article 84. Adquisicions a títol gratuït
Les institucions enumerades a l’article 82 i les administracions públiques amb personalitat jurídica podran adquirir béns a títol gratuït sense cap restricció.
Tanmateix, si l’adquisició estigués sotmesa a condicions o a modalitats oneroses, l’acceptació només serà possible previ expedient en el qual es demostri que el valor del gravamen no ultrapassa el valor del bé adquirit.
L’acceptació d’herència s’entendrà sempre a benefici d’inventari.
Article 85. Adquisicions a títol onerós
Les adquisicions a títol onerós estaran sotmeses a regles de publicitat i concurrència i es desenvoluparan segons els procediments previstos per a la contractació administrativa.
Tanmateix, i encara que no sigui utilitzat el procediment d’expropiació, el Consell General, el Consell Executiu, i els Comuns i Quarts podran prescindir del procediment de contractació i autoritzar l’adquisició directa d’immobles o de terrenys en els quals s’hagi de construir, quan l’adquisició sigui feta atenent a les particularitats del bé, quan les necessitats del servei públic ho exigeixin o quan l’operació hagi d’ésser efectuada amb extrema urgència.
2. Règim jurídic dels béns de les persones públiques
Article 86. Principis
Els béns de domini públic són inalienables, imprescriptibles i inembargables mentre conservin aquest caràcter.
Article 87. Alienació
L’alienació de béns immobles requerirà la prèvia declaració d’alienabilitat i es realitzarà mitjançant subhasta pública.
Correspon al Consell General, als Comuns i als Quarts la declaració d’alienabilitat dels béns immobles no afectats al servei públic i la utilització dels quals per a aquests fins no es prevegi a curt termini.
Article 88. Permuta
Els béns immobles patrimonials declarats alienables en les condicions previstes a l’article precedent, podran ésser permutats per altres d’aliens, prèvia taxació pericial i a condició que la diferència de valor entre els béns permutats no sigui superior al cinquanta per cent del que el tingui més elevat.
Article 89. Cessió
Els béns la utilització o explotació pública dels quals no sigui previsible podran ésser cedits gratuïtament a institucions o corporacions que hagin d’utilitzar-los per a fins d’utilitat pública o social.
Article 90. Càrregues i gravàmens
No es podran crear càrregues que gravin els béns i drets patrimonials sinó en les condicions requerides per a llur alienació.
Article 91. Utilització
La utilització dels béns afectats a serveis públics estarà sotmesa a les regles pròpies d’aquests serveis, així com a les regles establertes per les autoritats i els funcionaris que en siguin responsables.
Article 92. Explotació
Els béns patrimonials seran explotats tot recercant la millor rendibilitat i mitjançant les formes usuals de la pràctica civil i mercantil.
Tanmateix els arrendaments a particulars i qualsevol altra forma de cessió se sotmetran als procediments de publicitat i concurrència i s’atorgaran mitjançant subhasta pública.
Article 93. Delimitació
L’Administració podrà procedir a la delimitació entre els béns que li pertanyen i els béns pertanyents a tercers quan els límits siguin imprecisos o apareguin indicis d’usurpació. La delimitació es farà mitjançant un procediment administratiu que comporti l’audiència dels interessats.
Un cop indicat aquest procediment administratiu de delimitació, no es podrà iniciar cap procediment judicial amb el mateix objecte, ni seran admesos interdictes sobre l’estat possessori de les finques, fins al terme del procediment de delimitació.
Article 94. Possessió
El Consell General i el Consell Executiu, els Comuns i els Quarts podran recuperar per ells mateixos la possessió de llurs béns de domini públic a qualsevol moment.
Podran recuperar els béns de domini privat dins el termini d’un any a partir de la data de la usurpació. Passat aquest termini, hauran d’exercitar l’acció reivindicatòria davant els tribunals ordinaris.
No s’admetran interdictes contra les actuacions de l’Administració en aquesta matèria.
Article 95. Recompensa
Els particulars que per les informacions donades o de qualsevol altra manera hagin ajudat les persones públiques a recuperar llurs béns, seran recompensats de la manera que reglamentàriament es determini i sense que el valor de la recompensa pugui superar el deu per cent del valor del bé recuperat.
Article 96. Inventari
El Consell General, el Consell Executiu, els Comuns i els Quarts aixecaran un inventari dels béns de domini públic i patrimonials que comprendrà especialment les construccions i terrenys adjacents i els béns mobles de caràcter històric, documental, artístic o de valor econòmic considerable.
Article 97. Extinció de drets
L’extinció dels drets constituïts sobre els béns de domini públic en virtut de permís, autorització, concessió o de qualsevol altre títol i de les situacions possessòries que en siguin conseqüència, tindrà lloc per via administrativa prèvia instrucció d’un expedient en el curs del qual els interessats hauran d’ésser escoltats. Seguint les regles jurídiques aplicables, l’interessat tindrà o no dret a indemnització.
Article 98. Responsabilitat del personal de l’Administració
Els funcionaris encarregats de la gestió dels béns de les persones públiques que, per dol o per negligència, hagin estat a l’origen de la pèrdua o de la degradació d’aquests béns respondran davant l’Administració del dany o perjudici sofert per aquesta.
Aquesta responsabilitat se substanciarà en un procediment administratiu independent o en un procediment disciplinari. L’Administració podrà rescabalar-se del dany a partir del sou o del patrimoni del funcionari, sense perjudici de recurs per part d’aquest davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Article 99. Responsabilitat dels particulars
Els particulars que per dol o per negligència ocasionin danys als béns de domini públic o els usurpin, seran castigats amb una multa l’import de la qual s’elevarà al doble del perjudici causat o del valor del bé usurpat, sense perjudici de la reparació del dany o de la restitució del bé.
Article 100. Prejudicialitat penal
Quan els fets a què es refereixen els articles anteriors constitueixin infraccions de caràcter penal, els procediments administratius restaran en suspens mentre aquella jurisdicció no es pronunciï.
3. Ús dels béns de domini públic
Article 101. Tipus d’ús
La utilització dels béns afectats a un ús públic serà considerada:
Un ús comú, quan aquest sigui igual per a tots els ciutadans indistintament, de manera que l’ús per part dels uns no exclogui l’ús per part dels altres, i podrà ésser:
General, quan no concorrin circumstàncies particulars.
Especial, quan concorrin circumstàncies particulars per raó de la perillositat o de la intensitat de l’ús, o per d’altres causes.
Un ús privatiu, quan tingui lloc mitjançant l’ocupació d’una porció de domini públic en unes condicions que limitin o excloguin la utilització per part dels altres.
Article 102. Ús comú especial
L’ús comú especial dels béns de domini públic podrà ésser sotmès a una llicència ajustada a la naturalesa del bé, als actes de la seva afectació i de la seva obertura a l’ús públic i als preceptes de caràcter general.
Les autoritzacions seran atorgades directament, llevat que, per alguna circumstància, llur nombre hagi d’ésser limitat; en aquest cas seran concedides per via de licitació, i si això no fos possible perquè tots els candidats reunissin les mateixes condicions, mitjançant sorteig.
Les autoritzacions concedides atenent consideracions personals del subjecte o les concedides en nombre limitat, no seran transmissibles.
Article 103. Ús privatiu sense obres permanents
Les utilitzacions privatives del domini públic que no requereixin la realització d’obres de caràcter permanent seran objecte de permisos d’ocupació temporal que l’Administració podrà revocar en tot moment sense indemnització per a l’ocupant.
Quan hi hagi diversos candidats a l’ocupació temporal, la concessió es farà seguint les regles de publicitat i concurrència.
Article 104. Ús privatiu amb obres permanents
Les ocupacions privatives de domini públic que requereixin la realització d’obres de caràcter permanent seran objecte de concessió administrativa pel procediment de competència de projectes i per un temps limitat que no podrà ultrapassar els noranta-nou anys.
La concessió no afectarà el dret de propietat i haurà de respectar els drets de tercers, i comporta, encara que no sigui explicitat, la facultat de l’Administració de rescatar-la abans del seu venciment si hi ha raons d’interès públic que ho justifiquin. L’Administració haurà de reparar els danys causats al concessionari, llevat que aquest no sofreixi cap perjudici.
4. Béns comunals
Article 105. Règim jurídic
Els béns comunals, siguin o no afectats a l’ús públic o a un servei públic, o al foment de la riquesa nacional, estaran sempre sotmesos al règim jurídic dels béns de domini públic.
La utilització dels béns comunals pot ésser objecte d’expropiació per a ésser afectada a un servei públic. Acabada aquesta afectació la seva utilització retornarà al titular del bé comunal.
Sense perjudici dels drets adquirits, l’ús privatiu dels béns comunals ha de ser objecte de concessió administrativa, que no pot excedir el termini màxim de noranta-nou anys.
Es podran permutar porcions de territori comunal amb porcions de territori privat o comunal, prèvia taxació judicial i mitjançant expedient amb informació pública i a condició que la diferència de valor entre els béns permutats no sigui superior al cinquanta per cent del que el tingui més elevat.
Capítol VIII. Procediment administratiu
1. Disposicions generals
Article 106. Normes aplicables
Qualsevol procediment establert per normes de rang inferior a la llei ha de respectar les disposicions d’aquest capítol, excepte en el cas que desenvolupi un procediment especial establert en una altra llei.
Article 107. Iniciació i condició de persona interessada
El procediment administratiu pot ésser iniciat a iniciativa de l’Administració o de persona interessada. Es considera persona interessada:
la que el promogui com a titular de drets o d’interessos legítims.
la que, sense haver iniciat el procediment, ostenti drets que puguin resultar directament afectats per la decisió que s’adopti.
la que pugui resultar afectada per la resolució en els seus interessos legítims, personals i directes i es personi en el procediment, mentre no hagi recaigut resolució definitiva.
En tots dos casos, les autoritats administratives hauran de respectar les formalitats, terminis, mesures d’instrucció i mesures de publicitat prescrites per les lleis i els reglaments, així com tots els procediments necessaris per a garantir la regularitat i l’oportunitat de l’acció administrativa, la seva conformitat a l’interès general i el respecte dels drets i interessos legítims dels administrats i de les llibertats públiques.
2. Les sol·licituds i altres iniciatives dels interessats
Article 108. Capacitat d’obrar i representació
Els interessats amb capacitat d’obrar podran actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s’entendran amb el representant quan així ho sol·liciti l’interessat.
Per a formular reclamacions, desistir d’instàncies i renunciar a drets en nom d’altri, caldrà acreditar la representació mitjançant document públic, document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder “apud acta”. Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumirà.
Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l’escrit s’entendran amb el primer signatari, tret del cas que en l’escrit s’expressi altrament.
Article 109. Sol·licitud
Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d’ésser formulada per escrit i ha d’anar datada i signada per l’interessat o pel seu representant.
El sol·licitant, eventualment, haurà d’aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L’Administració té l’obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d’inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte.
Els interessats en un expedient administratiu tindran dret a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la seva tramitació, i a tal fi podran sol·licitar l’oportuna informació prop de les oficines corresponents.
Els interessats podran sol·licitar que els sigui expedida còpia certificada de qualsevol extrem concret contingut en l’expedient.
L’expedició d’aquestes còpies no podrà ésser negada quan hagi recaigut resolució en l’expedient.
A la presentació d’un document, els interessats hi podran acompanyar una còpia amb la finalitat que l’Administració, prèvia la corresponent comprovació, els retorni l’original.
Els interessats podran sol·licitar el desglossament dels documents que presentin i llur devolució, cosa que acordarà en funcionari que instrueixi el procediment, el qual en deixarà nota o testimoni en l’expedient.
Si es tracta d’un document acreditatiu de la representació i el poder fos de caràcter general per a d’altres qüestions, el desglossament d’aquest i la seva devolució a l’interessat haurà d’acordar-se en el termini de tres dies.
Article 110. Motivació
La sol·licitud ha de contenir les raons o motivacions de dret o de fet en les quals es fonamenta.
La motivació ha d’ésser presentada de manera precisa i explícita a fi que l’Administració estigui en condicions de decidir amb ple coneixement de causa.
Article 111. Esmena de defectes
La sol·licitud ha d’anar acompanyada dels corresponents documents annexos o de les justificacions necessàries, de què el sol·licitant pugui disposar.
Quan en qualsevol moment es consideri que algun dels actes dels interessats no reuneix els requisits necessaris, l’Administració ho posarà en coneixement del seu autor, atorgant-li, per a complimentar-los, un termini que no podrà excedir els deu dies.
Article 112. Lloc de presentació
La sol·licitud ha d’ésser presentada a l’autoritat competent per a prendre la decisió d’acord amb les normes vigents i dins els terminis establerts.
L’Administració pública determinarà les oficines o serveis als quals els interessats s’hauran d’adreçar, segons la naturalesa i l’objecte de l’afer.
Article 113. Trasllat
Quan una autoritat es consideri incompetent per a entendre en una sol·licitud rebuda, la traslladarà a l’autoritat que consideri competent tot informant l’interessat d’aquest trasllat.
Els conflictes d’atribucions seran resolts segons les disposicions de l’article 28 del present Codi.
3. La instrucció dels expedients
Article 114. Actes d’instrucció de l’Administració
Els serveis administratius tenen la funció d’instruir els expedients, és a dir de reunir tots els elements que permetin a l’autoritat competent de prendre una decisió amb ple coneixement de causa.
D’acord amb l’article 36, s’han de respectar les normes sobre la forma i els terminis prescrits eventualment.
Les diligències d’instrucció i, en concret, els complements d’informació que es demanin a les persones interessades poden ser motiu de pròrroga dels terminis per a la presa de la decisió. La pròrroga es pot decidir quan les circumstàncies que concorren així ho aconsellin, per un termini que no pot superar la meitat del termini inicial, sempre que no perjudiqui els drets de terceres persones. En circumstàncies excepcionals i motivades degudament, es pot renovar la pròrroga per un nou termini que tampoc pot superar la meitat del termini inicial.
Article 115. Abstenció
L’autoritat o funcionari en el qual es doni alguna de les circumstàncies que es detallen en el paràgraf següent, s’abstindrà d’intervenir en el procediment i ho comunicarà al seu superior immediat, el qual resoldrà allò que sigui adient.
Són motius d’abstenció:
Tenir interès personal en la qüestió o ésser administrador de societat o d’entitat interessada, o tenir interès en alguna altra qüestió semblant, la resolució de la qual pogués influir en aquella, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat.
Parentiu de consanguinitat fins al quart grau o d’afinitat fins al segon, amb qualsevol dels interessats, amb els administradors de societats o d’entitats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el procediment.
Amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l’apartat anterior.
Haver tingut intervenció com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
L’actuació dels funcionaris en els quals concorrin motius d’abstenció, no implicarà necessàriament la invalidesa dels actes en què hagin intervingut.
Els òrgans superiors podran ordenar a les persones en les quals concorri alguna circumstància detallada en el present article que s’abstinguin de tota intervenció en l’expedient.
La no abstenció en els casos en què aquesta sigui procedent donarà lloc a responsabilitat.
Article 116. Recusació
En els casos previstos a l’article anterior podrà promoure’s recusació en qualsevol moment de la tramitació de procediment davant el mateix funcionari o el seu superior immediat.
La recusació es plantejarà mitjançant escrit en el qual es detallarà la causa o causes en què es fonamenta.
L’endemà, el recusat manifestarà al seu superior immediat si concorre o no en ell la causa al·legada. En el primer cas, el superior acordarà tot seguit la substitució.
Si hom nega la causa de recusació, el superior resoldrà en el termini de tres dies, previs els informes i les comprovacions que consideri adients.
Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria, no hi cap la interposició de recurs, sense perjudici, però, d’al·legar la recusació en el moment d’interposat el recurs administratiu o jurisdiccional, segons que sigui procedent, contra l’acte amb el qual es conclogui el procediment.
Article 117. Actes d’instrucció de les persones interessades
En el curs de la instrucció, l’interessat haurà d’aportar a l’Administració, dins els terminis fixats, tots els documents, informacions, proves i indagacions que esdevinguin necessaris.
Article 118. Comunicació a les persones interessades
Si durant la instrucció d’un procediment que no hagi gaudit de la publicitat en forma legal, s’adverteix l’existència d’interessats que ostentin drets que puguin resultar directament afectats per la resolució i que no hagin comparegut en el procediment, es comunicarà a aquestes persones la tramitació de l’expedient.
Article 119. Mesures conservatòries i provisòries
En el curs de la instrucció, l’Administració pot adoptar les mesures conservatòries i les mesures provisòries necessàries per a salvaguardar la decisió que ha de prendre.
Aquestes mesures no prejutjaran la decisió definitiva. Seran prohibides les mesures que ocasionin un perjudici irreparable als interessats o que comportin violació de drets garantits per la llei.
Article 120. Conclusions
Acabada la instrucció de l’expedient es notificarà als interessats que disposen d’un termini de deu dies per a informar-se de l’estat del mateix expedient, per al·legar allò que estimin pertinent i per a presentar els documents i justificacions que creguin necessaris per a la resolució de l’afer. Es podrà prescindir d’aquest tràmit quan no es recullin en l’expedient ni siguin tinguts en compte en la resolució altres fets o al·legacions i proves que els adduïts per l’interessat.
4. La decisió
Article 121. Decisió i silenci
D’acord amb l’article 33 del present Codi, l’Administració que hagi estat objecte d’una sol·licitud ha de prendre, en principi, una decisió i notificar-la al sol·licitant, dins els terminis establerts per les lleis o pels reglaments.
Si l’Administració refusa o negligeix de respondre, el seu silenci produirà els efectes previstos a l’article 40.
El termini de dos mesos que confereix al silenci de l’Administració el sentit d’una decisió tàcita de refús pot ésser prorrogat d’acord amb l’article 114.
Article 122. Desistiment i renúncia
Qualsevol interessat pot desistir de la seva petició o renunciar al seu dret.
Si la sol·licitud fos formulada per dos o més interessats, el desistiment o la renúncia afectarà solament els qui l’hagin formulat.
L’Administració es limitarà a acceptar el desistiment o la renúncia i dictarà resolució declarant el procediment acabat, llevat del cas que tercers interessats hagin comparegut en el procediment i en demanin la continuació dins el termini de deu dies des que se’ls notificà el desistiment.
Si la qüestió suscitada en el procediment comportés un interès general, l’Administració podrà seguir el procediment privant la decisió de tot efecte davant els interessats.
Article 123. Caducitat
Quan un expedient estigui paralitzat per causa imputable a l’administrat, l’Administració advertirà a aquest darrer que, transcorreguts dos mesos, es produirà la caducitat del dit expedient i s’arxivarà. No s’aplicarà aquesta regla quan hi hagi tercers interessats en l’expedient que en demanin la continuació dins el termini de deu dies des que se’ls notifiqui la resolució de caducitat.
Procediment sancionador
Article 123 bis. Principis
Les administracions públiques només poden exercir la potestat sancionadora quan els ha estat atribuïda expressament per una llei, i ho han de fer d’acord amb el procediment establert legalment per exercir-la o, en defecte de procediment legal establert, amb aquest capítol.
Només constitueixen infracció administrativa les vulneracions de l’ordenament jurídic que estiguin establertes com a tals per una llei o per una ordinació comunal en el marc d’allò que disposa la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns. Les disposicions reglamentàries de desenvolupament poden introduir especificacions o graduacions a les infraccions i les sancions establertes legalment, però no poden establir noves infraccions o sancions ni alterar la naturalesa ni els límits de les infraccions i les sancions fixades legalment.
Només són aplicables les disposicions sancionadores que estiguin en vigor en el moment de produir-se els fets que constitueixen la infracció administrativa. Això no obstant, les disposicions sancionadores s’apliquen retroactivament si afavoreixen la persona presumptament infractora.
Només poden ser sancionades per fets constitutius d’infracció administrativa les persones físiques i jurídiques que en resultin responsables, encara que sigui per simple negligència. Les responsabilitats administratives que derivin del procediment sancionador són compatibles amb l’exigència a la persona infractora del restabliment de la situació que hagi alterat al seu estat originari, i també amb la indemnització pels danys i perjudicis que hagi ocasionat.
Les sancions administratives no poden comportar mai privació de llibertat.
No es poden sancionar novament els fets que ja han estat sancionats penalment o administrativament, quan s’aprecia identitat del subjecte, del fet i del fonament de la sanció.
Article 123 ter. Drets
Qualsevol persona subjecta a un expedient sancionador té els drets següents:
Dret a ser informada dels fets que se li imputen; de la infracció o les infraccions que aquests fets puguin constituir; de les sancions que li puguin ser imposades, i de la identitat de l’instructor i de l’òrgan competent per imposar la sanció.
Dret a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació del procediment sancionador i a obtenir còpies dels documents que hi consten, en els termes establerts per aquest Codi.
Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament que siguin procedents.
Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateixa.
Dret a ser assistida per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció per part de la persona expedientada i al seu càrrec.
Dret a obtenir una resolució motivada.
Qualsevol altre dret que li reconeguin la Constitució i les lleis.
Article 123 quater. Iniciació
El procediment sancionador s’inicia mitjançant una providència de l’òrgan competent en cada cas. Aquesta providència s’ha de notificar a la persona expedientada.
En rebre una comunicació o denúncia respecte a una suposada infracció administrativa, l’òrgan competent per iniciar el procediment pot ordenar l’obertura d’una informació reservada, abans de dictar la providència mitjançant la qual decideix la incoació de l’expedient o, si escau, l’arxiu de les actuacions.
En la mateixa providència en què ordena la incoació de l’expedient, l’òrgan competent ha de nomenar un instructor.
Un cop iniciat el procediment, l’òrgan competent per resoldre’l pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars adequades per garantir l’eficàcia de la resolució que pugui recaure. En qualsevol cas, aquestes mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida.
El procediment sancionador ha de separar la fase instructora de la sancionadora, que han de ser encomanades a òrgans diferents.
L’exercici per part de les administracions públiques de la potestat disciplinària respecte del personal al seu servei, tant de relació estatutària com contractual, es regeix per les normes que regulen la relació de servei corresponent. No obstant això, les normes d’aquest capítol s’apliquen amb caràcter supletori.
Article 123 quinquies. Instrucció
Notificada la incoació de l’expedient, l’instructor ordena la pràctica de totes les actuacions i proves que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció.
A la vista de les actuacions practicades, l’instructor redacta un plec de càrrecs, en què hi han de constar l’exposició dels fets imputats a la persona expedientada, la referència a les disposicions que han estat infringides i la proposta de sanció.
Si l’expedient s’obre simultàniament contra més d’una persona, s’han de diferenciar clarament els fets que s’imputen a cadascuna, les infraccions que constitueix cada conducta i les sancions que es proposen per a cada infracció.
El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona expedientada, que disposa d’un termini de deu dies hàbils per contestar-lo, per al·legar tot allò que estimi pertinent en defensa seva, i per proposar proves, si ho considera oportú.
L’instructor també pot decidir, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova, que no pot ser superior a un mes; en aquest cas dóna a la persona expedientada la possibilitat de proposar proves i practica les que consideri pertinents. Excepcionalment i de forma motivada, l’instructor pot establir un termini de prova superior a un mes, o prorrogar el termini que hagi decidit inicialment, quan la quantitat o la complexitat de les proves que hagi de practicar ho facin aconsellable.
L’instructor ha de rebutjar les proves proposades per la persona expedientada, mitjançant una resolució motivada quan resultin improcedents o innecessàries. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici de la possibilitat de tornar a proposar les proves rebutjades en el marc del recurs contra la resolució que posi fi a l’expedient.
En el termini d’un mes a comptar de l’acabament del període de prova, quan s’hagi obert, o del termini per contestar el plec de càrrecs, en els altres supòsits, i amb independència que la persona expedientada l’hagi contestat o no, l’instructor dicta una proposta de resolució.
L’instructor trasllada la proposta de resolució a la persona expedientada, i li dóna un nou termini de deu dies hàbils per fer les al·legacions que consideri convenients. Transcorregut aquest termini, eleva la proposta de resolució, juntament amb les al·legacions formulades eventualment, a l’òrgan competent per resoldre.
Quan la proposta de resolució no contingui cap modificació del plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats, la seva qualificació jurídica i la sanció que es proposa, l’instructor pot prescindir del trasllat de la proposta de resolució a la persona expedientada i elevar-la directament a l’òrgan competent per resoldre.
Article 123 sexies. Procediment abreujat
Quan la infracció es qualifiqui com a lleu, l’expedient sancionador es pot instruir per mitjà del procediment abreujat que regula aquest article.
En el procediment abreujat, l’instructor practica les actuacions que considera oportunes per esclarir els fets i formula directament la proposta de resolució, que notifica a la persona expedientada amb la indicació que es tramita pel procediment abreujat. La persona expedientada disposa d’un termini de deu dies hàbils per formular al·legacions; aquesta circumstància s’ha de fer constar a la notificació de la proposta de resolució.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.