LegalizeDecret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
Vist l’article 59 de la Constitució del Principat d’Andorra, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vist l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari que encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos a comptar de les modificacions normatives, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de les normes tributàries, incloent-hi totes les modificacions aportades;
A proposta del ministre de Finances i portaveu, el Govern, en la sessió del 5 de juny del 2019, ha aprovat el Decret següent:
Article únic
S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de l’articulat de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, per la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, per la Llei 42/2014, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, per la Llei 5/2015, de societats cooperatives d’Andorra, per la Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació, per la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, per la Llei 21/2017, del 23 de novembre, de modificació de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, per la Llei 1/2018, de l’1 de març, del pressupost per l’exercici 2018, per la Llei 6/2018, del 19 d’abril, de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, per la Llei 13/2018, del 31 de maig, del Tribunal d’Arbitartge del Principat d’Andorra i per la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
Disposició final única
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Cosa que es fa pública per coneixement general.
Andorra la Vella, 5 de juny del 2019
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Text refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats
Capítol I. Naturalesa i àmbit d’aplicació de l’impost
Article 1. Naturalesa
L’impost sobre societats és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda de les persones jurídiques d’acord amb les normes d’aquesta Llei.
L’exacció de l’impost corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals en territori andorrà s’efectua d’acord amb la llei que regula l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
Article 2. Àmbit d’aplicació espacial
L’impost sobre societats s’aplica en tot el territori del Principat d’Andorra.
Article 3. Tractats i convenis
El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.
Capítol II. El fet generador
Article 4. Fet generador
Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència fiscal del pagador.
Article 5. Presumpció de rendes
Les cessions de béns i drets en les diverses modalitats es presumeixen retribuïdes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.
Capítol III. Els obligats tributaris
Article 6. Obligats tributaris
Són obligats tributaris de l’impost, quan tinguin la seva residència en territori andorrà:
Les persones jurídiques.
Les institucions d’inversió col·lectiva incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
Entitats públiques i parapúbliques i de dret públic.
Els obligats tributaris d’aquest impost es designen abreujadament i indistintament per les denominacions “societats” o “entitats” al llarg d’aquesta Llei.
Les rendes corresponents a les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes aquelles entitats o patrimonis autònoms regulats en el segon paràgraf de l’article 31 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests, integrant-se en l’impost quan aquests siguin persones jurídiques.
Article 7. Residència fiscal i domicili fiscal
Es consideren residents fiscals en territori andorrà les entitats en les quals es doni algun dels requisits següents:
Que s’hagin constituït conforme a les lleis del Principat d’Andorra.
Que tinguin el seu domicili social al Principat d’Andorra.
Que tinguin la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat d’Andorra. A aquest efecte, s’entén que una entitat té la seva seu de direcció efectiva en territori del Principat quan hi radiquin o s’hi exerceixin la direcció general i el control de la producció del conjunt de les seves activitats o negocis.
Que hagin traslladat la seva residència al Principat d’Andorra, des del moment en què s’hagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, d’acord amb el que determina la legislació mercantil.
El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori del Principat d’Andorra és el derivat de l’aplicació de les regles a aquest efecte que regula l’article 39 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Article 8. Exempcions
Estan totalment exempts de l’impost:
El Consell General
El Govern
Els comuns
La Caixa Andorrana de la Seguretat Social
El Consell Regulador Andorrà del Joc
El Fons de reserva de jubilació que té per objecte la gestió del patrimoni de la branca jubilació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social
L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries
L’Institut Nacional Andorrà de Finances.
L’Agència Andorrana de Protecció de Dades.
L’Agència Andorrana Antidopatge.
El Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits.
El Sistema andorrà de garantia d’inversions.
Estan parcialment exempts de l’impost:
Les fundacions sense ànim de lucre
Les associacions sense ànim de lucre regulades per la Llei qualificada d’associacions, del 29 de desembre del 2000
L’Església catòlica i altres confessions
Els col·legis professionals
Les federacions amb finalitats no lucratives
Les confederacions amb finalitats no lucratives
Les unions amb finalitats no lucratives
Els sindicats
Els partits polítics
Els consorcis
Les escoles, els instituts i les escoles de formació professional de caràcter públic
Les universitats de caràcter públic
Altres entitats culturals o socials de caràcter no lucratiu
Les mútues d’accidents de treball i malalties professionals
Els quarts
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis
El Tribunal d’Arbitratge d’Andorra
En relació amb les entitats a què es refereix l’apartat 2, només estan exemptes d’aquest impost les rendes següents:
Les que procedeixen de la realització d’activitats que en constitueixen l’objecte social o la finalitat específica, d’acord amb la seva legislació específica.
Les derivades d’adquisicions i de transmissions a títol lucratiu, sempre que les unes i les altres es facin en compliment del seu objecte o de la seva finalitat específica, d’acord amb la legislació pròpia.
Les que es posin de manifest en la transmissió onerosa de béns afectes a la realització de l’objecte o la finalitat específica quan el total del producte obtingut es destini a noves inversions relacionades amb aquest objecte o finalitat específica.
Les noves inversions s’han de fer dins el termini comprès entre l’any anterior a la data del lliurament o de la posada a disposició de l’element patrimonial i els tres anys següents, i s’ha de mantenir en el patrimoni de l’entitat durant quatre anys, llevat que la seva vida útil conforme al mètode d’amortització que regula l’article 10 sigui inferior.
En cas que la inversió no es faci dins el termini assenyalat, la part de quota de tributació corresponent a la renda obtinguda s’integra, a més dels interessos de demora, conjuntament amb la quota corresponent al període impositiu en què va vèncer el termini establert per dur a terme la inversió. La transmissió d’aquests elements abans de la fi del termini esmentat determina la integració en la base de tributació de la part de renda no gravada, llevat que l’import obtingut sigui objecte d’una nova reinversió.
L’exempció que regulen els apartats 2 i 3 no arriba als rendiments d’explotacions econòmiques, ni a les rendes derivades del patrimoni, ni a les rendes obtingudes en transmissions diferents de les que assenyalen expressament els apartats esmentats. No obstant això, els obligats tributaris a què es refereix l’apartat 2 estan totalment exempts de tributació per aquest impost quan els seus ingressos resultants d’activitats accessòries no emparades per l’exempció que preveu aquest precepte siguin inferiors a 10.000 euros anuals.
Capítol IV. La base de tributació
Article 9. Concepte i determinació de la base de tributació
La base de tributació està constituïda per l’import de la renda en el període impositiu.
La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26.
En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’article 24 bis d’aquesta Llei.
Article 10. Correccions de valor: amortitzacions
Són deduïbles les quantitats que, en concepte d’amortització de l’intangible, tangible i inversions immobiliàries, corresponguin a la depreciació efectiva que tinguin els diversos elements per funcionament, ús, gaudi o obsolescència.
Es considera que la depreciació és efectiva quan sigui el resultat d’aplicar els coeficients d’amortització lineal que es deriven de la taula prevista en l’Annex I.
És deduïble el preu d’adquisició originari de l’intangible corresponent a fons de comerç, amb el límit anual màxim de la cinquena part del seu import, sempre que es compleixin els requisits següents:
Que s’hagi posat de manifest en virtut d’una adquisició a títol onerós.
Que l’entitat adquirent no tingui una relació de vinculació, en els termes que defineix l’article 16, amb la persona o entitat transmitent.
Que s’hagi dotat una reserva indisponible, almenys, per l’import fiscalment deduïble, en els termes que estableix la legislació comptable. Posat cas que no es pugui dotar aquesta reserva, la deducció està condicionada al fet que aquesta reserva es doti a càrrec dels primers beneficis d’exercicis següents.
Quan es compleixin els requisits que preveuen les lletres a) i b) de l’apartat anterior, seran deduïbles, amb el límit anual màxim de la cinquena part del seu import, les dotacions per a l’amortització de l’intangible amb vida útil indefinida. Aquesta deducció no està condicionada a la seva imputació comptable en el compte de pèrdues i guanys.
En els casos en què el valor comptable dels béns o drets objecte d’amortització difereixi del seu valor fiscal, aquest últim és rellevant a tots els efectes propis d’aquesta Llei. Per “valor fiscal” s’entén el valor d’adquisició del bé o dret disminuït en l’import de l’amortització deduïda a efectes fiscals i, si escau, per les correccions de valor realitzades, tenint en compte les regles de valoració que estableix l’article 15.
No és deduïble l’amortització dels béns immobles situats al Principat d’Andorra adquirits a partir de l’entrada en vigor de la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a entitats o persones físiques vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que correspongui a la part del cost d’adquisició que sigui assignable a plusvàlues per la transmissió dels mateixos béns que, amb motiu d’aquesta transmissió, no hagin estat integrades a la base de tributació ni subjectes a un tipus impositiu nominal d’almenys el 10%, per l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals o l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
L’amortització corresponent a la part del cost d’adquisició que sigui assignable a plusvàlues que hagin estat integrades a la base de tributació dels impostos referits al paràgraf anterior però que hagin estat subjectes a un tipus de gravamen inferior al 10% serà deduïble únicament en la proporció que el tipus esmentat representi sobre el tipus de gravamen general de l’impost.
No obstant, en el supòsit d’operacions acollides al règim fiscal de reorganitzacions empresarials previst a la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, per tal de calcular les amortitzacions deduïbles, s’atendrà a les regles específiques previstes a les operacions acollides a aquest règim.
Article 11. Correccions de valor: pèrdues per deterioració del valor dels elements patrimonials
Són deduïbles fiscalment les pèrdues per deterioració de valor que preveu la normativa comptable amb les condicions assenyalades, en el seu cas, en el punts següents d’aquest article.
Les pèrdues per deterioració dels crèdits derivades de les possibles insolvències dels deutors, quan en el moment de la meritació de l’impost es doni alguna de les circumstàncies següents:
Que hagi transcorregut el termini de sis mesos des del venciment de l’obligació.
Que el deutor estigui declarat en situació de suspensió de pagaments o fallida.
Que el deutor estigui processat pel delicte d’aixecament de béns.
Que les obligacions hagin estat reclamades judicialment o siguin objecte d’un litigi judicial de la solució del qual depengui el cobrament.
Les pèrdues respecte dels crèdits que s’esmenten tot seguit només són deduïbles si són objecte d’un procediment judicial que versi sobre la seva existència o quantia:
- Els que deuen les entitats de dret públic o són fiançats per aquestes entitats.
- Els fiançats per entitats de crèdit.
- Els garantits mitjançant drets reals, pacte de reserva de domini i dret de retenció, excepte en els casos de pèrdua o depreciació de la garantia.
- Els garantits mitjançant un contracte d’assegurança de crèdit o caució.
- Els que hagin estat objecte de renovació o pròrroga expressa.
No són deduïbles les pèrdues per a la cobertura del risc derivat de les possibles insolvències de persones o entitats vinculades amb el creditor en els termes que preveu l’article 16, llevat del cas d’insolvència declarada judicialment.
Són deduïbles les pèrdues per deteriorament dels valors representatius de la participació d’entitats que no cotitzin en un mercat regulat que es produeixin per la diferència entre el valor dels fons propis en l’inici i el tancament de l’exercici, i s’han de tenir en compte les aportacions o devolucions d’aportacions que s’hi realitzin. Per determinar la diferència a què es refereix el paràgraf anterior, es prenen els valors en el tancament de l’exercici, sempre que es reculli en els balanços formulats o aprovats per l’òrgan competent.
En el cas dels valors representatius de la participació en el capital d’entitats que cotitzin en un mercat regulat, la deducció en concepte de pèrdues per deterioració es computa per la diferència en el valor de cotització en l’inici i el tancament de l’exercici, d’acord amb el que preveu la normativa comptable.
Són deduïbles les pèrdues per deteriorament de valors representatius de deute admesos a cotització en mercats regulats, amb el límit de la pèrdua global, computades les variacions del valor positives i negatives, patides en el període impositiu pel conjunt d’aquests valors posseïts per l’obligat tributari admesos a cotització en aquests mercats.
Article 12. Provisions
Les provisions de passiu que preveu la normativa comptable o específica del sector són deduïbles fiscalment. No obstant això, no són deduïbles les relatives a retribucions a llarg termini al personal, llevat que es tracti de contribucions per retribucions al personal en els termes que preveu la normativa comptable. No obstant això, són deduïbles les contribucions dels promotors de sistemes de previsió social, sempre que es compleixin els requisits següents:
- Que siguin imputades específicament a les persones a qui es vinculin les prestacions.
- Que es transmeti de forma irrevocable el dret a la percepció de les prestacions futures.
- Que estigui externalitzat en el sentit que es transmeti la titularitat i la gestió dels recursos en què consisteixin aquestes contribucions.
Les despeses que, d’acord amb l’apartat anterior, no hagin resultat fiscalment deduïbles s’integren en la base de tributació del període impositiu en què s’aplica la provisió a la seva finalitat.
Les despeses inherents als riscos derivats de garanties de reparació i revisió són deduïbles fins a l’import necessari per determinar un saldo de provisió no superior al resultat d’aplicar a les vendes amb garanties vives a la conclusió del període impositiu el percentatge determinat per la proporció entre les despeses efectuades per fer front a les garanties derivades del període impositiu i els dos anteriors en relació amb les vendes amb garanties efectuades en els mateixos períodes impositius.
Article 13. Despeses no deduïbles
No són deduïbles de la base de tributació les partides següents:
Les que representin una retribució del patrimoni net. Queden assimilades a aquestes els pagaments efectuats als partícips no gestors en els contractes de comptes en participació.
Les derivades de la comptabilització de l’impost sobre societats. Tampoc tenen la consideració d’ingressos els procedents d’aquesta comptabilització.
Les quotes de tributació que, en el seu cas, l’obligat tributari hagi satisfet per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris, per l’impost comunal de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, i per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
Les multes i sancions penals i administratives, els recàrrecs per presentació extemporània i els recàrrecs executius que regulen els articles 24 i 25 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Les pèrdues del joc.
Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació. En qualsevol cas, no es consideren donatius ni liberalitats els realitzats a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el Registre oficial corresponent.
No obstant el previst en la lletra f), els donatius efectuats pels obligats tributaris a entitats reconegudes com a entitats sense ànim de lucre són deduïbles per la determinació de la base de tributació fins a un màxim del 10% del resultat comptable.
Les despeses corresponents a operacions realitzades, directament o indirectament, amb entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16, quan, en seu de l’entitat amb qui s’efectuen les operacions esmentades, la renda que se’n deriva està exempta o no subjecta als efectes d’un impost sobre la renda de característiques similars a aquest impost, o està subjecta al referit impost a un tipus nominal inferior al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A aquests efectes, es presumirà que existeix un impost sobre la renda de característiques similars a aquest impost amb un tipus nominal superior al mínim exigit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.
L’establert al paràgraf anterior també serà aplicable en els casos en què l’exempció, no subjecció o subjecció de les rendes a un tipus nominal inferior al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41 es produeixi com a conseqüència d’una qualificació fiscal diferent d’aquestes rendes en seu de l’entitat amb la qual es realitzen les operacions.
Les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic.
Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l’impost sobre societats o a l’impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas.
Article 14 (suprimit)
Article 15. Regles de valoració
Els elements patrimonials es valoren segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat.
Es valoren pel seu valor normal de mercat els elements patrimonials següents:
Els transmesos o adquirits a títol lucratiu.
Els aportats a entitats i els valors rebuts en contraprestació.
Els transmesos als socis per causa de dissolució, separació d’aquests socis, reducció del capital amb devolució d’aportacions, repartiment de la prima d’emissió i distribució de beneficis.
Els transmesos en virtut de fusió, absorció i escissió total o parcial.
Els adquirits per permuta.
Els adquirits per canvi o conversió.
S’entén per “valor normal del mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.
En els casos que preveuen les lletres a), b), c) i d) de l’apartat anterior, l’entitat transmissora integra en la seva base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat dels elements transmesos i el seu valor a efectes comptables o fiscals, si aquest valor és diferent d’aquell.
En els casos que preveuen les lletres e) i f) de l’apartat anterior, les entitats integren en la base de tributació la diferència entre el valor normal del mercat dels elements adquirits i el valor comptable o fiscal dels lliurats.
En l’adquisició a títol lucratiu, l’entitat adquirent integra en la seva base de tributació el valor normal de mercat de l’element patrimonial adquirit.
La integració en la base de tributació de les rendes a què es refereix aquest article s’ha d’efectuar en el període impositiu en què es realitzin les operacions de les quals deriven aquestes rendes.
A l’efecte del que preveu aquest apartat, no s’entenen com a “adquisicions a títol lucratiu” les subvencions.
En la reducció de capital amb devolució d’aportacions s’integra en la base de tributació de les entitats que siguin socis o partíceps l’excés del valor normal de mercat dels elements rebuts sobre el valor comptable o fiscal de la participació.
La mateixa regla s’aplica en el cas de distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions.
En la distribució de beneficis s’ha d’integrar en la base de tributació de les entitats que siguin socis o partíceps el valor normal de mercat dels elements rebuts.
En la dissolució d’entitats i separació de les entitats que siguin socis o partíceps s’integra en la base de tributació d’aquests socis o partíceps la diferència entre el valor normal de mercat dels elements rebuts i el valor comptable o fiscal de la participació anul·lada.
En la fusió, absorció o escissió total o parcial s’integra en la base de tributació dels socis persones jurídiques la diferència entre el valor normal del mercat de la participació rebuda i el valor comptable o fiscal de la participació anul·lada.
La reducció de capital la finalitat de la qual sigui diferent de la devolució d’aportacions no determina per a les entitats que siguin socis o partícips rendes, positives o negatives, integrables en la base de tributació.
El traspàs d’actius i de passius dels quals sigui titular l’obligat tributari d’aquest impost, en el marc d’un procediment de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, no generarà per al titular dels béns, drets o obligacions cap renda susceptible d’integrar-se en la base de tributació per aquest impost.
A l’efecte del còmput de les rendes que l’obligat tributari obtingui posteriorment en relació amb els actius i passius esmentats, s’ha de tenir en compte el valor d’adquisició original.
Aquesta disposició no és aplicable a les entitats bancàries objecte del procediment de resolució.
Article 16. Operacions vinculades
Es considera que hi ha vinculació quan unes mateixes persones o entitats participen directament o indirectament en la direcció, el control o el capital de dues entitats. En tot cas, es consideren “persones o entitats vinculades” les següents:
Una entitat i els seus socis o partícips.
Una entitat i els seus consellers o administradors de fet o de dret.
Una entitat i els cònjuges o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat fins al tercer grau dels socis o partícips, consellers o administradors.
Una entitat i una altra entitat participada per la primera indirectament, almenys, en el 25 per cent del capital social o del patrimoni net.
Dues entitats que pertanyin a un grup.
Dues entitats en les quals els mateixos socis o partícips o els seus cònjuges, o persones unides per relacions de parentiu, en línia directa o col·lateral, per consanguinitat fins al tercer grau, participin, directament o indirectament, almenys, en el 25 per cent del capital social o del patrimoni net.
Una entitat resident fiscal en territori andorrà i els seus establiments permanents a l’estranger.
Una entitat no-resident fiscal en territori andorrà i els seus establiments permanents en el territori esmentat.
En els casos en què la vinculació es defineixi segons la relació “socis o partícips-entitat”, la participació ha de ser igual o superior al 15 per cent, o al 3 per cent si es tracta de valors admesos a negociació en un mercat secundari.
Així mateix, hi ha grup, a l’efecte d’aquest article, quan una societat posseeixi, directament o indirectament, el control d’una altra o d’altres. En particular, es presumeix que hi ha control quan una societat, que es qualifica com a dominant, es trobi en una relació amb una altra societat, que es qualifica com a dependent, quan posseeixi la majoria dels drets de vot.
Les operacions realitzades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat. S’entén per valor normal de mercat el que haurien convingut persones o entitats independents en condicions de lliure competència.
El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions realitzades entre persones o entitats vinculades s’han valorat pel seu valor normal de mercat i practicar, en el seu cas, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost, a l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques i a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte la resta de persones o entitats vinculades.
La valoració administrativa no pot generar per aquest impost ni, en el seu cas, per l’impost sobre la renda d’activitats econòmiques o per l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals d’una renda superior a l’efectivament derivada de l’operació per al conjunt de les persones o entitats que l’haguessin realitzat.
Els obligats tributaris que realitzin operacions vinculades poden sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistència a l’efecte de la determinació i la fixació del valor normal de mercat de les seves operacions vinculades amb caràcter previ a la seva realització. Aquesta sol·licitud s’ha d’acompanyar d’una proposta de valoració fonamentada en el valor de mercat amb una descripció dels fets i les circumstàncies de les operacions de què es tracti i una descripció del mètode proposat.
El ministeri encarregat de les finances pot establir acords previs de valoració amb administracions tributàries d’altres països en el marc de convenis de doble imposició, a l’efecte de determinar conjuntament el valor normal de mercat de les operacions de l’obligat tributari.
L’acord de valoració a què s’arriba entre l’obligat tributari i el ministeri encarregat de les finances té efectes respecte de les operacions realitzades amb posterioritat a la data en què s’aprovi, i té validesa durant els períodes impositius que es concretin en l’acord. Així mateix, en l’acord es pot establir que els seus efectes arribin a les operacions del període impositiu en curs, així com a les operacions realitzades en períodes impositius anteriors, sempre que no hagin estat objecte de regularització per part del ministeri encarregat de les finances.
En el cas de variació significativa de les circumstàncies econòmiques existents en el moment de l’aprovació de l’acord entre el ministeri encarregat de les finances i l’obligat tributari, l’acord esmentat ha de ser modificat de comú acord per adequar-lo a les noves circumstàncies econòmiques o, en cas que no s’arribi a un acord, ha de ser cancel·lat. La informació subministrada en el marc d’aquest procediment no pot ser utilitzada per a fins diferents dels que preveu aquest apartat per part del ministeri encarregat de les finances.
Reglamentàriament s’han de desenvolupar els principis establerts en relació amb els acords previs de valoració, especialment les normes relatives a la presentació de les propostes i els contactes preliminars, l’articulació dels acords, la comprovació administrativa de la seva correcta aplicació, la pròrroga, la modificació, la cancel·lació i la revocació d’aquests acords.
El ministeri encarregat de les finances ha de notificar a l’obligat tributari sol·licitant la seva decisió d’acceptar o rebutjar la posada en marxa o l’aplicació del procediment que estableix aquest precepte en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena a requeriment d’aquest ministeri. Si transcorre aquest termini sense haver-se produït una resolució expressa, la sol·licitud, quan hagi estat acompanyada d’una proposta raonada de valoració, s’entén estimada.
Sense perjudici del que preveuen els apartats anteriors, les despeses financeres incorregudes per entitats residents fiscals corresponents a operacions realitzades, directament o indirectament, amb persones físiques residents fiscals vinculades o amb persones o entitats no-residents fiscals vinculades no tenen la consideració de despeses deduïbles fiscalment, excepte si l’obligat tributari prova que aquest finançament s’ha acordat en condicions equiparables a les de mercat entre parts independents.
Article 16 bis. Obligació de presentar informació país per país
En el termini previst a l’apartat 7 següent, tota societat matriu última d’un grup multinacional que resideixi a efectes fiscals al Principat d’Andorra ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent al seu exercici fiscal de presentació d’informació.
Així mateix, en el termini previst a l’apartat 7 següent, una entitat integrant que no sigui la societat matriu última d’un grup multinacional ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent a l’exercici fiscal de presentació del grup multinacional del qual forma part com a entitat integrant, si es donen les condicions següents:
Que l’entitat referida sigui resident fiscal al Principat d’Andorra, i
Que concorri alguna de les condicions següents:
- La societat matriu última del grup multinacional no està obligada a presentar un informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal; o
- La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última compta amb un acord internacional vigent del qual el Principat d’Andorra és part, però no té un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 següent per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació; o
- La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última ha comès una omissió sistemàtica que ha estat notificada pel ministeri encarregat de les finances a l’entitat integrant resident a efectes fiscals a Andorra.
Quan diverses entitats integrants del mateix grup multinacional siguin residents a efectes fiscals a Andorra i concorri una o més de les condicions previstes al punt b), el grup multinacional pot designar una d’aquestes entitats integrants perquè presenti l’informe país per país, en els termes i d’acord amb el contingut que estableix l’apartat 6 següent, en relació amb l’exercici fiscal de presentació d’informació dins del termini previst per l’apartat 7 i perquè notifiqui al ministeri encarregat de les finances que amb això es pretén complir les obligacions d’informació de totes les entitats integrants del grup multinacional que són residents fiscals a Andorra.
No obstant el que preveu l’apartat 2, quan es compleixin una o més de les condicions previstes al punt b) del dit apartat, una entitat que hi estigui inclosa no està obligada a presentar un informe país per país davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb un exercici fiscal de presentació de la informació si el grup multinacional al qual pertany com a entitat integrant ha aportat un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6, en relació amb el període impositiu esmentat, a través d’una societat matriu representant que presenti l’informe a les autoritats tributàries de la jurisdicció de la seva residència fiscal, a la data prevista a l’apartat 7 o amb anterioritat, sempre que es compleixin les condicions següents:
La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant exigeix la presentació d’informes país per país de conformitat amb uns requisits de contingut anàleg als que preveu l’apartat 6,
La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació,
La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant no ha notificat al ministeri encarregat de les finances una omissió sistemàtica,
La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant ha estat informada, en termes anàlegs als previstos a l’apartat 4, per l’entitat integrant resident fiscalment en aquella jurisdicció, que actua com a societat matriu representant, i
S’ha remès una notificació al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’apartat 5.
Una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances si és la societat matriu última o la societat matriu representant, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
Quan una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra no sigui la societat matriu última ni la societat matriu representant, ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la identitat i la residència fiscal de l’entitat informadora, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
A l’efecte d’aquesta Llei, l’informe país per país relatiu a un grup multinacional conté:
Informació agregada relativa a l’import dels ingressos, beneficis o pèrdues abans de l’impost sobre societats, impostos sobre societats pagats, impostos sobre societats meritats, capital declarat, resultats no distribuïts, número de treballadors i actius tangibles diferents de la tresoreria i dels instruments equivalents a tresoreria i inversions immobiliàries, per a cada jurisdicció en la qual el grup multinacional operi.
La identificació de cada entitat que integra del grup multinacional, indicant-ne la jurisdicció de residència fiscal, així com, en els casos en què sigui diferent, la jurisdicció en virtut de la legislació de la qual s’ha constituït i la naturalesa de l’activitat o les activitats econòmiques principals de l’entitat integrant referida.
Reglamentàriament es determina el format previst per a la presentació de l’informe país per país.
L’informe país per país al qual fa referència aquest article s’ha de presentar, com a màxim, en el termini de 12 mesos després de l’últim dia de l’exercici fiscal de presentació de la informació del grup multinacional.
L’incompliment de les obligacions d’informació previstes en aquest article constitueix una infracció tributària que es pot sancionar d’acord amb el que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Article 16 ter. Ús i confidencialitat de l’informe país per país
El ministeri encarregat de les finances utilitza l’informe país per país per avaluar amb caràcter global els riscos de preus de transferència i altres riscos relacionats amb l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis al Principat d’Andorra, valorant en particular el risc que els membres del grup multinacional incompleixin les normes de preus de transferència aplicables i, si escau, amb finalitats d’anàlisi estadística i econòmica. El ministeri encarregat de les finances no es pot basar en l’informe país per país per ajustar els preus de transferència.
La confidencialitat de la informació que figura a l’informe país per país és preservada pel ministeri encarregat de les finances almenys al mateix nivell que si la informació esmentada se li comuniqués de conformitat amb les disposicions del Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal.
Article 16 quater. Definicions
A l’efecte dels articles 16 bis i 16 ter, les expressions següents tenen els significats que s’indiquen a continuació:
El terme grup designa un conjunt d’empreses vinculades per relacions de propietat o control, d’una manera que estigui obligat a formular estats financers consolidats d’acord amb les normes comptables aplicables, o hi estaria obligat si les participacions en el capital de les empreses esmentades es cotitzessin en un mercat de valors.
El terme grup multinacional designa qualsevol grup que consti de dos empreses o més amb residència fiscal en diverses jurisdiccions, o que estigui compost per una empresa resident a efectes fiscals en una jurisdicció i que tributi en una altra jurisdicció per les activitats d’un establiment permanent, sempre que no sigui un grup multinacional exclòs.
El terme grup multinacional exclòs designa, en un exercici fiscal del grup, un grup els ingressos consolidats totals del qual hagin estat inferiors a 750 milions d’euros, o un import en moneda local equivalent a 750 milions d’euros determinat al gener de 2015, durant l’exercici fiscal immediatament anterior a l’exercici fiscal de presentació de la informació, de conformitat amb els seus estats financers consolidats corresponents a l’exercici fiscal anterior esmentat.
El terme entitat integrant designa:
- Una unitat de negoci independent integrant d’un grup multinacional que estigui inclosa als estats financers consolidats del grup multinacional a l’efecte de presentar la informació financera o que ho estaria si les participacions en el seu capital es negociessin en un mercat organitzat.
- Una unitat de negoci exclosa dels estats financers consolidats del grup multinacional únicament per raons de mida o rellevància.
- Un establiment permanent d’una unitat de negoci independent del grup multinacional que estigui inclosa en els punts anteriors, sempre que la unitat de negoci formuli, per a l’establiment permanent, estats financers separats a l’efecte de presentar informació financera, reguladors, fiscals o de control intern de gestió.
El terme societat informadora designa una entitat integrant que estigui obligada a presentar, a la jurisdicció de la seva residència fiscal, i en nom del grup multinacional, un informe país per país conforme als termes que es prevegin reglamentàriament. L’entitat informadora pot ser la societat matriu última, la societat matriu representant o qualsevol entitat mencionada a l’apartat 2 de l’article 16 bis.
El terme societat matriu última designa una entitat integrant d’un grup multinacional que compleixi els requisits següents:
- Posseir directament o indirectament una participació suficient en una o diverses entitats integrants del grup multinacional, de manera que estigui obligada a formular estats financers consolidats d’acord amb les normes comptables aplicables, o hi estaria obligat si les participacions en el capital de les dites empreses es cotitzessin en un mercat de valors, i
- Que no hi hagi una altra entitat integrant del grup multinacional que posseeixi directament o indirectament la participació descrita en el punt anterior sobre la primera entitat integrant.
El terme societat matriu representant designa una entitat integrant del grup multinacional que hagi estat nomenada pel grup multinacional com a representant única de la societat matriu última a l’efecte de presentar l’informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal, en nom del grup multinacional, sempre que es donin una o diverses condicions previstes al punt b) de l’apartat 2 de l’article 16 bis.
El terme exercici fiscal designa el període anual comptable en relació amb el qual la societat matriu última del grup multinacional formula els seus estats financers.
El terme exercici fiscal de presentació d’informació designa l’exercici fiscal les dades del qual constin a l’informe país per país esmentat a l’article 16 bis.
El terme acord qualificat entre autoritats competents designa un acord celebrat entre els representants autoritzats de les jurisdiccions que són part d’un acord internacional i que exigeix l’intercanvi automàtic d’informació d’informes país per país entre les jurisdiccions signants.
El terme acord internacional designa el Conveni multilateral d’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, qualsevol conveni fiscal bilateral o multilateral, o qualsevol acord d’intercanvi d’informació tributària signat per Andorra en el qual s’estableixi la facultat legal d’intercanviar informació fiscal entre les autoritats signants, incloent-hi l’intercanvi automàtic d’informació.
El terme estats financers consolidats designa els estats financers d’un grup multinacional en els quals es presentin els actius, els passius, els ingressos, les despeses i els fluxos de caixa de la societat matriu última i de les entitats integrants com si fossin els d’una entitat econòmica única.
El terme omissió sistemàtica en una jurisdicció significa que la jurisdicció compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor amb el Principat d’Andorra, però ha suspès l’intercanvi automàtic (per raons no previstes a l’acord) o d’alguna altra manera no ha facilitat, de forma persistent, al Principat d’Andorra, els informes país per país que li han presentat els grups multinacionals amb entitats integrants residents fiscals a Andorra.
Article 17. Regles de valoració: canvis de residència, transferència d’actius a establiments permanents situats a l’estranger, operacions realitzades amb o per persones o entitats residents fiscals en territoris amb una tributació substancialment inferior a la del Principat d’Andorra i quantitats subjectes a retenció
S’integra en la base de tributació la diferència entre el valor normal de mercat i el valor comptable o fiscal, segons que correspongui, dels elements patrimonials següents:
Els que siguin propietat d’una entitat resident fiscal en territori del Principat d’Andorra que trasllada la seva residència fora del país, excepte si aquests elements patrimonials queden afectats a un establiment permanent situat en territori del Principat de l’entitat esmentada. En aquest cas, els elements patrimonials conserven el valor fiscal originari que tinguin en la seu de l’entitat que transfereix la seva residència a l’estranger.
Els que siguin propietat d’una entitat resident fiscal en territori del Principat d’Andorra que trasllada la seva seu de direcció efectiva fora del Principat i, d’acord amb un tractat internacional, pugui ser considerada resident fiscal en l’altre Estat contractant, excepte si aquests elements patrimonials queden afectats a un establiment permanent de l’entitat esmentada situat en territori del Principat d’Andorra. En aquest últim cas, els elements patrimonials conserven el valor fiscal originari que tinguin en la seu de l’entitat que transfereix la seva seu de direcció efectiva a l’estranger.
En els casos que preveuen les lletres a) i b), allà on la societat que trasllada la seva residència o la seva seu de direcció efectiva fora del Principat d’Andorra hagi adquirit prèviament la residència fiscal andorrana per trasllat des d’un altre Estat diferent del Principat d’Andorra, la renda que s’ha d’integrar en la base de tributació és la diferència entre el valor de mercat dels elements patrimonials que formin part de l’immobilitzat de la societat en el moment d’adquirir la residència fiscal al Principat d’Andorra i el seu valor en el moment en què es produeixi la circumstància que descriuen les lletres a) i b).
La mateixa regla s’aplica en relació amb les transmissions d’elements patrimonials posteriorment a l’adquisició de la residència fiscal al Principat d’Andorra per entitats que hagin traslladat la seva residència al Principat.
Tant en un cas com en l’altre, les amortitzacions i les correccions valoratives, a l’efecte d’aquest impost, es realitzen, quan corresponguin, sobre el valor de mercat que tingui l’element patrimonial en el moment d’adquisició de la residència andorrana. Aquest valor es presumeix que és l’indicat en la primera comptabilitat elaborada d’acord amb les normes del Principat d’Andorra i presentada a l’efecte del trasllat de la residència o la seu de direcció efectiva al Principat d’Andorra. En el cas de les amortitzacions, es té en compte la vida útil, determinada d’acord amb la legislació del Principat d’Andorra, de l’element patrimonial des de la seva posada en funcionament per part de l’empresa.
La prova del valor de mercat en aquestes situacions correspon a l’entitat en la qual es donen les circumstàncies que preveuen les lletres a) i b) o que transmet l’element patrimonial.
Els transmesos a un establiment permanent situat a l’estranger quan aquest element hagi estat prèviament afecte a la casa central d’una societat resident fiscal al Principat d’Andorra. Quan, amb caràcter previ a la transmissió, l’element patrimonial hagi estat transferit al Principat d’Andorra des de l’estranger, la renda que s’ha d’integrar en la base de tributació és la diferència entre el valor de mercat del bé o dret en el moment de la seva posada en funcionament al Principat d’Andorra, descomptades les amortitzacions que corresponguin, i el valor de mercat en el moment de la seva transmissió.
En els casos de transferències d’elements patrimonials que formin part de l’immobilitzat de la societat resident fiscal al Principat d’Andorra des de la casa matriu situada al Principat cap a l’establiment permanent situat a l’estranger, la integració de la renda en la base de tributació pot diferir-se fins al moment en què l’element patrimonial sigui transferit a tercers no vinculats, amb la presentació prèvia de les garanties oportunes davant el ministeri encarregat de les finances. L’entitat resident fiscal ha d’informar cada any a la memòria dels comptes anuals de l’afectació dels elements patrimonials a l’establiment permanent situat a l’estranger fins al moment en què l’element patrimonial sigui transferit a tercers no vinculats. En aquest últim cas, l’obligat tributari no té dret a aplicar els mètodes d’eliminació de la doble imposició que regulen l’article 21 o l’article 43 per les rendes generades durant el període de temps en què el bé o dret va estar afecte a activitats de l’obligat tributari al Principat d’Andorra amb caràcter previ a la seva transmissió a l’establiment permanent situat a l’estranger.
Es considera, a aquest efecte, que una entitat andorrana opera mitjançant un establiment permanent a l’estranger quan, d’acord amb la legislació d’aquest país o territori, es consideri que existeix aquest establiment permanent i aquesta definició sigui similar a la definició d’aquest concepte en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
No s’integren en la base de tributació les rendes que es posin de manifest en ocasió del pagament dels deutes tributaris en la forma que preveu l’article 36 de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural del Principat d’Andorra.
Article 18. Efectes de la substitució del valor comptable pel valor normal de mercat
Quan un element patrimonial o un servei hagin estat valorats a efectes fiscals pel valor normal de mercat, d’acord amb les regles que estableixen els articles 15 al 17, l’entitat adquirent d’aquell element patrimonial o servei integra en la seva base de tributació, amb signe negatiu o positiu, segons correspongui, la diferència entre aquest valor i el valor d’adquisició, de la manera següent:
Si es tracta d’elements patrimonials integrants de l’actiu corrent, en el període impositiu en què aquests elements patrimonials motivin la meritació d’un ingrés.
Si es tracta d’elements patrimonials no amortitzables integrants de l’immobilitzat tangible, intangible o de les inversions immobiliàries, en el període impositiu en què aquests elements patrimonials es transmetin. Si es tracta d’elements patrimonials amortitzables integrants de l’immobilitzat tangible, intangible o de les inversions immobiliàries, en els períodes impositius que restin de vida útil, aplicant a la diferència esmentada el mètode d’amortització utilitzat respecte dels elements esmentats.
Si es tracta de serveis, en el període impositiu en què es rebin, excepte si el seu import s’ha d’incorporar a un element patrimonial, cas en què cal atenir-se al que preveuen les lletres anteriors.
Article 19. Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses
Els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.
No són fiscalment deduïbles les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, llevat dels casos en què aquesta Llei prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.
Els ingressos i les despeses imputats comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves en un període impositiu diferent d’aquell en què pertoqui la seva imputació temporal, d’acord amb el que preveuen els apartats anteriors, s’imputen en el període impositiu que correspongui d’acord amb el que estableixen els apartats esmentats. No obstant això, si es tracta de despeses imputades comptablement en aquests comptes en un període impositiu posterior a aquell en què pertoqui la seva imputació temporal o d’ingressos imputats en el compte de pèrdues i guanys en un període impositiu anterior, la imputació temporal dels uns i dels altres s’efectua en el període impositiu en què s’hagi realitzat la imputació comptable, sempre que no en derivi una tributació inferior a la que hauria correspost per aplicació de les normes d’imputació temporal que preveuen els apartats anteriors.
En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de la meritació.
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions d’obra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.
En cas que es produeixi l’endós, el descompte o el cobrament anticipat dels imports ajornats, s’entén obtinguda, en aquell moment, la renda pendent d’imputació.
El que preveu aquest apartat s’aplica sigui quina sigui la manera com s’hagin comptabilitzat els ingressos i les despeses corresponents a les rendes afectades.
Les despeses per provisions i fons interns per a la cobertura de contingències en matèria de previsió social que funcionin com a plans de pensions, per a la cobertura de les contingències de jubilació, mort o invalidesa, són imputables en el període impositiu en què s’abonin les prestacions. La mateixa regla s’aplica respecte de les contribucions per a la cobertura de contingències anàlogues a la dels plans de pensions que no hagin resultat deduïbles.
La recuperació de valor dels elements patrimonials que hagin estat objecte d’una correcció de valor s’imputa en el període impositiu en què s’hagi produït aquesta recuperació, ja sigui en l’entitat que va practicar la correcció o en una altra que hi estigui vinculada. La mateixa regla s’aplica en el cas de pèrdues derivades de la transmissió d’elements patrimonials de l’immobilitzat tangible, intangible i de les inversions immobiliàries que hagin estat adquirits novament dins els sis mesos següents a la data en què es van transmetre o de pèrdues derivades d’elements patrimonials que hagin estat transmesos a una societat vinculada.
El valor fiscal resultant de l’aplicació d’aquestes regles és el que a tots els efectes hagi de tenir-se en compte en l’impost sobre societats, corresponent a l’entitat que va efectuar l’ajust sobre el valor comptable de l’element patrimonial.
Les regles relatives a la recuperació de valor s’apliquen tant en relació amb elements patrimonials adquirits abans de l’entrada en vigor d’aquesta norma com a elements patrimonials adquirits amb posterioritat a aquesta data.
Quan s’eliminin provisions, perquè no s’han aplicat a la seva finalitat, sense abonament a un compte d’ingressos de l’exercici, el seu import s’integra en la base de tributació de l’entitat que les hagi dotat, en la mesura en què aquesta dotació s’hagi considerat despesa deduïble.
Article 20. Exempció per evitar la doble imposició econòmica sobre dividends, participacions en beneficis i rendes derivades de la transmissió de participacions en altres entitats
Els dividends o les participacions en beneficis procedents d’entitats residents o no residents fiscals al Principat d’Andorra, així com les rendes positives obtingudes de la transmissió d’una participació o procedents de la dissolució d’una entitat participada o de la separació com a soci, estan totalment exempts d’imposició, sempre que es compleixin els requisits següents:
Que l’entitat participada no resident fiscal estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entendrà complert aquest requisit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per a evitar la doble imposició que li sigui aplicable.
Si l’entitat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està l’entitat filial participada per aquesta entitat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de l’entitat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.
En el cas d’entitats residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si l’entitat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’article 41.
En el cas de participacions en beneficis, l’aplicació d’aquest requisit està referida al període impositiu en el qual s’obtinguin els beneficis que es reparteixen o en els quals es participa, mentre que en relació amb les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat, s’exigeix el compliment del requisit en tots els períodes de tinença de la participació.
No obstant això, en cas que aquest requisit no es compleixi en algun dels períodes de tinença de la participació, s’entendrà que les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat s’han generat de forma lineal, llevat de prova en contrari, durant el període de tinença, i podrà considerar-se exempta la part de la renda que proporcionalment es correspongui amb els exercicis en què sí que s’hagi complert el requisit esmentat.
Que el percentatge de participació, directa o indirecta, en el capital, els fons propis, el patrimoni net o els drets de vot de l’entitat resident o no-resident fiscal sigui igual o superior al 5 per cent.
La participació corresponent s’ha de posseir de manera ininterrompuda durant l’any anterior al dia en què sigui exigible el benefici que es distribueixi o, si no n’hi ha, s’ha de mantenir posteriorment durant el temps necessari per completar aquest període. En el cas de rendes derivades de la transmissió de la participació, el termini d’un any es computa fins al moment de transmissió de la participació o liquidació de la societat. Per al còmput del termini esmentat, s’ha de tenir en compte el període en què la participació hagi estat posseïda ininterrompudament per persones vinculades en el sentit de l’article 16.
En relació amb les participacions a què es refereix l’apartat anterior, són aplicables les limitacions següents:
En el cas de participacions en entitats residents o no-residents fiscals, les despeses vinculades a participacions que generen rendes exemptes no són deduïbles.
Quan l’obligat tributari hagués practicat alguna correcció de valor deduïble fiscalment sobre participacions transmeses, l’exempció es limita a l’excés de la renda obtinguda en la transmissió sobre l’import de la correcció.
No són deduïbles les correccions de valor motivades per les distribucions de beneficis realitzades per les entitats participades.
No són deduïbles les pèrdues obtingudes en la transmissió de participacions que compleixin els requisits previstos a l’apartat 1.
La prova que es donen les circumstàncies per aplicar les exempcions que estableix aquest article recau sempre en l’obligat tributari que invoqui el dret a aplicar-la.
Article 21. Eliminació de la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïbles a establiments permanents situats a l’estranger
Estan exemptes les rendes positives obtingudes a l’estranger a través d’un establiment permanent situat fora del territori del Principat d’Andorra quan aquest establiment permanent hagi estat sotmès a imposició per un gravamen de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40 per cent del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger i si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entén complert aquest requisit quan l’establiment permanent estigui situat en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició.
No són deduïbles les pèrdues obtingudes per l’establiment permanent quan es compleixin els requisits previstos a l’apartat anterior, excepte que s’hagin generat com a conseqüència del cessament de la seva activitat.
Article 21 bis. Exempció de rendes procedents de l’aplicació de la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
Estan exemptes les rendes obtingudes per les entitats bancàries objecte d’un procediment de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries que siguin conseqüència del traspàs d’actius i de passius dels quals siguin titulars i que tinguin lloc dins d’aquest procediment.
Estan exempts els ingressos que obtinguin les entitats bancàries objecte d’un procediment de reestructuració o de resolució previst en la Llei de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries que siguin conseqüència de les contribucions efectuades pel FAREB, així com els que es derivin dels instruments de suport financer i de recapitalització previstos en la Llei esmentada.
Article 22. Compensació de bases de tributació negatives
Les bases de tributació negatives poden compensar les bases de tributació positives dels períodes impositius que concloguin en els deu anys posteriors.
No podran ser objecte de compensació les bases de tributació negatives susceptibles de compensació quan es donin les circumstàncies següents:
Que la majoria del capital social o dels drets de vot de l’entitat hagi estat adquirida per una persona o entitat o per un conjunt de persones o entitats vinculades amb posterioritat a la conclusió del període impositiu al qual correspon la base de tributació negativa.
Que les persones o entitats a les quals es refereix el paràgraf anterior hagin tingut una participació inferior al 25% en el capital social de l’entitat a la conclusió del període impositiu al qual correspon la base de tributació negativa.
Que l’entitat no hagi dut a terme cap activitat econòmica durant els 6 mesos anteriors a l’adquisició de la participació majoritària o que, amb posterioritat a l’adquisició, dugués a terme una activitat econòmica diferent o addicional a la realitzada anteriorment.
S’entendrà que s’ha realitzat una “activitat econòmica diferent o addicional a la realitzada anteriorment” quan es donin les circumstàncies següents:
- Que es tracti d’activitats que tinguin assignat un grup diferent de l’assignat o assignats a l’activitat o activitats desenvolupades anteriorment en la Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra.
- Que la mitjana anual de l’import net de la xifra de negocis corresponent a aquestes activitats en els dos anys posteriors a l’adquisició hagi estat superior al 50% de la mitjana anual de l’import net de la xifra de negocis de l’entitat corresponent als dos anys anteriors a l’adquisició.
Capítol V. Règims especials de determinació de la base de tributació
Article 23. Règim especial d’explotació de determinats actius intangibles
Els obligats tributaris que s’acullin al règim especial previst en aquest article apliquen una reducció del 80 per cent de la base de tributació corresponent a les rendes positives procedents de les concessions o autoritzacions d’ús, cessions, llicències o transmissions de patents, models d’utilitat i programes d’ordinador protegits per drets d’autor en la proporció que resulti del quocient calculat en els termes següents:
Al numerador hi ha les despeses incorregudes per l’obligat tributari directament relacionades amb la seva activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, les despeses derivades de la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que siguin residents fiscals a Andorra i desenvolupin les activitats subcontractades en territori andorrà i les despeses incorregudes en relació amb la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats no vinculades amb l’obligat tributari, sense que en aquest últim cas, el valor de les activitats subcontractades desenvolupades a l’estranger pugui superar el 25 per cent de les despeses incloses al numerador, abans de l’increment del 30 per cent al qual es fa referència a continuació. Les despeses incloses al numerador s’incrementen en un 30 per cent, sense que en cap cas l’import resultant no pugui superar l’import del denominador.
Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l’activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l’obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l’activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger, per la part que excedeixi el límit del 25 per cent del numerador, segons el que s’indica a la lletra a), i les d’adquisició d’actius intangibles.
No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.
La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.
L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:
L’obligat tributari ha d’explotar l’actiu intangible de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica.
El cessionari dels drets d’ús ha d’utilitzar aquests drets en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica i els resultats d’aquesta utilització no es poden materialitzar en el lliurament de béns o la prestació de serveis que generin despeses fiscalment deduïbles en l’entitat que els cedeix.
L’obligat tributari ha de disposar dels registres comptables necessaris per poder determinar els ingressos i les despeses directes corresponents, de forma separada i individual, a cadascun dels actius intangibles cedits, així com l’import de la reducció a què es fa referència a l’apartat 1.
En el cas de concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències dels actius intangibles indicats a l’apartat 1, a l’efecte de determinar la base de tributació susceptible de reducció s’entén que el terme rendes fa referència a l’import dels ingressos obtinguts durant el període impositiu derivats de la cessió de l’actiu intangible minorat per l’import de totes les despeses deduïbles incorregudes durant el mateix període impositiu directament relacionades amb l’actiu cedit.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.