LegalizeDecret legislatiu del 6-2-2019 de publicació del text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;
Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final primera de la Llei 10/2018, del 17 de maig, qualificada de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, segons la qual s’encarrega al Govern que, en el termini màxim de sis mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que inclogui les modificacions introduïdes fins a l’actualitat en aquesta Llei;
Vist que, en compliment del que preveu la disposició final primera de la Llei 10/2018, es refon en aquest Decret legislatiu, en primer lloc, el contingut de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei 16/2013 del 10 d’octubre, de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; de la Llei 14/2016, del 28 de juliol, qualificada de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració; de la Llei 9/2017, del 25 de maig, de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes; de la Llei 4/2018, del 22 de març, de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, i de la Llei 10/2018, del 17 de maig, qualificada de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració;
Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final de la Llei 9/2012, les disposicions derogatòria i finals de la Llei 16/2013 i les disposicions finals de les Lleis 14/2016, 9/2017, 4/2018 i 10/2018;
Al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis referides porta causa;
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 6 de febrer del 2019, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret legislatiu de l’1 de febrer del 2017, de publicació del text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 6 de febrer del 2019
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Text refós de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració
Títol I. De l’àmbit d’aplicació de la Llei
Article 1. Àmbit d’aplicació general
Aquesta Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.
Article 2. Tractats i acords internacionals
Aquesta Llei s’aplica en tot el que no està previst en els tractats i acords internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat en la matèria.
Article 3. Normes generals d’aplicació al personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra
Les condicions d’entrada, sojorn i establiment al Principat d’Andorra dels estrangers que siguin funcionaris acreditats o membres acreditats del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent, d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, i/o el nomenament dels quals hagi estat comunicat al Govern d’Andorra, així com dels familiars que convisquin amb ells, queden regulades pels tractats internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat i per la normativa nacional vigent en la matèria.
Article 4. Personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, que no hi treballa de forma exclusiva
Els estrangers membres del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, així com els familiars que convisquin amb ells queden sotmesos a les disposicions d’aquesta Llei si volen exercir al Principat d’Andorra una altra activitat assalariada o no assalariada de caràcter lucratiu.
Títol II. Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions
Article 5. Competències del Govern
El Govern, d’acord amb les previsions establertes a la Llei, determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país. A aquest fi, el Govern es dota dels instruments i serveis oportuns per obtenir, tractar i analitzar totes les dades i informacions útils en la matèria i regular els fluxos migratoris.
El Govern estructura, organitza i atribueix competències als serveis administratius que asseguren la gestió administrativa de la immigració.
Article 6. Competències del ministre encarregat d’Interior
A més de les competències que aquesta Llei li atribueix de forma expressa, el ministre encarregat d’Interior tutela i coordina el Servei d’Immigració i el Servei Mèdic d’Immigració, així com tots els altres serveis i instruments que puguin ser creats en el futur per col·laborar en la missió de gestió administrativa de la immigració.
Títol III. Del Registre Central d’Immigració
Article 7. Creació del Registre Central d’Immigració
Es crea el Registre Central d’Immigració, que centralitza tots els expedients i les dades referents a la situació d’immigració de tots els estrangers al Principat d’Andorra.
El Servei d’Immigració és l’únic servei habilitat per gestionar el Registre Central d’Immigració, sota l’autoritat del ministre encarregat d’Interior.
El Govern ha de regular per via reglamentària el funcionament del Registre Central d’Immigració.
Article 8. Inscripció al Registre Central d’Immigració
El Servei d’Immigració ha d’inscriure al Registre Central d’Immigració tots els estrangers, llevat dels que sojornin al Principat d’Andorra en situació de règim turístic.
La situació d’immigració d’un estranger al Principat d’Andorra s’acredita únicament i exclusiva per la informació que figura al Registre Central d’Immigració.
La inscripció en altres registres administratius que depenen de l’Administració general, d’una corporació local o d’un organisme públic o parapúblic no acredita la situació d’immigració d’un estranger.
Quan la inscripció en algun registre administratiu pressuposa una situació d’immigració diferent del règim turístic, l’administració o l’organisme concernit no pot registrar l’estranger sense verificar-ne la inscripció prèvia al Registre Central d’Immigració.
El Govern ha de vetllar per assegurar la coordinació entre el Registre Central d’Immigració i la resta de registres administratius.
El document acreditatiu de la situació d’immigració és la targeta que el Servei d’Immigració lliura en el moment de concedir o renovar una autorització. D’aquest document només se’n pot lliurar una còpia al titular, o al seu representant legal, en cas de pèrdua, robatori o destrucció, degudament acreditats en la forma que s’estableixi per reglament.
Article 9. Protecció de les dades del Registre Central d’Immigració
Correspon al Govern adoptar totes les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre Central d’Immigració.
Article 10. Accés a les dades del Registre Central d’Immigració
Tot estranger té dret a sol·licitar la comunicació de les dades del Registre Central d’Immigració que l’afecten o que afecten els menors d’edat o els majors incapacitats dels quals és el representant o tutor legal.
El Servei d’Immigració és l’òrgan davant del qual s’exerceixen els drets d’informació, accés i rectificació en relació amb el Registre Central d’Immigració, en els termes previstos en la legislació sobre protecció de dades personals. Davant d’aquest Registre no es poden exercir els drets de supressió i oposició.
El Servei d’Immigració lliura certificats d’inscripció i de baixa del Registre i certificats que acrediten la situació d’immigració d’un estranger al país.
Els membres del Cos de Policia i el personal del Departament de Treball poden sol·licitar la consulta del Registre Central d’Immigració als responsables del dit Registre, d’acord amb les prescripcions de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
Títol IV. De l’entrada al Principat d’Andorra
Article 11. Documents i visats
Llevat de disposició especial prevista per un conveni internacional aprovat pel Consell General i vigent al Principat d’Andorra, per entrar en territori andorrà, un estranger ha d’estar en possessió d’un passaport o d’un document de viatge, reconegut internacionalment, vàlidament expedit pel seu estat d’origen o de procedència o per una organització internacional habilitada a aquest efecte en dret internacional, que acrediti la seva identitat i nacionalitat i que estigui vigent.
Un nacional d’un estat membre de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu pot entrar en territori andorrà si posseeix un document nacional d’identitat en vigor.
Els documents referits no han de presentar cap indici d’haver estat manipulats, alterats o falsificats. Les fotografies que continguin han de correspondre a la semblança de la persona que declara ser-ne titular.
Article 12. Salut pública
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra no poden representar un risc greu per a la salut pública. El Govern determina reglamentàriament les afeccions i malalties que representen un risc per a la salut pública, atenent les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut i d’acord amb les previsions establertes a la legislació sanitària.
Article 13. Seguretat i ordre públic
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic no poden representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 14. Mitjans econòmics
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic han de poder justificar que disposen dels mitjans econòmics suficients per fer front a la durada de l’estada projectada al país. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteri de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics.
Títol V. Del règim turístic
Article 15. Principi de lliure circulació
L’estranger en règim turístic no necessita cap tipus d’autorització d’immigració.
L’estranger en règim turístic circula i elegeix lliurement el seu domicili dins el Principat d’Andorra.
Article 16. Durada de l’estada
L’estranger en règim turístic no pot sojornar al Principat d’Andorra més de noranta dies a comptar de la data de la seva entrada al país, i dins dels tres-cents seixanta-cinc dies següents a l’entrada.
Article 17. Prohibició de treballar
L’estranger en règim turístic no pot treballar al Principat d’Andorra.
Article 18. Ruptura del règim turístic
L’estranger que contravé un dels principis establerts als dos articles anteriors es troba en situació irregular i no pot ser considerat en règim turístic.
Títol VI. De les autoritzacions d’immigració i de la seva concessió inicial
Capítol primer. Principis generals
Article 19. Caràcter obligatori de l’autorització d’immigració
D’acord amb l’expressat en l’article 16 anterior, cap estranger no pot sojornar més de noranta dies al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.
Cap estranger no pot treballar al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.
L’estranger que vol sojornar més de noranta dies i/o treballar al Principat d’Andorra ha de sol·licitar i obtenir prop del Servei d’Immigració una autorització d’immigració d’un dels tipus establerts en aquesta Llei.
Article 20. Principi d’unicitat
L’estranger no pot ser titular simultàniament de dues o més autoritzacions d’immigració.
Si l’estranger titular d’una autorització d’immigració sol·licita i obté, durant la vigència d’aquesta, una nova autorització d’immigració d’un altre tipus, el Servei d’Immigració anul·la la primera, sense necessitat d’expedient.
Article 21. Principi d’adequació
Les autoritzacions d’immigració només es poden concedir de conformitat amb les normes i seguint els procediments establerts en aquesta Llei, especialment a l’article 23.
El tipus de l’autorització concedida ha de ser determinat d’acord amb els criteris establerts al capítol quart del títol VI d’aquesta Llei.
Llevat de disposició particular derogatòria prevista de forma expressa en aquesta Llei, el règim jurídic aplicable al titular d’una autorització d’immigració i la situació real d’estada i/o de treball al Principat d’Andorra d’aquesta persona s’han d’adequar sempre als supòsits i han de ser conformes a les normes del capítol tercer del títol VI d’aquesta Llei aplicables al tipus concret de la seva autorització.
Article 22. Definició dels conceptes de treball i de treballador
Als efectes d’aplicació d’aquesta Llei, i excepte per a les autoritzacions d’immigració previstes al títol IX d’aquesta Llei, s’entén per treball tota activitat assalariada o no assalariada, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri, de caràcter lucratiu i que no consisteixi en la gestió del patrimoni propi. S’entén per treballador la persona que exerceix alguna d’aquestes activitats.
Article 22 bis. Obligació d’inscripció al Comú
Tota persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball, i tota persona resident per raó de reagrupament, té l’obligació d’inscriure’s al Comú de la parròquia en la qual resideix en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data de concessió de l’autorització d’immigració i de justificar aquesta inscripció dins del mateix termini prop del Servei d’Immigració.
Capítol segon. Criteris econòmics i socials orientadors de la política del Govern en matèria d’immigració
Article 23. Política general en matèria d’immigració
El Govern analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball. Utilitza a aquest efecte les dades i anàlisis aportades per l’organisme competent en matèria d’ocupació, així com tots els altres instruments d’observació i d’estudi al seu abast.
El Govern completa aquesta anàlisi efectuant totes les consultes que considera oportunes prop de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, de les organitzacions empresarials, professionals i sindicals i prop de les associacions d’àmbit nacional que tenen un interès en matèria d’immigració.
A partir d’aquesta anàlisi el Govern defineix la política general en matèria d’immigració, privilegiant l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social.
Quan considera necessari obrir globalment o sectorialment el mercat del treball interior a nous immigrants, el Govern adopta totes les normes i promou totes les mesures necessàries perquè les autoritzacions d’immigració que comporten el dret a treballar es concedeixin seguint els criteris de prioritat establerts a l’article 40 de la present Llei.
Així mateix, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que, sense integrar-se en el mercat de treball del Principat, es considera que el fet que hi resideixin representa un interès per al país, en funció de les activitats que desenvolupen o del seu compromís d’invertir en actius andorrans, per donar així satisfacció a les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i la societat andorranes.
El Govern pren en consideració les anàlisis efectuades i les prioritats establertes en aquest capítol per fixar periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida, les quotes d’autoritzacions d’immigració.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.