Decret legislatiu del 3-7-2019 de publicació del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989

Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant una llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern;

Vista la delegació legislativa a favor del Govern establerta en la disposició final tercera de la Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, segons la qual s’encomana al Govern que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989,

Vist que en compliment del que preveu la disposició final tercera de la Llei 10/2019, es refon en aquest Decret legislatiu, el contingut del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, on s’inclouen les modificacions que dimanen de la Llei del Govern, del 15 de desembre del 2000; de la Llei 11/2004, del 27 de maig, de modificació puntual del Codi de l’Administració; de la Llei 45/2014, de Llei 8/2017, i de la Llei 10/2019;

Vist que, d’altra banda, es reprenen de forma ordenada les disposicions addicionals, transitòria i finals del Codi de l’Administració, les disposicions transitòria i finals de la Llei 11/2004, les disposicions transitòries i finals de la Llei 45/2014, les disposicions finals de la Llei 8/2017, i les disposicions transitòries i finals de la Llei 10/2019, i, al mateix temps, per tal de garantir la claredat en la consulta d’aquest Decret legislatiu i preservar la seguretat jurídica, es fa constar per a cadascuna d’aquestes disposicions de quina de les lleis esmentades porta causa;

Vist que en el Decret del 8 de maig del 2019 pel qual es publica el text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, publicat al BOPA de data 22 de maig del 2019, s’han constatat alguns errors per omissió respecte a diverses modificacions introduïdes per la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, així com per la Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, i es considera necessari publicar un nou text refós per esmenar aquests errors;

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del cap de Govern, el Govern, en la sessió del 3 de juliol del 2019, aprova aquest Decret legislatiu amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.

Disposició derogatòria

Es deroga el Decret del 8 de maig del 2019 pel qual es publica el text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 3 de juliol del 2019

Xavier Espot Zamora / Cap de Govern

Text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989

Capítol I. L’ordenament jurídic i les fonts del Dret Administratiu

Article 1. Principis de l’ordenament jurídic

L’ordenament jurídic del Principat es subjecta als principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives dels drets individuals que comportin un efecte desfavorable o estableixin una sanció, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat.

Article 2. Drets de participació en els afers públics i d’accés als càrrecs públics

Els andorrans tenen el dret de participar en els afers públics per mitjà de representants lliurement elegits. Tenen el dret d’accedir en pla d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, segons les condicions exigides pel Dret.

Article 3. Contribució a les despeses públiques i principis pressupostaris

Tothom contribuirà a les despeses públiques en proporció a la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals.

L’establiment i l’execució dels pressupostos de les entitats públiques es regiran per principis d’eficàcia i d’economia.

Article 4. Dret a la propietat privada

Es reconeix la propietat privada. Només podrà limitar-se, de conformitat a la Llei, per motius d’utilitat pública o d’interès social, i mitjançant una justa indemnització.

Article 5. Principi de subsidiarietat de l’activitat pública

L’Administració respectarà el principi del caràcter subsidiari de l’activitat pública respecte a la iniciativa privada.

Les administracions públiques limitaran llur activitat als serveis essencials per a la comunitat, procurant en qualsevol cas que llur gestió, quan sigui possible i no impliqui l’exercici de funcions d’autoritat, es porti a terme mitjançant fórmules de gestió indirecta.

Article 6. Principi de legalitat i potestat normativa

Article 7. Principi de jerarquia normativa

Cap norma de rang inferior no podrà, sota pena de nul·litat de ple dret, infringir les regles establertes per una norma superior.

En cap cas els jutges, els tribunals, les autoritats o els funcionaris no aplicaran disposicions generals o reglaments que transgredeixin el principi de jerarquia de les normes.

Article 8. Principis generals del dret

Hom podrà recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes escrites, o per suplir-les quan faltin.

Article 9. Principi de publicitat

Les lleis i les normes reglamentàries no obliguen mentre no s’han publicat oficialment.

Llevat que la norma no disposi altrament, la seva entrada en vigor es produeix al cap de quinze dies de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 10. Normes de caràcter general

En l’acompliment de llurs actes individuals o particulars, totes les autoritats han de respectar les normes de caràcter general, àdhuc aquelles que emanin d’autoritats inferiors.

Article 11. Dret a la jurisdicció

La jurisdicció administrativa i fiscal controlarà la subjecció al Dret en l’exercici de la potestat reglamentària per part del Consell Executiu, la subjecció al Dret en l’activitat de l’Administració pública enumerada a l’article 13 del Codi, així com la subjecció als fins que legitimen la dita activitat.

Capítol II. L’Administració pública

Article 12. Definició

L’Administració pública és el conjunt d’institucions, organismes i persones per mitjà dels quals el poder executiu general i les autoritats locals garanteixen l’execució de les normes jurídiques i el funcionament dels serveis públics.

Article 13. Composició

Constitueixen l’Administració pública:

Article 14

(derogat)

Article 15

(derogat)

Article 16. Corporacions locals

Les corporacions locals estan també constituïdes per administracions jerarquitzades i especialitzades, sota l’autoritat de llurs propis òrgans.

Aquestes administracions només resten sotmeses a les autoritats superiors pel que fa als controls establerts per la llei.

Article 17. Interès general

Les autoritats i els funcionaris vetllaran sempre per l’interès general. Els fets i les raons que motivin els actes de l’Administració han d’ésser sempre presentats de manera exacta.

Article 18. Desviació de poder

La desviació de poder, entesa com la utilització de competències administratives per a finalitats altres que aquelles que els han estat atribuïdes per l’ordenament jurídic, serà motiu de nul·litat dels actes i de responsabilitat per a autoritats i funcionaris.

Article 19. Funcionament dels serveis públics

Les autoritats i els funcionaris garantiran el funcionament continuat i regular dels serveis públics.

Article 20. Principis d’iniciativa i oportunitat

L’Administració pública està sotmesa al Dret.

Dins el marc de les competències creades per l’ordenament jurídic i de les condicions previstes per a l’exercici d’aquestes competències, l’Administració té la iniciativa de les decisions a prendre i pot apreciar l’oportunitat de la seva acció.

Article 21. Principi d’igualtat

Tothom és igual davant l’Administració pública, sense que pugui ésser establerta cap discriminació per raó de naixença, de raça, de sexe, de religió, d’opinions o de qualsevol altra consideració personal o social.

L’Administració ha de tractar tots els ciutadans amb igualtat, objectivitat, neutralitat i imparcialitat. Els serveis administratius no poden comportar cap altra remuneració que la que autoritzin les lleis i els reglaments.

Article 22. Atribució de competències

Cap autoritat administrativa ni cap funcionari no té altres poders o competències que els que li són conferits per la llei o que li són delegats de conformitat amb la llei.

Article 23. Presumpció de validesa i executorietat dels actes administratius

Els actes administratius es presumeixen vàlids i són executoris, sense perjudici dels recursos administratius o jurisdiccionals de què disposen els administrats contra les actuacions administratives que lesionin llurs drets o llurs interessos legítims.

La subjecció al dret en l’exercici de les facultats reglamentàries i en l’activitat de l’Administració serà controlada per la jurisdicció administrativa i fiscal.

Article 24. Responsabilitat disciplinària

Tot agent de l’Administració pública és responsable davant els seus superiors de l’acompliment del seu servei. Està sotmès al poder disciplinari, però només pot ésser sancionat per l’autoritat determinada per la llei, segons un procediment que garanteixi l’audiència i la defensa de l’interessat, i amb les sancions establertes per una norma jurídica preexistent.

Article 25. Accés als llocs de treball de l’Administració

La llei establirà procediments de reclutament que proporcionin a l’Administració funcionaris i agents amb totes les garanties d’aptitud i de competència.

Aquests procediments tindran igualment per objecte garantir la igualtat d’accés als càrrecs públics tenint en compte els mèrits, els títols i la capacitat de cadascú.

La Llei determinarà les condicions en què podran ésser reclutades les persones que no gaudeixin de la nacionalitat andorrana.

Article 26. Deures de diligència i reserva

Tot funcionari està obligat als deures de diligència i de reserva. Els funcionaris estan sotmesos a les mateixes lleis civils i penals que els altres ciutadans. La Llei pot tipificar delictes especials per reprimir les faltes particularment greus que presentin un lligam amb la funció.

Article 27. Principi de garantia patrimonial

L’Administració és responsable dels perjudicis patrimonials que pogués ocasionar. Aquesta responsabilitat és exigible d’acord amb allò que estableix el capítol V del present Codi.

Article 28. Conflictes d’atribucions

Els conflictes d’atribucions que oposin diversos òrgans d’una mateixa Administració han de ser resolts pel superior jeràrquic comú.

Els conflictes d’atribucions entre els ministres han de ser resolts pel cap de Govern.

Capítol III. L’acte administratiu

1. Disposicions generals

Article 29. Normes aplicables

Els actes administratius, els efectes dels quals depenguin de la manifestació de voluntat d’una autoritat, col·legial o personal, o del seu consentiment o acord, o que siguin preparatoris de contractes o d’altres actes administratius, estan sotmesos a les regles generals del present capítol.

Les lleis i els reglaments poden establir regles particulars per a certes categories d’actes o per a certs actes que no siguin contràries a les regles del present Codi.

Article 30. Ordres i instruccions

Dins el marc de l’organització administrativa jerarquitzada, els superiors poden donar ordres o instruccions de servei a llurs subordinats.

Les mesures d’ordre interior no tenen efectes directes sobre els administrats.

Si una ordre o una instrucció contenia disposicions en virtut de les quals es generessin obligacions per als administrats, aquesta disposició només seria vàlida si reunia les condicions de l’acte reglamentari corresponent.

2. Regles relatives a la competència

Article 31. Titularitat de la competència

Per a ésser vàlids, els actes administratius han d’haver estat dictats en virtut d’una competència segons dret i per una autoritat o agent que tingui regularment atribuïda aquesta competència.

Article 32. Competència i publicació

No pot dictar-se vàlidament cap acte administratiu abans que el seu autor no tingui regularment atribuïda la competència per a fer-ho. Tampoc no pot dictar-se vàlidament després de la cessació oficial de les funcions del seu autor.

Els actes que comportin atribució o cessació de competència han d’ésser publicats.

Article 33. Exercici de les competències

Tota autoritat, sense perjudici del poder discrecional de la tria de l’objecte i del moment de les seves decisions, ha d’exercir les seves competències.

La passivitat o la inacció administrativa poden ésser constitutives d’il·legalitat i generar responsabilitat administrativa.

En els supòsits en que l’autoritat administrativa no tingui prescrit cap termini per a prendre les mesures d’execució de les lleis i dels reglaments, la seva inacció no ha de prolongar-se més enllà d’un període raonable.

Article 34. Delegació de la competència

El titular d’una competència només pot delegar-ne les funcions si la norma jurídica que li atribueix la competència no en prohibeix la delegació. En cap cas són delegables les funcions sobre les competències següents:

L’acte de delegació s’ha de fer per escrit, amb caràcter exprés i signat directament pel titular de la competència delegada i no pot tenir efecte retroactiu. S’hi ha d’indicar el titular, l’objecte i la naturalesa de la delegació i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 35. Delegació de signatura i de poders administratius

Per regla general, només es produeixen delegacions de signatura. La delegació és feta a una persona nominalment designada. El delegat és habilitat per a signar els actes o per a prendre decisions en lloc del delegant. Aquest conserva el poder d’avocar els afers inclosos en la delegació. El delegant resta responsable dels actes dictats pel delegat.

Excepcionalment, i dins els casos previstos per la norma que autoritza la delegació, es poden produir delegacions de poders administratius. La delegació és feta al titular d’una funció i beneficia els titulars successius de la funció mentre no s’hi posi fi. El delegant transmet al delegat l’exercici d’algunes de les seves competències i no pot avocar afers inclosos dins el marc de la delegació. El delegat esdevé responsable dels actes per ell dictats. El delegant pot tanmateix controlar la seva acció.

El delegant pot en tot moment posar fi a les delegacions que hagi establert.

3. Forma dels actes administratius

Article 36. Actes preparatoris i omissió o irregularitats formals

Abans de prendre una decisió, poden ésser prescrits determinats actes preparatoris a fi de fornir a l’Administració elements de judici o de conferir una garantia als administrats.

Sense que aquesta enumeració sigui limitativa, els actes preparatoris poden consistir en la consulta de persones o d’organismes qualificats, investigacions, audiència dels interessats, etc.

Si aquests procediments són establerts en interès de particulars, aquests han d’ésser informats amb precisió dels dies, llocs i objecte de la consulta i han de poder presentar degudament llurs observacions.

En el cas que les formalitats prescrites hagin estat omeses o s’hagin portat a terme de forma irregular, l’acte serà anul·lat quan hom pugui pensar raonablement que la decisió hauria pogut ésser diferent si l’Administració hagués respectat aquelles formalitats.

Article 37. Reunions, assemblees i deliberacions

Les deliberacions dels òrgans col·legials han de realitzar-se en les formes prescrites per les lleis, els reglaments i els costums que en regulen l’organització i el funcionament.

Sense perjudici d’aquestes regles particulars, hauran de respectar-se les regles següents: