LegalizeInstrucció tècnica del Reglament d'aparells d'elevació referent a normes de seguretat per a aparells elevadors verticals per a persones amb mobilitat reduïda, de 24-10-96
Instrucció tècnica del Reglament d'aparells d'elevació referent a normes de seguretat per a aparells elevadors verticals per a persones amb mobilitat reduïda Index 1. Objecte i àmbit d'aplicació 2. Referències 3. Definicions 4. Disposicions generals 5. Recinte 6. Accessibilitat als òrgans 7. Protecció dels replans 8. Plataforma 9. Suspensió 10. Protecció contra la caiguda lliure, l'excés de velocitat i la deriva 11. Guiatge i topalls 12. Jocs horitzontals entre plataforma i el recinte 13. Maquinària 14. Instal.lació i equipaments elèctrics 15. Comandaments i protecció contra els defectes elèctrics 16. Cartells i instruccions de maniobra 17. Disposicions particulars per als aparells el recorregut dels quals no excedeix 1,20 m 18. Registre 19. Exàmen-assaigs-manteniment 20. Excepcions
Disposició trasitòria
Annex A
Triangle de desenclavament
Annex B
Exàmens i assaigs abans de la posada en servei Atès que els aparells elevadors verticals per a persones amb mobilitat reduïda presenten característiques particulars en utilitzar una plataforma en lloc d' una cabina d' ascensor.
Vist l'article 3 del Reglament d' aparells d' elevació de data 23 d'agost de 1995.
El Govern, fent ús de les competències reglamentàries que té institucionalment atribuïdes, ha aprovat la següent Instrucció tècnica del Reglament d' aparells d'elevació referent a normes de seguretat per a aparells elevadors verticals per a persones amb mobilitat reduïda.
Objectiu L'objectiu d'aquesta instrucció tècnica és definir les normes de seguretat relatives als aparells elevadors verticals per a persones amb mobilitat reduïda.
No tracta el conjunt de normes tècniques generals aplicables a les instal.lacions elèctriques, mecàniques o a la construcció d'edificis.
És necessari que tots els elements siguin:
correctament calculats, ben construïts des del punt de vista mecànic i elèctric, fabricats amb materials sòlids que presentin una resistència i unes qualitats apropiades i que no tinguin cap defecte;
mantinguts en bon ordre de funcionament i en bon estat. Hom vetllarà particularment per tal que els jocs indicats no siguin superats tot i el desgast.
En la mesura en què sigui possible, la norma precisa únicament les regles a les quals han de conformar-se els materials i els equipaments amb vista a la seguretat i el bon funcionament.
Quan, per a la claredat del text, es fa menció d'una realització, hom no ha de considerar-la com l'única possibilitat ja que hom pot admetre qualsevol altra solució que assoleixi el mateix resultat amb garanties de funcionament i de seguretat que, com a mínim, siguin equivalents.
Les especificacions d' aquesta instrucció convenen per a usos particulars en què no és possible o recomanable adoptar solucions tècniques convencionals (per exemple:
ascensors, andanes mòbils).
En el capítol 17 hom indica disposicions particulars aplicables als elevadors que tenen un recorregut que no excedeix 1,20 m. Les altres disposicions de la norma continuen essent aplicables a aquest tipus d'elevadors.
Objecte i àmbit d'aplicació La present instrucció concerneix els aparells elevadors verticals nous, fixos, que comporten una plataforma adaptada per tal de transportar persones amb mobilitat reduïda, dempeus o en cadira de rodes, amb o sense acompanyant i dels quals hom indica els límits d'utilització en el capítol 4.
Quant als elevadors instal.lats per a l'accés a habitatges particulars en parts inaccessibles al públic, especialment fora dels itineraris col.lectius, hom admet que no es respectin els paràgrafs 1.4 (límit de recorregut), 8.1.2 (dimensions mínimes de la plataforma) i 7.1 a) (funcionament automàtic de les portes de replà).
Referències ITRA1. Instrucció tècnica del Reglament d'aparells d'elevació referent a ascensors electromecànics, hidràulics o oleoelèctrics.
RIEBT. Reglament d' instal.lacions elèctriques de baixa tensió.
Definicions Les definicions que figuren a continuació tenen per objectiu indicar el sentit tècnic precís dels termes utilitzats en la present instrucció.
Per a la comoditat de la recerca, els termes han estat classificats per ordre alfabètic i no seguint els tipus de materials als quals s'apliquen. Això s'ha fet per tal d'evitar repeticions inútils.
Esmorteïdor: òrgan que constitueix un topall deformable en el final del recorregut i que comporta un sistema de frenada per fluid o per molla (o per un altre dispositiu similar).
Càrrega nominal: càrrega per a la qual l'aparell ha estat construït i per a la qual el proveïdor garanteix un funcionament normal.
Càrrega de ruptura mínima d'un cable: producte del quadrat del diàmetre nominal del cable (en mil.límetres quadrats) per la resistència nominal a la tracció dels fils (en newtons per mil.límetre quadrat) i per un coeficient propi al tipus de construcció del cable.
Fossa: part del recinte situada en el nivell inferior de parada al qual arriba la plataforma o més a baix.
Recinte: volum en el qual es desplacen la plataforma i el contrapès -cas que n'hi hagi-. Aquest volum està materialment delimitat pel fons de la fossa i per les parets.
Guardapeus: placa que comporta una part vertical llisa en a plom de la vora d'un llindar de replà o de plataforma i a sota d'aquest.
Guies: òrgans que garanteixen el guiatge de la plataforma (del contrapès si n'hi ha).
Limitador de velocitat: òrgan que, més enllà d'una velocitat predeterminada, comanda l'aturada de la màquina, i si és necessari, provoca l'actuació del paracaigudes.
Maquinària: conjunt dels òrgans motors que asseguren el moviment i l'aturada de la plataforma.
Mobilitat reduïda: hom entén per persona amb mobilitat reduïda, qualsevol persona amb un handicap físic o material (infants, cotxets per a infants, paquets, ...) i que no pot superar fàcilment un desnivell (escales, plans inclinats drets) pels seus propis mitjans.
Velocitat nominal: velocitat de la plataforma per a la qual l'aparell ha estat construït i per a la qual el proveïdor garanteix el seu funcionament normal.
Zona de desenclavament: zona a banda i banda del nivell de parada en la qual ha de trobar-se el sòl de la plataforma per tal que la porta d'aquest nivell pugui obrir-se.
Vàlvula de ruptura: vàlvula destinada a tancar-se automàticament quan la caiguda de la pressió en la vàlvula, causada per un augment del cabal en un sentit predeterminat d'escolament del fluid, excedeix un valor prefixat.
Disposicions generals Els aparells elevadors verticals per a persones amb mobilitat reduïda han de complir les condicions següents:
desplaçar-se entre dos nivells definitius, amb eventualment un o diversos nivells intermedis;
tenir, per als establiments de concurrència pública i per a les parts comunes dels edificis col.lectius un recorregut limitat 3,50m;
tenir una velocitat que no excedeixi els 0,15 m/s;
tenir una inclinació en relació amb la vertical que no excedeixi 15º;
tenir una càrrega nominal no inferior a 250 Kg.
4.1. Recorregut El recorregut de la plataforma no ha d'excedir 3,50 m.
Les disposicions particulars aplicables als elevadors amb un recorregut no superior a 1,20 m figuren en el capítol 17.
4.2. Coeficient de seguretat Llevat especificació contrària, el coeficient de seguretat, per a tots els elements de la instal.lació, no ha d'ésser inferior a 5.
4.3. Protecció contra les influències externes 4.3.1 Generalitats Els òrgans mecànics i elèctrics han d'estar protegits contra els efectes de les influències externes, per exemple:
introducció d'aigua i de cossos sòlids;
efecte de la humitat, la temperatura, la corrosió, la contaminació atmosfèrica, les radiacions solars, etc.;
les accions de la flora, de la fauna, les accions de vandalisme, etc.
4.3.2 Protecció Hom ha de concebre les proteccions i ha d'instal.lar l'elevador de tal manera que les influències suara esmentades no impedeixin que l'elevador funcioni amb tota seguretat i fiabilitat durant tota la durada de la seva vida.
No s'han de poder acumular floridures en el fons del recinte.
4.3.3 Grau de protecció per a una instal.lació a l'exterior Per a una utilització exterior, el grau de protecció dels equipaments elèctrics ha d'ésser conforme a les
disposicions del RIEBT.
Recinte 5.1 Tancament del recinte Els recintes han d'estar totalment tancats per un sòl, unes parets plenes (definides en el paràgraf 5.4), unes portes de replà (vegeu el capítol 7), però no necessàriament per un sostre.
5.2 Fossa 5.2.1 Si la fossa és accessible al personal de manteniment, el seu sòl ha de suportar, com a mínim, una càrrega de 150 Kg per metre quadrat.
5.2.2 Qualsevol òrgan que necessiti ésser verificat o operacions de manteniment a partir del dessota de la plataforma, ha d'ésser accessible de manera totalment segura i, cas d'ésser necessari, això pot ésser realitzat per mitjà d'un dispositiu d'immobilització definit en el paràgraf 11.5.
5.3 Reserva superior Quan la plataforma elevadora, en el nivell superior, assoleix els topalls, la distància vertical entre el sòl de la plataforma i la part més baixa dels obstacles de l'edifici situats per damunt de la plataforma ha d'ésser de, com a mínim, 2 m.
5.4 Constitució del recinte 5.4.1 Parets del recinte Cada paret ha de formar una superfície vertical contínua i estar constituïda per elements rígids i durables.
5.4.1.1 Parets que no són cara d'accés Els sortints de la paret han ésser limitats i permetre el respecte dels jocs horitzontals definits en el capítol 12. Han d'ésser aixamfranats amb un angle, de com a mínim, 75º en relació amb l'horitzontal.
5.4.1.2 Parets enfront d'un accés En complement de les prescripcions del paràgraf 5.4.1, cada paret ha de formar una superfície llisa.
Els sortints de la paret no han de superar 5 mm i els sortints de més de 2 mm han d'estar aixamfranats amb un angle de, com a mínim, 75º en relació amb l'horitzontal.
5.4.2 Resistència 5.4.2.1 A excepció de la cara o de les cares de servei, les parets del recinte, quan compleixen la finalitat de barana o protecció han de complir les disposicions de qualsevol país de la Unió Europea en matèria de construcció i assaig de materials per a baranes.
5.4.2.2 En tota l'alçada de la cara o de les cares de servei, les parets han d'ésser conformes a les
disposicions especificades en l' article anterior.
5.4.2.3 Les parets del recinte han de poder resistir, sense deformació permanent, un esforç de 1000 N aplicat perpendicularment, en qualsevol lloc, en una superfície de 5 cm (de secció rodona o quadrada).
Amb un esforç de 300 N, la deformació elàstica no ha de superar 10 mm.
5.4.2.4 L'estructura del recinte ha de poder suportar, com a mínim, les càrregues a les quals pot estar sotmesa:
en el decurs del funcionament normal;
en el decurs d'una actuació del paracaigudes.
5.4.3 Alçada del recinte El recinte ha de prolongar-se en una alçada de, com a mínim, 1 m per damunt del sòl del replà superior.
5.4.4 Parets en vidre Sempre que s'utilitzi vidre ha d'ésser vidre de seguretat conforme a les especificacions de les normes de qualsevol país de la Unió Europea, a més ha de complir les especificacions següents:
Si la dimensió més petita del plafó és, com a molt, igual a 1 m, el gruix del vidre ha d'ésser de, com a mínim, 8 mm;
si la dimensió més petita del plafó és superior a 1 m, el gruix del vidre ha d'ésser de, com a mínim, 10 mm;
el vidre ha d'ésser laminat o armat.
5.5 Accés al recinte 5.5.1 Els accessos al recinte han de disposar de portes (vegeu el capítol 7).
5.5.2 L'alçada lliure dels accessos no ha d'ésser inferior a 2 m.
5.5.3 L'amplada del pas lliure dels accessos no ha d'ésser inferior a 0,80 m.
Accessibilitat als òrgans 6.1 La maquinària i els seus equipaments han d'ésser inaccessibles als usuaris.
6.2 La maquinària i els seus equipaments i els òrgans situats en el recinte, han d'ésser accessibles, amb total seguretat, per al control i el manteniment.
El dispositiu de maniobra de socors ha d'ésser accessible sigui quina sigui la posició de la plataforma.
Aquest dispositiu ha d'ésser maniobrat des de l'exterior del recinte. No obstant això, per als aparells el recorregut dels quals no excedeixi 1,80 m, hom admet que es pugui maniobrar des de la plataforma.
6.3 La maquinària i els seus equipaments han de trobar-se en els emplaçaments que els estan especialment destinats, l'accés dels quals ha de fer-se per una porta de servei que disposi d'un pany amb clau, que es pugui obrir de l'interior sense clau.
No obstant això, hom admet que la maquinària i els equipaments siguin col.locats en el recinte quan estan integrats en l'aparell (cas dels elevadors d'arbre de cargol o de cremallera).
6.4 Hom ha d'instal.lar un sòcol de presa de corrent a proximitat immediata de l'elevador per a les operacions de control i de manteniment.
Protecció dels replans 7.1 Disposicions generals Les obertures que donen accés a la plataforma han de disposar de portes de replà plenes que:
es tanquin i s'obrin automàticament;
o bé s'obrin vers l'exterior únicament, o bé siguin del tipus corredisses;
estiguin en posició normalment tancada.
A més, les portes necessiten per a l'obertura un esforç manual que no ha de superar 40 N.
La velocitat i la pressió de les portes ha d'estar limitada llevat que s'evitin els riscos de xoc durant el moviment de les portes per un dispositiu apropiat.
El polsador per comandar l'ascensor ha d'estar situat fora de la zona que recorren els batents en desplaçar-se sobre el replà.
7.2 Resistència de les portes de replà Les portes de replà, amb llur dispositiu d'enclavament han de poder suportar, en posició enclavada, una força de 1 000 N, aplicada perpendicularment al plafó en qualsevol punt o cara en una superfície de 5 cm2 (de secció rodona o quadrada), sense deformació permanent.
Sota un esforç de 300 N, la deformació elàstica no ha de superar 10 mm. Després d'aquests assaigs la porta ha de funcionar normalment.
7.3 Alçada de les portes de replà 7.3.1 Al nivell de base L'alçada de la porta de replà del nivell de base ha d'ésser, com a mínim, igual al recorregut, augmentat de l'alçada de la porta de replà del nivell superior. No obstant això, aquest valor pot estar limitat a 2 m.
7.3.2 A nivell superior L'alçada ha d'ésser de com a mínim 1 m (vegeu la figura 1).
7.4 Constitució de les portes de replà 7.4.1 Superfície interior La cara interna de les portes de replà ha de formar una superfície llisa, contínua, constituïda d'elements rígids duradors.
Els sortints de la cara interior de la porta no han de superar 5 mm i els sortints de més de 2 mm han d'estar aixamfranats amb un angle de, com a mínim, 75º en relació amb l'horitzontal.
7.4.2 Alineació La cara interna de les portes de replà ha de formar un pla vertical ininterromput amb la cara interior del recinte, segons el joc de funcionament. És necessària una alineació davant el llindar de la plataforma.
7.5 Amplada de pas L'amplada del pas lliure de les portes de replà ha complir les disposicions del paràgraf 5.5.3 (vegeu les figures 3 i 4) 7.6 Jocs Les obertures situades per damunt, per de sota, al llarg de o entre les portes de replà, no han de superar 10 mm, si no hi ha revestiment, en tot el recorregut i l'excés de recorregut de la plataforma.
7.7 Guies de les portes Els canvis de nivell han d'ésser evitats en la mesura en què això sigui possible. En cap cas no han d'excedir 20 mm.
Les portes de replà han d'ésser concebudes de tal forma que s'evitin, en el decurs de llur funcionament normal, els encallaments, descarrilaments o superaments en les extremitats de llur recorregut.
7.8 Llindars Els accessos han d'estar equipats d'un llindar, o d'una rampa, amb resistència suficient per resistir el pas de les càrregues sobre la plataforma.
7.9 Rampes d'accés Si el nivell del llindar del replà corresponent al nivell de parada es troba a més de 20 mm de la superfície de circulació s'ha d'instal.lar una rampa que sigui conforme a la reglamentació relativa a l'edifici en qüestió.
7.10 Protecció durant el funcionament de les portes de replà L'esforç necessari per impedir el tancament de la porta no ha de superar 150 N.
7.11 Enclavament i control de tancament de les portes de replà 7.11.1 Protecció contra els riscos de caiguda 7.11.1.1 En funcionament normal, no ha d'ésser possible obrir una porta de replà (o qualsevol dels batents, si la porta en té més d'un), llevat que la plataforma s'hagi aturat o estigui a punt d'aturar-se en la zona de desenclavament d'aquesta porta.
7.11.1.2 La zona de desenclavament ha d'ésser, com a màxim, de 0,05 m a banda i banda del nivell corresponent.
7.11.2 Protecció contra el cisallament 7.11.2.1 En servei normal, no ha d'ésser possible fer funcionar l'elevador o mantenir-lo en funcionament si una porta de replà (o un dels batents, si la porta en té més d'un) està oberta.
7.11.2.2 Cas particular Hom admet el desplaçament de la plataforma amb la porta de replà oberta en la zona de desenclavament per tal de permetre l'isoanivellament al nivell de servei corresponent, a condició que es respectin les prescripcions del paràgraf 15.3.
7.11.3 Enclavament Les portes de replà han d'estar equipades d'un dispositiu d'enclavament que compleixi les exigències següents:
7.11.3.1 El dispositiu ha d'estar protegit contra les manipulacions abusives.
Els dispositius d'enclavament han d'estar concebuts i instal.lats de tal manera que siguin inaccessibles als usuaris i als passatgers.
7.11.3.2 L'enclavament efectiu de la porta de replà en la seva posició de tancament ha de precedir el desplaçament de la plataforma.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.