LegalizeReglament general del notariat, de 20-2-98
Reglament general del notariat Vista la Llei del notariat, de data 28 de novembre de 1996;
Atès que les disposicions finals primera i segona de la Llei del notariat faculten el Govern a establir els mecanismes de funcionament de l'Arxiu General de Protocols i del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat;
Atès que la disposició final quarta de la Llei del notariat faculta el Govern per aprovar el model uniforme de segell notarial;
Atès que la disposició final cinquena de la Llei del notariat faculta el Govern per desenvolupar reglamentàriament altres disposicions;
El Govern, a proposta del Ministeri d'Interior, per acord de data 20 de febrer de 1998, aprova el Reglament general del notariat.
Secció 1. Els notaris i la funció notarial
Article 1
Exercici de la funció notarial 1. El notari té autoritat per donar fe dels contractes i els actes extrajudicials, i gaudeix de plena autonomia i independència en l'exercici de les seves funcions de conformitat amb els articles 1 i 2 de la Llei del notariat. El Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia efectua almenys una inspecció anyal, prop de cada notaria, per verificar l'aplicació correcta de la Llei.
El Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia registra la firma i el signe dels notaris, i té cura de la inspecció de l'Arxiu General de Protocols i del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat.
Article 2
Dret a la lliure elecció del notari 1. A fi de garantir el dret a la lliure elecció del notari, es prohibeixen les associacions professionals entre notaris, així com la presència de dos o més notaris en un mateix immoble. Tampoc no es permet l'associació d'un notari amb qualsevol altre professional liberal o de l'àmbit mercantil.
En cessar un notari, cap altre notari no pot ocupar les seves dependències professionals, ni ocuparne d'altres dins del mateix immoble fins que hagi transcorregut un període de cinc anys.
El notari s'absté de qualsevol tipus de publicitat professional.
En els actes que s'hagin d'atorgar entre diverses persones, l'elecció del notari correspon, en defecte de pacte exprés, a aquella que hagi de satisfer els honoraris notarials o la major part d'aquests honoraris.
No obstant això, l'elecció pertoca sempre al comprador o prestatari, segons el cas, en els contractes de compravenda o de préstec hipotecari.
Article 3
Obligació de conservació i salvaguarda dels instruments públics Els notaris han de vetllar per la perennitat i la bona conservació dels instruments públics que custodien. En aquest sentit, són responsables civilment i disciplinària de l'estat de conservació i de la salvaguarda dels protocols.
Article 4
Reclutament 1. El reclutament de notaris es fa mitjançant concurs oposició. L'edicte de la convocatòria ha d'expressar, almenys:
El nombre de places que es convoquen.
Les dates i l'indret on tindran lloc les proves.
Les condicions i els requisits que han de reunir els aspirants.
La relació de les proves que s'han de superar.
La composició del tribunal qualificador.
Les proves del concurs oposició no poden tenir lloc fins al cap d'un mes, almenys, de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial.
Article 5
Tribunal qualificador En nomenar els tres membres designats pel Govern, aquests han de fer constar en llur acceptació que no estan compresos en cap dels supòsits d'incompatibilitat que estableix l'article 18.3 de la Llei del notariat.
El Tribunal no pot actuar sense la presència, almenys, de quatre dels seus membres.
Article 6
Règim del concurs oposició 1. El concurs oposició es compon de proves escrites i orals que proposa el tribunal qualificador. La qualificació donada a cadascuna de les proves és el resultat de la mitjana dels punts atorgats pels membres del tribunal. La qualificació general, que té una puntuació màxima de 100 punts, és l'addició dels punts obtinguts en totes les proves.
La qualificació general per sota del cinquanta-u per cent és eliminatòria.
Els opositors tenen dret a consultar llurs proves corregides.
Article 7
Pràctica de les proves i convocatòria a l'acte de jurament o promesa El tribunal qualificador redacta i signa l'acta de la pràctica de les proves amb els seus resultats i la remet al Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia. D'acord amb els resultats de les proves el Govern nomena els notaris i en fa la publicació al Butlletí Oficial. Després de la publicació, el Govern convoca els nomenats a l'acte de jurament o promesa.
Article 8
Obertura de despatx El notari ha d'obrir despatx i prestar els seus oficis al públic en un termini màxim de tres mesos, comptat a partir de la data de prestació de jurament o promesa davant del cap de Govern.
Article 9
Estat de conservació dels protocols Quan un notari rep la custòdia dels protocols d'un predecessor que ha cessat, dins dels tres mesos següents a la recepció ha d'informar el Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia i la Cambra de Notaris de l'estat de conservació dels protocols dels quals s'ha fet càrrec i de llur adequació als requisits establerts per les disposicions vigents. El notari successor és responsable de les eventuals deficiències que al seu dia puguin aparèixer en cas que no les hagués fet constar en el seu informe.
Article 10
Cessació en el càrrec 1. Els notaris cessen en el seu càrrec:
Per renúncia.
Per sentència ferma que els condemni, a títol principal o accessori, a la inhabilitació per al càrrec de notari.
Per suspensió o separació del càrrec, com a sanció per una falta molt greu imposada en el corresponent expedient disciplinari per la Cambra de Notaris.
Per incórrer en alguna causa d'incompatibilitat, d'incapacitat o d'impossibilitat declarada per resolució de la Cambra de Notaris o sentència judicial ferma.
Per jubilació en assolir l'edat de seixanta-cinc anys.
Per defunció.
Els notaris cessen per renúncia quan l'interessat ho manifesti expressament al Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia i al president de la Cambra de Notaris, i també per cessació injustificada de les seves funcions durant un termini superior als tres mesos. En aquest darrer cas, la notificació de la constatació de renúncia es fa a l'interessat per mitjà de resolució motivada del Ministeri, amb tramesa de còpia a la Cambra de Notaris.
La Cambra de Notaris notifica al Ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les resolucions adoptades d'acord amb els punts c) i d) de l'apartat primer del present article.
Els drets i les obligacions del notari no cessen mentre no li hagi estat admesa o declarada la renúncia.
Article 11
Intervenció judicial en cas de defunció i control d'índex 1. En cas de defunció d'un notari, el batlle de guàrdia disposa el precinte dels protocols de la notaria fins que la Cambra de Notaris no designi un dels seus membres per fer-se'n càrrec provisionalment dins el termini de tres dies naturals. En la diligència de precinte el batlle hi fa constar el nombre d'instruments públics autoritzats fins en aquell moment. Tan aviat com la Cambra de Notaris hagi designat el notari suplent, el batlle lleva el precinte.
Durant la primera setmana de cada mes, el notari presenta al batlle president un índex, en doble exemplar, dels instruments autoritzats durant el mes anterior, en el qual figura el número de protocol, la data, el nom i els cognoms de les parts atorgants, l'objecte de l'acte o contracte i el nombre de folis. El batlle segella i visa els índexs. Un exemplar queda en poder del notari i l'altra el diposita a l'arxiu de la Cambra de Notaris.
Article 12
Coadjuvació en la recaptació de càrregues tributàries Els notaris han de coadjuvar, sense percebre remuneració, a les operacions de recaptació de càrregues de caràcter tributari que siguin imposades sobre actes jurídics documentats, en els termes i condicions que ho estableixin les respectives lleis en la matèria.
Secció 2. Arxiu General de Protocols
Article 13
Arxiu General de Protocols Es crea l'Arxiu General de Protocols a càrrec de la Cambra de Notaris. Els notaris hi tenen accés a l'efecte de poder extreure'n còpies. Per via informàtica tenen connexió amb el fitxer dels protocols.
Article 14
Contingut de l'Arxiu L'Arxiu General de Protocols es compon dels protocols provinents de notaries suprimides i dels protocols que daten de més de vint-i-cinc anys. Els testaments de més de vint-i-cinc anys que no hagin estat encara oberts, s'incorporen a l'Arxiu General de Protocols immediatament després de llur obertura.
Els notaris poden sol.licitar autorització de la Cambra de Notaris per dipositar part del seu protocol als locals de l'Arxiu, sempre que la capacitat i altres circumstàncies d'aquest ho permetin.
Article 15
Protocols i fitxer 1. A l'Arxiu General de Protocols hi ha una relació dels notaris els protocols dels quals hi són dipositats. S'hi expressa el nombre, els folis de cada volum, el notari que els ha autoritzat i els anys a que corresponen.
El fitxer conté la relació de tots els seus documents i cada fitxa el nom del notari autoritzant, els atorgants, els tipus d'acte, la data, el número de protocol i de folis dels que es composa cada instrument.
Article 16
Incorporació de protocols a l'Arxiu 1. Durant el mes de gener de cada any, els notaris que ja tinguin vint-i-cinc anys d'exercici, o bé que hagin rebut protocols d'un notari predecessor, lliuren a l'Arxiu General de Protocols tots aquells que tinguin en el seu poder i que hi hagin de ser dipositats pel transcurs de vint-i-cinc anys. Si no en tenen, remeten una certificació en aquest sentit.
Del lliurament de protocols a l'Arxiu General s'estén una acta que expressa el nombre de protocols, números dels folis i les dates, signada pel notari lliurador i el president de la Cambra. Aquesta acta queda a l'arxiu de la Cambra.
Article 17
Manteniment de l'Arxiu Les despeses ocasionades per la gestió i el manteniment de l'Arxiu General de Protocols van a càrrec de la Cambra de Notaris, la qual en determina el finançament.
Secció 3. Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat
Article 18
Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat Es crea el Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat a càrrec de la Cambra de Notaris. Els notaris hi tenen accés per via informàtica.
Article 19
Inscripcions al Registre Al Registre Central de Disposicions de Darrera voluntat, s'hi inscriuen obligatòriament i com a màxim el dia hàbil següent al seu atorgament:
Els testaments i els codicils oberts autoritzats pel notari.
Els testaments i els codicils atorgats davant els rectors de les parròquies.
Els testaments tancats lliurats al notari, amb indicació del lloc, la data i l'hora de l'entrega i les altres circumstàncies personals expressades en l'article següent.
Les disposicions successòries contingudes en capítols matrimonials.
Les donacions mortis causa i, en general, tots els actes relatius a l'expressió o la modificació de darreres voluntats autoritzats pel notari o el rector de les parròquies pel que fa als testaments.
Article 20
Procediment d'inscripció fet pels notaris El Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat es materialitza en suports i procediments informàtics.
Respecte de cadascun dels atorgants, s'hi expressa: nom i cognoms, domicili, nacionalitat, número de passaport o document d'identitat, estat civil i règim matrimonial, si escau, nom i cognoms del cònjuge, si és casat, i nom dels pares. S'hi fa constar també el nom i els cognoms del notari o el rector que hagi autoritzat l'acte, el tipus d'acte, el lloc, la data i l'hora.
Article 21
Procediment d'inscripció fet pels rectors de les parròquies 1. Els rectors de les parròquies davant dels quals s'hagin atorgat o lliurat disposicions de darrera voluntat, adrecen al president de la Cambra, en el termini màxim de cinc dies hàbils comptats a partir del dia de l'atorgament o del lliurament, un ofici en el qual es consignen les dades determinades a l'article precedent.
El president de la Cambra acusa recepció de la comunicació al rector expedidor i procedeix a la inscripció al Registre Central.
Article 22
Certificacions del Registre El notari només pot expedir certificacions del que resulti del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat en els casos següents:
Quan la petició sigui formulada per l'autoritat judicial.
Quan la petició sigui formulada pels mateixos atorgants, personalment o per mitjà d'un mandatari amb poder especial per a aquest acte i autoritzat per notari.
Quan la petició sigui d'una persona, degudament identificada a efectes d'interès legítim, que acrediti mitjançant certificat oficial la defunció d'aquella de qui vulgui conèixer si consta inscrit algun acte de darrera voluntat.
Article 23
Declaracions de successió abintestat En sol.licitar una declaració judicial de successió abintestat cal adjuntar una certificació del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat relativa a les eventuals inscripcions o a la seva carència. No obstant això, aquesta certificació no és necessària si es tracta de persones menors de catorze anys o mortes abans del 30 de juny de 1998.
Article 24
Manteniment del Registre Les despeses ocasionades per la gestió i el manteniment del Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat van a càrrec de la Cambra de Notaris, la qual en determina el finançament.
Secció 4. Instruments públics
Article 25
Classes d'instruments i contingut 1. Són instruments públics: les escriptures, les actes i els testimoniatges autoritzats per notari. Les escriptures i les actes notarials són instruments públics tant en original com en còpia autèntica. La còpia simple, que no dóna fe del seu contingut, és lliurada als interessats només a efectes d'informació.
El contingut propi dels instruments públics són les declaracions de voluntat, els actes jurídics que comporten prestació de consentiment, els contractes de tota mena i la constatació de fets.
Article 26
Forma material dels instruments 1. Els instruments públics es poden escriure a mà, a màquina o amb qualsevol altre mitjà de reproducció que asseguri la indelebilitat.
Les escriptures reserven, al costat esquerre de les planes senar i al costat dret de les planes parells, un marge d'una quarta part de l'amplada del paper, que ha de ser de 29,6 centímetres de llargada i de 21 centímetres d'amplada (DIN A4). Al costat contrari i a les parts superior i inferior del full es guarda un marge aproximat equivalent a 1/8 de l'amplada de paper.
Article 27
Esmena d'errors materials 1. Els errors materials que pateixin els documents notarials, en vida dels atorgants, poden ser esmenats pel mateix notari autoritzant.
L'esmena pot fer-la per diligència a la mateixa escriptura matriu o mitjançant acta en la qual indiqui l'error, la seva causa i la declaració que l'esmena.
Per poder realitzar qualsevol altra esmena i amb caràcter general, es requereix obligatòriament el consentiment dels atorgants o bé una resolució judicial ferma.
Article 28
Redacció de les escriptures Les escriptures públiques es redacten de manera que quedin perfectament diferenciades: la compareixença, l'exposició, les estipulacions, l'atorgament i l'autorització.
Article 29
La compareixença 1. En l'apartat de la compareixença de tota escriptura s'ha d'indicar:
la localitat on s'atorga el dia, el mes i l'any de l'atorgament, així com l'hora quan es tracti de testaments o codicils, quan una
disposició legal ho imposi o quan les parts així ho
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.