Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

Reglament d’aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà Exposició de motius El present Reglament té per objecte el desenvolupament de la Decisió 2/1999, de data 22 de desembre, del Comitè Mixt CE-Andorra, relativa a les disposicions d’aplicació del Protocol sobre qüestions veterinàries, firmat a Brussel·les el 15 de maig de 1997, aprovat pel Consell General el 13 de novembre de 1997 i que va entrar en vigor l’1 de març de 1998, complementari de l’Acord en forma de bescanvi de notes entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d’Andorra, signat a Luxemburg el 28 de juny de 1990.

Atès que el marc normatiu que regula el sistema actual de la Unió Europea suposa per al Principat un gran esforç no només de modernització en la regulació dels sectors corresponents, sinó també de les mateixes estructures administratives tant de supervisió i control com d’ajuda als ciutadans i operadors econòmics del territori nacional, la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra articula en diverses fases l’aplicació del Protocol sobre qüestions veterinàries, de manera que l’adhesió a l’anomenat espai veterinari comunitari es vagi creant progressivament i sense la convulsió que suposaria l’adaptació global i instantània per a tots els moviments d’animals vius i els productes d’origen animal.

El Principat, però, no s’incorpora totalment a l’espai veterinari comunitari i no té l’estatus de país observador en el si del Comitè Veterinari Permanent de la Comissió Europea; per això, pot i ha de mantenir la seva plena sobirania de control de l’entrada de partides d’animals vius i/o d’aliments que, en el cas de suposar un risc per a la salut pública o animal, puguin ser sotmeses a les mesures cautelars de salvaguarda que es creguin convenients.

Amb aquest Reglament es liberalitzen recíprocament els controls veterinaris dels intercanvis d’animals vius de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i d’èquids, i dels productes d’origen animal que se’n deriven, i d’aquesta manera el Principat s’integra progressivament a l’espai veterinari comunitari per aconseguir la lliure circulació d’aquestes mercaderies entre ambdós territoris.

Alhora es crea un nou marc normatiu apropiat per possibilitar la creació d’activitats de producció i transformació d’animals i productes d’origen animal, de forma que puguin no només abastar el mercat nacional, sinó també exportar cap a tot el territori comunitari o cap a altres països, i per garantir les mesures necessàries per protegir la salut pública i la salut animal.

Altrament, també es regulen les importacions d’animals vius i productes d’origen animal procedents de països no comunitaris, se’n delega el control als punts d’inspecció fronterers dels estats membres, i així es permet als operadors nacionals realitzar operacions comercials internacionals amb garanties equivalents en matèria de protecció de la salut pública i de la salut animal.

El present Reglament ha d’entendre’s com un desenvolupament dels instruments internacionals anteriorment mencionats i també del Conveni internacional per a la creació a París d’una Oficina Internacional per a les Epizoòties (OIE) a la qual el Principat s’adherí el 3 de gener de 1997, i de l’Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per al trasllat i la gestió de residus, de 27 de gener del 2000; el Reglament també desplega la Llei general de sanitat, de 20 de març de 1989, particularment el seu títol V, sobre la programació en matèria d’higiene i de salut pública, i concretament el capítol quart, que regula la sanitat veterinària, així com la normativa vigent en matèria d’agricultura i ramaderia, les quals ofereixen cobertura legal establerta amb els acords amb la Unió Europea, sense perjudici dels preceptes prescrits en la Llei del Codi de l’Administració, de 13 de juliol de 1987, i els que siguin aplicables directament de la Constitució del Principat d’Andorra.

Així doncs, a l’entrada en vigor del present Reglament, s’han de regular els sistemes de control als quals s’han d’ajustar tots els productes transformats i comercialitzats d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i d’èquids, de manera que puguin sortir lliurement del territori nacional els animals i els productes d’origen animal de les espècies mencionades, les llistes de les quals s’inclouen expressament en l’annex de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra.

Tot i això, no té cobertura legal suficient per a la transposició de la Directriu 85/73/CEE sobre les taxes per al finançament de la prestació dels serveis oficials de control als operadors, per la qual cosa el desenvolupament del punt 4 de l’article 2 de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, queda pendent de l’aprovació del Projecte de llei corresponent, d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari, de 19 de desembre de 1996, i la Constitució del Principat d’Andorra.

En la transposició de la normativa comunitària en matèria veterinària i atesos els nombrosos textos existents, s’ha optat per reunir en un sol text, a manera de Codi, la totalitat de la legislació aplicable per facilitar-ne la recerca als ciutadans i als operadors:

? El títol I del Reglament conté els principis generals, i en particular els inclosos en l’article 1 de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra;

? El títol II conté els mecanismes aplicables a les importacions d’animals vius i productes d’origen animal procedents de països tercers, conforme als principis establerts en el punt 2 de l’article 3 de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra;

? El títol III fa referència als controls dels intercanvis d’animals vius i productes d’origen animal entre els estats membres i el Principat d’Andorra, i en particular conté la transposició de les Directrius 90/425/CEE i 89/662/CEE. Alhora, l’article 12 bis permetrà al Principat comptar amb una xarxa d’agents certificadors tenint en compte el preceptes establerts en la Directriu 96/93/CE. També s’inclouen en aquest títol les normes referents als moviments temporals transfronterers d’animals de les espècies esmentades més amunt, per donar cobertura legal a la transhumància;

? El títol IV fa referència a l’assistència mútua entre la Comissió Europea, les autoritats competents dels estats membres i les autoritats competents del Principat d’Andorra, i integra el Principat a la xarxa informatitzada d’enllaç entre les autoritats veterinàries establerta en la Directriu 89/608/CEE (sistema ANIMO) i al sistema de notificació de les malalties animals (ADNS) establert per la Directriu 82/894/CEE;

? El títol V, relatiu al control de les hormones i residus d’altres substàncies en animals vius i productes d’origen animal, transposa les Directrius 96/22/CE i 96/23/CE;

? El títol VI es refereix a la identificació, el registre i el marcatge dels animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i d’èquids, i incorpora al nostre ordenament el Reglament CE 820/97 i la Directriu 92/102/CE;

? El títol VII fa referència als intercanvis d’animals de les espècies bovina i porcina, i incorpora la Directriu 64/432/CEE;

? El títol VIII fa referència als intercanvis d’animals de les espècies ovina i cabruna, i transposa la Directriu 91/68/CEE;

? El títol IX fa referència als intercanvis d’animals de l’espècie equina, i inclou les Directrius 90/426/CEE i 90/427/CEE;

? El títol X fa referència a les condicions de producció i comercialització per intercanviar carn fresca, carn picada, preparats a base de carns, productes carnis i altres productes de les espècies abans esmentades, i transposa les Directrius 64/433/CEE, 72/461/CEE, 77/99/CEE, 80/215/CEE, 92/118/CEE i 94/65/CEE;

? El títol XI fa una menció del règim de taxes a la inspecció esmentat, que queda pendent d’aprovació de la llei corresponent pel Consell General i que posteriorment podrà contenir el desenvolupament reglamentari d’aquells aspectes que no estiguin sotmesos a una reserva de llei;

? Finalment, hi ha dues disposicions addicionals; la primera regula la composició del Subgrup Veterinari creat en virtut de l’article 2 del Protocol sobre qüestions veterinàries, i la segona fa referència a la creació dels mecanismes necessaris per facilitar la informació de la legislació aplicable als ciutadans i als operadors del territori nacional;

Tots els textos comunitaris que s’incorporen, mitjançant el present Reglament, a l’ordenament jurídic andorrà, fan referència als textos originals i a totes les modificacions vigents fins a la data actual.

D’acord amb aquesta exposició, el Govern, en la sessió de 7 de juny del 2000, ha aprovat el Reglament següent.

Títol I- Objecte i àmbit d’aplicació

Article 1

1- El present Reglament té per objecte desenvolupar el Protocol sobre qüestions veterinàries aprovat pel Consell General en la seva sessió de 13 de novembre de 1997, complementari de l’Acord en forma de bescanvi de notes entre la Comunitat Europea i el Principat d’Andorra de 28 de juny de 1990.

2- L’establert en el present Reglament s’entén sense perjudici de l’aplicació de les normes en matèria duanera, alienes al Protocol citat, sobre qüestions veterinàries.

3- Quan en el present Reglament, de conformitat amb l’habilitació establerta en l’apartat j) de l’article 54 de la Llei general de sanitat de 20/03/89, es facin remissions a la legislació comunitària s’ha de tenir en compte, a més, l’establert en la disposició final segona.

4- Quan es faci referència en el present Reglament als sistemes de tractament de residus d’animals i productes d’origen animal s’ha d’entendre que són fetes amb l’acord de trasllat de residus entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra, signat en data 27 de gener del 2000, així com a la resta de legislació vigent al Principat en matèria de tractament de residus.

Article 2

1- Als efectes de les importacions, el Principat d’Andorra accepta les importacions d’animals vius i productes alimentaris d’origen animal, originaris de la Comunitat Europea, sempre que compleixin les condicions que regulen els intercanvis, segons l’establert en el títol III del present Reglament.

2- El Principat d’Andorra aplica a les importacions d’animals vius i productes alimentaris d’origen animal procedents de països tercers les normes establertes en el títol II del present Reglament.

3- Sense perjudici d’una ampliació posterior, mitjançant modificació expressa del text, el Principat d’Andorra aplica el present Reglament al seu tràfic intern, així com als intercanvis amb la Comunitat Europea i les exportacions cap a països tercers d’animals vius de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i equina, així com els productes alimentaris d’origen animal obtinguts d’aquestes espècies, segons l’establert per la Decisió 2/99 de la Comunitat Europea-Principat d’Andorra, de 22 de desembre de 1999.

Article 3

1- A efectes del previst en els apartats 1 i 2 de l’article 2, s’entén per animals vius i els seus productes els animals vius de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna, solípeds domèstics (èquids), semen de boví, semen de porcí, embrions de boví, les espècies aviars domèstiques i silvestres, els conills i les espècies de caça de cria, les espècies de caça silvestre, les espècies d’apicultura, els peixos i els animals d’aquacultura (els ous per incubar, els fems, els cuiros, les pells i la llana i els aliments per a animals i els pinsos elaborats a base de productes d’origen animal i altres animals o productes tal com es defineixen en la normativa comunitària.

2- Als efectes del previst en els apartats 1 i 2 de l’article 2, s’entén per productes alimentaris d’origen animal destinats al consum humà, la carn, els productes a base de carn, la carn picada i a trossos i els preparats alimentaris de les espècies bovina, ovina, cabruna, porcina, solípeds domèstics (èquids); la carn, els productes a base de carn, la carn picada i a trossos i els preparats alimentaris de les espècies aviars domèstiques i silvestres, dels conills i les espècies de caça de cria i de les espècies de caça silvestre, la llet i els productes lactis, els ous i els ovoproductes, el peix, els productes de la pesca i de l’acuacultura, els greixos d’origen animal destinats al consum humà, les tripes, la sang, els productes sanguinis i els ossos dels animals de renda, la mel i productes apícoles, els cargols destinats al consum humà, la carn de rèptils destinada al consum humà, i altres productes i preparats alimentaris tal com es defineixen en la normativa comunitària.

3- A efectes del previst en l’apartat 3 de l’article 2, s’apliquen les definicions que es preveuen en el títols II a XII del present Reglament.

4- Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de present Reglament els moviments d’animals de companyia, sense caràcter comercial i sempre que vagin acompanyats d’una persona física que en sigui responsable durant els moviments.

Article 4

A efectes del present Reglament, i excepte que en un títol o capítol determinat hi figuri una definició diferent, que en tot cas serà aplicable per a aquell títol o capítol, i amb excepció que del seu tenor o de la sistemàtica del Reglament es dedueixi clarament el contrari, s’entén per:

Títol II- Control veterinari de les importacions i les exportacions d’animals

vius i productes d’origen animal procedents i/o destinats a països tercers

Article 5

1- El Principat d’Andorra aplica a les importacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, procedents de països tercers, les condicions generals previstes en la legislació comunitària. Si és necessari les autoritats competents sol·licitaran les informacions pertinents a les autoritats competents dels estats membres o eventualment a la Comissió Europea.

2- Sense perjudici del que es disposa en el títol i/o capítols del present Reglament relatius al control de malalties, epizoòties, o zoonosis, el Principat d’Andorra no ha de realitzar inspeccions ni controls sanitaris veterinaris fronterers als animals vius, ni als productes d’origen animal importats de països tercers que hagin estat objecte d’inspecció fronterera per un estat membre.

3- El Principat d’Andorra, mitjançant els mecanismes que es preveuen en aquest Reglament i dels mecanismes que aprovi el Subgrup Veterinari, ha de realitzar les actuacions que estimi pertinents per tal de garantir que els animals vius i els productes d’origen animal a què es refereixen els apartats 1 i 2 de l’article 3 compleixin la normativa comunitària quan la seva destinació sigui el territori del Principat d’Andorra.

4- Quan conforme al que disposa l’apartat 3 de l’article 2 els animals vius o els seus productes es destinin directament des del Principat d’Andorra a països tercers, el Principat d’Andorra hi ha d’aplicar les mateixes normes i dur a terme els mateixos controls que si es destinen a un estat membre, amb l’excepció que el present Reglament, o la legislació comunitària futura, degudament transposada a l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra, estableixi altres normes específicament aprovades per regular l’exportació d’animals vius i productes d’origen animal a països tercers.

5- En aplicació de l’apartat 2 de l’article 3 de la Decisió 2/99 del Comitè Mixt, l’autoritat competent delega el control de les importacions de productes d’origen animal, segons el que s’estableix en l’apartat 2 de l’article 3, als punts d’inspecció fronterers dels estats membres de la Unió Europea situats als ports, aeroports i punts fronterers amb els països tercers, on s’adopten les mesures següents:

Títol III- Control veterinari dels intercanvis d’animals vius i productes

d’origen animal

Capítol I. Control veterinari dels intercanvis d’animals vius i el seus productes

Article 6

1- Les normes del present capítol, mentre no es procedeixi a l’ampliació prevista en l’apartat 3 de l’article 2, s’han d’aplicar:

En el present capítol les referències a l’autoritat competent s’entendran fetes al ministeri encarregat de l’agricultura i a tota aquella autoritat a qui s’hagi delegat expressament aquesta competència.

2- Els animals i els productes descrits en l’apartat anterior es poden destinar a intercanvis sempre que es controlin en l’origen i es compleixin les condicions següents:

En el certificat o document d’acompanyament previst en l’apartat d) s’ha de fer constar la conformitat de les explotacions, centres o organismes amb els requisits que es preveuen en aquest punt.

3- A més, els animals vius i els seus productes no poden:

4- Sense perjudici de les comeses de control regulades pel present Reglament, l’autoritat competent ha de procedir a un control de les explotacions, fires, mercats o centres de reagrupació autoritzats, dels centres i organismes, per assegurar-se que els animals vius i els seus productes destinats a intercanvis compleixen els requisits legals i, en particular, les condicions d’identificació previstes en els paràgrafs c) i d) de l’apartat 2. Quan existeixin sospites fundades que no es respecten els requisits de la legislació, l’autoritat competent ha de procedir a les verificacions pertinents, que poden anar fins a la intervenció de l’explotació, del centre o de l’organisme del qual es tracti.

Article 7

1- L’autoritat competent ha de prendre les mesures necessàries per garantir en les explotacions, els centres i els organismes que:

2- L’autoritat competent que hagi expedit el certificat o document d’origen que acompanya els animals vius o els seus productes, ha de comunicar el dia de la seva expedició a l’autoritat central competent de l’estat membre de destinació o al Principat d’Andorra, mitjançant el sistema informatitzat que s’habiliti amb aquesta finalitat, segons el que disposa l’article 13 i els restants títols del present Reglament.

3- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures adequades per sancionar les infraccions al present Reglament comeses per persones físiques o jurídiques i en particular quan es comprovi que els certificats, documents o marques d’identificació establerts no es corresponguin a la situació dels animals o a la de les seves explotacions d’origen o a les característiques reals dels productes, conforme a la legislació vigent en matèria d’agricultura i ramaderia.

Article 8

Secció A: controls a destinació 1- Respecte als controls a destinació, l’autoritat competent ha d’aplicar les mesures de control següents:

A més, poden efectuar controls durant el transport dels animals vius i dels seus productes, tant en trànsit com a destinació, quan l’autoritat competent disposi d’elements d’informació que permetin suposar que es comet una infracció.

L’autoritat competent ha de verificar mitjançant controls no discriminatoris dels certificats o documents d’acompanyament que els animals compleixin els requisits.

El titular de l’escorxador és el responsable del sacrifici d’animals que no compleixin els requisits previstos en els paràgrafs c) i d) de l’apartat 2 de l’article 6.

2- Els destinataris previstos en els paràgrafs 3 i 4 de l’apartat anterior d’aquesta secció, abans de qualsevol fraccionament o comercialització posterior, han de comprovar la presència de marques d’identificació, certificats o documents d’acompanyament a què es refereixen els paràgrafs c) i d) de l’apartat 2 de l’article 6, i assenyalar a l’autoritat competent qualsevol mancança o anomalia. En aquest últim cas s’han d’aïllar els animals i els seus productes fins que l’autoritat competent hagi pres una decisió.

Les garanties que han de facilitar els destinataris s’han de determinar en el marc d’un conveni que ha de signar-se amb l’autoritat competent, que és la que ha de comprovar, mitjançant controls per sondeig, el compliment de les garanties mencionades.

3- Tots els destinataris que figuren en el certificat o document previst en el paràgraf d) de l’apartat 2 de l’article 6):

El termini de notificació no pot ser, per regla general, superior a 1 dia. No obstant això, en circumstàncies excepcionals, pot exigir-se que la notificació es realitzi en un termini de 2 dies.

Aquesta notificació no s’exigeix per als èquids registrats, que posseeixin el document d’identificació conforme al que es preveu en el títol IX del present Reglament, referent a les condicions zootècniques i genealògiques que regulen els intercanvis intracomunitaris d’èquids.

4- Suposant que la regulació comunitària o el mateix ordenament jurídic del Principat d’Andorra, en sectors no harmonitzats i respectant les normes de lliure comerç, estableixin que els animals vius se sotmetin a quarantena, aquesta s’ha de realitzar normalment a l’explotació de destinació.

5- Quan circumstàncies excepcionals, des del punt de vista veterinari, ho justifiquin, la quarantena es pot realitzar en un centre de quarantena. Aquest centre ha de considerar- se com el lloc de destinació.

6- Si en efectuar un control en el lloc de destinació o durant el transport, l’autoritat competent constata:

Les despeses derivades de les mesures referides en l’apartat anterior van a càrrec de l’expedidor, del seu representant o de la persona encarregada dels productes o dels animals.

L’autoritat competent comunica immediatament a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea les constatacions realitzades, així com les decisions que s’han pres i els motius d’aquestes decisions.

L’autoritat competent pot establir, en aquests casos, les mesures cautelars apropiades per assegurar la protecció de la salut animal i de la salut pública nacionals.

No obstant això, en cas que s’observin defectes en el certificat o en el seu document d’acompanyament, es pot concedir un termini al propietari o al seu representant per esmenar l’errada abans de recórrer a l’última possibilitat citada.

7- a) En els casos previstos en l’apartat anterior d’aquesta secció, l’autoritat competent, sense prejudici de la comunicació al ministeri competent en matèria de sanitat, s’ha de posar immediatament en contacte amb les autoritats sanitàries competents de l’estat membre de l’explotació, centre o organisme d’expedició, que ha d’informar de les mesures adoptades, especialment dels controls efectuats i les decisions preses així com dels motius d’aquestes decisions.

Si l’autoritat competent nacional creu que aquestes mesures no són suficients, ha d’intentar, d’acord amb l’autoritat sanitària competent del país d’expedició, trobar les vies i els mitjans necessaris per resoldre la situació, i pot fins i tot realitzar una visita de l’establiment d’expedició.

Quan els controls previstos en l’apartat anterior permeten constatar mancances de forma reiterada, l’autoritat competent n’informa la Comissió Europea i les autoritats competents del altres estats membres de la Unió Europea.

Si l’autoritat competent ho sol·licita, la Comissió Europea pot, tenint en compte les infraccions constatades:

• enviar una missió d’inspecció, - encarregar a un veterinari oficial, nomenat pel Subgrup Veterinari i que sigui acceptat per les parts causants, de verificar el fets concernits, - sol·licitar a l’autoritat competent d’intensificar els controls de l’explotació, del centre, de l’organisme, del mercat autoritzats o de la regió d’origen;

La Comissió Europea mitjançant el Subgrup Veterinari informa l’autoritat competent de les seves conclusions.

En espera de les conclusions de la Comissió Europea, el país d’expedició, a demanda del país de destinació, ha d’intensificar els controls dels animals o dels seus productes procedents de l’explotació o centre autoritzat o de la regió concernida i, si es tracta de motius greus de salut animal o de salubritat, suspendre el lliurament de certificats o documents de transport.

El país de destinació pot, per la seva part, intensificar els controls referents als animals i els seus productes de la mateixa procedència.

La Comissió, a demanda d’un dels dos països concernits i si l’opinió de l’expert confirma les mancances pot, en el si del Subgrup Veterinari, prendre les mesures apropiades, i pot autoritzar els estats membres i el Principat d’Andorra a rebutjar la introducció en els territoris respectius, dels animals vius o dels seus productes procedents de l’explotació o del centre, o de la regió concernits.

Aquestes mesures han de ser revisades i reconfirmades pel Subgrup Veterinari en el període més breu possible.

Les decisions adoptades per l’autoritat competent del país de destinació han de ser comunicades indicant els motius a l’expedidor o al seu representant així com a l’autoritat competent del país d’expedició.

Si l’expedidor o bé el seu representant ho sol·liciten, els motius se li han de comunicar per escrit indicant les vies de recurs que li ofereix la legislació vigent en el país de destinació així com la forma i els terminis per presentar els recursos mencionats.

Altrament, en cas de litigi i si les dues parts hi estan d’acord, en un termini d’un mes com a màxim, poden sotmetre el litigi a l’apreciació d’un expert designat pel Subgrup Veterinari, i les despeses d’aquest peritatge van a càrrec de la Comunitat. L’expert ha d’emetre el seu dictamen en un termini màxim de 72 hores o després de rebre els resultats de les eventuals anàlisis. Les parts se sotmeten al dictamen de l’expert, respectant la legislació veterinària comunitària.

Secció B: registres i inspeccions 1- Tots els agents establerts al Principat d’Andorra que efectuïn intercanvis comunitaris d’animals vius i dels seus productes han de:

Aquest registre s’ha de conservar durant un termini no inferior a 5 anys.

2- Els serveis veterinaris oficials, en col·laboració amb agents d’altres serveis expressament habilitats per a aquesta finalitat, han d’efectuar en particular:

L’examen del material documental i informàtic necessari per als controls derivats de l’aplicació del present Reglament.

3- Les explotacions, centres o organismes controlats han de col·laborar amb l’autoritat competent per al compliment de les comeses citades.

Article 9

1- En el cas de moviments temporals transfronterers d’animals vius de les espècies bovina, ovina, cabruna i equina, el veterinari oficial del país d’origen:

2- En el supòsit descrit en l’apartat anterior el veterinari oficial del país de destinació ha d’efectuar el control dels animals des de la seva introducció, per tal d’examinar-ne la conformitat segons les normes previstes.

3- Durant tot el moviment temporal transfronterer de les espècies indicades en l’apartat 1, els animals han de romandre sota control duaner.

4- El titular dels animals subjectes a moviments temporals transfronterers, en una declaració escrita, ha de:

5- En el cas d’aparició de malalties que puguin afectar aquest moviment temporal transfronterer, les mesures adequades s’han d’adoptar de comú acord entre les autoritats veterinàries competents.

6- Les autoritats veterinàries competents han d’examinar la qüestió de les possibles despeses que, en cas necessari, donen lloc a la decisió corresponent del Subgrup Veterinari.

7- Els moviments transfonterers estacionals d’animals bovins procedents de Merens-les Vals es regeixen pel que disposa el Reglament de data 24 de maig del 1995, sense perjudici de l’aplicació del present article, els preceptes del qual prevalen sobre els d’aquest Reglament en tot allò que siguin incompatibles.

Capítol II. Control veterinari dels intercanvis de productes alimentaris d’origen animal

destinats al consum humà

Article 10

1- Les normes del present capítol, mentre no es procedeixi a l’ampliació prevista en l’apartat 3 de l’article 2, s’han d’aplicar:

En el present capítol les referències a l’autoritat competent s’han d’entendre fetes al ministeri encarregat de la sanitat i a tota aquella autoritat a qui s’hagi delegat expressament aquesta competència.

2- a) Únicament es poden destinar a intercanvis els productes definits en el títol X que s’obtinguin, es controlin, es marquin, s’etiquetin i vagin acompanyats fins al seu destinatari final, expressament mencionat, del certificat d’inspecció veterinària, del certificat de salubritat o dels documents d’acompanyament comercial segons l’establert en el títol X del present Reglament.

Els establiments ubicats dins el territori nacional han de vetllar mitjançant un sistema d’autocontrol permanent que els productes anteriorment mencionats compleixin els requisits establerts en el paràgraf anterior.

Sense perjudici de les tasques de control assignades als veterinaris oficials, l’autoritat competent ha de procedir a realitzar controls regulars dels establiments amb la finalitat d’assegurar que els productes destinats als intercanvis satisfan les exigències previstes en el títol X o en els casos dels productes per als quals encara no existeixi un marc normatiu harmonitzat en l’espai veterinari comunitari les exigències previstes en el país de destinació.

Quan existeixi una sospita fonamentada que les exigències abans esmentades no es respecten, l’autoritat competent procedeix a realitzar les verificacions necessàries i en cas de confirmació d’aquestes sospites, pren les mesures apropiades, i pot decidir la suspensió de l’autorització de l’establiment.

Quan els productes definits en l’apartat 2 de l’article 3 van destinats a l’exportació cap a un país tercer, el transport ha d’estar sota control duaner fins a la sortida del territori comunitari.

En el cas que s’introdueixin productes no autoritzats dins el territori nacional per importacions facultatives amb destí a un estat membre que les autoritzi, es procedeix a un control dels seus documents d’origen i destinació, segons l’estipulat al títol II referent als controls veterinaris aplicables als productes procedents de països tercers.

Resten prohibides les reexpedicions de productes sotmesos a importacions facultatives, excepte si van destinades a un estat membre que faci ús de la mateixa facultat.

Article 11

1- L’autoritat competent pren les mesures necessàries per assegurar que els operadors nacionals respecten les exigències previstes en el present Reglament durant totes les etapes de la producció, l’emmagatzematge, la comercialització i el transport dels productes definits en el títol X.

En particular es vetlla perquè:

• els productes que s’obtinguin segons l’establert en el títol X siguin controlats de la mateixa manera, vagin destinats a intercanvis o vagin destinats al mercat nacional.

• que els productes per als quals encara no existeixi un marc normatiu harmonitzat en l’espai veterinari comunitari no s’expedeixin cap a un estat membre quan tampoc puguin comercialitzar-se en el mercat nacional per motius justificats de salut pública o salut animal.

2- L’autoritat competent ha de prendre les mesures adequades per sancionar les infraccions comeses per les persones físiques o jurídiques segons l’establert en el present Reglament i la Llei general de sanitat, de data 20/03/89 i, en particular, quan es comprovi que els certificats o els documents d’acompanyament comercial no es corresponen realment amb els productes o quan les marques de salubritat hagin estat aplicades a productes que no compleixen els requisits establerts en el present Reglament.

Article 12

Secció A: controls a destinació 1- L’autoritat competent aplica les mesures de control següents:

A més, quan l’autoritat competent disposi d’informació que li permeti suposar que es cometen infraccions, es poden efectuar controls durant el transport de les mercaderies, inclosos els controls de conformitat dels vehicles o mitjans de transport encara que les mercaderies vagin destinades a un altre estat membre.

• a un establiment que estigui sota la responsabilitat d’un veterinari oficial, aquest s’ha d’assegurar que l’establiment només admet aquests productes si compleixen els requisits referents a les marques d’identificació i als documents d’acompanyament comercial, segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10 o en els casos dels productes per als quals encara no existeixi un marc normatiu harmonitzat en l’espai veterinari comunitari, les exigències previstes en la legislació vigent al Principat en matèria d’higiene i control dels aliments i en particular que vagin acompanyats de l’original d’un certificat de salubritat emès per l’autoritat competent del lloc de procedència.

• a un intermediari autoritzat que procedeixi a un fraccionament dels lots o les partides o a una empresa comercial amb múltiples sucursals o a qualsevol establiment que no estigui sotmès a un control permanent, aquests estan obligats abans de qualsevol fraccionament o comercialització a verificar les marques, certificats o documents d’acompanyament comercial i a comunicar qualsevol mancança o qualsevol altra anomalia a l’autoritat competent.

• a d’altres destinataris, en particular en cas de descàrregues parcials durant el transport, els lots o les partides han d’anar acompanyats dels originals dels certificats o documents d’acompanyament comercial, segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10.

Les garanties que han de facilitar els establiments destinataris als quals es refereixen els paràgrafs a) i b) es determinen mitjançant un compromís signat amb l’autoritat competent durant el registre previ previst en la secció B del present article.

L’autoritat competent verifica mitjançant controls per sondeig el compliment d’aquestes garanties.

2- Sense perjudici de l’establert en l’article 11, els productes pels quals encara no existeixi un marc normatiu harmonitzat en l’espai veterinari comunitari han de procedir d’establiments que respectin les exigències previstes en l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra i particularment la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments.

L’estat membre d’origen s’ha d’assegurar que aquests productes compleixin els requisits anteriorment esmentats.

3- Si en efectuar un control al lloc de destinació del lliurament o durant el transport de les mercaderies, l’autoritat competent constata:

Les despeses associades a la destrucció del lot o partida van a càrrec de l’expedidor o del seu representant al Principat d’Andorra.

L’autoritat competent comunica immediatament a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea les constatacions realitzades, així com les decisions que s’han pres i els motius d’aquestes decisions.

L’autoritat competent pot establir, en aquests casos, les mesures cautelars apropiades per assegurar la protecció de la salut animal i de la salut pública nacionals.

• la destrucció de les mercaderies o - la seva utilització per a d’altres finalitats, inclosa la seva reexpedició al lloc de procedència, amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent de l’establiment d’origen.

Altrament i en cas de mancances dels certificats o dels documents d’acompanyament comercial, s’he de deixar un període de regularització abans de recórrer a aquesta darrera possibilitat.

4- a) En els casos previstos en l’apartat 3 d’aquesta Secció l’autoritat competent, sense perjudici de la comunicació al ministeri encarregat de l’agricultura, s’ha de posar immediatament en contacte amb les autoritats sanitàries competents de l’estat membre de l’establiment d’expedició, que ha d’informar de les mesures adoptades, especialment dels controls efectuats i les decisions preses, així com dels motius d’aquestes decisions.

Si l’autoritat competent nacional creu que aquestes mesures no són suficients intenta, d’acord amb l’autoritat sanitària competent del país d’expedició, trobar les vies i els mitjans necessaris per resoldre la situació, i pot fins i tot realitzar una visita de l’establiment d’expedició.

Quan els controls previstos en l’apartat 3 d’aquesta Secció permeten constatar mancances de forma reiterada, l’autoritat competent n’informa la Comissió Europea i les autoritats competents dels altres estats membres de la Unió Europea.

Si l’autoritat competent ho sol·licita, la Comissió Europea pot, tenint en compte les infraccions constatades:

• enviar una missió d’inspecció, - encarregar a un veterinari oficial, nomenat pel Subgrup Veterinari i que sigui acceptat per les parts causants, verificar el fets de l’establiment concernit, - sol·licitar a l’autoritat competent d’intensificar la presa de mostres de la producció de l’establiment concernit;

La Comissió Europea, mitjançant el Subgrup Veterinari, informa l’autoritat competent de les seves conclusions.

Quan aquestes mesures es prenen per mancances repetides d’un mateix establiment, les despeses ocasionades per l’aplicació del paràgraf anterior es poden imputar a l’establiment en qüestió.

En espera de les conclusions de la Comissió Europea, el país destinatari pot per part seva intensificar els controls dels productes procedents de l’establiment mencionat.

La Comissió, a demanda d’un dels dos països concernits i si l’opinió de l’expert confirma les mancances pot, en el si del Subgrup Veterinari, prendre les mesures apropiades, i pot autoritzar els estats membres i el Principat d’Andorra a rebutjar la introducció en els territoris respectius dels productes procedents de l’establiment concernit.

Aquestes mesures han de ser revisades i reconfirmades pel Subgrup Veterinari en el període més breu possible.

Les decisions adoptades per l’autoritat competent del país de destinació han de ser comunicades indicant els motius a l’expedidor o al seu representant així com a l’autoritat competent del país d’expedició.

Si l’expedidor o bé el seu representant ho sol·liciten, els motius se li han de comunicar per escrit indicant les vies de recurs que li ofereix la legislació vigent en el país de destinació així com la forma i terminis per presentar els recursos mencionats.

Altrament, en cas de litigi i si les dues parts hi estan d’acord poden, en un termini d’un mes com a màxim, sotmetre el litigi a l’apreciació d’un expert designat pel Subgrup Veterinari, i les despeses d’aquest peritatge van a càrrec de la Comunitat. L’expert ha d’emetre el seu dictamen en un termini màxim de 72 hores o després de rebre els resultats de les anàlisis eventuals. Les parts se sotmeten al dictamen de l’expert, respectant la legislació veterinària comunitària.

Secció B: autoritzacions i registres 1- Els operadors nacionals que rebin productes procedents d’un estat membre o que procedeixin al fraccionament complet d’un lot o partida d’aquests productes:

2- L’autoritat competent ha de garantir que els agents dels serveis veterinaris, en col·laboració, si escau, amb el personal d’altres serveis habilitats per a aquesta finalitat, puguin en particular:

• efectuar inspeccions dels locals, oficines, laboratoris, instal·lacions, mitjans de transport, equipaments i materials, dels productes de neteja i manteniment, dels processos i tractaments utilitzats per a la producció o el tractament del productes alimentaris, així com del marcatge, l’etiquetatge i la presentació d’aquests productes.

• portar a terme controls sobre el compliment, per part del personal, de les exigències establertes en el present Reglament.

• prendre mostres dels productes existents, destinats a l’emmagatzematge o a la venda, posats en circulació o transportats.

• examinar el material documental o informàtic necessari per als controls derivats de les mesures adoptades segons l’establert en l’apartat 2 de l’article 10.

Per això, es requereix als establiments controlats la col·laboració necessària per a l’exercici de les seves funcions.

Capítol III. Certificacions

Article 12 bis

Respecte a l’expedició dels certificats referents a animals vius i als seus productes, s’han d’observar les regles següents:

A) Acreditades de conformitat amb els apartats anteriors per una altra persona que actuï sota control del mencionat veterinari, sempre que pugui verificar l’exactitud de les dades mencionades.

B) Obtinguts en el marc de programes de vigilància, en referència a mecanismes de garantia qualitativa o oficialment reconeguts o mitjançant un sistema de vigilància epidemiològic quan estigui autoritzat de conformitat amb la normativa vigent.

C) Basats en altres certificats expedits per un altre agent certificador.

A) Estableix el sistema de formació i informació permanent dels agents certificadors que els permeti tenir coneixement de les especificacions que certifiquen.

B) Practicar els controls aleatoris de l’actuació dels agents certificadors per comprovar si compleixen les obligacions establertes a l’article anterior.

C) Verificar periòdicament la idoneïtat dels documents expedits i l’arxiu de les còpies, que s’han de conservar com a mínim un període de 3 anys.

Les autoritats competents poden acordar la suspensió cautelar de l’exercici de l’activitat de l’agent certificador, durant la instrucció del procediment sancionador.

Annex III.1

Llista de malalties o epizoòties subjectes a mesures obligatòries d’urgència, amb restriccions territorials (Principat d’Andorra, estats membres de la Unió Europea o les seves regions o zones) 1. Febre aftosa 2. Pesta porcina clàssica 3. Pesta porcina africana 4. Malaltia vesicular del porc 5. Malaltia de Newcastle 6. Pesta bovina 7. Pesta dels petits ruminants 8. Estomatitis vesicular 9. Llengua blava (febre catarral ovina) 10. Pesta equina 11. Encefalomielitis viral equina 12. Paràlisi contagiosa del porc (malaltia de Teschen) 13. Pesta aviar 14. Verola ovina i cabruna 15. Dermatosi nodular contagiosa 16. Febre de la vall del Rift 17. Peripneumònia contagiosa bovina 18. Necrosi hematopoiètica infecciosa 19. Encefalopatia espongiforme bovina

Títol IV- Assistència mútua i coordinació amb la Comissió Europea i els

estats membres de la Unió Europea

Capítol I. Principis generals

Article 13

5- El Principat d’Andorra s’integrarà a la Xarxa Informatitzada d’Enllaç entre Autoritats Veterinàries (sistema ANIMO), de conformitat amb el que acordi el Subgrup Veterinari.

6- Pel que fa a la col·laboració que afecti la facilitació dels moviments temporals transfronterers dels animals vius de les espècies bovina, ovina, cabruna i equina, s’ha de fer referència a allò que regula l’article 9.

7- Respecte de les comunicacions derivades dels intercanvis comunitaris i amb tercers estats, d’animals vius o dels seus productes, es tenen en compte els títols II i III del present Reglament.

8- Les modalitats de participació del Principat d’Andorra en el sistema de notificació de malalties dels animals vius (ADNS) són les que s’aprovin en el si del Subgrup Veterinari.

9- El Govern, a proposta del ministeri encarregat de l’agricultura, elabora plans d’emergència conjunts amb les autoritats de la República Francesa i del Regne d’Espanya, a fi de preveure els mecanismes que s’hagin de posar en marxa en cas d’aparició de malalties animals.

Capítol II. Assistència mútua i col·laboració per assegurar l‘aplicació correcta de les

legislacions veterinària i zootècnica

Article 14

Als efectes del present capítol s’entén per:

Article 15

1- Mitjançant una petició degudament motivada de l’autoritat central competent del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la Unió Europea, l’autoritat requerida:

2- A petició de l’autoritat requeridora, l’autoritat requerida li ha de notificar tots els actes o les decisions que emanen dels òrgans competents i que es refereixin a l’aplicació de la legislació veterinària i zootècnica.

3- Les peticions de notificació que mencionen l’objecte de l’acte o de la decisió que hagi de notificar han d’anar acompanyades, a petició de l’autoritat requerida, d’una traducció en català.

4- A instàncies de l’autoritat requeridora, l’autoritat requerida procedeix a exercir o reforçar la vigilància a la zona on se sospitin irregularitats, en particular:

6- Pot haver-hi col·laboració espontània amb les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i, per tant, sense necessitat de sol·licitud prèvia per part seva, quan el ministeri encarregat de l’agricultura ho estimi convenient per al compliment de les legislacions veterinària o zootècnica, sempre que així ho acordi el Subgrup Veterinari.

7- En aquest cas, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat:

Article 16

Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat comuniquen a la Comissió Europea, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari, tan aviat com arribi a les seves mans:

• les mercaderies que hagin estat objecte, o que se suposi que ho han estat, d’operacions contràries a la legislació veterinària o zootècnica.

• els mètodes i els procediments utilitzats, o que se suposi que ho han estat, per infringir aquesta legislació.

Capítol III. Participació d’Andorra en el sistema de notificació de malalties dels animals

Article 17

1- Quan els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat hagin verificat operacions contràries, o que semblin contràries, a les legislacions veterinària o zootècnica, i que presentin un interès particular en l’àmbit de l’espai veterinari europeu al qual s’ha incorporat el Principat d’Andorra, i especialment quan tinguin, o puguin tenir, ramificacions en algun estat membre de la Unió Europea, o quan sembli possible que s’hagin realitzat operacions similars en d’altres estats membres de la Unió Europea, s’ha d’informar dels fets a la Comissió Europea, a iniciativa pròpia o a petició seva justificada, de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari, i donar-li compte de totes les informacions pertinents i, si escau, en forma de documents, còpies o extractes de documents, que siguin necessaris per al coneixement dels fets.

2- Quan les comunicacions incloses en l’apartat anterior es refereixin a casos que puguin presentar un perill per a la salut humana, i en absència d’altres mitjans de prevenció, les informacions en qüestió poden, amb contacte previ entre les parts i el Subgrup Veterinari, ser objecte d’una informació motivada.

Les informacions relatives a les persones físiques o jurídiques només són objecte de les comunicacions incloses en els paràgrafs anteriors en la mesura estrictament necessària per permetre la comprovació d’operacions contràries a la legislació veterinària o zootècnica.

3- L’obligació d’assistència prevista en aquest capítol, no afecta la comunicació d’informacions o documents obtinguts per part de les autoritats competents en el marc dels poders que aquestes exerceixin a petició de l’autoritat judicial.

No obstant això, pel que fa a l’assistència amb petició prèvia, aquesta comunicació s’ha d’efectuar en tots els casos en els quals l’autoritat judicial, que ha de ser consultada sobre això, ho autoritzi.

4- El que disposa el capítol no obliga a prestar assistència quan pugui comportar perjudicis a l’ordre públic o a d’altres interessos fonamentals de l’Estat.

5- Tota negativa d’assistència ha de ser motivada.

6- Les dades que en aplicació del present capítol es transmetin sota qualsevol forma han de tenir caràcter confidencial, han d’estar subjectes al secret professional i acollides sota la protecció que la legislació atorgui als informes d’igual natura.

Les dades especificades en el paràgraf anterior només poden transmetre’s a aquelles persones que, dins del Principat d’Andorra, els estats membres de la Unió Europea o en el si de les institucions comunitàries, per les seves funcions, estiguin facultades per conèixer- les. Tampoc es poden utilitzar amb finalitats diferents de les que preveu el present capítol, llevat que l’autoritat que les hagi subministrat ho hagi consentit expressament i sempre que les disposicions vigents no s’oposin a aquesta transmissió o utilització.

El que disposen els apartats anteriors no és obstacle per utilitzar les dades obtingudes gràcies a l’aplicació del present capítol en el marc d’accions judicials o diligències empreses com a conseqüència de l’incompliment de les legislacions veterinària o zootècnica i pel que fa a la prevenció i la investigació d’irregularitats en detriment de fons públics. L’autoritat competent de l’estat membre o del Principat que hagi subministrat les dades ha de ser informada sense demora d’aquesta utilització.

7- Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han de comunicar a la Comissió Europea i a la resta d’estats de la Unió Europea, a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, els acords bilaterals d’assistència mútua existents entre el Principat d’Andorra i tercers països.

8- Les despeses ocasionades com a conseqüència de l’aplicació del present capítol no poden ser objecte de sol·licitud de reembossament, excepte tot allò que faci referència a dietes abonades a experts.

9- El que disposa el present capítol no afecta l’aplicació de normes relatives a l’ajuda mútua judicial en matèria penal.

10- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de realitzar la declaració oficial de malalties dels animals que figuren en els apartats a) i b) de l’annex IV.1 del present Reglament.

Així mateix, aquests òrgans han de procedir , a efectes informatius, a realitzar una comunicació anual sobre les malalties que es recullen en l’apartat c) del citat annex.

11- Totes les malalties recollides en el citat annex IV.1, han de ser objecte de mesures generals i específiques incloses en la normativa vigent del Principat d’Andorra.

12- Efectuada la declaració oficial de les malalties animals recollides en els apartats a) i b) de l’annex IV.1 del present Reglament, el ministeri encarregat de l’agricultura, a través del Subgrup Veterinari, ha de coordinar amb els estats membres de la Unió Europea i la Comissió les mesures que hagin d’adoptar-se a efectes de combatre les malalties de la llista a).

A aquests efectes, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de fer la comunicació de manera immediata, un cop s’hagi produït la declaració oficial, aportant totes les dades que s’inclouen en l’annex IV.2.A. Setmanalment, s’ha d’enviar la informació que figura en l’annex IV.2.B fins a l’extinció del focus. Aquestes dades han de ser subministrades per focus individualitzats.

En el cas de la pesta porcina clàssica, la informació facilitada s’ha de limitar a les dades que figuren en l’annex IV.2.D i, a més, s’ha d’enviar al més aviat possible un informe puntualitzat d’acord amb les dades que figuren en l’annex IV.2.E.

Així mateix, immediatament després de produir-se el fet, s’ha de notificar l’extinció dels focus de la malaltia emplenant el model que s’inclou en l’annex IV.2.C.

13- Efectuada la comunicació anual de les malalties recollides en l’apartat c) de l’annex IV.1, el ministeri encarregat de l’agricultura, abans del 15 de febrer de cada any, ho ha de notificar a l’Oficina Internacional d’Epizoòties. Aquestes notificacions han de contenir la informació requerida pel qüestionari que anualment remet l’Oficina Internacional d’Epizoòties al ministeri encarregat de l’agricultura.

Article 18

El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar directament a la Comissió de la Unió Europea i als estats membres de la Unió Europea seguint el procediment que acordi el Subgrup Veterinari:

Aquestes notificacions han d’incloure les informacions que figuren en l’annex IV.2 del present Reglament, que s’ha de transmetre per tèlex, o per qualsevol altre mitjà de comunicació de conformitat amb el que acordi el Subgrup Veterinari.

En el cas de la pesta porcina clàssica, la informació facilitada en el transcurs de les 24 hores següents a l’aparició del focus s’ha de limitar a les dades que figuren en l’annex IV.2.D i a més s’ha d’enviar, al més aviat possible, un informe puntualitzat d’acord amb les dades que figuren en l’annex IV.2.E.

Article 19

El Subgrup Veterinari ha de determinar els mecanismes a través dels quals els estats membres de la Unió Europea i la Comissió Europea ha de posar en coneixement de les autoritats del Principat, l’existència de malalties i les dades que el Principat d’Andorra s’obliga a comunicar- los en el present capítol.

Annex IV.1

Malalties a declarar a) Malalties de declaració obligatòria a la Unió Europea i el Principat d’Andorra:

• Febre aftosa - Pesta bovina - Peripneumònia contagiosa bovina - Llengua blava (febre catarral ovina) - Malaltia vesicular del porc - Pesta porcina clàssica - Pesta porcina africana - Paràlisi contagiosa del porc (malaltia de Teschen) - Pesta aviar - Malaltia de Newcastle - Pesta equina - Estomatitis vesicular - Pesta dels petits remugants - Febre de la vall del Rift - Dermatosi nodular contagiosa - Verola ovina i verola cabruna - Necrosi hematopoiètica infecciosa - Encefalopatia espongiforme bovina b) Altres malalties de declaració obligatòria en el Principat - Carboncle bacteridià - Ràbia - Brucel·losi - Tuberculosi - Leucosi enzoòtica bovina - Epididimitis contagiosa del marrà - Agalàxia contagiosa - Prurigen lumbar (scrapie) - Durina - Encefalomielitis equina en totes les seves varietats - Anèmia infecciosa equina - Borm - Triquinosi - Mal roig - Psitacosi - Malaltia hemorràgica epizoòtica dels cérvols - Varroasi - Loque americana - Anèmia infecciosa dels salmons - Septicèmia hemorràgica viral - Bonamiosi (Bonamia ostrae) - Marteiliosi (Marteilia refringes i Marteilia sidneyi) - Haplosporidiosi (Haplosporidium nelsoni, Haplosporidium costale) - Perkinsosi (Perkinsus marinus, Perkinsus olseni) - Microquitosi (Microkytos mackini, Microkytos roughleyi) - Iridovirosi (Oyster Velar Virus)] c) Malalties objecte de comunicació anual:

Les malalties incloses en la llista B de l’Oficina Internacional d’Epizoòties que no es relacionen a les llistes A i B del present annex, són les següents:

• Malaltia d‘Aujeszky - Equinococosi, hidatidosi - Cowdriosi (heartwater) - Leptospirosi - Febre Q - Paratuberculosi - Miasi per Cochliomyia hominivorax - Miasi per Chrysomya bezziana - Anaplasmosi bovina - Babesiosi bovina - Campilobacteriosi genital bovina - Cisticercosi bovina - Dermatofilosi - Septicèmia hemorràgica - Rinotraqueïtis infecciosa bovina / vulvovaginitis pustular infecciosa - Theileriosi - Tricomonosi - Tripanosomiasi - Febre catarral maligna - Artritis / encefalitis cabruna - Pleuropneumònia contagiosa cabruna - Avortament enzoòtic d’ovelles (Clamidiosi ovina) - Adenomatosi pulmonar ovina - Malaltia de Nairobi - Salmonel·losi (S. abortus ovis) - Maedi-Visna - Metritis contagiosa equina - Linfangitis epizoòtica - Grip equina (virus tipus A) - Piroplasmosi equina - Rinopneumònia equina - Verola equina - Arteritis viral equina - Encefalitis japonesa - Sarna equina - Surra (trypanosoma evansi) - Encefalomielitis equina veneçolana - Rinitis atròfica del porc - Cisticercosi porcina - Gastroenteritis transmissible - Síndrome disgenèsica i respiratòria porcina - Bronquitis infecciosa aviar - Laringotraqueitis infecciosa aviar - Hepatitis viral de l’ànec - Enteritis viral de l’ànec - Còlera aviar - Verola aviar - Tifus aviar (Salmonella gallinarum) - Bursitis infecciosa (malaltia de Gumboro) - Malaltia de Marek - Micoplasmosi (M. gallisepticum) - Clamidiosi aviar - Pullorosi (Salmonella pulorum) - Mixomatosi - Tularèmia - Malaltia hemorràgica viral del conill - Virèmia primaveral de la carpa - Necrosi hematopoiètica epizoòtica - Herpes virosi del salmó masou - Acariasi de les abelles - Loque europea - Nosemosi d’abelles - Leishmaniosi

Annex IV.2.A

Declaració de malaltia - Parròquia:

• Malaltia que se sospita:

• Data d’aparició del primer malalt o sospitós:

• Es tracta d’un focus primari o secundari?

• Número de focus:

• Nombre d’explotacions afectades:

• Espècies afectades:

• Per a cada focus o explotació, especifiqueu les dades per explotació, en el cas que n’hi hagi diverses d’afectades per un mateix focus:

• Cens de l’explotació, per espècies - Nombre d’animals afectats, per espècie - Nombre d’animals morts, per espècie - Nombre d’animals sacrificats, per espècie - Nombre d’animals destruïts, per espècie - Nombre de canals destruïdes, per espècie - Data de confirmació de la malaltia - Mètode diagnòstic emprat - Centre que va realitzar les proves i va donar la conformitat - Mesures de control adoptades - Distàncies a altres explotacions amb animals sensibles - Origen de la malaltia

Annex IV.2.B

Informació setmanal - Setmana de ..................... a - Parròquia - Malaltia diagnosticada - Focus número - Espècies afectades - Evolució del focus - Cens de les explotacions / espècies - Nombre d’animals afectats / espècies - Nombre d’animals morts / espècies - Nombre d’animals sacrificats / espècie - Nombre d’animals destruïts, per espècie - Nombre de canals destruïdes, per espècie - Mesures de control adoptades - Pronòstic sobre l’evolució del focus

Annex IV.2.C

Extinció del focus - Parròquia - Malaltia declarada - Data de declaració - Focus número - Data d’extinció - Data d’aixecament de les restriccions

Annex IV.2.D

Declaració de pesta porcina clàssica - Data a la qual es va començar a sospitar de l’existència de pesta porcina - Data a la qual s’ha confirmat la pesta porcina; mètodes utilitzats per a aquesta confirmació - Localització de l’explotació infectada i distància a la qual es troben les ramaderies de porcí més pròximes - Nombre de porcs per cada categoria a l’explotació - Per cada categoria, nombre de porcs en els quals s’ha comprovat l’existència de pesta porcina i grau de mortalitat de la malaltia

Annex IV.2.E

Informe puntualitzat de la pesta porcina clàssica - Data a la qual s’hagin matat o destruït els porcs d’explotació - En cas que s’hagin posat en marxa les excepcions previstes per la legislació, el nombre de porcs als quals s’hagi donat mort i destruït i el nombre de porcs, el sacrifici dels quals hagi estat retardat, així com el termini previst per dur a terme aquest sacrifici - Qualsevol informació que faci referència al possible origen de la malaltia o que es refereixi a l‘origen de la malaltia quan aquestes s’hagin pogut determinar

Títol V- Control d’hormones i altres substàncies i els seus residus en

animals vius i els seus productes

Capítol I. Prohibició d’utilització de substàncies d’efecte hormonal i tirostàtic i

substàncies beta agonistes en la cria de bestiar

Article 20

1- Als efectes del present capítol, s’entén per:

Article 21

1- Queden prohibides: