LegalizeReglament d'ajut al foment de pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya, al dall dels prats i a la producció de productes de qualitat controlada, de 31-1- 2001
Reglament d'ajut al foment de pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya, al dall dels prats i a la producció de productes de qualitat controlada Exposició de motius Amb l'entrada en vigor de la Llei d'agricultura i ramaderia, aprovada el 22 de juny del 2000, es va encetar una nova etapa per a l'agricultura i la ramaderia andorranes, en la qual es va posar a disposició de l'Administració el marc jurídic que permet l'adopció de polítiques de reconversió del sector primari en un context integrador dels diferents sectors productius del país, i fent que els ajuts destinats a les activitats agropecuàries tinguin un rendiment que aprofiti a la resta de la col·lectivitat. Per tant, la dotació de l'agricultura, i sobretot la ramaderia, amb mitjans públics s'ha d'entendre com una retribució pels serveis realitzats en concepte de preservació de la natura i del territori, i com una redistribució de les rendes que genera, de manera indirecta, el manteniment del paisatge en el sector turístic i comercial del país.
La Llei d'agricultura i ramaderia, en el capítol IV, relatiu als ajuts, estableix els requisits necessaris per poder optar-hi i estableix també les línies d'ajut que es poden desplegar mitjançant desenvolupament reglamentari.
D'acord amb l'ajut preexistent relatiu a les subvencions a les mares de cria i animals de treball, i amb el fet que des del 2 de juny de 1999 ja s'està engreixant bestiar de renda segons s'estipula al Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra", el Govern ha fixat com a criteri de prioritats en el desenvolupament reglamentari, per a l'entrada en vigor de la Llei d'agricultura i ramaderia, les ajudes corresponents al foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya (art. 14), al foment del dall dels prats (art. 15), i al foment de la producció de productes de qualitat controlada (art. 13).
El present Reglament d'ajuts representa un canvi important respecte als drets i les obligacions establerts entre els ramaders i l'Administració, ja que la dotació pressupostària destinada a l'agricultura i la ramaderia s'incrementa substancialment amb el nou sistema, però a canvi s'incrementa el nivell d'exigència quant als resultats que han d'aconseguir els titulars de les explotacions agràries.
El caràcter innovador del Reglament fa que no es pugui saber anticipadament el ritme d'adaptació dels titulars de les explotacions agràries al nou sistema, i per tant, durant els primers anys de funcionament d'aquest Reglament, el Govern haurà d'anar realitzant modificacions dels paràmetres fixats, per adequar-los progressivament a la realitat d'acord amb la resposta obtinguda per part del sector agrari i amb l'evolució dels factors socioeconòmics de la societat andorrana. Ara bé, un cop transcorregut el període inicial d'evolució simultània entre els valors dels paràmetres establerts al Reglament i la resposta obtinguda pel sector, caldrà fixar-los per tal de donar confiança als inversors que desitgin dedicar-se a l'agricultura a llarg termini.
A proposta de la ministra d'Agricultura i Medi Ambient, el Govern, en la sessió de 31 de gener del 2001, aprova el Reglament següent.
Article 1
L'objecte d'aquest Reglament és establir els mecanismes i les regulacions necessaris perquè l'Administració atorgui els ajuts destinats a l'agricultura i la ramaderia que recullen els articles 13, 14 i 15 de la Llei d'agricultura i ramaderia.
Article 2
El present Reglament és aplicable a les explotacions agràries del Principat d'Andorra.
Article 3
Als efectes del present Reglament s'entén per:
"Vaca": femella de l'espècie bovina de més de 2 anys.
"Anoll/a": animal de l'espècie bovina d'edat compresa entre els 13 i els 24 mesos, ambdós inclosos.
"Toro": mascle de l'espècie bovina de més de dos anys.
"Vedell/a": animal de l'espècie bovina d'edat compresa entre els 0 i els 12 mesos, ambdós inclosos.
"Equí pesat": animal de l'espècie equina amb un pes viu als 4 anys superior als 650 quilos per a les femelles i de més de 700 quilos per als sementals.
"Equí lleuger": animal de l'espècie equina amb un pes viu als 4 anys comprès entre els 300 i els 650 quilos per a les femelles, i entre 350 i 700 quilos per als sementals. S'inclouen en aquesta categoria els matxos i les mules, segons el pes de l'animal.
"Equí tipus poni": animals de l'espècie equina amb un pes viu als 4 anys comprès entre els 150 i els 300 quilos per a les femelles, i entre 200 i 350 quilos per als sementals. S'inclouen en aquesta categoria els ases, segons el pes de l'animal.
"Euga": femella de l'espècie equina de més de 3 anys.
"Semental": mascle de l'espècie equina de més de 3 anys.
"Pollí/ina": animal de l'espècie equina d'edat compresa entre els 0 i els 12 mesos, ambdós inclosos.
"Sobrany/a": animal de l'espècie equina d'edat compresa entre els 13 i els 36 mesos; inclou les categories conegudes tradicionalment com a sobranys i terçons.
"Ovella": femella de l'espècie ovina de més de 12 mesos.
"Marrà": mascle de l'espècie ovina de més de 12 mesos.
"Corder/a": animal de l'espècie ovina d'edat compresa entre els 0 i els 12 mesos ambdós inclosos.
"Cabra": femella de l'espècie cabruna de més de 12 mesos.
"Boc": mascle de l'espècie cabruna de més de 12 mesos.
"Cabrit/a": animal de l'espècie cabruna d'edat compresa entre els 0 i els 12 mesos ambdós inclosos.
"Unitat farratgera (UF)": valor de referència que serveix per comparar el valor nutritiu dels diferents aliments farratgers. La UF és la quantitat d'energia neta aportada per un quilogram d'ordi al 87% de matèria seca i equival a 1.700 quilocalories. Quan es fa referència al valor energètic d'un determinat aliment farratger, s'expressa en UF/kg d'aliment.
"Unitat de bestiar gros (UBG)": és la unitat de referència que permet comparar els requeriments nutritius dels diferents animals de renda tipus. Per definició, les necessitats d'aliments farratgers de la UBG es corresponen amb les d'una vaca baciva de 600 kg de pes viu en règim d'explotació càrnica en pastoreig i eixivern seguint les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya.
Es considera que 1,0 UBG té unes necessitats nutritives de 2.190 UF/any, és a dir 6,0 UF/dia com a valor mitjà anual.
"Ajut base (Ab)": import de l'ajut diari a que té dret un animal de renda que té uns requeriments nutritius corresponents a 1,0 UBG, quan el coeficient d'orientació i el coeficient de període prenen el valor d'una unitat.
"Coeficient de període (Cp)": factor multiplicador que s'aplica a l'ajut base per modular l'import diari percebut en funció de l'època de l'any en què l'animal de renda ha consumit la pastura. Permet potenciar el dall dels prats i l'aprofitament de les pastures de primavera i tardor. S'estableixen els períodes de tardor, hivern, primavera i estiu.
"Coeficient d'orientació (Co)": factor multiplicador que per a cada animal tipus permet modular l'import diari que aquest percebria segons les UBG equivalents, en funció dels interessos pastorals, socioeconòmics i mediambientals. Permet potenciar pel que fa al creixement de la cabana ramadera certs tipus de bestiar de renda respecte d'altres.
Deducció base (Db): import en què es redueix l'ajut corresponent a causa de la importació de productes farratgers destinats a l'alimentació del bestiar de renda, que hagin estat importats durant el període de còmput de l'ajut.
S'expressa en PTA/UF i l'import es fixa a partir de: Db = (Ab x Cp hivern) / 6,0 UF 24. "Percentatge de tolerància a la importació": és la reducció expressada en percentatge de la deducció de l'ajut a efectes d'importació d'aliments farratgers que li correspon a un determinat aliment farratger respecte del preu teòric que hauria de tenir en base al seu valor nutritiu expressat en UF/kg.
"Contingent lliure de deduccions a la importació": quantitat de cereal, alfals i palla que el titular de l'explotació agrària pot importar lliure de les deduccions previstes per a la importació d'aliments farratgers.
"Aliment concentrat": aliment per al bestiar que prové directament de productes exclusivament vegetals i que es pot obtenir mitjançant processos industrials. Es pot comercialitzar mòlt en forma de farina o bé granulat.
"Aliment medicamentós": tota barreja de medicament/s veterinari/s i d'aliments preparada prèviament a la posada al mercat i destinada a ser administrada als animals sense transformació, en funció de les seves propietats curatives o preventives o d'altres propietats del/s medicament/s.
"Importador de farratges autoritzat": qualsevol titular d'una explotació agrària que es dediqui a la ramaderia, més les empreses que tenen com a activitat la venda al major i al detall d'aliments concentrats, adobs i farratges en el Registre de Comerç.
"Bestiar de renda eixivernat": és aquell bestiar de renda que ha estat al país de manera ininterrompuda entre l'1 de desembre fins el 30 d'abril, ambdós inclosos.
Article 4
El titular de l'explotació agrària ha de presentar davant el ministeri responsable de l'agricultura una sol·licitud d'ajut per a cadascun dels ajuts previstos en aquest Reglament, utilitzant el model específic que proporciona el Departament d'Agricultura.
Els terminis de presentació per als ajuts previstos als article 6 i 12 del present Reglament, se sol·liciten anualment al Departament d'Agricultura entre el dia 1 de maig i el 15 de juny. Per als ajuts de l'article 15, s'estableix com a termini de sol·licitud de 15 a 30 dies abans del deslletament de l'animal que es destina a l'engreix per als vedells, i abans de l'inici del subministrament de l'aliment concentrat per al bestiar adult que es destina a l'engreix.
El ministre responsable de l'agricultura atorga els ajuts sol·licitats que compleixin els requisits i les condicions que s'estableixen en aquest Reglament i en la Llei d'agricultura i ramaderia.
Article 5
Els ajuts previstos en el present Reglament es paguen tenint en compte dos períodes de càlcul: el primer s'estableix entre el dia 1 de desembre i el dia 31 de maig; el segon període s'estableix entre l'1 de juny i el 30 de novembre.
Article 6
Els requisits que han de complir els titulars de les explotacions per sol·licitar l'ajut al foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya són els següents:
Tenir l'explotació agrària degudament registrada al Registre d'Explotacions Agràries.
Tenir el bestiar de renda degudament registrat al Padral.
L'alimentació dels animals de renda s'ha de fer exclusivament a base dels aliments previstos a la llista positiva d'aliments farratgers, definida en l'annex I d'aquest Reglament. A aquest efecte el Departament d'Agricultura pot agafar mostres d'aliment a l'explotació per realitzar les proves oportunes.
L'animal que no hagi estat controlat en les campanyes de sanejament de compliment obligat no pot ser objecte de l'ajut corresponent des de l'últim control realitzat. Un animal que ha perdut el dret a ajut per aquest concepte el pot recuperar quan ha estat controlat en dues campanyes de sanejament consecutives i per aquest període.
El titular de l'explotació agrària ha d'acreditar tenir contractada i mantenir en vigor una pòlissa d'assegurança que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i perjudicis que els animals de renda puguin ocasionar o bé que la mateixa activitat agrària pugui ocasionar a tercers.
Article 7
Els criteris per a l'atorgament de l'ajut al foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya són els següents:
Les dades de càlcul relatives al bestiar de renda són les que constin al Padral.
Un cop l'any el Departament d'Agricultura lliura un inventari dels efectius presents a cadascuna de les explotacions que es dediquen a la ramaderia d'acord amb les dades disponibles al Padral. El titular de l'explotació ha de comprovar les dades, i demanar de modificar-ne les que siguin errònies. Un cop verificades les dades per totes les parts, es procedeix a actualitzar el Padral, que serveix de base per gestionar les ajudes previstes en aquest Reglament.
La data d'alta al Padral és la data efectiva per començar a comptar els dies d'estada al país a l'efecte de l'obtenció dels ajuts previstos en el present Reglament per als animals nascuts o importats definitivament durant la campanya.
En cas de mort d'un animal, la data que consta per al còmput de l'obtenció de l'ajut, és la data de baixa al Padral, i s'han de seguir els procediments establerts en el Reglament del Padral.
Si el vedell o el pollí moren en néixer o abans d'arribar als tres mesos d'edat aquest perd el dret de rebre l'ajut.
Els ovins i cabrums de 0 a 3 mesos tenen dret a rebre l'ajut si s'identifiquen en el termini màxim d'un mes de vida i la fitxa de ramat està degudament actualitzada.
Els ovins i cabrums de més de tres mesos fins a un any no tenen dret a l'ajut.
Els animals que s'exportin temporalment deixaran de rebre ajut per tot el període d'estada fora del Principat a excepció del que s'especifica a l'article 10.
El bestiar de renda de més de 12 mesos d'edat que s'inscriu al Padral cobra l'ajut passat un any de la seva inscripció de forma retroactiva al proper període de pagament previst a l'article 5.
Els vedells de 0 a 5 mesos, els pollins de 0 a 6 mesos i els corders de 0 a 3 mesos nascuts de mare no registrada al Padral no poden ser objecte de l'ajut corresponent per aquest període.
El bestiar de renda que superi en nombre el límit establert per a l'estesa de fem al Reglament del Padral no cobra l'ajut.
Els animals de renda engreixats mitjançant la marca de "Carn de qualitat controlada d'Andorra" deixen de gaudir de l'ajut al foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya a partir dels 5 mesos en el cas de vedells i en la data d'entrada a l'engreix quan es tracti de bestiar adult.
Article 8
El càlcul de l'ajut al foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya es fa tenint en compte la pastura produïda al país i consumida pels diferents animals de renda que formen part de l'explotació agrària. La pastura andorrana consumida es quantifica prenent com a base el consum d'aliments farratgers de tots els animals tipus, que es calcula mitjançant les UBG a què equival cada animal de renda, i descomptant el consum d'aliments farratgers importats d'acord amb l'article 11. En el mètode de càlcul s'ha de tenir present l'època de l'any en què el bestiar consumeix la pastura, el tipus de bestiar de renda considerat i la durada de la presència d'aquest a Andorra.
Article 9
El mètode de càlcul que es descriu a continuació afecta tots els tipus de bestiar de renda susceptibles de rebre l'ajut al foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya i defineix els paràmetres utilitzats:
L'equivalència dels animals de renda expressada en UBG es determina segons les necessitats nutritives de cada animal respecte de la vaca baciva.
Els requisits de productes farratgers per a cada animal tipus es determinen segons el sexe, l'edat, el pes i l'estat productiu. Per valorar les necessitats nutritives corresponents a les cries, se'ls imputa la part corresponent a les necessitats per a la gestació i lactació de les mares respectives. La metodologia de càlcul utilitzada és la corresponent al sistema de racionament animal realitzat per l'INRA (Institut National de la Recherche Agronomique).
Per poder tenir en compte l'època de l'any en la qual l'aliment es consumeix, s'aplica el coeficient de període (Cp), que representa la importància d'un període de consum sobre els altres. S'estableixen els períodes de primavera, estiu, tardor i hivern. El coeficient de període varia, doncs, segons l'època de l'any.
Per poder orientar el creixement de la cabana ramadera d'un determinat tipus de bestiar respecte a d'altres, s'aplica el coeficient d'orientació (Co).
S'estableix un ajut base (Ab), establert per una unitat de bestiar gros amb un coeficient de període i un coeficient d'orientació d'una unitat.
El càlcul es fa tenint en compte els dies de presència dels animals de renda de l'explotació al país, a excepció del que s'especifica per als ovins transhumants a l'article 10.
El càlcul per a cada tipus de bestiar de l'ajut diari és el següent:
Ajut diari = Ab x UBG x Cp x Co Anualment es publiquen mitjançant decret: les UBG equivalents per a cada tipus d'animal de renda susceptibles de rebre aquest ajut, les dates dels 4 períodes en què s'apliquen els diferents valors que adopta el coeficient de període (Cp), els valors del coeficient del període (Cp), els valors dels coeficients d'orientació (Co), l'ajut base (Ab), i els valors de l'ajut diari i els valors resultants del càlcul de l'ajut diari.
Quan a criteri dels serveis veterinaris oficials es determini que hi ha més del 50% de bestiar magre dins de la cabana ramadera d'una explotació, per espècie i lot d'animals amb el mateix maneig, les UBG a considerar per calcular l'ajut s'han de reduir en un 50% al lot afectat.
La suma dels ajuts diaris acumulats per un cap de bestiar durant els 4 períodes establerts en funció de l'època de l'any dóna lloc a l'ajut anual. La suma dels ajuts durant el període de càlcul considerat de tots els animals de renda que formen part de l'explotació, dóna lloc a la quantitat màxima d'ajut potencial a què l'explotació tindria dret si no realitzés importacions de productes farratgers per sobre del que permet el contingent lliure de deduccions a la importació. L'ajut real al foment de les pràctiques ramaderes de muntanya, s'obté restant a la quantitat màxima d'ajut potencial, les deduccions a causa de la importació de productes farratgers, tal com s'especifica a l'article 11.
Article 10
Només poden rebre ajut 500 ovelles per ramat i titular d'explotació com a màxim.
El nombre màxim d'ovelles per pastor i ramat, els determina el comú que accepti el ramat dins el territori comunal.
Els corders fills d'ovelles transhumants no tenen dret a ajut.
El nombre mínim de dies d'estada al país per adquirir el dret a rebre l'ajut previst és de 75 dies. Els dies suplementaris que les ovelles estiguin al país no es tenen en compte per calcular l'ajut.
L'ajut destinat als ovins transhumants es publica anualment mitjançant decret.
Els cabrums transhumants no tenen dret a rebre aquest ajut.
Article 11
Amb la finalitat de millorar la qualitat dels productes ramaders i protegir el consumidor, l'atorgament de l'ajut al foment de les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya resta subjecte a la condició que es nodreixi l'animal de renda exclusivament amb els aliments inclosos en la llista de l'annex I.
El titular de l'explotació agrària està obligat a declarar en un termini no superior a cinc dies hàbils els productes farratgers importats que arribin a la seva explotació. La declaració s'ha de fer mitjançant el document específic que facilita el Departament d'Agricultura. S'admet la tramesa dels documents mitjançant fax.
En cas d'inspecció i control per part dels serveis tècnics del Departament d'Agricultura, el titular de l'explotació agrària ha de poder demostrar que els aliments subministrats al bestiar de renda es corresponen amb els autoritzats segons l'annex I.
Els importadors de farratges autoritzats estan obligats a mantenir un registre permanent segons model facilitat pel Departament d'Agricultura on constin totes les importacions realitzades i el destinatari final dels productes farratgers destinats a l'alimentació animal, i s'especifiquin les quantitats, els animals als quals es destinen, els productes subministrats segons la classificació de l'annex I i el titular de l'explotació agrària. Aquest registre pot ser consultat pels tècnics del Departament d'Agricultura.
Amb l'objecte de facilitar la transició cap al nou sistema d'ajuts, atenent les necessitats d'importació de cereal, alfals i palla, per complementar la ració de les femelles alletants durant els primers mesos posteriors al part, s'estableix un contingent lliure de deduccions a la importació per a les mares de cria eixivernades. El tipus de bestiar eixivernat i les quantitats es publiquen anualment mitjançant decret.
S'estableix una deducció base (Db) al producte farratger d'importació destinat a l'alimentació del bestiar de renda, i s'aplica als productes farratgers de la llista positiva d'aliments que hagin estat importats durant el període de còmput de l'ajut. El càlcul de la reducció és el següent:
Db x UF aliment importat x (1- percentatge de tolerància a la importació) 7. Les deduccions aplicables en PTA/kg en funció del producte farratger importat es fixen anualment mitjançant decret.
Al final de cadascun dels períodes de pagament establerts a l'article 5 del present Reglament, es calcula la deducció total a aplicar segons les quantitats d'aliments farratgers importats i se sostreu de la quantitat màxima d'ajut potencial.
La deducció total a aplicar no pot ser superior a la quantitat màxima d'ajut potencial.
Per no penalitzar la importació d'aliments farratgers destinats a l'alimentació del bestiar de renda que no sigui objecte d'aquest ajut, s'estableix un contingent d'aliment importat que es calcula en funció de les necessitats nutritives d'aquests animals declarats al Padral per a cada explotació. Aquest contingent es publica anualment per a cada animal tipus mitjançant decret.
Aquestes quantitats no suposen una reducció de l'ajut per als titular d'explotacions agràries que tinguin bestiar de renda susceptible de rebre ajut, sempre que no se superin els contingents establerts. Si les importacions realitzades per cada explotació superen el contingent corresponent, els tècnics del Departament d'Agricultura procedeixen a realitzar una inspecció.
El titular de l'explotació que no sol·liciti l'ajut a les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya, i tingui bestiar de renda d'una espècie de les que tenen dret a ajut, queda obligat a mantenir el bestiar mencionat en una explotació diferenciada, presentar la ració alimentària i respectar totes les
disposicions vigents.
Per als animals de renda destinats a l'engreix mitjançant la marca de "Carn de qualitat controlada d'Andorra" s'estableix un contingent de concentrat per animal engreixat, lliure de deduccions per a la fase d'engreix. Aquests contingents s'estableixen anualment per decret. Si una explotació importa més concentrat de l'establert, aquesta quantitat es comptabilitza en la reducció de l'ajut potencial que hauria de rebre l'explotació.
Article 12
Per optar a l'obtenció de l'ajut al foment al dall dels prats, el titular de l'explotació agrària, en la sol·licitud d'ajut que ha de presentar ha de declarar quins seran els prats que es dallaran, valorant el grau de dificultat del dall i de la recol·lecció.
Les declaracions de les superfícies es realitzen en base al mapa parcel·lari informatitzat que té el Departament d'Agricultura.
La superfície de prat de dall susceptible de rebre l'ajut s'estableix segons el tipus d'animal de renda eixivernat al país. La superfície de prat de dall corresponent als diferents tipus d'animals de renda es publica anualment mitjançant decret.
Per a cada explotació en concret, la superfície total de prat de dall amb dret a ajut es determina segons el nombre de caps de bestiar eixivernats durant tot el període hivernal. Els caps de bestiar morts o venuts durant aquest període no es tenen en compte per a la superfície dalladora amb dret a ajut. El nombre de caps de bestiar eixivernats es determina segons les dades del Padral.
Els prats de dall declarats s'han de dallar com a mínim un cop l'any durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 d'agost.
El prats de dall per als quals se sol·licita l'ajut no poden haver estat pasturats dos mesos abans del dall.
L'herba s'ha de collir per ser aprofitada pel bestiar.
El desbrossament d'un prat no es considera una operació de dall.
Als efectes d'aquest Reglament, es consideren prats de dall amb dret a ajut als prats naturals i artificials de secà o de regadiu, amb l'excepció que per als prats artificials el conreu farratger que s'hi estableixi ha d'estar-hi implantat ininterrompudament com a mínim durant tres anys.
Els prats de dall se subdivideixen en parcel·les homogènies segons el tipus de dificultat del dall i de la recol·lecció. La superfície mínima de les parcel·les declarables dins d'un mateix prat és de 1.000 m2.
La quantia de l'ajut es modula en funció de la dificultat del dall i de l'altitud i els imports es fixen anualment per decret i s'expressen en PTA/ha.
La classificació atorgada tenint en compte la dificultat del dall i la recol·lecció és independent de la manera com realment s'executin els treballs.
Article 13
S'estableix una classificació dels prats de dall en funció de la dificultat del dall i en funció de l'altitud.
Classificació en funció de la dificultat del dall i de la recol·lecció de la pastura:
Per classificar els prats en funció de la dificultat del dall i de la recol·lecció de la pastura, s'ha de considerar la parcel·la subdividida en parts homogènies atenent les diferents classes de dificultat, segons es defineix més endavant.
Per classificar els prats, s'ha de tenir en consideració la dificultat de totes les tasques amb l'ordre de prioritats següent: dallar > embalar > carregar + transportar + descarregar > regirar > encorrugar. La classificació dels prats de dall es realitza per eliminació de classes que no compleixin les condicions del prat que es vol classificar, començant per la de menys dificultat (mecanització d'alt rendiment). S'estableixen les classes següents:
Dificultat 1 (mecanització d'alt rendiment): més del 70% del treball es pot realitzar mitjançant maquinària d'alt rendiment (amb estris traccionats pel tractor), la superfície de la parcel·la és superior a 0,5 ha i el pendent mitjà de la parcel·la no supera el 20%.
ii) Dificultat 2 (mecanització de baix rendiment): inclou els prats amb un grau de dificultat superior a la descrita per a la classe de dificultat 1, i en què per tant no es compleix algun dels criteris anteriors. Es tracta de terrenys amb pendent i/o irregularitats de la superfície del prat que en dificulten el treball amb maquinària d'alt rendiment, l'accés a la parcel·la permet d'entrar-hi amb embaladora si bé els treballs s'han de realitzar majoritàriament amb maquinària de baix rendiment (moto-segadora regiradora). Pot haver-hi fins a un 70% de la superfície que es pugui treballar amb el tractor.
iii) Dificultat 3 (mecanització parcial): són els prats d'accés difícil que admeten amb dificultat l'ús de maquinària agrícola lleugera. No es pot ni dallar el prat ni regirar l'herba amb tractor en més del 30% de la superfície del prat. El tractor hi pot accedir per embalar-hi i carregar l'herba només en determinades zones d'acumulació, on l'herba s'ha d'encorrugar manualment.
iv) Dificultat 4 (dall manual): terreny d'accés difícil que pràcticament no admet l'ús de maquinària agrícola, de manera que l'herba es regira, s'encorruga i es rascla manualment, i a més es dóna alguna de les condicions següents en més del 70% de la superfície:
el dall s'ha de realitzar a mà o bé amb moto-segadora però aquesta ha de ser sostinguda per dos operaris, el conductor i un altre que la suporti per evitar que la màquina llisqui costa avall.
la pastura no es pot embalar al prat i s'ha de carregar en brac.
Classificació en funció de l'altitud mitjana del prat de dall:
Altitud inferior a 1.100 m Altitud entre 1.101 i 1.500 m Altitud entre 1.501 i 1.700 m Altitud superior als 1.700 m 2. Quan un prat de dall quedi dividit en dues parts per qualsevol de les corbes de nivell que separen dues classes, el prat s'ha d'incloure dins de la classe altitudinal en què hi hagi més del 50% de la superfície.
El fet que el Departament d'Agricultura procedeixi a l'abonament segons una classificació determinada per la dificultat del dall i la recol·lecció per a un any determinat i un prat concret no crea precedent per als anys següents.
Article 14
L'import de l'ajut al foment al dall dels prats corresponent a cada explotació es determina segons el procediment següent:
Calcular la superfície amb dret a l'ajut en funció dels caps de bestiar de renda eixivernats i susceptibles de rebre aquest ajut, segons els valors fixats anualment per decret.
Seleccionar els prats o les parcel·les de dall declarats pel titular de l'explotació que, a causa de la dificultat del dall i l'altitud del prat, resultin més favorables per als interessos econòmics del titular de l'explotació.
Validar la declaració realitzada pel titular, verificant que les condicions especificades en aquest article es compleixen, i en particular que els prats per als quals s'atorga l'ajut efectivament s'han dallat dins del termini especificat, que la dificultat del dall de la recol·lecció proposada en la sol·licitud és l'adequada, i si escau, requalificar el grau de dificultat a criteri dels tècnics del Departament d'Agricultura.
Article 15
L'ajut per al foment de la producció de qualitat controlada s'estableix per cap de bestiar sacrificat que hagi estat engreixat segons el Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control de garantia "Carn de qualitat controlada d'Andorra".
L'ajut es modula en funció de la data de naixement del/de la vedell/a per tal de fomentar la regularitat en l'oferta de carn de vedella al llarg de tot l'any.
L'import de l'ajut per cap de bestiar sacrificat s'estableix anualment per decret.
Els criteris i requisits es fixen al Reglament de Carn de qualitat controlada d'Andorra.
Article 16
En cas d'al·legacions o recursos que es puguin realitzar per discrepància de criteris amb l'Administració per a qualsevol dels ajuts, el ministeri responsable d'agricultura pot reunir una Comissió Tècnica formada per un representant del ministeri responsable d'agricultura, un tècnic de grau mitjà o superior en agricultura i/o ramaderia amb exercici de la professió liberal al Principat i un representant de les associacions que representin els pagesos i els Ramaders d'Andorra, a títol consultiu, per redactar un informe que no s'entendrà vinculant.
Article 17
Tots els beneficiaris dels ajuts estan sotmesos a control financer, d'acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques, i per a tot allò que no estigui expressament regulat per la present norma s'aplica el Reglament del procediment per a la concessió i el control de les subvencions.
Disposició transitòria
Per a l'any 2001 el còmput del primer període de pagaments s'estableix entre el dia 1 de gener i el 31 de maig. S'estableix segons els efectius de bestiar registrats al Padral a partir del dia 1 de gener del 2001.
Disposició final
Aquest Reglament entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial al Principat d'Andorra, llevat de l'article 11 relatiu a l'obligació de declarar els productes importats directament o per mitjà d'intermediaris, que entra en vigor el dia 19/02/01.
Andorra la Vella, 31 de gener del 2001 Període de subvenció de desembre a novembre
Annex I
Llista positiva d'aliments farratgers utilitzables Nom comú Nom científic Tipus de producte Classificació de Classificació segons utilitzable l'aliment per importació(1) aliment UF Herba de prat natural Verd Ensitjat Fenc Fenc d'herba 4 Gramínies herbàcies Dactylis glomerata, Festuca sp., Poa sp., Phleum pratense,Lolium sp., Bromus sp., Verd Ensitjat Fenc Fenc d'herba 4 Lleguminoses herbàcies Trifolium sp,Lotus sp., Onobrychis sp, Vicia sp., Melilotus sp.. Verd Ensitjat Fenc Fenc d'alfals 3 Alfals Medicago sativa Verd Ensitjat Fenc Fenc d'alfals 3 Deshidratat Concentrat 1 Blat Triticum aestivum Palla Palla 5 Gra Gra 2 Verd Ensitjat Segó Segó 3 Ordi Hordeum Palla Palla 5 tetrastichum Gra Gra 2 Hordeum Verd distichum Ensitjat Hordeum hexatischum Civada Avena sativa Palla Palla 5 Gra Gra 2 Verd Ensitjat Blat de moro Zea mays Gra Gra 2 Verd Ensitjat Glutenfeed Concentrat 1 Glutenmeal Concentrat 1 Triticale Triticum x secale Palla Palla 5 Gra Gra 2 Verd Ensitjat Sègol Secale cereale Palla Palla 5 Gra Gra 2 Verd Ensitjat Faves Vicia faba Gra Gra 2 Pèsol farratger Pisum sativum Gra Gra 2 Tramús Lupinus albus Gra Gra 2 Col farratgera Brassica oleracea Verd Colza Brassica napus Verd Remolatxa Beta vulgaris Fulles Arrel Garrofes Vicia monanthos Fruit Gra 2 Soja Glicine max Gra Gra 2 Tortó de soja Concentrat 1 Aliment concentrat (2) Concentrat 1 Aliments medicamentosos (3) Concentrat 1 Correctors minerals Correctors vitamínics (1) Classificació de l'aliment en categories definides segons el seu valor nutritiu i la deducció aplicable en la importació del tipus de producte utilitzable corresponent, calculat en PTA/kg de producte importat i que s'estableix anualment per decret.
(2) Els aliments concentrats per als quals el fabricant prescrigui un termini de supressió previ al sacrifici de l'animal poden ser utilitzats amb autorització prèvia del Departament d'Agricultura. Els aliments de lactància substitutius de la llet materna es consideren aliments concentrats a efectes de present Reglament.
(3) Només es pot autoritzar la importació d'aliments medicamentosos amb la prescripció del Servei Veterinari Oficial.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.