LegalizeDecret d'aprovació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, de 25-7-2001
Decret d'aprovació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny Exposició de motius La protecció i la millora dels interessos particulars, públics i del medi ambient quan es realitzen determinats actes d'ús del sòl, com actes de construcció, edificació, urbanització, parcel·lació i actes que comportin, en general, moviments de terres ha esdevingut en els darrers anys un dels objectius de les polítiques dels poders públics andorrans, seguint la línia de l'article 31 de la Constitució del Principat d'Andorra.
Aquest interès s'ha desenvolupat paral·lelament a la preocupació creixent que s'ha anat manifestant en l'àmbit internacional i, especialment, de la Unió Europea, com es posa de relleu en la Directriu 85/337/CEE, de 27 de juny de 1985, relativa a l'avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, modificada per la Directriu 97/11/CE, de 3 de març de 1997, i en la Directriu 96/61/CE, de 24 de setembre de 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació.
El marc normatiu vigent en relació amb aquests tipus d'actes es caracteritza per la seva complexitat i pel seu tractament sectorial i incomplet, i està determinat per l'apartat sisè de l'Ordinació núm. 1 de 13 de juliol de 1987, modificada per l'apartat tercer de l'Ordinació de 28 de juny de 1989, i desenvolupada pel Reglament de 7 de març de 1990, per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny.
La modificació d'aquest Reglament vol donar resposta al seguit de mancances identificades en la seva aplicació durant el temps que ha estat vigent, amb un triple objectiu:
la racionalització de la intervenció de l'òrgan substantiu autoritzador del projecte;
la integració de l'avaluació d'impacte ambiental dins del procediment principal d'autorització del projecte;
l'aclariment del procediment administratiu de tramitació.
Es delimita amb més precisió el contingut de la documentació que ha d'acompanyar tant l'avaluació d'impacte ambiental com la sol·licitud d'autorització del projecte, incorporant-hi elements de control en l'elaboració.
Pel que fa al procediment administratiu de tramitació, s'aclareixen les diferents fases del procediment i es reforcen els mecanismes de participació i informació pública.
Finalment per motius de seguretat jurídica es reprèn en el present reglament les infraccions i sancions que dicta l'Ordinació núm. 6 de data 13 de juliol de 1987.
Pels motius esmentats anteriorment, i a proposta dels ministres d'Ordenament Territorial i d'Agricultura i Medi Ambient s'aprova el Decret d'aprovació del Reglament.
Article Únic
S'aprova el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, que entrarà en vigor al cap de 15 dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny
Article 1
Estan subjectes a les disposicions d'aquest Reglament, els actes o les activitats que comportin una alteració de l'estat actual del terreny, com:
l'execució de desmunts o terraplens:
per edificar o per ubicar-hi instal·lacions de nova planta, per urbanitzar, per a ús agrícola o industrial, per a obres d'ampliació i de modificació significativa d'estructura de les edificacions o instal·lacions existents o amb qualsevol altra finalitat;
les activitats industrials, com pedreres, tarteres, graveres, préstecs de material o abocadors, l'enderroc d'obres existents.
Article 2
Les activitats i/o projectes de titularitat pública o privada que requereixen l'execució de qualsevol desmunt, terraplè o moviment de terres en general, que es detallen a continuació s'han de sotmetre a una avaluació d'impacte ambiental:
Indústria Pedreres, tarteres, graveres i mineria a cel obert Abocadors de qualsevol tipus de residu (perillosos, no perillosos i inerts -runes-;
inclosos la ferralla i els vehicles abandonats) 2. Agricultura Transformacions de l'ús del sòl que impliquin eliminació de la coberta vegetal natural Drenatges 3. Infraestructures Instal·lacions aèries i soterrades de transport d'energia elèctrica amb un voltatge igual o superior a 20 kV i d'una llargada superior a 500 m quan afectin terrenys agrícoles o naturals Construcció i/o ampliació de carreteres Excavació de túnels i edificació de ponts i viaductes Construcció de tramvies i metros aeris o subterranis Construcció d'aeròdroms Preses i altres instal·lacions destinades a retenir l'aigua, desviar-la o emmagatzemar-la per a qualsevol utilització Obres de canalització i prevenció d'inundacions, desviació o regularització o remodelació de cursos d'aigua Obres de transport d'aigua potable o residual en zones agrícoles o naturals Construcció o remodelació de camins rurals o pistes forestals quan travessin terrenys naturals 4. Urbanització Projectes d'urbanització 5. Lleure Pistes de curses i proves d'automòbils i motocicletes Pistes d'esquí alpí, nòrdic o altres, instal·lació de remuntadors i telefèrics i construccions i infraestructures associades Campaments permanents per a tendes de campanya i caravanes quan impliquin una modificació de l'estat actual del terreny Camps de golf o d'activitats d'aventura Parcs temàtics
Article 3
No es pot iniciar cap de les activitats a què es refereixen els articles 1 i 2 sense haver obtingut l'autorització prèvia del Govern.
Per obtenir la dita autorització, el titular dels actes i de les activitats indicats als articles anteriors han de presentar mitjançant sol·licitud al ministeri responsable de l'ordenament territorial els documents tècnics indicats als articles següents. Tots els documents presentats han de ser signats pel sol·licitant, pel propietari dels terrenys on s'ubicarà l'activitat i pels tècnics redactors dels informes tècnics.
Correspon als ministeris responsables de l'ordenament territorial i del medi ambient, i segons les seves competències respectives, la inspecció de tots els treballs i les activitats que estiguin sotmesos al present Reglament, per verificar que es duen a terme a l'empara de l'autorització preceptiva.
Article 4
L'avaluació d'impacte ambiental és un conjunt d'estudis tècnics que ha de permetre al titular de les activitats i dels actes sotmesos a aquesta avaluació i al ministeri responsable del medi ambient, de mesurar-ne tots els efectes sobre el medi ambient i preveure, en conseqüència, les adequacions dels projectes i les mesures preventives, correctores o de compensació adequades per assegurar el màxim respecte dels factors mediambientals i humans.
L'avaluació d'impacte ambiental dels projectes o les activitats inclosos en l'article 2 identificarà, descriurà i avaluarà de forma apropiada els efectes directes i indirectes d'un projecte sobre els factors següents:
l'home, la fauna i la flora el sol, l'aigua, l'aire, el clima, i el paisatge, la interacció entre els factors mencionats en els dos primers guions, els bens materials i el patrimoni cultural.
L'annex 1 especifica la informació que ha de contenir l'avaluació d'impacte ambiental i que es desenvoluparà de manera proporcional a la importància del projecte i a la sensibilitat del medi.
Article 5
Per als projectes sotmesos a avaluació d'impacte ambiental el titular ha de presentar un pla de restauració i un pla de vigilància ambiental tal com s'especifica als annexos 2 i 3.
El pla de restauració és una eina tècnica que es basa en els impactes ambientals identificats en l'avaluació d'impacte ambiental i localitza amb precisió i planifica en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives i/o correctores anunciades en l'avaluació d'impacte ambiental tant durant les obres com un cop el projecte està acabat i en funcionament.
El pla de vigilància ambiental estableix el procediment de control de la realització adequada i de l'efectivitat de les mesures preventives i/o correctores descrites al pla de restauració.
El tècnic que realitzi els plans de restauració i vigilància ambientals ha de ser posteriorment el responsable de l'execució. En el cas contrari s'avisarà per correu els ministeris responsables de l'ordenament territorial i del medi ambient adjuntant la titulació i si escau el currículum del nou responsable.
Article 6
Per garantir l'aplicabilitat de les mesures preventives i/o correctores i dels treballs de restauració i de vigilància ambiental, el ministeri responsable del medi ambient pot exigir al titular o promotor de l'activitat que presenti una garantia anomenada de protecció i restauració ambiental. La prestació de la garantia de protecció i restauració ambiental és obligatòria, en el cas d'explotacions industrials.
La quantia d'aquesta garantia de protecció i restauració ambiental i les modalitats de pagament es determinen d'acord amb allò que preveu l'annex 4 d'aquest Reglament.
La garantia de protecció i restauració ambiental no es retorna fins que no hagi transcorregut el termini de garantia que s'hagi fixat a l'autorització. El termini es compta a partir de la data d'acabament de les obres de restauració, en cas que existeixin, o de l'activitat desenvolupada, en els altres casos.
Correspon al ministeri responsable del medi ambient la gestió de la garantia de protecció i restauració ambiental.
Article 7
Per als projectes relatius a qualsevol tipus de construcció de nova planta, de modificació i/o rehabilitació en què s'afecti la fonamentació així com en projectes d' excavació i en general a demandes d'autoritzacions per a modificar l'estat actual del terreny, el sol·licitant ha de presentar la documentació que es detalla a continuació:
Aquesta documentació es presentarà conforme a l'ordre establert en el següent índex, amb menció específica de cadascun dels paràgrafs següents:
Estudi geològic 1.1 Estudi informatiu: aspectes generals relatius a l'informe geològic 1.1.1. Empresa i tècnic competent que realitza l'estudi, amb menció del núm.
d'autorització d'exercici liberal de la professió, quan sigui diferent que el del tècnic autor del projecte.
1.1.2. Situació de la parcel·la objecte de l'estudi amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) i delimitació en planta a escala màxima 1/200 amb les cotes d' altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra i indicant en planta alçat les finques i propietats veïnes que es poden veure afectades.
1.1.3. Referència al projecte general al qual va lligat l'informe geològic i tècnic responsable del mateix.
1.2. Estudi geològic: caracterització del terreny, que ha de contenir com a mínim l'anàlisi separada dels aspectes següents:
1.2.1. Definició de la campanya de reconeixements: Exposició de la necessitat o no d'efectuar una campanya de reconeixement. Metodologia de treball i definició dels reconeixements efectuats en la parcel·la objecte d'estudi.
Prospeccions mecàniques, assaigs "in situ", geofísica, calicates, assaig de laboratori, mesures estructurals, etc. La metodologia de treball utilitzada per a la caracterització del terreny, es justifica mitjançant una memòria explicativa dels treballs realitzats adaptada a les condicions i les característiques de cada terreny, així com a les obres de modificació de l'estat del terreny projectades.
En la memòria citada, el tècnic o tècnics autors de l'estudi han de redactar explícitament que la metodologia utilitzada garanteix de forma suficient la caracterització del terreny segons els treballs de modificació de l'estat del terreny projectats.
1.2.2. Caracterització geològica del terreny on es tenen en compte els resultats dels diferents reconeixements efectuats.
1.2.3. Caracterització hidrogeològica del terreny on es tenen en compte els resultats dels diferents reconeixements efectuats.
1.2.4. Caracterització geotècnica del terreny on es tenen en compte els resultats dels diferents reconeixements eventualment efectuats.
1.2.5. Anàlisi dels riscos geològics naturals als quals pot estar exposada la parcel·la (caiguda de blocs, esllavissades, corrents d'arrossegalls) i proposta de correcció de forma que es garanteixin amb un nivell de seguretat suficient, les condicions de servei, habitabilitat, etc. per a la qual està projecta una infrastructura determinada. En el cas d'un terreny afectat de forma significativa per algun dels següents riscos: caigudes de blocs, corrents d'arrossegalls, grans moviments, moviments superficials, s'efectuarà un estudi específic d'acord amb l'index establert en l'annex 6 d'aquest reglament.
Estudi geotècnic de les obres projectades que ha de contenir com a mínim l'anàlisi dels punts següents:
2.1. Estudi informatiu: aspectes generals relatius a l'informe geotècnic 2.1.1. Empresa i tècnic competent que realitza l'estudi, amb menció del núm.
d'autorització d'exercici liberal de la professió, quan sigui diferent que el del tècnic autor del projecte.
2.1.2. Situació de la parcel·la objecte de l'estudi amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) i delimitació en planta a escala màxima 1/200 amb les cotes d' altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra i indicant en planta alçat les finques i propietats veïnes que es poden veure afectades.
2.1.3. Referència al projecte general al qual va lligat l'informe geotècnic i tècnic responsable del mateix.
2.2. Excavacions 2.2.1. Anàlisi d'estabilitat de les excavacions projectades amb indicació dels factors de seguretat i recomanacions relatives al sistema d'execució d'aquestes excavacions. L'anàlisi d'estabilitat i les recomanacions tenen en compte tan les excavacions de tipus temporal com les definitives.
2.2.2. Tipologia de les obres de sosteniment del terreny tan temporals com definitives i anàlisi dels aspectes constructius, que s'han de tenir en compte en projectar-les.
2.2.3. Anàlisi de les noves condicions d'estabilitat del vessant així com de les parcel·les i edificacions veïnes tenint en compte els treballs de modificació de l'estat del terreny projectats. Es mencionarà explícitament que les noves condicions d'estabilitat garanteixen l'estabilitat del conjunt del vessant 2.3. Fonamentacions 2.3.1. Condicions generals relatives a les condicions de fonamentació.
2.3.2. Determinació de la tensió admissible, assentaments, etc., en funció dels resultats de la eventual campanya de reconeixements.
2.3.3. Tipologia de les obres de fonamentació del terreny i anàlisi dels aspectes constructius que s'han de tenir en compte en projectar-les.
2.4. Altres aspectes geotècnics analitzats En aquesta part s'analitzen terraplens, obres de drenatge, obres de control de l'erosió, millora del terreny i en general altres incidències destacables des d'un punt de vista geotècnic.
2.5. Pla de seguiment de l'obra en fase d'execució En aquesta part s'especificarà un pla de seguiment de l'obra que és de compliment obligatori per part de la direcció d'obra. El mencionat pla de seguiment remarca els aspectes següents:
2.5.1. Aspectes geotècnics més importants que s'han de controlar en fase de direcció d'obra i un cop finalitzada l'obra.
2.5.2. Sistemàtica de control (pla de control).
2.5.3. Anàlisi de la conveniència d'instal·lar sistemes d'auscultació.
El projecte constructiu ha de contenir els plànols següents:
Plànol topogràfic d' emplaçament del terreny afectat per la modificació del terreny a escala 1/200 amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra i indicant en planta i alçat les finques propietats veïnes que es poden veure afectades.
Plànols de perfils on es puguin apreciar clarament tota la magnitud dels treballs, i d'existir, els sistemes de protecció dels talussos perimetrals acabats (murs, gunitats, ancoratges, etc.) i de llurs acabats i tractaments (repoblació forestal, sembra,etc.)
Article 8
Els projectes relatius a qualsevol tipus d'enderroc, d'edificació o d'excavació han de presentar la documentació següent:
Volum i característiques dels residus que s'originaran a l'obra.
Instal·lacions de valorització o de disposició o abocador controlat on es gestionaran aquests residus.
Document d'autorització de valorització o disposició dels residus en les plantes o abocadors controlats mencionats.
Garantia de gestió de residus que permeti assegurar la gestió racional i adequada dels residus generats en els projectes esmentats així com preveure i assumir-ne els costos.
La quantia de la garantia de gestió de residus i les modalitats de pagament es determinen d'acord amb allò que preveu l'annex 5 d'aquest Reglament.
La garantia de gestió de residus es retorna quan el titular justifica que la quantitat de residus prevista ha estat dipositada a la planta de valorització o
disposició o a l'abocador controlat. Aquestes instal·lacions han de ser
degudament autoritzades en el seu país d'implantació.
Si el projecte s'efectua per fases, la garantia de gestió de residus pot ser retornada a mesura que es doni per finalitzada cada fase.
En l'autorització del projecte es pot imposar l'obligació de destriar en origen les matèries que poden ser objecte de valorització.
En el cas que una part significant dels residus siguin condicionats per a la valorització (tria, separació, classificació, autorització de dipòsit en una planta de reciclatge autoritzada) l'import de la garantia de gestió de residus pot ser disminuït fins al 50%.
Correspon al ministeri responsable de l'ordenament territorial la gestió de la garantia de gestió de residus.
Article 9
Responsabilitats de la direcció d'obres 1. L'execució del projecte exigeix una direcció facultativa, que ha d'anar a càrrec d'un tècnic competent, amb titulació adequada i suficient. La direcció de l'obra comporta la comprovació i la vigilància de la realització correcta sense que això n'exclogui les inspeccions. El director facultatiu és el responsable de la direcció de l'obra, amb independència que disposi de col·laboradors, i ha d'assumir davant l'Administració la responsabilitat final de l'execució del projecte.
El director de l'obra coordina l'equip tècnic que eventualment intervé en l'execució, com també realitza la interpretació tècnica del projecte i adopta les mesures tècniques necessàries per dur-ne a terme el desenvolupament i proposa les adaptacions, els detalls complementaris i les modificacions que calguin per realitzar totalment l'obra, d'acord amb el que estableix el projecte.
Article 10
Les sol·licituds d'autorització es tramiten d'acord amb el procediment següent:
Sol·licitud d'autorització a) Les sol·licituds d'autorització han d'anar acompanyades per un mínim de tres exemplars de la documentació tècnica segons el que estableix el present Reglament. S'adjunta l'autorització de la corporació local implicada i, si escau, s'adjunta la còpia d'altres autoritzacions administratives prèviament atorgades per altres administracions en relació amb l'actuació.
Els ministeris responsables de l'ordenament territorial i del medi ambient poden demanar més informació si ho creuen pertinent.
Si s'aprecia l'existència de deficiències esmenables que afectin la sol·licitud o la documentació presentades, s'ha de requerir la persona interessada perquè les esmeni en el termini de 10 dies hàbils a comptar de l'endemà del dia de la notificació del requeriment.
Informació pública a) En el cas d'activitats que afectin terrenys de titularitat pública en què sigui preceptiva l'avaluació d'impacte ambiental, aquesta avaluació i els altres documents del projecte se sotmeten a informació pública, durant un període de 15 dies a partir de la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra després de l'examen del ministeri responsable del medi ambient.
Informe d'impacte ambiental En els casos en què l'avaluació d'impacte ambiental és necessària, i sobre la base d'aquesta avaluació i de les al·legacions efectuades en el tràmit d'informació pública, el ministeri responsable del medi ambient elabora l'informe d'impacte ambiental, on es fixa la conveniència o no de realitzar l'activitat o el projecte.
Resolució del Govern a) A la vista de la documentació presentada, de l'informe d'impacte ambiental, dels informes d'altres ministeris implicats i de les al·legacions efectuades en el tràmit d'informació pública, el ministeri responsable de l'ordenament territorial redacta un informe i una proposta de resolució, i trasllada l'expedient al Govern.
Les resolucions han de ser motivades d'acord amb el que disposa el Codi de l'Administració.
Els acords o les resolucions d'atorgament o de denegació de l'autorització són objecte de notificació al titular i als interessats afectats en els terminis i en la forma establerts al Codi de l'Administració.
L'acte de l'atorgament de l'autorització ha de fixar els terminis d'inici, interrupció màxima i acabament de les obres i instal·lacions, que s'autoritzin, de conformitat, si escau, amb la normativa aplicable.
No pot ser invocat l'atorgament d'una autorització per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en què hagin pogut incórrer els beneficiaris en l'exercici de les seves activitats.
Article 11
En qualsevol cas, l' autorització administrativa atorgada no implica l'assumpció de cap responsabilitat per part del Govern ni exclou la responsabilitat que en cas de sinistre pugui tenir el titular o promotor, la direcció facultativa, l'empresa constructora o els seus respectius personals, per imperícia, imprudència, manca de previsió o altre causa tant a nivell de projecte com a nivell de realització dels treballs.
Article 12
L'ordinació núm. 6 de data 13 de juliol de 1987 estableix que les infraccions per l'execució diferent dels treballs al projecte aprovat o bé l'execució d'obres d'aquesta naturalesa sense permís donarà lloc a que el Govern pugui sancionar al propietari amb multes de 50.000 PTA (300,51 euros) a 500.000 PTA (3005,10 euros) amb l'obligació d'aturar les obres i restituir el terreny al seu estat primitiu.
Article 13
La imposició de sancions és independent del rescabalament dels danys i de la indemnització de perjudicis, així com de les responsabilitats administratives o d'ordre penal en què els infractors hagin pogut incórrer. A aquest efecte, el titular o l'empresari promotor dels treballs o activitats subjectes a autorització i el tècnic director de l'obra són responsables de tots els perjudicis directes o indirectes que es puguin derivar de l'execució dels treballs o del desenvolupament de l'activitat, així com de l'incompliment del present Reglament.
Article 14
Per poder imposar sancions, l'Administració ha d'actuar de conformitat amb el que disposa el Reglament regulador del procediment sancionador vigent.
Disposició transitòria
Per les activitats esmentades en l'article 2 i que s'estiguin desenvolupant sense autorització en el moment de l'entrada en vigor del present Reglament, s'obre un termini d'un any, perquè els interessats presentin una sol·licitud d'autorització, amb tota la documentació especificada en aquest Reglament.
Transcorregut aquest termini sense el compliment del requisit esmentat, es procedirà a incoar un expedient sancionador.
Disposició derogatòria
Amb l'entrada en vigor del present Reglament queda derogat el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, de 7 de març de 1990, així com les disposicions d'igual rang o inferior que contradiguin la present norma.
Disposició final
Aquest Reglament entra en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 25 de juliol del 2001 Marc Forné Molné El Cap de Govern
Annex 1
Contingut de l'avaluació d'impacte ambiental L'avaluació d'impacte ambiental ha de contenir els aspectes següents:
Localització del projecte: delimitació precisa dels terrenys afectats pel projecte, utilització actual del sòl i vocació de la zona si la parròquia d'ubicació disposa de plans o ordinacions urbanístiques.
Estat inicial: descripció de l'estat inicial de la zona afectada pel projecte que comporti els punts següents:
descripció dels factors climatològics (temperatures, precipitacions, innivació, vents, balanç hídric) que puguin afectar el projecte o que puguin contribuir a la dispersió, o a l'agreujament dels impactes ambientals deguts al projecte geologia i hidrogeologia de la zona i dels voltants, si hi ha relacions possibles amb el projecte hidrologia: xarxa d'aigües superficials i quan puguin ser afectades pel projecte, cabals, qualitat de les aigües i estat de les lleres fauna i vocació de la zona per la fauna flora: inventari florístic i dels elements remarcables paisatge i punts de visibilitat de la zona on s'ubica el projecte infraestructures veïnes: carreteres i circulació, habitatges i població afectada, captacions d'aigua potable, altres captacions, plantes industrials ambient sonor: mesurament del soroll en hores de calma i en hores punta del nivell sonor continu equivalent qualitat de l'aire Aquest apartat s'ha de tractar de manera breu i concisa però ha de contenir tota la informació necessària sobre els elements que puguin estar afectats pel projecte.
L'estat inicial ha d'anar acompanyat com a mínim de la cartografia següent amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) i amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra:
localització del projecte a escala 1/50.000 localització dels terrenys afectats i dels voltants en un radi de 250 metres dels límits parcel·laris sobre plànol topogràfic 1/5.000 (última versió existent de la cartografia oficial d'Andorra). S'hi identificaran els habitatges, les infraestructures, les servituds i els elements de patrimoni mapa geològic mapa dels factors hidrològics, hidrogeològics, dels hàbitats, de les principals formacions florístiques i dels elements remarcables, a escala compresa entre 1/1.000 i 1/10.000 mapa del paisatge (elements principals i punts de visibilitat) a escala compresa entre 1/1.000 i 1/25.000 3. Descripció del projecte:
Descripció del projecte i de la seva vocació superfície afectada descripció de l'activitat descripció i quantificació dels fluxos d'entrada i de sortida de matèria avaluació dels residus produïts avaluació de les emissions sonores i contaminants a l'aire descripció dels fluxos humans i de transports que es generaran a la zona localització dels punts d'abocament a les aigües i avaluació de les càrregues contaminants localització dels punts de captació d'aigües, volums i cabals necessaris.
Descripció de les obres necessàries per a la realització del projecte durada cartografia de les zones afectades: zona d'apilament, pistes provisionals, zones d'estacionament i manteniment de maquinària maquinària emprada i nivells de soroll i emissions a l'aire que produeix residus produïts i destinació punts d'abocament zones d'erosió c) Descripció de les mesures preventives i/o correctores mesures preventives i/o correctores previstes per disminuir o compensar l'impacte ambiental de les obres. S'han d'incloure mapes de localització de les mesures preventives i/o correctores mesures preventives i/o correctores previstes per disminuir o compensar l'impacte ambiental del projecte acabat i en funcionament. S'han d'incloure croquis d'integració paisatgística i mapes de localització de les mesures preventives i/o correctores d) Pressupost estimatiu, il·lustració i calendari programàtic de totes les mesures preventives i/o correctores permanents i temporals, previstes per reduir els impactes ambientals de les obres i del projecte acabat i en funcionament 4. Justificació del projecte:
raó per la qual es realitza el projecte i justificació socioeconòmica raó per la qual s'ha escollit la tecnologia (si escau) raó per la qual s'ha escollit la ubicació i millores que aportarà descripció de les alternatives que s'han estudiat raó per la qual s'ha escollit l'alternativa que és objecte de l'avaluació d'impacte ambiental avaluació de l'opció 0 (cap actuació) 5. Estudi dels efectes de l'activitat o projecte sobre l'entorn: descripció i avaluació dels efectes directes, indirectes, acumulatius, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius, tant de les obres com del projecte acabat i en fase de funcionament. Aquest estudi ha de tractar de:
Els factors de l'entorn i del patrimoni cultural afectats pel projecte descrits a l'estat inicial.
La descripció i la quantificació en la mesura del possible dels efectes previstos en l'espai i en el temps tant sense les mesures preventives i/o correctores previstes com amb les mesures preventives i/o correctores:
abocaments a les aigües superficials o subterrànies i variacions de la qualitat de les aigües i dels cabals, modificació de l'estat de les lleres dels rius, efectes sobre la geologia, el sol i la hidrogeologia, riscos per a les aigües potables, espècies de la flora i la fauna que desapareixeran o seran afectades i en quin radi, ecosistemes afectats i en quina mesura, producció de residus sòlids i impactes al lloc de destinació, generació de trànsit suplementari i impactes sobre el trànsit existent i la població, elements del paisatge modificats i efectes sobre la seva percepció per la població, increment dels nivells de soroll, noves emissions de contaminants a l'aire, olors emissions lluminoses zona d'extensió de la contaminació de l'aire i acústica i extensió en el temps o periodicitat, infraestructures afectades i en quina mesura població afectada pel soroll, les emissions contaminants, les olors, La valoració dels impactes serà sempre que sigui possible quantitativa i en cas que no ho pugui ser es justificarà el perquè. S'utilitzaran en la mesura del possible els paràmetres de qualitat dels medis que es compararan amb valors d'objectius o amb els valors guia establerts a Andorra o si escau als països veïns.
Es detallaran les metodologies i els processos de càlcul utilitzats per a l'avaluació dels diferents impactes així com el fonament científic de l'avaluació.
Aquest apartat ha d'incloure una taula recapitulativa dels efectes sobre el medi i una cartografia de localització dels impactes a escala 1/5.000 o 1/10.000 amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra.
L'impacte sobre el paisatge s'ha d'il·lustrar com a mínim amb dos perfils transversals segons direccions diferents que mostrin la topografia de l'entorn, l'ocupació del sòl i el perfil del projecte.
Breu exposició de les dificultats tècniques o altres que ha trobat el redactor de l'avaluació d'impacte ambiental.
Resum no tècnic de l'avaluació d'impacte ambiental de manera didàctica i comprensible per al públic.
Nom(s), adreça professional, titulació i si escau currículum(s) que certifiquin que el tècnic o l'equip tècnic que ha realitzat l'avaluació d'impactes, és competent en la matèria.
Nom(s), adreça professional, titulació i si escau currículum(s) del tècnic o l'equip tècnic responsable de l'execució de les mesures preventives i/o correctores.
Quan ho cregui convenient, el Departament de Medi Ambient pot demanar informació complementària amb la justificació prèvia basada en la importància del projecte o la sensibilitat del medi afectat sobre alguns dels aspectes de l'avaluació d'impacte ambiental.
Annex 2
Contingut del pla de restauració El pla de restauració localitza precisament i planifica en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives i/o correctores esmentades en l'avaluació d'impacte ambiental. Ha de contenir els punts següents:
plànols de definició del projecte cartografia precisa de les zones d'estacionament i manteniment de la maquinària i dels equipaments d'obra cartografia de les zones d'apilament, terraplens i pedraplens permanents i temporals cartografia de les zones d'extracció de material, si escau, i impactes que poden derivar de la seva explotació plànols de definició dels diferents talussos de desmunt per assegurar-ne l'estabilitat, limitar-ne l'erosionabilitat, l'impacte visual, i afavorir-ne la revegetació cartografia precisa de les zones que s'han de desboscar i descripció dels treballs que s'hi ha de fer cartografia de les zones on s'ha d'abocar el material sobrant de l'obra considerant l'impacte que es pot derivar d'aquests abocaments disseny i cartografia dels dispositius per minimitzar les afeccions a aigües superficials, subterrànies, i sòls cartografia de les zones on cal fer un apantallament acústic per protegir del soroll les zones habitades afectades cartografia de les zones de nidificació i calendari de les èpoques de l'any en què s'han d'evitar les obres o en què s'ha d'anar amb cura en aquestes zones projecte de restauració paisatgística dels terrenys afectats per les obres amb els documents següents:
cartografia de les zones que s'han de restaurar i disseny de les obres de remodelació espècies vegetals que s'utilitzen, plànols de distribució, quantitats i metodologia de plantació o sembra cronograma precís de les accions de manteniment que s'han de dur a terme cartografia i plànols de disseny de les zones amb tractament especial per a la fauna com passos de fauna i tanques perimetrals quantitat i característiques dels materials emprats per a la restauració valoració econòmica de les mesures amb els amidaments i el pressupost corresponents valoració de l'impacte residual que restarà després de l'aplicació de totes les mesures nom(s), adreça professional, titulació i si escau currículum(s) que certifiquin que el tècnic o l'equip tècnic que ha realitzat el pla de restauració és competent en la matèria Tots els plànols i perfils que s'adjunten han de ser d'una escala compresa entre 1/10.000 i 1/200 i amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra.
Annex 3
Contingut del pla de vigilància:
El pla de vigilància ha de garantir l'execució i el seguiment de les mesures preventives i/o correctores descrites en l'avaluació de l'impacte ambiental o en el pla de restauració ambiental.
Aquest pla haurà de presentar els punts següents:
cartografia i calendari de les mesures preventives i/o correctores cartografia i calendari de les operacions de vigilància ambiental de les mesures preventives i/o correctores previstes. Aquestes operacions s'han de definir com a unitats de control identificables selecció d'indicadors mesurables i representatius de l'efectivitat de les mesures preventives i/o correctores previsió de mesures complementàries si les mesures preventives i/o correctores previstes es revelen insuficients realització d'un llibre de seguiment ambiental de l'obra en el qual s'anota el cronograma de les mesures previstes i els plànols de la localització. S'hi anoten la data de realització de cada mesura preventiva i/o correctora i totes les observacions de seguiment de l'aplicació d'aquestes mesures, els problemes sorgits i les mesures previstes per corregir-los. Aquest llibre firmat pel tècnic encarregat del pla de vigilància i la direcció d'obra, ha de ser permanentment a l'obra i posat a disposició durant possibles controls del Departament de Medi Ambient pressupost global nom(s), adreça professional, titulació i si escau currículum(s) que certifiquin que el tècnic o l'equip tècnic i el seu coordinador que han realitzat el pla de vigilància són competents en la matèria Tots els plànols i perfils que s'adjunten han de ser d'una escala compresa entre 1/10.000 i 1/200 i amb les coordenades oficials d'Andorra (Lambert III) amb les cotes d'altimetria referides a l'anivellament general d'Andorra.
Annex 4
Determinació de la garantia de protecció i restauració ambiental La garantia de protecció i restauració ambiental té per objecte assegurar l'execució de la totalitat de les mesures preventives i/o correctores i dels treballs de restauració i vigilància ambiental inclosos en l'autorització corresponent.
L'import de la garantia és equivalent al cost dels treballs per dur a terme les mesures preventives i/o correctores més el cost dels treballs de restauració i vigilància ambiental quan escaigui. En cap cas la garantia de protecció i restauració ambiental serà inferior a 2404,05 euros per hectàrea de superfície afectada per l'activitat a desenvolupar o al vint-i-cinc per cent del pressupost global de protecció més la restauració.
La garantia de protecció i restauració ambiental s'ha de constituir abans de l'inici de l'activitat corresponent i, en tot cas, l'autorització d'aquesta activitat no serà efectiva fins a la presentació per part de la persona sol·licitant del document acreditatiu de la constitució de la garantia de protecció i restauració ambiental en els termes que s'indiquen a continuació.
La garantia de protecció i restauració ambiental pot constituir-se en metàl·lic o mitjançant aval bancari a primer requeriment. En cas de constitució en metàl·lic, aquesta es formalitza a la Caixa General del Govern, la qual expedirà el resguard oportú a favor del sol·licitant de l'autorització, que serveix com a document acreditatiu per fer efectiva l'autorització. Quan la garantia de protecció i restauració ambiental es constitueixi mitjançant aval bancari, aquest ha de fer-se a favor del M.I. Govern i ha de posar-se a disposició del ministeri responsable del medi ambient. Totes les variacions que experimentin les garanties per raó d'amortització de valors, ampliació del seu import, actualització, o per qualsevol altra causa, són formalitzades, en document administratiu i s'incorporen a l'expedient. L'aval a què s'ha fet referència ha de ser atorgat per una entitat de crèdit legalment autoritzada per operar a Andorra.
Les comissions, els interessos i altres despeses que es produeixin amb motiu de l'expedició de l'aval van a compte de la persona sol·licitant.
Les garanties de protecció i restauració ambiental prestades mitjançant aval bancari fan constar en el document on es formalitzi la garantia, el consentiment prestat pel fiador o avalador a l'extensió de la responsabilitat davant l'Administració en els mateixos termes que si la garantia fos constituïda per la mateixa persona sol·licitant.
Quan l'activitat es desenvolupi en fases clarament diferenciades, la garantia de protecció i restauració ambiental pot ser satisfeta de forma esglaonada de tal manera que els imports dipositats corresponguin respectivament als costos de protecció i de restauració originats en cada fase de l'activitat.
A fi de garantir l'efectivitat de les garanties de protecció i restauració ambiental constituïdes s'estableix un sistema d'actualitzacions aplicable durant el període d'autorització. El dipositant, després de comunicació prèvia per part del ministeri responsable del medi ambient, ha de modificar les garanties constituïdes, d'acord amb l'índex d'actualització anual establert, en un termini no superior a trenta dies des de la comunicació.
La devolució de les garanties de protecció i restauració ambiental es fa un cop acabat el període de garantia indicat en l'autorització, després de l'actuació inspectora prèvia del Departament de Medi Ambient i a petició del titular en el supòsit que els treballs de protecció i de restauració hagin assolit els objectius previstos en l'avaluació d'impacte ambiental o els plans de restauració i vigilància ambiental.
Quan els titulars hagin executat part dels treballs de protecció i de restauració, podran sol·licitar la reducció de les garanties en la part corresponent a les etapes o fase realitzades, una vegada complerts els terminis de garantia establerts.
Durant el període de garantia, a comptar des de la data de la notificació de l'acabament dels treballs de protecció i de restauració, les garanties estaran afectades per les actualitzacions esmentades anteriorment.
En cas que no siguin executades les mesures de protecció o restauració previstes durant el període de garantia, el Ministeri responsable del medi ambient podrà executar les garanties per dur a terme els treballs necessaris.
Annex 5
Determinació de la garantia de gestió de residus La garantia de gestió de residus es calcula sobre la base de les estimacions següents:
m3 residu per m2 construïtkg residu per m2 construïtKg per m3 a excavar Enderrocsedifici0,6920 vial0,45620 Edificació0,03135 Excavació1.900 La quantitat de la garantia de gestió de residus es calcula segons els valors següents:
1000 PTA/tona (6 euros/tona) de residu prevista amb un mínim de 100.000 PTA (601 euros) per a enderrocs i edificacions, 500 PTA/tona (3 euros/tona) de residu prevista amb un mínim de 250.000 PTA (1502,53 euros) i un màxim de 5.000.000 PTA (30050,60 euros) per a excavacions.
La garantia de gestió dels residus s'ha de constituir abans de l'inici de l'activitat corresponent i, en tot cas, l'autorització d'aquesta activitat no serà efectiva fins a la presentació per part de la persona sol·licitant del document acreditatiu de la constitució de la garantia de gestió dels residus en els termes que s'indiquen a continuació.
La garantia de gestió dels residus pot constituir-se en metàl·lic o mitjançant aval bancari a primer requeriment. En cas de constitució en metàl·lic, aquesta es formalitzarà a la Caixa General del Govern, la qual expedirà el resguard oportú a favor de la persona autoritzada, que servirà com a document acreditatiu per fer efectiva l'autorització. Quan la garantia de gestió dels residus es constitueixi mitjançant aval bancari, aquest ha de fer-se a favor del M.I. Govern i posar-se a
disposició del Ministeri responsable de l'ordenament territorial. Totes les
variacions que experimentin les garanties per raó d'amortització de valors, ampliació del seu import, actualització, o per qualsevol altra causa, són formalitzades, en document administratiu i s'incorporen a l'expedient. L'aval bancari a què s'ha fet referència ha de ser atorgat per una entitat de crèdit legalment autoritzada per operar a Andorra.
Les comissions, els interessos i altres despeses que es produeixin amb motiu de l'expedició de l'aval van a compte de la persona sol·licitant.
Les garanties de gestió dels residus prestades mitjançant aval bancari fan constar en el document on es formalitzi la garantia, el consentiment prestat pel fiador o avalador a l'extensió de la responsabilitat davant l'Administració en els mateixos termes que si la garantia fos constituïda per la mateixa persona sol·licitant.
Annex 6
A. Estudi específic per caigudes de blocs 1. Estudi del vessant on es justificarà el projecte de protecció en el cas que sigui necessari. Constarà dels següents apartats:
1.a) Característiques de l'àrea font (localització punt/s de sortida, dimensions dels blocs, geometria, indicadors de perill observats), geometria del recorregut, rugositat i presència d'obstacles. Presència o absència de despreniments anteriors.
1.b) Modelització numèrica de les caigudes de blocs. La modelització haurà de tenir com a resultats la determinació de l'arribada màxima de les caigudes, les energies d'impacte i rebots dels blocs al lloc on es preveu instal·lar la protecció.
Estudi constructiu de la protecció, en el cas que l'estudi de vessant la consideri necessària. Justificació del disseny en termes de localització, alçada i capacitat per absorbir l'energia d'impacte.
Risc residual. Es determinarà i quantificarà el risc que s'ha d'assumir una vegada realitzat el projecte constructiu de la solució protectiva adoptada. La solució adoptada ha de ser suficient per tal de minimitzar la perillositat natural existent abans de l'inici de les actuacions.
B. Estudi específic per corrents d'arrossegalls.
Estudi específic del risc existent, on es justificarà el disseny de la protecció en cas que sigui necessari. Constarà dels següents apartats:
1.a) Descripció de les característiques de l'àrea font (volum i nivell d'estabilitat de la massa potencialment mobilitzable), geometria del recorregut i presència d'obstacles.
2.a) Determinació de l'abast dels corrents d'arrossegalls al sector, tenint en compte els períodes de retorn assumibles i la localització de la parcel·la dins del vessant.
Projecte constructiu dels treballs d'estabilització a l'àrea font o de protecció,.
en el cas que l'estudi del risc la consideri necessària. La protecció tindrà en compte les energies d'impacte i els volums de sediment en la zona d'arribada.
Es verificarà que la solució adoptada no comportarà un augment de risc de les parcel·les edificables dels voltants.
Risc residual. Es determinarà i quantificarà el risc que s'ha d'assumir una vegada realitzat el projecte constructiu de la solució protectiva adoptada. La solució adoptada a ser suficient per tal de minimitzar la perillositat natural existent abans de l'inici de les actuacions.
C. Estudi específic per reactivació de grans moviments 1. Estudi específic del risc existent en la parcel·la objecte d'estudi, on es justificarà una estratègia de solució i un control de moviments, en el cas que sigui necessàri:
1.a) Descripció acurada de la tipologia i característiques de l'esllevissada.
Determinació de la geometria, parts i unitats (per exemple, trencades secundàries). Determinació de les propietats resistents dels materials involucrats i estimació del comportament de l'aigua subterrània.
1.b) Estimació pels mètodes que siguin necessaris de l'eventual activitat de moviment associadaal fenomen estudiat 1.c) Estudi d'eventuals reactivacions de moviment associada al fenomen estudiat.
1.d) Anàlisi de les condicions d'estabilitat natural del vessant abans de la realització de cap dels treballs de modificació de l'estat actual del terreny previstos al projecte. Determinació del Factor de seguretat del vessant natural i amb les modificacions proposades al projectes.
1.e) Proposta de mesures d'auscultació i seguiment del vessant en cas que es considerin necessàries 2. Proposta de mesures d'estabilització, contenció i/o protecció a retenir en el projecte constructiu i/o de seguiment del moviment, en el cas que es considerin necessàries.
Risc residual. Es determinarà i quantificarà el risc que s'ha d'assumir una vegada realitzat el projecte constructiu de la solució protectiva adoptada. La solució adoptada ha de ser suficient per tal de minimitzar la perillositat natural existent abans de l'inici de les actuacions.
D. Estudi específic per esllavissaments superficials.
Estudi del vessant natural que constarà dels següents apartats:
1.a) Descripció de les característiques geomètriques del vessant i dels materials susceptibles a trencar. Estimació de les condicions d'aigua subterrània i de les propietats resistents dels materials concernits.
1.b) Anàlisi de les condicions d'estabilitat natural del vessant abans de la realització de cap dels treballs de modificació de l'estat actual del terreny previstos al projecte. Determinació del factor de seguretat del vessant natural i amb les modificacions proposades al projecte.
Projecte de mesures d'estabilització, contenció i/o protecció a retenir en el projecte constructiu i/o de seguiment del moviment, en el cas que es considerin necessàries.
3 Risc residual. Es determinarà i quantificarà el risc que s'ha d'assumir una vegada realitzat el projecte constructiu de la solució adoptada. La solució adoptada ha de ser suficient per tal de minimitzar la perillositat natural existent abans de l'inici de les actuacions.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.