Decret d'aprovació del Reglament d'urbanització, de 10-4-2002

Decret d'aprovació del Reglament d'urbanització Exposició de motius L'article 53 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme enumera els instruments d'ordenació del Govern i cita, entre altres, el Reglament urbanístic, el Reglament d'urbanització i el Reglament de construcció i normes tecnològiques.

D'acord amb el que preceptua l'article 54 de la mateixa Llei, els instruments d'ordenació del Govern, a proposta del ministeri responsable de l'ordenament territorial, i amb un informe del ministeri responsable del medi ambient quan per competència sigui procedent, són executius a partir del mateix dia de la publicació al Butlletí Oficial, i les disposicions i previsions que hi són contingudes queden integrades a la planificació parroquial i la vinculen amb efectes immediats.

Segons l'article 57 de la Llei, els reglaments urbanístic, d'urbanització i de la construcció tenen el caràcter de mínim obligatori d'aplicació general, sense perjudici que les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària parroquial puguin establir condicions més restrictives.

És objecte del present text el Reglament d'urbanització, que, d'acord amb el que preveu l'article 59 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, conté el conjunt de disposicions tècniques destinades a definir els traçats, els dissenys i les dimensions mínimes de les infraestructures, els serveis i les seves interrelacions.

Per això, a proposta del ministre d'Ordenament Territorial, i després de l'informe de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, el Govern, en la sessió del 27 de març del 2002, aprova el present Decret amb el contingut següent:

Article únic

S'aprova el Reglament d'urbanització, que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Reglament d'urbanització

Capítol preliminar. Disposicions de caràcter general

Article 1

Objecte Constitueix l'objecte d'aquest Reglament d'urbanització l'establiment del marc de referència i la definició dels paràmetres i dels criteris als quals es remetran les normatives subsidiàries del planejament (en endavant NSDP) dels plans d'ordenació i urbanisme parroquials (en endavant POUP) amb caràcter general i unitari amb independència de les seves determinacions específiques de detall pel que fa a la regulació dels aspectes següents: dimensionament mínim de les infraestructures de viabilitat i normes constructives, tècniques, sanitàries i de règim de serveis de la urbanització.

Article 2

Àmbit d'aplicació 2.1. El present Reglament d'urbanització s'aplica en tot el territori andorrà per tot tipus de sòl, qualsevol que en sigui l'ús o destí. Per consegüent, és aplicable tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable que mitjançant els instruments de la planificació adquireixi la categoria de sòl urbà, i en totes aquelles actuacions excepcionals autoritzables en sòl no urbanitzable.

2.2. Les NSDP específiques de les diferents unitats d'actuació dels POUP de cada parròquia, més detallistes i amb vocació d'adaptació concreta a les característiques morfològiques i topogràfiques de cada emplaçament, l'han de complementar i no poden contenir disposicions que hi siguin contràries.

Article 3

Vigència 3.1. La Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (en endavant LGOTU), que constitueix el marc legal del present Reglament, comporta la derogació de totes les disposicions anteriors, generals i parroquials, que s'oposin al contingut de la Llei.

3.2. L'entrada en vigor d'aquest Reglament d'urbanització comporta la derogació de totes les normes, ordinacions i disposicions del Consell General, del Govern i dels comuns que eren vigents en matèria d'urbanització fins a la data.

Article 4

Interpretació 4.1. El present Reglament d'urbanització s'ha d'interpretar en el marc general del que disposa la Llei general d'ordenament del territori i urbanisme, i atenent els objectius i finalitats de la Llei, tant en la seva lletra com en el seu esperit.

4.2. En cas de dubte, i si escau amb informe previ de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (en endavant CTU), preval la interpretació més estricta i restrictiva pel que fa: a) a l'exigència d'urbanització prèvia; b) a l'accés millor als edificis; i c) a la densitat d'habitatges inferior en relació amb el dimensionament de l'accés.

Article 5

Actualització 5.1. El Govern ha de promoure l'actualització d'aquest Reglament d'urbanització com a mínim cada quatre anys a partir de la seva publicació, per adaptar-lo a la realitat social del temps en què hagi d'aplicar-se i als progressos tecnològics que tinguin lloc.

5.2. El Govern pot modificar o actualitzar el Reglament abans del transcurs del termini de quatre anys establert en el punt anterior per la seva pròpia iniciativa, a instància d'un o més comuns, o bé per recomanació tècnica justificada dels col·legis professionals implicats directament o indirectament pel seu àmbit d'aplicació.

5.3. L'abast de l'actualització ha de ser el necessari en cada cas i el Reglament s'ha de tornar a aprovar i publicar de forma completa i global. Cal integrar en la nova redacció les modificacions parcials o complementàries que s'estimin convenients tenint en compte: a) les incidències sorgides per l'aplicació del mateix Reglament per part dels comuns; b) l'assessorament o opinió que pugui emetre la Comissió Tècnica d'Urbanisme dins del marc d'actuació propi previst per la LGOTU, i c) les situacions, deficiències o inexactituds que s'hagin produït o posat de manifest en el període de vigència anterior.

Capítol primer. Tipologies i dimensionaments mínims dels carrers en el procés

d'urbanització

Article 6

Tipologies de carrers 6.1. Estan subjectes a l'obtenció de llicència, en els termes i procediment previstos en el Reglament de construcció, les obres de construcció de carrers o vials i les seves instal·lacions, tant les de nova planta com les d'ampliació i reforma i les de rehabilitació, independentment del tipus de sòl on es trobin emplaçades, segons els termes i condicions de la classificació que s'indica a continuació. S'entén que totes les mesures mínimes que es defineixen estan lliures de tot obstacle i/o mobiliari urbà; i s'entenen com a netes (a aquests efectes, no es considera mobiliari urbà els elements necessaris dels sistemes d'enllumenat públic, hidrants, senyalització de circulació i informació, les bústies de correus, les màquines lligades a l'aparcament per temps i les de recollida d'escombraries).

6.2. El pendent màxim admissible és del 10% en l'eix del carrer i en tota la llargada dels vials. No obstant això, es poden justificar pendents superiors en el planejament parroquial per raó d'embrancament, connexió o de pas obligat del nou vial projectat per vials que ja existeixin en l'actualitat.

També es poden plantejar vials amb pendent fins al 12% per sota de la cota 1.400 +/- 100 m per motiu justificat de tipus topogràfic o preexistent.

6.3. A fi que els carrers de nova planta tinguin arbrat, bancs públics o d'altres elements de mobiliari urbà (exceptuant-ne els mencionats en el primer paràgraf d'aquest article), o que ofereixin la possibilitat d'instal·lar-hi terrasses de bar a l'estiu, cal dissenyar la dimensió de les voreres de forma que admetin aquests elements; cal tenir especialment cura del caràcter residencial, comercial o d'altra mena del carrer pel que fa a la conveniència o no del seu disseny específic a fi de garantir els fluxos de vianants de cada tipologia, de forma que es deixi lliure com a mínim la dimensió especificada en els punts següents. Els sobreamples de vorera destinats a aquest efecte es computen (són compensables) dins del percentatge (entre el 5% i el 15% segons el cas) d'espais de cessió gratuïta i atribuïts al concepte d'espai públic destinat a llocs i dotacions d'esbarjo com ara places, rambles, bulevards, etc.

6.4. El disseny dels carrers o vials ha d'incorporar obligadament la previsió de les xarxes de serveis parroquials, o en règim de concessió si escau, en matèria de recollida d'aigües pluvials i aigües negres (xarxa separativa), distància entre registres i embornals, xarxes d'alimentació d'aigua potable i prevenció d'incendi, ubicació dels hidrants i les previsions teòriques d'embrancaments als edificis, definició de les xarxes d'enllumenat públic i determinació dels nivells d'il·luminació, xarxa telefònica, xarxa de mitjana i baixa tensió, i d'altres, coordinació amb les empreses de distribució, els criteris d'ubicació i el dimensionament de les xarxes en funció de la NSDP dels POUP. Així mateix, la NSDP ha de preveure la racionalització i la uniformitat de la senyalització que hagin de suportar els carrers o vials. Els serveis s'han de dissenyar i executar segons el que especifica la normativa sectorial que els correspongui.

6.5. Les obres de nova planta d'urbanització de tota mena o la rehabilitació de carrers de la xarxa existent han d'adequar-se a les dimensions mínimes definides a continuació, dins del marc urbanístic establert pels POUP, que han de definir si escau i com a mínim els tipus d'agregació/connexió de la viabilitat o sistema viari segons els criteris, normes i l'annex número 1 següents:

6.5.a. Vials arterials, dimensionats per garantir l'embrancament del sistema viari local amb el sistema de carreteres generals del Govern, quan així ho prevegi el Pla de mobilitat parroquial, amb una velocitat màxima autoritzable de 90 km/h. Els límits d'edificació a tocar dels vials han d'estar retirats com a mínim 1,5 m de la fi de la vorera (3,0 m des de la vorada) i on sigui físicament possible cal preveure l'espai necessari per tal de permetre'n l'ampliació futura, seguint criteris específics dels plans nacional i parroquial de mobilitat.

En tots els casos que a continuació es relacionen, l'abreviatura V es refereix a amplada mínima de voravia, P a banda mínima d'aparcament, i C a dimensió mínima de carril de circulació. El/s carril/s conformen la calçada de circulació de vehicles per addició, i la calçada és la dimensió o l'espai lliure entre vorades.

Les seves dimensions mínimes han de ser, respectivament:

17 m (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V) en el cas que no hi hagi bandes d'aparcament al llarg del vial. Els POUP, en cada cas, han de definir l'amplada de les voreres, amb un mínim d'1,5 m per banda i la reserva d'espai suplementària d'1,5 m per banda de titularitat pública i cessió obligatòria al Comú (únicament en el cas de 17 m d'amplada) independentment de si està pavimentat o no ho està (reserva per ampliació futura).

18 m amb aparcament a una banda (1,5 V + 2,0 m per aparcament P + 3,0 C + 3,5 C + 3,5 C + 3,0 C + 1,5 V). Voreres com a mínim de 1,5 m per banda.

20 m amb aparcament a dues bandes (1,5 V + 2,0 m per aparcament P + 3,0 C + 3,5 C + 3,5 C + 3,0 C + 2,0 m per aparcament P + 1,5 V). Voreres com a mínim d'1,5 m per banda.

En funció del Pla de mobilitat parroquial i el Pla de mobilitat estatal i dels estudis de transport públic, el nombre dels carrils del vial es podrà augmentar justificadament per mòduls de 3,5 m (siguin reversibles o no) i, així mateix, es podran dissenyar elements afegits com ara el carril exclusiu bus+taxi (3,5 m) o el carril exclusiu bicicletes (2,0 m), o bé procedir a la redistribució de les mesures internes sense reduir la dimensió total mínima del tipus entre límits d'edificació.

El present Reglament no relaciona directament l'amplada dels vials amb l'alçada de les edificacions (en nombre de plantes) que pot suportar el vial per facilitar el planejament parroquial. No obstant això, els POUP han de mantenir el criteri d'ubicar les edificacions de més alçada amb relació als vials o espais públics de més amplada, de forma que augmentin la distància entre límits d'edificació i millorin l'assolellament de les edificacions.

6.5.b. Vials col·lectors o distribuïdors, amb la funció de recollir la xarxa local de la parròquia i connectar-la amb la viabilitat arterial definida en el punt anterior o, excepcionalment, amb la xarxa general de l'Estat quan així ho prevegin els plans de mobilitat parroquial i nacional, amb una velocitat màxima autoritzable de 50 km/h.

Les seves dimensions mínimes han de ser, respectivament:

6.5.b.1. 8 m (2,5 V + 3,0 C + 2,5 V) quan tinguin un sol sentit i no tinguin bandes d'aparcament. Aquest subtipus i les seves variants amb aparcament s'ha de limitar a aquelles zones de sòl urbà no consolidat o consolidat que requereixin connexió amb la xarxa existent i no es pot utilitzar en el disseny de xarxa nova en sòl urbanitzable.

10 m un sol sentit i amb aparcament a una banda 12 m un sol sentit i amb aparcament a dues bandes 6.5.b.2. 11 m (2,5 V + 3,0 C + 3,0 C + 2,5 V) en el cas de dos sentits (o dos carrils en el mateix sentit) i que no tinguin bandes d'aparcament.

13 m ídem anterior i amb aparcament a una banda 15 m ídem anterior i amb aparcament a dues bandes En funció del Pla de mobilitat parroquial i el Pla de mobilitat estatal i els estudis de transport públic, el nombre dels carrils es pot augmentar justificadament per mòduls de 3,0 m (siguin reversibles o no) i, així mateix, es poden dissenyar elements afegits com ara el carril exclusiu bus+taxi (3,0 m) o el carril exclusiu bicicletes (1,8 m), o bé procedir a la redistribució de les mesures internes sense reduir la dimensió total mínima del tipus entre límits d'edificació.

6.5.c. Carrers d'ús local específic adaptats a l'activitat que suportin, ja sigui residencial, industrial, comercial o d'una altra mena. El seu disseny forma la xarxa bàsica de viabilitat de la parròquia en l'àmbit local i ha de connectar amb l'existent; la seva velocitat màxima autoritzable és de 30 km/h.

El dimensionament de voreres dependrà de l'ús predominant, i dels estudis de circulació de vianants. Així, les dimensions mínimes han de ser, respectivament:

6.5.c.1. En zones purament industrials es pot reduir fins a un mínim d'1,25 m d'amplada per banda.

6.5.c.2. En zones purament residencials de baixa densitat es pot reduir fins a un mínim d'1,25 m d'amplada per banda (en urbanitzacions destinades a xalets, cases aparellades, i cases en filera).

6.5.c.3. En zones de baixa circulació de vianants, ús comercial local i urbanitzacions destinades a edificis plurifamiliars aïllats, es pot reduir fins a 1,5 m.

El dimensionament de carrils per a vehicles depèn de l'ús predominant i dels estudis de mobilitat. Així, les dimensions mínimes han de ser, respectivament:

6.5.c.a. En zones purament industrials es pot reduir fins a un mínim de 3,0 m d'amplada per carril amb un mínim de dos carrils.

6.5.c.b. En zones purament residencials de baixa densitat es pot reduir fins a un mínim de 2,5 m d'amplada per carril i un mínim de dos carrils (en urbanitzacions destinades a xalets, cases aparellades, cases en filera, ús comercial local i urbanitzacions destinades a edificis plurifamiliars aïllats).

Per consegüent, el carrer mínim de nova planta o rehabilitat que pot definir el planejament -fora de les excepcions en plans especials de circumval·lació o continuïtat de trama existent en nucli antic històric que es detallen en el punt següent- ha de ser de 7,5 m (1,25 V + 2,5 C + 2,5 C + 1,25 V ). En funció del Pla de mobilitat parroquial i els estudis de transport públic, el nombre dels carrils es pot augmentar justificadament per mòduls de 2,5 m (siguin reversibles o no) i, així mateix, es poden dissenyar elements afegits com el carril exclusiu bus+taxi (3,0 m) o el carril exclusiu bicicletes (1,5 m).

6.5.d. Carrers existents d'accés rodat limitat exclusivament a ús per a veïns, i càrrega i descàrrega en horaris determinats, reservat per al tractament específic de zones de nucli antic. Dimensió mínima: 3,25 m entre façanes (que sempre que sigui possible s'ha d'incrementar a 3,5 m com a mínim). La seva velocitat màxima admissible ha de ser de 10 km/h.

No és permès en cap cas dissenyar carrers de nova planta d'aquest tipus. Tot i això, excepcionalment, es pot admetre donar continuïtat als carrers existents amb una dimensió mínima de 6 m totals (voreres + calçada) a l'efecte de circumval·lar, donar continuïtat o sortida (encara que sigui amb sentit únic de circulació) a la trama urbana existent en zones de nucli antic històric consolidades, dins del marc urbanístic de plans especials (d'iniciativa pública), sempre que les dites actuacions no generin una IMD superior als 150 vehicles/dia i la seva llargada total entre inici i final (llargada total del tram dissenyat) no sigui superior a 300 m en l'eix del carrer i els usos autoritzables que prevegi el planejament parroquial siguin compatibles amb aquest baix impacte sobre la xarxa viària. Tanmateix, a fi d'evitar actuacions abusives sobre això, els límits d'edificació s'han de situar com a mínim a 7,5 m de distància entre façanes i cal realitzar la cessió obligatòria a titularitat pública del terreny no construït (diferència entre els 6 m i els 7,5 m teòrics definits en l'apartat anterior considerats part integrant del sistema viari independentment que sigui tot a una banda o repartit entre les dues a criteri del planejament parroquial).

Els carrers de nova planta (com a mínim de 3,5 m d'amplada entre façanes) s'admeten en operacions de sanejament de la trama urbana interior al perímetre del nucli antic existent destinades a millorar les connexions internes del dit nucli o amb els carrers perifèrics de la part vella.

6.5.e. Accés rodat per a un màxim de tres habitatges unifamiliars (tres edificis aïllats) tipus xalet, de 3,25 m com a mínim (descomptable de la superfície de parcel·la o de parcel·les en la totalitat del seu recorregut a efectes de coeficient d'edificabilitat -si existeix la relació m2 parcel·la/m2 edificables en la NSDP), des del carrer o vial públic, i situat a l'interior de la finca o les finques en la seva totalitat.

És l'única classe d'accés rodat privat de nova planta possible (vist que la LGOTU preveu la cessió pública del sistema viari) sempre que es mantingui com a accés a un màxim de tres habitatges unifamiliars. En el cas que es vulgui parcel·lar, reparcel·lar, segregar, afegir, normalitzar o modificar de qualsevol forma la finca original o les finques originals amb l'ànim de sol·licitar llicència d'edificació per a altres unitats d'habitatge hi ha aquestes condicions:

6.5.e.1. Cal ampliar l'accés als 7,5 m mínims del punt 6.5.c.

6.5.e.2. Cal cedir el dit pas privat a carrer públic amb la seva nova amplada segons el present Reglament.

6.5.e.3. En sòl urbanitzable, i en l'interior de finca de titularitat privada, excepcionalment i si ho permet el planejament parroquial -en el qual es delega expressament l'autorització i la definició de condicions específiques-, es pot edificar un màxim de tres habitatges unifamiliars tipus xalet o tipologia externa tipus borda (a definir tipològicament per les NSDP parroquials), encara que l'accés sigui exclusivament per a vianants i no hi hagi accés rodat. Els POUP han de definir exhaustivament les dimensions de parcel·la mínima i els llocs on es pot mantenir aquesta tipologia tradicional.

6.5.e.4. A efectes d'aplicació del present Reglament, es recorda que els nivells d'accés de vehicles i el primer nivell d'habitatge (planta baixa definida pel Pla de referència horitzontal del Reglament de construcció) no necessàriament han de coincidir i s'han d'adaptar segons el cas a la topografia dels terrenys o parcel·les d'acord amb les previsions de les NSDP i el criteri general d'adaptar les edificacions al terreny i no a la inversa, a fi de limitar el volum dels desmunts a realitzar.