LegalizeDecret d'aprovació del Reglament d'ajuts a l'estudi, de 24-7-2002
Decret d'aprovació del Reglament d'ajuts a l'estudi Exposició de motius El Govern té la voluntat d'ajudar els joves del Principat d'Andorra a accedir als nivells més alts de formació possibles segons les capacitats de cadascú. Amb aquesta finalitat, el dia 28 de juny del 2002 el Consell General va aprovar la Llei d'ajuts a l'estudi. Amb aquest text es posa en funcionament un sistema eficaç i just que té com a objectiu primer oferir als joves amb menys recursos econòmics les mateixes possibilitats d'accés a l'educació.
La situació descrita s'emmarca en un entorn caracteritzat per la constatació que el desenvolupament social i econòmic d'Andorra a l'inici del nou segle es fonamenta en una més gran i millor formació dels seus ciutadans.
La disposició final primera de l'esmentada Llei, autoritza al Govern a desenvolupar per via reglamentària l'aplicació de la mateixa.
A més aquest Reglament desenvolupa altres articles de la Llei d'ajuts a l'estudi com ara els referents als mòduls d'aplicació del barem de cada criteri de valoració a efectes de marcar els nivells de renda i de patrimoni necessaris per poder obtenir un ajut públic ja sigui una beca, un crèdit o un premi nacional, així com els criteris acadèmics necessaris.
A proposta del ministre d'Educació, Joventut i Esports, en la sessió de Govern del 24 de juliol del 2002 s'aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S'aprova el Reglament de la Llei d'ajuts a l'estudi del 28 de juny del 2002, que entra en vigor l'endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Reglament d'ajuts a l'estudi
Títol I. Disposicions comunes
Article 1
Objecte L'objecte d'aquest Reglament és fer el desplegament reglamentari de la Llei d'ajuts a l'estudi del 28de juny del 2002, i, consegüentment, concretar els procediments i criteris específics que han de regir l'atorgament d'aquests ajuts.
Article 2
La residència a Andorra i la situació familiar del sol·licitant 1. Als efectes de la normativa reguladora del sistema d'ajuts a l'estudi, es considera que una persona estrangera està legalment establerta a Andorra quan ella o un dels seus pares o tutors o ambdós, si és menor d'edat, són titulars d'una autorització de residència i treball vigent.
Als efectes d'aquest Reglament es considera que el sol·licitant d'un ajut a l'estudi no forma part de la unitat familiar dels seus pares o tutors quan és major d'edat i s'acredita fefaentment que resideix de forma habitual fora de la llar d'aquells; inicialment aquesta circumstància la verificarà d'ofici el ministeri competent en matèria educativa. Això no obstant, es podrà instar el sol·licitant a aportar documentació complementària quan les dades obtingudes d'ofici no corroborin les manifestacions contingudes a la petició d'ajut; en aquest cas caldrà aportar certificat de convivència del Comú corresponent o, si el domicili dels pares o tutors de l'estudiant i el d'aquest són en parròquies diferents, serà necessària l'acreditació coincident d'ambdós comuns.
Article 3
Situació econòmica del sol·licitant Als efectes dels ajuts a l'estudi, regulats per la Llei del 28 de juny del 2002 i per aquest Reglament, es considera que la família d'un sol·licitant o aquest es troben en una situació socioeconòmica precària si el conjunt dels ingressos, calculats segons es disposa als articles següents, se situen per sota dels llindars que es determinin en cada convocatòria anual d'ajuts a l'estudi. També s'inclouen en aquest supòsit els sol·licitants la família dels quals tingui la consideració de família desestructurada, circumstància que s'apreciarà mitjançant informe social raonat dels treballadors socials del ministeri competent en matèria de benestar social.
Article 4
Càlcul de les distàncies a efectes dels ajuts d'estudis Als efectes de determinar els imports econòmics dels ajuts a l'estudi que incorporin el concepte de desplaçament es tindrà en compte la distància existent entre Andorra la Vella i la població de l'estranger on s'ubiqui el centre docent de destinació.
Article 5
Supòsits d'abandonament d'estudis i de progressió insuficient als efectes de retorn dels ajuts percebuts 1. Als efectes del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l'estudi, es considera que un beneficiari ha abandonat els estudis que motivaren l'atorgament de l'ajut quan no es presenti a tots els exàmens del curs corresponent o no es matriculi per al curs següent.
Als efectes del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l'estudi, es considera que un beneficiari d'un ajut a l'estudi progressa de forma insuficient quan:
En ensenyaments no universitaris, l'alumne no obtingui les condicions acadèmiques mínimes per passar al curs següent.
En ensenyaments universitaris i assimilats presencials impartits a Andorra, a Espanya o a França:
b.1) Per als plans estructurats en assignatures (plans no renovats) o unitats d'ensenyaments: l'alumne no es matriculi a la totalitat de les assignatures del curs o, havent-ho fet, no les aprovi.
b.2) Per als plans renovats: l'alumne no es matriculi a la totalitat dels crèdits que resultin de dividir el nombre total de crèdits de la carrera, llevat dels de lliure elecció i del projecte de fi de carrera si escau, pel nombre de cursos acadèmics o, havent-ho fet, no els aprovi.
En ensenyaments universitaris i assimilats no presencials dels sistemes andorrà, espanyol o francès, l'alumne no es matriculi a un mínim de tres assignatures o a trenta-sis crèdits anyals o, havent-ho fet, no els aprovi.
No obstant els punts anteriors, a instància del beneficiari i als efectes del manteniment de l'ajut, el ministeri competent en matèria educativa podrà considerar les circumstàncies específiques de l'historial acadèmic quan es tracti de primers cursos que tinguin la consideració de selectius.
Als efectes de la normativa reguladora dels ajuts a l'estudi, el curs d'accés a la universitat es considera un sol curs acadèmic i té el tractament de primer curs del primer cicle universitari.
El ministre competent en matèria d'ensenyament proposarà al Govern la modificació dels criteris establerts en aquests apartats a fi d'ajustar-los a l'evolució dels plans d'estudi acadèmics.
Els alumnes beneficiaris d'una beca per a ensenyaments universitaris i assimilats només podran allargar la durada del seu ajut un any més respecte de la durada que per al primer cicle d'aquests estudis superiors estigui establerta oficialment o recomanada per la universitat o escola superior corresponent.
Els supòsits d'incapacitat a què fa referència la normativa reguladora dels ajuts a l'estudi s'acreditaran mitjançant certificació mèdica emesa per un facultatiu autoritzat per a l'exercici de la professió mèdica a Andorra.
No obstant els apartats anteriors, una persona beneficiària d'un ajut a l'estudi per a ensenyaments postobligatoris podrà efectuar un canvi d'estudis, sense perdre l'ajut, sempre que aquest canvi s'efectuï immediatament després d'acabar el primer curs dels estudis precedents i quan la persona beneficiària reuneixi les condicions acadèmiques per a considerar que ha progressat de forma suficient en aquest primer curs, constatant que no hagi incorregut en un dels supòsits establerts en l'article 5.2 d'aquest Reglament.
Article 6
Règim de disponibilitat dels imports econòmics dels ajuts a l'estudi 1. En ensenyaments no universitaris, llevat de la formació professional i el batxillerat, els pagaments s'efectuaran en un sol lliurament, a l'inici de curs acadèmic, durant el primer trimestre.
En ensenyaments universitaris i assimilats i en la formació professional, els pagaments s'efectuaran en dos lliuraments, un a l'inici del curs acadèmic, durant el primer trimestre, i el segon durant la resta del curs. Queden exceptuats d'aquesta regla els crèdits per al pagament de la matrícula, que es pagaran en un sol lliurament durant els dos primers mesos del curs acadèmic.
Títol II. De les beques
Article 7
Estudis universitaris i assimilats emparables per les beques Només pot justificar la sol·licitud d'atorgament d'una beca de les regulades a l'article 14 de la Llei d'ajuts a l'estudi el fet de cursar estudis universitaris i assimilats que es corresponguin amb un pla d'estudis o un currículum aprovat per l'autoritat competent en el país on es realitzen i al final dels quals s'obtingui un títol amb validesa acadèmica a Andorra.
Article 8
Especificitats d'altres estudis emparables per les beques 1. Per als ensenyaments preuniversitaris realitzats a Andorra només poden sol·licitar beques els alumnes que cursin els seus estudis en centres públics.
Les modalitats dels ensenyaments secundaris i de batxillerat dels sistemes educatius oficials que no s'imparteixin en centres públics d'Andorra s'assimilen, als efectes d'atorgament de beques, als ensenyaments de formació professional a l'estranger regulats per l'article 11 de la Llei d'ajuts a l'estudi.
Article 9
Criteris de compatibilitat de les beques atorgades per l'Administració andorrana En els ensenyaments on estigui previst el tipus denominat beca íntegra, no és possible l'obtenció de tot el conjunt de la resta de les altres beques, ja que aquest conjunt configura precisament la beca íntegra.
Article 10
Alumnes amb necessitats educatives especials 1. El ministeri competent en matèria educativa pot indicar, mitjançant el dictamen oficial oportú de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA), que un alumne ha de ser escolaritzat en un tipus de centre especialitzat que no existeixi al Principat.
L'escolarització a l'estranger d'alumnes amb necessitats educatives especials de nivells preobligatoris i obligatoris s'efectua necessàriament en centres docents d'Espanya o de França, d'acord amb les indicacions que s'estableixin al dictamen oficial de la Comissió Nacional de Valoració.
Article 11
Sistema d'acreditació de l'import del preu del servei de menjador escolar 1. El ministeri competent en matèria educativa comunicarà als centres docents respectius la relació dels alumnes que siguin beneficiaris d'una beca de menjador escolar, als efectes que l'òrgan gestor del servei de cada centre docent li acrediti, mitjançant certificació, l'import del preu d'aquest servei per a tot el curs escolar corresponent.
El ministeri competent en matèria educativa transferirà directament a l'òrgan gestor del servei de cada centre docent els imports de les beques de menjador escolar dels alumnes beneficiaris que tingui escolaritzats.
Els beneficiaris d'un ajut de menjador escolar que cursin formació professional en centres que no disposin de servei de menjador escolar percebran un import fix, que determinarà el Govern per a cada curs acadèmic.
Article 12
Condicions per a l'atorgament de les beques d'esquí Les beques d'esquí només s'atorguen als alumnes de nivells obligatoris que presentin una situació socioeconòmica especialment precària. Aquesta circumstància familiar és valorada pels treballadors socials del ministeri competent en matèria de benestar social, mitjançant l'expedició d'una valoració social que li sol·licita el ministeri competent en matèria educativa en el decurs de la tramitació de les sol·licituds corresponents.
La valoració social ha de ser emesa en el termini màxim de 15 dies hàbils des que sigui sol·licitada.
Article 13
Condicions per a l'atorgament de les beques íntegres Quan el sol·licitant pertanyi a una família que presenti una situació socioeconòmica especialment precària pot ser beneficiari d'una beca íntegra. El ministeri competent en matèria de benestar social, mitjançant un informe social, valora la situació socioeconòmica, tenint en compte, entre d'altres, els seus antecedents en l'àmbit de l'assistència social, el nombre de membres que componen la unitat familiar, la seva situació laboral i qualsevol altre aspecte que sigui necessari per l'emissió de l'informe.
L'atorgament en anualitats successives de beques íntegres a un alumne o l'atorgament d'aquest tipus d'ajuts a germans de la mateixa família requereix l'avaluació anyal de les circumstàncies del seu entorn econòmic i familiar.
Article 14
Sistema d'acreditació de la matriculació en un centre docent, de la superació de les proves d'accés i dels imports de les matrícules dels centres docents 1. Per accedir a l'import d'un ajut d'estudi per a ensenyaments postobligatoris, el beneficiari ha d'acreditar que efectivament s'ha matriculat en el centre docent on hagi de cursar els seus estudis; a aquest efecte ha d'aportar al ministeri competent en matèria educativa el document original d'aquesta matriculació i, quan sigui el cas, el certificat acadèmic que acrediti haver superat les proves d'accés corresponents. El ministeri competent en matèria educativa n'ha de guardar una còpia autenticada i retornar l'original a la persona interessada.
Als efectes de la Llei d'ajuts a l'estudi, quan els alumnes hagin d'acreditar els imports de les matrícules dels centres docents, ho han de fer presentant al ministeri competent en matèria educativa el rebut original, expedit pel centre docent, on consti de forma expressa i detallada l'import i la data en què ha estat abonat.
La percepció de la quantitat econòmica de les beques d'estudi que cobreixin la totalitat o part de l'import de la matrícula real de l'alumne beneficiari, queda supeditada a la justificació del pagament d'acord amb el que s'exposa al paràgraf anterior. El ministeri competent en matèria educativa n'ha de guardar una còpia autenticada i retornar l'original a la persona interessada.
Article 15
Sistema de justificació de la destinació de l'import de material escolar És requisit indispensable per poder percebre l'import de les beques de material escolar, la justificació prèvia i correcta de la destinació de l'import atorgat.
Aquesta justificació s'efectua, davant del ministeri competent en matèria educativa, mitjançant l'aportació dels rebuts originals del material escolar adquirit aquell curs pel beneficiari. Aquest tràmit s'ha d'efectuar, a l'inici del curs escolar, durant els dos primers mesos.
Article 16
Sistema de determinació de l'import de les beques d'estudis per a centres situats a l'estranger El Govern estableix anualment l'import màxim de les beques d'estudis per a ensenyaments impartits a l'estranger d'acord amb la proposta que li formula el ministeri competent en matèria educativa. Aquesta proposta s'efectua a partir dels imports reals de les matrícules dels centres docents de titularitat pública d'Espanya i de França. Els centres que s'hagin tingut en compte per a la determinació dels imports es relacionen en la convocatòria anual.
A proposta del ministeri competent en matèria educativa, el Govern pot modificar els àmbits nacionals objecte de consideració, d'acord amb l'evolució futura de la destinació dels estudiants universitaris andorrans a l'estranger.
Article 17
Sistema de determinació de l'import de les beques de residència 1. El Govern estableix en la convocatòria anual l'import màxim de les beques de residència a l'estranger d'acord amb la proposta que li formula el ministeri competent en matèria educativa. Aquesta proposta s'efectua a partir dels imports reals de les residències d'estudiants més emprades pels joves andorrans a Espanya i a França.
A proposta del ministeri competent en matèria educativa, el Govern pot modificar els àmbits territorials objecte de consideració, d'acord amb l'evolució futura de la destinació dels estudiants universitaris andorrans a l'estranger.
Les beques de residència dels alumnes d'ensenyaments postobligatoris amb necessitats educatives especials derivades de deficiències psíquiques, físiques o sensorials escolaritzats a l'estranger, poden ser incrementades amb un import màxim, que fixa anualment el Govern, destinat a cobrir el cost del desplaçament habitual entre el domicili de residència i el centre docent. Aquest increment ha de ser proposat per un informe social raonat emès pels treballadors socials del ministeri competent en matèria de benestar social.
En supòsits excepcionals i tractant-se d'alumnes amb necessitats educatives especials derivades de deficiències psíquiques o sensorials el concepte de residència pot ser substituït pel de pis compartit. En aquest cas, l'informe social raonat emès pels treballadors socials del ministeri competent en matèria de benestar social que recomani aquest canvi proposa l'import que hauria de substituir l'ordinari de la beca; l'import definitiu de la beca es determina en la resolució que l'atorgui.
Article 18
Supòsits en què es pot atorgar una beca salari Les beques salari només s'atorguen en aquells supòsits en què l'informe social emès pels treballadors socials del ministeri competent en matèria de benestar social constati, de forma raonada, que aquest ingrés és ineludible per al sosteniment de la família de l'estudiant. L'informe avalua la situació econòmica i familiar, tenint en compte, entre altres, els seus antecedents en l'àmbit de l'assistència social, el nombre de membres que componen la unitat familiar, la seva situació laboral i clínica i el nivell acadèmica i professional dels seus membres, els ajuts econòmics de tot ordre percebuts per la família i les possibilitats de millora de la situació laboral i econòmica dels seus membres. La proposta d'import serà resultat d'aquesta avaluació, que ha de ser inclosa a l'informe social.
L'informe social esmentat al paràgraf anterior és sol·licitat pel ministeri competent en matèria educativa i li ha de ser lliurat en el termini màxim d'un mes.
Article 19
Criteris per a l'atribució total o parcial d'una beca Les beques per a ensenyaments postobligatoris poden ser atorgades de forma total o parcial, d'acord amb els percentatges que anualment fixi el Govern. Els criteris per a l'atorgament d'una beca en una o altra modalitat es concreten anualment en la convocatòria corresponent quan es prevegi l'atorgament de beques parcials.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.