LegalizeDecret de modificació del Reglament urbanístic, de 16-9-2002
Decret de modificació del Reglament urbanístic Exposició de motius La literalitat de la Disposició derogatòria del Reglament urbanístic aprovat pel Govern en la sessió del dia 28 d'agost del 2002 (BOPA núm. 66, del 5 de setembre del 2002) pot comportar una interpretació equivocada pel que fa als límits de l'exercici de la potestat reglamentària del Govern, que no pot derogar per aquesta via normes i ordinacions que tinguin rang de llei.
La derogació de totes les normes, ordinacions i disposicions del Consell General, del Govern i dels comuns anteriors a l'aprovació del Reglament urbanístic en la matèria que regula dimana del contingut de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme aprovada pel Consell General en la sessió del dia 29 de desembre del 2000 (BOPA núm. 10, del 24 del gener del 2001), que produeix la deslegalització i la regulació reglamentària d'aquesta i altres matèries que fins a aquell moment podien estar regulades per ordinacions i altres normes del Consell General sense que hi hagués, però, cap reserva material de llei.
La deslegalització i la derogació de totes les normes, ordinacions i disposicions citades es desprenen del que disposa l'article 53 apartat c) de la Llei, que enumera, entre els instruments d'ordenació del Govern, el del Reglament d'urbanització; l'article 54, que en disposa l'executivitat a partir del mateix dia de la publicació al Butlletí Oficial integrant les disposicions i previsions que s'hi continguin en la planificació comunal, a la qual vinculen amb efectes immediats;
i l'article 58, que defineix el conjunt de disposicions que ha de contenir el Reglament d'urbanització. En aquest mateix sentit, la Disposició final sisena de la Llei estableix que, llevat de les disposicions de la Llei relatives a l'urbanisme i a la construcció que queden vinculades a la redacció i l'aprovació dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial, l'aplicació de les quals és regulada en les transitòries precedents de la Llei, totes les disposicions restants són aplicables immediatament i deroguen totes les anteriors, generals i comunals, que s'hi oposin La derogació de les normes anteriors, generals i comunals, en la matèria que regula el Reglament urbanístic, es produeix, doncs, clarament per aplicació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme aprovada pel Consell General, i en aquest sentit s'ha d'interpretar en tot cas el contingut de la
Disposició derogatòria del Reglament urbanístic quan fa referència a la
derogació de totes les normes, ordinacions i disposicions del Consell General, del Govern i dels comuns que eren vigents fins a la data de publicació del Reglament en matèria urbanística.
No obstant això, com que la redacció de la Disposició derogatòria de referència pot comportar una lectura equivocada pel que fa als límits de la potestat reglamentària del Govern i el respecte a les competències que els diferents òrgans de l'Estat tenen constitucionalment atribuïdes, sembla convenient efectuar-ne la correcció tècnica oportuna, anul·lant la Disposició derogatòria i substituint-la per una Disposició addicional que faci remissió al contingut de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme pel que fa a la vigència i/o derogació de les normes i disposicions de qualsevol rang anteriors al Reglament.
I havent-se constatat diversos errors de transcripció en el contingut de l'esmentat Reglament, es procedeix també a efectuar les rectificacions corresponents, i es publica íntegrament.
Per tot el que a proposta del ministre d'Ordenament Territorial i amb l'informe previ de la Comissió Tècnica d'Urbanisme el Govern, en la sessió del dia 16 de setembre de 2002, Decreta
Article primer
S'anul·la la Disposició derogatòria del Reglament urbanístic aprovat pel Govern en la sessió del dia 28 d'agost del 2002 i publicat al Butlletí Oficial número 66, del 5 de setembre del 2002.
Article segon
S'afegeix a l'esmentat Reglament urbanístic una Disposició addicional amb el contingut següent:
Disposició addicional
La vigència i/o derogació de les disposicions generals i comunals anteriors a aquest Reglament es determina d'acord amb el que estableix la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme vigent aprovada pel Consell General el dia 29 de desembre del 2000 i publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra número 10, del 24 de gener del 2001.
Disposició final primera
El text del Decret d'aprovació del Reglament urbanístic es publica novament íntegrament, eliminant la Disposició derogatòria que hi figurava, incorporant la
Disposició addicional objecte d'aquest Decret, i corregint els errors de
transcripció que s'han constatat en l'anterior publicació.
Disposició final segona
Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Andorra la Vella, 16 de setembre del 2002 Marc Forné Molné Cap de Govern Decret d'aprovació del reglament urbanístic Exposició de motius El 29 de desembre del 2000 el Consell General d'Andorra va aprovar la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, publicada en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el 24 de gener del 2001.
La Llei general d'ordenació del territori i urbanisme és una llei innovadora que com assenyala la seva exposició de motius pretén superar el marc urbanístic anterior, caracteritzat per una intervenció pública centrada en la fase de l'edificació i basada en mesures limitadores o prohibitives, amb escassa o nul·la incidència en la fase de previsió dels desenvolupaments urbans i de la implantació dels serveis, per establir en el seu lloc un nou sistema d'ordenació urbanística i territorial, presidit pels principis de la utilització racional del sòl, l'interès públic, la funció social de la propietat i la justa distribució dels beneficis i càrregues derivats del procés urbanístic. Aquest nou sistema ha de fer possible, en paraules de l'esmentada exposició de motius, una ordenació del territori previsora i protectora, l'obtenció de sòl públic per satisfer les necessitats col·lectives i el creixement harmoniós i ponderat dels nuclis d'activitat i habitatge juntament amb les infraestructures, els equipaments i els serveis inherents a aquest creixement i al benestar general.
La Llei general d'ordenació del territori i urbanisme estableix el marc legal d'aquest nou sistema i remet al poder reglamentari del Govern la tasca de complementar i desenvolupar les seves previsions. D'acord amb l'article 53.c) de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, aquest desplegament reglamentari s'ha d'efectuar mitjançant el Reglament urbanístic, el Reglament d'urbanització i el Reglament de la construcció. D'altra banda, la disposició final cinquena de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme faculta el Govern per a la redacció dels reglaments necessaris per a la seva aplicació així com per procedir a la seva adaptació o actualització.
Segons l'article 58 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, el Reglament urbanístic ha de contenir tota la normativa necessària per a l'execució de la planificació i, en especial, el conjunt de disposicions tècniques destinades a definir els criteris de valoració dels terrenys, de la seva reparcel·lació, de la justa compensació i de l'equidistribució de les càrregues urbanístiques.
En compliment d'aquest mandat legal, el Govern ha elaborat aquest Reglament urbanístic, integrat per cinc títols referits als principis i disposicions generals que regeixen l'activitat urbanística, la classificació i el règim urbanístic del sòl, els instruments de planejament del Govern i dels comuns, la normativa reguladora de l'execució del planejament i el règim de valoracions.
Atesa la novetat del nou sistema urbanístic, la regulació reglamentària d'aquestes matèries s'ha fet voluntàriament concisa i limitada a completar o a desenvolupar els preceptes de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme que requerien un complement normatiu per tal de poder ser aplicats pels comuns en formular i aprovar els plans d'ordenació i urbanisme parroquial.
Els resultats de la seva aplicació i les demandes que generi l'experiència i la pràctica urbanística seran els que diran si és convenient, en el futur, la seva ampliació, adaptació o actualització.
A proposta del ministre d'Ordenament Territorial, previ informe de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, el Govern en la sessió del 28 d'agost del 2002 aprova el Reglament Urbanístic.
Article únic
S'aprova el Reglament urbanístic que entra en vigor el dia següent de ser publicat en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Reglament urbanístic
Títol I
Disposicions generals
Article 1
Objecte L'objecte d'aquest Reglament és desenvolupar i complementar les determinacions de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme relatives als principis i disposicions generals que regeixen l'activitat urbanística, la classificació i el règim urbanístic del sòl, els instruments de planejament del Govern i dels comuns, la normativa reguladora de l'execució del planejament i el règim de valoracions.
Article 2
Finalitats de l'activitat urbanística L'activitat urbanística té com a finalitats fer efectius els principis constitucionals d'ordenació racional del sòl i dels recursos naturals, de qualitat de vida digna i d'equilibri ecològic per a les generacions presents i futures; assegurar l'efectivitat del dret de tothom a un habitatge digne; i garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric d'Andorra, en els termes consagrats en els articles 31, 33 i 34 de la Constitució i en la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, del 28 de desembre del 2000.
Article 3
Funció pública urbanística i iniciativa privada 1. L'ordenació urbanística és una funció pública que desenvolupen el Govern i els comuns en els seus respectius àmbits competencials, amb respecte als drets de propietat i de llibertat d'empresa reconeguts en els articles 27 i 28 de la Constitució.
Conforme disposen els articles 2, 3, 4 i 15 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, la funció pública urbanística abasta la iniciativa i la direcció de l'ordenació del territori, la formulació i aprovació del planejament i dels instruments de gestió, el règim de sòl, la intervenció de les activitats dominicals relatives a l'ús del sòl i a l'edificació i la protecció de la legalitat urbanística.
El desenvolupament del planejament i la seva execució són promoguts de manera prioritària per la iniciativa privada.
La gestió pública urbanística ha de respectar i promoure la iniciativa privada en el desenvolupament i l'execució del planejament i l'ha de substituir en cas d'inactivitat, sens perjudici dels supòsits d'actuació pública directa.
En els supòsits d'actuació pública directa, l'Administració actuant ha de promoure la participació de la iniciativa privada.
Article 4
Principis L'activitat urbanística es desenvolupa sota els principis següents:
Utilització racional del territori i equilibri ecològic El model territorial que adoptin els comuns en aprovar llur Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ha de preveure una ocupació del sòl sostenible a fi de garantir l'efectivitat dels principis constitucionals d'utilització racional del territori i dels recursos naturals i d'equilibri ecològic per a les generacions presents i futures.
Funció social de la propietat Conforme a la funció social de la propietat que consagra l'article 27 de la Constitució, les facultats dels propietaris del sòl s'han d'exercir dins dels límits i amb compliment dels deures que preveu la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i, per remissió d'aquesta Llei, els plans, d'acord amb la classificació urbanística assignada als terrenys.
No-indemnitzabilitat per les condicions d'ordenació establertes pel planejament El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planificació. Per això, les limitacions d'aprofitament i d'ús dels terrenys i de les edificacions derivades de l'ordenació establerta pel planejament urbanístic no confereixen drets d'indemnització de cap mena, sense perjudici del dret dels propietaris a la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues urbanístiques que se'n derivin, en els termes que disposa l'apartat següent.
Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues Els propietaris compresos dins d'un àmbit objecte de desenvolupament urbanístic tenen dret al repartiment dels beneficis i càrregues derivats dels planejament urbanístic, en proporció a les respectives aportacions.
Cessió gratuïta de terrenys Els propietaris de sòl urbà i de sòl urbanitzable han de cedir als comuns, de forma gratuïta i lliure de càrregues, tots els terrenys de la respectiva unitat d'actuació destinats a vials de la xarxa comunal així com el percentatge de superfície de la unitat d'actuació, entre el 5% i el 15%, que determini el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, per destinar-la a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, llevat que es tracti de supòsits de substitució de l'edificació regulats en l'article 33.4 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i en l'article 8.1.5 d'aquest Reglament. Han de cedir també gratuïtament els terrenys destinats a carreteres de l'Estat quan el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial prevegi que s'utilitzin com a carrers i la cessió esmentada estigui compensada per l'atorgament d'aprofitament.
Participació ciutadana Els procediments d'aprovació dels plans urbanístics i dels instruments d'execució urbanística estan sotmesos a un tràmit de participació pública perquè qualsevol particular o persona jurídica representativa dels interessos afectats pugui conèixer el projecte en tramitació i formular-hi les al·legacions que consideri oportunes, que han de ser objecte de resposta raonada.
Publicitat Els plans urbanístics i els instruments d'execució urbanística són públics i tothom té el dret de consultar-los en els termes que regula la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i aquest Reglament.
Article 5
Participació ciutadana i dret d'informació 1. Participació ciutadana Els particulars, individualment o per mitjà de les entitats representatives dels interessos col·lectius, tenen dret a participar en el procediment d'aprovació dels plans urbanístics i dels instruments d'execució urbanística, mitjançant l'accés al tràmit d'informació pública i la formulació d'al·legacions d'acord amb el que estableixen els articles 96 i 112 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme i el títol IV d'aquest Reglament.
Dret d'informació Tots els administrats tenen el dret d'obtenir del Govern o dels comuns, dins del termini de 15 dies comptats de la seva petició, informació escrita certificada per funcionari habilitat, en relació amb el règim urbanístic d'una finca o sector.
Títol II. Règim jurídic del sòl
Capítol 1. Classificació del sòl
Article 6
Les classes de sòl 1. El règim urbanístic dels terrenys es determina mitjançant la seva classificació o qualificació en alguna de les tres classes de sòl (sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) que preveu l'article 24 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. La definició del règim urbanístic dels terrenys es completa amb la determinació, mitjançant la tècnica de la zonificació, dels usos específics, públics o privats a què són destinats i de les intensitats dels aprofitaments que se'ls atorguen.
La classificació o qualificació urbanística del sòl és una operació reservada al Pla d'ordenació urbanística parroquial. La totalitat del territori parroquial ha de ser classificat pel Pla d'ordenació urbanística parroquial en alguna de les tres classes de sòl.
Capítol 2. El sòl urbà
Article 7
El sòl urbà 1. Constitueixen el sòl urbà els terrenys que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial inclou en una unitat d'actuació de sòl urbà pel fet d'estar en algun dels supòsits següents:
Terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica.
Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament. Perquè s'entengui complert el requisit d'accés rodat cal que els vials existents s'adeqüin a les característiques tècniques determinades en el Reglament d'urbanització. En el cas que determinades finques confrontants amb vials existents siguin classificades com a sòl urbà, el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ha d'establir la franja que pot ser edificable, en les condicions que el mateix Pla determini.
Terrenys compresos en àrees pendents d'urbanitzar, però que posseeixen els serveis urbanístics bàsics esmentats en l'anterior apartat a), en el 40% o més de la seva superfície.
Aquests terrenys adquireixen la condició de sòl urbà edificable una vegada s'hagin executat els treballs d'urbanització de conformitat amb el Pla parcial o el Pla especial d'urbanisme que prèviament s'haurà d'aprovar i disposin efectivament de tots els serveis urbanístics bàsics.
Terrenys amb una urbanització aprovada a l'entrada en vigor de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, susceptibles, segons el seu article 83, de ser inclosos en una unitat d'actuació de gestió directa.
La construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per si mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà. Només poden tenir aquesta condició si el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d'actuació de sòl urbà.
Article 8
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.