Decret del 2-6-2004 pel qual s'aprova el Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d'Andorra

Decret d'aprovació del Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d'Andorra Exposició de motius L'article 5 de la Llei d'ordenació de la cartografia, del 5 d'octubre de 1995, estableix la competència de l'Administració general en l'establiment i el manteniment de les xarxes geodèsiques i d'anivellament, i l'article 3 diu que la cartografia bàsica es realitza d'acord amb la norma cartogràfica establerta per l'Administració general.

Aquesta norma cartogràfica especifica el Datum de referència de la xarxa geodèsica i d'anivellament, el sistema de projecció cartogràfica i les dimensions i el sistema de referència dels fulls de la cartografia bàsica d'Andorra.

Aquest Reglament defineix les característiques tècniques dels elements geodèsics i les coordenades dels senyals de la xarxa geodèsica d'Andorra (XGA) en el sistema de projecció Lambert III (zona sud francesa) i en el sistema ETRS 89 (Sistema europeu de referència terrestre).

La xarxa geodèsica es defineix genèricament com un conjunt de senyals materialitzats sobre el terreny i mesurats amb la màxima precisió possible, a partir de la qual es referencien els projectes cartogràfics, les obres públiques, l'urbanisme o qualsevol altra planificació que hagi de tenir en compte la seva situació sobre el territori.

L'establiment de la primera xarxa geodèsica d'Andorra data de l'any 1970, motivat per la necessitat de referenciar geogràficament els primers treballs cartogràfics impulsats pel Consell General.

La referenciació de la geodèsia Andorrana es va fer enllaçant amb al sistema geodèsic i de representació cartogràfica vigent al sud de França.

En els anys posteriors aquesta xarxa va anar incorporant més senyals geodèsics, en funció de les necessitats dels projectes i de les actualitzacions de la cartografia bàsica. L'ús de tècniques GPS (Sistema de posicionament global determinat amb mesures efectuades a satèl·lits geoestacionaris) emprat en l'observació de nous senyals va posar de manifest inconsistències en la precisió relativa i absoluta de les coordenades d'alguns dels senyals de la xarxa geodèsica.

Des de l'any 1999 l'Àrea de Cartografia i Topografia del Ministeri d'Ordenament Territorial ha reprès l'observació, el càlcul i la compensació en bloc de tota la xarxa amb receptors GPS, per les coordenades planimètriques (X,Y), i amb nivell digital i taquímetre electrònic per a la determinació de l'altitud (H) dels senyals de la xarxa.

La nova xarxa geodèsica d'Andorra garanteix la perfecta coincidència entre els treballs cartogràfics i els topogràfics que es duen a terme sobre el territori, d'acord amb les precisions que s'indiquen al Decret per a cadascuna de les xarxes segons els mètodes emprats.

Per poder gaudir dels avantatges tècnics i de les garanties legals derivades que comporta l'ús de la nova xarxa geodèsica d'Andorra, és necessari establir l'obligatorietat de la seva utilització en l'àmbit d'aplicació que s'indica al Decret.

A proposta del ministre d'Ordenament Territorial, el Govern, en la sessió del 2 de juny del 2004, aprova el Decret següent:

Article únic

S'aprova el Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d'Andorra, el qual entrarà en vigor el dia següent de ser publicat en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Disposició derogatòria

La publicació de la numeració i de les coordenades dels senyals de la nova xarxa geodèsica d'Andorra comporta l'anul·lació, a tots els efectes, de la numeració i de les coordenades de tots els senyals geodèsics difosos anteriorment per l'Àrea de Cartografia i Topografia o pels anteriors departaments responsables de la gestió i difusió d'aquest tipus d'informació.

Disposició addicional

Totes les sèries cartogràfiques realitzades pel Ministeri d'Ordenament Territorial a partir de l'any 1999 estan recolzades en la xarxa geodèsica d'Andorra d'acord amb el datum planimètric DATAND01 i el datum altimètric AGA01.

Reglament de la geodèsia i de la cartografia bàsica d'Andorra

Article 1

Objecte i àmbit d'aplicació 1.1. Objecte La norma cartogràfica especifica el Datum de referència de la xarxa geodèsica i d'anivellament, el sistema de projecció cartogràfica i les dimensions i el sistema de referència dels fulls.

Defineix les característiques tècniques dels elements geodèsics i les coordenades dels senyals de la xarxa geodèsica d'Andorra (XGA) en el sistema de projecció Lambert III i en el sistema ETRS 89 (Sistema europeu de referència terrestre).

1.2. Àmbit d'aplicació La xarxa geodèsica d'Andorra (XGA) referida als datums DATAND01 i AGA01, el sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques, els el·lipsoides associats i el geoide GEOAND01 són d'ús obligat dins del territori andorrà en els documents topogràfics i cartogràfics de domini públic següents:

La cartografia bàsica i derivada produïda pel Govern La cartografia de xarxes de serveis públics Els projectes i el replanteig d'obra civil de l'Administració pública Els plànols dels Plans generals d'urbanisme parroquial, del planejament derivat i dels avantprojectes i dels projectes d'urbanització Els plànols de situació i d'emplaçament de les sol·licituds de construcció Els límits d'edificació Els plànols i les delimitacions del cadastre parroquial Les delimitacions de parròquies, quarts, veïnats i fronteres Els plànols topogràfics de particulars inclosos en sol·licituds administratives

Article 2

Sistema geodèsic, altimètric i cartogràfic d'Andorra El sistema geodèsic, altimètric i cartogràfic d'Andorra queda definit pels elements següents:

Sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques El·lipsoides associats Projecció cartogràfica Datum geodèsic DATAND01 Datum de les altituds AGA01 Geoide GEOAND01 Tall de fulls de la cartografia bàsica 2.1. Sistema de referència de coordenades geogràfiques planimètriques (X,Y) Sistema geodèsic El·lipsoide associat Projecció Local Andorra AND01Clarke 1880 IGNLambert III zona sud de França Global (longitud i latitud)WGS84 2.2. El·lipsoides associats El·lipsoide Semieix major Aplanament (1/f) Clarke 1880 IGN6378249,2 m293,466021 WGS846378137 m298,25723563 2.3. Projecció cartogràfica Lambert III:

Longitud origen Latitud origen X0 Fals est Y0 Fals nord Paral·lel automecoic N Paral·lel automecoic S Factor d’escala 2° 20’ 14,025’’E44° 06’ N600000m200000m44° 59’ 45,938’’43° 11’ 57,449’’0,9998775 2.4. Datum geodèsic DATAND01 El datum geodèsic DATAND01 queda definit pels paràmetres de transformació calculats entre els el·lipsoides del sistema geodèsic global (WGS84) i el sistema local Andorra AND01 (Clarke 1880 IGN) Paràmetres de transformació entre WGS84 ® AND01(Clarke 1880 IGN) Translació X136,98881 m Translació Y60,63126 m Translació Z-341,11891 m Rotació eix X0,000020190301 rad 4,164549’’ Rotació eix Y0,000000000000 rad 0 Rotació eix Z0,000019031123 rad 3,925451’’ Factor d’escala0,000005969441 5,969441 ppm 2.5. Datum altimètric AGA01 El datum AGA01 de la xarxa d'anivellament general d'Andorra (AGA) queda definit per l'altitud 1029,875 del senyal d'anivellament de la xarxa AGA núm.

500 ubicat a la façana oest de la Casa de la Vall a Andorra la Vella.

L'altitud hidrogràfica zero correspon a la del sistema altimètric IGN 1969 vigent a la França metropolitana.

La diferència d'altitud observada entre la xarxa d'anivellament de l'Institut Geográfic Nacional espanyol i la xarxa AGA és de 0.13 m (altitud IGN - altitud AGA).

2.6. Geoide GEOAND01 El càlcul d'un geoide comporta fer mesuraments de la gravetat terrestre combinats amb anivellaments d'alta precisió.

Provisionalment i fins que no es calculi un geoide específic per a Andorra, el geoide adoptat és el GEOAND01, derivat de l'UB91 utilitzat a Catalunya, que és, de tots els existents, el més precís i el que millor s'adapta a Andorra.

Article 3

Correccions degudes a la projecció Lambert III Les distàncies i els angles azimutals mesurats sobre el terreny han de corregir- se abans d'utilitzar-se en els càlculs de coordenades.

3.1. Coeficient d'anamorfosi lineal de la projecció Lambert III La correcció en parts per milió (ppm) de les distàncies mesurades ve donada per la fórmula:

ppm = 190 + 84 [(40295,35 - Y) / 19998,66] Y és la coordenada Lambert III del punt mitjà de la distància mesurada expressada en metres.

La correcció ppm varia entre +190 i +274.

3.2. Correccions d'angles azimutals L'ús generalitzat de receptors GPS i dels distanciòmetres electrònics ha minimitzat la importància de les correccions en la mesura dels angles azimutals efectuats en els treballs geodèsics.

La correcció angular mitjana (reducció a la corda) dels angles azimutals mesurats ve donada per la fórmula:

correcció en graus centesimals = [(XI - XF) / 1000] 0,00013 XI és la coordenada Lambert III del punt d'estació del taquímetre expressada en metres XF és la coordenada Lambert III del punt visat expressada en metres La correcció angular mitjana és d'uns 0,00013 graus centesimals per km.

El signe de la correcció és negatiu per a les direccions situades a l'est del meridià de l'estació, i positiu per a les direccions situades a l'oest del mateix meridià.

Aquesta fórmula dóna el valor mitjà de la correcció angular pel territori andorrà.

La projecció Lambert III proposa una fórmula de càlcul més precisa que està a

disposició dels interessats a l'Àrea de Cartografia i Topografia.

Article 4

Tall de fulls de la cartografia bàsica La cartografia bàsica d'Andorra comprèn les sèries cartogràfiques a escala 1:5.000 de cobertura nacional i a escala 1:1.000 i 1:500 de cobertura dels nuclis habitats i de la xarxa oficial de carreteres generals i secundàries.

El tall de full de la cartografia bàsica d'Andorra té unes dimensions rectangulars de 70 cm per 50 cm.

La quadrícula que defineix la situació i la numeració de la cartografia bàsica es basa en el mapa topogràfic Valls d'Andorra a escala 1:10.000 publicat pel Consell General el 1976.

Aquesta quadrícula divideix el territori andorrà en 25 fulls, definits cadascun per les coordenades X i Y de les cantonades oposades sud-oest (sw) i nord-est (ne), expressades en quilòmetres i referides a la projecció Lambert III, d'acord amb la taula següent:

Núm. full 1:10.000 X sw Y sw X ne Y ne 1 525 35 532 40 2 532 35 539 40 3 539 35 546 40 4 546 35 553 40 5 525 30 532 35 6 532 30 539 35 7 539 30 546 35 8 546 30 553 35 8b 553 30 560 35 9b 518 25 525 30 9 525 25 532 30 10 532 25 539 30 11 539 25 546 30 12 546 25 553 30 12b 553 25 560 30 13b 518 20 525 25 13 525 20 532 25 14 532 20 539 25 15 539 20 546 25 16 546 20 553 25 17 525 15 532 20 18 532 15 539 20 19 539 15 546 20 21 525 10 532 15 22 532 10 539 15 4.1. Cartografia bàsica a escala 1:5.000 Els fulls a escala 1:5.000 s'obtenen per la divisió d'un full a escala 1:10.000 en 4 parts iguals (2 files i 2 columnes).

La numeració dels fulls respon a l'esquema 5-FF-N, on:

5 és l'indicatiu de l'escala 1:5.000 FF el número del full a escala 1:10.000 N es el número de la divisió del full a escala 1:10.000 numerat d'1 a 4 d'esquerra a dreta i de dalt a baix.

4.2. Cartografia bàsica a escala 1:1.000 Els fulls a escala 1:1.000 s'obtenen per la divisió d'un full a escala 1:10.000 en 100 parts iguals (10 files i 10 columnes).

La numeració dels fulls respon a l'esquema 1-FF-N1, on:

1 és l'indicatiu de l'escala 1:1.000 FF és el número del full a escala 1:10.000 N1 és el número de la divisió del full a escala 1:10.000 numerat d'1 a 100 d'esquerra a dreta i de dalt a baix.

4.3. Cartografia bàsica a escala 1:500 Els fulls a escala 1:500 s'obtenen per la divisió d'un full a escala 1:1.000 en 4 parts iguals (2 files i 2 columnes).

La numeració dels fulls respon a l'esquema 05-FF-N1-N2, on:

05 és l'indicatiu de l'escala 1:500 FF és el número del full a escala 1:10.000 N1 és el número del full a escala 1:1.000 N2 és el número de la divisió del full a escala 1:1.000 numerat d'1 a 4 d'esquerra a dreta i de dalt a baix.

Article 5

La xarxa geodèsica d'Andorra Els senyals de la xarxa geodèsica d'Andorra es classifiquen en 4 xarxes amb les característiques següents:

La xarxa geodèsica principal (XGP) consta de 59 senyals estacionables, principalment pilars, fites de pedra i tubs formigonats distribuïts per tot el territori, situats majoritàriament als cims i als llocs característics del territori que fan difícil la seva destrucció per estar allunyades de les zones habitades o susceptibles de ser transformades.

La xarxa geodèsica secundària (XGS) consta de 119 senyals estacionables, principalment claus a nivell del sòl, situats al fons de les valls habitades, prop de les zones on es desenvolupen activitats transformadores del territori.

La xarxa geodèsica d'orientació (XGO) consta de 39 senyals no estacionables repartits per tot el territori, la missió dels quals és bàsicament servir de punts de referència azimutal pels aixecaments topogràfics. Per a la seva materialització s'aprofiten antenes de telecomunicació i elements arquitectònics existents (campanars, parallamps, creus, etc.).

La xarxa d'anivellament general d'Andorra (AGA) consta de 56 senyals no estacionables, generalment adossats a façanes d'edificis oficials, separats aproximadament 2 km i situats al llarg de les carreteres. La seva missió és servir de referència altimètrica en la determinació de les altituds dels senyals de la XGP i la XGS.

Article 6

Determinació de les coordenades planimètriques X Y. Precisions 6.1. Xarxa geodèsica principal (XGP) Les coordenades han estat determinades per observacions amb receptors GPS i calculades i compensades en bloc amb una precisió relativa de l'ordre del mil·límetre.

Inclouen 4 senyals de la xarxa geodèsica espanyola, repartides al llarg de la frontera comuna.

6.2. Xarxa geodèsica secundària (XGS) Les coordenades han estat determinades per observacions amb receptors GPS, calculades i compensades des de 2 senyals de la xarxa XGP, amb una precisió relativa inferior al centímetre.

6.3. Xarxa geodèsica d'orientació (XGO) Les coordenades han estat determinades per interseccions múltiples d'observacions azimutals efectuades des d'un mínim de 3 senyals de les xarxes XGP i XGS amb taquímetres d'1 segon centesimal d'apreciació angular.

La precisió varia entre 2 i 10 cm, en funció de la geometria de les interseccions i del nombre d'estacionaments.

Article 7

Determinació de l'altitud dels senyals (coordenada H) L'altitud dels senyals de la xarxa geodèsica d'Andorra està determinada per algun dels tres mètodes següents:

Observacions GPS Anivellament geomètric Anivellament trigonomètric El nombre de decimals de la coordenada H indica el grau de precisió obtingut en la seva determinació.

L'altitud està en tots els casos referida a la part fixa més alta del senyal.

A la xarxa geodèsica d'anivellament (AGA) l'altitud dels senyals està determinada únicament pel mètode d'anivellament geomètric.

La xarxa geodèsica d'orientacions (XGO) no té assignada altitud, ja que per a l'ús a què es destina no és necessària la coordenada H.

Article 8

Descripció dels mètodes d'anivellament. Precisions 8.1. Observacions GPS i aplicació de les correccions ortomètriques del geoide.

La precisió varia entre ±1 i ±5 cm en funció de la situació geogràfica del senyal, que determina el grau de fiabilitat de les correccions ortomètriques.

En general, els senyals situats als cims de les muntanyes tenen una correcció ortomètrica de menys qualitat que la dels senyals situats als fons de les valls principals on el geoide s'ha determinat amb més precisió.

8.2. Anivellament geomètric.

Utilització de nivell digital d'alta precisió i mires de lectura de codi de barres.

Mètode d'anivellament simple pel punt mitjà i doble mesura dels trams a l'anada i a la tornada.

La precisió obtinguda un cop compensada en bloc la xarxa AGA és millor que les toleràncies definides per les fórmules:

Descarrega el document T és la tolerància en mil·límetres K és el nombre de quilòmetres d'un itinerari n és el nombre d'estacions de l'itinerari L'altitud del senyal determinada per anivellament geomètric apareix arrodonida a la mil·lèsima de metre a la llista de coordenades.

8.3. Anivellament trigonomètric Utilització de taquímetre i distanciòmetre electrònic de precisió, equip de poligonació amb centrat forçat i doble lectura del desnivell efectuat des d'un mínim de 2 claus que pertanyent a itineraris d'anivellament geomètric.

La longitud de les visuals està limitada a un màxim de 1.000 metres.

La precisió obtinguda es millor que la tolerància definida per la fórmula:

Descarrega el document T és la tolerància en mil·límetres K és la distància reduïda a l'horitzontal entre el clau de l'anivellament geomètric i el senyal a determinar, expressada en quilòmetres.

L'altitud del senyal determinada per anivellament trigonomètric apareix arrodonida a la centèsima de metre a la llista de coordenades.

Article 9

Llista de les coordenades Lambert III dels senyals de la XGA Es defineixen uns intervals de numeració dels senyals que identifiquen l'adscripció del senyal a un dels quatre tipus de xarxes geodèsiques.

Per evitar errors d'identificació, a les futures incorporacions de senyals s'ha d'adjudicar un nou número a cada nou senyal.

9.1. Xarxa geodèsica principal (XGP) Per a identificar millor els senyals de la XGP, la numeració està compresa entre 1 i 499.