Decret del 2-3-2005 d'aprovació del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics

Decret d'aprovació del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics Exposició de motius El Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics desenvolupa la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic, del 28 de juny del 2002, i especialment el capítol tercer, que disposa que la protecció dels hàbitats aquàtics consisteix a protegir els marges i els llits dels cursos i masses d'aigua i a garantir uns cabals ecològics mínims. D'altra banda, estableix que la realització d'obres que modifiquin aquells elements s'ha de regular i requereix l'autorització del Govern amb un informe previ dels ministeris responsables en matèria d'ordenament territorial i de pesca, els quals han d'informar sobre les condicions tècniques de l'obra i sobre l'impacte en el medi aquàtic.

La realització de treballs i d'activitats que modifiquen l'estat actual del terreny i que consisteix en obres de construcció de preses i altres instal·lacions destinades a retenir l'aigua, desviar-la o emmagatzemar-la, i les obres de canalització i de prevenció d'inundacions, desviació o regularització o remodelació de cursos d'aigua i altres obres de transport d'aigua potable o residual en zones agrícoles o naturals, ja estan regulades pel Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001, que sotmet la seva aprovació a una avaluació d'impacte ambiental.

Aquest Reglament té per objecte precisar amb més detall les obres i els treballs directament relacionats amb els cursos i les masses d'aigua amb la finalitat de salvaguardar i de protegir el seu hàbitat i assolir un desenvolupament més respectuós amb el medi aquàtic.

A fi d'evitar una duplicitat de procediments en l'autorització administrativa d'obres i de treballs que ja es troben regulats pel Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001, el Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics s'estructura en cinc capítols. El capítol primer comprèn les definicions i classifica les obres i els treballs que afecten els hàbitats aquàtics en dos tipus: els de tipus A relacionats a l'annex I i els de tipus B relacionats a l'annex II.

El capítol segon regula el procediment de sol·licitud i els requisits d'autorització de les obres i dels treballs del tipus A i el capítol tercer regula el procediment de sol·licitud i d'autorització de les obres i dels treballs del tipus B.

La diferència existent entre ambdós tipus d'obres i treballs és que les obres i els treballs de tipus A relacionats a l'annex I ja estan regulats pel Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny del 25 de juliol del 2001. Per això s'efectua una remissió a aquesta norma per regular-ne la sol·licitud i l'aprovació; en aquest Reglament es precisen únicament els documents tècnics específics que s'han de presentar relacionats amb els hàbitats aquàtics i que el ministeri responsable de medi ambient ha de valorar en el moment d'informar sobre la realització d'aquestes obres. Les obres i els treballs de tipus B relacionats a l'annex II se sotmeten a un procediment específic regulat en el capítol tercer.

Finalment, el capítol quart regula les disposicions comunes a ambdós tipus d'obres i el capítol cinquè desenvolupa la metodologia de càlcul del cabal ecològic dels nostres rius i cursos d'aigua.

A proposta de la ministra d'Agricultura i Medi Ambient, el Govern, en la sessió de 2 de març del 2005, aprova el present Decret:

Article únic

S'aprova el Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics que entrarà en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1

Definicions Als efectes del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics s'entén per:

Avaluació d'impacte ambiental: conjunt d'estudis tècnics que han de permetre mesurar tots els efectes sobre el medi ambient i preveure, en conseqüència, les adequacions dels projectes i les mesures preventives, correctores o de compensació adequades per assegurar el màxim respecte dels factors mediambientals i humans.

Cabal mitjà mensual: mitjana mensual dels cabals mitjans diaris.

Cabal mitjà anual: mitjana dels cabals mensuals d'un any.

Cabal mitjà interanual: mitjana dels cabals anuals d'un període pluarianual donat.

Cabal ecològic: cabal necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques.

Cabal ecològic mínim: dècima part del cabal mitjà interanual.

Curs d'aigua: tot aquell corrent d'aigua natural, continu o intermitent, de cabal variable.

Derivació: separar una part de l'aigua d'un curs o d'una massa d'aigua.

Llera: llit d'un riu; espai per on discorren les aigües d'un riu.

Llit major: espai per on discorren les aigües en període de crescuda o en l'avinguda de 100 anys.

Llit menor: espai per on discorren les aigües en període normal.

Marge: espai que comprèn els deu primers metres de terreny que llinda amb la llera d'un curs o una massa d'aigua.

Massa d'aigua: tota aquella acumulació d'aigua superficial o subterrània, permanent o temporal.

Obra: tota acció, instal·lació, activitat, treball o projecte que modifiqui el cabal, la qualitat analítica, la llera o el marge d'un curs o d'una massa d'aigua.

Pesca elèctrica: tècnica de pesca, amb objectius científics, reservada únicament a especialistes, que consisteix a crear un camp elèctric dins de l'aigua per minimitzar l'activitat dels peixos i poder-los capturar i manipular sense danys.

Transvasament: passar aigua d'un curs o d'una massa d'aigua a un altre curs o massa d'aigua.

Zona d'apreciació dels impactes extensius: longitud d'un curs o d'una massa d'aigua on s'aprecien els diferents impactes extensius.

Zona humida: superfície amb sòl humit o coberta d'aigua, inundada o saturada d'aigua, sigui de règim natural o artificial, permanent o temporal. Inclou les zones d'aigües estancades amb vegetació estrictament aquàtica, les comunitats amfíbies de les vores de masses d'aigua o de basses temporals, les comunitats fontinals i d'escolaments carbonatats, les aigües corrents que comporten tant comunitats aquàtiques com vegetació de ribera, les landes humides, les comunitats de sòls rics profunds i humits (megafòrbies), les lleres forestals higròfiles, les torberes i patamolls, els prats higròfils de Molinia caerulea sobre sòls calcaris.

Article 2

Classificació 1. Les obres en els cursos o en les masses d'aigua que afecten els hàbitats aquàtics sotmeses a autorització es classifiquen en obres del tipus A relacionades a l'annex I i obres del tipus B relacionades a l'annex II.

capítol segon del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics.

capítol tercer d'aquest Reglament.

Capítol segon. Procediment d'autorització de les obres del tipus A

Article 3

Tramitació de les sol·licituds Per autoritzar les obres relacionades a l'annex I d'aquest Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics s'han de dur a terme els tràmits i complir els requisits que estableix el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001, amb les especificacions que consten en aquest capítol.

Article 4

Documentació tècnica L'avaluació de l'impacte ambiental, el Pla de restauració i el Pla de vigilància han de contenir, a més a més de les indicacions establertes en el Reglament del 25 de juliol del 2001, les especificacions referides al medi aquàtic que, respectivament, es detallen en els annexos III, IV, V i VI d'aquest Reglament.

Article 5

Obres diverses que formen part d'un mateix projecte global Quan es duen a terme diverses obres que formen part d'un mateix projecte, s'ha de fer una sola avaluació d'impacte ambiental del conjunt global de les obres.

Article 6

Obres realitzades per fases Quan es preveu dur a terme les obres per fases, s'ha de fer una única avaluació d'impacte ambiental per tot el conjunt de les fases, un únic pla de restauració i un únic pla de vigilància que incloguin la informació referent al medi aquàtic.

Article 7

Resolució de les sol·licituds La resolució de les sol·licituds de les obres del tipus A relacionades a l'annex I s'efectua de conformitat amb el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001.

Capítol tercer. Procediment d'autorització de les obres del tipus B

Article 8

Tramitació de les sol·licituds 1. El titular de l'obra ha d'adreçar una sol·licitud al ministeri responsable de medi ambient mitjançant l'imprès del Servei de Tràmits del Govern. La sol·licitud ha d'anar acompanyada de dos exemplars de la documentació tècnica.

Article 9

Documentació tècnica 1. La documentació tècnica ha de contenir: el projecte constructiu, si n'hi ha, la descripció de l'obra, el calendari de construcció, les accions de construcció, la localització exacta de l'obra sobre un plànol a escala 1/1000 com a màxim, les possibles afeccions de l'obra sobre el medi ambient, el Pla de restauració i el Pla de vigilància.

Article 10

Informes previs i resolució 1. En base a la documentació tècnica presentada, el ministeri responsable del medi ambient redacta un informe que defineix les possibles restriccions a la realització de les obres i les mesures complementàries que s'han d'adoptar.

Capítol quart. Cabals ecològics necessaris per a la protecció de la flora i la

fauna aquàtiques

Article 11

Instal·lacions sotmeses als cabals ecològics necessaris Les instal·lacions que pertorben, directament o indirectament, la lliure circulació de l'aigua en els cursos d'aigua del país, com les preses en cursos o en masses d'aigua o les captacions d'aigües superficials o subterrànies han de deixar circular el cabal necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la fauna i de la flora aquàtiques.

Article 12

Estudi d'afectació dels projectes de noves instal·lacions 1. Els projectes de creació de noves instal·lacions de captació o de retenció d'aigua superficial, s'han d'acompanyar d'un estudi de l'afectació de l'aplicació del cabal ecològic proposat al llarg dels cursos d'aigua pertorbats. Cal assegurar el cabal ecològic necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la fauna i de la flora aquàtiques.

Cal assegurar el cabal necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la fauna i de la flora aquàtiques.

Article 13

Instal·lacions existents Les instal·lacions existents a l'entrada en vigor del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics han d'assegurar el cabal equivalent a la dècima part del cabal mitjà interanual.

Article 14

Cabal ecològic necessari En tots els supòsits esmentats en els articles 11, 12 i 13 el cabal ecològic necessari no pot ser en cap cas inferior al cabal ecològic mínim equivalent a la dècima part del cabal mitjà interanual.

Article 15

Sol·licitud d'informació als titulars d'instal·lacions existents El ministeri responsable del medi ambient, amb la finalitat de garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la fauna i de la flora aquàtiques, pot sol·licitar als titulars de les instal·lacions existents, a l'entrada en vigor del Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics, un estudi de viabilitat del cabal ecològic mínim sobre tot el llarg dels cursos d'aigua pertorbats i, si escau, de dimensionament del cabal ecològic necessari que s'ha d'assegurar al llarg dels cursos d'aigua pertorbats.

Article 16

Determinació del cabal mitjà interanual El cabal mitjà interanual d'un punt concret d'un curs d'aigua s'obté a partir de les dades de cabals disponibles recollides en aquest punt com a mínim durant els cinc darrers anys, amb la validació prèvia per part del ministeri responsable del medi ambient.

Article 17

Determinació del cabal mitjà interanual en cas de manca de dades 1. En el cas de no disposar de dades hidrològiques vàlides de cabals o en cas de brevetat de la seqüència de les dades en un punt concret d'un curs d'aigua, s'utilitzen les dades de cabals disponibles recollides en un altre punt del mateix curs d'aigua, considerant la magnitud de la conca hidrològica i les modificacions en les aportacions hidràuliques i pluviomètriques.

Article 18

Determinació del cabal mitjà interanual mitjançant corba d'estimació En el supòsit de no disposar de dades hidrològiques vàlides de cabals en cap punt del curs d'aigua afectat o en cas de brevetat de la seqüència de les dades en un curs d'aigua, s'utilitza la fórmula i la corba d'estimació del cabal mitjà interanual obtinguda mitjançant la correlació de les conques hidrològiques i la relació entre les precipitacions i el cabal, que figura a l'annex VII.

Article 19

Procediment de determinació del cabal ecològic necessari 1. Per determinar el cabal ecològic necessari s'ha d'instruir un expedient administratiu de conformitat amb les normes del Codi de l'Administració i aquest Reglament.

Article 20

Actualització de dades El Govern, a proposta del ministeri responsable del medi ambient, actualitza l'annex VII Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics en funció de l'obtenció i la validació de dades hidrològiques.

Capítol cinquè. Disposicions comunes

Article 21

Direcció de les obres 1. Per a la direcció de les obres previstes en aquest Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics s'aplica el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l'estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001.

Article 22

Replanteig de l'obra Abans de l'inici de la construcció de qualsevol obra autoritzada, s'ha de fixar una fase de replanteig. En la reunió de replanteig hi ha d'assistir com a mínim el director d'obra, la direcció ambiental, l'encarregat d'obra i un tècnic del ministeri responsable del medi ambient. En aquesta fase de replanteig es fixa:

Article 23

Certificat de conformitat mediambiental de l'obra 1. En finalitzar les obres autoritzades, la direcció d'obra i la direcció ambiental han de lliurar al ministeri responsable del medi ambient un certificat de conformitat del projecte, amb l'avaluació d'impacte ambiental, els plans de restauració i vigilància establerts i una còpia del llibre de seguiment ambiental de l'obra.

Article 24