LegalizeDecret del 12-5-2005 pel qual s'aprova el reglament sobre el control del dopatge esportiu
Decret pel qual s'aprova el reglament sobre el control del dopatge esportiu Exposició de motius El dopatge en l'esport constitueix un dels elements més complexos i més incompatibles amb els valors que l'esport mateix suposa.
No obstant això, no hi ha dubte que les societats modernes estan vivint un apogeu i una generalització de la pràctica del dopatge que ha portat el moviment esportiu a cercar solucions compassades amb els mateixos països per aconseguir una millora de l'efectivitat en aquesta lluita unificant esforços i coordinant polítiques.
La major part dels països del nostre entorn no han estat aliens a aquesta demanda i estan establint sistemes de lluita contra el dopatge que permetin preservar els valors que conflueixen en la política activa de lluita contra el dopatge. D'aquesta manera, es tracta de preservar la salut dels qui participen en l'activitat esportiva i, especialment, dels qui ho fan en l'àmbit de l'esport organitzat, la pressió dels quals pels resultats pot induir-los a la modificació artificial de les seves capacitats físiques. D'altra banda, cal preservar també la mateixa competició esportiva que, com a fenomen d'oci de les societats modernes, es dota d'unes regles cada vegada més semblants, que tracten d'igualar les condicions de participació, i exalta els qui obtenen, dins d'aquesta competició, els millors resultats.
El Principat d'Andorra no ha estat aliè a aquest procés ni a aquesta realitat.
Així, en primer terme, la Llei de l'esport, del 30 de juny de 1998, conté nombroses referències al dopatge en l'esport que ens permeten d'afrontar, ara, el desenvolupament i la formulació d'una autèntica política de lluita contra el dopatge en l'esport.
D'aquesta manera, l'article 4, lletra h), de la Llei de l'esport estableix com a finalitat la lluita contra la utilització de mètodes i fàrmacs prohibits, drogues i estimulants.
Per la seva banda, l'article 14 del mateix text estableix que la competència per a la lluita contra el dopatge esportiu correspon a les federacions esportives sota la coordinació i la tutela del ministeri competent en matèria d'esport, amb la condició de funció de caràcter públic. Aquesta competència inclou les funcions essencials d'una política de lluita contra el dopatge, com ara la prevenció, el control i, eventualment, la sanció de les conductes de dopatge esportiu.
Finalment, l'article 56 de la Llei de l'esport, d'acord amb la normativa internacional, tipifica expressament com a infraccions molt greus les que es refereixen a les conductes que incideixen en el dopatge esportiu.
En la mateixa línia i amb el desig de situar el Principat entre els països que estableixen un marc més homologat i uniforme dins del context internacional, aquest Reglament té en compte les recomanacions del Consell d'Europa, que sorgeixen precisament de la preocupació d'aquest organisme per la utilització cada vegada més estesa de productes i mètodes de dopatge entre els esportistes en tots els esports, i per les seves conseqüències per a la salut dels esportistes i per al futur de l'esport.
Per articular una política coordinada, integrada i participada per tots els qui tenen competències públiques o privades que incideixen en la lluita contra el dopatge, es crea un òrgan administratiu adscrit al ministeri competent en matèria d'esports, denominat Comissió Estatal Antidopatge, que assumeix la funció d'elaborar un pla integral i d'implementar una política activa de lluita contra el dopatge.
La Comissió Estatal Antidopatge assumeix la determinació de les competicions en què s'efectuarà el control de dopatge, el nombre de controls dins i fora de la competició, l'habilitació de les persones que poden dur a terme aquests controls, i el seguiment i el control de l'exercici per part de les federacions esportives amb potestat disciplinària en aquesta matèria. La Comissió fins i tot pot instar, per via de recurs de la Comissió Jurídica Esportiva, la revisió de les resolucions adoptades per les federacions respectives.
A proposta del ministre d'Educació, Cultura, Joventut i Esports i amb l'acord previ del Govern en la sessió del 12 de maig del 2005 s'aprova aquest Decret.
Article únic
S'aprova el Reglament sobre el control del dopatge esportiu que entrarà en vigor en el termini de tres mesos a partir de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Reglament sobre el control del dopatge esportiu
Títol I. Règim disciplinari del dopatge
Article 1
Definició de dopatge 1. Segons el que estableix la Llei de l'esport i en especial l'article 57, es considera dopatge en l'àmbit de l'esport al Principat d'Andorra:
La utilització de les substàncies i els grups farmacològics prohibits, així com de mètodes no reglamentaris destinats a augmentar artificialment les capacitats físiques dels esportistes o a modificar els resultats de les competicions, que estan inclosos en la llista que determini el Comitè Olímpic Internacional o en els convenis internacionals signats per Andorra.
La promoció o la incitació a la utilització d'aquestes substàncies o mètodes.
Als efectes d'aquest Reglament es considera promoció el lliurament o l'administració d'aquestes substàncies, i també la col·laboració en la posada en pràctica de mètodes no reglamentaris.
Es considera incitació l'actuació que té per finalitat que algun esportista utilitzi substàncies prohibides o practiqui mètodes no reglamentaris en l'esport.
La negativa a sotmetre's als controls de dopatge, dins i fora de la competició, quan siguin exigits pels òrgans competents.
Qualsevol acció o omissió que tendeixi a impedir o a pertorbar la realització correcta dels procediments de lluita contra el dopatge i, en particular, els que impedeixen la localització dels esportistes perquè els òrgans competents facin els controls fora de competició.
L'administració o l'ús de substàncies o pràctiques prohibides en animals utilitzats en la pràctica esportiva.
La llista de substàncies, grups farmacològics, mètodes i manipulacions prohibides a què es refereix l'apartat 1 es publica al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra per resolució del ministeri competent en matèria d'esports.
Així mateix, cal establir mètodes addicionals de publicitat de la llista per tal que els esportistes concernits la coneguin millor.
Article 2
Persones responsables 1. Les conductes a què fa referència l'apartat anterior concerneixen els esportistes, els entrenadors, els metges i la resta del personal auxiliar, els directius, les associacions i les agrupacions esportives i altres persones vinculades a una federació mitjançant una llicència esportiva.
De les conductes de les persones indicades a l'apartat anterior, en poden resultar responsables, en els termes que s'estableixen en aquest Reglament, les associacions esportives i el Comitè Olímpic Andorrà.
Article 3
Tipificació de les infraccions Les infraccions en matèria de dopatge són les que estableix l'article 56.2 de la Llei de l'esport i queden tipificades en l'article 57.
Article 4
Sancions als esportistes Les sancions que poden imposar-se als esportistes amb llicència per la comissió de les infraccions previstes a l'article 56.2 de la Llei de l'esport, són les que estableix l'article 59.
Article 5
Sancions aplicables a altres persones sotmeses a disciplina esportiva A la resta de persones sotmeses a disciplina esportiva que cometin alguna de les infraccions que estableix l'article 56.2 de la Llei de l'esport, sempre que no estiguin incloses dins del règim específic per als col·lectius que estableixen els articles següents, se'ls ha d'imposar les sancions següents:
L'administració o la utilització de substàncies i les pràctiques prohibides en animals destinats a la pràctica esportiva es penalitzen amb les sancions que estableix l'article 59 de la Llei de l'esport.
Les persones que tot i tenir una llicència esportiva no s'inclouen en les categories a què fa referència aquest article són sancionades pels actes que contravenen els apartats b, d i e de l'article 1, conforme a les sancions que determina l'article 4 d'aquest Reglament.
Article 6
Regles d'aplicació i proporcionalitat de les sancions determinades en els articles 4 i 5 d'aquest Reglament 1. Quan un esportista incorre per primer cop en una de les infraccions establertes en aquest Reglament, se li imposa la sanció en el grau mínim fixat en l'escala corresponent segons les previsions estatutàries de les federacions.
Si comet una segona infracció en matèria de dopatge, es pot imposar qualsevol de les sancions establertes en l'escala corresponent, segons les circumstàncies concurrents i les previsions estatutàries de les federacions.
En el cas d'una tercera infracció, i independentment de la substància, el grup farmacològic o el mètode prohibit utilitzat, la sanció consisteix en la privació de llicència federativa a perpetuïtat i, si escau, s'aplica la sanció pecuniària corresponent.
Article 7
Alteració de resultats 1. En els esports individuals, la sanció per qualsevol de les infraccions que estableixen els apartats a, c, d i e, de l'article 1 d'aquest Reglament, implica per a l'esportista la desqualificació absoluta de la prova en què s'hagi apreciat la infracció.
En els esports d'equip, els òrgans disciplinaris tenen la facultat d'alterar, una vegada ponderades les circumstàncies concurrents en el cas i els perjudicis a tercers, el resultat dels partits, les proves o les competicions.
Títol II. Del procediment de control i del procediment disciplinari
Article 8
Procediment de control 1. El procediment del control antidopatge és un conjunt de tràmits i actuacions materials que consisteix en la recollida de mostres i d'anàlisis, i també la comunicació dels resultats. Consta d'una fase prèvia i d'una de comunicació.
Fase prèvia: és la que va des de la recollida de la mostra corresponent fins a la realització dels assaigs analítics que permetin determinar l'existència, si escau, d'una presumpta vulneració de les normes que regeixen el dopatge esportiu.
La fase prèvia conclou amb la redacció de l'acta en què es recullen els resultats de l'anàlisi o la contraanàlisi, si escau.
Aquesta fase és competència de les persones habilitades per a la recollida de mostres de conformitat amb el procediment establert per la Comissió Estatal Antidopatge.
Fase de comunicació: inclou els tràmits necessaris per a la notificació per part del laboratori de control del dopatge a la federació esportiva corresponent i el trasllat per part d'aquesta federació dels resultats a l'òrgan disciplinari competent per tal que es determini si existeix o no una infracció susceptible de ser sancionada.
Es considera inclosa igualment en aquest apartat la comunicació dels supòsits de dopatge, que els presidents de les federacions esportives andorranes han de fer, si en tenen coneixement, a la Comissió Estatal Antidopatge.
La responsabilitat del compliment dels tràmits anteriors correspon als presidents de les federacions esportives andorranes.
Article 9
Procediment disciplinari 1. Una vegada conclosa la fase de comunicació, i en el cas que s'apreciï una suposada infracció, l'òrgan disciplinari competent de la federació esportiva inicia d'ofici l'expedient disciplinari corresponent en un termini no superior a quinze dies comptats a partir de la recepció a la federació de la notificació del laboratori de control del dopatge.
La incoació del procediment i la resolució que li posa fi s'han de comunicar a la Comissió Estatal Antidopatge perquè pugui interposar-hi recurs, si escau, davant la Comissió Jurídica Esportiva.
L'existència de la responsabilitat disciplinària s'ha de substanciar de conformitat amb el que estableix aquest Reglament al títol següent.
Títol III. Del procediment disciplinari
Capítol I. Principis generals
Article 10
Necessitat d'expedient disciplinari Únicament es poden imposar les sancions disciplinàries que determina la Llei de l'esport quan hi ha un expedient instruït a aquest efecte d'acord amb els procediments regulats en aquest títol.
Article 11
Registre de sancions La Comissió Estatal Antidopatge porta un registre de les sancions imposades als esportistes en relació amb el dopatge en l'esport.
Article 12
Òrgan competent per instruir i resoldre els expedients.
Correspon a les federacions esportives andorranes l'exercici de la potestat disciplinària en matèria de dopatge esportiu; la potestat s'exerceix en els termes que estableixen la Llei de l'esport i aquest Reglament.
La Comissió Estatal Antidopatge assumeix la supervisió i el control de l'exercici de la potestat esmentada en l'apartat anterior.
Capítol II. El procediment disciplinari
Article 13
Principis informadors El procediment disciplinari s'ha d'ajustar als principis i a les regles de la legislació general del procediment administratiu i al que estableix aquest Reglament.
Article 14
Iniciació del procediment 1. El procediment s'inicia d'ofici, a sol·licitud de la persona interessada o a requeriment de la Comissió Estatal Antidopatge.
La incoació d'ofici, que correspon a l'òrgan disciplinari federatiu, es pot produir per iniciativa del mateix òrgan o en virtut de denúncia motivada.
Article 15
Nomenament de l'instructor 1. L'acord d'incoació de l'expedient disciplinari ha de contenir el nomenament de l'instructor, que ha de ser llicenciat en dret, i que s'encarrega de tramitar-lo.
En els casos que s'estimi oportú o en els supòsits previstos expressament pels reglaments o els estatuts dels ens de l'organització esportiva, l'acord d'iniciació de l'expedient disciplinari ha de contenir també el nomenament d'un secretari que assisteixi l'instructor en la tramitació de l'expedient.
L'acord d'incoació i la resolució final que s'adopti s'han d'inscriure al Registre de la Comissió Estatal Antidopatge.
Article 16
Abstenció i recusació 1. A l'instructor i, si escau, al secretari, els són d'aplicació les causes d'abstenció i recusació següents:
Tenir un interès personal en l'assumpte en qüestió o en un altre en la resolució del qual hi pogués influir la d'aquell; ser administrador d'una societat o una entitat interessada, o tenir una qüestió litigiosa pendent amb alguna persona interessada.
Tenir un parentiu de consanguinitat dins el quart grau o d'afinitat dins del segon, amb qualsevol dels interessats, els administradors d'entitats o societats interessades i també amb els assessors, els representants legals o els mandataris que intervinguin en el procediment, com també compartir despatx professional o estar associat amb aquests per a l'assessorament, la representació o el mandat.
Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb alguna de les persones esmentades a l'apartat anterior.
Haver intervingut com a perit o com a testimoni en el procediment de què es tracti.
Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídica interessada directament en l'assumpte, o haver-li prestat en els dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus i en qualsevol circumstància o lloc.
El dret de recusació pot ser exercit pels interessats en el termini de tres dies, a comptar de l'endemà del dia que tinguin coneixement del nomenament de l'instructor i el secretari, davant el mateix òrgan que la va dictar, el qual haurà de resoldre en el termini de tres dies.
Contra les resolucions adoptades en matèria de recusació no es presenta recurs, sense perjudici de la possibilitat d'al·legar la recusació quan s'interposi el recurs administratiu o jurisdiccional, segons correspongui, contra l'acte que posi fi al procediment.
Article 17
Mesures provisionals 1. Un cop iniciat el procediment i amb subjecció al principi de proporcionalitat, l'òrgan competent per a la seva incoació pot adoptar les mesures provisionals que estimi oportunes per assegurar l'eficàcia de la resolució que pugui recaure.
L'adopció de mesures provisionals es pot produir en qualsevol moment del procediment, ja sigui d'ofici ja sigui per moció raonada de l'instructor. L'acord d'adopció ha de ser degudament motivat.
No es poden dictar mesures provisionals que puguin causar perjudicis irreparables.
Article 18
Impuls d'ofici L'instructor ordena la pràctica de totes les diligències que siguin adequades per a la determinació i la comprovació dels fets i també per a la fixació de les infraccions susceptibles de sanció.
Article 19
Plec de càrrecs i proposta de resolució 1. A la vista de les actuacions practicades, i en un termini no superior a un mes comptat a partir de la iniciació del procediment, l'instructor formula el plec de càrrecs corresponent, on hi ha de fer constar els fets imputats, les circumstàncies concurrents, les infraccions suposades, i les sancions que puguin ser d'aplicació. L'instructor pot, per causes justificades, sol·licitar l'ampliació del termini referit a l'òrgan competent per resoldre.
En el plec de càrrecs, l'instructor presenta una proposta de resolució que ha de ser notificada als interessats per tal que, en el termini de deu dies, manifestin les al·legacions que considerin convenients en defensa dels seus drets o interessos.
Així mateix, en el plec de càrrecs, l'instructor ha de proposar el manteniment o l'aixecament de les mesures provisionals que, si escau, s'haguessin adoptat.
El plec de càrrecs s'ha de notificar a l'imputat per tal que, en el termini màxim de deu dies, el contesti.
Si en la contesta l'imputat accepta els fets i només s'oposa a la seva qualificació jurídica, el procediment s'entén conclòs i s'eleva a l'òrgan disciplinari per a la seva resolució.
Si la persona interessada manifesta la seva oposició davant els fets, l'instructor decideix l'obertura del període probatori establert a l'article següent.
Article 20
Prova 1. Els fets rellevants per al procediment poden acreditar-se per qualsevol mitjà de prova, un cop l'instructor decideixi l'obertura de la fase probatòria, la qual ha de tenir una durada no superior a quinze dies ni inferior a cinc, i comunicar als interessats amb suficient antelació el lloc i el moment de la pràctica de les proves.
Els interessats poden proposar, en qualsevol moment anterior a l'inici de la fase probatòria, la pràctica de qualsevol prova o aportar directament les que resultin d'interès per a la resolució adequada i correcta de l'expedient.
Contra la denegació expressa o tàcita de la prova proposada pels interessats, aquests poden plantejar una reclamació, en el termini de tres dies, davant l'òrgan competent per resoldre l'expedient, el qual s'ha de pronunciar en el termini d'uns altres tres dies. En cap cas, la interposició de la reclamació no pot paralitzar la tramitació de l'expedient.
Article 21
Al·legacions finals 1. Un cop practicades les proves a què fa referència l'article anterior l'instructor ratifica o rectifica, segons convingui, els càrrecs i la proposta de resolució formulats prèviament.
De l'escrit de ratificació o rectificació se'n dóna trasllat a l'imputat perquè en el termini no superior a cinc dies formuli les al·legacions que consideri convenients.
Article 22
Conclusió del procediment Un cop transcorregut el termini assenyalat a l'apartat anterior, l'instructor, sense cap més tràmit, eleva l'expedient a l'òrgan federatiu competent per resoldre.
Article 23
Resolució La resolució de l'òrgan competent posa fi a l'expedient disciplinari esportiu i s'ha de dictar en el termini màxim de deu dies a comptar des del dia següent al de l'elevació de l'expedient per l'instructor.
Les sancions imposades en aplicació de la normativa de lluita contra el dopatge en qualsevol estament federatiu, sigui internacional sigui estatal, produeixen efectes en el territori andorrà.
Capítol III. Disposicions comunes
Article 24
Termini, mitjà i lloc de les notificacions 1. Els actes i els tràmits que componen el procediment disciplinari i la resolució final es notifiquen als interessats en el termini més breu possible, amb el límit màxim de deu dies.
En tots els terminis previstos en aquest Reglament es computen els dies com a hàbils.
Les notificacions es duen a terme per qualsevol mitjà que permeti tenir-ne constància de la recepció.
Els actes i els tràmits produeixen els seus efectes respectius des de la constància de la notificació.
El dia hàbil següent al de la notificació comença el termini perquè les persones interessades formalitzin els recursos o les reclamacions.
Article 25
Contingut de les notificacions Les notificacions han de contenir el text íntegre de la resolució, i s'hi ha d'indicar si és o no definitiva, i que s'hi pot interposar recurs davant la Comissió Jurídica Esportiva en el termini de trenta dies, de conformitat amb el que estableix el Reglament regulador del funcionament de la Comissió, del 12 de juliol del 2000.
Article 26
Ampliació de terminis en la tramitació d'expedients Si concorren circumstàncies excepcionals en el decurs de la instrucció d'un expedient disciplinari esportiu, els òrgans competents per resoldre poden acordar l'ampliació dels terminis establerts fins a un màxim de temps que no superi la meitat, corregida per excés, d'aquests terminis.
Títol IV. La Comissió Estatal Antidopatge
Article 27
Creació de la Comissió Estatal Antidopatge (CEA) Per a l'establiment d'una política comuna de lluita contra el dopatge en l'esport i com a òrgan d'integració del moviment esportiu en aquesta lluita, es crea la Comissió Estatal Antidopatge.
Article 28
Funcions de la Comissió Estatal Antidopatge Són funcions de la Comissió Estatal Antidopatge:
Elaborar i proposar al Govern un pla integral de lluita contra el dopatge en l'esport.
Proposar al ministre competent en matèria d'esports les accions preventives d'educació i informació sobre el dopatge i el seu control i, si escau, coordinar les que duguin a terme en l'àmbit estatal els òrgans competents.
Informar al Govern sobre els textos oficials, nacionals i internacionals, referents al control del dopatge.
Determinar periòdicament els procediments de control del dopatge en competició i fora de competició.
Avaluar, després de l'estudi dels expedients complets corresponents, la resolució de les federacions esportives andorranes en els casos d'anàlisi de control del dopatge i, si escau, instar a les federacions esportives l'obertura d'un expedient disciplinari; en els casos de disconformitat amb les decisions federatives, recórrer-les davant la Comissió Jurídica de l'Esport en la forma i els terminis establerts en el Reglament de funcionament d'aquesta Comissió, del 12 de juliol del 2000.
Determinar anualment la relació de competicions oficials d'àmbit estatal en què serà obligatori el control, i també els controls fora de competició obligatoris que s'han de fer.
Conèixer i difondre la llista de laboratoris homologats de control del dopatge no estatals que puguin establir els òrgans competents en matèria de sanitat.
Habilitar les persones encarregades de la recollida de mostres en els controls del dopatge en l'esport.
Determinar el material per a la recollida de mostres i les instal·lacions mòbils de control del dopatge.
Proposar la publicació de la llista de substàncies, grups farmacològics, mètodes i manipulacions prohibides de conformitat amb l'article 1 d'aquest Reglament.
Article 29
Composició 1. La composició de la CEA és la següent:
President: el ministre competent en matèria d'Esports.
Vicepresident: el secretari d'estat competent en matèria d'esports o en el seu defecte la persona designada pel ministre competent en matèria d'esports.
Vocals:
Un representant per cadascun dels ministeris de Salut, Interior i Afers Exteriors, designats pel ministre titular respectiu.
Un metge especialista en medicina esportiva o el responsable estatal d'aquesta matèria, si existeix. Aquest vocal és designat pel president de la Comissió.
El president del Comitè Olímpic Andorrà o un representant designat per ell.
Dos representants de les federacions esportives elegits per aquestes federacions entre els seus representants en el si del Consell Andorrà de l'Esport.
Un representant de les associacions andorranes d'esportistes elegit per aquestes associacions, o a manca d'aquest representant, l'esportista designat pel ministre competent en esports al Consell Andorrà de l'Esport.
El president del Col·legi de Farmacèutics o un representant designat per ell.
La CEA té un secretari la titularitat del qual ha de recaure en un funcionari del ministeri competent en esports i ha de ser nomenat lliurement pel ministre titular.
A les sessions de la CE , el president de la Comissió hi pot convidar els experts que consideri convenients en funció dels temes que es tractin.
Article 30
La Comissió Executiva Amb la finalitat d'aconseguir més eficàcia en la realització d'activitats que exigeixen una actuació administrativa continuada, es crea la Comissió Executiva de la CEA, la composició de la qual és la següent:
President: el vicepresident de la CEA.
Vocals:
El president del Comitè Olímpic o un representant designat per ell.
El representant de les associacions andorranes d'esportistes en la CEA.
El metge especialista en medicina esportiva que formi part del Ple de la CEA.
Secretari: Exerceix aquesta funció el secretari del Ple de la CEA.
Article 31
Competències dels òrgans de la CEA 1. Correspon al Ple de la CEA l'exercici de les competències assenyalades en els apartats a); b); d); f) ; i g) de l'article 28 d'aquest Reglament.
Correspon a la Comissió Executiva de la CEA l'exercici de les competències assenyalades en els apartats c); e); h); i) i j) de l'article 28 d'aquest Decret.
Correspon, així mateix, a aquest òrgan la preparació dels assumptes que s'han de sotmetre al Ple.
Article 32
Funcionament del Ple 1. El Ple de la CEA es reuneix en sessió ordinària, convocada pel president, una vegada l'any, dins del primer trimestre. Es reuneix també, en sessió extraordinària, quan el president ho estimi oportú, o a sol·licitud expressa d'un terç dels seus membres, per deliberar sobre els assumptes que aquests hagin proposat per ser inclosos en l'ordre del dia.
La convocatòria de cada reunió s'ha de fer, com a mínim, amb quinze dies naturals d'antelació. La convocatòria ha d'incloure necessàriament l'ordre del dia dels assumptes que s'han de tractar en la sessió i, quan sigui necessari i possible, la documentació necessària per al coneixement previ dels assumptes.
En les reunions del Ple poden ser objecte d'acord i deliberació assumptes que no estiguin inclosos en l'ordre del dia, sempre que hi siguin presents tots els membres del Ple i en sigui declarada la urgència pel vot favorable de la majoria.
Les deliberacions i els acords adoptats pel Ple tenen caràcter confidencial quan afecten la intimitat de les persones.
El règim de constitució, la forma d'adoptar els acords, la documentació i la custòdia dels documents són els següents:
Constitució. En primera convocatòria. La meitat més un dels membres entre els quals hi ha d'haver el president o qui el substitueixi, i el secretari.
En segona convocatòria. Pot constituir-se sigui quina sigui la presència sempre que representi, almenys, un terç dels membres entre els quals necessàriament hi ha d'haver el president o la persona que el substitueixi i el secretari o la persona que el substitueixi.
Règim d'adopció dels acords. És sempre el de majoria simple dels presents de conformitat amb el que estableix l'apartat anterior.
Documentació i custòdia. Correspon al secretari de la Comissió, al qual correspon, a més, l'expedició dels certificats sobre els assumptes que hagin estat objecte de debat o d'adopció d'acords.
Article 33
Funcionament de la Comissió Executiva de la CEA 1. La Comissió Executiva celebra una reunió amb caràcter ordinari almenys cada tres mesos. Es reuneix, així mateix, amb caràcter extraordinari, per iniciativa del seu president o a petició escrita de la meitat dels seus membres, sempre que existeixi algun assumpte que hagi de conèixer.
El president de la Comissió Executiva pot invitar qualsevol membre del Ple perquè assisteixi, amb veu però sense vot, a les sessions ordinàries i extraordinàries, amb l'objecte d'informar sobre assumptes de la seva competència.
Les sessions de la Comissió Executiva s'han de convocar almenys dos dies naturals abans de la seva celebració. La convocatòria ha d'incloure necessàriament l'ordre del dia dels assumptes que s'han de tractar en la sessió, i, quan sigui necessari i possible, la documentació necessària per al coneixement previ dels assumptes.
Les reunions de la Comissió Executiva tenen caràcter confidencial quan els assumptes tractats afectin la intimitat de les persones 5. El règim de constitució, la forma d'adoptar els acords, la documentació i la custòdia són els següents:
Constitució. En primera convocatòria. La meitat més un dels membres entre els quals hi ha d'haver el president o qui el substitueixi i el secretari.
En segona convocatòria. Pot constituir-se sigui quina sigui la presència sempre que representi, almenys, un terç dels membres entre els quals hi ha d'haver necessàriament el president o la persona que el substitueixi i el secretari o la persona que el substitueixi.
Règim d'adopció d'acords. És sempre el de majoria simple dels presents de conformitat amb el que estableix l'apartat anterior.
Documentació i custòdia. Correspon al secretari de la Comissió, a qui correspon, a més, l'expedició dels certificats sobre els assumptes que hagin estat objecte de debat o d'adopció d'acords.
Disposició transitòria
Les federacions andorranes i altres entitats esportives constituïdes han d'adaptar els seus estatuts i reglaments a les prescripcions contingudes en aquest Reglament, en el termini de sis mesos a partir de la seva entrada en vigor. Mentre es duen a terme aquestes adaptacions continuen en vigor les normes reglamentàries que resultin d'aplicació. Aquestes adaptacions han d'inscriure's al Registre d'Associacions.
Disposició final
La Comissió Estatal Antidopatge s'ha de constituir en el termini màxim de tres mesos des de la publicació del Decret al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i el seu funcionament s'ha de correspondre amb l'entrada en vigor del Decret.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 12 de maig del 2005 Marc Forné Molné Cap de Govern
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.