LegalizeDecret del 28-9-2005 d'aprovació del Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l'autoconsum familiar i porcs senglars obtinguts en l'exercici de l'art de la caça
Decret d'aprovació del Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l'autoconsum familiar i porcs senglars obtinguts en l'exercici de l'art de la caça Exposició de motius Actualment i seguint els principis vigents que regeixen la cria d'animals de renda i en particular el que estableix al punt 4 de l'article 8 de la Llei de tinença i protecció dels animals del 30 de juny de 1998, encara es duen a terme activitats que formen part de la nostra identitat i tradicions, com són l'engreix i sacrifici tradicional de porcs domèstics, les carns dels quals es destinen exclusivament al consum familiar;
De la mateixa manera, la pràctica de l'art de la caça del porc senglar és també una activitat amplament arrelada entre la comunitat de caçadors del Principat, ja sigui al mateix territori nacional o bé a d'altres territoris propers;
Atès que en les nostres tradicions i hàbits alimentaris, tant les carns com els productes a base de carn de porc domèstic i porc senglar, gaudeixen d'un ampli i extens consum;
Vist que durant els darrers anys s'ha pogut constatar un important increment de la prevalença de triquina en animals de l'espècie porcina i en particular en els porcs senglars (Sus scrofa);
Considerada l'amplia i extensa bibliografia científica existent sobre el cicle de transmissió d'aquest paràsit, que demostra que la principal via de transmissió a l'home es realitza per mitjà del consum de carns o preparats a base de carn (principalment preparats a base de carns i productes carnis) d'animals de l'espècie porcina infestats que no han estat sotmesos a un tractament adequat que garanteixi la desnaturalització i conseqüent destrucció dels quists de triquina;
Atès que la infestació humana (triquinosi), tot i que normalment sol cursar de forma lleu, en alguns casos esporàdicament pot arribar a ser d'extrema gravetat;
Vist que la triquinosi humana és considerada una malaltia infectocontagiosa de declaració obligatòria segons el que estableix al punt 30 de l'article 1 de la Llei sobre les malalties infeccioses-contagioses de declaració obligatòria del 14 d'octubre del 1983;
Atès que la triquinosi animal, és considerada a la vegada, una malaltia de declaració obligatòria segons el que estableix a l'apartat b) de l'annex IV.1 del Reglament d'aplicació de la Decisió 2/199 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d'animals vius i productes d'origen animal destinats al consum humà, de 7 de juny del 2000;
Vista la Llei general de sanitat del 20 de març de 1989 i en particular el seus articles 16 apartat c) i 33 apartat 1) del seu títol cinquè sobre la programació en matèria d'higiene i salut pública, pels quals s'estableix que el Govern programarà accions específiques en l'àmbit de la sanitat veterinària orientades cap a la lluita contra les zoonosis i en particular, els aspectes sanitaris en matèria de circulació de carns destinades al consum humà;
Atesa doncs la necessitat manifesta d'haver d'establir mesures especials per a la detecció de la triquina i poder conseqüentment, protegir de manera convenient la salut de la població davant d'aquest augment de la prevalença de triquina en animals de l'espècie porcina;
Vista també la Llei de bases de l'ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996;
A proposta del Ministeri de Salut, Benestar Social i Família, el Govern, en la sessió del 28 de setembre del 2005, acorda:
Article únic
S'aprova el Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l'autoconsum familiar i porcs senglars obtinguts en l'exercici de l'art de la caça, que entra en vigor l'endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l'autoconsum familiar i porcs senglars obtinguts en l'exercici de l'art de la caça
Capítol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte Aquest Reglament té per a objecte:
Definir i fixar les condicions sanitàries específiques referides a la detecció de triquina que han de complir les carns que provinguin de les matances de porcs domèstics realitzades per particulars per a consum familiar i les carns de porc senglar obtingudes en l'exercici de l'art de la caça, quan vagin destinades al consum particular.
Definir i fixar els mètodes d'anàlisi per a la detecció de la triquina, així com les entitats oficials i els centres que poden prestar aquest servei.
Definir i fixar les certificacions veterinàries que han d'acompanyar les citades carns.
Article 2
Àmbit d'aplicació El present Reglament s'aplica a:
Totes les persones físiques o jurídiques que siguin signants de la declaració jurada que s'estableix en l'annex I del present Reglament o que siguin posseïdors de carns de les espècies abans esmentades.
Les carns d'animals domèstics de l'espècie porcina que hagin estat obtingudes mitjançant la pràctica de l'engreix i matança tradicionals per a l'autoconsum familiar i a les carns de porc senglar (Sus scrofa) obtingudes per la pràctica de l'art de la caça.
Tots el centres i professionals radicats al Principat que realitzen anàlisis i certificacions en relació a la detecció de triquina.
Article 3
Regulació subsidiària Ultra les disposicions d'aquest Reglament, i pels aspectes que no s'hi regulen, és d'aplicació la legislació vigent al Principat d'Andorra.
Article 4
Definicions A efectes d'aquest Reglament s'entén per:
Autoritat sanitària competent: el ministeri encarregat de la salut pública.
Canal: el cos d'un animal de l'espècie porcina, inclosos els porcs senglars (Sus scrofa), un cop sacrificat i feinejat.
Carns d'animals de l'espècie porcina: les parts comestibles, incloses les despulles i les vísceres, dels animals domèstics de l'espècie porcina que hagin estat obtingudes mitjançant la pràctica de l'engreix i matança tradicional per a l'autoconsum familiar i les parts comestibles, incloses les despulles i les vísceres, de porc senglar (Sus scrofa), que hagin estat obtingudes per la pràctica de l'art de la caça.
Carns fresques: les carns que no hagin estat sotmeses a cap altre procés que no sigui la refrigeració, la congelació o ultracongelació, incloses les carns envasades al buit o envasades en atmosfera controlada.
Centre o laboratori d'anàlisi de triquina: qualsevol centre o laboratori que desenvolupi activitats per a la detecció de larves de triquina i compti amb professionals qualificats, instal·lacions i equipaments, conforme al que s'estableix en el present Reglament.
Despulles: la carn fresca que no sigui la de la canal, incloses les vísceres i la sang.
Preparats de carn: la carn fresca, inclosa la carn que hagi estat trossejada, a la qual s'han afegit productes alimentaris, condiments o additius, o que ha estat sotmesa a transformacions que no són suficients per modificar l'estructura cel·lular de la fibra muscular, i per tant, no se n'han eliminat les característiques pròpies de la carn fresca.
Productes carnis: els productes elaborats a partir de carns o amb carns d'animals domèstics de l'espècie porcina i/o porc senglar, mitjançant un tractament que permeti comprovar la desaparició de les característiques pròpies de la carn fresca en la part central de la superfície del tall.
Veterinari habilitat: un veterinari qualificat i degudament autoritzat per a l'exercici de la professió al Principat d'Andorra.
Veterinari oficial: un veterinari qualificat, que desenvolupi les seves funcions dins l'àmbit de la funció pública, adscrit al servei de vigilància i control dels aliments del ministeri encarregat de la salut pública.
Vísceres: els òrgans de les cavitats toràcica, abdominal i pèlvica, així com la tràquea i l'esòfag.
Capítol II. Dipòsit, anàlisi i certificació de les mostres
Article 5
Procediments de dipòsit i lliurament de mostres 1. Totes les persones físiques o jurídiques que posseeixin carns d'animals de l'espècie porcina que hagin estat obtingudes mitjançant la pràctica de la matança tradicional per a l'autoconsum familiar o mitjançant la pràctica de l'art de la caça, les han de sotmetre prèviament al seu consum a una anàlisi de detecció de larves de triquina.
Per a la realització d'aquestes anàlisis, els interessats, han de prendre mostra suficient i les han de lliurar a les dependències del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) o a qualsevol altre centre o laboratori degudament capacitat i autoritzat per a poder realitzar aquestes anàlisis segons els mitjans i els mètodes establerts en l'annex II del present Reglament.
La recollida i la identificació de les mostres s'ha de realitzar segons el procediment que s'estableix en l'annex III del present Reglament.
El lliurament i dipòsit de les mostres a les dependències del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) o a qualsevol altre centre o laboratori degudament autoritzat i capacitat, ha d'anar acompanyat de la declaració jurada que s'estableix en l'annex I del present Reglament, degudament complimentada i signada.
A les dependències del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP), a més, les mostres també han d'anar acompanyades del model de petició d'anàlisi establert a l'annex IV, degudament complimentat i signat. A aquest efecte, els interessats poden complimentar els esmentats documents a les mateixes dependències on efectuïn el lliurament i el dipòsit de les mostres.
Article 6
Centres o laboratoris d'anàlisi 1. Un cop dipositades les mostres, el centre o laboratori que les rep, procedeix al seu emmagatzematge, condicionament i anàlisi segons els mètodes oficials d'anàlisi que es detallen en l'annex II del present Reglament.
Si en rebre les mostres es constata que aquestes són insuficients o que no estan degudament identificades segons el que estableix en l'annex III del present Reglament o que presenten qualsevol altra anomalia que puguin induir a error o confusió, el centre o el laboratori es reserva el dret de poder refusar- les i negar-se a practicar l'anàlisi de detecció de triquina.
Un cop analitzades les mostres, el centre o laboratori emet el corresponent butlletí d'anàlisi de forma individual per a cada mostra o grup de mostres si pertanyen a un mateix animal, i ha de donar fe de l'absència o presència de larves de triquina.
Aquest butlletí d'anàlisi, si procedeix del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) és lliurat immediatament al servei oficial encarregat de la vigilància i el control dels aliments, a fi de procedir a l'emissió el corresponent certificat veterinari, segons el que estableix al present Reglament. En el cas que el butlletí s'hagi emès per un altre centre o laboratori, ha de ser lliurat a un veterinari habilitat, perquè s'emeti igualment, el corresponent certificat veterinari segons el que estableix al present Reglament.
De cada mostra analitzada, el centre o laboratori que les hagi rebut ha de conservar-ne durant un termini d'almenys 3 mesos, una quantitat suficient per poder procedir quan escaigui, a realitzar la respectiva anàlisi de comprovació.
Article 7
Certificació veterinària El veterinari oficial adscrit al servei de vigilància i control dels aliments o si és el cas, el veterinari habilitat, en base als resultats de les anàlisis practicades, ha d'emetre el corresponent certificat veterinari segons el model que s'estableix en l'annex V del present Reglament, el qual s'ha d'expedir de forma individual per a cada mostra, o grup de mostres si pertanyen a un mateix animal.
Capítol III. Obligacions
Article 8
Deure de declaració i procediments oficials d'actuació sanitària En cas que els resultats de les anàlisis mostrin la presència de larves de triquina:
El centre o laboratori que hagi practicat les anàlisis, el veterinari oficial o si és el cas el veterinari habilitat estan obligats a notificar-ho d'immediat a l'autoritat sanitària competent.
El centre o laboratori que hagi practicat les anàlisis, el veterinari oficial o si és el cas el veterinari habilitat, també estan obligats a notificar-ho als mateixos interessats perquè en prenguin el degut coneixement i no consumeixin les carns concernides.
A aquest efecte, es faculta el veterinari oficial del servei encarregat de la vigilància i el control dels aliments, a practicar el corresponent comís de totes les carns dels animals afectats o sospitosos d'estar-ho quan no se'n pugui esbrinar la seva procedència o origen, i a procedir a la seva destrucció previ aixecament de l'acta d'inspecció oficial corresponent a efectes de notificació escrita als posseïdors d'aquestes i com a prova de la seva eliminació de la cadena de consum.
Article 9
Deure de col·laboració Quan es detecti la presència de larves de triquina en una mostra i no obstant el que estableix en l'article anterior, les persones físiques o jurídiques que siguin signatàries de la declaració jurada segons el model establert a l'annex I o que siguin posseïdores de carns estan obligades a:
Prestar la deguda col·laboració i en especial a proporcionar al veterinari oficial del servei encarregat de la vigilància i el control dels aliments, tota mena de facilitats per al desenvolupament de les seves funcions en vistes al comís i destrucció de totes les carns afectades o sospitoses de poder-ho ser.
Subministrar, en el termini de les 24 hores següents a la notificació, les dades següents:
En el cas d'animals domèstics de l'espècie porcina engreixats per la pràctica de la matança tradicional per a l'autoconsum familiar, la denominació de la explotació ramadera on s'ha criat l'animal i en el cas de porcs senglars, la denominació de la zona on s'ha efectuat la captura o quan es tracti d'un acotat de caça situat a l'estranger, la denominació de l'acotat així com la població i municipi als quals pertany.
Les dades nominals i l'adreça de les persones a les quals s'ha pogut lliurar les carns afectades, amb indicació d'un mitjà que permeti contactar-los d'immediat (telèfon, fax o correu electrònic). En el cas de carns de porc senglar, aquestes dades s'entenen fetes a tota la colla de caça i altres persones que hagin pogut participar-hi, amb indicació expressa de les persones que ostenten càrrecs en els òrgans de gestió de la zona o acotat de caça on s'ha capturat l'animal.
Capítol IV. Prestacions de servei públic
Article 10
Contraprestacions Les contraprestacions per la prestació pecuniària dels serveis analítics del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) i l'emissió de certificacions veterinàries per part dels veterinaris oficials adscrits al servei de vigilància i control dels aliments, es regeixen segons el que es disposa a l'annex VI.
Capítol V. Informació, formació i comunicació
Article 11
Activitats informatives i educatives El Govern, en col·laboració amb les entitats i associacions concernides, pot desenvolupar activitats informatives i comunicatives, en particular aquelles destinades a:
Difondre els coneixements i les mesures per prevenir la possibilitat de contraure la triquinosi.
Difondre les habilitats i les pràctiques necessàries per poder efectuar la presa de mostres, segons els procediments regulats pel present Reglament.
Difondre les habilitats i pràctiques necessàries per poder efectuar les anàlisis, segons els procediments regulats pel present Reglament. A aquest efecte, es faculta al Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) perquè pugui impartir sessions formatives i estatges pràctics a professionals d'altres centres o laboratoris degudament autoritzats segons el que estableix en el punt 2 de l'article 5 del present Reglament.
Capítol VI. Procediment sancionador
Article 12
Infraccions i sancions L'incompliment de qualsevol de les disposicions i obligacions establertes en aquest Reglament són sancionades de conformitat amb el que estableix el títol X sobre infraccions i sancions de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989.
Disposició derogatòria
L'annex II del present Reglament deroga els capítols I, II, III i IV de l'annex X.I.6 relatiu als mètodes de detecció de triquina del Reglament d'aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d'animals vius i productes d'origen animal destinats al consum humà, del 7 de juny del 2000, publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el 28 de juny del 2000, núm. 35, any 12.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 28 de setembre del 2005 Albert Pintat Santolària Cap de Govern
Annex I
declaració jurada Descarrega el document
Annex II
Mètodes oficials d'anàlisi per a la detecció de triquines, condicions dels laboratoris i de certs materials o equipaments
Capítol I. Mètodes oficials d'anàlisi
Examen triquinoscòpic a) Instrumental i material:
Triquinoscopi de làmpada incandescent que permeti un augment de 50 i 80 o 100 vegades la imatge real.
Placa compressora formada per dues plaquetes de vidre que puguin comprimir- se l'una contra l'altra, una de les quals ha d'estar dividida en zones iguals (es recomana adquirir i utilitzar una càmera de "Mac-master").
Unes tisores petites corbes.
Una pinça petita.
Un ganivet per tallar mostres.
Diversos recipients petits i numerats destinats a la recollida de les mostres.
Un comptagotes.
Un vas o recipient que contingui àcid acètic i un altre que contingui una solució de potassa càustica per aclarir en cas de presència de calcificacions o per estovar, quan les carns estiguin seques (envellides).
Preparació de les mostres:
Quan les mostres procedeixin d'animals sencers (canals), cal agafar una mostra del tamany d'una avellana de cada un dels pilars del diafragma en la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa.
Quan únicament es disposi d'un pilar del diafragma, cal agafar una mostra del tamany del doble d'una avellana i en cas que no es disposi de pilars del diafragma, cal agafar una mostra d'aproximadament el tamany d'una avellana de la part del diafragma situada prop de les costelles o dels músculs de la llengua o dels músculs mastegadors o dels músculs de la paret abdominal.
Quan les mostres procedeixin de trossos de carn, cal agafar de cada tros de les tres mostres, una mostra d'aproximadament el tamany d'una avellana dels músculs esquelètics que continguin poc greix, i en la mesura del possible, prop dels ossos o dels tendons.
Mode operatiu:
De cadascuna de les mostres preses en les canals senceres abans descrites, han de tallar-se, en cas de disposar dels dos pilars del diafragma, set fragments del tamany d'un grà d'avellana, és a dir, 14 fragments en diferents llocs, i en la mesura del possible, en la zona intermèdia entre múscul i tendó.
Un cop obtinguts els fragments, cal comprimir-los amb la placa compressora, de manera que puguin llegir-se fàcilment a través de les preparacions, el caràcters d'impremta normals.
Quan la carn dels trossos que es vulgui examinar estigui seca o envellida, les preparacions s'han d'amarar, durant 10-20 minuts, en una solució de potassa diluïda en dos volums d'aigua abans de comprimir-los.
Quan, en el cas de canals senceres, les dues mostres procedeixin de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l'estèrnum, de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors o, fins i tot, dels músculs abdominals, han de tallar-se 14 fragments d'aproximadament el tamany d'un grà d'avellana, de cada mostra, és a dir 28 fragments en total.
En el cas de trossos de carn, de cadascuna de les tres mostres, s'ha de tallar quatre fragments d'aproximadament el tamany d'un grà d'avellana, és a dir, 12 fragments en total.
L'examen al triquinoscopi s'ha de fer de manera que cada preparació sigui examinada lenta i acuradament.
Quan durant l'examen triquinoscopic es detectin imatges sospitoses que no puguin determinar-se amb certesa, ni tant sols amb ajuda del major augment del triquinoscopi, cal procedir a un examen posterior amb ajuda d'un microscopi.
Aquest examen microscòpic, s'ha de fer de manera que cada preparació sigui examinada lenta i acuradament, amb un augment de 30 a 40 vegades.
En cas de dubte, cal prosseguir l'examen amb altres mostres i preparacions, si és necessari, amb augments superiors fins a obtenir les precisions desitjades.
L'examen triquinoscòpic no ha de durar menys de 3 minuts. En cas d'utilitzar mostres de reserva procedents de la part del diafragma situada prop de les costelles o l'estèrnum, de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors o, fins i tot, dels músculs abdominals, l'examen triquinoscòpic ha de durar, almenys, 6 minuts.
El temps mínim establert per a l'examen triquinoscòpic, no inclou el temps necessari per a la preparació de les mostres, ni tampoc, el temps emprat per a la confecció de les preparacions.
Mètode de la digestió artificial a) Instrumental i material:
Ganivet per a tallar les mostres.
Estereomicroscopi (augment de 15 a 40 vegades) que disposi d'una il·luminació adequada.
Petits recipients numerats que puguin tancar-se per a la conservació de les mostres, si escau, fins a la repetició dels exàmens.
Estufa.
Embut de vidre de dos a tres litres amb suport i tub de connexió de cautxú i pinces per separar el tub de connexió.
Tamís de plàstic (diàmetre de 18 centímetres aproximadament, malles d'1 mil·límetre aproximadament).
Sedàs.
Tub afusat de punta soldada.
Cubeta.
Picadora de carn.
Líquid de digestió compost de la manera següent: 10 grams de pepsina [80 U/g FIP (Federació Internacional de Farmàcia)], 5 mil·lilitres de HCl (37% almenys), portar a un litre amb aigua corrent.
Preparació de les mostres:
Quan les mostres procedeixin d'animals sencers (canals), cal agafar aproximadament 20 grams d'un dels pilars del diafragma en la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. En cas que no hi hagi pilar del diafragma, cal agafar la mateixa quantitat de mostra en la part del diafragma situada prop de les costelles o dels músculs de la llengua o dels músculs mastegadors, o fins i tot, dels músculs de la paret abdominal.
Quan les mostres procedeixin de trossos de carn, cal agafar aproximadament 20 grams del múscul esquelètic que contingui poc greix, i en la mesura del possible, prop dels ossos i tendons.
Mètode:
Per a l'examen d'una mostra col·lectiva procedent de 10 animals, s'agafa una mostra que pesi 10 grams de cada mostra individual. La resta de cada una de les mostres s'ha de conservar per a un examen individual posterior quan s'estimi que pugui ser necessari.
Es reuneixen 10 mostres de 10 grams cada una en una mostra col·lectiva, es piquen amb una picadora de carn (diàmetre dels forats 2 mil·límetres) i es col·loquen, sense aixafar, en el tamís proveït d'un sedàs.
Se suspèn aleshores el tamís en un embut unit per un tros de tub de cautxú a un tub afusat de punta soldada. S'omple l'embut amb el líquid de digestió fins que el material d'anàlisi estigui completament recobert. La relació material d'anàlisi/líquid de digestió ha d'estar compresa entre 1/20 i 1/30 aproximadament.
Després d'una incubació de 18 a 20 hores a una temperatura de 37 a 39 ºC, se separa el tub afusat i es procedeix a eliminar amb precaució el líquid que suri en aquest tub i a recollir en una càpsula el sediment, que s'ha d'aclarir (diluir) acuradament.
Cal buscar la presència de triquines amb ajut de l'estereomicroscopi amb un augment de 20 a 40 vegades.
En cas de resultat positiu o dubtós de l'anàlisi d'una mostra col·lectiva, cal analitzar individualment les mostres restants a les quals s'han d'afegir 20 grams agafats de cada animal o en cas que es tracti de trossos de carn, 20 grams agafats de cada tros.
Mètode de digestió artificial de mostres col·lectives a) Instrumental i reactius:
Un ganivet i pinces per agafar les mostres.
Una màquina de picar carn, els forats de la qual han de tenir un diàmetre comprès entre 2 i 3 mil·límetres.
Un matràs Erlenmeyer de 3 litres amb un tap de goma o de buata.
Un embut cònic de separació d'una capacitat de 2 litres.
Un suport normal amb el peu en forma de A de 28 centímetres de longitud, proveït d'una vareta de 80 centímetres.
Una anella de 10 a 11 centímetres que pugui fixar-se al suport.
Una pinça amb una boca esmussada (23/40 mil·límetres) que pugui subjectar- se al suport per mitjà d'un maniguet doble.
Un tamís (finor de la malla: 177 micres) d'un diàmetre exterior d'11 centímetres proveït d'una reixeta de llautó o d'acer inoxidable.
Un embut d'un diàmetre interior de com a mínim 12 centímetres.
Provetes graduades de 100 mil·lilitres.
Un estereomicroscopi (augment de 15 a 40 vegades), que disposi d'una il·luminació adequada, o un triquinoscopi, proveït d'una taula horitzontal per al compressor, que disposi d'una il·luminació adequada.
En cas d'utilització del triquinoscopi: una cubeta per al còmput de larves, que es pot descriure de la manera següent: una cubeta formada per plaques acríliques d'un gruix de 3 mil·límetres i que reuneixi les característiques següents:
fons de la cubeta: 180 x 40 mil·límetres, dividit en quadrats;
plaques laterals: 230 x 20 mil·límetres;
plaques frontals: 40 x 20 mil·límetres.
El fons i les plaques frontals han d'estar fixos entre les plaques laterals, de manera que formin una cubeta proveïda de 2 petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha d'estar entre 7 i 9 mil·límetres més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Les plaques han de fixar-se per mitjà d'una cola adequada al material.
En cas d'utilització de l'estereomicroscopi, una sèrie de plaques de Petri d'un diàmetre de 9 centímetres, el fons de les quals ha de dividir-se en quadrats d'examen de 10 x 10 mil·límetres, mitjançant un instrument punxegut.
Diversos recipients d'un volum de 10 litres que s'han d'utilitzar en el moment de la descontaminació dels instruments, per mitjà d'un tractament (per exemple el formol), i per al suc digestiu que quedi, en el cas de resultat positiu.
Àcid clorhídric concentrat almenys al 37 %.
Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia).
Un nombre de safates que puguin contenir 50 mostres, d'aproximadament 2 grams cada una.
Una balança de precisió de 0,1 gram.
Preparació de les mostres:
Quan les mostres procedeixin d'animals sencers (canals), cal agafar aproximadament 2 grams d'un dels pilars del diafragma en la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. En cas que no hi hagi pilar del diafragma, cal agafar la mateixa quantitat de mostra en la part del diafragma situada prop de les costelles o dels músculs de la llengua o dels músculs mastegadors, o fins i tot, dels músculs de la paret abdominal.
Quan les mostres procedeixin de trossos de carn, cal agafar aproximadament 2 grams del múscul esquelètic que contingui poc greix, i en la mesura del possible, prop dels ossos i tendons.
Mètodes:
Grups complets de mostres (100 a la vegada) S'agafa una mostra, d'aproximadament 1 gram de cada una de les 100 mostres individuals procedents dels animals. La mostra col·lectiva es passa una vegada per la màquina de picar carn.
La carn picada es col·loca en el matràs Erlenmeyer de 3 litres, al mateix temps que 7 grams de pepsina i es cobreix amb 2 litres d'aigua de l'aixeta escalfada a una temperatura aproximada de 40-41 ºC, amb 25 mil·lilitres d'àcid clorhídric concentrat. Cal agitar la mescla per dissoldre la pepsina. El pH de la solució és, aleshores, d'aproximadament 1,5 a 2.
Per a la digestió, el matràs Erlenmeyer es col·loca en una estufa a 40-41ºC durant 4 hores aproximadament. Durant aquest temps, s'agita regularment com a mínim, dues vegades per hora.
Digerida la solució, es filtra, per mitjà d'un tamís, a través de l'embut cònic de separació de 2 litres i es deixa en repòs sobre el suport durant almenys una hora.
Trafegar a una proveta graduada, un volum total d'aproximadament 45 mil·lilitres, i distribuir en tres plaques de Petri, els fons de les quals han d'estar dividits en quadrats, a raó de 15 mil·lilitres per placa.
Cada placa de Petri s'ha d'examinar minuciosament a l'estereomicroscopi, per tal de descobrir-hi les larves.
En el cas que s'utilitzin cubetes per al còmput de larves, els 45 mil·lilitres es distribueixen en dues cubetes i s'han d'examinar al triquinoscopi.
Les larves apareixen en el sediment com uns organismes identificables i si l'aigua és tèbia, sovint es poden observar els enrotllats i desenrotllats de l'espiral.
Els líquids de digestió s'han d'examinar des del moment en què es preparin. En cap cas no es pot postergar l'examen per a l'endemà.
Si els líquids de digestió no són prou transparents o si no s'examinen en el termini de 30 minuts següents a la seva preparació, s'han de clarificar (diluir) de la manera següent: vessar la mostra final de 45 mil·lilitres a una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Seguidament, aspirar 30 mil·lilitres del líquid que sura i afegir aigua de l'aixeta als 15 mil·lilitres restants fins a obtenir un volum total de 45 ml.
Després d'un nou període de repòs de 10 minuts aspirar novament 30 mil·lilitres del líquid que sura i vessar els 15 mil·lilitres restants a una placa de Petri, o a una cubeta per al còmput de les larves, en vistes a practicar el corresponen examen.
Rentar la proveta graduada amb 10 mil·lilitres d'aigua de l'aixeta i afegir el líquid obtingut a la placa de Petri o a la cubeta per al còmput de larves.
Procedir a practicar l'examen.
Grups de menys de 100 mostres Es pot afegir un màxim de 15 mostres individuals a un grup complet de 100 mostres per examinar-les al mateix temps que aquestes últimes. Si el nombre de mostres que s'han d'examinar és superior a 15 i inferior a 100, el líquid de digestió s'ha de reduir proporcionalment.
En el cas que surti un resultat positiu o dubtós de l'examen d'una mostra col·lectiva, s'ha d'agafar una mostra de 20 grams de cada animal, d'acord amb les indicacions previstes a l'apartat b) anterior. Les mostres de 20 grams procedents de 5 animals s'han de reunir i examinar d'acord amb el mètode descrit. D'aquesta manera, s'han d'examinar les mostres de 20 grups de 5 animals. Si es descobreixen triquines en un grup de mostres de 5 animals, s'han d'agafar mostres de 20 grams de cada animal que pertanyi a aquest grup i s'han d'examinar d'acord amb el mètode descrit.
Mètode de la digestió de mostres col·lectives amb assistència mecànica i tècnica de la sedimentació a) Instrumental i reactius:
Un ganivet o tisores per a tallar les mostres.
Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada una, les mostres de carn, d'aproximadament 2 grams.
Un Stomacher Lab-blender 3 500, Thermo model.
Bosses de plàstic adaptades al Stomacher Lab-blender.
Embuts de separació cònics amb una capacitat de 2 litres, preferentment proveïts de claus de seguretat de tefló.
Suports amb anelles i fixacions.
Tamisos (finor de malla 177 micres) d'un diàmetre exterior d'11 centímetres proveïts d'una reixa d'acer inoxidable.
Embuts d'un diàmetre interior d'almenys 12 centímetres, destinats a la recepció dels tamisos.
Provetes graduades de 100 mil·lilitres.
Un dosificador de 25 mil·lilitres.
Gots de precipitat d'una capacitat de 3 litres.
Una cullera o una vareta de vidre per a agitar el líquid de digestió en el got de precipitat.
Una xeringa de plàstic i un tub d'aspiració.
Una cullera graduada de 6 grams.
Un termòmetre d'una precisió de ± 0,5 ºC amb una graduació d'1 a 100 ºC.
Un vibrador.
Un relé que s'encengui i apagui a cada minut.
Un triquinoscopi proveït d'una taula horitzontal o un estereomicroscopi que disposi d'una il·luminació adequada.
Una cubeta per al còmput de larves (en el cas que s'utilitzi un triquinoscopi). La cubeta ha d'estar formada per plaques acríliques d'un gruix de 3 mm i ha de presentar les característiques següents:
fons de la cubeta: 180 x 40 mil·límetres dividit en quadrats.
plaques laterals: 230 x 20 mil·límetres.
plaques frontals: 40 x 20 mil·límetres.
El fons i les plaques frontals han de ser fixos entre les plaques laterals, de manera que formin dues petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha d'estar entre 7 i 9 mil·límetres més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Cal fixar les plaques per mitjà d'una cola adequada al material.
En el cas que s'utilitzi un estereomicroscopi, diverses plaques de Petri d'un diàmetre de 9 centímetres, el fons de les quals ha d'estar dividit en quadrats de 10 x 10 mil·límetres, mitjançant un instrument punxegut.
Solució d'àcid clorhídric concentrat al 17,5 %.
Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia).
Diversos recipients o cubells de 10 litres que s'han d'utilitzar en el moment de la descontaminació de l'instrumental, per mitjà d'un tractament (com per exemple el formol) i per al suc digestiu que quedi, en el cas de resultat positiu.
Una balança de precisió de 0,1 gram.
Preparació de les mostres:
Quan les canals siguin senceres, s'agafa una mostra d'aproximadament 2 grams, d'un dels pilars del diafragma, a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Si no hi ha pilar del diafragma, s'agafa la mateixa quantitat de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l'estèrnum, o de la musculatura de la llengua, o dels músculs mastegadors, o també de la musculatura abdominal.
Per als trossos de carn, s'agafa una mostra d'aproximadament 2 grams de múscul esquelètic que contingui poc greix, i en la mesura del possible, prop dels ossos o dels tendons.
Mètode:
Procediment de digestió Grups complets de mostres (100 a la vegada) S'equipa el Stomacher Lab-blender 3 500 amb una doble bossa de plàstic i es regula la temperatura a 40-41 ºC.
Es posa un litre i mig d'aigua escalfada a 32-35 ºC en la bossa interior i es duu a 40-41 ºC.
Es transfereix a la bossa 25 mil·lilitres de la solució d'àcid clorhídric al 17,5%. A continuació s'afegeixen 100 mostres d'1 gram cada una (a 25-30 ºC) agafades de cada una de les mostres individuals, d'acord amb el procediment previst a l'apartat b). Finalment s'afegeixen 6 grams de pepsina.
Cal respectar escrupolosament l'ordre de les operacions per evitar la descomposició de la pepsina. Barrejar i triturar al Stomacher durant 25 minuts.
Treure la bossa de plàstic del Stomacher, filtrar el líquid de digestió amb l'ajuda d'un tamís i deixar que s'escorri en un got de precipitats de 3 litres.
Rentar la bossa de plàstic amb 100 mil·lilitres d'aigua, que s'ha d'utilitzar a continuació per esbandir el tamís i afegir-ho al filtrat que contingui el got de precipitats.
Es poden afegir com a màxim 15 mostres individuals al grup complet de 100 mostres per ser examinades al mateix temps que aquestes.
Grups de menys de 100 mostres Equipar el Stomacher Lab-blender 3 500 d'una doble bossa de plàstic i regular la temperatura a 40-41 ºC.
Preparar un líquid de digestió barrejant un litre i mig d'aigua i 25 mil·lilitres d'àcid clorhídric al 17,5 %. Afegir 6 grams de pepsina i barrejar-ho tot a una temperatura de 40-41ºC.
Cal respectar escrupolosament l'ordre de les operacions per evitar la descomposició de la pepsina.
S'ha de determinar un volum de líquid de digestió que es correspongui a 15 mil·lilitres per mostra (així doncs, per a 30 mostres, s'ha de preparar 30 x 15 mil·lilitres = 450 mil·lilitres) i transferir-ho a la bossa de plàstic interior, al mateix temps que les mostres de carn d'aproximadament 1 gram (a 25 - 30 ºC) agafades de cada una de les mostres individuals, segons el procediment descrit en l'apartat b) anterior.
Buidar l'aigua a aproximadament 41 ºC, a la bossa exterior fins a obtenir un volum total a les dues bosses d'un litre i mig.
Barrejar i triturar al Stomacher durant 25 minuts.
Treure la bossa de plàstic del Stomacher, filtrar el líquid de digestió amb l'ajuda d'un tamís i deixar que s'escorri en un got de precipitats de 3 litres.
Rentar la bossa de plàstic amb 100 mil·lilitres d'aigua, que s'ha d'utilitzar a continuació per aclarir el tamís i afegir-ho al filtrat que contingui el got de precipitats.
Aïllament de les larves per sedimentació Cal afegir al líquid de digestió 300-400 grams de gel en laminetes, o de gel triturat per obtenir un volum de 2 litres aproximadament. S'agita fins que el gel es fongui. En el cas de grups de menys de 100 mostres, la quantitat de gel s'ha de reduir proporcionalment.
Traspassar el líquid de digestió refredat a un embut de separació de 2 litres proveït d'un vibrador que s'ha de fixar per mitjà d'una pinça suplementària.
Per a la sedimentació, deixar el líquid a l'embut de separació durant 30 minuts, alternant un minut de vibració i un minut de pausa.
Després dels 30 minuts, introduir ràpidament 60 mil·lilitres de sediment a una proveta graduada de 100 mil·lilitres. Després de la seva utilització, cal esbandir l'embut amb una solució detergent.
Deixar reposar la mostra de 60 mil·lilitres i aspirar el líquid que suri fins deixar a la proveta un volum de 15 mil·lilitres que s'han d'examinar per investigar la presència de larves.
Per a l'aspiració, s'ha d'utilitzar una xeringa de plàstic d'un sol ús proveïda d'un tub de plàstic. La longitud del tub ha de permetre que a la proveta graduada quedin 15 mil·lilitres del líquid quan el coll de la xeringa es trobi al nivell del voral del cilindre.
Introduir els 15 mil·lilitres que queden en una cubeta per al còmput de larves o en dues plaques de Petri i examinar-les al triquinoscopi o a l'estereomicroscopi.
Els líquids de digestió s'han d'examinar des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l'examen per al dia següent.
Si els líquids de digestió no són prou transparents o si no s'examinen en els 30 minuts següents a la seva preparació s'han de clarificar (diluir) de la manera següent: s'ha d'abocar la mostra final de 60 mil·lilitres a una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Després d'aquest temps, cal treure per aspiració 45 mil·lilitres del líquid que sura i afegir aigua de l'aixeta als 15 mil·lilitres restants fins obtenir un volum total de 45 mil·lilitres. Després d'un nou període de repòs de 10 minuts, aspirar 30 mil·lilitres del líquid que suri, vessar els 15 mil·lilitres restants en una placa de Petri o en una cubeta per al còmput de les larves i procedir a practicar el corresponen examen.
La proveta graduada s'ha de rentar amb 10 mil·lilitres d'aigua de l'aixeta i el líquid obtingut cal afegir-lo a la mostra a la placa de Petri o a la cubeta per al còmput de larves prèviament a la pràctica de l'examen.
En el cas que s'obtingui un resultat positiu o dubtós a l'examen d'una mostra col·lectiva, s'ha d'agafar una mostra de 20 grams, de cada animal, d'acord amb les indicacions previstes a l'apartat b) anterior. S'han de reunir mostres de 20 grams procedents de 5 animals i examinar-les d'acord amb el mètode descrit més amunt. D'aquesta manera s'han d'examinar les mostres de 20 grups de 5 animals. Si es descobreixen les triquines en un grup de mostres de 5 animals, s'han d'agafar mostres de 20 grams de cada animal que pertanyin a aquest grup i s'han d'examinar d'acord amb el mètode descrit més amunt.
Mètode de la digestió de mostres col·lectives amb assistència mecànica i tècnica d'aïllament per filtració a) Instrumental i reactius:
Els mateixos que els de l'apartat a) del punt 4 anterior, i a més:
Un embut Gelman d'un litre amb suport per a filtre (diàmetre del suport 45 mil·límetres).
Una reixa rodona d'acer inoxidable (finor de malla de 35 micres) i un diàmetre del disc de 45 mil·límetres.
Dues anelles de goma d'1 mil·límetre de gruix amb un diàmetre interior de 38 mil·límetres.
La reixa s'ha de col·locar entre les anelles i s'ha de fixar amb una cola de dos components que s'adapti als dos materials (acer inoxidable i goma).
Un matràs Erlenmeyer de 3 litres amb un tub lateral per a aspiració.
Una bomba de filtració.
Bosses petites de plàstic amb una capacitat mínima de 80 mil·lilitres.
Un sac de sosa "Rennilase" 1:150.000 unitats "Soxlet" per gram.
Preparació de les mostres:
Vegeu apartat b) del punt 4 anterior.
Mètode:
Procediment de digestió Per grups complets de mostres (100 a la vegada) i per grups de grups de menys de 100 mostres vegeu els respectius paràgrafs del punt 1 de l'apartat c) del mètode detallat en el punt 4 del present annex.
Aïllament de les larves per filtració Afegir al líquid de digestió 300-400 grams de gel en laminetes o de gel triturat per obtenir un volum d'aproximadament 2 litres. En el cas de grups de menys de 100 mostres, la quantitat de gel ha de reduir-se proporcionalment.
Agitar el líquid de digestió fins que el gel es fongui. Deixar reposar el líquid de digestió refredat durant almenys 3 minuts, perquè les larves puguin enrotllar-se.
Col·locar l'embut Gelman proveït d'un suport per a filtre, en el qual es troba un disc filtrant, sobre un matràs Erlenmeyer connectat a una bomba de filtració.
Introduir el líquid de digestió a l'embut Gelman i filtrar. Cap al final, es pot accelerar el pas del líquid a través del filtre procedint a una aspiració amb la bomba de filtració. S'ha d'acabar l'aspiració exactament abans que el filtre s'assequi, és a dir, quan quedin entre 2 i 5 mil·lilitres de líquid a l'embut.
Després de la filtració de tot el líquid de digestió, s'ha de treure el disc filtrant i col·locar-lo en una bossa de plàstic de 80 mil·lilitres afegint-hi de 15 a 20 mil·lilitres de solució de "Rennilase". Per obtenir la solució de "Rennilase" s'han d'introduir 2 grams de "Rennilase" en 100 mil·lilitres d'aigua de l'aixeta.
Practicar una doble soldadura a la bossa de plàstic i col·locar-la al Stomacher entre la bossa interior i la bossa exterior.
Triturar al Stomacher durant 3 minuts, per exemple; mentrestant, l'aparell s'utilitza per a l'anàlisi d'un grup complet o incomplet de mostres.
Després de 3 minuts, cal treure del Stomacher la bosseta de plàstic que conté el disc filtrant i la solució de "Rennilase" i obrir-la amb unes tisores. S'ha d'introduir el líquid en una cubeta per al còmput de les larves o en una placa de Petri. Rentar la bosseta amb 5 o 10 mil·lilitres d'aigua, que s'ha d'introduir a continuació a la cubeta per a la triquinoscòpia, o a una placa de Petri per a l'examen en l'estereomicroscopi.
Els líquids de digestió han d'examinar-se des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l'examen per a l'endemà.
És important no emprar mai discos filtrants que no estiguin perfectament nets i no assecar mai discos filtrants si no estan nets.
Per netejar els discos, cal deixar-los en una solució de "Rennilase" durant almenys 8 hores. Abans d'utilitzar-los, s'han de rentar al Stomacher en una solució de "Rennilase".
En el cas que el resultat de l'examen d'una mostra col·lectiva sigui positiu o dubtós, s'ha d'agafar una mostra de 20 grams de cada animal, d'acord amb les indicacions previstes a l'apartat b) anterior. S'han de reunir les mostres de 20 grams procedents de 5 animals i examinar-les d'acord amb el mètode descrit.
D'aquesta manera, s'han d'examinar les mostres de 20 grups de 5 animals. Si es descobrissin triquines en un grup de mostres de 5 animals, s'han d'agafar mostres de 20 grams de cada animal que pertanyi a aquest grup i s'han d'examinar d'acord amb el mètode descrit.
Mètode de la digestió de mostres col·lectives amb utilització d'un agitador magnètic a) Instrumental i reactius:
Un ganivet i pinces per a agafar les mostres.
Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada un, mostres de carn de 2 grams aproximadament.
Un molinet.
Un agitador magnètic proveït d'una placa tèrmica de temperatura controlada i una barra magnètica (recoberta de tefló) de 5 centímetres aproximadament.
Embuts de separació cònics amb una capacitat de 2 litres.
Suports amb anelles i fixacions.
Tamisos (finor de malla de 177 micres) d'un diàmetre exterior d'11 centímetres proveïts d'una reixa d'acer inoxidable.
Embuts d'un diàmetre interior mínim de 12 centímetres, destinats a rebre el tamís.
Un got de precipitats de 3 litres.
Provetes graduades amb una capacitat aproximada de 50 mil·lilitres o tubs de centrifugació.
Un triquinoscopi d'una taula horitzontal o un estereomicroscopi que disposi d'una il·luminació adequada.
Una cubeta per al còmput de larves (si es fa servir un triquinoscopi). La cubeta ha d'estar formada per plaques acríliques d'un gruix de 3 mm i ha de presentar les característiques següents:
fons de la cubeta: 180 x 40 mil·límetres dividit en quadrats.
plaques laterals: 230 x 20 mil·límetres.
plaques frontals: 40 x 20 mil·límetres.
El fons i les plaques frontals han d'estar fixats entre les plaques laterals de manera que formin dues petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha de ser entre 7 i 9 mil·límetres més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Cal fixar les plaques amb una cola adequada al material.
Diverses plaques de Petri en el cas que s'utilitzi un estereomicroscopi, el fons de les quals s'ha de dividir en quadrats de 10 x 10 mil·límetres, mitjançant un instrument punxegut.
Un full d'alumini.
Àcid clorhídric al 25 %.
Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary) corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea) corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia).
Aigua de l'aixeta escalfada a una temperatura de 46-48 ºC.
Diversos cubells de 10 litres que s'han d'utilitzar en el moment de la descontaminació de l'instrumental per mitjà d'un tractament (per exemple el formol) i pel suc digestiu que quedi en el cas que el resultat sigui positiu.
Una balança de precisió de 0,1 gram.
Preparació de les mostres:
Quan les canals estan senceres, s'agafa una mostra d'aproximadament 2 grams, en un dels pilars del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Si no hi ha pilar del diafragma, s'agafa la mateixa quantitat de mostra de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l'estèrnum o de la musculatura de la llengua, o dels músculs mastegadors, o bé de la musculatura abdominal.
Per als trossos de carn, s'agafa una mostra, d'aproximadament 2 grams, als músculs esquelètics que continguin poc greix i, en la mesura del possible, prop dels ossos o dels tendons.
Mètode:
Grups complets de mostres (100 a la vegada) Triturar al molinet 100 mostres, d'aproximadament 1 gram, agafades de cada mostra individual, d'acord amb les indicacions de l'apartat b) anterior. S'ha de fer funcionar l'aparell tres o quatre vegades durant un segon.
Posar la carn picada en un got de precipitat de 3 litres i empolvorar-la amb 10 grams de pepsina. S'introdueix al got de precipitat 2 litres d'aigua de l'aixeta escalfada a una temperatura de 46-48 ºC i s'hi afegeix 16 mil·lilitres d'àcid clorhídric.
Introduir diverses vegades el dispositiu de triturat del molinet al líquid de digestió que es trobi al got de precipitats per treure'n les substàncies que hi puguin quedar adherides.
Col·locar la barra magnètica al got de precipitat i cobrir amb un full d'alumini.
Col·locar el got de precipitat a la placa preescalfada de l'agitador magnètic i iniciar l'agitació. Abans de començar el procés d'agitació, s'ha de regular l'agitador magnètic de manera que, durant el funcionament, pugui mantenir-se a una temperatura constant de 44-47 ºC. Durant el procés d'agitació, el líquid de digestió ha de girar a una velocitat prou elevada de manera que es formi un profund remolí central, però sense provocar esquitxades.
S'agita el líquid de digestió durant 30 minuts i s'atura l'aparell. Es filtra el líquid de digestió a través d'un tamís col·locat en un embut i es recull el filtrat en un embut de separació.
Deixar reposar el líquid de digestió a l'embut de separació durant 30 minuts i posteriorment traspassar ràpidament una mostra de 40 mil·lilitres de líquid de digestió a la proveta graduada o al tub de centrifugació.
Deixar reposar la mostra de 40 mil·lilitres durant 10 minuts i a continuació aspirar 30 mil·lilitres del líquid que suri, deixant un volum de 10 mil·lilitres.
La mostra de 10 mil·lilitres del sediment restant es vessa en una cubeta per al còmput de larves o en una placa de Petri.
Esbandir la proveta graduada o el tub de centrifugació amb aproximadament 10 mil·lilitres d'aigua d'aixeta que s'afegeixen a la mostra directament a la cubeta de còmput de larves o a la placa de Petri.
A continuació, procedir a observar al triquinoscopi o a examinar a l'estereomicroscopi, segons el cas.
Els líquids de digestió han d'observar-se des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l'examen per al dia següent.
Si els líquids de digestió no s'examinen en el termini de 30 minuts següents a la seva preparació, s'han de clarificar (diluir) de la manera següent: s'ha de vessar la mostra final, d'aproximadament 40 mil·lilitres, en una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Després d'aquest temps, s'han de treure 30 mil·lilitres del líquid que suri per tal d'obtenir un volum de 10 mil·lilitres. Aquest volum es fa arribar a 40 mil·lilitres amb aigua de l'aixeta.
Després d'un nou període de repòs de 10 minuts, aspirar 30 mil·lilitres del líquid que sura per a obtenir un volum de 10 mil·lilitres que s'han d'examinar en una placa de Petri, o en una cubeta pel còmput de larves.
Rentar la proveta graduada amb 10 mil·lilitres d'aigua de l'aixeta i afegir-los a la placa de Petri, o a la cubeta per al còmput de larves i posteriorment procedir a realitzar l'examen.
Si l'examen revela que el sediment no és clar, s'ha d'abocar la mostra a una proveta graduada i amb aigua de l'aixeta s'ha de fer arribar el seu volum a 40 mil·lilitres aplicant novament el mètode esmentat més amunt.
Grups de menys de 100 mostres Eventualment, es poden afegir 15 mostres d'1 gram cada una, a un grup de 100 mostres i es poden examinar al mateix temps que aquestes últimes, d'acord amb el mètode descrit per a un grup de mostres complet.
S'han d'examinar més de 15 mostres en qualitat de grup complet.
En el cas de grups que arribin fins a les 50 mostres, els líquids de digestió es poden reduir a 1 litre.
En el cas que el resultat de l'examen d'una mostra col·lectiva sigui positiu o dubtós, s'ha d'agafar una mostra de 20 grams de cada animal, d'acord amb les indicacions previstes a l'apartat b) anterior. Les mostres de 20 grams, procedents d'animals, s'han de reunir i examinar d'acord amb el mètode descrit.
D'aquesta forma s'han d'examinar les mostres de 20 grups de 5 animals. Si es detecten triquines en un grup de mostres de 5 animals s'han d'agafar mostres de 20 grams de cada animal que pertanyi a aquest grup i s'han d'examinar d'acord amb el mètode descrit.
Mètode de digestió automàtica de mostres col·lectives de fins a 35 grams a) Instrumental i reactius:
Ganivet o tisores per a tallar les mostres.
Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada un, mostres de carn de 2 grams aproximadament.
Mesclador Trichomatic 35 amb peça de filtració.
Solució d'àcid clorhídric al 8,5 % ± 0,5 % en pes.
Filtres de membrana de policarbonat transparent de 50 mil·límetres de diàmetre amb porus de 14 micròmetres.
Concentració de pepsina 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia).
Balança de precisió de 0,1 gram.
Pinces planes.
Diversos portaobjectes de microscopi de 5 centímetres de costat com a mínim o diverses plaques de Petri d'almenys 6 centímetres de diàmetre, el fons de les quals han de dividir-se en quadrats de 10 x 10 mil·límetres mitjançant un instrument punxegut.
Estereomicroscopi de transmissió de llum (de 15 a 60 augments) o triquinoscopi proveït d'una taula horitzontal.
Cubell per a la recollida de líquids residuals Diversos recipients de 10 litres que s'han d'utilitzar en el moment de la desinfecció de l'instrumental, per mitjà d'un tractament (com per exemple el formol), i pel suc digestiu sobrant, en el cas de resultat positiu.
Preparació de les mostres:
Quan les canals estiguin senceres, s'agafa una mostra, d'aproximadament 2 grams d'un dels pilars del diafragma, a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Si no hi ha pilar del diafragma, s'agafa la mateixa quantitat de la banda costal de l'estèrnum, d'una part del diafragma, dels músculs mastegadors, o bé de la musculatura abdominal.
Per als trossos de carn, s'agafa una mostra, d'aproximadament 2 grams dels músculs esquelètics que continguin poc greix i, en la mesura del possible, prop dels ossos o dels tendons.
Mètode:
Procediment de digestió Es col·loca el mesclador amb la peça de filtració, es connecta al tub de desguàs i es condueix el tub al cubell de residus.
En encendre el mesclador, s'inicia l'escalfament. Abans de començar, s'ha d'obrir i tancar la vàlvula del fons situada sota la cambra de reacció.
A continuació, s'ha d'afegir un màxim de 35 mostres d'aproximadament 1 gram cada una (a 25-30 ºC) agafades de cada una de les diferents mostres, segons el que disposa l'apartat b). Cal assegurar-se que s'han eliminat els trossos de tendó més grans, ja que poden obstruir el filtre de membrana.
Omplir d'aigua, la cambra de líquids connectada al mesclador, fins al voral (400 mil·lilitres aproximadament).
Abocar aproximadament 30 mil·lilitres d'àcid clorhídric (8,5 %), fins al voral de la cambra de líquids més petita, que també ha d'estar connectada.
Col·locar un filtre de membrana sota el filtre gruixut al suport per al filtre de la peça de filtració.
Finalment, afegir 7 grams de pepsina.
Cal respectar escrupolosament l'ordre de les operacions per evitar la descomposició de la pepsina.
Tancar la tapa de la cambra de reacció i de líquids.
Seleccionar el temps de duració de la digestió. Un període de digestió curt (5 minuts), en el cas de porcs en edat normal de sacrifici, i un període perllongat (8 minuts) per a la resta de mostres.
La digestió automàtica comença en prémer el botó de posada en marxa del mesclador (la digestió i la filtració subsegüent tenen lloc de forma automàtica).
El procés finalitza entre 10 i 13 minuts després i s'atura automàticament.
Obrir la tapa de la cambra de reacció i comprovar que aquesta és buida. Si a la cambra hi ha escuma o líquids de digestió, cal repetir el procediment que es descriu al punt 5 següent.
Aïllament de les larves Desmuntar el suport per a filtre i traslladar el filtre de membrana a un portaobjectes o a una placa de Petri.
Examinar el filtre de membrana amb microscopi o triquinoscopi.
Neteja del material En el cas que el resultat sigui positiu, cal omplir d'aigua bullint dos terços de la cambra de reacció del mesclador. S'omple d'aigua corrent la cambra de líquids connectora fins cobrir el sensor de nivell inferior. A continuació té lloc el programa automàtic de neteja. Es desinfecta el suport per a filtre i la resta de material, per exemple, utilitzant formol.
Quan acabi la jornada laboral, s'ha d'omplir d'aigua la cambra de líquids del mesclador i portar a terme un programa estàndard.
Ús de filtres de membrana:
Cada filtre de membrana de policarbonat no es pot utilitzar més de cinc vegades. S'ha de donar la volta al filtre després de cada ús. També després de cada ús, s'ha de comprovar que el filtre no hagi sofert cap dany que el faci inservible.
Mètode que ha d'aplicar-se quan la digestió sigui incompleta i, en conseqüència, no es pugui efectuar la filtració:
Quan s'efectuï el procediment automàtic del mesclador de conformitat amb el punt 1, si en obrir la tapa de la cambra de reacció es comprova que hi ha escuma o líquid, cal portar a terme el procediment següent:
Tancar la vàlvula del fons, situada sota la cambra de reacció.
Desmuntar el suport per a filtre i traslladar el filtre de membrana a un portaobjectes o a una placa de Petri.
Posar un nou filtre de membrana en el suport per a filtre i muntar aquest suport.
Omplir d'aigua la cambra de líquids del mesclador fins cobrir el sensor de nivell inferior.
Portar a terme el programa automàtic de neteja.
Quan hagi finalitzat el programa de neteja, obrir la tapa de la cambra de reacció i comprovar si hi ha restes de líquid.
Si la cambra és buida, desmuntar el suport per a filtre i traslladar el filtre de membrana, amb l'ajut d'unes pinces, a un portaobjectes o una placa de Petri.
Examinar els dos filtres de membrana de conformitat amb el que disposa el punt 2 anterior. Si no és possible examinar els filtres, repetir tot el procediment de digestió aplicant un període de digestió perllongat, de conformitat amb el descrit en el punt 1 anterior.
Actuació en cas de resultats positius o dubtosos:
Si els resultats de l'examen d'una mostra col·lectiva són positius o dubtosos, s'agafen un altre cop mostres de 20 grams de cada un dels animals, d'acord amb el procediment descrit a l'apartat b) anterior. Aquestes mostres s'han d'examinar separadament, d'acord amb el mètode descrit.
Capítol II. Condicions que han de complir els centres o laboratoris de detecció
de triquines 1. Els centre o laboratoris que realitzin anàlisis per a la detecció de triquina, han de comptar almenys, amb els equipaments mínims següents:
Instal·lacions de subministrament d'aigua potable freda i calenta en quantitat suficient a les necessitats requerides.
Un local equipat per confeccionar les preparacions. Les parets, el terra i en general les superfícies de treball han de ser llises i estar revestides amb materials que en permetin una fàcil neteja i desinfecció.
Equips de ventilació suficient i, si és necessari, d'una instal·lació d'aire condicionat que permeti aconseguir una temperatura ambient que no superi els 25 ºC.
Il·luminació natural o artificial suficient que no modifiqui els colors. Ha d'evitar-se la llum solar intensa.
Equips per a la neteja i la desinfecció de les mans del personal, proveïts d'aigua potable corrent freda i calenta, de productes de neteja i desinfecció i d'un sistema d'eixugamans d'un sòl ús.
Instal·lació o equipament frigorífic per conservar les mostres de carn que es recepcionin.
Instal·lació o equipament frigorífic que garanteixi la conservació de les mostres de carn en condicions de congelació a una temperatura de com a mínim - 18 ºC durant almenys 3 mesos.
Un bany o una pica de dimensions suficients per a la neteja i desinfecció del material d'examen.
Vestidors, lavabos així com d'excusats equipats amb cisterna. Els lavabos han d'estar proveïts amb aigua potable corrent freda i calenta, productes de neteja i sistemes d'eixugamans d'un sol ús.
Recipients estancs, que resisteixin la corrosió, proveïts de tapes que tanquin hermèticament, concebuts per impedir que s'agafi qualsevol cosa no autoritzada del seu contingut, destinats a recollir les restes de les mostres analitzades.
Altres disposicions aplicables al personal, als locals i material dels laboratoris de detecció de triquines:
Mantenir en tot moment un estat de neteja absoluta, del personal, del laboratori, dels locals, del material i dels instruments.
El personal ha de portar roba de treball d'ús exclusiu, neta i rentar-se les mans diverses vegades durant una mateixa jornada de treball, així com cada vegada que es reinicien les tasques d'anàlisi.
Als laboratoris de detecció de triquines no hi pot entrar cap animal.
El material i els instruments utilitzats per a la feina han de conservar-se en bon estat de manteniment i de neteja. Ha de netejar-se i desinfectar-se acuradament, si escau diverses vegades durant una mateixa jornada de treball i almenys al final de les operacions de cada jornada de treball.
Capítol III. Disposicions relatives als triquinoscopis
La concepció i el tipus de triquinoscopis han de respondre als criteris mínims següents:
Facilitat d'ús.
Il·luminació potent: els resultats del control han de ser segurs fins i tot si els locals no es troben completament a les fosques. La font lluminosa ha de ser un làmpada de projecció de 100 W (12 V).
Augments suficients: per al treball normal són necessaris 50 augments. Per a una identificació segura dels objectes que no siguin clarament identificables amb els augments de treball normal, són necessaris de 80 a 100 augments.
Poder separador: cada augment ha de donar una imatge clara, precisa i de color net.
Dispositiu de commutació: qualsevol canvi d'augment ha d'anar acompanyat d'un ajust automàtic de la lluminositat de la imatge.
Augment del contrast: el condensador ha d'estar equipat amb un diafragma d'iris que permeti reforçar els contrastos per a l'examen profund dels casos dubtosos. El diafragma d'iris ha de ser de regulació fàcil, per exemple per mitjà d'una palanca de control fixada a la taula del triquinoscopi.
Facilitat d'enfocament: enfocament ràpid per mitjà d'anella reguladora o enfocament fix per mitjà de palanca de comandament.
Regulació de la tensió que permeti obtenir la lluminositat desitjada en qualsevol situació.
Desplaçament del compressor en sentit únic: sistema de bloqueig automàtic que ha de garantir el desplaçament del compressor en un sol sentit per impedir qualsevol desplaçament intempestiu o imprevist.
Camp visual lliure en direcció a la superfície de projecció.
Superfície de projecció d'un diàmetre de 54 centímetres com a mínim, amb un alt poder de reflexió i duradora.
Desmuntable a fi de facilitar les operacions de neteja i manteniment.
Annex III
Procediment de recollida i identificació de mostres La recollida de mostres de carns d'animals de l'espècie porcina en vistes a l'anàlisi i recerca de triquina, s'ha de fer de la manera següent:
Cal recollir mostra de cada animal per separat.
La mostra recollida ha d'estar formada per almenys 200 grams de carn.
La mostra ha d'estar integrada per diferents trossos de carn que s'ha d'extirpar, segons el següent:
Quan es disposi d'animals sencers (canals), cal agafar una mostra de cada un dels pilars del diafragma en la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa, dels músculs de la llengua, dels músculs mastegadors (galtes) i dels músculs de la paret abdominal.
Quan es disposi d'animals sencers (canals) però únicament es disposi d'un pilar del diafragma, cal agafar una mostra en la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa del pilar de diafragma, dels músculs de la llengua, dels músculs mastegadors (galtes) i dels músculs de la paret abdominal.
Quan es disposi d'animals sencers (canals), però no es disposi de pilars del diafragma, cal agafar una mostra de la part del diafragma situada prop de les costelles, dels músculs de la llengua, dels músculs mastegadors (galtes) i dels músculs de la paret abdominal.
Quan no es disposi dels animals sencers i les mostres procedeixin únicament de trossos de carn, cal agafar, de cada tros, tres mostres de músculs esquelètics que continguin poc greix, i en la mesura del possible, prop dels ossos o dels tendons.
És important que la recollida de les mostres es faci prop de les zones d'intersecció entre les zones carnoses (músculs) i les zones tendinoses (tendrum) o prop de les zones en les quals els músculs s'adhereixen als ossos.
La mostra recollida s'ha d'ubicar en un recipient net i proveït d'un sistema de tapa o similar que garanteixi que cada recipient només conté únicament els trossos que conformen la mostra d'un sol i únic animal i s'eviti la possibilitat que es puguin barrejar mostres de diferents animals o individus.
El recipient i l'animal del qual s'ha estret la mostra, s'han d'identificar amb un sistema que permeti correlacionar posteriorment el resultat analític i la certificació veterinària corresponent amb l'esmentat animal. Si és el cas, i l'animal es divideix o trosseja, aquest sistema d'identificació ha de permetre correlacionar el resultat analític i la certificació veterinària amb les mitges canals, els quarts i en general amb qualsevol partició o trossejat de carn que s'hagi pogut realitzar.
Una vegada l'animal i el recipient que conté la respectiva mostra hagin estat identificats, cal guardar el recipient en les millors condicions, si és possible en refrigeració, i lliurar-lo al centre o laboratori d'anàlisi en el termini més breu perquè es pugui procedir a practicar l'anàlisi de detecció de larves de triquina.
Annex IV
Petició d'anàlisi al Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) Descarrega el document Descarrega el document
Annex V
Model oficial de certificat veterinari Descarrega el document
Annex VI
Contraprestacions per la prestació de serveis públics Les contraprestacions per la prestació pecuniària dels serveis analítics del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) i l'emissió de certificacions veterinàries per part dels veterinaris oficials adscrits al servei de vigilància i control dels aliments, es realitzen seguint el règim següent:
Obligació de pagament a) Estan obligats al pagament dels preus públics totes les persones físiques o jurídiques que disposin, utilitzin o s'aprofitin públicament o privadament de les prestacions d'anàlisi i certificació veterinària oficial.
L'obligació de pagament neix en el moment en què se sol·licita formalment la prestació de servei i es realitza el corresponent lliurament i dipòsit de les mostres a les dependències del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP).
Resten exempts de l'obligació de pagament, els serveis oficials de l'Administració central que disposin, utilitzin o s'aprofitin de les esmentades prestacions.
Quanties L' import a pagar respon al resultat de la suma dels preus públics de cada prestació sol·licitada segons el barem establert en el punt 4 del present annex.
Forma i lloc de pagament a) El pagament de les prestacions sol·licitades és condició indispensable per a la realització de les anàlisis i l'obtenció dels corresponents butlletins d'anàlisi i certificats veterinaris oficials, i s'ha de realitzar amb independència dels resultats obtinguts en les anàlisis practicades.
A aquest efecte, el pagament de les prestacions públiques sol·licitades es realitza a les mateixes dependències del Laboratori Central de Salut Pública (LCSP), ubicades al C/ dels Escalls, s/n - Clínica Verge de Meritxell (soterrani) - AD700 Escaldes-Engordany, per mitjà d'una aportació en efectiu, xec o taló de compte o dipòsit bancari, transferència bancària o qualsevol altre document mercantil equivalent, segons el que estableix l'article 37 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.
Preus públics a) Anàlisi detecció triquina (mostra o grup de mostres pertanyents a un mateix animal): 10,00 euros b) Certificació veterinària oficial (unitat): 5,00 euros c) Còpia certificació veterinària oficial (unitat): 2,00 euros d) Còpia butlletí d'anàlisi (unitat): 2,00 euros
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.