LegalizeDecret del 19-7-2006 d'aprovació del Reglament de construcció i d'equipaments dels Centres d'Ensenyament
Decret d'aprovació del Reglament de construcció i d'equipaments dels Centres d'Ensenyament Exposició de motius El creixement del nombre d'escolars que està experimentant el nostre país implica una necessitat, cada cop més acusada, de construcció de nous espais educatius. Aquests espais educatius han d'oferir, a la vegada, un màxim de garanties per poder desenvolupar la tasca docent pel que fa a disponibilitat d'espai i condicions de seguretat, higiene i confort.
D'altra banda, la docència ha incorporat noves eines educatives i nous mètodes pedagògics que estan estretament vinculats als espais escolars i a les prestacions que aquests espais han d'oferir. En aquest sentit, la incorporació i el desenvolupament de les noves tecnologies ha estat una constant en tots els àmbits de la societat. En conseqüència, les instal·lacions dels centres escolars han d'oferir el màxim aprofitament d'aquestes tecnologies en benefici dels usuaris dels centres escolars.
Els centres escolars també s'han d'adaptar a l'ampli ventall que ofereixen les normatives actuals en l'àmbit de la construcció, amb la principal finalitat de respectar el seu entorn, dissenyant edificis no perjudicials per al medi ambient.
Aquest Reglament tindrà en compte la política d'estalvi i l'ús racional de l'energia que el Govern d'Andorra està desenvolupant mitjançant el Pla Estratègic de l'Energia i aplicarà els principis bioclimàtics i de sostenibilitat en un edifici que permetin assolir els objectius energètics de qualitat de l'ambient interior i disminuir els efectes negatius sobre l'entorn, mitjançant l'objectiu de reduir el consum energètic i la contaminació ambiental.
Per donar una resposta a aquestes necessitats cal disposar d'un marc normatiu que permeti el desenvolupament correcte de l'activitat docent i que alhora permeti equiparar les característiques de tots els centres que s'hagin de construir a Andorra en el futur.
La Llei qualificada d'educació, del 3 de setembre de 1993, determina en els articles 27 i 29 apartat 2, que el Govern ha d'establir les condicions dels centres escolars.
Així doncs, aquest Reglament és d'aplicació obligatòria en la redacció dels projectes i l'execució de les obres de nova construcció que dugui a terme el Govern per als sistemes d'ensenyament públics reconeguts al país. Pel que fa a les obres d'ampliació o de reforma, s'intentarà aplicar aquest Reglament sempre que sigui viable.
Aquest document fa referència als nivells de maternal, primera ensenyança, segona ensenyança, batxillerat i formació professional.
Consegüentment, a proposta de la ministra d'Educació i Formació Professional, el Govern, en la sessió del 19 de juliol del 2006, ha aprovat el Reglament de construcció i d'equipaments dels centres d'ensenyament, amb el contingut següent:
Article únic
S'aprova el Reglament de construcció i d'equipaments dels centres d'ensenyament, que entrarà en vigor l'endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Reglament de construcció i d'equipaments dels Centres d'Ensenyament
Capítol 1. El terreny dels centres educatius
Article 1
Característiques La superfície mínima de terreny per a un centre escolar es calcula en funció del nombre màxim d'alumnes que hagi d'acollir i es determina a raó de 10 m2 de terreny per alumne amb un mínim de 2.000 m2.
El terreny ha de disposar, abans de finalitzar la construcció, d'accessos rodats que permetin la circulació de vehicles de fins a 12 metres de llarg, vehicles de salvament i accessos per a vianants amb tota seguretat.
Sempre que ho permeti el terreny, s'han de projectar els accessos rodats de manera que hi hagi un circuit continuat i s'eviti qualsevol carrer sense sortida.
Article 2
Emplaçament No es pot iniciar cap tràmit per a la construcció d'un nou centre escolar sense que el Ministeri encarregat de l'educació hagi emès un informe sobre la idoneïtat del seu emplaçament, valorant aspectes com la situació geogràfica i l'entorn i demanant els estudis geològics i tècnics pertinents.
Article 3
Terreny El terreny ha d'estar urbanitzat abans de finalitzar les obres de construcció i ha de disposar de tots els serveis d'infraestructura (vials d'accés, aigua, llum, telèfon, col·lectors, etc.).
S'ha de preveure una zona d'estacionament per al transport escolar pròxima al centre.
Capítol 2. L'edifici dels centres educatius
Article 4
Característiques generals a) El disseny del projecte, els sistemes constructius i els materials de construcció han de respondre als criteris de simplicitat, solidesa, economia, sostenibilitat, integració a l'entorn i s'han de fer d'acord amb la legislació vigent, tenint en compte solucions experimentades en centres escolars existents.
Els materials i les instal·lacions de l'obra han de possibilitar la racionalització de les despeses de manteniment i de funcionament. Cal privilegiar els passos de les instal·lacions de forma vista o en galeries tècniques accessibles.
També cal captar, acumular i aprofitar les energies naturals mitjançant l'ús de materials adequats en els elements estructurals i constructius dels edificis per aconseguir una gran inèrcia tèrmica en cas de forta insolació. Cal orientar adequadament els elements de captació de l'edifici, tenint en consideració la ventilació natural així com disposar d'elements passius i actius de captació solar, de forma compatible amb el confort i l'ús que es preveu fer dels espais.
Les noves construccions escolars poden tenir fins a cinc plantes (planta baixa + 4) per a ús pedagògic. S'entén com a planta baixa la planta amb accés des d'un vial, respectant sempre les ordenacions comunals on s'implanti el centre. No obstant això, es poden admetre excepcions a aquest article si les condicions del terreny o d'integració urbanística ho justifiquen, considerant, si escau, l'edifici escolar com a edifici singular.
L'alçada mínima interior (de terra acabat a sostre acabat) de les zones docents ha de ser de 2,75 metres. L'alçada per sota d'elements estructurals, o altres instal·lacions podrà ser de 2,50 metres.
La distribució de les activitats a l'interior de l'edifici s'ha de fer tenint en compte les necessitats de les àrees següents:
Àrees amb accés directe al vial.
Àrees de la mateixa naturalesa o nivell.
Àrees amb activitats lectives, lúdiques o esportives.
Circulacions sense ambigüitats.
La ventilació i la il·luminació natural són imprescindibles a tots els espais que tinguin una ocupació intensa (espais docents i administratius entre d'altres).
Els lavabos poden estar situats en espais interiors, sempre que disposin de la ventilació mecànica o estàtica adequada.
El local de residus ha de disposar de ventilació natural.
La cuina, sala polivalent i gimnàs han de tenir obligatòriament una ventilació mecànica.
Cal concebre estructures i dispositius interiors que facilitin el reciclatge d'escombraries.
Cal potenciar les instal·lacions i sistemes de regulació que aprofitin les energies gratuïtes.
Article 5
Accessibilitat Els centres escolars s'han d'adequar a la legislació vigent relativa a accessibilitat i han de permetre l'accés i circulació de persones amb mobilitat reduïda.
Totes les dependències d'ús públic han de ser adaptades i cada nivell on estan emplaçades ha de disposar de sanitaris adaptats.
L'amplada mínima lliure de l'accés als espais docents ha de ser de 95 cm.
Article 6
Construcció Cal tenir especial cura en les solucions tècniques i materials de construcció, amb l'objectiu d'assolir un nivell de risc zero per a tots els usuaris de l'edifici, i alhora cal utilitzar materials reciclables o reciclats en el procés de construcció, en qualsevol fase de la vida útil de l'edifici entre la seva construcció, durant la seva utilització i fins al seu desmantellament.
Secció primera. Protecció contra incendis
Article 7
Requisits bàsics L'edifici ha de complir la normativa vigent en matèria de protecció i lluita contra incendis. En aquest sentit, cal tenir en compte els mitjans reglamentaris de lluita contra incendis, que han de preveure com a mínim els aspectes següents:
Sistema de detecció d'incendi per zones centralitzat a la consergeria o administració.
Sistema general d'alarma sonor indicador d'evacuació.
Sistema de lluita tipus boques d'incendi equipades (BIE).
Sistema de lluita tipus extintor.
Sistema d'extinció d'incendis automàtic (tipus ruixador o gas).
Sistema de columna humida.
Extintors: un d'eficàcia 21A- 113B a menys de 15 metres de recorregut des de qualsevol punt.
Columna seca: quan l'alçada d'evacuació sigui > 18 metres.
BIE: en recintes per > 100 persones o quan la Sc>1.000 m2.
Detecció i alarma: en establiments de 1a, 2a, 3a i 4a categoria. Sempre en establiments amb dormitoris, independentment de la seva superfície, incloses les habitacions.
Ruixadors: en locals de l'establiment de Sc > 2.500 m2.
Sc = Superfície construïda El projecte també ha d'incloure una proposta d'evacuació del centre amb plànols i memòria.
L'alçada i categoria de l'edifici determinen les característiques dels elements estructurals segons el quadre següent:
Taula 6
Article 8
Evacuacions de les escoles Totes les sales que puguin rebre més de 20 alumnes han de disposar de dues sortides, ja siguin directes a l'exterior, a un passadís o a un local contigu.
Els passadissos d'evacuació han d'estar compartimentats per paraments verticals tallafoc (TF) de grau mínim 1 hora i portes tallafoc (TF) de grau mínim ½ hora, o paraflames (PF) de grau mínim 1 hora.
Els passadissos d'evacuació han d'estar separats de locals de risc alt o mitjà per portes tallafoc (TF) de grau mínim 1 hora.
No es poden destinar a zones d'ús docent les zones en què l'evacuació fins a una sortida de l'edifici necessiti franquejar una alçada superior a 3 metres en sentit ascendent. En escoles maternals aquesta alçada es limita a 1 metre.
Article 9
Compartimentació interior Els centres de més de 4.000 m2 de superfície construïda han d'estar compartimentats en sectors de foc independents si tenen diverses plantes. En canvi si es tracta d'una sola planta no s'exigeix cap compartimentació.
Les superfícies anteriors poden doblar-se si el local disposa de ruixadors.
Article 10
Escales Les escales han d'estar compartimentades i han de constituir una caixa tallafoc de grau mínim 2 hores, llevat dels casos següents:
quan l'establiment disposa d'un sol nivell sobre la planta baixa, i admet un màxim de 150 alumnes;
quan es disposa d'una escala suplementària compartimentada amb accés a dues plantes per sobre de la planta baixa, com a màxim.
Les portes situades a la caixa d'escala compartimentada han de ser TF de grau mínim 1 hora. Si tenen elements translúcids han de ser PF de grau 2 hores.
Les portes s'han d'obrir en el sentit d'evacuació i han d'estar dotades d'un dispositiu de tancament automàtic i pany antipànic.
Article 11
Desenfumatge El desenfumatge és obligatori en els casos següents:
en les circulacions horitzontals, escales encaixonades i patis comuns. Les circulacions horitzontals inferiors a 15 metres de longitud no necessiten desenfumatge.
locals en planta majors de 300 m2 3. locals en subsòl majors de 100 m2 4. escales d'accés als dormitoris 4. dormitoris d'escoles maternals 5. atris Secció segona. Elements constructius
Article 12
Estructura S'han d'utilitzar elements de formigó armat atès el seu millor comportament al foc procurant tenir llums mínims. En cas d'utilitzar solucions amb estructura metàl·lica se n'ha de preveure la protecció contra el foc.
S'han d'estudiar de manera acurada totes les solucions per resoldre els problemes d'aïllament dels ponts tèrmics de construcció.
Els fonaments s'han de projectar i executar en funció de les condicions geotècniques del solar. S'ha d'optar per les solucions segures i de menor complexitat tècnica.
Els forjats han de tenir en consideració el pas de les xarxes d'instal·lacions i la bona resposta acústica. La sobrecàrrega mínima d'ús de les dependències que s'ha de preveure en el càlcul de l'estructura és de 400 kg/m2.
Per al càlcul de les estructures s'han de tenir en compte les accions sísmiques i climàtiques de neu i vent previstes com a recomanacions en la publicació de la "Conselleria de Serveis Públics" de l'octubre de 1989.
Els forjats han de ser de llosa de formigó o amb cassetons recuperables. No es poden utilitzar forjats que incorporin elements ceràmics tipus revoltó.
Els elements de formigó vist han d'estar protegits amb un tractament contra els porus. Els voladissos o marquesines de formigó han d'impermeabilitzar-se per la part superior.
Article 13
Coberta La coberta és un element amb funcions estructurals, de tancament i d'evacuació de l'aigua i com a tal se n'ha de garantir la solidesa i la resistència a les accions dels agents climàtics.
La solució de la coberta ha de preveure la resolució de punts com la recollida d'aigües en cas de fortes precipitacions, la caiguda de lloses i neu en zones accessibles, la continuïtat de les impermeabilitzacions i el registre per manteniment de la xarxa d'evacuació. Els embornals de les evacuacions d'aigua han d'estar protegits amb reixes que limitin la penetració d'elements altres que l'aigua dins de les canonades.
Article 14
Tancaments exteriors a) El centre escolar ha de tenir un tancament del perímetre d'una alçada suficient (mínim 2,50 metres) per impossibilitar l'accés de persones foranes a l'interior del recinte escolar. Pel que fa als patis, es poden utilitzar baranes, reixes o parets d'una alçada mínima de 250 cm per als patis de maternal i de 5 metres per als patis dels nivells superiors. En tots els casos s'ha d'evitar la formació de cantells horitzontals o verticals o graons d'una alçada inferior a 110 cm respecte del sòl al voltant dels patis.
A les portes d'accés de vianants i dels vehicles s'ha de preveure un sistema de porter electrònic que comuniqui amb l'administració o la consergeria i en permeti l'obertura des d'aquestes dependències.
Tots els tancament exteriors, inclosos els patis de llum, han de tenir un coeficient tèrmic d'aïllament no superior a 0,30 W/m2C. Els paviments que donin a espais no calefactats han de tenir un coeficient tèrmic no superior a 0.45 W/m2C i les teulades i terrasses no superior a 0,30 W/m2C.
Cal eliminar els ponts tèrmics en totes les unions de sostres i façanes amb un aïllament mínim de 5cm de poliestiré o equivalent i en les caixes de persiana amb un mínim de 7cm de poliestiré o equivalent en totes les cares de les caixes de persiana que donin a locals interiors.
Cal eliminar les condensacions mitjançant una ventilació higiènica adequada.
Els materials i els sistemes constructius emprats en els acabats de les façanes han de ser adaptats a les activitats que poden desenvolupar-se al seu entorn i aproximar-se a un manteniment zero. Els sistemes han de garantir l'estabilitat en el temps per evitar possibles despreniments.
La fusteria ha de ser hermètica i de qualitat contrastada, amb ruptura de pont tèrmic i amb una superfície màxima de finestra d'1,50 m2. Pel que fa a les finestres, també s'ha de preveure que en cap cas estiguin situades a una alçada inferior a 110 cm respecte del sòl, i que tinguin sistemes de limitació d'obertura dels elements practicables tipus compàs que permetin, com a màxim, una obertura de 12 cm. Els mecanismes d'accionament de les finestres s'han de situar com a mínim a 150 cm del terra. Les finestres han de ser oscil·lants en un eix horitzontal, on la part inferior de la finestra obri cap a l'exterior.
La utilització del vidre com a element de tancament exterior ha de garantir la seguretat de ruptures eventuals, l'estanquitat a l'aigua i a l'aire. Els locals calefactats han de tenir un coeficient tèrmic no superior a 2.4W/m2C.
El disseny dels elements de tancament ha de resoldre el manteniment posterior dels elements de vidre (neteja des de l'interior de l'edifici).
Article 15
Divisions interiors a) Les divisions interiors han de garantir l'aïllament acústic necessari als diferents espais.
Es recomana la utilització d'elements prefabricats terra-sostre de cartró guix amb aïllament acústic suficient i resistència a l'impacte garantida o de material ceràmic d'un gruix de 10 cm amb enguixat o arrebossat posterior.
La reducció fònica mínima a garantir entre espais ha de ser de 45dBa i la resistència al foc de 60 minuts. A més, als menjadors, al gimnàs i a la sala d'actes s'ha d'instal·lar elements que limitin la reverberació mitjançant pantalles fòniques verticals o de sostre. Les aules de música han d'estar insonoritzades.
Es recomana que els recobriments interiors dels menjadors i zones d'activitats es facin de forma que tinguin un temps de reverberació inferior a 1,2 segons.
Tots els paraments interiors han de tenir un tractament de superfície d'alta resistència als impactes i de duresa suficient per resistir accions fortes de cops i rascades.
Les zones humides han d'anar aplacades amb ceràmica o material amb característiques similars a tota alçada. A més, els paviments de la cuina i dels vestidors han de ser antilliscants.
Els sistemes constructius han d'absorbir sense esquerdes ni deterioracions les deformacions de l'estructura. S'han de col·locar junts en les parts alta i baixa de les línies divisòries i han d'estar dissimulats amb el sòcol. Els junts han de ser conformes al Reglament de lluita contra incendis en locals públics vigent.
Les portes han de respondre a les condicions d'aïllament acústic de les dependències on estan emplaçades.
Les portes de fusta han de ser resistents als impactes i al frec amb un aplacat a cada cara i un acabat de neteja fàcil (laminat, melamina, esmalt).
Els elements de ferreteria, manetes i frontisses, han de garantir un manteniment mínim.
Totes les portes, excepte les dels lavabos d'ús públic i les situades a les vies d'evacuació, han de tenir dispositiu d'accionament amb clau. Tots els espais docents destinats als alumnes han de disposar de panys que en permetin l'obertura des de l'interior de l'espai sense clau. Aquestes portes s'han de poder obrir amb una clau mestra des de l'exterior.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.