LegalizeDecret del 29-11-2006 de modificació del Reglament d'adopció
Decret de modificació del reglament d'adopció Exposició de motius Tot tipus de normativa necessita, després d'un temps moderat de vida legal, una revisió acurada que en determini l'eficàcia en el context que regula. Sovint, normes que tenien el seu fonament en circumstàncies determinades esdevenen obsoletes per haver desaparegut els fonaments que les sustentaven o per haver canviat substancialment la situació que pretenien regular. El Reglament d'adopció del 1998 no n'és cap excepció.
El món de les adopcions internacionals ha sofert, al cap de pocs anys de la seva regulació (1993), una evolució accelerada, motivada per una banda per l'augment considerable de les adopcions internacionals; per l'aparició de nombroses entitats privades de mediació sense cap control rigorós i generalitzat de la seva gestió; i, sobretot, pel canvi polític i social dels nous socis comunitaris, fet que ha provocat que els països habitualment proveïdors tanquessin les seves fronteres a l'adopció per adaptar-se a un entorn social cada cop més exigent. Un país que no disposa de mitjans suficients per resoldre el futur dels seus infants dins de les seves fronteres posa en evidència el grau de desenvolupament de les seves institucions i, en definitiva, de la seva societat.
Aquesta darrera circumstància ha afectat molt directament el nostre país en reduir el nombre d'estats oberts a l'adopció internacional, i de manera molt especial a les nostres famílies, que han vist com els seus expedients no eren acceptats o com la tramitació s'allargava indefinidament. És, doncs, aquesta nova situació internacional la que motiva que el Govern es plantegi la necessitat urgent de reorganitzar l'autoritat central andorrana dotant-la d'una nova estructura, ampliant alhora els contactes i les relacions amb diferents països de la geografia mundial, i cedint, finalment, la possibilitat de gestionar els expedients d'adopció internacional de les famílies andorranes a entitats col·laboradores, més eficients a l'hora de gestionar els expedients perquè mantenen una estructura i una presència als països d'origen impensable per una administració tan petita com la nostra.
En la darrera reunió a l'Haia (setembre del 2005) dels estats part en el Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d'adopció internacional, en la qual Andorra va participar, va quedar palesa la necessitat d'unificar criteris, dins del marc del Conveni, per exercir un control estricte de la gestió de les entitats col·laboradores i determinar-ne un codi de conducta vàlid per a tothom. L'oportunitat d'apropar i intensificar la col·laboració entre les autoritats centrals dels països membres amb l'ànim d'eliminar les traves administratives que dificulten la resolució eficaç i immediata de qüestions purament tècniques i que malauradament allarguen el procediment adoptiu, va ser també tractat durant les discussions. Cal tenir en compte que, mentre que la demanda d'infants és cada cop més alta als països desenvolupats, l'oferta disminueix, any rere any, als països d'origen per raons diferents: millora de la situació social i més consciència social dels nacionals vers l'adopció, entre d'altres. Aquestes circumstàncies es tradueixen a la pràctica en un augment del temps d'espera de les famílies, fet que ha condicionat que molts estats, tant d'acolliment com d'origen, ja es plantegin diverses formes de simplificar algun dels seus procediments (i. e. conversió dels tràmits judicials en administratius).
A més a més, l'article 7.2 c) del Conveni de l'Haia expressament convida les autoritats centrals a prendre tota classe de mesures per suprimir, en la mesura que sigui possible, els obstacles per aplicar-lo.
És precisament amb aquest esperit que es proposen les modificacions en l'actual Reglament d'adopció i que persegueixen, en general, tres objectius:
eliminar traves administratives i reduir costos, aclarir conceptes i competències, i consolidar, en definitiva, el paper de l'autoritat central durant tot el procés adoptiu. L'autoritat central és i ha de ser l'eix fonamental al voltant del qual es tramiten les adopcions; l'únic interlocutor amb les autoritats centrals d'altres països; i el màxim garant davant de tercers de l'aplicació estricta del Conveni de l'Haia i de la normativa andorrana en matèria d'adopció.
Entre les modificacions normatives més importants, cal destacar la de l'article 3.6 que recull la necessitat que l'autoritat central andorrana aprovi expressament la proposta d'assignació presentada pel país d'origen del menor.
Aquest consentiment, altrament previst en l'article 17 b) del Conveni de l'Haia, no estava recollit ni en la Llei ni en el Reglament, però constitueix una actuació determinant per part de l'autoritat central sense el qual el procés no pot continuar. Alhora, actua com a mesura de control davant propostes d'assignació irregulars, errònies o contràries al que Andorra podria considerar, en un moment determinant, adequat per al funcionament normal d'una família.
També cal remarcar que, a partir de la nova proposta, l'autoritat central podrà elaborar els informes psicosocials i els de seguiment sense necessitat que les famílies costegin, com fins ara succeïa, la intervenció d'un professional extern.
Quan sigui necessari, però, es preveu que l'Administració pugui posar els mitjans adeqüats per donar resposta a les demandes.. Aquesta modalitat obeeix a l'interès de reduir al màxim els costos administratius derivats del tràmit d'un expedient d'adopció internacional.
En la revisió del text s'han incorporat també al llarg de tot l'articulat les adaptacions a les normes vigents, com ara la nova Llei del Registre d'Unions Estables de Parella, així com les exigències legislatives dels països d'origen.
Tal és l'exemple de l'eliminació del segon aute de la Batllia que posava en dubte l'actuació de les autoritats encarregades de l'adopció al país d'origen del menor i semblava contradir el principi dels articles 23.1 i 24 del Conveni de l'Haia, que obliga els estats contractants a acceptar les adopcions certificades de conformitat amb el conveni i estableix que només es podran rebutjar les que siguin manifestament contràries a l'ordre públic.
Els tràmits duts a terme de manera directa als països d'origen per part de famílies particulars té una incidència desfavorable en el camp de l'adopció internacional. La manca de control durant tot el procés per part d'autoritats competents genera incertesa i confusió a les famílies, i posa en dubte la legitimitat de l'adopció realitzada a determinats països. Aquest fet ha motivat que el Govern adopti una posició clara (article 5) en orientar les demandes a través dels canals establerts: bé amb la col·laboració d'una entitat especialitzada, o bé a través de l'autoritat central andorrana. L'Estat ha de poder garantir a les famílies, i en definitiva al menor que un dia esdevindrà adult, que tot el procediment s'ha ajustat a dret, i alhora les famílies han de tenir l'absoluta seguretat que són les més idònies per als seus fills.
El temps d'espera cada cop més llarg motiva que els expedients caduquin més tard. D'aquesta manera s'augmenta el termini de dos a quatre anys (article 10).
En el cas d'una segona adopció, el Govern ha volgut aclarir el procediment que no només s'ha de limitar a l'actualització de dades, tal com es preveia en la redacció anterior, sinó a tornar a valorar el nou projecte i determinar si els sol·licitants estan capacitats o no ho estan (article 13.3).
Una altra novetat, necessària en els temps que corren, introduïda en l'article 15.4, és la "no-idoneïtat sobrevinguda", ja que l'Administració pot arribar a tenir coneixement de fets no previstos en la valoració o circumstàncies posteriors que invaliden el mateix procediment adoptiu. En qualsevol cas, la prudència indica que convé tornar a valorar la capacitat adoptiva dels possibles pares adoptius. Íntimament relacionat amb això, la nova redacció de l'article 21 preveu que les famílies tinguin l'obligació d'informar sobre qualsevol circumstància nova, com un embaràs o una malaltia terminal, que hagi aparegut un cop obtinguda la idoneïtat.
Altres canvis menys importants consoliden el paper de l'autoritat central en tenir la potestat de valorar quan convindrà tramitar una segona sol·licitud d'adopció a un altre país tenint present les dificultats o les circumstàncies del país en concret (article 25); o simplifiquen el redactat anterior, com ara el nou article 27, que elimina la multiplicitat d'informes, ja que la documentació necessària per tramitar un expedient d'adopció internacional la determina l'autoritat central del país d'origen del menor. I en relació amb l'informe del menor (article 27.2), es limita a fer referència al que indica el Conveni de l'Haia sobre aquest aspecte, ja que algun país ha indicat que sovint no hi ha informació sobre la família.
Amb aquesta finalitat, i apreciant que el principi de seguretat jurídica aconsella la publicació íntegra del nou Reglament i la derogació del vigent;
A proposta de la ministra de Salut, Benestar Social i Família i en execució de l'Acord del Govern de data 29 de novembre del 2006, Decreta
Article únic
S'aprova la modificació del Reglament d'adopció que entrarà en vigor quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Reglament d'adopció, del 10 de juny de 1998 (BOPA núm.
27, de 17 de juny de 1998).
Queda derogat el Protocol de funcionament dels psicòlegs col·laboradors en matèria d'adopcions, del 20 d'octubre de 1999.
Queda derogada tota norma de rang reglamentari o inferior de contingut oposat i anterior a aquest Reglament.
Reglament d'adopció
Capítol I. Disposició general
Article 1
L'objecte del present Reglament és establir els principis d'actuació, el procediment, les competències i les funcions dels òrgans del Govern i de les persones i de les entitats col·laboradores que intervenen en les adopcions nacionals i internacionals.
Capítol II. Òrgans que hi intervenen
Article 2
La Direcció dels Serveis Socials, adscrita al ministeri encarregat de la política en matèria de serveis socials, és l'òrgan del Govern competent en matèria de protecció i d'atenció a la infància en situació de risc, d'abandó, de preadopció i d'adopció.
Per a la realització d'aquesta comesa, la Direcció de Serveis Socials pot sol·licitar la col·laboració d'altres àrees governamentals o d'entitats o persones col·laboradores per protegir l'interès del menor.
Article 3
En matèria d'adopcions, la Direcció dels Serveis Socials té atribuïdes les funcions següents:
Exercir amb caràcter general les funcions relacionades amb els procediments d'adopció i de protecció dels menors, a l'efecte dels convenis i els acords internacionals.
Efectuar la tramitació administrativa d'expedients d'adopcions nacionals i internacionals, sense perjudici de les delegacions previstes en l'article 5 del present Reglament.
Elaborar l'informe psicosocial referent a la capacitat adoptiva de les parelles o de les persones que volen adoptar, així com els informes de seguiment, sota la conducció dels professionals adscrits al Servei d'Adopció.
Establir l'organització i el procediment dels arxius de famílies o persones, per a l'acolliment preadoptiu i l'adopció posterior.
Rebre el consentiment a l'adopció i la retractació dels pares biològics, quan l'infant li sigui remès.
Prestar el consentiment previst en l'article 17 del Conveni de l'Haia, abans de trametre la proposta d'assignació del menor als futurs pares adoptius.
Presentar al batlle la mesura de preadopció, així com el seu cessament.
Presentar al batlle la proposta d'adopció, promoguda pel Servei d'Adopció.
També, pot ser promoguda directament pels adoptants en els casos previstos a l'article 19 de la Llei de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat.
Elaborar, a requeriment del Govern o dels batlles, els informes i els peritatges tècnics referents als aspectes psicosocials del menor que és objecte d'una proposta de preadopció o d'adopció i dels sol·licitants de l'adopció.
Mantenir les relacions amb la Batllia i, a través del ministre competent, amb els altres departaments del Govern competents en temes relacionats amb la infància.
Elaborar estudis previs per avaluar l'oportunitat d'establir relacions en matèria d'adopció amb altres països i gestionar els contactes amb les seves autoritats competents un cop decidida la viabilitat, en col·laboració, quan sigui necessari, amb el ministeri competent en matèria d'afers exteriors.
Proposar al Govern, a través del ministre competent en matèria d'afers socials, la signatura d'acords administratius o l'establiment de procediments o criteris específics en matèria d'adopcions amb altres estats.
Totes les altres funcions que el Govern li encomani en matèria d'adopció.
Article 4
El Servei d'Adopció és una unitat funcional dependent de la direcció del ministeri encarregat de la política en matèria de serveis socials competent en matèria d'adopció.
El Servei d'Adopció desenvolupa les funcions següents:
Proposa a la Direcció dels Serveis Socials els criteris i els requisits psicosocials per establir la capacitat adoptiva.
Elabora, encarrega o supervisa l'informe psicosocial referent a la capacitat adoptiva de les parelles o de les persones que volen adoptar a través dels professionals del servei d'Adopció.
Promou les propostes de preadopció i d'adopció prop de la Direcció dels Serveis Socials.
Elabora, encarrega o supervisa els informes de seguiment referents a l'acoblament durant el període de preadopció i postadopció.
Elabora informació de caràcter genèric referent a l'adopció i informa la població en general.
Elabora els informes sol·licitats per la Direcció dels Serveis Socials.
Article 5
En matèria d'adopcions internacionals, la Direcció dels Serveis Socials pot delegar en entitats col·laboradores sense ànim de lucre i degudament acreditades pel Govern les funcions següents:
Tramesa a les famílies o a les persones interessades de la documentació especialitzada referent a l'adopció internacional.
Tramitació de l'adopció al país d'origen del menor.
Seguiment i valoració de l'acoblament segons la legislació vigent en la matèria al país d'origen del menor.
Elaboració dels informes de seguiment del menor.
Les famílies o les persones interessades no poden tramitar directament la seva adopció al país d'origen del menor.
Article 6
Aquests organismes col·laboradors han de complir els requisits següents per acreditar-se:
Ésser constituïts sota la forma d'associacions, és a dir, d'entitats sense ànim de lucre.
Tenir la seu social o el domicili a Andorra.
Disposar d'un equip professional format, com a mínim, per un advocat i un psicòleg o psiquiatre qualificats per la seva integritat ètica i per la seva formació i experiència o coneixements en l'àmbit de la infància i de l'adopció.
Acreditar els contactes amb el país o els països amb què es pretén dur a terme adopcions internacionals.
L'acreditació de les entitats col·laboradores s'ha de fer país per país.
Correspon al ministeri competent en matèria d'afers socials l'organització en aquest marc del procediment d'acreditació de les entitats col·laboradores.
Els organismes degudament acreditats poden rescabalar-se dels costos i de les despeses directes ocasionats per la seva intervenció que incloguin els honoraris professionals derivats de la tramitació juridicoadministrativa de les sol·licituds i el procés d'adopció internacional, però no poden obtenir beneficis indeguts.
Prèviament a la seva acreditació, han de presentar un projecte financer i un projecte de treball que han de ser aprovats pel ministeri competent en matèria de serveis socials. Després de la seva acreditació, han de presentar anyalment un informe sobre les activitats realitzades, amb una còpia dels seus balanços i del pressupost.
Capítol III. Procediment de valoració dels sol·licitants d'adopció
Article 7
Poden ser adoptats els menors d'edat no emancipats que es trobin en alguna de les situacions previstes a l'article 8 de la Llei de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, sempre que compleixin, a més, els requisits i els tràmits preceptius i no es trobin en cap de les situacions previstes a l'article 11 de la Llei esmentada.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.