LegalizeDecret del 21-1-2009 d'aprovació del Reglament d'impostos especials
Decret d'aprovació del Reglament d'impostos especials Exposició de motius La Llei 27/2008, del 20 de novembre, d'impostos especials, autoritza el Govern perquè desenvolupi reglamentàriament tots els aspectes complementaris dels impostos especials per tal de regular de forma adequada la seva gestió.
En aquest sentit, el Reglament recull, entre d'altres, tots els aspectes relatius al trasllat de l'impost, les formes de liquidació i pagament de la quota de liquidació, tots els aspectes relacionats amb les devolucions que preveu la Llei, així com els mecanismes de control de l'impost adients.
Per tal de simplificar la gestió de l'impost, el Reglament fa remissió a la normativa duanera aplicable pel que fa a les operacions no subjectes, l'obligació de donar una destinació duanera a les mercaderies subjectes a impostos especials, les declaracions-liquidacions de posada al consum, les destinacions particulars, el reembossament i la reducció dels impostos, i la devolució per motiu de la destrucció de les mercaderies sotmeses a impostos especials.
Per altra banda, desenvolupa els requisits i la sol·licitud de les devolucions per motiu d'utilització de mitjans de transport, per motiu d'exportació, i per motiu de la utilització de productes sotmesos a impostos especials en la transformació de productes no sotmesos a impostos especials.
Finalment, estableix els requisits i el procediment per obtenir les autoritzacions previstes en la Llei pel que fa als destil·ladors i refinadors, les persones que volen beneficiar-se dels tipus impositius reduïts, i els empresaris i els professionals que sol·liciten la devolució de la quota de liquidació dels impostos especials suportats quan utilitzen productes sotmesos a impostos especials en la transformació de productes no sotmesos a impostos especials.
Aquest Reglament es compon de trenta-sis articles, dividits en cinc capítols. A més, conté una disposició addicional relativa a la publicitat dels preus de venda al públic dels carburants i una disposició transitòria per facilitar la transició de les persones que operen amb mercaderies que a partir de l'entrada en vigor de la Llei estaran sotmeses a impostos especials. Finalment, el Reglament preveu una disposició derogatòria i deu annexes.
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 21 de gener del 2009, aprova el Reglament d'impostos especials.
Article únic
S'aprova el Reglament d'impostos especials, que entrarà en vigor el 10 de febrer del 2009.
Reglament d'impostos especials
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Àmbit d'aplicació 1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d'impostos especials, i desenvolupa les obligacions formals que han d'acomplir els obligats tributaris així com el sistema de gestió, liquidació i control dels impostos esmentats.
El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s'entén sense perjudici de les establertes en les lleis de referència i altres disposicions que resultin aplicables.
Article 2
Operacions no subjectes Els supòsits de no subjecció que estableix la Llei d'impostos especials, es regulen d'acord amb la normativa duanera aplicable a cada règim duaner suspensiu.
Capítol segon. Obligacions dels obligats tributaris
Article 3
Obligats tributaris Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes aquelles entitats que tinguin la condició d'obligats tributaris d'acord amb el que estableix la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d'impostos especials.
Article 4
Obligacions formals 1. Per aplicació de l'article 32, apartat 1 a) de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d'impostos especials, els destil·ladors i refinadors han d'obtenir una autorització prèvia per realitzar activitats amb productes obtinguts subjectes a impostos especials, d'acord amb el que preveu l'article 5.
Als efectes d'aquest Reglament s'entén com a producte obtingut el que s'obté a partir de primeres matèries mitjançant fermentació seguida o no de destil·lació, refinatge o altres processos industrials, i que correspon a les característiques comercials i tècniques definides en l'autorització.
D'acord amb l'article 32, apartat 1 b) de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d'impostos especials, els obligats tributaris han donar una destinació a la mercaderia sotmesa a impostos especials en el moment de la seva posada sota subjecció de l'impost, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana i els seus reglaments d'aplicació vigents.
Article 5
Autorització per realitzar activitats subjectes a impostos especials per als destil·ladors i refinadors 1. La sol·licitud per realitzar activitats subjectes a impostos especials, prevista a l'article 4, apartat 1, l'ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l'autorització, i ha d'indicar les dades previstes en l'annex 1.
La presentació d'una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l'interessat de realitzar operacions subjectes a impostos especials, sense perjudici de l'aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, i té valor de compromís pel que fa a:
l'exactitud de les indicacions que figuren a la sol·licitud;
l'autenticitat dels documents que s'hi adjunten;
el respecte de totes les obligacions inherents a l'autorització.
Les autoritats duaneres expedeixen l'autorització, que s'ha de lliurar de conformitat amb l'annex 2, a la persona sol·licitant.
Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l'autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s'estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.
L'autorització està subjecta a la constitució d'una garantia que cobreixi l'import dels impostos especials als quals estan subjectes els productes obtinguts fins que hagin rebut una destinació duanera.
En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d'autorització.
Les autoritats duaneres fixen en l'autorització, a proposta de la persona sol·licitant, el "tipus de rendiment", que correspon a la quantitat o el percentatge de productes obtinguts d'una quantitat determinada de primeres matèries.
Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona titular dugui o faci dur una comptabilitat d'existències, que reculli les quantitats de primeres matèries, productes intermedis i productes obtinguts, com també la totalitat dels elements necessaris per seguir les operacions i determinar correctament els impostos especials eventualment deguts.
Aquests registres han d'estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre'n qualsevol control. Quan les activitats subjectes a impostos especials es realitzen en diversos establiments, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives pel que fa a cada establiment.
Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les activitats subjectes a impostos especials, les autoritats duaneres l'han de reconèixer com a vàlida.
Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de totes els productes obtinguts o d'una part dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials.
La persona autoritzada ha de sotmetre's a les eventuals verificacions de les primeres matèries, els productes intermedis i els productes obtinguts que puguin decidir les autoritats duaneres.
Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l'autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l'autorització.
La persona autoritzada ha d'informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d'haver-li estat atorgada l'autorització i susceptible de tenir una incidència sobre el seu manteniment o el seu contingut.
Article 6
Modalitats per donar una destinació duanera per als destil·ladors i els refinadors 1. Per donar compliment a l'article 32, apartat 1 b), de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d'impostos especials, els destil·ladors i els refinadors han de donar una destinació duanera als productes obtinguts sotmesos a impostos especials tal i com preveu l'article 4, apartat 2, i indicar endemés en la casella 44 de la declaració la menció "producte obtingut subjecte a impostos especials".
En el sentit de l'apartat anterior les autoritats duaneres no atorguen el dret a disposar dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials fins que els destil·ladors i els refinadors acompleixin l'obligació prevista en l'apartat anterior.
Per tant els productes obtinguts sotmesos a impostos especials han de restar emmagatzemats en el lloc indicat en l'autorització fins que les autoritats duaneres els atorguin el dret a disposar-ne.
Article 7
Declaració-liquidació dels impostos especials 1. Els obligats tributaris han de liquidar la quota tributària dels diferents impostos especials en el moment de la seva posada al consum d'acord amb l'article 237 de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana, en els mateixos termes i condicions que estableix l'apartat 2, darrer paràgraf de l'article 237 de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana.
Per derogació de l'article 6 i únicament per als productes obtinguts destinats a ser posats al consum, les autoritats duaneres poden autoritzar la globalització de la posada al consum. En cap cas aquesta globalització pot ser superior a tres mesos.
Quan s'ha lliurat una autorització de posada al consum global de conformitat amb l'apartat anterior, els productes sotmesos a impostos especials adquireixen l'estatut de posada al consum i gaudeixen del dret a disposar dels productes sense haver de realitzar formalitats de posada al consum prèvia inscripció en el registre d'existències.
Els productes obtinguts sotmesos a impostos especials i que han estat posats al consum en virtut de l'apartat anterior, no es consideren, per a l'aplicació de l'article 6, apartat 1, que hagin rebut una destinació duanera.
L'atorgament de la destinació duanera queda supeditat a la liquidació de l'import dels impostos especials, que es realitza mitjançant la presentació d'una declaració de globalització, en un termini màxim de deu dies a comptar de la data final del període. En aquesta declaració s'ha d'indicar el codi 45.00 en la casella 37. En cas de modificació del tipus de gravamen dels impostos especials entre la posada al consum dels productes subjectes a impostos especials i la declaració de globalització, el tipus de gravamen és el tipus de gravamen vigent en el moment de la seva posada al consum.
Sense perjudici de l'aplicació de l'article 6, apartat 9, quan la persona autoritzada obté productes sotmesos a impostos especials, altres que els que figuren en l'autorització, la posada al consum d'aquests productes obtinguts està exclosa del benefici de la declaració globalitzada.
Article 8
Disposicions específiques relatives a les quantitats
Sense perjudici de les disposicions establertes en els articles 2, 4, apartat 2, 6, apartat 1, i 7, les quantitats declarades per expressar la base de tributació dels impostos especials s'han d'indicar tenint en compte el següent:
Per a les mercaderies subjectes a un tipus específic de l'impost especial sobre el tabac, en la unitat determinada sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s'ha d'arrodonir la quantitat a la unitat superior.
Per a les mercaderies subjectes a l'impost especial sobre l'alcohol, en litres d'alcohol pur a la temperatura de 20 graus centígrads sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s'ha d'arrodonir la quantitat a la unitat superior.
Per a les mercaderies subjectes a l'impost especial sobre els hidrocarburs, en litres a la temperatura de 15 graus centígrads sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s'ha d'arrodonir la quantitat a la unitat superior.
Article 9
Trasllat de l'impost 1. Els obligats tributaris han de traslladar els impostos especials als adquirents de béns amb la repercussió de la quota tributària de cada impost especial suportada realment, i han de fer constar l'import de cada impost especial juntament amb la menció "impost especial".
En els supòsits de fabricació, i en el cas que el tipus de gravamen del producte obtingut sigui diferent del realment suportat, els obligats tributaris han de repercutir aquest darrer.
De la mateixa manera en el cas que el tipus de gravamen d'una mercaderia canviï entre el moment de la liquidació dels impostos especials i el moment de la seva repercussió, els obligats tributaris han de repercutir la quota tributària suportada realment.
Els obligats tributaris no estan obligats a consignar separadament l'impost en el rebut, la factura o el document equivalent, que s'entén comprès en el preu de l'operació.
En aquest cas, ha de constar la menció "impostos especials inclosos" en el rebut, la factura o el document equivalent que emeti l'obligat tributari.
No obstant el que s'estableix en l'apartat anterior, en el cas que algun empresari o professional establert a Andorra ho sol·liciti, l'obligat tributari d'aquest impost ha de consignar-lo de forma separada en la factura o el document equivalent, en la forma que estableix l'apartat 1.
Per derogació de l'apartat 3, en cas de vendes successives els obligats tributaris no poden consignar separadament l'impost en el rebut, la factura o el document equivalent, si l'impost no ha estat consignat separadament en el rebut, la factura o el document equivalent anterior.
Capítol tercer. Destinacions particulars
Article 10
Destinacions particulars 1. Sense perjudici del que estableixen els articles 11 al 16 el recurs al benefici dels tipus de gravamen reduïts previstos als articles 12, apartat 2 i 28, apartat 2 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d'impostos especials, està subordinat al lliurament previ d'una autorització escrita, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana i el seus Reglaments d'aplicació.
Per derogació de l'apartat 1, quan la destinació particular no consisteix en un obratge o en una transformació, les persones que adquireixen en el mercat nacional mercaderies sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular queden exemptes de la subordinació al lliurament d'una autorització, sempre que la persona que adquireix aquestes mercaderies sigui la persona destinada a afectar per primera vegada i de manera irreversible la mercaderia a la destinació particular prevista.
La derogació prevista en el paràgraf anterior no s'aplica quan les persones que adquireixen mercaderies que es troben sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular, preveuen afectar parcialment les mercaderies a la destinació particular prevista.
Als efectes de l'article 28, apartat 2 de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d'impostos especials, s'entén com a usos de calefacció, la utilització de gasoil mitjançant combustió amb la finalitat d'escalfar un local i l'aigua calenta sanitària que s'utilitzi en el mateix local, que no constitueixi un ús com a carburant, entenent com a tal, la utilització de gasoil amb finalitats de combustió en qualsevol tipus de motor.
Article 11
Autorització per beneficiar-se de les destinacions particulars 1. La sol·licitud per beneficiar-se de les destinacions particulars, prevista a l'article 10, apartat 1, l'ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l'autorització, i ha d'indicar les dades previstes en l'annex 3.
La presentació d'una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l'interessat de beneficiar-se de les destinacions particulars, sense perjudici de l'aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les
disposicions vigents, i té valor de compromís pel que fa a:
l'exactitud de les indicacions que figuren a la sol·licitud;
l'autenticitat dels documents que s'hi adjunten;
el respecte de totes les obligacions inherents a l'autorització.
Les autoritats duaneres revisen la sol·licitud i lliuren l'autorització a la persona sol·licitant.
Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l'autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s'estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.
Les autoritats duaneres poden supeditar l'autorització a la constitució d'una garantia per part de la persona sol·licitant.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.