LegalizeDecret del 13-05-2009 d’aprovació del reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Decret Exposició de motius La recent aprovació i entrada en vigor de la Llei 28/2008, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000 fa necessària una modificació del Reglament que la desenvolupa per tal de recollir i desenvolupar els canvis de la nova Llei. La Llei 28/2008, de l’11 de desembre, suposa una harmonització de la legislació andorrana en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme amb els estàndards internacionals i les directives europees. Aquesta Llei faculta el Govern per establir les normes específiques amb relació a qualsevol aspecte de la Llei que pugui requerir un desenvolupament reglamentari.
A partir d’aquestes consideracions aquest Reglament conforma aspectes organitzatius i de funcionament de la Unitat d’intel·ligència Financera (UIF) creada per la Llei i que és l’òrgan que té com a missió impulsar i coordinar les mesures de prevenció del blanqueig. Amb l’objecte de complir l’exigència legal el present Reglament estableix la forma en què els subjectes obligats han de complir les obligacions establertes en la Llei, els procediments que han de seguir en cas de detectar una operació o projecte d’operació que pot estar relacionada amb el blanqueig de capitals procedents d’activitats delictives, la formació que han de tenir les persones que formin part dels òrgans de control intern i de comunicació, el seu personal, el deure de secret professional, la cooperació internacional i l’intercanvi d’informació, així com el procediment sancionador.
A proposta del ministre de Finances i del ministre d’Interior i Justícia, i d’acord amb el Govern en la sessió del 22 d’abril del 2009 Decreto
Article únic
S’aprova el Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, que entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional, del 31 de juliol del 2002.
Reglament de la llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Àmbit d’aplicació Aquest Reglament té per objecte desenvolupar els preceptes establerts per la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, pel que fa a la definició de les persones políticament exposades; al contingut de les obligacions dels subjectes obligats; a les funcions, l’organització i el règim de cooperació de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF) amb altres entitats, i al procediment sancionador aplicable a l’incompliment de les disposicions en matèria de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme.
Article 2
Persones políticament exposades 1. Segons el que preveu l’article 41 de la Llei, s’entén per:
1.1. Funcions públiques importants:
Caps d’Estat, caps de Govern, ministres, sotssecretaris i secretaris d’Estat.
Parlamentaris.
Membres de tribunals suprems, tribunals constitucionals o altres altes instàncies judicials les decisions de les quals no admetin normalment recurs, excepte en circumstàncies excepcionals.
Membres de tribunals de comptes o dels consells de bancs centrals.
Ambaixadors, encarregats de negocis i alts funcionaris de les forces armades.
Membres dels òrgans d’administració, de gestió o de supervisió d’empreses de propietat estatal.
Cap de les categories anteriors no comprèn els funcionaris de nivells intermedis o inferiors. Les funcions públiques exercides a nivells inferiors en l’àmbit nacional no s’han de considerar, en principi, importants. No obstant això, quan l’exposició política sigui comparable a la de funcions similars ocupades a escala nacional, els subjectes obligats han de valorar, basant-se en una anàlisi del risc, si els qui exerceixen aquestes funcions públiques han de ser considerats persones políticament exposades.
1.2. Familiars més propers:
El cònjuge.
Tota persona que, conformement a la legislació nacional, sigui assimilable al cònjuge.
Els fills i els seus cònjuges o persones assimilables a cònjuges.
Els pares.
1.3. Persones reconegudes com a afins:
Persones físiques que, de manera notòria, participin en el control d’entitats o d’estructures jurídiques conjuntament amb alguna de les persones esmentades en els apartats 1.1 i 1.2, o que hi mantinguin un altre tipus de relacions empresarials estretes.
La consideració de persones reconegudes com a afins és aplicable en la mesura que la relació amb la persona afí sigui de coneixement públic o el subjecte obligat tingui raons per creure que existeix tal relació. En conseqüència, el coneixement d’aquesta condició no requereix o pressuposa una investigació activa per part dels subjectes obligats.
Sense perjudici de l’aplicació de les mesures de diligència reforçada, si resultés convenient d’acord amb una anàlisi en funció del risc, els subjectes obligats no estan obligats a considerar que una persona pertany al mitjà polític quan hagi transcorregut almenys un any des de la data en què deixi d’ocupar formalment una funció pública important, d’acord amb el contingut de l’apartat 1.1 d’aquest article.
Capítol segon. Obligacions
Secció primera. Obligacions de diligència
Article 3
Disposicions comunes a la identificació de clients i veritables drethavents
Abans de realitzar cap transacció o establir qualsevol relació de negoci, els subjectes obligats han d’identificar el client i el seu veritable drethavent, sense perjudici de les excepcions establertes a l’article 49 bis de la Llei.
Aquesta obligació no és aplicable en relació amb clients ocasionals de les entitats bancàries que demanin realitzar transaccions per valor igual o inferior a 1.250 euros o el seu contravalor en qualsevol altra divisa. Als efectes d’aquest límit, es considera l’import d’una o diverses transaccions quan sembli que entre aquestes transaccions hi hagi algun tipus de relació.
Article 4
Identificació de persones jurídiques i coneixement d’estructures de control 1. Els subjectes obligats identifiquen els clients persones jurídiques i els seus veritables drethavents, en els termes previstos a l’article 49 de la Llei, adoptant mesures adequades per conèixer-ne l’estructura accionarial i de control.
En el cas de les persones jurídiques en constitució, la identificació s’ha de referir a la persona o a les persones físiques sol·licitants. No es poden fer operacions diferents dels abonaments i càrrecs derivats de la constitució de la societat fins que la persona jurídica estigui legalment constituïda i s’hagin aportat els documents previstos en el paràgraf anterior.
En el cas de mutualitats, entitats associatives, cooperatives i fons de previsió, s’han d’identificar les persones que exerceixin el control o una influència significativa en els actius de l’organització.
En el cas d’organitzacions benèfiques, clubs i associacions sense ànim de lucre, s’han d’adoptar les mesures necessàries per identificar i comprovar la identitat d’almenys dos apoderats o responsables principals, i la identitat de la mateixa institució. A l’efecte d’identificació, es consideren responsables principals les persones que exerceixin el control o una influència significativa en els actius de l’organització, com, entre d’altres, els membres d’un òrgan o comitè de govern, el president, els membres del consell i el tresorer.
Article 5
Seguiment de les relacions negocials 1. En aplicació de la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei, els subjectes obligats tenen l’obligació d’obtenir informació sobre el propòsit de la relació de negoci o comercial amb el client.
Els subjectes obligats han de fer un seguiment continuat de les operacions i de les relacions de negoci amb els seus clients, per verificar que siguin consistents en les activitats declarades pels mateixos clients. Aquest seguiment ha d’incloure les transaccions realitzades, amb la finalitat de comprovar que són coherents amb el coneixement que el subjecte obligat té del client, del seu negoci, del seu perfil de risc, i, quan escaigui, l’origen dels fons.
Quan per la quantia o per les condicions d’execució qualsevol operació sol·licitada no es correspongui amb l’activitat normal o amb els antecedents operatius del client, els subjectes obligats demanen els documents que creguin necessaris per justificar l’operació.
En particular, els subjectes obligats demanen aquesta documentació en les situacions següents:
(a) Quan el client fa una transacció d’import molt rellevant respecte a les operacions habituals.
(b) Quan hi ha un canvi substancial en el funcionament habitual del compte.
O:
(c) En altres situacions en què el subjecte obligat financer ho consideri necessari, atenent l’anàlisi de risc de l’operació.
Article 6
Verificació de les informacions 1. En aplicació de l’article 49 bis de la Llei, els subjectes obligats han de prendre totes les mesures adequades al seu abast per verificar la identitat de clients, veritables drethavents i les seves activitats professionals o empresarials. A aquest efecte, s’han d’establir procediments que han de tenir en compte els nivells de risc i s’han de basar en l’obtenció d’informació del client o de tercers.
Els procediments utilitzats pels subjectes obligats financers per verificar la identitat de clients no presencials han de ser tan eficaços com els utilitzats en el cas de clients que sí que poden presentar-se per a una entrevista.
Els subjectes obligats han de fer una avaluació inicial del perfil de risc del client, fent una atenció especial als clients d’alt risc, per als quals han d’obtenir informació addicional com, entre d’altres, la que s’esmenta a continuació:
Comprovació de l’adreça permanent a través d’una agència d’informació o altres mitjans.
Referències facilitades per altres subjectes obligats sotmesos a la legislació andorrana o a la legislació d’un país que imposi requisits equivalents als exigits per la legislació andorrana contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
Comprovació de la seva ocupació.
Per a les persones jurídiques, els subjectes obligats han de verificar la informació mitjançant, almenys, un dels mètodes següents o un altre d’equivalent:
Obtenció de còpia de l’última memòria i dels comptes anuals.
Informació obtinguda de registres públics.
Informació obtinguda per part d’una agència d’informació o societat d’auditoria de prestigi.
Referències facilitades per altres subjectes obligats sotmesos a la legislació andorrana o a la legislació d’un país que imposi requisits equivalents als exigits per la legislació andorrana contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
Contactes amb l’entitat per telèfon, correu físic o electrònic.
Article 7
Delegació en tercers 1. En aplicació de l’article 50 de la Llei, els subjectes obligats poden delegar les obligacions establertes per l’article 49 de la Llei en un altre subjecte obligat.
El subjecte delegant ha d’adoptar les mesures següents:
(i) Verificar que el tercer és efectivament un subjecte obligat i que ha adoptat les mesures necessàries per complir les obligacions de diligència deguda.
(ii) Verificar que pot obtenir, en el menor temps possible, una còpia dels documents conservats pel tercer en compliment de l’obligació establerta per l’article 51 de la Llei.
A sol·licitud dels subjectes obligats que desitgin exercir la delegació, la UIF informa sobre el compliment d’aquests punts per part dels subjecte obligat destinatari de la delegació.
En tot cas, la delegació en un tercer ha de ser documentada per escrit i notificada a la UIF en el termini de quinze dies des de la data del nomenament.
El responsable del compliment de les obligacions mencionades envers la UIF i altres autoritats és, en tot cas, el subjecte delegant.
Article 8
Mesures simplificades de diligència 1. A l’efecte d’acomplir el que estableix l’article 49 ter de la Llei i altres disposicions que així ho requereixin, la UIF ha d’elaborar una llista dels països que imposin requisits equivalents als exigits per la legislació andorrana contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
Els subjectes obligats financers no estan subjectes a les obligacions establertes a l’article 49 de la Llei en el cas d’obertura de comptes globals o òmnibus per compte de diversos drethavents quan siguin titularitat de:
(a) Subjectes obligats financers sotmesos a la legislació andorrana.
(b) Entitats de crèdit o financeres establertes i subjectes a supervisió en un país de l’OCDE que imposi requisits equivalents als de la legislació andorrana.
No obstant això, quan els fons mantinguts es distribueixin en subcomptes que puguin atribuir-se a cada veritable drethavent per separat, tots els veritables drethavents d’aquest compte han de ser identificats.
En aplicació de la lletra e) de l’apartat 2 de l’article 49 ter de la Llei, la UIF ha d’emetre comunicats tècnics que identifiquin les transaccions que suposin un baix risc de blanqueig i finançament del terrorisme, i que han d’incloure, en tot cas, les següents transaccions:
(a) Transaccions efectuades per societats admeses a cotització en un mercat regulat d’una jurisdicció que imposi requisits equivalents als exigits per la legislació andorrana contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
(b) Transaccions efectuades per societats andorranes o estrangeres amb activitats subjectes a un règim de supervisió administrativa que necessàriament requereixi la identificació i la verificació dels seus veritables drethavents, a Andorra o en una jurisdicció que imposi requisits equivalents als exigits per la legislació andorrana contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
(c) Transaccions de les institucions, els organismes i altres entitats que integren l’Administració pública andorrana que actuïn en nom propi.
Article 9
Mesures reforçades de diligència 1. En aplicació de l’article 49 quater de la Llei, s’apliquen mesures reforçades de diligència en els supòsits que, d’acord amb una anàlisi en funció del risc, presentin un risc elevat de blanqueig o finançament del terrorisme.
Amb caràcter complementari a les situacions definides per la Llei, poden comportar la necessitat d’aplicar mesures de diligència reforçada, entre d’altres:
(a) Les operacions altament complexes o inusuals o sense motiu aparent. Són criteris per a tal consideració, entre d’altres, la presència d’un elevat nombre d’entitats vinculades en una mateixa operació o l’estructuració de negocis habituals mitjançant fórmules poc comunes en l’àmbit andorrà o internacional.
(b) Les operacions en què la naturalesa o el volum de les operacions actives o passives dels clients no es corresponguin amb la seva activitat o antecedents operatius.
(c) Ingressos múltiples en efectiu, per part d’una o diverses persones, en un mateix compte sense justificació raonable.
(d) Les transferències transfrontereres rebudes o en què s’intervingui de les quals no consti la identitat de l’ordenant o el número de compte d’origen.
(e) Altres situacions que puguin ser determinades mitjançant comunicat de la UIF.
Els subjectes obligats han d’aplicar mesures de diligència especial en les relacions comercials i transaccions relacionades amb territoris amb risc elevat de blanqueig i finançament del terrorisme, inclosos en les llistes comunicades per la UIF mitjançant comunicat tècnic.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.