Legalize
Legalize / Andorra / Reglament

Decret del 2-12-09 pel qual s’aprova el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques per a l’organització dels controls oficials dels productes d’origen animal

Rang Reglament
Publicació 2009-12-08
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 15
Historial de reformes JSON API

1) inspecció visual del cap i del coll; incisió i examen dels ganglis limfàtics submaxil·lars, retrofaringis i paròtides (Lnn. retropharyngiales, mandibulares i parotidei); examen dels músculs masseters externs, en els quals cal efectuar dues incisions paral·leles a la mandíbula, i els músculs masseters interns (pterigoideos interns), la incisió dels quals s’ha de realitzar al llarg d’un pla; la llengua s’ha de desprendre de forma que permeti una inspecció visual detallada de la boca i el coll, i també s’ha de sotmetre a inspecció visual i palpació;

2) inspecció de la tràquea i de l’esòfag; inspecció visual i palpació dels pulmons; incisió i examen dels ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); la tràquea i les ramificacions principals dels bronquis s’han d’obrir longitudinalment i s’ha de practicar una incisió en el terç posterior dels pulmons, perpendicular als eixos principals; aquestes incisions no són necessàries quan els pulmons no es destinin al consum humà;

3) inspecció visual del pericardi i del cor, en el qual s’ha de practicar una incisió longitudinal que obri els ventricles i talli el septe interventricular;

4) inspecció visual del diafragma;

5) inspecció visual i palpació del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales); incisió de la superfície gàstrica del fetge i de la base del lòbul caudat per examinar els conductes biliars;

6) inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales); palpació i, en cas necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics;

7) inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa;

8) inspecció visual dels ronyons i, si és necessari, incisió d’aquests òrgans i també dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renales);

9) inspecció visual de la pleura i del peritoneu;

10) inspecció visual dels òrgans genitals (exceptuant el penis, si ja ha estat rebutjat);

11) inspecció visual i, si és necessari, palpació i incisió de la mamella i els ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii); en la vaca, cada meitat de la mamella s’ha d’obrir mitjançant una incisió llarga i profunda fins a les sines lactíferes (sinus lactiferes) i cal efectuar una incisió dels ganglis limfàtics de la mamella, excepte si s’exclou del consum humà.

Capítol II. Ovins i cabrum domèstics

Les canals i les despulles dels ovins i el cabrum s’han de sotmetre als procediments d’inspecció següents:

1) inspecció visual del cap una vegada escorxat i, en cas de dubte, examen del coll, la boca, la llengua i els ganglis limfàtics retrofaringis i paròtides; sense perjudici de les normes zoosanitàries, aquests exàmens no són necessaris quan l’autoritat competent pugui garantir que el cap, en especial la llengua i el cervell, no es destinen al consum humà;

2) inspecció visual dels pulmons, la tràquea i l’esòfag; palpació dels pulmons i els ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); en cas de dubte, cal realitzar una incisió i un examen d’aquests òrgans i dels ganglis limfàtics;

3) inspecció visual del pericardi i del cor; en cas de dubte, cal realitzar una incisió i un examen del cor;

4) inspecció visual del diafragma;

5) inspecció visual del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales); palpació del fetge i els ganglis limfàtics; incisió de la superfície gàstrica del fetge per examinar els conductes biliars;

6) inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales);

7) inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa;

8) inspecció visual dels ronyons i, si és necessari, incisió d’aquests òrgans i també dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renales);

9) inspecció visual de la pleura i el peritoneu;

10) inspecció visual dels òrgans genitals (exceptuant el penis, si ja ha estat rebutjat);

11) inspecció visual de la mamella i els ganglis limfàtics;

12) inspecció visual i palpació de regió umbilical i de les articulacions dels animals joves; en cas de dubte, s’ha de practicar una incisió a la regió umbilical i obrir les articulacions; cal examinar el líquid sinovial.

Capítol III. Solípedes domèstics

Les canals i les despulles dels solípedes s’han de sotmetre als procediments d’inspecció següents:

1) inspecció visual del cap i, una vegada despresa la llengua, de la gola; palpació i, si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics submaxil·lars, retrofaringis i paròtides (Lnn. retropharyngiales, mandibulares i parotidei); la llengua s’ha de desprendre de manera que permeti una inspecció visual detallada de la boca i del coll, i s’ha de sotmetre també a inspecció visual i palpació;

2) inspecció visual dels pulmons, la tràquea i l’esòfag; palpació dels pulmons i, si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); la tràquea i les ramificacions principals dels bronquis s’han d’obrir longitudinalment i cal practicar una incisió en el terç posterior dels pulmons, perpendicular als eixos principals; no obstant això, aquestes incisions no són necessàries quan els pulmons no es destinin al consum humà;

3) inspecció visual del pericardi i del cor, en el qual s’ha de practicar una incisió longitudinal que obri els ventricles i talli el septe interventricular;

4) inspecció visual del diafragma;

5) inspecció visual, palpació i, si és necessari, incisió del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales);

6) inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales); si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics;

7) inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa;

8) inspecció visual i palpació dels ronyons; incisió d’aquests òrgans, si és necessari, i dels gangli limfàtics renals (Lnn. renales);

9) inspecció visual de la pleura i del peritoneu;

10) inspecció visual dels òrgans genitals de sementals (exceptuant el penis, si ja ha estat rebutjat) i eugues;

11) inspecció visual de la mamella i els ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii ) i, si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics supramamaris;

12) inspecció visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions dels animals joves, en cas de dubte, s’ha de practicar una incisió a la regió umbilical i obrir les articulacions; cal examinar el líquid sinovial;

13) tots els cavalls grisos i blancs s’han de sotmetre a una inspecció per a la detecció de melanosi i melanomatosi, consistent en l’examen dels músculs i dels ganglis limfàtics (Lnn. subrhomboidei) de les escàpules, per sota del cartílag escapular, després de deixar anar el lligam de l’escàpula; els ronyons han de quedar exposats i cal examinar-los mitjançant una incisió que els travessi completament.

Capítol IV. Súids domèstics

A. Inspecció ante mortem 1. L’autoritat competent pot decidir que els porcs destinats al sacrifici se sotmetin a inspecció ante mortem en l’explotació de procedència. En aquest cas, només es pot autoritzar el sacrifici d’un lot de porcs provinent d’una explotació en cas que:

a)

vagin acompanyats del certificat sanitari establert en la part A del capítol X, i b) es compleixin els requisits dels punts 2 a 5.

2.

La inspecció ante mortem en l’explotació de procedència ha d’incloure:

a)

la verificació dels registres o la documentació de l’explotació, incloent-hi la informació sobre la cadena alimentària;

b)

l’examen dels porcs per determinar si: i) tenen una malaltia o afecció transmissible als animals o als éssers humans per manipulació o ingestió de la carn, o es comporten, individualment o col·lectivament, d’una manera que indica que aquesta malaltia es pot presentar;

ii) presenten una alteració del comportament general, o signes d’una malaltia que pot fer que la carn no sigui apta per al consum humà, o iii) hi ha indicis o motius per sospitar que poden contenir residus químics per sobre dels nivells fixats en la legislació, o residus de substàncies prohibides.

3.

La inspecció ante mortem en l’explotació ha de ser efectuada per un veterinari oficial o autoritzat. Aquests porcs s’han d’enviar directament al sacrifici i no s’han de barrejar amb altres porcs.

4.

La inspecció ante mortem en l’escorxador només ha d’incloure:

a)

un control de la identificació dels animals, i b) un examen per determinar el compliment de les normes en matèria de benestar dels animals i l’existència de signes de qualsevol afecció que pugui afectar negativament la salut humana o la sanitat animal. Aquest examen el pot realitzar un auxiliar oficial.

5.

Quan els porcs no se sacrifiquin en els tres (3) dies següents a l’expedició del certificat sanitari previst en la lletra a) del punt 1:

a)

si els porcs no han abandonat l’explotació de procedència anant cap a l’escorxador, cal tornar-los a examinar i s’ha d’expedir un nou certificat sanitari;

b)

si els porcs s’estan transportant cap a l’escorxador, o un cop a l’escorxador, se’n pot autoritzar el sacrifici un cop s’hagi avaluat el motiu de l’endarreriment, sempre que se’ls torni a sotmetre a una nova inspecció veterinària ante mortem.

B. Inspecció 1. Les canals i les despulles dels porcs distints dels esmentats en el punt 2 s’han de sotmetre als procediments d’inspecció següents:

a)

inspecció visual del cap i del coll; incisió i examen dels ganglis limfàtics submaxil·lars (Lnn. mandibulares); inspecció visual de la cavitat bucal, el coll i la llengua;

b)

inspecció visual dels pulmons, la tràquea i l’esòfag; palpació dels pulmons i dels ganglis limfàtics bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes, eparteriales i mediastinales); la tràquea i les ramificacions principals dels bronquis s’han d’obrir longitudinalment i cal practicar una incisió al terç posterior dels pulmons, perpendicular als eixos principals; aquestes incisions no són necessàries quan els pulmons no es destinin al consum humà;

c)

inspecció visual del pericardi i del cor, en el qual cal practicar una incisió longitudinal que obri els ventricles i talli el septe interventricular;

d)

inspecció visual del diafragma;

e)

inspecció visual del fetge i dels ganglis limfàtics hepàtics i pancreàtics (Lnn. portales); palpació del fetge i dels ganglis limfàtics;

f)

inspecció visual del tracte gastrointestinal, el mesenteri i els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, craniales i caudales); palpació i, en cas necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics;

g)

inspecció visual i, si és necessari, palpació de la melsa;

h)

inspecció visual dels ronyons; la incisió d’aquests òrgans, si és necessari, i dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renales);

i)

inspecció visual de la pleura i del peritoneu;

j)

inspecció visual dels òrgans genitals (exceptuant el penis, si ja ha estat rebutjat);

k)

inspecció visual de les mamelles i els ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii); incisió dels ganglis limfàtics supramamaris de les truges adultes;

l)

inspecció visual i palpació de la regió umbilical i de les articulacions dels animals joves; en cas de dubte, s’ha de practicar una incisió a la regió umbilical i obrir les articulacions.

2.

L’autoritat competent pot decidir, d’acord amb la informació epidemiològica i d’altre tipus obtinguda de l’explotació, que els porcs d’engreix allotjats en condicions d’allotjament controlades dins de sistemes de producció integrats des del deslletament, només se sotmetin, en alguns o en tots els casos esmentats en el punt 1, a una inspecció visual.

Capítol V. Aus de corral

A. Inspecció ante mortem 1. L’autoritat competent pot decidir que les aus de corral destinades al sacrifici se sotmetin a inspecció ante mortem en l’explotació de procedència. En aquest cas, només es pot autoritzar el sacrifici d’un ramat d’aus de corral provinent d’una explotació en cas que:

a)

vagin acompanyades del certificat sanitari establert en la part A del capítol X, i b) es compleixin els requisits dels punts 2 a 5.

2.

La inspecció ante mortem en l’explotació de procedència ha d’incloure:

a)

la verificació dels registres o la documentació de l’explotació, incloent-hi la informació sobre la cadena alimentària;

b)

una inspecció del ramat per determinar si les aus:

i)

tenen una malaltia o afecció transmissible als animals o als éssers humans per manipulació o ingestió de la carn, o es comporten d’una manera que indiqui que aquesta malaltia es pot presentar, ii) presenten una alteració del comportament general, o signes d’una malaltia que pot fer que la carn no sigui apta per al consum humà, o iii) hi ha indicis o motius per sospitar que les aus puguin contenir residus químics per sobre dels nivells fixats en la normativa relativa al control de les hormones i residus d’altres substàncies en animals vius i productes d’origen animal.

3.

La inspecció ante mortem en l’explotació s’ha d’efectuar per un veterinari oficial o autoritzat.

4.

La inspecció ante mortem en l’explotació només ha d’incloure:

a)

un control de la identificació dels animals, i b) un examen per determinar el compliment de les normes en matèria de benestar dels animals i l’existència de signes de qualsevol afecció que pugui afectar negativament la salut humana o la sanitat animal. Aquest examen pot ser efectuat per un auxiliar oficial.

5.

Quan les aus no se sacrifiquin en els tres (3) dies següents a l’expedició del certificat sanitari previst en la lletra a) del punt 1:

a)

en cas que el ramat no hagi abandonat l’explotació de procedència anant cap a l’escorxador, cal tornar-lo a examinar i expedir un nou certificat sanitari;

b)

en cas que el ramat ja s’estigui transportant cap a l’escorxador, o un cop a l’escorxador, se’n pot autoritzar el sacrifici tan bon punt s’hagi avaluat el motiu de l’endarreriment, sempre que se’l sotmeti a un nou examen.

6.

En cas de no haver realitzat una inspecció ante mortem en l’explotació, el veterinari oficial ha d’efectuar una inspecció del ramat a l’escorxador.

7.

En cas que les aus presentin símptomes clínics d’una malaltia, no es poden sacrificar per al consum humà. No obstant això, es pot efectuar el sacrifici d’aquestes aus en les mateixes instal·lacions al final del procés normal de sacrifici si es prenen precaucions per evitar el risc de propagació d’organismes patògens i per netejar i desinfectar les instal·lacions immediatament després del sacrifici.

8.

En el cas de les aus de corral criades per a la producció de foie gras i de les aus d’evisceració diferida sacrificades en l’explotació de procedència, s’ha d’efectuar una inspecció ante mortem de conformitat amb els punts 2 i 3. Les canals sense evisceració han d’anar acompanyades fins a l’escorxador o la sala d’especejament d’un certificat conforme al model previst en la part C.

B. Inspecció 1. Totes les aus s’han de sotmetre a una inspecció de conformitat amb les seccions primera i tercera d’aquest annex. A més, el veterinari oficial s’ha d’ocupar personalment d’efectuar els controls següents:

a)

inspeccionar diàriament les vísceres i les cavitats del cos d’una mostra representativa d’aus;

b)

inspeccionar detalladament una mostra aleatòria, en cada lot d’aus del mateix origen, de parts d’aus o d’aus senceres declarades no aptes per al consum humà després de la inspecció , ic) realitzar tots els exàmens necessaris quan hi hagi motius per sospitar que la carn de les aus en qüestió pot no ser apta per al consum humà.

2.

En el cas de les aus de corral criades per a la producció de foie gras i de les aus d’evisceració diferida obtingudes en l’explotació de procedència, la inspecció ha d’incloure un control del certificat sanitari que acompanya les canals. Quan aquestes canals es transportin directament des de l’explotació fins a la sala de desossament, la inspecció s’ha d’efectuar a la sala de desossament.

C. Model de certificat sanitari Certificat sanitari Per a les aus de corral destinades a la producció de foie gras i aus d’evisceració diferida sacrificades en l’explotació de procedència Servei competent:

Número:

1.

Identificació de les canals sense evisceració Espècie:

Número:

2.

Procedència de les canals sense evisceració Adreça de l’explotació:

3.

Destinació de les canals sense evisceració Les canals s’han de transportar a la sala de desfer següent:

4.

Declaració El/la veterinari/ària sotasignat/ada declara que:

(lloc) En data:

(data) Segell (firma del/de la veterinari/ària oficial o autoritzat/ada)

Capítol VI. Lagomorfs de cria

S’apliquen als lagomorfs de cria els requisits aplicables a les aus de corral.

Capítol VII. Caça de cria

A. Inspecció ante mortem 1. La inspecció ante mortem es pot realitzar en l’explotació de procedència quan es compleixin els requisits establerts en la secció tercera de l’annex III del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal. En aquest cas, se n’ha d’encarregar un veterinari oficial o autoritzat.

2.

La inspecció ante mortem en l’explotació ha d’incloure verificacions dels registres o de la documentació de l’explotació, incloent-hi la informació sobre la cadena alimentària.

3.

En cas que la inspecció ante mortem es realitzi com a màxim tres (3) dies abans de l’arribada dels animals a l’escorxador i aquests animals es lliurin vius a l’escorxador, la inspecció ante mortem a l’escorxador només ha d’incloure:

a)

un control de la identificació dels animals, i b) un examen per determinar el compliment de les normes en matèria de benestar dels animals i l’existència de signes de qualsevol afecció que pugui afectar negativament la salut humana o la sanitat animal.

4.

Els animals vius inspeccionats a l’explotació han d’anar acompanyats d’un certificat conforme al model previst en la part A del capítol X. Els animals inspeccionats i sacrificats a l’explotació han d’anar acompanyats d’un certificat conforme al model previst en la part B del capítol X.

B. Inspecció 1. Aquesta inspecció ha d’incloure la palpació i, quan es consideri necessari, la incisió de les parts de l’animal que hagin sofert alguna alteració o siguin sospitoses per algun altre motiu.

2.

Els procediments d’inspecció descrits per als bovins, els ovins, els suids domèstics i les aus de corral s’han d’aplicar a les espècies corresponents de caça de cria.

3.

En cas que els animals hagin estat sacrificats a l’explotació, el seu veterinari oficial ha de comprovar el certificat que els acompanya.

Capítol VIII. Caça silvestre

A. Inspecció 1. Les peces de caça silvestre s’han d’inspeccionar tan aviat com sigui possible després que siguin admeses a l’establiment de manipulació.

2.

El veterinari oficial ha de tenir en compte la declaració o la informació que la persona amb formació, que hagi intervingut en el cobrament de la peça, hagi facilitat de conformitat amb el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.

3.

Durant la inspecció , el veterinari oficial ha d’efectuar:

a)

un examen visual de la canal, de les seves cavitats i, si escau, dels seus òrgans per:

i)

detectar qualsevol anomalia no resultant del procés de caça. A aquest efecte, pot fonamentar-ne el diagnòstic en la informació facilitada per la persona amb formació sobre el comportament de l’animal abans de ser abatut, ii) comprovar que la mort no ha estat causada per motius diferents de la caça; en cas de no poder efectuar una valoració que es basi només en l’examen visual, cal realitzar una inspecció més àmplia en un laboratori;

b)

la recerca d’anomalies organolèptiques;

c)

la palpació dels òrgans, si escau;

d)

quan hi hagi raons de pes per sospitar la presència de residus o contaminants, una anàlisi per mostreig dels residus no resultants del procés de caça, incloent-hi els contaminants mediambientals. Quan es realitzi una inspecció més àmplia que es basi en aquestes sospites, el veterinari ha d’esperar que s’acabi per avaluar la totalitat de les peces cobrades durant una cacera determinada o les parts que siguin sospitoses de presentar les mateixes anomalies;

e)

la recerca de característiques indicatives que la carn presenta riscos per a la salut, entre les quals:

i)

comportament anormal o pertorbació de l’estat de salut general de l’animal viu assenyalats pel caçador, ii) presència generalitzada de tumors o abscessos que afectin diversos òrgans interns o músculs, iii) artritis, orquitis, alteracions patològiques del fetge o de la melsa, inflamació dels budells o de la regió umbilical, iv) presència de cossos estranys, no resultants del procés de caça, en les cavitats corporals, l’estómac, els budells o l’orina, quan hagin perdut color la pleura o el peritoneu (sempre que les vísceres en qüestió estiguin presents), v) presència de paràsits, vi) formació d’una quantitat important de gas en el tracte gastrointestinal, amb descoloració dels òrgans interns (sempre que aquestes vísceres estiguin presents), vii) anomalies significatives de color, de consistència o d’olor en el teixit muscular o els òrgans, viii) fractures obertes antigues, ix) emaciació o edema general o local, x) adherències pleurals o peritoneals recents, ixi) altres alteracions visibles extenses, com, per exemple, putrefacció. 4. Quan el veterinari oficial ho sol·liciti, cal practicar una incisió longitudinal en la columna vertebral i en el cap.

5.

En cas que es tracti de peces de caça menor que no hagin estat eviscerades immediatament després de la mort, el veterinari oficial ha de realitzar una inspecció en una mostra representativa d’animals de la mateixa procedència. Si la inspecció posa de manifest l’existència d’una malaltia transmissible als éssers humans o d’alguna de les característiques enumerades en la lletra e) del punt 3, el veterinari oficial ha de realitzar les comprovacions en el lot complet per determinar la necessitat de declarar-lo no apte per al consum humà o si cadascuna de les canals s’ha d’inspeccionar individualment.

6.

En cas de dubte, el veterinari oficial pot dur a terme totes les incisions i les inspeccions de les parts pertinents dels animals que siguin necessàries per arribar a un diagnòstic definitiu.

B. Decisions arran dels controls A més dels casos previstos en el capítol V de la secció tercera, la carn que en la inspecció presenti alguna de les característiques enumerades en la lletra e) del punt 3 de la part A s’ha de declarar no apta per al consum humà.

Capítol IX. Perills específics

A. Encefalopaties espongiformes transmissibles En els controls oficials efectuats en relació amb EET, cal tenir en compte els requisits de la normativa relativa a la prevenció, el control i l’eradicació de certes encefalopaties espongiformes.

B. Cisticercosi 1. Els procediments d’inspecció descrits en els capítols I i IV constitueixen els requisits mínims de l’examen per detectar cisticercosi en bovins de més de sis (6) setmanes i en suids. També es poden efectuar proves serològiques específiques. En el cas dels bovins més grans de sis (6) setmanes, si es realitza una prova serològica específica no és obligatori realitzar la incisió dels músculs masseters en la inspecció . També s’ha d’aplicar als bovins més grans de sis (6) setmanes que han estat criats en explotacions en les quals s’ha certificat oficialment l’absència de cisticercosi.

2.

La carn infectada per Cysticercus s’ha de declarar no apta per al consum humà. Tanmateix, si aquesta infecció no és generalitzada, les parts no infectades de l’animal es poden declarar aptes per al consum humà després d’haver estat sotmeses a un tractament frigorífic.

C. Triquinosi 1. Les canals de suids (domèstics, caça de cria i caça silvestre), solípedes i altres espècies sensibles a la triquinosi s’han de sotmetre a un examen per detectar la presència de triquinosi de conformitat amb la legislació pertinent, excepte si aquesta legislació estableix el contrari.

2.

La carn d’animals infectats per triquines s’ha de declarar no apta per al consum humà.

D. Borm 1. Si escau, cal examinar els solípedes per detectar la presència de borm. L’examen per detectar el borm en els solípedes ha d’incloure un reconeixement diligent de les mucoses de la tràquea, la laringe, les cavitats nasals, els sinus i les ramificacions, amb la incisió prèvia del cap en el pla mitjà i l’ablació del septe nasal.

2.

La carn dels èquids en els quals s’hagi detectat el borm s’ha de declarar no apta per al consum humà.

E. Tuberculosi 1. Si els animals han tingut una reacció positiva o dubtosa a la tuberculina, o hi ha altres motius per sospitar l’existència d’infecció, cal sacrificar-los separadament de la resta d’animals i prendre precaucions per evitar el risc de contaminació d’altres canals, la cadena de sacrifici i el personal que es troba a l’escorxador.

2.

Tota la carn d’animals en els quals la inspecció hagi revelat lesions tuberculoses en diversos òrgans o diverses parts de la canal s’ha de declarar no apta per al consum humà.

Tanmateix, en cas que es detecti una lesió tuberculosa en els ganglis limfàtics d’un únic òrgan o en part de la canal, només l’òrgan o part de la canal afectat i el gangli limfàtic corresponent s’han de declarar no aptes per al consum humà.

F. Brucel·losi 1. Si els animals han tingut una reacció positiva a una prova de brucel·losi, o hi ha altres motius per sospitar l’existència d’infecció, cal sacrificar-los separadament de la resta d’animals i prendre precaucions per evitar el risc de contaminació d’altres canals, la cadena de sacrifici i el personal que es troba a l’escorxador.

2.

La carn dels animals en els quals la inspecció hagi revelat lesions simptomàtiques d’infecció aguda per brucel·losi, s’ha de declarar no apta per al consum humà. En el cas dels animals que hagin tingut una reacció positiva o dubtosa a una prova de brucel·losi, el braguer, el tracte genital i la sang s’han de declarar no aptes per al consum humà, encara que no s’hagin observat aquestes lesions.

Capítol X. Model de certificat sanitari

A. Model de certificat sanitari per als animals vius Certificat sanitari Per als animals vius transportats de l’explotació a l’escorxador Servei competent:.

Número:.

1.

Identificació dels animals Espècie:.

Número d’animals:.

Marca d’identificació:

2.

Procedència dels animals Direcció de l’explotació de procedència:.

Identificació de l’allotjament (*):

3.

Destí dels animals Els animals seran transportats a l’escorxador següent:.

amb el mitjà de transport següent:.

4.

Altra informació pertinent 5. Declaració El/la veterinari/a sotasignat declara que:

(lloc) En data:

(data) Segell B. Model de certificat sanitari per als animals sacrificats en l’explotació Certificat sanitari Per als animals sacrificats en l’explotació Servei competent:

Número:

1.

Identificació dels animals Espècie:

Nombre d’animals:

Marca d’identificació:

2.

Procedència dels animals Adreça de l’explotació de procedència:

Identificació de l’allotjament (*):

3.

Destinació dels animals Els animals s’han de transportar a l’escorxador següent:

amb el mitjà de transport següent:.

4.

Altra informació pertinent 5. Declaració El/la veterinari/ària sotasignat/ada declara que:

(lloc) En data:.

(data) Segell (firma del/de la veterinari/ària oficial o autoritzat/ada)

Annex II

Mol·luscs bivalves vius

Capítol I. Àmbit d’aplicació

Aquest annex s’aplica als mol·luscs bivalves vius i, per analogia, als equinoderms vius, tunicats vius i gasteròpodes marins vius.

Capítol II. Classificació de les zones de producció i de reinstal·lació

1.

Es consideren zones de classe A aquelles en les quals es poden recol·lectar mol·luscs bivalves vius per al consum humà directe. Els mol·luscs recol·lectats en aquestes zones han de complir les normes sanitàries corresponents previstes al capítol III de l’annex III del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.

2.

Es consideren zones de classe B aquelles en les quals es poden recol·lectar mol·luscs bivalves vius que es poden comercialitzar per al consum humà únicament després d’un tractament en un centre de depuració o la seva reinstal·lació de manera que compleixin les normes sanitàries mencionades al punt 1. Els mol·luscs bivalves vius procedents d’aquestes zones no han de sobrepassar, en el 90 % de les mostres, el límit de 4 600 E. Coli per 100g de carn i líquid intravalvar. En el 10% de les mostres restants, els mol·luscs bivalves vius no han de sobrepassar el límit de 46 000 E. Coli per 100g de carn i líquid intravalvar.

El mètode de referència per aquest anàlisi és un assaig de “nombre més probable” amb cinc tubs i tres dilucions, especificat a la ISO 16649 – 3. Es poden utilitzar mètodes alternatius si aquests estan mundialment reconeguts i sempre prèvia acceptació per part de l’autoritat competent.

3.

Es consideren zones de classe C aquelles en les quals es poden recol·lectar mol·luscs bivalves vius que es poden comercialitzar únicament després de la seva reinstal·lació durant un temps prolongat, de manera que compleixin les normes sanitàries mencionades al punt 1. Els mol·luscs bivalves vius procedents d’aquestes zones no han de sobrepassar, en un assaig de “nombre més probable” amb cinc tubs i tres dilucions, les 46 000 E. Coli per 100g de carn i líquid intravalvar.

Capítol III. Controls oficials relatius als pectínids recol·lectats fora de les zones de producció classificades

Els controls oficials dels pectínids recol·lectats fora de les zones de producció classificades s’han d’efectuar en les subhastes de peix, els centres d’expedició o els establiments de transformació. Aquests controls oficials han de verificar el compliment de les normes sanitàries relatives als mol·luscs bivalves vius establertes en el capítol III de la secció setena de l’annex III del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, com també al compliment de les normes establertes en el capítol VII de la secció setena de l’annex III d’aquest Reglament.

Annex III

Productes de la pesca

Capítol I. Controls oficials de la comercialització

1.

Els controls oficials de la comercialització dels productes de la pesca han d’incloure, en particular, els controls sobre les condicions d’emmagatzematge i de transport.

Capítol II. Controls oficials dels productes de la pesca

Els controls oficials dels productes de la pesca han d’incloure almenys els elements següents:

A. Exàmens organolèptics S’han de realitzar exàmens organolèptics aleatoris en totes les fases de producció, transformació i distribució. Una de les finalitats d’aquestes proves és verificar el compliment dels criteris de frescor establerts a tenor de la legislació pertinent. Això inclou en particular verificar en totes les fases de producció, transformació i distribució, que els productes pesquers superen com mínim els criteris bàsics de frescor establerts d’acord amb la legislació aplicable.

B. Indicadors de frescor En cas que l’examen organolèptic susciti dubtes sobre la frescor dels productes de la pesca, es poden prendre mostres que cal sotmetre a proves de laboratori per determinar els nivells de nitrogen bàsic volàtil total (TVB-N) i de nitrogen trimetilamina (TMA-N).

L’autoritat competent ha d’utilitzar els criteris especificats en la legislació aplicable.

En cas que l’examen organolèptic faci sospitar la presència d’altres peculiaritats que puguin afectar la salut humana, s’han de prendre mostres per fer les comprovacions oportunes.

C. Histamina S’han d’efectuar proves aleatòries per detectar histamina per comprovar el compliment dels nivells permesos que estableix la legislació aplicable.

D. Residus i contaminants S’han d’adoptar mesures de seguiment per controlar els nivells de residus i de contaminants, de conformitat amb la legislació aplicable.

E. Proves microbiològiques En cas necessari, s’han de realitzar proves microbiològiques de conformitat amb les normes i els criteris pertinents establerts en la legislació corresponent.

F. Paràsits S’han de dur a terme proves aleatòries per comprovar el compliment de la legislació pertinent sobre paràsits.

G. Productes pesquers verinosos S’han de realitzar controls per garantir que:

1) no es comercialitzin productes de la pesca derivats de peixos verinosos de les famílies següents: Tetraodontidae, Molidae, Diodontidae i Canthigasteridae;

2) els productes de la pesca frescos, preparats, congelats i transformats pertanyents a la família dels Gempylidae, en particular el Ruvettus pretiosus i el Lepidocybium flavobrunneum, només es podran comercialitzar embalats o envasats i han de ser degudament etiquetats per informar al consumidor sobre el mode de preparació o cocció adequat i el risc relacionat amb la presència de substàncies amb efectes gastrointestinals adversos. A l’etiqueta ha de figurar el nom científic dels productes de la pesca juntament amb el nom comú.

3) no es comercialitzaran productes de la pesca que continguin biotoxines com la ciguatoxina o altres toxines perilloses per a la salut humana. No obstant això, els productes pesquers derivats de mol·luscs bivalves, equinoderms, tunicats i gasteròpodes marins es poden comercialitzar si han estat produïts de conformitat amb la secció setena de l’annex III del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, i compleixen les normes establertes en el punt 2 del capítol III de la secció esmentada.

Capítol III. Decisions arran dels controls

Els productes de la pesca s’han de declarar no aptes per al consum humà en cas que:

1) els exàmens organolèptics, químics, físics o microbiològics o de paràsits hagin mostrat que no compleixen la legislació pertinent;

2) continguin en les seves parts comestibles agents contaminants o residus en quantitats superiors als límits establerts en la legislació o en quantitats tan grans que la ingestió alimentària calculada superi la ingestió humana, diària o setmanal, admissible per a les persones;

3) es deriven de: i) peixos verinosos, ii) productes de la pesca que no compleixen el requisit del punt 2 de la part G del capítol II relatiu a les biotoxines, oiii) mol·luscs bivalves, equinoderms, tunicats o gasteròpodes marins que contenen biotoxines marines en quantitats totals que superen els límits als quals es refereix el Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal, o4) l’autoritat competent considera que poden comportar un risc per a la salut pública o la sanitat animal o que, per qualsevol altra raó, no són aptes per al consum humà.

Annex IV

Llet crua, calostre, productes lactis i productes derivats del calostre

Capítol I. Controls de les explotacions de producció de llet i calostre

1.

Els animals de les explotacions de producció de llet i calostre s’han de sotmetre a controls oficials per garantir el compliment dels requisits sanitaris aplicables a la producció de llet crua i calostre i, en particular, l’estat de salut dels animals i l’ús de medicaments veterinaris.

Aquestes inspeccions es poden dur a terme amb motiu de controls veterinaris efectuats de conformitat amb les disposicions relatives a la salut pública i la sanitat i el benestar dels animals i poden ser realitzades per un veterinari autoritzat.

2.

En cas d’haver-hi motius per pensar que no s’estan complint els requisits de sanitat animal aplicables, s’ha de comprovar l’estat de salut general dels animals.

3.

Les explotacions de producció de llet i calostre s’han de sotmetre a controls oficials per comprovar que es compleixen els requisits d’higiene. Aquests controls oficials poden incloure inspeccions o la supervisió dels controls realitzats per organismes professionals. En cas que la higiene sigui inadequada, l’autoritat competent ha de comprovar que es prenen les mesures oportunes per corregir la situació.

Capítol II. Control de la llet crua i el calostre en el moment de la recollida

1.

L’autoritat competent ha de supervisar els controls realitzats de conformitat amb la part III, del capítol I de la secció novena de l’annex III del Reglament pel qual s’estableixen normes específiques d’higiene dels aliments d’origen animal.

2.

En cas que l’operador d’empresa alimentària no hagi corregit la situació en un termini de tres (3) mesos des de la primera notificació de l’autoritat competent de l’incompliment de criteris pel que fa a la concentració de gèrmens i al contingut de cèl·lules somàtiques, s’ha de suspendre el lliurament de llet crua i calostre de l’explotació de producció o, de conformitat amb una autorització específica o instruccions generals de l’autoritat competent, sotmetre aquest lliurament als requisits de tractament i utilització necessaris per a la protecció de la salut pública. S’ha de mantenir aquesta suspensió o els esmentats requisits fins que l’operador d’empresa alimentària demostri que la llet crua i calostre tornen a ser conformes als criteris esmentats.

Annex V

Requisits per als certificats d’acompanyament de les importacions 1. El representat de l’autoritat competent del tercer país d’expedició que emeti un certificat d’acompanyament d’un enviament de productes d’origen animal destinat a la Comunitat i al Principat d’Andorra ha de signar el certificat esmentat t i assegurar-se que duu un segell oficial. Aquest requisit s’ha d’aplicar a cadascun dels fulls del certificat, en cas de tenir-ne més d’un.

2.

Els certificats han d’estar redactats en la llengua o llengües oficials del país de destinació i de l’estat membre en què es realitzi la inspecció fronterera, o bé han d’anar acompanyats d’una traducció jurada a la llengua o llengües esmentades. No obstant això, l’autoritat competent pot permetre la utilització d’una llengua oficial comunitària diferent de la seva.

3.

La versió original del certificat ha d’acompanyar els enviaments en entrar a la Comunitat.

4.

Els certificats han de tenir una de les tres formes següents:

a)

un full únic de paper, ob) dues o més pàgines que formin part d’un full de paper únic i indivisible, oc) una seqüència de pàgines numerades de manera que s’indiqui que cadascuna és una pàgina concreta d’una sèrie determinada (per exemple: pàgina 2 de 4).

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.