LegalizeDecret del 17-02-2010 d’aprovació del Reglament de sòls contaminats
Decret d’aprovació del Reglament de sòls contaminats Exposició de motius El Reglament desenvolupa els articles 45 i 46 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, i regula els procediments administratius per a la declaració d’un sòl contaminat i per a la declaració d’un sòl que ha deixat de ser contaminat.
L’article 45 de la Llei estableix que un sòl és declarat contaminat si reuneix les condicions següents: “contenir contaminants en concentracions superiors a les que li són pròpies, que afecten les seves funcions i representen un risc per a les persones i/o el medi ambient.” Així, un sòl que contingui contaminants en concentracions superiors als nivells guia d’alerta establerts en aquest Reglament és declarat sòl contaminat únicament si aquests contaminants representen un risc inacceptable per a les persones i/o el medi ambient.
El procediment de declaració de sòl contaminat s’articula en dues fases. La primera fase permet valorar si la concentració al sòl de compostos d’origen antropogènic és superior als nivells guia d’alerta establerts. En aquest cas, el sòl és potencialment contaminat.
La segona fase s’inicia únicament quan el sòl és potencialment contaminat i consisteix en l’estudi de l’avaluació de risc per a les persones i/o el medi ambient. Si els estudis d’avaluació de risc indiquen l’existència d’un risc inacceptable per la població i/o el medi natural, el ministeri responsable del medi ambient declara el sòl com a sòl contaminat, d’acord amb l’article 45 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus.
El Reglament regula els estudis que cal presentar al ministeri responsable del medi ambient a fi de justificar que els treballs de descontaminació s’han realitzat i que els objectius establerts en la declaració de sòl contaminat s’han assolit. Si les actuacions efectuades permeten aconseguir que la concentració dels contaminants sigui inferior als nivells guia d’alerta o que el risc sigui acceptable per a les persones i/o el medi ambient, el ministeri responsable del medi ambient declara que el sòl ha deixat de ser contaminat, d’acord amb l’article 46 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus.
En cas que les actuacions efectuades permetin aconseguir que el risc sigui acceptable per a les persones i/o el medi ambient però la concentració dels contaminants sigui superior als nivells guia d’alerta, el ministeri responsable del medi ambient declara que el sòl ha deixat de ser contaminat i pot, en virtut de l’article 53 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, demanar que el terreny se sotmeti a un pla de vigilància, com a mesura cautelar de control.
Quan en el marc d’un procediment de declaració de sòl contaminat es posi de manifest que, com a conseqüència de la contaminació del sòl, s’ha produït la contaminació de les aigües subterrànies, el Reglament preveu que s’iniciï un procediment per descontaminar les aigües subterrànies, els criteris del qual es poden definir per ordre ministerial.
En vista del que s’ha exposat i considerant la disposició transitòria tercera de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, que encomana al Govern el desenvolupament de la Llei per la via reglamentària, i especialment els articles 45 i 46;
A proposta del ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, el Govern, en la sessió del 17 de febrer del 2010, aprova aquest Reglament.
Article únic
S’aprova el Reglament de sòls contaminats, que entra en vigor al cap de quinze dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de sòls contaminats
Article 1
Objecte L’objecte del Reglament és establir les concentracions de substàncies contaminants al sòl a partir de les quals, i considerant-ne l’ús, un sòl és potencialment contaminat. Igualment es regulen els mecanismes administratius per declarar un sòl contaminat i per declarar que ha deixat de ser contaminat.
Article 2
Àmbit d’aplicació 1. El Reglament s’aplica a tots els sòls que, a causa de l’activitat humana, poden contenir contaminants en concentracions superiors a les que els són pròpies.
El Reglament no s’aplica a les contaminacions del sòl d’origen bacteriològic o radioactiu.
Article 3
Definicions Als efectes d’aquest Reglament s’entén per:
Sòl: la capa superior de l’escorça terrestre, situada entre el jaç rocós i la superfície. Està compost per partícules minerals, matèria orgànica, aigua, aire i organismes vius. No té la consideració de sòl el que estigui permanentment cobert per una làmina d’aigua superficial.
Nivell guia d’alerta: la concentració d’una substància contaminant al sòl a partir de la qual el sòl pot estar potencialment contaminat.
Sòl contaminat: el sòl que conté contaminants en concentracions superiors a les que li són pròpies, que afecten les seves funcions i representen un risc per a les persones i/o el medi ambient.
Sòl potencialment contaminat: el sòl les funcions del qual han estat alterades negativament per la presència de compostos d’origen antropogènic en concentracions superiors als nivells guia d’alerta definits a l’annex II.
Sòl que ha deixat de ser contaminat: el sòl que ha estat declarat sòl contaminat, que ha estat sotmès a processos de descontaminació i en què els objectius de descontaminació definits en la declaració de sòl contaminat han estat assolits. És el sòl on el risc ha passat de ser inacceptable a ser acceptable per a la salut humana i/o el medi ambient.
Risc: probabilitat que components d’origen antropogènic presents al sòl es posin en contacte amb algun receptor amb conseqüències adverses per a la salut humana i/o el medi ambient. El risc pot ser acceptable o inacceptable per la salut humana i/o el medi ambient Causant: persona física o jurídica que, amb la seva acció o omissió, ha provocat la contaminació del sòl.
Usuari del sòl: persona física o jurídica que desenvolupa una activitat al sòl. L’usuari pot ser o no el propietari del terreny.
Propietari del sòl: persona física o jurídica propietària del sòl.
Tècniques de tractament in situ: les tècniques en què el sòl és tractat al mateix lloc en què es troba i sense excavació prèvia.
Tècniques de tractament ex situ: les tècniques en què és necessària l’excavació o qualsevol altre procés per remoure el sòl contaminat abans de tractar-lo, que es pot fer al mateix lloc (tècniques on site) o lluny d’aquest lloc (tècniques off site).
Tècniques de contenció o confinament: les tècniques que tenen per objecte impedir la migració i l’exposició a la contaminació, però sense reduir aquesta contaminació.
Article 4
Responsabilitats 1. L’usuari, i subsidiàriament el propietari d’un sòl, està obligat a protegir el sòl davant de qualsevol contaminació que es pugui produir per causa de l’activitat que s’hi desenvolupi. Per tant, li correspon el deure de conèixer, controlar i conservar-ne la qualitat.
L’usuari i el propietari d’un sòl estan obligats a comunicar a l’Administració l’existència de qualsevol indici de contaminació immediatament després que es detecti.
El causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del sòl, està obligat a fer realitzar, a càrrec seu, els estudis definits en el Reglament i a portar a terme les operacions de recuperació del sòl i dels medis que estiguin afectats per aquesta contaminació, d’acord amb els terminis i les condicions establertes a la declaració de sòl contaminat.
En cas que el causant, o subsidiàriament el propietari d’un sòl declarat com a contaminat no compleixi amb les obligacions establertes a l’apartat 3, el ministeri responsable del medi ambient pren pel seu compte les accions previstes en el Reglament a càrrec del responsable, sense perjudici de l’aplicació del principi de repercussió econòmica de les despeses de tot tipus que hi ha hagut.
En cas que en el moment de l’obertura de l’expedient administratiu de declaració de sòl contaminat no s’hagi determinat el causant de la contaminació ni es conegui el propietari del sòl, el ministeri responsable del medi ambient pren pel seu compte les accions previstes en el Reglament.
Quan en el curs dels estudis es designi el causant de la contaminació o el propietari del terreny, se li imputen les despeses econòmiques derivades de dur a terme els estudis i els treballs que s’hagin fet fins a aquest moment i se’l requereix a continuar els estudis definits en el Reglament i els treballs que se’n derivin.
L’usuari i el propietari del sòl tenen el deure de col·laborar amb l’Administració en la realització de les accions preventives i correctives de la contaminació del sòl i han de permetre l’accés a la finca de les persones que han de fer els estudis d’investigació, la presa de mostres i les tasques de recuperació del sòl.
Article 5
Responsabilitat solidària 1. Si l’obligació de realitzar els estudis d’investigació, l’avaluació del risc i la recuperació d’un sòl recau en més d’una persona, aquestes persones responen en el compliment de les seves obligacions de manera solidària.
Quan la contaminació del sòl és conseqüència de l’acumulació d’activitats de diversos causants, el ministeri responsable del medi ambient pot optar per imputar individualment la part de responsabilitat que els pertoca o pot optar per exigir el compliment de les obligacions globals derivades del Reglament de forma solidària al conjunt dels causants.
Article 6
Facultats del ministeri responsable del medi ambient 1. El ministeri responsable del medi ambient disposa de la facultat d’inspeccionar en tot moment qualsevol sòl.
En cas que hi hagi indicis fonamentats que el sòl inspeccionat estigui contaminat, el ministeri responsable del medi ambient procedeix a l’obertura de l’expedient administratiu de declaració de sòl contaminat i requereix el causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del sòl, que realitzi els estudis definits als annexos I, III, IV i V del Reglament seguint el procediment estipulat.
Article 7
Registre dels sòls declarats contaminats i/o sotmesos a pla de vigilància 1. Es crea el Registre dels sòls declarats contaminats, en el qual s’inscriuen d’ofici tots els sòls declarats contaminats i/o sotmesos a un pla de vigilància i els sòls que han deixat de ser contaminats.
El Registre és públic i té caràcter administratiu.
La gestió d’aquest Registre la fa el ministeri responsable del medi ambient.
Article 8
Procediment de declaració de sòl contaminat 1. El procediment de declaració d’un sòl contaminat s’inicia mitjançant l’obertura d’un expedient administratiu. Aquest expedient és iniciat d’ofici pel ministeri responsable del medi ambient quan aquest ministeri disposa d’indicis fonamentats que indiquin que el sòl és susceptible d’estar contaminat.
El causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del sòl, ha de presentar al ministeri responsable del medi ambient l’estudi Diagnòstic de la situació inicial, i seguir-ne el contingut definit a l’annex I del Reglament. Aquest estudi haurà d’estar elaborat per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats.
En el supòsit que el Diagnòstic de la situació inicial descrigui una situació que pugui ser causant d’una contaminació del sòl i que les analítiques fetes per laboratoris acreditats en el si d’aquest estudi constatin la presència al sòl de contaminants en concentracions superiors als nivells guia d’alerta definits a l’annex II, el sòl és considerat potencialment contaminat.
En cas que es constati la presència al sòl de compostos en concentracions superiors als nivells guia d’alerta definits a l’annex II, però aquests compostos no tinguin un origen antropogènic, s’arxiva l’expedient de declaració de sòl contaminat.
Quan el sòl és considerat potencialment contaminat, el causant de la contaminació i, subsidiàriament, el propietari del sòl han de presentar al ministeri responsable del medi ambient un estudi d’avaluació del risc per a les persones seguint els criteris i el contingut de l’annex III del Reglament. A més, quan es detecti una afectació potencial dels sòls d’espais protegits ambientalment o d’ecosistemes considerats sensibles segons el criteri fonamentat del ministeri responsable del medi ambient, es requerirà una avaluació específica de risc per al medi ambient o per als ecosistemes seguint els criteris i el contingut de l’annex III del Reglament. Aquests estudis hauran d’estar elaborats per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats.
D’acord amb l’article 53 de la Llei 25/2004, del 14 de gener, de residus, el ministeri responsable del medi ambient, amb l’audiència prèvia de les persones interessades, pot acordar l’adopció de les mesures provisionals següents, a fi d’evitar la continuïtat del dany ocasionat i minimitzar els riscos per a la salut humana i el medi ambient i garantir l’eficàcia de la resolució que posi fi al procediment administratiu:
- La paralització immediata d’activitats que contaminin el sòl objecte de l’expedient.
- La paralització immediata d’obres, construccions, cultius o moviments de terra que afectin el sòl objecte de l’expedient.
- La realització d’obres o altres actuacions per impedir la propagació de la contaminació objecte de l’expedient.
- Altres mesures que es considerin escaients en els termes de l’article 53 de la Llei 25/2004, del 14 de gener, de residus.
En el supòsit que els resultats de l’Avaluació del risc per a les persones i/o el medi ambient indiquin que existeix un risc acceptable per a les persones i/o el medi ambient, el ministeri responsable del medi ambient pot, en virtut de l’article 53 de la Llei 25/2004, del 14 de desembre, de residus, exigir al causant de la potencial contaminació, i subsidiàriament al propietari del terreny, d’implantar un pla de vigilància d’acord amb l’annex VI del Reglament i d’efectuar-ne el seguiment.
Si els resultats d’aquests estudis d’avaluació de risc indiquen l’existència de risc inacceptable per a les persones i/o el medi ambient, el ministeri responsable del medi ambient declara el sòl com a sòl contaminat i s’inscriu al Registre de Sòls Declarats Contaminats. Prèviament a aquesta declaració, el causant de la contaminació, i subsidiàriament el propietari del terreny, ha de presentar al ministeri responsable del medi ambient l’estudi Objectius de descontaminació d’acord amb el que estableix l’annex IV del Reglament. Aquest estudi haurà d’estar efectuat per empreses amb experiència contrastada en investigació i recuperació de sòls contaminats.
En casos puntuals on justificadament no es pugui elaborar un estudi d’avaluació de risc per a les persones o sigui urgent la declaració de sòl contaminat, el ministeri responsable del medi ambient podrà declarar sòl contaminat el sòl on la concentració d’alguna de les substàncies recollides a l’annex II, exceptuant els hidrocarburs del petroli, superi 100 vegades o més els nivells guia d’alerta establerts al mateix annex. Així mateix, en els casos on es consideri prioritària la protecció dels ecosistemes, el ministeri responsable del medi ambient podrà declarar un sòl contaminat quan la concentració letal o efectiva mitjana (CL(E)50), obtinguda en bioassajos d’ecotoxicitat pel grup taxonòmic més sensible, sigui inferior a 10 mg de sòl contaminat per cada gram de sòl per a organismes terrestres o inferior a 10 ml de lixiviat per cada litre d’aigua per a organismes aquàtics.
En la declaració de sòl contaminat hi han de constar els punts següents: la identificació del causant de la contaminació i/o el propietari del terreny; la delimitació del sòl contaminat; l’estat de la contaminació; els objectius de descontaminació que s’han d’assolir; el termini d’execució dels treballs de descontaminació; les tècniques de descontaminació que s’han d’aplicar.
Quan el sòl ha estat declarat sòl contaminat, el ministeri responsable del medi ambient notifica aquesta declaració al causant de la contaminació i al propietari del terreny i estableix l’obligatorietat d’efectuar els treballs de descontaminació del sòl per part del causant de la contaminació, i subsidiàriament del propietari del terreny, utilitzant les tècniques definides a la declaració de sòl contaminat i respectant els terminis establerts a la mateixa declaració.
L’incompliment dels requeriments efectuats durant les fases d’investigació i recuperació d’un sòl contaminat pot comportar l’adopció de mitjans d’execució forçosa.
Així mateix, quan el responsable de la recuperació d’un sòl contaminat incompleixi els terminis establerts en la resolució de l’expedient de declaració d’un sòl contaminat, el ministeri responsable del medi ambient pot assumir l’execució subsidiària de les mesures necessàries i imprescindibles per minimitzar els riscos derivats de l’estat d’aquest sòl per a la salut humana i/o el medi ambient.
Els costos derivats de l’actuació subsidiària del ministeri responsable del medi ambient han de ser assumits per la persona que ha incomplert els requeriments de recuperar el sòl afectat o d’executar les mesures provisionals acordades.
Article 9
Aigües subterrànies Quan en el marc d’un procediment de declaració de sòl contaminat es posi de manifest que com a conseqüència de la contaminació del sòl s’ha produït la contaminació de les aigües subterrànies, s’inicia un procediment per a la descontaminació de les aigües subterrànies, el qual s’ha de definir a la declaració de sòl contaminat. Els procediments i els criteris de descontaminació d’aigües subterrànies es poden definir per ordre ministerial.
Article 10
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.