LegalizeDecret del 27-05-2010 pel qual es modifica el Reglament d’impostos especials, del 21 de gener del 2009
Decret pel qual es modifica el Reglament d’impostos especials, del 21 de gener del 2009.
Exposició de motius La Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, establia que el Govern havia de desenvolupar el Reglament d’aplicació per regular de forma adequada la gestió dels impostos especials.
En aquest sentit, el Reglament d’impostos especials, del 21 de gener del 2009, recollia aspectes com la repercussió dels impostos, les obligacions dels obligats tributaris, el règim de les destinacions particulars, el reembossament i la reducció dels impostos, etc.
Amb la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, s’introdueixen canvis que fan necessari el desenvolupament reglamentari de determinats aspectes previstos a la modificació de la Llei, en particular el de tots els aspectes relatius a la figura de l’obligat tributari de l’adquirent i els canvis aportats en la utilització del gasoil anomenat colorat de la posició 2710.19.41.2 de la Nomenclatura General de Productes. D’altra banda, aquest Reglament també inclou alguna modificació en la gestió de les devolucions per motiu d’utilització de mitjans de transport.
Amb aquesta finalitat, i per raons pràctiques i de seguretat jurídica, es publica íntegrament el Reglament d’impostos especials i es deroga el Reglament vigent del 21 de gener del 2009.
El Reglament recull, entre d’altres, tots els aspectes relatius al trasllat de l’impost, les formes de liquidació i de pagament de la quota de liquidació, tots els aspectes relacionats amb les devolucions que preveu la Llei, i també els mecanismes adients de control de l’impost.
Per tal de simplificar la gestió de l’impost, el Reglament fa remissió a la normativa duanera aplicable pel que fa a les operacions no subjectes, l’obligació de donar una destinació duanera a les mercaderies subjectes a impostos especials, les declaracions-liquidacions de posada al consum, les destinacions particulars, el reembossament i la reducció dels impostos, i la devolució per motiu de la destrucció de les mercaderies sotmeses a impostos especials.
D’altra banda, desenvolupa els requisits i la sol·licitud de les devolucions utilització de mitjans de transport, l’exportació i la utilització de productes sotmesos a impostos especials en la transformació de productes no sotmesos a impostos especials.
Finalment estableix els requisits i el procediment per obtenir les autoritzacions previstes a la Llei pel que fa als destil·ladors i els refinadors, les persones que es volen beneficiar dels tipus impositius reduïts i els empresaris i els professionals que sol·liciten la devolució de la quota de liquidació dels impostos especials suportats quan utilitzen productes sotmesos a impostos especials en la transformació de productes no sotmesos a impostos especials.
Aquest Reglament es compon de 36 articles dividits en cinc capítols. A més, també conté una disposició addicional relativa a la publicitat dels preus de venda al públic dels carburants i 10 annexos.
A proposta del ministre d’Economia i Finances, el Govern, en la sessió del 27 de maig del 2010, aprova la modificació del Reglament d’impostos especials.
Article únic
S’aprova la modificació del Reglament d’impostos especials, que entrarà en vigor el 4 de juny del 2010.
Reglament d’impostos especials
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Àmbit d’aplicació 1. Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials i de la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, i desenvolupa les obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris, i el sistema de gestió, de liquidació i de control dels impostos esmentats.
El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en les lleis esmentades i altres disposicions que resultin aplicables.
Article 2
Operacions no subjectes Els supòsits de no subjecció que estableix la Llei d’impostos especials es regulen d’acord amb la normativa duanera aplicable a cada règim duaner suspensiu.
Capítol segon. Obligacions dels obligats tributaris
Article 3
Obligats tributaris Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes les entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris d’acord amb el que estableix la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, i la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials.
Article 4
Obligacions formals 1. Per aplicació de l’article 32, apartat 1 a) de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els destil·ladors i els refinadors han d’obtenir una autorització prèvia per dur a terme activitats amb productes obtinguts que estiguin subjectes a impostos especials, d’acord amb el que preveu l’article 5.
Segons aquest Reglament s’entén com a producte obtingut el que s’obté a partir de primeres matèries mitjançant una fermentació seguida o no de destil·lació, de refinatge o altres processos industrials, i que correspon a les característiques comercials i tècniques definides a l’autorització.
D’acord amb l’article 32, apartat 1 b), de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els obligats tributaris han de donar una destinació a la mercaderia sotmesa a impostos especials en el moment en què es posen sota la subjecció de l’impost, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i els seus reglaments d’aplicació vigents.
Article 5
Autorització per dur a terme activitats subjectes a impostos especials per als destil·ladors i els refinadors 1. La sol·licitud per dur a terme activitats subjectes a impostos especials, prevista a l’article 4, apartat 1, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes a l’annex 1.
La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat d’efectuar operacions subjectes a impostos especials sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents i, a més, té valor de compromís pel que fa a:
- l’exactitud de les indicacions que figuren a la sol·licitud;
- l’autenticitat dels documents que s’hi adjunten;
- el respecte de totes les obligacions inherents a l’autorització.
Les autoritats duaneres expedeixen l’autorització, que s’ha de lliurar de conformitat amb l’annex 2, a la persona sol·licitant.
Quan no es compleix una de les condicions per a la concessió de l’autorització, les autoritats duaneres refusen la sol·licitud. La decisió de refús de la sol·licitud s’estableix per escrit i es comunica al sol·licitant.
L’autorització pot estar subjecta a la constitució d’una garantia que cobreixi l’import dels impostos especials als quals estan subjectes els productes obtinguts fins que hagin rebut una destinació duanera.
En casos excepcionals degudament justificats, les autoritats duaneres poden lliurar una autorització amb efecte retroactiu sense que tingui efectes anteriors al moment del dipòsit de la sol·licitud d’autorització.
Les autoritats duaneres fixen a l’autorització, a proposta de la persona sol·licitant, el “tipus de rendiment”, que correspon a la quantitat o al percentatge de productes que s’han obtingut a partir d’una quantitat de primeres matèries determinada.
Les autoritats duaneres poden preveure que, per facilitar els controls, la persona titular dugui o faci dur una comptabilitat d’existències que reculli les quantitats de primeres matèries, de productes intermedis i de productes obtinguts, i també tots els elements necessaris per seguir les operacions i determinar correctament els impostos especials eventualment deguts.
Aquests registres han d’estar a la disposició de les autoritats duaneres per permetre’n qualsevol control. Quan les activitats subjectes a impostos especials es duen a terme a diversos establiments, aquests registres han de posar de manifest, en tot moment, les dades relatives a cada establiment.
Si la comptabilitat duta amb finalitats comercials per la persona sol·licitant permet de controlar les activitats subjectes a impostos especials, les autoritats duaneres l’han de considerar vàlida.
Les autoritats duaneres poden exigir que es faci un inventari, periòdic o no, de tots els productes obtinguts o d’una part dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials.
La persona autoritzada s’ha de sotmetre a les verificacions eventuals de les primeres matèries, els productes intermedis i els productes obtinguts que decideixin les autoritats duaneres.
Les autoritats duaneres fixen la durada de la validesa de l’autorització en funció de les condicions econòmiques i tenint en compte les necessitats particulars de la persona que sol·licita l’autorització.
La persona autoritzada ha d’informar les autoritats duaneres de qualsevol element que sobrevingui després d’haver-li estat atorgada l’autorització i que sigui susceptible de tenir una incidència sobre el manteniment o el contingut de l’autorització.
Article 6
Modalitats per donar una destinació duanera per als destil·ladors i els refinadors 1. Per donar compliment a l’article 32, apartat 1 b), de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, els destil·ladors i els refinadors han de donar una destinació duanera als productes obtinguts sotmesos a impostos especials tal com preveu l’article 4, apartat 2, i a més han d’indicar a la casella 44 de la declaració la menció “producte obtingut subjecte a impostos especials”.
En el sentit de l’apartat anterior, les autoritats duaneres no atorguen el dret a disposar dels productes obtinguts sotmesos a impostos especials fins que els destil·ladors i els refinadors acompleixin l’obligació prevista a l’apartat anterior.
Per tant, els productes obtinguts sotmesos a impostos especials han de restar emmagatzemats al lloc que s’indica a l’autorització fins que les autoritats duaneres els atorguin el dret de disposar-ne.
Article 7
Declaració-liquidació dels impostos especials 1. Els obligats tributaris han de liquidar la quota tributària dels diversos impostos especials en el moment de la seva posada al consum d’acord amb l’article 237 de la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana, en els mateixos termes i condicions que estableix l’apartat 2, darrer paràgraf, de l’article 237 de la mateixa Llei.
Els obligats tributaris que destinin tabac en brut cultivat al territori del Principat d’Andorra per a la fabricació dins del territori nacional de productes catalogats dins els codis 2401, 2402 i 2403 han d’efectuar les formalitats represes en el punt anterior en el moment de l’adquisició mitjançant la presentació d’una declaració en la qual han d’indicar el codi 45.00 a la casella 37.
Per derogació de l’article 6 i únicament per als productes obtinguts destinats a ser posats al consum, les autoritats duaneres poden autoritzar la globalització de la posada al consum. En cap cas aquesta globalització pot ser superior a tres mesos.
Quan s’ha lliurat una autorització de posada al consum global de conformitat amb l’apartat anterior, els productes sotmesos a impostos especials adquireixen l’estatut de posada al consum i gaudeixen del dret a disposar dels productes sense haver d’efectuar formalitats de posada al consum abans de la inscripció al Registre d’Existències.
Els productes obtinguts sotmesos a impostos especials i que han estat posats al consum en virtut de l’apartat anterior no es consideren, per a l’aplicació de l’article 6, apartat 1, que hagin rebut una destinació duanera.
L’atorgament de la destinació duanera queda supeditat a la liquidació de l’import dels impostos especials, que es du a terme mitjançant la presentació d’una declaració de globalització, en un termini màxim de deu dies a comptar de la data final del període. En aquesta declaració han d’indicar el codi 45.00 a la casella 37. En cas de modificació del tipus de gravamen dels impostos especials entre la posada al consum dels productes subjectes a impostos especials i la declaració de globalització, el tipus de gravamen és el tipus de gravamen vigent en el moment de la posada al consum.
Sense perjudici de l’aplicació de l’article 5, apartat 10, quan la persona autoritzada obté productes sotmesos a impostos especials, diferents dels que figuren a l’autorització, la posada al consum d’aquests productes obtinguts està exclosa del benefici de la declaració globalitzada.
Article 8
Disposicions específiques relatives a les quantitats
Sense perjudici de les disposicions establertes als articles 2 i 4, apartats 2 i 5, i apartats 1 i 7 respectivament, les quantitats declarades per expressar la base de tributació dels impostos especials s’han d’indicar tenint en compte el següent:
Per a les mercaderies subjectes a un tipus específic d’impost especial sobre el tabac, en la unitat determinada sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s’ha d’arrodonir la quantitat a la unitat superior.
Per a les mercaderies subjectes a l’impost especial sobre l’alcohol en la unitat determinada, o en litres d’alcohol pur a una temperatura de 20 graus centígrads sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s’ha d’arrodonir la quantitat a la unitat superior.
Per a les mercaderies subjectes a l’impost especial sobre els hidrocarburs, en litres i a una temperatura de 15 graus centígrads sense decimals. Quan la dècima sigui igual o superior a cinc, s’ha d’arrodonir la quantitat a la unitat superior.
Article 9
Trasllat de l’impost 1. Els obligats tributaris han de traslladar els impostos especials als adquirents de béns amb la repercussió de la quota tributària de cada impost especial suportada realment, i han de fer constar l’import de cada impost especial juntament amb la menció “impost especial”.
En els supòsits de fabricació, i en cas que el tipus de gravamen del producte obtingut sigui diferent del realment suportat, els obligats tributaris han de repercutir aquest darrer.
De la mateixa manera, en cas que el tipus de gravamen d’una mercaderia canviï entre el moment de la liquidació dels impostos especials i el moment de la repercussió, els obligats tributaris han de repercutir la quota tributària suportada realment.
Els obligats tributaris no estan obligats a consignar separadament l’impost en el rebut, la factura o el document equivalent, que s’entén que està comprès en el preu de l’operació.
En aquest cas, la menció “impostos especials inclosos” ha de constar al rebut, a la factura o al document equivalent que emeti l’obligat tributari.
No obstant el que estableix l’apartat anterior, en cas que algun empresari o professional establert a Andorra ho sol·liciti, l’obligat tributari d’aquest impost ha de consignar-lo de forma separada a la factura o al document equivalent, en la forma que estableix l’apartat 1.
Per derogació de l’apartat 3, en cas de vendes successives, els obligats tributaris no poden consignar separadament l’impost al rebut, a la factura o al document equivalent si l’impost no ha estat consignat separadament al rebut, a la factura o al document equivalent anterior.
Capítol tercer. Destinacions particulars
Article 10
Destinacions particulars 1. Sense perjudici del que estableixen els articles 11, 12, 13, 14, 15 i 16, el recurs al benefici dels tipus de gravamen reduïts previstos als articles 12, apartat 2, i 28, apartat 2, modificat de la Llei 11/2010, del 22 d’abril, de modificació de la Llei 27/2008, del 20 de novembre, d’impostos especials, està subordinat al lliurament previ d’una autorització escrita, en els mateixos termes i condicions que estableix la Llei 5/2004, del 14 d’abril, del Codi de Duana i els reglaments d’aplicació.
Per derogació de l’apartat 1, quan la destinació particular no consisteix en un obratge o en una transformació, les persones que adquireixen mercaderies sota vigilància duanera per raó de la seva destinació particular, queden exemptes de la subordinació al lliurament d’una autorització.
Article 11
Autorització per beneficiar-se de les destinacions particulars 1. La sol·licitud per beneficiar-se de les destinacions particulars, prevista a l’article 10, apartat 1, l’ha de presentar a les autoritats duaneres la persona a la qual es pot concedir l’autorització, i ha d’indicar les dades previstes a l’annex 3.
La presentació d’una sol·licitud signada pel sol·licitant marca la voluntat de l’interessat de beneficiar-se de les destinacions particulars, sense perjudici de l’aplicació eventual de les disposicions repressives, de conformitat amb les disposicions vigents, i té valor de compromís pel que fa a:
- l’exactitud de les indicacions que figuren a la sol·licitud;
- l’autenticitat dels documents que s’hi adjunten;
- el respecte de totes les obligacions inherents a l’autorització.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.