Decret del 3-11-2010 pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs

Decret Exposició de motius Les normes que regulen les instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs es troben actualment distribuïdes en tres reglamentacions diferents: Reglamentació de seguretat i aparells d’utilització d’hidrocarburs en habitacions, del 31 de maig de 1976, modificat parcialment el 2 de novembre del 2006, Reglamentació de seguretat per a dipòsits enterrats d’hidrocarburs, del 14 de desembre de 1978, i finalment el Reglament per al control dels punts de venda fixos i mòbils de carburants, del 3 de juny de 1981.

Els canvis tecnològics que han tingut lloc durant aquests quasi trenta anys de vigència de les reglamentacions esmentades, l’aparició de nous materials, els canvis en les necessitats de la mateixa societat, la irrupció amb força de conceptes, avui dia ja plenament compartits per tothom, com l’estalvi energètic, les energies renovables, sense oblidar la cura del medi ambient, obliguen a adaptar les normes existents a les demandes i les necessitats dels ciutadans d’avui.

Aquest Reglament és la conseqüència lògica de la implantació dels principis i els valors citats amb l’objectiu d’aconseguir un ús segur i eficient d’uns recursos limitats com són els hidrocarburs i harmonitzar alhora la diversa i dispersa normativa fins ara existent.

D’acord amb el text i l’esperit de la Llei de seguretat i qualitat industrial, el Reglament vol fixar, per una part, les condicions que han de satisfer les instal·lacions que es regulen. Així no només es determinen els materials i els procediments per a la construcció de les instal·lacions sinó també quines han de ser les proves a les quals s’han de sotmetre.

Es regula l’emmagatzematge amb caràcter general tant en la modalitat soterrada de dipòsits com en la instal·lació de dipòsits en superfície, ja sigui a l’interior o a l’exterior dels edificis, alhora que es preveu de manera imperativa que en les noves instal·lacions s’utilitzin dipòsits amb doble paret, i que en els supòsits de la reparació dels dipòsits existents de simple paret, s’adaptin a la modalitat de la doble paret. Aquesta mesura permetrà garantir que en un futur proper es pugui detectar molt abans la perforació d’una de les parets abans que s’origini una fuita del producte contingut al medi, i evitar-ne, per tant, la contaminació.

Es preveu regular les condicions i les capacitats de què han de disposar els diversos professionals que han d’intervenir al llarg de la vida útil de la instal·lació a fi que se’n pugui assegurar el bon funcionament i la conservació.

Igualment es regulen de manera específica les instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs destinades al subministrament de vehicles de motor i, de manera molt especial, les estacions de servei, incloent-hi les mesures necessàries per a un control eficaç de la metrologia dels dispensadors de combustible, ja siguin fixos o mòbils.

Finalment, es tenen en compte un seguit de mesures de caràcter transitori que permetin adaptar les instal·lacions avui existents. Es disposa d’uns terminis per a l’adaptació en funció de l’antiguitat de la instal·lació, de manera que en un període relativament curt, totes reuneixin les condicions de seguretat mínimes que preveu la legislació vigent.

Pels motius exposats i a proposta del Ministeri de Turisme, Comerç i Indústria, el Govern, en la sessió del dia 3 de novembre del 2010.

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs, que entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició derogatòria

Queden derogats, en relació amb l’emmagatzematge i el subministrament d’hidrocarburs, els articles de l’1 al 22, l’apartat de sancions i la disposició final de la Reglamentació de seguretat i els aparells d’utilització d’hidrocarburs en habitacions, del 31-05-1976, modificada pel Decret del 25-10-2006, el Reglament de seguretat per a dipòsits enterrats d’hidrocarburs, del 14-12-1978, i el Reglament per al control dels punts de venda fixos i mòbils de carburants, del 3-06-1981, així com totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquest Decret.

Decret del 3-11-2010 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge i subministrament d’hidrocarburs

Capítol primer. Generalitats

Article 1

Objecte i camp d’aplicació Aquest Reglament té per objecte establir les prescripcions tècniques i administratives que han de complir les instal·lacions per a l’emmagatzematge de carburants i combustibles líquids, ja sigui per consumir-lo a la instal·lació mateixa, o per subministrar-lo als vehicles de motor.

Aquest Reglament és d’aplicació a les noves instal·lacions, i a les reformes, ampliacions o modificacions de les instal·lacions existents, llevat de les prescripcions incloses a l’article 10 i als capítols vuitè, novè, desè i onzè d’aquest text normatiu, que també són d’aplicació a les instal·lacions existents.

Article 2

Classificació dels productes Els productes derivats del petroli, d’acord amb aquest Reglament, es classifiquen en:

Classe A: Hidrocarburs liquats amb pressió absoluta de vapor superior a 1 kg/cm2 a la temperatura de 15 ºC (metà, butà, propà, etc.). Aquest Reglament no preveu l’emmagatzematge de productes classificats de classe A.

Classe B: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació inferior a 55 ºC no compresos a la classe A (gasolina, naftes, petroli i dissolvents).

Classe C: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 55 ºC i 100 ºC (gasoil, fuel, dièsel).

Classe D: Hidrocarburs amb un punt d’inflamació comprès entre 100 ºC i 150 ºC (asfalt, vaselines, parafines i lubricants).

Article 3

Definicions Ampliació: s’entén per ampliació d’una instal·lació compresa en aquest Reglament l’augment de la superfície de les instal·lacions originals, de la capacitat d’emmagatzematge d’un o més dipòsits, o l’augment de la quantitat de dipòsits de la instal·lació.

Reforma o modificació: qualsevol actuació en una instal·lació sotmesa a aquest Reglament que no sigui ni una ampliació ni una reparació.

Aigües contaminades: s’entenen per aigües contaminades les aigües alterades que impliquin un perjudici de la seva qualitat en relació amb l’ús que se’n fa o amb la funció ecològica que té.

Emmagatzematge: és el conjunt de recipients de tot tipus que continguin o puguin contenir líquids, combustibles o carburants, ubicats en una àrea que inclou els tancs, les cubetes de retenció, els carrers entremitjos de circulació i de separació, les canonades de connexió i les zones i les instal·lacions de càrrega, de descàrrega i de transvasaments annexes.

Àrea de les instal·lacions: superfície delimitada per la projecció normal sobre un plànol horitzontal de la instal·lació prevista.

Cubeta de retenció: recipient estanc que conté a l’interior algun dels elements de l’emmagatzematge la funció del qual és retenir els productes continguts en aquest element en cas que es trenquin o que el sistema de transvasament funcioni incorrectament.

Estació de bombeig: és l’estació que té una capacitat de transvasament de producte superior a 3,5 m3/h per als de la classe B i 15 m3/h per als de la classe C i D.

Inspecció periòdica: qualsevol examen que es dugui a terme més tard de la posada en servei de les instal·lacions, dels aparells o dels equips per comprovar el compliment de les disposicions previstes en aquest Reglament, efectuada per l’Administració competent o per un organisme de control autoritzat.

Líquid: tot producte que en el moment de l’emmagatzematge té aquest estat físic, inclosos els que tenen una fluïdesa superior a 300 quan es prova d’acord amb la norma UNE 104 281, part 4-2 o una altra norma equivalent.

Líquid combustible: és un líquid amb punt d’inflamació igual o superior a 38 ºC.

Líquid inflamable: és un líquid amb un punt d’inflamació inferior a 38 ºC.

Excentricitat: és la diferència entre el diàmetre nominal i el diàmetre real una vegada enterrat el dipòsit (quan està buit) dividit pel diàmetre nominal.

Pila: conjunt de recipients mòbils que no estan separats per passadissos o per productes no inflamables o amb una combustió endotèrmica en condicions de foc.

Recipient: tota cavitat amb capacitat d’emmagatzematge o de retenció de fluids. Les canonades, les bombes d’impulsió o de transvasament, els vasos d’expansió o les vàlvules, no es consideren recipients.

Reparació: qualsevol operació amb la finalitat de restaurar les condicions i les característiques originals de qualsevol part de la instal·lació deteriorada per l’ús que se n’ha fet, les accions externes de qualsevol altra mena o pel simple transcurs del temps. La substitució d’elements o d’equipaments per altres de les mateixes característiques es considera una reparació, però per contra, si se substitueixen elements o equipaments que comporten una variació de les característiques originals de la instal·lació, de les seves parts o dels seus equipaments, es considera una reforma o una ampliació.

Revisió periòdica: tota revisió o prova posterior a la posada en servei dels aparells o equips efectuada per una empresa o un organisme de control autoritzats.

Titular de la instal·lació: la persona física o jurídica, o la comunitat de propietaris o una unió temporal d’empreses que figura com a responsable de les obligacions que prescriu la legislació vigent davant de l’Administració.

Dipòsit: recipient dissenyat per suportar una pressió interna manomètrica entre 0 i 98 kPa (1kg/cm2).

Unitat de procés: és el conjunt d’elements i instal·lacions de producció.

Unions desmuntables: són les unions que per disseny estan concebudes per poder executar les operacions de connexió i de desconnexió de manera fàcil, mantenint intacta la qualitat d’unions estanques.

Unions fixes: són les unions estanques en què les operacions de desconnexió només es poden efectuar perquè es destrueixen i perden la qualitat d’unió estanca, llevat que s’efectuïn de nou com si es tractés de la seva primera execució, reposant els materials de la unió.

Vehicle: artefacte o aparell així definit per la Llei del Codi de la circulació.

Tub de ventilació: sistema dissenyat per prevenir els efectes de les alteracions brusques de pressió interna d’un dipòsit d’emmagatzematge com a conseqüència de les operacions de transvasament o de les variacions de la temperatura ambient.

Vies de comunicació pública: són les carreteres, els carrers o els camins d’ús públic i de lliure circulació.

Vies de comunicació de servei: són les carreteres, els carrers o els camins de circulació restringida o reglamentada.

Zones classificades: són els emplaçaments en què hi ha o hi pot haver gasos o vapors inflamables en quantitat suficient per produir mescles explosives o inflamables tal com es preveu a la norma EN 60079-10 Zona de càrrega i descàrrega. Són els llocs on se situen les unitats de transport o els recipients mòbils per dur a terme les operacions de transvasament de líquids entre les unitats o els recipients esmentats i els emmagatzematges o entre les unitats de transport.

Zona de foc obert: es consideren zones de foc obert aquelles zones en què, de manera esporàdica o continuada, es produeixin flames o guspires a l’aire lliure, així com en les que hi hagi superfícies que poden esclafar-se fins a temperatures suficients per produir una ignició.

Article 4

Formes d’emmagatzematge L’emmagatzematge es pot efectuar en recipients fixes o mòbils.

Amb les limitacions que presentin en cada cas o segons el producte que emmagatzemin, els recipients fixes es poden instal·lar:

Capítol segon. Dipòsits d’emmagatzematge i equips auxiliars

Article 5

Dipòsits Els dipòsits han de ser de doble paret, del mateix material o d’un de diferent, d’acord amb les normes EN 12285-1, EN 12285-2, EN 13341 o normes equivalents, d’acord amb la relació establerta en la disposició addicional de la Llei de seguretat i qualitat industrial. Es poden construir de xapa d’acer, polietilè d’alta densitat, plàstic reforçat amb fibra de vidre o altres materials, sempre que en resti garantida l’estanquitat. Han de disposar d’un sistema de detecció de fuites que sigui conforme amb la norma EN 13160 o una norma equivalent, i el detector i els seus accessoris han de ser accessibles a fi de facilitar-ne el control.

La capacitat d’emmagatzematge de la instal·lació no pot ser inferior a l’equivalent a quaranta-cinc dies de la despesa nominal normal total dels aparells de consum als quals alimenta. El projectista pot repartir aquesta quantitat en més d’un dipòsit, sempre que quedi assegurada la disponibilitat del producte, sigui mitjançant vasos comunicants o amb un sistema seqüencial automàtic.

Tot dipòsit ha de disposar d’un sistema o un element, contrastat pel seu fabricant, que permeti mesurar la quantitat real d’hidrocarbur que s’emmagatzema en un moment determinat sense perjudici que es pugui disposar d’altres sistemes que permetin la mesura a distància o en temps real.

Article 6

Canonades i accessoris Les canonades per conduir hidrocarburs poden ser d’acer, de carboni, de coure, de plàstic o d’un altre material adequat al producte de què es tracti, sempre que es compleixin les normes EN 14125, UNE19011, UNE 19040, UNE 19041, UNE 19045 i UNE 19046 que els sigui d’aplicació en cada cas. Tanmateix, es poden aplicar normes equivalents d’acord amb la disposició addicional de la Llei de seguretat i de qualitat industrial.

Es poden utilitzar canonades de materials sobre els quals no hi hagi cap normativa aplicable sempre que disposin d’un certificat lliurat per un laboratori oficial acreditat andorrà o d’un país de la Unió Europea, en què es certifiqui els compliment dels requisits següents:

Les conduccions han de tenir el nombre mínim d’unions en el seu recorregut, i han de ser, sempre que es pugui, fixes. Les unions desmuntables han de ser accessibles permanentment.

En les canonades d’acer, els canvis de direcció s’han de dur a terme preferentment mitjançant el corbat en fred del tub, d’acord amb les normes UNE 37505 o UNE 19051, segons sigui o no sigui galvanitzat, o segons altres normes equivalents. Si el radi de curvatura és inferior al mínim establert en les normes, s’han d’utilitzar colzes d’acer per soldar o bé colzes i corbes de foneria mal·leable del tipus definit a la norma EN 10242.

Quan els tubs s’empalmin a les connexions de la boca, l’accés de la boca d’home ha de quedar alliberat. El diàmetre de les canonades i dels seus accessoris s’ha de calcular en funció del cabal, de la longitud de la canonada i de la viscositat del líquid a la temperatura mínima a què el líquid pugui estar.

Article 7

Connexions Les connexions a un dipòsit, en funció de la finalitat que tinguin, poden ser de càrrega, d’extracció o de retorn del producte, així com per a la ventilació del dipòsit.

En instal·lacions domèstiques, la boca de càrrega, si es troba situada en la via pública, s’ha de situar a una alçada compresa entre 0,80 i 1,10 metres del pla de terra, dintre d’un armari o d’un calaix de mides suficients per poder manipular amb seguretat els acoblaments de connexió. L’armari o el calaix ha de disposar de porta amb pany de clau triangular.

Els acoblaments entre el vehicle cisterna i la boca de càrrega han de ser compatibles i d’un material que no pugui produir guspires en el xoc contra altres materials. L’acoblament n’ha de garantir la fixació i no permetre un desacoblament fortuït, i també n’ha d’assegurar la continuïtat elèctrica. El tipus de boca de càrrega dels dipòsits serà el que fixa la norma EN 14420-6, de 2” fins a 15.000 litres de capacitat i de 3” per a capacitats superiors. En les estacions de servei seran del tipus 4” (DN100), fixat per la norma EN 14420-6.

Tots els dipòsits de més de 3.000 litres i els que, sigui quina sigui la seva capacitat, no sigui visible el nivell d’ompliment per a la persona que té el comandament de l’operació de càrrega, han de disposar d’un dispositiu de seguretat que interrompi automàticament l’ompliment quan s’aconsegueixi el nivell màxim d’ompliment. Aquest dispositiu ha de complir les especificacions del tipus A2 (800 kPa) que preveu la norma EN13616, en la versió en vigor a la data de la posada en servei de la instal·lació. La pressió màxima de servei del limitador d’ompliment, quan la càrrega es pugui efectuar sota pressió, ha de figurar de forma visible a cada tub de càrrega i a les proximitats de la boca de càrrega del dipòsit. Resta prohibit sotmetre el limitador d’ompliment a pressions superiors a la pressió màxima de servei.

La carrega a dipòsits de superfície de capacitat nominal igual o inferior a 3.000 litres i amb productes de les classes C o D es pot efectuar per mitjà d’un sortidor a un orifici que serveixi per això.

El tub de càrrega, en els dipòsits de capacitat superior als 1.000 litres, ha d’entrar al dipòsit fins a 15 cm del fons i acabar, preferentment, tallat en pic de flauta. El diàmetre, en tota la seva longitud, ha de ser igual o superior al de l’acoblament de càrrega.

Quan el líquid emmagatzemat sigui de la classe C o D, el final del tub de càrrega pot fer-se mitjançant una corba del tipus “hamburguesa de 180º”, per evitar que en sortir el líquid es remogui el fang del fons del dipòsit.

La càrrega o l’ompliment es pot fer per gravetat o per forçada. Quan sigui per gravetat, el tub de càrrega ha de tenir en tota la seva longitud un pendent mínim de l’1%.

La boca de càrrega ha d’estar situada a una distància no superior a 10 m de la zona d’estacionament del vehicle cisterna. A aquest efecte, la propietat, d’acord amb les ordinacions comunals en vigor, ha de preveure la zona d’estacionament corresponent.

Els cabdals d’ompliment han de ser superiors a:

10 m3/h en instal·lacions amb una capacitat d’emmagatzematge igual o inferior a 5 m3.

20 m3/h en instal·lacions amb capacitat d’emmagatzematge compresa entre 5 i 50 m3.

40 m3/h en instal·lacions de capacitat d’emmagatzematge superior a 50 m3.

Quan el dipòsit es pugi buidar per sifó, just a la sortida s’ha d’instal·lar una vàlvula de tancament ràpid, comandada des de l’accés a la sala de calderes o, si no n’hi ha, des d’una zona propera al dipòsit, d’accés fàcil i segur. Per evitar el buidat del tub cal col·locar una vàlvula antiretorn.

Quan la canonada tingui una disposició flotant, s’elaborarà amb materials resistents al líquid que hagi d’emmagatzemar, i amb materials certificats pel fabricant adequats a l’ús que es vulgui donar.

La ventilació dels dipòsits amb un volum total igual o inferior a 1.000 litres de productes C o D pot desembocar en espais tancats sempre que disposin d’una ventilació directa a l’exterior igual o superior a 200 cm2.

Quan la instal·lació de ventilació estigui dissenyada per a la recuperació de vapors, es construirà d’acord amb el projecte original i de conformitat amb les instruccions del fabricant de l’equip de recuperació. Quan la ventilació sigui a l’aire lliure, la boca de sortida ha de disposar d’un reixa tallafocs i ha d’estar situada, preferentment, sobre la boca de càrrega del producte, i com a mínim a 0,5 m per sobre d’aquesta. En qualsevol cas, ha d’estar situada en un indret visible des del punt de comandament de la descàrrega, i a un mínim de 4 m per sobre del nivell de la zona d’estacionament del vehicle subministrador i a una distància mínima de 10 m de qualsevol xemeneia o foc.

La canonada ha de tenir cap al dipòsit un pendent de com a mínim un 1% en qualsevol punt del seu recorregut, que asseguri una evacuació dels condensats.

Quan hi hagi més d’un dipòsit que contingui la mateixa classe de productes, es poden connectar a un sol conducte de ventilació, sempre que el diàmetre del conducte únic sigui com a mínim igual al més gran dels conductes individuals.

Els connectors han d’estar construïts amb materials apropiats per a la conducció de combustibles líquids i reforçats o protegits exteriorment amb una funda metàl·lica o d’un altre material que garanteixi un grau de protecció mecànic equivalent.

Els connectors flexibles han de ser accessibles de manera permanent i se’n garantirà la continuïtat elèctrica quan s’utilitzin amb productes de classe B.

Article 8

Proteccions 1. Protecció contra la corrosió de les canonades.

1.1. Protecció passiva. Els tubs d’acer i els de fossa soterrats s’han de protegir contra la corrosió per l’agressivitat i la humitat del sòl mitjançant una capa d’imprimació antioxidant i revestiments inalterables als hidrocarburs que garanteixin una tensió de perforació mínima de 15kV. També s’accepta que el tub disposi d’una funda externa estanca compatible amb el producte transportat, separats entre ells per un espaï anul·lar intern. En aquest cas es disposarà d’un punt baix que permeti recollir tot el vessament produït en cas de fuita del tub. Estarà proveït d’un registre que permeti verificar l’absència de líquid i se situarà a prop de la boca d’home del dipòsit. El líquid sobrant es retornarà al dipòsit.

Les canalitzacions aèries i d’inspecció fàcil es protegiran amb pintura antioxidant amb les característiques apropiades per al seu entorn.

1.2. Protecció activa. En cas que el dipòsit disposi de protecció activa, els tubs d’acer han de tenir continuïtat elèctrica amb el dipòsit i en funció dels tipus de xarxa general de terra es poden donar els supòsits següents:

Els tubs de ventilació i de descàrrega no tindran juntes aïllants, no es connectaran a la xarxa general de terra i es connectaran a la xarxa local de terra de zenc, juntament amb la pinça del vehicle.

Si les bombes impulsores són de tipus submergit, no es connectaran a la xarxa de terra general de coure i sí que es connectaran a la xarxa local de zenc.

És fonamental evitar el contacte entre els dipòsits o els tubs d’acer o de fossa soterrats amb la xarxa de terra general de coure. Els tubs d’impulsió d’acer de paret simple han de tenir protecció activa.

Els tubs d’acer i de fossa soterrats no es poden unir a un sistema de terra en què hi hagi metalls amb potencial galvànic desfavorables per a l’acer com el coure, i en contacte directe amb el terreny.

Els elements soterrats d’acer, dipòsits i tubs, només s’han de connectar a la xarxa de terra general si no hi ha risc galvànic perquè la xarxa està construïda de cable galvanitzat o cable de coure aïllat i elèctrodes de zenc. En cas que la xarxa de terra general sigui de coure, els tubs i els dipòsits metàl·lics enterrats s’han d’unir a un terra local de zenc i s’aïllaran de la xarxa general de coure. És fonamental evitar el contacte entre els dipòsits i els tubs d’acer o de fossa soterrats i la xarxa de terra general de coure.

Al costat de cada lloc de càrrega o de descàrrega de productes de la classe B hi ha d’haver un cable conductor flexible, permanentment connectat per un extrem a la xarxa de terra general, si és d’acer galvanitzat; o a la xarxa de terra local de zenc, si la xarxa general és de coure. Per l’altre extrem ha d’anar connectat a una pinça de connexió de longitud suficient per connectar la massa de la cisterna del vehicle, abans i durant les operacions de càrrega i de descàrrega.

La connexió elèctrica de la posada a terra s’ha de fer mitjançant un interruptor manual, amb un grau de protecció suficient per al tipus de zona on estigui instal·lat. El tancament dels interruptors s’ha de fer sempre després de la connexió de la pinça al camió cisterna.

Per a la posada a terra es poden utilitzar les indicacions de l’informe UNE 109100 o un equivalent. La pinça i l’embornament de la posada a terra per al control de l’electricitat estàtica han de complir la norma UNE 109108, parts 1 i 2 o una norma equivalent.

Article 9

Control i proves de les canonades 1. Les proves d’estanquitat es poden efectuar mitjançant el que s’estableix a la norma EN 14336 per a canonades metàl·liques i ENV 12108 per a canonades plàstiques.

S’admet el mètode acústic per al control de l’estanquitat sempre que es controli i es garanteixi la traçabilitat de la variació de la depressió i de les diferències d’alçada dels nivells abans i després de la depressió, per la qual cosa s’han de registrar els senyals rebuts durant 6 minuts per cada sensor. Els principis generals d’assaig són els previstos a la norma EN 13554. L’equip d’assaig utilitzat ha de ser el que s’indica a la norma EN 13477-1 i complir amb el que s’indica a la norma EN 13477-2.

El procediment, el mètode d’assaig així com la resta de documentació han de complir els requisits de la norma EN 14584, i el personal que efectua l’assaig ha de disposar de la qualificació de nivell 2, com a mínim segons EN 473.

Amb aquest mètode, una instal·lació es considera estanca quan:

Quan s’utilitzi el mètode de control hidràulic, el valor de la pressió hidràulica de la prova en el cas dels dipòsits o les canonades es mantindrà a 0,5 bar durant 30 minuts, excepte les canonades sotmeses a pressió, per a les quals el valor ha de ser com a mínim de 3 bar.

En el cas de les canonades que treballen a pressió, l’ompliment de control es pot fer amb el combustible mateix, però només si són productes de la classe B, de carburant d’aviació, de superetanol o d’altres carburants que presentin problemes de miscibilitat amb l’aigua; en els altres casos l’ompliment s’ha de fer amb aigua.

Es considera que la instal·lació és estanca si no es detecta cap caiguda de pressió estabilitzada de més de 20 mbar al cap de 30 minuts un cop s’ha estabilitzat la pressió de prova.

Article 10

Revisió i reparació dels dipòsits d’acer instal·lats El revestiment de dipòsits d’acer enterrats per a combustibles i carburants han de ser de doble paret. Els dipòsits de simple paret no revestits i que no estiguin situats en una fossa impermeable i amb un sistema de detecció de fuita s’han de substituir per dipòsits de doble paret o s’han de transformar en dipòsits de doble paret amb un sistema de detecció de fuites de conformitat amb la norma EN 13160, abans del 31 de desembre del 2030.

Les transformacions i les intervencions s’han d’efectuar per empreses autoritzades, i abans de posar-los en servei s’ha d’efectuar un assaig d’estanquitat conforme el que preveu l’article 9.

Si els dipòsits de simple paret no han estat substituïts o transformats s’han de sotmetre a un assaig d’estanquitat cada 5 anys.

Article 11

Escalfament del combustible Els combustibles de les classes C i D es poden sotmetre a escalfament d’acord amb les propietats físiques i les característiques de la instal·lació.

Capítol tercer. Instal·lació dels dipòsits

Article 12

Emmagatzematge en dipòsits fixos El dipòsits es poden instal·lar a dins i a fora de les edificacions i s’allotjaran d’acord amb el que indiquin les normes per a dipòsits de doble paret, que en cada cas els siguin d’aplicació. En cap cas s’instal·laran dipòsits de líquids de classe B dintre d’altres edificis que els que són d’ús exclusivament industrial o destinats específicament a l’emmagatzematge o al subministrament de combustible.

Els dipòsits s’han de col·locar i llastrar, si escau, de manera que puguin suportar amb seguretat les accions que en un moment determinat es puguin originar en el terreny circumdant, especialment per als efectes d’immersió. En aquest cas es considera que és segur quan el coeficient de seguretat és igual o superior a 3.

En les noves instal·lacions o en les modificacions de les existents només s’instal·laran dipòsits de doble paret. Es limita la capacitat d’emmagatzematge a l’interior d’edificacions a 30 m3 per a líquids de la classe B i a 100 m3 per als de la classe C i D. Excepcionalment, i en casos justificats degudament, el ministeri encarregat de la seguretat industrial podrà autoritzar capacitats més grans. La implantació del dipòsit l’ha d’efectuar l’empresa instal·ladora sota la supervisió de la direcció facultativa. En cap cas es procedirà al reomplert de terres sense que la direcció facultativa hagi comprovat la implantació correcta del dipòsit.

2.1. Interior d’edificis. La capacitat total d’emmagatzematge dintre dels edificis es limita a 3 m3 per als productes de la classe B i a 100 m3 per als productes de la classe C i D.

En els emmagatzematges de productes de la classe C i D amb una capacitat inferior a 3.000 litres, la distància entre el dipòsit i la caldera de combustió o qualsevol altre aparell que produeixi flama o calor serà d’un metre en projecció horitzontal. Aquesta distància es pot reduir fins a 0,5 metres sempre que s’intercali, entre la font de calor i el dipòsit, una paret amb una resistència al foc d’EI2 – 120. En cap cas la temperatura superficial del dipòsit no podrà ser superior a 40 ºC.

Tots els emmagatzematges de la classe B i els de capacitat igual o superior a 5.000 litres de les classes C i D han d’estar situats en recintes destinats exclusivament a aquest fi. Les portes i les finestres s’obriran cap a l’exterior i tindran l’accés restringit i degudament senyalitzat. A la part exterior de la porta o en la seva proximitat es col·locarà un avís que sigui fàcilment visible amb el text següent: “Atenció. Dipòsit de combustible. Prohibit fumar, encendre foc o utilitzar aparells que produeixin guspires”.

Aquest recinte, en cas d’estar situat en una nau o en un edifici industrial, pot ser una cubeta.

Les instal·lacions elèctriques i la il·luminació del recinte han complir la normativa aplicable vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

Les mesures de protecció contra incendi compliran el que es preveu al capítol setè en allò que sigui d’aplicació en cada cas.

En edificis d’ús col·lectiu (habitatges o activitats comercials dintre del mateix edifici), no es permeten emmagatzematges de líquids combustibles, siguin de la classe B, C o D dins de cap part privativa. S’accepta que en una zona comuna, dins d’un recinte destinat exclusivament a l’emmagatzematge de líquids de la classe C, hi hagi dipòsits independents per a cada usuari, que constituiran cada un d’ells una instal·lació independent.

En edificis d’ús col·lectiu o de concurrència pública, els recintes destinats a l’emmagatzematge estaran situats en plantes situades a un nivell més baix que les que es destinen als habitatges o als locals comercials.

2.2. Exterior de l’edifici. En cas que n’hi hagi, la capacitat de la cubeta de retenció que contingui un únic dipòsit serà igual a la d’aquest dipòsit. Quan a dins de la cubeta hi hagi més d’un dipòsit, la capacitat que tingui ha de ser com a mínim el valor més gran que resulti de considerar la capacitat del dipòsit més gran o del 10% de la capacitat global de tots els dipòsits.

La cubeta de retenció ha de ser impermeable, i ha de mantenir aquesta característica en el cas de càrrega màxima a què poden estar sotmesos tots i cada un dels dipòsits que conté. El sòl de la cubeta ha de tenir un pendent cap al pericó de recollida i evacuació dels vessaments del 2% com a mínim.

3.1. En fosa tancada (buit soterrat). Les instal·lacions amb aquesta disposició es consideren, quant a dimensions i disseny, instal·lacions de superfície en interior d’edificis. La coberta de la fosa pot estar a un nivell diferent que el del terreny circumdant.

3.2. En fosa oberta (són instal·lacions en què l’emmagatzematge està per sota del nivell del sòl del terreny circumdant). S’han de tenir en compte les consideracions dels emmagatzematges de superfície a l’exterior d’edificis, en què les parets de l’excavació fan les funcions de cubeta de retenció. La profunditat de la fosa la determinarà l’autor del projecte. S’han de prendre les mesures necessàries per evacuar l’aigua de pluja sense que en cap cas es puguin vessar els líquids emmagatzemats que s’hagin pogut vessar a la cubeta.

3.3. En fosa mig oberta: es considera que és una fosa mig oberta quan la distància entre la coberta i la fosa permet una ventilació correcta. La distància mínima entre la coberta i l’acabament superior dels paraments laterals de la fosa ha de ser de 50 centímetres. Aquest tipus d’instal·lació es considera, a tots els efectes, com una instal·lació en fosa oberta.

6.1. Les distàncies de seguretat per a emmagatzematges amb una capacitat superior a 100 m3 les fixarà el ministeri encarregat de la seguretat industrial en cada cas, tenint en compte el lloc d’implantació, les normes tècniques internacionals i l’estat de la tècnica en el moment de la seva construcció.

6.2. Distància mínima entre les instal·lacions i el límit de la propietat exterior en què es pugui edificar i les vies de comunicació pública Capacitat total (m3) Distància (m) Classe B Classe C i D 100 < Q ≤ 509 3 50 < Q ≤ 54,5 1,5 5 < Q2 1 Taula 1 6.3. Distància mínima entre les instal·lacions i els establiments de concurrència pública Capacitat total (m3) Distància (m) Classe B Classe C i D 100 < Q ≤ 5018 6 50 < Q ≤ 59 3 5 < Q4,5 2 Taula 2 6.4. Reducció de les distàncies mínimes. Les distàncies mínimes anteriors es poden reduir mitjançant l’adopció de mesures i sistemes addicionals de protecció contra incendi. A efectes de reducció es defineixen els nivells de protecció següents:

Nivell 0. Proteccions obligatòries previstes al capítol setè d’aquest Reglament. La utilització de les mesures obligatòries no comporta cap reducció de distància.

Nivell 1. Elements separadors resistents al foc REI 120, sistemes fixes d’extinció d’incendis d’accionament manual o personal ensinistrat. L’aplicació d’una mesura del nivell 1 permet reduir les distàncies un 75%. L’aplicació de dos o més mesures de nivell 1 permet reduir la distància un 50%.

Nivell 2. Sistemes fixes d’accionament automàtic aplicats a les instal·lacions. L’aplicació d’una o més mesures de nivell 2 permet reduir la distància un 50%.

6.5. Distància entre dipòsits de superfície amb capacitat unitària igual o superior a 5.000 litres per a productes de la classe C i D i per a tots els de la classe B. La distància entre les parets dels dipòsits ha de ser:

Article 13

Emmagatzematge en recipients mòbils 1. Les exigències d’aquest article s’apliquen als emmagatzematges en recipients mòbils amb capacitat unitària de fins a 1.000 litres. Queden exclosos d’aquesta disposició els recipients o els emmagatzematges següents:

Capítol quart. Instal·lacions de subministrament de combustible mitjançant canonades

Article 14

Descripció La instal·lació de subministrament de combustible líquid per canonada a les instal·lacions de consum individual comença amb un emmagatzematge comú, que reuneix les condicions que es preveuen als capítols segon i tercer d’aquest Reglament, en qualsevol de les seves variants.

Una canonada condueix el combustible des del seu emmagatzematge fins a un equip de transvasament adequat a les característiques de la instal·lació de consum. A la sortida d’aquest equip s’inicia la xarxa de distribució, que està formada per canonades de diàmetre diferent, en funció de les característiques de cada tram segons la seva longitud i el cabal.

Les derivacions de la xarxa general a cada usuari es pot fer directament o des d’un col·lector comú per a diversos usuaris en funció del tipus de xarxa que es vol instal·lar. Al començament de la derivació individual cal instal·lar un comptador volumètric de combustible. També es pot instal·lar un comptador general al començament de la xarxa.

La xarxa de subministrament, l’emmagatzematge, l’equip de transvasament, les canonades i els seus accessoris i els equips de mesura estaran situats en un indret adequat a les característiques pròpies de l’element que s’ha d’instal·lar, el lloc on s’han d’ubicar, les mesures de seguretat, i els materials o els elements situats a prop, de manera que poden variar per al mateix element en funció dels condicionants esmentats o d’altres que hi pugui haver.

De l’equip de mesura individual sortirà un canonada de combustible o escomesa particular per a cada usuari, individualitzada de la resta, accessoris i elements de seguretat corresponents que arribarà fins als aparells de consum.

La part de la instal·lació que circuli per l’interior de parts privatives, sigui un habitatge, un local comercial, indústria o similar, ha de reunir unes condicions particulars i s’han d’instal·lar els elements adequats que protegeixin degudament la instal·lació de subministrament i l’equip de consum.

Els tubs han d’estar adequadament protegits contra la corrosió atmosfèrica. A fi d’identificar-los, s’ha d’emprar com a color bàsic el marró i com a complementaris el vermell en productes de la classe B i el groc en els de la classe C, en les condicions que determina la norma UNE 1063 o una norma equivalent.

Article 15

Equip de transvasament 1. Com a norma general, l’equip de transvasament és l’encarregat d’impulsar el combustible del dipòsit d’emmagatzematge fins als punts de consum.

L’equip de transvasament ha de ser un grup de pressió format per:

El grup de pressió es muntarà en un allotjament apropiat. A l’exterior s’allotjarà en una arqueta, un armari o una caseta, de totxana, de formigó o d’un altre material resistent al foc amb una REI 120. L’habitacle ha de disposar d’una ventilació adequada per al lloc on estigui ubicat. La instal·lació elèctrica ha de complir les prescripcions que prescriu la normativa vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió per a aquests tipus d’instal·lacions.

Si la instal·lació és a l’interior d’un edifici, es protegirà de forma adequada en funció del lloc on s’ubiqui. A més de les mesures de protecció indicades anteriorment, es tindrà una cura especial a l’hora d’aïllar l’equip de manera que s’eviti la transmissió de vibracions o de soroll.

Article 16

Xarxes de distribució La xarxa de distribució per combustible líquid té com a funció el transport d’aquest combustible des de la sortida de l’equip de transvasament fins a tots els equips de mesura dels usuaris de la xarxa. Pot ser vertical o horitzontal, en funció de la configuració de la xarxa i del tipus d’edificació a què doni servei.

La condició que caracteritza la instal·lació horitzontal és que és d’un sol nivell de cota variable. Estarà destinada a donar servei a conjunts d’habitatges, polígons de naus industrials amb naus individuals, centres comercials o altres de característiques similars. Gairebé la totalitat de la xarxa en modalitat soterrada en el subsòl, en galeria tècnica o sistema similar degudament protegida o, excepcionalment aèria, circularà amb les proteccions i les senyalitzacions adients.

Es denomina instal·lació vertical la xarxa de distribució que s’instal·la en edificis on els usuaris estan ubicats en diverses plantes de l’edifici. Les derivacions en la instal·lació vertical es poden fer per planta o mitjançant un col·lector comú d’on surten totes les derivacions als diversos usuaris.

A les xarxes horitzontals la xarxa estarà formada per un conjunt de canonades, que recorren les diverses vies de comunicació per donar subministrament a tots els possibles usuaris. Es procurarà que la xarxa sigui tan mallada com sigui possible, i s’instal·laran claus de seccionament en cada entroncament, de manera que cada ramal pugui quedar independitzat de la xarxa general, en cas que per avaria sigui necessari tallar el subministrament. En els ramals oberts es disposarà d’una clau de pas situada al començament del ramal.

Cada 10 usuaris connectats al mateix tram de canonada es col·locarà una clau de pas amb un màxim de 100 metres de distància entre elles. També s’instal·laran claus de pas en els creuaments dels carrers, a cada costat.

No cal instal·lar claus de pas en les derivacions de la xarxa de distribució als comptadors individuals, es poden connectar directament a la canonada segons els sistemes que s’indiquen més endavant.

Com a mínim s’ha de col·locar un purgador manual o automàtic al llarg de la xarxa i al punt més elevat. A les xarxes en què el col·lector general formi un circuit tancat, es col·locarà un altre purgador situat en un dels ramals de l’entroncament del retorn amb la sortida del grup de pressió. En els circuits ramificats sense tancar es disposaran purgadors al final de cada ramal. També n’hi haurà al punt més elevat de les columnes que no estiguin connectades entre elles o al punt més alt de la connexió entre elles.

Article 17

Canonades i accessoris Les canonades d’aquest tipus d’instal·lacions compliran el que indica el capítol segon d’aquest Reglament, llevat de les especificacions que es determinen en aquest article.

Les unions dels diversos trams de canonades de coure s’efectuaran mitjançant una soldadura forta, una temperatura de fusió superior a 800 ºC, i a testa. Les unions roscades es limiten a les connexions entre la canonada i els accessoris o entre els accessoris. Totes les unions roscades han de ser accessibles de manera permanent. Les derivacions dels diversos ramals de coure es faran mitjançant T soldada.

També es permet, en instal·lacions vistes i en les reparacions i les adaptacions de canonades enterrades que han tingut subministrament, la unió per comprensió mitjançant un bicon o una junta tòrica, sempre que sigui apta per al producte que ha de transportar.

Les unions dels diversos trams de la canonada d’acer es faran amb soldadura a testa, amb oxiacetilè o elèctrica.

Les claus han de ser estanques, interiorment i exteriorment, i han de resistir una prova hidràulica igual a tres vegades la pressió màxima de treball, amb un mínim de 600 kPa (6 kg/cm2). Quan a la xarxa es puguin presentar pressions iguals o superior, les claus han de portar gravades la pressió màxima a què poden ser sotmeses.

A més de les claus de pas de tall ràpid anteriorment citades, cal disposar, davant i després dels filtres, de comptadors, purgadors i de qualsevol altre accessori que s’instal·li per poder facilitar-ne la manipulació, sense que això afecti tota la xarxa. Es col·locaran filtres davant de cada comptador, que es poden substituir a criteri del projectista per altres que estiguin situats estratègicament a la canonada de subministrament.

Per a canonades d’acer forjat o fos s’admeten accessoris roscats, fins a un diàmetre de 100 mm. Per a diàmetres superiors, les unions cal fer-les mitjançant brides.

Article 18

Equips de mesura En les xarxes de distribució de combustible líquid es col·locaran equips de mesura per a tots i cadascun dels usuaris de forma individualitzada.

En muntaran en allotjaments apropiats de manera que quedin protegits contra accidents i manipulacions indegudes i se situaran entre dos claus de pas. La clau anterior al comptador pot ser la mateixa que està davant del filtre, quan ambdós, filtre i comptador, estiguin muntats en conjunt o sobre un col·lector.

Es podrà muntar un comptador volumètric general situat al començament de la xarxa, amb finalitats de control i supervisió.

Article 19

Muntatge de la xarxa La xarxa horitzontal pot circular bé per l’exterior de les edificacions. La xarxa ha d’anar soterrada, o per una galeria tècnica, o bé per l’interior de les edificacions quan tinguin per sota aparcaments o locals que possibilitin l’escomesa directa des d’aquest local a l’habitatge.

Quan les canonades circulin per l’exterior han d’anar soterrades en una rasa de 0,40 metres de profunditat com a mínim, mesurats des de la superfície del terreny a la generatriu superior de la canonada. Aquesta rasa ha de ser, sempre que es pugui, independent de la dels altres serveis. Si aquesta condició no es pot respectar, ha de mantenir una separació de com a mínim 0,30 metres de qualsevol conducció de gas o d’electricitat. En tot cas la xarxa de distribució no pot estar col·locada per sobre de les conduccions d’aigua potable. Tampoc pot estar col·locada per sobre de les conduccions d’aigües pluvials o residuals, llevat d’autorització expressa de l’òrgan competent en matèria de medi ambient.

La canonada ha d’anar soterrada en una capa de sorra rentada de riu. Aquesta capa ha de tenir com a mínim un gruix de 0,1 metres per sota i 0,20 metres per sobre de la canonada. S’ha de col·locar per sobre de la conducció i a una distància no inferior a 0,15 metres hi ha d’anar una senyalització adequada.

Les claus de pas o de seccionament, purgadors i filtres, que es muntin als ramals de distribució estaran allotjats en arquetes d’obra amb la tapa corresponent, que seran resistents al pas de vehicles quan estiguin situats a la calçada o a la zona de circulació d’aquests vehicles. Els equips de mesura individual s’allotjaran en armaris apropiats que els protegeixin mecànicament i tèrmicament.

Quan la xarxa circuli per l’interior d’un soterrani o un espai comú situat per sota dels locals que cal subministrar, la canonada de distribució es muntarà pel sostre del local. En les zones en què hagi de circular per les parets es col·locarà tan a prop com sigui possible del sostre. Llevat de casos excepcionals i degudament justificats no s’admet la instal·lació encastada, i sempre que s’hagi de circular per un buit de la construcció no accessible, o travessar un mur, una paret o un envà, ha d’anar a dins d’una beina estanca perquè no entri el líquid que transporta i no ha d’afectar la canonada. La beina ha de sobresortir dels paraments com a mínim 5 mm.

Les canonades han d’estar col·locades de manera que el seu aspecte sigui ordenat i curós, i han d’anar disposades de forma paral·lela o a esquadra amb els elements estructurals de l’edifici.

La separació entre canonades i la seva accessibilitat ha de permetre que es puguin manipular i substituir sense desmuntar la resta.

Els suports de les canonades estaran disposats de manera que no exerceixin esforços sobre els elements o els aparells als quals estiguin units ni la seva fletxa sigui superior al 2 per 1000.

Els elements de subjecció han de permetre la dilatació lliure de la canonada sense que en resulti malmès l’aïllament.

En muntatge horitzontal, la distància entre els suports ha de ser com a màxim la que s’indica a la taula 3 en funció del diàmetre i el material de les canonades que subjecten.

Entre el suport i la canonada s’intercalarà material elàstic adequat.

Entre dues unions de canonades cal disposar, com a mínim, d’un suport, i s’ha de procurar col·locar-los tan a prop de la unió com sigui possible.

Material Ф Tub (mm) Separació màxima entre suports (m) Tram horitzontal Separació màxima entre suports (m) Tram vertical Acer15 1,80 2,50 “20 2,50 3,00 “25 2,50 3,00 “32 2,80 3,00 “40 3,00 3,50 “60 3,00 3,50 “70 3,00 4,50 “80 3,50 4,50 “100 4,00 4,50 “125 5,00 5,00 “150 6,00 6,00 Coure10 1,20 1,80 “De 10 a 20 1,80 2,40 “De 25 a 40 2,40 3,00 “De 50 a 100 3,00 3,70 Taula 3 No es poden utilitzar suports de fusta o de filferro com a elements fixes. Si s’utilitzen amb caràcter provisional durant el muntatge, s’han de desmuntar i substituir quan finalitzi la instal·lació.

La xarxa vertical pot circular per l’interior o per l’exterior de l’edificació. Quan circuli per l’interior de l’edificació ha d’anar allotjada als patis interiors o als conductes de servei adequats.

Els suports de les canonades verticals han de subjectar el tub en tot el seu contorn. Han de ser desmuntables a fi de permetre muntar o desmuntar el tub amb facilitat després que s’hagin collat.

En un sistema de xarxa vertical per columna, els equips de mesura individualitzada es col·locaran a cada planta de l’edificació allotjats en un local, un armari o un habitacle destinat a aquest efecte.

Article 20

Escomeses a usuari L’escomesa i la distribució del combustible fins al punt de consum, dins dels límits de la propietat de l’usuari, s’ha de fer en les mateixes condicions que les prescrites per a la instal·lació de la xarxa externa.

En aquest cas, quan sigui necessari que la canonada circuli per zones de pas de persones i per mantenir l’estètica i la decoració de les edificacions es podrà encastar la canonada a les parets, els forjats o les soleres, sempre, però, protegida amb una beina adequada.

Article 21

Instal·lació interior de l’habitatge Dintre de l’habitatge i immediatament abans de l’aparell de consum, s’han d’instal·lar els elements següents:

• Limitador de pressió, amb manòmetre o sense manòmetre - Clau de pas automàtica (electrovàlvula comandada amb el cremador) o manual, instal·lada immediatament abans del cremador - Filtre

Article 22

Proves de les instal·lacions Les instal·lacions s’han de provar d’acord amb les especificacions del projecte quant a cabal, pressions i comportament dels diversos elements que les componen, així com el nivell de qualitat de la construcció de la instal·lació.

En els trams en què la canonada hagi de circular enterrada o amagada, s’han d’efectuar les proves de pressió i d’estanquitat abans que es cobreixi o s’amagui.

Acabada la xarxa de distribució i amb independència de les proves parcials efectuades es farà una prova del total de la xarxa de distribució des de l’equip de transvasament.

La prova de pressió es farà d’acord amb el que disposa la norma UNE 100151 o una altra norma equivalent.

Article 23

Instal·lació de subministrament a motors tèrmics Són les que estan destinades a subministrar carburants o combustibles a motors tèrmics, ja siguin mòbils o fixos, amb excepció de les instal·lacions que es preveuen al capítol sisè.

Consten essencialment d’un dipòsit de producte, un equip de subministrament i, opcionalment, un sistema de control electrònic del conjunt.

El subministrament de carburants i de combustibles es pot efectuar ja sigui per gravetat, amb una bomba manual o amb una bomba elèctrica amb recirculació automàtica i mànega de subministrament amb clau de tancament ràpid. Aquest equip pot estar adossat al dipòsit d’emmagatzematge.

La instal·lació elèctrica s’efectuarà d’acord amb la reglamentació específica vigent.

Els materials utilitzats en la construcció dels equips han de ser resistents a la corrosió del líquid que s’utilitzi, la dels vapors i del medi on estiguin ubicats. Els elements metàl·lics del sortidor o de la clau de pas del subministrament han de ser de materials que no puguin produir guspires en contacte amb altres materials.

De manera opcional es poden instal·lar equips de control de subministrament, que poden ser mecànics o electrònics, adequats per a l’ús al qual se’ls destina i per a l’emplaçament on estiguin situats. La funció d’aquests equips és controlar el combustible subministrat a cada motor, així com gestionar la seva posada en funcionament i la parada de la instal·lació.

Si el dipòsit d’emmagatzematge de carburant o de combustible se subministra de forma automàtica des d’un altre dipòsit mitjançant un sistema de bomba elèctrica, el dipòsit receptor haurà de disposar d’una vàlvula o una clau que eviti un ompliment superior al 80% de la capacitat que té. Aquest dispositiu ha de complir la norma EN13616 en la versió en vigor en la data de la posada en servei de la instal·lació. Alternativament, es pot instal·lar un sistema de doble nivell que asseguri que, en cas que el sistema normal de control d’ompliment falli, es tanqui automàticament una vàlvula de tall que eviti que el dipòsit s’ompli massa.

A sota del dipòsit cal col·locar una safata de capacitat igual o superior a la del dipòsit d’emmagatzematge, llevat que aquest dipòsit sigui de doble paret.

Resten prohibides aquestes instal·lacions a l’interior d’edificis destinats a altres usos que no siguin industrials quan es vulguin emmagatzemar productes de la classe B.

Per a productes de les classes C i D, el recinte on estiguin ubicats a l’interior d’un edifici han de disposar d’una ventilació adequada. A efectes del perill d’incendi, aquests recintes es consideren un local tècnic amb un risc mitjà.

Si els equips estan situats a l’exterior, poden cobrir-se amb una teulada lleugera i es poden tancar amb una xarxa metàl·lica oberta.

Capítol cinquè. Instal·lació elèctrica

Article 24

Execució de d’instal·lació La instal·lació es construirà d’acord amb el que s’indica en aquest Reglament i de conformitat amb la normativa aplicable vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió vigent.

Article 25

Classificació dels emplaçaments La classificació dels emplaçaments es farà segons el que preveu la normativa aplicable vigent en matèria d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió. Aquesta classificació es farà tenint en compte el següent:

Capítol sisè. Instal·lacions per al subministrament de combustible a vehicles

Article 26

Disposicions particulars

A aquestes instal·lacions els és d’aplicació totes les disposicions generals que es tenen en compte en aquest Reglament, llevat d’aquelles que entrin en conflicte amb les previstes en aquest capítol, que prevalen sobre les altres.

Article 27

Instal·lacions soterrades 1. Els dipòsits han d’estar soterrats en qualsevol dels supòsits següents:

Article 28

Instal·lacions de superfície interiors 1. Les circulacions a l’interior de les instal·lacions de subministrament es dissenyaran de manera que s’assegurin que les maniobres d’aproximació, posicionament i sortida dels vehicles cisterna s’efectuen sense maniobres especials i amb una màxima atenció a la maniobra d’escapament en cas d’emergència.

Article 29

Instal·lacions de superfície a l’exterior d’edificacions Està prohibit instal·lar dipòsits de superfície a l’exterior de les edificacions de les instal·lacions que es preveuen en aquest capítol.

Article 30

Aparells sortidors o subministradors 1. S’han d’instal·lar aparells sortidors quan les instal·lacions subministren a vehicles que no siguin propietat del titular de la instal·lació o quan es produeix un canvi de dipositari del producte.