LegalizeDecret del 5-10-2011 d’aprovació de la modificació del Reglament urbanístic
Decret d’aprovació de la modificació del Reglament urbanístic
Preàmbul
La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, estableix un nou marc regulador de l’urbanisme, complementat i desenvolupat reglamentàriament mitjançant el Reglament urbanístic, el Reglament de construcció i el Reglament d’urbanització. En aquest sentit, els articles 10 i 53 de la Llei estipulen que el Govern ha d’aprovar el Reglament urbanístic, en tant que instrument d’ordenació del Govern. En compliment d’aquests articles el Govern aprovà el 28 d’agost del 2002 el Reglament urbanístic.
El 28 de juliol d’enguany el M.I. Consell General ha aprovat la Llei de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny. Els objectius de la modificació legal són flexibilitzar la regulació dels Poups i els procediments de modificació dels mateixos, així com de la necessitat de cercar mecanismes que atenuïn els efectes de l’actual crisi econòmica, en el vessant de la construcció. La disposició final primera de la Llei fixa que en el termini màxim de dos mesos a partir de la data d’entrada en vigor el Govern ha d’aprovar les modificacions necessàries del Reglament urbanístic, del Reglament de construcció i del Reglament d’urbanització per fer-los conformes amb el nou text legal.
El Govern, en compliment del mandat legal, ha elaborat la modificació del Reglament urbanístic. L’abast de les modificacions introduïdes correspon als canvis normatius introduïts per la Llei, del 28 de juliol del 2011, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, als que s’han afegit algunes petites rectificacions puntuals més, que obeeixen a la finalitat de corregir algunes determinacions concretes del Reglament que eren manifestament contràries a l’ordenament legal o a les regles de bona pràctica. Igualment s’han incorporat a l’articulat del Reglament, en la posició que pertoca dins del text, els articles del Reglament urbanístic establerts per la Disposició transitòria única del Reglament de construcció del 8 d’abril del 2009.
La modificació del Reglament urbanístic ha estat sotmesa a l’anàlisi de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, la qual l’ha informat favorablement.
La modificació del Reglament urbanístic manté el mateix índex d’articles, i amb els mateixos títols, que el Reglament aprovat el 28 d’agost del 2002. Tot i que els canvis introduïts en molts articles són petits, el fet que el nombre d’articles modificats sigui elevat justifica que s’aprovi i es publiqui íntegrament el nou Reglament, en forma de text que refon el Reglament original amb les rectificacions introduïdes.
Per això, a proposta del Ministre d’Economia i Territori, el Govern adopta el següent Decret
Article únic
S’aprova la modificació del Reglament urbanístic, el qual entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament urbanístic
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Objecte L’objecte d’aquest Reglament és desenvolupar i complementar les determinacions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme relatives als principis i disposicions generals que regeixen l’activitat urbanística, la classificació i el règim urbanístic del sòl, els instruments de planejament del Govern i dels comuns, la normativa reguladora de l’execució del planejament i el règim de valoracions.
Article 2
Finalitats de l’activitat urbanística L’activitat urbanística té com a finalitats fer efectius els principis constitucionals d’ordenació racional del sòl i dels recursos naturals, de qualitat de vida digna i d’equilibri ecològic per a les generacions presents i futures; assegurar l’efectivitat del dret de tothom a un habitatge digne; i garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric d’Andorra, en els termes consagrats en els articles 31, 33 i 34 de la Constitució i en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 28 de desembre del 2000.
Article 3
Funció pública urbanística i iniciativa privada 1. L’ordenació urbanística és una funció pública que desenvolupen el Govern i els comuns en els seus respectius àmbits competencials, amb respecte als drets de propietat i de llibertat d’empresa reconeguts en els articles 27 i 28 de la Constitució.
Conforme disposen els articles 2, 3, 4 i 15 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, la funció pública urbanística abasta la iniciativa i la direcció de l’ordenació del territori, la formulació i aprovació del planejament i dels instruments de gestió, el règim de sòl, la intervenció de les activitats dominicals relatives a l’ús del sòl i a l’edificació i la protecció de la legalitat urbanística.
El desenvolupament del planejament i la seva execució són promoguts de manera prioritària per la iniciativa privada.
La gestió pública urbanística ha de respectar i promoure la iniciativa privada en el desenvolupament i l’execució del planejament i l’ha de substituir en cas d’inactivitat, sens perjudici dels supòsits d’actuació pública directa.
En els supòsits d’actuació pública directa, l’Administració actuant ha de promoure la participació de la iniciativa privada.
Article 4
Principis L’activitat urbanística es desenvolupa sota els principis següents:
Utilització racional del territori i equilibri ecològic El model territorial que adoptin els comuns en aprovar llur Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de preveure una ocupació del sòl sostenible a fi de garantir l’efectivitat dels principis constitucionals d’utilització racional del territori i dels recursos naturals i d’equilibri ecològic per a les generacions presents i futures.
Funció social de la propietat Conforme a la funció social de la propietat que consagra l’article 27 de la Constitució, les facultats dels propietaris del sòl s’han d’exercir dins dels límits i amb compliment dels deures que preveu la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i, per remissió d’aquesta Llei, els plans, d’acord amb la classificació urbanística assignada als terrenys.
No-indemnitzabilitat per les condicions d’ordenació establertes pel planejament El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planificació. Per això, les limitacions d’aprofitament i d’ús dels terrenys i de les edificacions derivades de l’ordenació establerta pel planejament urbanístic no confereixen drets d’indemnització de cap mena, sense perjudici del dret dels propietaris a la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues urbanístiques que se’n derivin, en els termes que disposa l’apartat següent.
Repartiment equitatiu de beneficis i càrregues Els propietaris compresos dins d’un àmbit objecte de desenvolupament urbanístic tenen dret al repartiment dels beneficis i càrregues derivats dels planejament urbanístic, en proporció a les respectives aportacions.
Cessió gratuïta de terrenys Els propietaris de sòl urbà i de sòl urbanitzable han de cedir als comuns, de forma gratuïta i lliure de càrregues, tots els terrenys de la respectiva unitat d’actuació destinats a vials de la xarxa comunal i governamental així com el percentatge de superfície de la unitat d’actuació, entre el 5% i el 15%, que determini el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, per destinar-la a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, llevat que es tracti de supòsits de substitució de l’edificació regulats en l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i en l’article 8.1.5 d’aquest Reglament.
Participació ciutadana Els procediments d’aprovació dels plans urbanístics i dels instruments d’execució urbanística estan sotmesos a un tràmit de participació pública perquè qualsevol particular o persona jurídica representativa dels interessos afectats pugui conèixer el projecte en tramitació i formular-hi les al·legacions que consideri oportunes, que han de ser objecte de resposta raonada.
Publicitat D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials, els plans especials, les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament, amb els plànols, les normes i els catàlegs que continguin, són públics i qualsevol persona pot consultar-los i informar-se’n a les oficines comunals.
A l’efecte indicat a l’apartat anterior, els comuns han de tenir un exemplar complet de cada un dels instruments de planejament del seu territori, destinats exclusivament a la consulta dels ciutadans. En tots els documents integrants del pla hi ha d’haver una diligència que acrediti l’atorgament de l’aprovació definitiva per part del comú i la data de l’acord d’aprovació.
Els convenis urbanístics han d’integrar la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixin, s’han de sotmetre a informació pública i poden ser objecte de consulta una volta que hagin estat aprovats.
La consulta s’ha de fer en els locals que habiliti el comú i dins de l’horari ordinari d’oficina.
Article 5
Participació ciutadana i dret d’informació 1. Participació ciutadana Els particulars, individualment o per mitjà de les entitats representatives dels interessos col·lectius, tenen dret a participar en el procediment d’aprovació dels plans urbanístics i dels instruments d’execució urbanística, mitjançant l’accés al tràmit d’informació pública i la formulació d’al·legacions d’acord amb el que estableixen els articles 96 i 112 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i el títol IV d’aquest Reglament.
Dret d’informació Tots els administrats tenen el dret d’obtenir del Govern o dels comuns, dins del termini de 15 dies comptats de la seva petició, informació escrita certificada per funcionari habilitat, en relació amb el règim urbanístic d’una finca o sector.
El registre comunal del planejament aprovat Els comuns han de dur un registre en el qual han d’anotar tots els acords d’aprovació definitiva i de modificació i revisió dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, de les seves normes reguladores de la normativa subsidiària i els seus catàlegs, així com els acords d’aprovació dels plans parcials, dels plans especials, de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació, i dels programes de rehabilitació, reforma interior, protecció i sanejament.
En el registre hi han de constar les referències concretes i inequívoques als documents integrants del planejament que han estat modificats o revisats (número de plànol, de capítol, d’article, segons correspongui) així com les dates en què s’aprovin i en què es publiquin al BOPA.
En l’exemplar complet de cada un dels instruments de planejament urbanístic s’hi han d’incloure els documents modificats o revisats i anotar-hi quins han quedat derogats.
La publicitat privada de parcel·lacions, urbanitzacions i venda d’immobles Conforme al que disposen els articles 20 i 21 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el títol que documenti la transmissió de finques, terrenys, parcel·les o edificis fora d’ordenació ha de contenir els punts següents:
Quan s’alienin terrenys se n’ha d’explicitar la classificació i la zonificació urbanística, així com la unitat d’actuació en la qual s’ubiquen dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Si es tracta de l’alienació de terrenys o parcel·les en plans parcials o especials o urbanitzacions aprovats, s’ha de fer constar la data de l’acte d’aprovació i totes les clàusules, les condicions i els compromisos que afectin el propietari i l’adquirent, i si fos el cas, els recursos pendents.
Quan s’acordi la venda de finques en procés d’urbanització, cal que s’indiquin els deures urbanístics pendents en què resta subrogat el nou titular.
Si la venda té per objecte terrenys no edificables o bé amb edificacions fora d’ordenació, cal explicitar aquestes circumstàncies en l’instrument de transmissió que es convingui.
Títol II. Règim jurídic del sòl
Capítol 1. Classificació del sòl
Article 6
Les classes de sòl 1. El règim urbanístic dels terrenys es determina mitjançant la seva classificació o qualificació en alguna de les tres classes de sòl (sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) que preveu l’article 24 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. La definició del règim urbanístic dels terrenys es completa amb la determinació, mitjançant la tècnica de la zonificació, dels usos específics, públics o privats a què són destinats i de les intensitats dels aprofitaments que se’ls atorguen.
La classificació o qualificació urbanística del sòl és una operació reservada al Pla d’ordenació urbanística parroquial. La totalitat del territori parroquial ha de ser classificat pel Pla d’ordenació urbanística parroquial en alguna de les tres classes de sòl.
Capítol 2. El sòl urbà
Article 7
El sòl urbà 1. Constitueixen el sòl urbà els terrenys que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial inclou en una unitat d’actuació de sòl urbà pel fet d’estar en algun dels supòsits següents:
Sòl urbà consolidat: Terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d’accés rodat, aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d’energia elèctrica.
Les característiques d’aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament. Perquè s’entengui complert el requisit d’accés rodat cal que els vials existents s’adeqüin a les característiques tècniques determinades en el Reglament d’urbanització. En el cas que determinades finques confrontants amb vials existents siguin classificades com a sòl urbà, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir la franja que pot ser edificable, en les condicions que el mateix Pla determini.
Sòl urbà no consolidat: Terrenys compresos en àrees pendents d’urbanitzar, però que posseeixen els serveis urbanístics bàsics esmentats en l’anterior apartat a), en el 40% o més de la seva superfície.
Aquests terrenys adquireixen la condició de sòl urbà consolidat una vegada s’hagin executat els treballs d’urbanització de conformitat amb el Pla parcial o el Pla especial d’urbanisme que prèviament s’haurà d’aprovar i disposin efectivament de tots els serveis urbanístics bàsics.
Terrenys amb una urbanització aprovada a l’entrada en vigor de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, susceptibles, segons el seu article 83, de ser inclosos en una unitat d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa.
La construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per si mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà. Només poden tenir aquesta condició si el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d’actuació de sòl urbà.
Article 8
El règim del sòl urbà D’acord amb els supòsits de classificació indicats a l’article 7 d’aquest Reglament, el sòl urbà pot tenir la categoria de sòl urbà consolidat o de sòl urbà no consolidat.
Sòl urbà consolidat 1.1. El sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l’aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d’actuació de gestió directa. Tanmateix, no s’exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d’operacions de renovació.
1.2. Dins del sòl urbà consolidat també s’inclouen els terrenys sense urbanitzar però amb una urbanització aprovada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que, d’acord amb l’article 83 de la Llei esmentada, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’incloure dins del sòl urbà, en una unitat d’actuació de gestió directa.
1.3. Les parcel·les de sòl urbà consolidat compreses en la unitat d’actuació de gestió directa són directament edificables, sempre que tinguin la condició de solar o, en cas contrari, es garanteixi la realització simultània de les obres d’urbanització que calgui perquè adquireixin aquesta condició.
1.4. L’edificació està condicionada a la cessió del percentatge, entre el 5% i el 15% que determina el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, de la superfície de la unitat d’actuació un cop descomptada la superfície destinada a cessió obligatòria i gratuïta per a vials. Aquesta cessió està destinada a fer efectiu el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys per a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, en la mateixa unitat d’actuació o en una altra unitat d’actuació, conforme al que preveu l’article 33, apartats 1, 2 i 3, de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Alternativament, si escau, el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a espais públics, equipaments o serveis col·lectius es pot satisfer abonant al Comú l’equivalent econòmic de la cessió.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.