LegalizeDecret del 22-08-2012 d’aprovació del Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu
Decret d’aprovació del Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu Exposició de motius La normativa que regula en l’actualitat les condicions sanitàries i de seguretat per a les piscines d’ús col·lectiu data de l’any 1996. Va ser modificada l’any 2009 per incloure aspectes com ara una millor definició de a qui correspon la responsabilitat del manteniment, la seguretat i el control de les instal·lacions, a més de nous requeriments tècnics de renovació i recirculació de l’aigua dels vasos de bany, dirigits a millorar la gestió del consum d’aigua en aquests tipus d’equipaments i promoure’n l’estalvi.
Des de l’aparició del primer reglament, s’ha incrementat la demanda d’activitats que es desenvolupen en instal·lacions d’aigües de lleure. Com a conseqüència, ha augmentat de forma notable del seu nombre, així com el d’altres serveis complementaris relacionats, especialment els equipaments d’hidromassatge, els quals no disposen de cap norma que reguli les condicions de manteniment, d’higiene i de control que han de respectar.
Les instal·lacions objecte del reglament, i les activitats que s’hi desenvolupen, comporten un risc intrínsec i poden afectar la salut dels usuaris. Per aquesta raó, el ministeri encarregat de la salut té la responsabilitat de regular-ne els aspectes referents a la seguretat d’ús i de protecció sanitària, adaptant-se alhora a les necessitats reals i actuals dels sectors involucrats, ja siguin públics (centres esportius comunals, centres educatius), o privats (hotels, centres termals, càmpings, etc).
Altres aspectes tractats són els derivats del progrés tècnic i científic ocorregut des de l’aparició del reglament. Per aquest motiu, s’adopten nous conceptes que si bé no tenien tanta rellevància fa uns anys, ara han esdevingut fonamentals, com la necessitat de portar un autocontrol de les instal·lacions basat en l’anàlisi de perills i punts de control crítics, definir els aspectes que afecten la qualitat de l’aire interior o la de l’aigua dels vasos. Tanmateix, s’estableixen mecanismes més oberts a nivell del procés d’autorització dels sistemes de tractament de l’aigua de manera que la norma no sigui un impediment a l’evolució tecnològica, i que en el cas de voler renovar o instal·lar nous sistemes de tractament aquests només hagin de ser sotmesos a un procés informatiu i de validació entre els serveis tècnics corresponents.
Es considera doncs necessari redactar una modificació completa i actualitzada de la norma vigent que esdevingui una eina unificada i eminentment pràctica que faciliti la seva aplicació, amb l’objectiu protegir la salut de les persones, minimitzar el risc de les piscines d’ús col·lectiu i optimitzar els serveis i la seguretat de les activitats que s’hi desenvolupen.
Atesa la Llei del 31 de juliol de 1985, sobre el règim jurídic de policia i protecció de les aigües;
Atès el Decret legislatiu, del 26 d’agost del 2009, de publicació del text refós de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener;
Atesa la Llei d’accessibilitat, del 6 d’abril de 1995;
Atès el que disposa la Llei d’organització de l’Administració general:
A proposta del Ministeri de Salut i Benestar, el Govern, en la sessió del 22 d’agost del 2012, Decreta:
Article únic
S’aprova el nou Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu, que entrarà en vigor al dia següent de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament relatiu als criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu
Títol preliminar. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1
Aquest Reglament estableix els criteris tecnicosanitaris de les piscines d’ús col·lectiu, a més de les instal·lacions i serveis annexes.
Article 2
A efectes d’aquest Reglament, s’estableixen les definicions següents:
Piscina d’ús col·lectiu: Instal·lació accessible al públic que comporta l’existència d’un o més vasos, destinats a la natació, el lleure, la competició o altres activitats físiques aquàtiques, ja sigui com a activitat principal o com a complement en altres activitats econòmiques, així com els serveis i els equipaments necessaris per al desenvolupament de l’activitat.
Als efectes d’aquest Reglament, queden compreses dins d’aquesta definició les piscines que produeixen barreges d’aire i aigua, en qualsevol forma que es presentin al públic per a ús lúdic.
2 Piscina d’ús privat: Piscina unifamiliar i piscina de comunitat de propietaris.
Piscina terapèutica: Piscina concebuda per a tractaments mèdics i de fisioteràpia sota el control d’una persona competent en aquest àmbit.
4 Vas: Dipòsit d’aigua en què es desenvolupen activitats aquàtiques.
5 Vas de clapoteig: Vas destinat a infants, amb una fondària inferior a 0,70 m.
Vas de lleure i polivalents: Vas destinat al lleure dels usuaris en què hi pot haver, en una o diverses àrees diferenciades amb usos específics per a cada vas, dispositius d’impulsió d’aigua a pressió.
Vas de d’hidromassatge: aquell dotat amb sistemes d’injecció d’aire a pressió en l’aigua del vas, que agita i impulsa la barreja d’aire i aigua al cos de l’usuari.
Vas de compensació: Dipòsit d’aigua dissenyat per regular el circuit hidràulic de la piscina.
Zona de platja: Espai al voltant d’un vas, associat a la utilització d’un vas pròpiament dit, com ara les zones de circulació al voltant del vas, d’entrada o sortida.
Autocontrol sanitari: Conjunt d’accions i procediments necessaris per garantir als usuaris la salubritat de les instal·lacions i de les accions que s’hi desenvolupen.
Capacitat màxima: Nombre màxim de persones que poden utilitzar simultàniament les instal·lacions per evitar un risc que comprometi la salut i la seguretat de les persones usuàries.
Socorrista: Persona que acredita una formació adequada en socorrisme aquàtic.
Article 3
Aquest reglament s’aplica a totes les piscines d’ús col·lectiu, tal com es defineixen a l’article precedent. Queden excloses d’aquest Reglament les piscines d’ús privat com es defineixen a l’article 2.2 i les piscines terapèutiques, segons l’article 2.3.
El ministeri encarregat de la salut es reserva el dret d’intervenir-hi en cas de sospita de risc sanitari per a la salut pública.
Títol I. Disposicions generals
Article 4
La persona pública o privada titular d’una piscina d’ús col·lectiu sotmesa a les prescripcions d’aquest Reglament és la responsable d’aplicar-lo i de garantir la seguretat i la salubritat de les instal·lacions, així com dels danys que es puguin derivar de l’incompliment de les normes de seguretat, higièniques i sanitàries establertes.
Article 5
Les prescripcions establertes en aquest Reglament s’entenen sense perjudici de les responsabilitats i les competències reconegudes a la resta de l’Administració.
Títol II. Instal·lacions i serveis
Capítol primer. Materials
Article 6
Tots els materials i els acabats de les instal·lacions han de ser adequats a les condicions ambientals i d’utilització a què es destinen. No han d’afavorir el desenvolupament de microorganismes patògens.
Els materials i els acabats han de ser impermeables i fàcils de netejar, amb agents químics, si escau, per tenir un grau d’higiene apropiat a la seva localització.
Els elements sortints com ara parets, contraforts o columnes, s’han d’arrodonir amb un radi major o igual a 3 mm, o bé protegir-los. Les arestes vives sense protecció no estan permeses. Els acabats no poden ser abrasius.
Les superfícies vidriades han de ser irrompibles i protegides contra els impactes previsibles. Han de portar un marcatge per tal d’assegurar que són visibles pels usuaris.
Els materials utilitzats en el circuit hidràulic no poden alterar la qualitat de l’aigua en compliment de les disposicions del Reglament.
Capítol segon. Característiques del vas
Article 7
El vas de la piscina ha de disposar de les condicions estructurals, d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació, que assegurin l’estabilitat, la resistència i l’estanquitat de l’estructura. Els vasos s’han de mantenir en bon estat de conservació.
El fons i les parets han d’estar revestits de materials llisos, impermeables i resistents als agents químics, han de ser de color clar, fàcils de netejar i de desinfectar, i amb angles d’unió arrodonits. No es poden utilitzar revestiments que puguin produir accidents o que puguin ser antihigiènics.
El terra de la zona de fondària inferior a 1,20 m ha de ser de material antilliscant de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1.
Article 8
El fons del vas de la piscina ha de tenir un pendent mínim del 2% i un pendent màxim del 10 % en profunditats menors de 1,60 m. En cap cas els pendents no poden ser superiors al 35%.
Les fondàries s’han d’indicar amb xifres de colors contrastants amb el color de la superfície de fons del punt on s’ubiquin, situades de forma que siguin visibles a tots els usuaris, ja sigui dins de l’aigua o sobre la platja del vas. Cal indicar la fondària almenys als punts següents:
- punts de fondària màxima i mínima - punts de canvi de pendent
Article 9
Al fons del vas hi ha d’haver sempre desguassos que en permetin el buidatge total. En cap cas no es pot fer recircular l’aigua del vas per a l’ús de les instal·lacions de la piscina.
Els desguassos del fons de la piscina s’han de protegir adequadament mitjançant reixes de seguretat que no es puguin treure sense eines específiques, i els dispositius de fixació han de ser resistents a l’acció corrosiva de l’aigua.
Article 10
El buidatge de l’aigua del vas de la piscina s’ha de fer de manera que l’aigua desguassi directament al sistema d’evacuació d’aigües residuals de la instal·lació per poder ser després abocades, d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació.
Article 11
Es prohibeixen les estructures físiques que puguin retenir accidentalment l’usuari sota l’aigua.
Les pressions de succió de qualsevol desguàs han de ser inferiors a les que puguin retenir l’usuari sota l’aigua.
Article 12
És obligatori disposar d’un sistema de recollida contínua amb un flux adequat que permeti la recirculació de la totalitat de la làmina superficial de l’aigua.
El cabal d’aigua recirculada d’aquesta manera ha de ser suficient per garantir la qualitat de l’aigua, segons les disposicions que estableix aquest Reglament.
Les boques d’entrada d’aigua s’han de col·locar de forma que assegurin un règim de recirculació uniforme per a tota la piscina.
En piscines de nova construcció amb una superfície de làmina d’aigua superior a 200 m2, no es poden utilitzar porgadors. En les de superfície igual o inferior a 200 m2, es pot utilitzar un porgador com a mínim per cada 25 m2 de làmina d’aigua.
En cas de fer servir skimmers, han de disposar de comporta reguladora.
Article 13
El vas de clapoteig cal que estigui disposat de manera que els infants no puguin accedir involuntàriament als altres vasos.
Capítol tercer. Altres instal·lacions
Article 14
Les escales d’accés al vas han de ser de materials inoxidables i han de tenir unes dimensions que permetin a l’usuari utilitzar-les amb comoditat i seguretat.
Les rampes i els esglaons de les escales han de ser de superfície plana i antilliscant, d’acord amb la norma EN 13451-1 de grau alt (≥ 24º), sense arestes vives. Han de tenir passamans de dimensions suficients per a l’escala o rampa.
El nombre, el disseny i la distribució de les escales han de ser suficients per garantir la seguretat i la comoditat dels usuaris. S’ha d’instal·lar, com a mínim, una escala d’accés per cada 20 m o fracció del perímetre del vas.
A cada piscina hi ha d’haver una o més escales adaptades a persones amb disminucions físiques, d’acord amb la Llei d’accessibilitat.
Article 15
Les platges es consideren zones per anar descalços o amb calçat adequat. Per construir-ne s’han d’utilitzar paviments higiènics, antilliscants de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1, i han d’estar lliures d’impediments. L’amplada ha de permetre un accés fàcil al vas per tots els costats.
Les zones de platja s’han de dissenyar amb un pendent mínim de 2% cap a fora per evitar que s’hi formin tolls i perquè l’aigua que s’hi escorri no pugui penetrar al vas i s’evacuï d’acord amb la legislació vigent que li sigui d’aplicació. L’aigua no pot recircular en cap cas.
Cal programar la neteja de la zona de platja dins del pla de neteja i desinfecció, amb la freqüència i la forma que assegurin que la dita zona no presenti un risc sanitari per als usuaris. Per a totes les instal·lacions i elements, a més de la zona de platja, les tasques de neteja s’han de realitzar en absència d’usuaris.
En el cas de les piscines descobertes, la platja ha d’estar delimitada mitjançant un perímetre de protecció, per impedir que un usuari pugui, accidentalment, accedir al vas de la piscina. La col·locació i l’alçada del perímetre de protecció no han de dificultar la feina del personal de socorrisme.
Els desguassos de la zona de platja s’han de dimensionar per assegurar com a mínim l’evacuació de les aigües pluvials, en el cas de vasos descoberts, o l’aigua que normalment es diposita a la zona de platja, en els vasos coberts.
Article 16
En el cas de les piscines descobertes, a les zones de platja s’ha d’instal·lar com a mínim una dutxa cada 20 m o fracció de perímetre. Les dutxes s’han de distribuir a l’entorn del vas, preferentment a prop de les escales, i amb un desguàs directe que no permeti que l’aigua recirculi cap a la piscina. Les dutxes han de garantir un flux d’aigua desinfectada. El paviment de la dutxa, si és diferent del de la zona de platja de la piscina, ha de ser antilliscant de grau mitjà (entre 18º i 23º), d’acord amb la norma EN 13451-1.
Article 17
A les piscines de més de 200 m2 de làmina d’aigua és obligatori que hi hagi túnels de dutxes situats de manera que els banyistes no els puguin evitar abans d’accedir a les zones de platja.
Es poden construir pediluvis, com a instal·lacions complementàries. Els pediluvis han de ser fàcils de netejar i de desinfectar, amb un flux continuat d’aigua amb poder desinfectant i no recirculable. El terra ha de ser antilliscant de grau alt (≥24º), segons la norma EN 13451-1, i amb un pendent adequat per evacuar l’aigua. El recorregut mínim del pediluvi ha de ser de 2 metres.
És prohibida la construcció de canalets rentapeus perimètrics.
Article 18
Els trampolins i les palanques han de ser de materials inoxidables i fàcils de netejar i de desinfectar. Les escales d’accés han d’estar proveïdes de baranes de seguretat i els esglaons i les superfícies transitables s’han de fer amb material antilliscant de grau alt, segons la norma EN 13451-1 (≥ 24º).
Article 19
No es permet utilitzar els trampolins i les palanques de més d’1 m d’alçada sobre la làmina d’aigua durant l’ús del vas de la piscina per a finalitats recreatives.
Article 20
En les piscines que no siguin exclusivament per a salts, no es poden utilitzar trampolins ni palanques de més de 3 m d’alçada. Les piscines s’han de projectar, pel que fa a profunditat, d’acord amb les alçades de les palanques i els trampolins.
Article 21
Els tobogans han de ser de materials inoxidables, sense juntes, i fàcils de netejar i de desinfectar. A les escales d’accés hi ha d’haver passamans de seguretat, i els esglaons han de ser antilliscants de grau alt (≥ 24º), segons la norma EN 13451-1. El disseny dels tobogans ha de garantir la seguretat de l’usuari en tot el recorregut.
Article 22
En les piscines descobertes, fora de l’horari d’ús públic, la direcció ha d’instal·lar sistemes de seguretat que garanteixin que cap persona no pugui accedir al vas de la piscina de forma involuntària o accidental.
Article 23
El vas de compensació s’ha de sotmetre a un programa de neteja, desinfecció i manteniment perquè el seu estat no afecti negativament la qualitat de l’aigua del circuit.
Capítol quart. Serveis
Article 24
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.