LegalizeDecret del 3-10-2012 pel qual s’aprova la modificació del Reglament urbanístic
Les zones són les superfícies de sòl, contínues o discontínues, sotmeses a un règim d’usos, intensitats i paràmetres edificatoris uniformes.
Les zones en sòl urbà consolidat tenen per objecte regular l’edificació dels solars i establir els usos a què poden destinar-se l’edificació i els espais lliures privats. La regulació de l’edificació es fa de forma detallada, i s’estableixen alçades, volums, relació de l’edifici amb la parcel·la, cossos volats, cobertes, així com tots els elements que formen part de la mateixa parcel·la, la regulació dels quals sigui important per a la concreció de l’aprofitament urbanístic del solar i per a l’ordre urbanístic de l’àrea urbana on se situï. Les unitats d’actuació en sòl urbà consolidat s’han de dividir pel nombre de zones necessari en funció dels diferents tipus de regulacions de l’edificació o de les àrees d’usos diferenciats que es proposin a l’àmbit de la unitat.
Les zones de sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat tenen per objecte regular la urbanització del sòl i la configuració d’una nova àrea urbana mitjançant l’establiment d’una edificabilitat bruta o zonal i un ventall d’usos possibles i principals, i de les condicions per al traçat i urbanització dels càrrecs i altres espais públics. Els plans parcials o especials són els que, a partir del contingut normatiu de les zones, han de determinar l’ordenació detallada al mateix nivell que el de la zonificació del sòl urbà consolidat. Quan convingui, les zones de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable poden incorporar determinacions relatives a la tipologia edificatòria o a les característiques de l’ordenació que han de desenvolupar els plans parcials o especials. En principi, el sòl de cada unitat d’actuació ha de correspondre a un únic tipus de zona, si bé quan sigui necessari pot dividir-se en diverses zones.
En sòl no urbanitzable les zones expressen els àmbits d’aplicació de les diferents mesures de protecció que el POUP estableixi en funció de les diverses característiques dels terrenys, d’acord amb el que assenyala l’article 42 de la LGOTU i l’article 17 d’aquest Reglament.
Secció 2. Reserves de sòl
Article 33
Reserves de sòl per a espais públics, equipaments i aparcaments 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir, en funció de l’estructura d’edats, la previsió de creixement de la població, les característiques dels sectors d’activitat econòmica i la seva implantació en el territori parroquial, tenint en compte en tot cas els dèficits existents, les reserves de sòl per a les finalitats següents:
Zones verdes, parcs, jardins i espais lliures en la proporció suficient per habitant i prop de les zones amb més densitat d’habitatges. No obstant això, la proximitat a terrenys comunals no urbanitzables destinats a espais naturals accessibles pot incidir en la magnitud d’aquesta reserva de forma justificada.
Centres culturals, docents i sanitaris en una proporció adequada a la població, i agrupats segons els mòduls necessaris per formar unitats completes. Es computen els centres públics i privats indistintament, i a l’hora de situar-los s’ha de tenir en compte la seva facilitat de comunicació amb els nuclis d’habitatges.
Aparcaments públics per a vehicles en una proporció adequada per resoldre l’estacionament i la rotació en funció de la vocació de cada unitat d’actuació, i atenent el seu caràcter residencial, comercial, turístic, industrial o d’un altre tipus. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquials han de tenir cura de cobrir els dèficits estructurals existents a les zones d’edificació consolidada. En zones específicament destinades a usos industrials o de serveis, i en funció de les necessitats derivades d’aquests usos, el Govern, per directriu d’ordenació, pot establir reserves superiors. Els plans parcials i especials han de preveure, com a mínim, una plaça d’aparcament per cada 10.000 m2 d’edificació.
Habitatges de protecció pública en funció de les necessitats socials detectada, i que únicament podran ser explotats en règim de lloguer.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’incloure en les unitats d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable les carreteres de l’estat que estiguin planificades, a efectes de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta com a vialitat.
Títol III. El planejament urbanístic
Capítol 1. Instruments d’ordenació del Govern i vinculació
Article 34
Instruments d’ordenació del Govern 1. El Govern intervé en l’ordenació del territori mitjançant l’aprovació i execució dels instruments següents:
Les Directrius d’ordenació.
Els Projectes d’interès nacional.
Els Plans sectorials.
A més d’aquests instruments d’ordenació específics, correspon al Govern:
Aprovar i actualitzar el Catàleg del patrimoni nacional, destinat a la protecció de les edificacions de caràcter històric, artístic i cultural.
Establir la relació de les zones exposades a riscos naturals i els treballs de protecció que s’hi permeten realitzar per autoritzar actuacions d’excepció en sòl no urbanitzable, en els termes previstos en els articles 38.3, 49, 51 i 139 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 35
Preeminència dels instruments d’ordenació del Govern Conforme als articles 54, 66.1 i 70 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, les previsions i disposicions contingudes en les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional i els plans sectorials vinculen els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els quals han de tenir en compte les seves previsions.
Capítol 2. Instruments d’ordenació dels comuns
Article 36
Instruments d’ordenació dels comuns 1. Els comuns intervenen en l’ordenació urbanística del territori mitjançant l’aprovació i gestió dels instruments de planejament següents:
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Els plans parcials i els plans especials.
Juntament amb els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial els comuns elaboren i aproven:
Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació.
Les ordinacions de rehabilitació d’edificis.
El catàleg comunal d’edificis, espais o elements d’interès històric, monumental, cultural o ambiental.
Per complementar i desenvolupar les previsions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial els comuns aproven les ordinacions, en especial les de reforma urbana interior, de protecció i de sanejament, en les quals s’estableixen les condicions a què s’han d’ajustar els programes comunals corresponents.
Capítol 3. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial
Secció 1. Disposicions generals
Article 37
Concepte i abast 1. Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial són l’instrument essencial de l’activitat comunal de planificació urbanística i de la seva gestió, als quals correspon adoptar el model d’utilització del sòl adequat a les previsions de creixement urbà de cada parròquia i a les exigències de la utilització racional del territori.
Com a instruments d’ordenació urbanística integral del territori els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de comprendre la totalitat del territori de cadascuna de les parròquies.
Article 38
Objecte Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen por objecte:
Establir l’estructura general i els elements fonamentals de l’ordenació del territori parroquial.
Classificar el sòl per a l’aplicació del règim jurídic corresponent.
Preveure el creixement necessari per completar la trama urbana i el desenvolupament del sòl urbanitzable, segons les especificitats i vocació intrínseca de cada parròquia.
Determinar els usos, les intensitats i els aprofitaments del sòl en funció de la seva classificació com a sòl urbà i com a sòl urbanitzable i de les unitats d’actuació que delimiti.
Establir les previsions dels serveis públics necessaris.
Fixar les mesures de protecció del patrimoni històric, monumental i cultural, el territori, el medi ambient, la conservació de la natura, la fauna, els ecosistemes i el paisatge.
Assenyalar, conforme al que preveu l’article 69.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, les renovacions i rehabilitacions que consideri necessàries.
Article 39
Directrius per als plans d’ordenació i urbanisme parroquial La planificació ha d’evitar operacions de modificació substancial d’alineacions i rasants preexistents en nuclis o indrets d’interès històric o ambiental.
Secció 2. Determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial
Article 40
Contingut general dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general següents:
Objectius del Pla referits a la parròquia.
Classificació urbanística del sòl, amb indicació gràfica i numèrica de les superfícies assignades a cada una de les tres classes de sòl, urbà, urbanitzable i no urbanitzable, amb la divisió del sòl urbà i del sòl urbanitzable en unitats d’actuació i amb la proposta, si escau, de subdivisió de les unitats d’actuació en sectors per a la formulació de plans parcials o especials independents.
Edificabilitat global de la parròquia fixada mitjançant un estudi justificatiu de l’edificabilitat global de la parròquia abans de la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, segons estableixen l’article 23 de la Llei esmentada i l’article 28 d’aquest Reglament.
Percentatge de la superfície de les unitats d’actuació un cop descomptada la superfície de vialitat, que ha de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta als comuns amb destí a espais públics, equipaments, habitatges de protecció pública i serveis col·lectius, d’acord amb el que figura establert a l’article 33 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i els articles 12, 13 i 16 del present reglament.
Estructura general del territori, integrada pels elements determinants del desenvolupament urbà projectat i, en especial, els sistemes generals de comunicació i les zones de protecció (clau C), d’acord amb les previsions del Pla de mobilitat parroquial, els equipaments comunitaris, tant si són públics com privats i per a serveis públics (clau E) i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic (clau P). El Pla de mobilitat parroquial s’ha d’incorporar com un annex al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i s’ha d’ajustar al que disposa l’article 24 del Reglament d’urbanització.
Reserves per a les instal·lacions i serveis tècnics de sanejament i gestió de residus, hidràulics, energètics i altres que estiguin previstos en els projectes d’interès nacional i en el plans sectorials aprovats pel Govern i en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial així com les seves zones de protecció (clau S).
Situació actual i previsions de futur amb relació a la captació i la distribució d’aigua potable i el tractament de depuració de les aigües residuals.
Mesures de protecció que s’adopten amb relació als edificis, espais o elements d’interès històric, monumental o cultural i limitacions imposades a l’entorn dels edificis, espais o elements catalogats per impedir que s’hi facin construccions que els deteriorin o perjudiquin la seva integració a la trama urbana.
Descripció, en cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), de les edificacions i instal·lacions bastides abans de la vigència del Pla i que, pel fet de ser incompatibles o disconformes amb les seves previsions, queden expressament qualificades de fora d’ordenació. D’acord amb el que preveu l’article 126 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de diferenciar entre les edificacions i instal·lacions que estan afectades per vials, de les edificacions i instal·lacions amb volums o altres paràmetres edificatoris disconformes. En un cas i l’altre es poden atorgar llicències d’obres en els termes que regulen els apartats 1 i 2 respectivament de l’esmentat article 126 de la Llei.
Mesures de protecció que s’adopten amb relació al paisatge, al medi ambient, la conservació de la natura, la fauna i els ecosistemes.
Indicació de les circumstàncies segons les quals serà procedent, quan escaigui, fer la revisió del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en funció dels paràmetres de població, l’índex de creixement demogràfic, la previsió de l’increment de l’activitat econòmica, l’aigua i la resta de recursos naturals, les infraestructures existents i planificades, els equipaments existents i planificats, els requeriments de mobilitat, el paisatge, la imatge de la parròquia, els usos, les intensitats d’ocupació i els altres elements que van justificar la classificació inicial del sòl.
Article 41
Contingut específic dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbà 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen per objecte específic, en sòl urbà, completar l’ordenació del sòl urbà consolidat, preveure el desenvolupament necessari per completar la trama urbana i assenyalar, en relació amb el sòl urbà consolidat, les actuacions de rehabilitació o de renovació que consideri necessàries i els programes públics de reforma, de protecció o de sanejament que s’hi hagin de dur a terme.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir, en relació amb el sòl urbà, les determinacions de caràcter específic següents:
Delimitació del perímetre de sòl urbà i divisió en unitats d’actuació en funció dels nuclis de població, barris, poblats i nuclis consolidats o aprovats, tot diferenciant les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat, susceptibles de gestió directa, de les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat, subjectes a ordenació mitjançant l’aprovació posterior de plans parcials o especials.
En el sòl urbà no consolidat, les unitats d’actuació, sense perjudici del nombre de plans parcials necessaris perquè es puguin desenvolupar, es constitueixen de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i dels drets de cessió, compensació, distribució equitativa de beneficis i càrregues urbanístics i urbanització de la totalitat de la seva superfície, i es delimiten de tal forma que se’n faciliti el desenvolupament urbanístic o que responguin a objectius d’interès general definits en instruments d’ordenació del Govern o dels comuns.
Assignació a cada unitat d’actuació, mitjançant la zonificació, dels usos, les tipologies de construcció, l’aprofitament urbanístic, el percentatge de terrenys de cessió obligatòria i les normes d’edificació amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i els seus entorns.
Normes sobre les tipologies d’edificació, els tractaments d’elements i llocs singulars, i les activitats i els usos que s’han d’aplicar a la trama urbana existent compresa dins de les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat per assegurar la protecció del patrimoni edificat i evitar el deteriorament ambiental.
Determinació, dins de les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat, de les àrees subjectes a rehabilitació.
Els sectors i, si escau, les unitats d’actuació en què s’han d’efectuar operacions de renovació, amb indicació del termini atorgat als propietaris per formular el pla parcial.
Les àrees en què cal completar la urbanització existent, amb delimitació del polígon d’actuació per dur a terme la distribució entre els propietaris dels costos de la urbanització pendent.
Els programes públics de reforma, de protecció i de sanejament que s’hagin d’executar, amb indicació de la delimitació dels àmbits concernits i de la descripció dels treballs a efectuar en cada cas.
Delimitació, en cada unitat d’actuació, dels espais públics i les zones destinades a parcs i jardins públics, l’esport i el lleure, d’acord amb els criteris establerts en l’article 81.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Emplaçaments reservats, en cada unitat d’actuació, per a equipaments públics, sanitaris i socials, educatius i culturals, esportius, administratius, aparcaments i altres serveis urbans comunitaris, d’acord amb els criteris establerts en l’article 81. 2 i 3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Aquesta determinació pot deixar de fer-se en aquelles unitats d’actuació que hagin de ser objecte d’un pla parcial o especial.
Fixació de l’aprofitament urbanístic unitari corresponent a cada una de les unitats d’actuació que hagi de ser objecte d’un pla parcial o especial.
Traçat i característiques de la xarxa viària i les seves servituds, fixació d’alineacions i rasants i dels traçats de les galeries i xarxes de distribució d’aigües, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, serveis de telecomunicació per cable i altres serveis previstos pel Pla a cada unitat d’actuació.
S’hi inclouen els dèficits de les xarxes de serveis (aigua potable, sanejament d’aigües residuals, energia elèctrica i serveis de telecomunicació per cable), de les canalitzacions que han de ser executades, renovades o ampliades per cobrir les necessitats dels nuclis urbans i de les urbanitzacions aprovades. S’hi delimiten els polígons d’actuació en sòl urbà consolidat, i els plans parcials o especials, en sòl urbà no consolidat, a desenvolupar per a la realització de les obres d’urbanització pendents d’execució per cobrir els dèficits de les xarxes de serveis indicades.
Amb aquesta finalitat les companyies titulars de les xarxes de serveis han de facilitar al comú la documentació corresponent de les respectives xarxes (aigua potable, sanejament d’aigües residuals, energia elèctrica i serveis de telecomunicació per cable), així com els dèficits i previsions de desenvolupament a planificar pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o en les seves revisions.
Previsions, en cada unitat d’actuació, per a la supressió de barreres arquitectòniques, físiques i sensorials, en aplicació de la Llei d’accessibilitat.
Habitatges de protecció pública en funció de les necessitats socials detectades.
En general, les reserves per a espais lliures i per a equipaments establertes en l’apartat 2, lletres e), f) i j) d’aquest article s’han de preveure dins de la unitat d’actuació d’acord amb el percentatge de cessió que estableixi el mateix Pla, salvat que de forma justificada es prevegi l’aplicació d’alguna de les modalitats alternatives de cessió previstes a l’article 33, apartats 3 i 4 de la Llei general d’ordenament del territori i urbanisme.
Article 42
Contingut específic dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbanitzable 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen per objecte específic, en sòl urbanitzable, determinar les condicions de la seva incorporació al creixement urbà, d’acord amb les especificitats territorials i els requeriments de creixement de cada parròquia, i regular-ne el desenvolupament.
En relació amb el sòl urbanitzable, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter específic següents:
Delimitació del perímetre i divisió en unitats d’actuació. Les unitats d’actuació, sense perjudici del nombre de plans parcials necessaris perquè es puguin desenvolupar, es constitueixen de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i dels drets de cessió, compensació, distribució equitativa de beneficis i càrregues urbanístics i urbanització de la totalitat de la seva superfície, i es delimiten de tal forma que se’n faciliti el desenvolupament urbanístic o que responguin a objectius d’interès general definits en instruments d’ordenació del Govern o dels comuns.
Assignació, a cada unitat d’actuació, mitjançant la zonificació, de les edificabilitats, dels usos, de la proporció de terrenys de cessió obligatòria i de les condicions d’urbanització, que han de respectar els plans parcials o especials que hagin de concretar l’ordenació d’aquest sòl. També es poden establir, a les zones on convingui, condicions relatives a la tipologia, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i els seus entorns.
Fixació de l’aprofitament urbanístic unitari de cada unitat d’actuació.
Assenyalament dels sectors en què es divideix la unitat d’actuació en aquells casos en què el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial prevegi que el desenvolupament de les unitats d’actuació es farà mitjançant diferents plans parcials o especials.
Previsió del desenvolupament dels sistemes de l’estructura general d’ordenació urbanística i del traçat de les vies i de les xarxes de subministrament de tots els serveis necessaris.
Previsió dels emplaçaments per a equipaments i serveis públics en general, amb vista a les necessitats futures i en la mesura que el sòl urbanitzable pot anar obtenint la classificació d’urbà.
Article 43
Contingut específic dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl no urbanitzable En sòl no urbanitzable el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de contenir les determinacions següents:
Divisió en totes o algunes de les categories de sòl no urbanitzable previstes en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i, si escau, subdivisió en altres categories més concretes, amb especificació dels règims de protecció respectius.
Característiques, normativa i mesures de protecció a les quals s’han d’ajustar les construccions i les actuacions d’excepció per poder ser autoritzades, d’acord amb el règim previst a l’apartat 2 de l’article 51 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i a l’article 20 d’aquest Reglament.
Secció 3. Les unitats d’actuació
Article 44
Concepte 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de dividir la totalitat del sòl urbà i del sòl urbanitzable en unitats d’actuació, a efectes de la seva ordenació i gestió.
Les unitats d’actuació són els àmbits territorials en què, mitjançant la zonificació, es concreta l’ordenació urbanística del territori i especialment constitueixen les àrees de referència per fer efectiva la distribució equitativa dels beneficis i les càrregues derivats del planejament.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de distribuir l’edificabilitat global determinada d’acord amb el que disposa l’article 23 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 28 d’aquest Reglament, entre les diverses unitats d’actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable que delimitin.
Article 45
Determinacions d’ordenació aplicables a les unitats d’actuació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de determinar, amb relació a cada una de les unitats d’actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable, mitjançant la zonificació, els paràmetres edificatoris, els usos i les intensitats autoritzades.
Dins de cada una de les zones de les unitats d’actuació, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’especificar quines activitats i usos (de caràcter residencial, comercial, industrial o d’una altra mena) hi són permesos i quins prohibits, si són compatibles o incompatibles, i quines mesures i condicions de regulació o, si escau, de correcció s’hi han d’aplicar.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’assignar a cada una de les zones de les unitats d’actuació un tractament urbanístic, d’edificació i d’usos de caràcter unitari.
En el cas de les edificacions destinades a serveis i equipaments públics dins de cada unitat d’actuació, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’indicar, en consideració a la seva funcionalitat i al seu entorn immediat, les volumetries, les alçades i el tractament exterior.
Article 46
Determinacions d’execució aplicables a les unitats d’actuació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de fixar l’aprofitament urbanístic unitari de cada unitat d’actuació que hagi de ser desenvolupada mitjançant un Pla parcial o especial.
L’aprofitament unitari de cada unitat d’actuació s’obté de dividir la suma dels aprofitaments assignats a les diverses zones de la unitat d’actuació, després de ponderar els seus valors relatius, per la superfície de la unitat d’actuació, inclosos els terrenys destinats a infraestructures i sistemes generals de cessió obligatòria i gratuïta pel fet d’haver-los atorgat l’aprofitament unitari.
Amb la finalitat de facilitar la gestió urbanística privada i sempre que la superfície o la configuració topogràfica de cada unitat d’actuació i les previsions viàries i sobre equipaments que s’hi continguin ho aconsellin, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, o també posteriorment els comuns, poden proposar la divisió de les unitats d’actuació en sectors per desenvolupar-los mitjançant diversos plans parcials. La proposta dels comuns, en tot cas, queda subjecta a l’acceptació dels propietaris titulars de les tres quartes parts de la superfície de cada un dels sectors en què es pretengui dividir la unitat d’actuació. La subdivisió en sectors ha de fer-se de manera que no es produeixin diferències d’aprofitaments entre els propietaris dels diversos sectors en què se segregui la unitat d’actuació, tal com disposen els articles 27.4, 50.2 i 57.2 d’aquest Reglament. En les unitats d’actuació que s’hagin de dividir en sectors el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els elements bàsics d’ordenació que assegurin la coherència del desenvolupament urbanístic del conjunt de la unitat.
Article 47
Criteris de delimitació de les unitats d’actuació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de delimitar les unitats d’actuació de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i drets de cessió, compensació, distribució equitativa i urbanització de la totalitat de la seva superfície, i es delimiten de tal forma que se’n faciliti el desenvolupament urbanístic o que responguin a objectius d’interès general definits en instruments d’ordenació del Govern o dels comuns.
En la divisió del sòl urbà en unitats d’actuació els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de tenir en compte obligatòriament la trama urbana ja consolidada o aprovada i els nuclis de població, els barris i les urbanitzacions existents.
La divisió del sòl urbanitzable i del sòl urbà no consolidat en unitats d’actuació que efectuïn els plans d’ordenació i urbanisme parroquial ha de tenir en compte les previsions sobre zonificació i delimitació de sectors i ha de procurar, per facilitar l’execució del planejament, que les unitats d’actuació estiguin integrades per un únic tipus de zona i siguin constitutives d’un únic sector, de tal manera que hi hagi coincidència entre l’àmbit territorial de la zona, el sector i la unitat d’actuació.
Article 48
Les ordinacions comunals, reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació 1. Les determinacions aplicables a les unitats d’actuació s’estableixen en les normes urbanístiques del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i es complementen amb les ordinacions comunals reguladores de la normativa subsidiària de cada unitat d’actuació.
Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària de cada unitat d’actuació han de ser congruents amb les prescripcions de les normes urbanístiques del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i han de definir els paràmetres necessaris per al seu desenvolupament urbanístic, que pot requerir o no planejament derivat segons la classe de sòl de què la unitat formi part.
Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària es tramiten i s’aproven simultàniament als plans d’ordenació i urbanisme parroquial i la seva eficàcia està condicionada a l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Les modificacions de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació s’han de dur a terme de forma simultània i concordant amb la del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, llevat que es refereixin a aspectes tècnics que no incideixin en l’aprofitament urbanístic de la unitat d’actuació ni afectin les determinacions relatives als sistemes urbanístics o a les reserves de sòl. Les modificacions de les ordinacions en cap cas poden implicar un increment de l’aprofitament urbanístic establert pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Article 49
Les unitats d’actuació d’ordenació i execució directa en sòl urbà 1. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot incloure els poblats, les urbanitzacions ja existents o aprovades i les zones urbanes consolidades, en una o diverses unitats d’actuació de sòl urbà ordenades pel mateix Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, mitjançant la seva zonificació, amb la precisió i el detall suficients perquè la seva execució es pugui dur a terme sense necessitat de plans parcials o especials d’urbanisme posteriors.
En les unitats esmentades d’actuació de gestió directa els propietaris poden edificar directament les seves parcel·les, amb l’obtenció prèvia de llicència d’edificació, si ja tenen la condició de solar. En cas contrari, l’edificació està condicionada a la realització prèvia o simultània dels treballs d’urbanització.
En les unitats d’actuació de gestió directa, els comuns també poden aprovar directament ordinacions i programes de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció o de sanejament.
Secció 4. Els sectors
Article 50
Els sectors 1. Els sectors són els àmbits en què es poden subdividir les unitats d’actuació per ser desenvolupades i executades de manera gradual, mitjançant plans parcials.
Els sectors s’han de delimitar tenint en compte les regles següents:
Que per les característiques de l’ordenació siguin susceptibles d’execució independent.
Que facin possible la simultaneïtat de l’assignació de l’aprofitament i el compliment dels deures urbanístics.
Que, d’acord amb el que disposen els articles 27.4, 46.3 i 57.2 d’aquest Reglament, entre els sectors no es produeixin diferències d’aprofitament amb relació a l’aprofitament urbanístic unitari de la unitat d’actuació, en funció de les edificabilitats i usos previstos i de les càrregues urbanístiques de cessió i d’execució de la urbanització.
Que no es produeixi una fragmentació dels terrenys subjectes a cessions obligatòries i gratuïtes, per a espais lliures i equipaments, que estiguin en contra de la seva utilització racional, o per dessota dels mòduls i determinacions establerts en l’article 33 d’aquest Reglament.
Secció 5. Les operacions de rehabilitació i de renovació urbana en sòl urbà consolidat
Article 51
Preservació i rehabilitació de la trama urbana existent 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de respectar la trama urbana existent en el sòl urbà consolidat. Les normes urbanístiques dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de determinar les condicions estètiques i higienicosanitàries aplicables a les edificacions del sòl urbà consolidat i han de preveure els tractaments que mereixen els elements i llocs singulars i les activitats i els usos que s’hi permetin a fi d’assegurar la protecció del patrimoni edificat i d’evitar el deteriorament ambiental.
Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de definir les àrees en què les condicions de conservació dels edificis fan necessàries actuacions públiques o privades de rehabilitació i han de determinar els supòsits en què la preservació o millora de la trama urbana requereix l’aprovació i l’execució de programes públics de reforma, de protecció o de sanejament.
Article 52
Operacions de renovació urbana en sòl urbà consolidat En les àrees de sòl urbà consolidat en què el deteriorament de les condicions dels edificis i la urbanització existents ho justifiqui i no es tracti de nuclis o indrets d’interès històric que, conforme disposa l’article 80 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, hagin de ser objecte d’actuacions de conservació o de protecció, els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden delimitar àmbits de renovació urbana, subjectes a nova ordenació mitjançant el corresponent Pla parcial o especial.
Secció 6. Documentació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial
Article 53
Documentació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Les determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial s’han de contenir en els documents següents:
Memòria descriptiva i justificativa del Pla, amb especificació dels seus objectius i de les característiques del model territorial adoptat, acompanyada dels estudis complementaris de caràcter demogràfic, econòmic, social, cultural, etc. en què es fonamentin les seves previsions.
Plànols d’informació (topogràfic, de les preexistències i de l’estructura de la propietat), plànols d’ordenació urbanística del territori i plànols de traçat de les xarxes bàsiques d’abastament d’aigua, de subministrament d’energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla. Els plànols d’ordenació urbanística han de ser com a mínim els següents:
Plànols de classificació del sòl i de delimitació de les unitats d’actuació, confegits a escala 1:5.000.
Plànols d’estructura general del territori amb assenyalament de les infraestructures i els sistemes generals, confegits a escala 1:10.000.
Plànols de zonificació del sòl urbà a escala 1:2.000 i del sòl urbanitzable a escala 1:5.000 i de les divisions establertes en el sòl no urbanitzable confegits a escala 1:10.000.
En tots els casos s’admetran plànols a escales que ofereixin un major detall.
Estudi justificatiu de l’edificabilitat global fixada pel Pla, calculada d’acord amb els criteris establerts a l’article 23 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 28 d’aquest reglament.
Normes urbanístiques, que es complementen amb les ordinacions de la normativa subsidiària aplicable a les unitats d’actuació i les ordinacions de rehabilitació d’edificis, que els comuns aproven simultàniament a l’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Les normes i les ordinacions de la normativa subsidiària aplicable a les unitats d’actuació han de diferenciar el règim aplicable a cada classe de sòl. En relació amb el sòl urbà consolidat, han d’establir una regulació pormenoritzada dels usos, les intensitats, els paràmetres constructius i les condicions estètiques i higienicosanitàries de les edificacions i han de contenir les mesures de protecció dels béns inclosos en el Catàleg comunal i les normes de protecció ambiental. En relació amb el sòl urbà no consolidat i amb el sòl urbanitzable han de regular el règim general d’usos i de l’edificació en les diverses zones previstes en cada unitat d’actuació i les característiques de les infraestructures i dels sistemes generals que han de desenvolupar els Plans parcials o, si escau, els Plans especials. I amb relació al sòl no urbanitzable, s’han d’establir les mesures de màxima protecció que estimin necessàries imposar en determinades categories de sòl no urbanitzables, tal com preveu l’article 41 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i les característiques, condicions i mesures de protecció a les quals s’han d’ajustar les construccions i les actuacions d’excepció en sòl no urbanitzable per poder ser autoritzades, d’acord amb el règim previst a l’apartat 2 de l’article 51 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i els articles 19 i 20 del present Reglament.
El Catàleg comunal dels edificis, espais i elements d’interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d’interès de la parròquia subjectes a protecció, amb especificació de les mesures destinades a impedir que a l’entorn dels edificis, espais o elements catalogats s’hi facin edificis que els puguin lesionar o perjudiquin la seva integració a la trama urbana.
La definició de les actuacions necessàries per completar la urbanització i l’equipament del sòl urbà i les previsions de desenvolupament del sòl urbanitzable.
Els estudis justificatius de les mesures de protecció que s’adoptin amb relació al medi ambient, la conservació dels ecosistemes naturals i el paisatge.
Secció 7. Procediment d’aprovació
Article 54
Aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials i efectes. Canvis dels plans.
Els comuns redacten el respectiu Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, juntament amb les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i les ordinacions de rehabilitació, d’acord amb el que disposa l’article 95 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i el sotmeten al procediment d’aprovació provisional amb subjecció a les prescripcions establertes en els articles 89 a 98 de l’esmentada Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. A continuació l’eleven a l’aprovació prèvia del Govern que regulen els articles 10 i 99 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
La Comissió Tècnica d’Urbanisme emet informe preceptiu i no vinculant, en els termes de l’article 132 de la referida Llei, i el tramet al Govern. Amb subjecció a les prescripcions establertes a l’article 99 de la Llei esmentada, el Govern acorda l’aprovació prèvia del pla, o bé envia al Comú informe desfavorable, amb indicació de les modificacions necessàries que cal introduir en el pla, degudament justificades en motius de legalitat o de coordinació supraparroquial. Un cop el Govern ha atorgat l’informe favorable, exprés o tàcit, el comú ha d’aprovar definitivament el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i publicar el decret d’aprovació en el Butlletí Oficial del Principat.
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial és executiu a partir de la publicació del decret d’aprovació en el Butlletí Oficial del Principat.
Els canvis de contingut del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial poden adoptar les formes de revisió, modificació, ajustament i adaptació, amb subjecció a les prescripcions fixades pels articles 103, 104, 105 i 106 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
5.- No poden acollir-se al procediment d’ajustament els canvis de límits entre unitats d’actuació quan comportin que un espai que canvia de classificació a sòl urbà consolidat és susceptible, per la seva superfície, formes i característiques, de constituir un solar o parcel·la. No poden acollir-se al procediment d’ajustament els canvis de límits entre unitats d’actuació quan comportin que un espai que s’incorpora a una unitat d’actuació de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable és susceptible de donar lloc, arran de la reparcel·lació, a una parcel·la.
Capítol 4. El planejament derivat
Secció 1. Disposicions generals
Article 55
Desenvolupament i execució dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial 1. El desenvolupament i l’execució de les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable s’efectua mitjançant l’aprovació de plans parcials, promoguts pel sector privat o bé mitjançant plans especials, promoguts pel sector públic.
Les operacions de renovació urbana que s’hagin de dur a terme en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat també necessiten el seu desenvolupament i la posada en execució mitjançant l’aprovació de plans parcials o especials.
Article 56
La naturalesa normativa i executiva dels plans derivats Els plans parcials i els plans especials constitueixen instruments de planejament derivat als quals la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme assigna les funcions de desenvolupar i completar l’ordenació urbanística establerta pels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en cada unitat d’actuació i d’establir alhora les determinacions d’execució necessàries per tal de materialitzar les seves previsions.
Article 57
Àmbit territorial dels plans parcials i especials 1. El desenvolupament i l’execució del plans d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant plans parcials i especials es fa per unitats d’actuació completes.
Això no obstant, i a efectes de facilitar la gestió privada, quan la superfície o la configuració topogràfica de les unitats d’actuació o bé les previsions viàries i d’equipaments ho aconsellin, l’àmbit de la unitat d’actuació es pot subdividir en sectors per al seu desenvolupament i la seva execució mitjançant plans parcials o especials independents. La subdivisió ha d’abastar tota la unitat d’actuació i s’ha de fer de tal manera que no es produeixin diferències d’aprofitaments entre els propietaris dels diversos sectors en què se segregui la unitat d’actuació, tal com disposen els articles 27.4, 46.3 i 50.2 d’aquest Reglament.
La proposta de divisió de les unitats d’actuació en sectors de planejament derivat es pot contenir en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o bé la poden formular amb posterioritat els comuns. Perquè sigui adoptada cal que la proposta de subdivisió de la unitat d’actuació en sectors efectuada pels comuns sigui ratificada pels propietaris que representin les tres quartes parts de la superfície de cada un dels sectors en què es divideixi la unitat d’actuació. En cas contrari el pla parcial o especial haurà d’abastar tot l’àmbit de la unitat d’actuació.
Article 58
Preferència dels plans parcials 1. Les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable, així com en les àrees de renovació urbana del sòl urbà consolidat, es poden desenvolupar i executar, indistintament mitjançant plans parcials, formulats per iniciativa dels propietaris dels terrenys o mitjançant plans especials, d’iniciativa pública. No obstant això, els plans parcials, formulats per iniciativa dels propietaris dels terrenys, tenen caràcter prioritari, mentre que el desenvolupament i execució del planejament comunal mitjançant plans especials, d’iniciativa pública, procedeix, d’acord amb el que disposa l’article 115.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, amb caràcter subsidiari, en els supòsits de manca d’interès immediat dels propietaris en la posada en execució del planejament, en els termes regulats en els apartats següents.
S’ha d’elaborar i aprovar un pla especial d’iniciativa pública per desenvolupar i executar les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable o les operacions de renovació urbana previstes en sòl urbà consolidat quan hi hagi raons d’interès públic relacionades amb les exigències del desenvolupament urbà, la demanda d’habitatges, la necessitat d’executar les infraestructures, els serveis tècnics i els sistemes generals o de satisfer altres necessitats col·lectives que requereixin el desenvolupament de les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i els propietaris no manifestin la seva intenció de fer-ho per ells mateixos, mitjançant la formulació, l’aprovació i l’execució d’un pla parcial. A aquests efectes, els comuns han d’advertir als propietaris de l’existència de les raons d’interès públic que fan necessària la formulació del pla parcial i els han d’atorgar un termini no inferior a un mes perquè comuniquin la seva voluntat de formular el projecte de pla parcial i de procedir a la seva elaboració dins dels termini que estableixi l’acord comunal o bé manifestin la seva manca d’interès immediat. En aquest darrer supòsit, o en el cas que els propietaris no presentin el projecte de pla parcial per a la seva aprovació inicial dins del termini en què eventualment s’haguessin compromès, s’entendrà que renuncien a l’actuació privada i els comuns poden procedir a la formulació i aprovació del pla especial corresponent.
Article 59
Compatibilitat entre plans parcials i plans especials Quan les unitats d’actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable es divideixen en sectors, el desenvolupament i l’execució dels sectors es pot fer mitjançant plans parcials o especials, segons els casos, i és possible la coexistència de plans parcials i de plans especials en una mateixa unitat d’actuació.
Secció 2. Els plans parcials
Article 60
Els plans parcials 1. Els plans parcials són els instruments previstos per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme perquè els propietaris dels terrenys desenvolupin i completin l’ordenació urbanística establerta pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable i perquè duguin a terme les operacions de regularització de les finques i de distribució equitativa dels beneficis i les càrregues del planejament entre els propietaris afectats, que siguin necessàries per materialitzar les determinacions del planejament en cada unitat d’actuació.
Els plans parcials també tenen per objecte desenvolupar i executar les operacions de renovació urbana que el Pla d’ordenació urbanisme parroquial assenyali en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat.
No es poden aprovar plans parcials sense que prèviament s’hagi aprovat el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, i en cap cas poden alterar-ne les determinacions.
Article 61
Iniciativa del Pla parcial 1. El desenvolupament i execució de les determinacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant un pla parcial s’adopta per acord voluntari i unànime dels propietaris dels terrenys compresos dins del seu àmbit, o bé per la majoria qualificada de propietaris que es descriu a l’apartat següent. En aquest cas els propietaris promotors del pla parcial han de posar en coneixement de la resta de propietaris la iniciativa, i donar-los l’oportunitat de sumar-se a l’acord per promoure el pla parcial.
En defecte d’acord unànime d’actuació, el desenvolupament del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant un Pla parcial requereix l’acord dels propietaris que representin almenys les tres quartes parts de la superfície dels terrenys compresos en l’àmbit del Pla parcial. Els propietaris disconformes estan obligats a participar en el procés de redacció, reparcel·lació i aprovació del Pla parcial, d’acord amb el que disposen els articles 108.a) i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, sense perjudici del seu dret d’impugnar l’acord d’aprovació definitiva del Pla parcial mitjançant recurs d’alçada davant de la Comissió Tècnica d’Urbanisme.
Els propietaris que adoptin la iniciativa de l’actuació han de procedir a la redacció del projecte de Pla parcial, sol·licitant quan sigui necessari l’assessorament dels comuns que preveu l’article 107.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Després d’aprovar-lo i signar-lo, els propietaris han de sotmetre el projecte de Pla parcial al comú per a l’aprovació administrativa.
Un cop aprovat el Pla parcial pel comú, els propietaris han de procedir a executar-lo, llevat que els propietaris manifestin la seva intenció de no portar a terme l’execució immediata, tal com els autoritza l’article 110 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i es conformin a obtenir la garantia d’aprofitament urbanístic que els reconeixen els articles 34 a 36 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme pel fet d’haver formalitzat la cessió gratuïta als comuns dels terrenys destinats a vials i del percentatge de terrenys destinats a espais lliures, equipaments comunitaris i serveis públics. En aquest supòsit l’execució de la vialitat i de la resta dels sistemes locals la pot efectuar directament el comú, mitjançant l’aprovació del projecte d’urbanització corresponent, i els costos d’execució són repercutibles entre els propietaris en la forma que determini el projecte de reparcel·lació i el conveni d’urbanització del Pla parcial. Els propietaris poden sol·licitar que el pagament de les despeses d’execució s’ajorni fins al moment en què procedeixin a l’edificació. En aquest cas, l’import de les despeses s’ha d’incrementar amb l’IPC anual, tal com preveu l’article 116.c) de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 62
Objecte i determinacions del Pla parcial 1. Els plans parcials tenen per objecte, en el sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable així com en les àrees de renovació urbana delimitades en el sòl urbà consolidat, desenvolupar el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i posar-lo en execució.
Els plans parcials tenen, en conseqüència, el doble caràcter d’instruments d’ordenació i d’instruments d’execució.
Com a instruments d’ordenació urbanística, destinats a desenvolupar i complementar les determinacions d’ordenació física establertes pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials han de contenir les determinacions següents:
Assignació dels usos residencials, industrials, comercials, etc. mitjançant la divisió del territori ordenat en zones urbanes, en funció dels usos admesos, les tipologies edificatòries i la determinació de les seves intensitats.
Determinació de la parcel·lació del sòl i establiment de les condicions d’edificació de cada parcel·la amb assenyalament dels paràmetres (sostres, volums, alçades, ocupació, voladissos, etc.) que siguin propis dels sistema d’ordenació adoptat en cada zona.
Traçat i característiques de la xarxa de comunicacions pròpia de l’àmbit ordenat i del seu enllaç amb el sistema general previst al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Assenyalament dels espais per a vianants, trànsit rodat i aparcaments.
Emplaçament i delimitació de les reserves de sòl per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública, serveis públics i aparcaments que hagi previst el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, amb indicació de les que formen part del percentatge de cessió que determini el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, que han de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta als comuns.
Traçat i característiques de les galeries tècniques i de les xarxes de subministrament d’aigua, depuració, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, serveis de telecomunicació per cable i tots els altres serveis previstos en el Pla.
Aprofitament unitari del sector.
Estudi econòmic i financer del cost d’implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització.
Determinació de les etapes previstes per a l’execució de les obres per al seu desenvolupament en fases mitjançant projectes d’urbanització independents.
Com a instrument d’execució de les determinacions del planejament, destinat a la regularització de les finques i a fer efectiva la distribució de beneficis i càrregues entre els propietaris afectats, els plans parcials han de contenir les determinacions següents:
Bases d’actuació amb els criteris objectius de distribució equitativa dels beneficis i de les càrregues derivades del planejament entre els propietaris afectats i amb les condicions exigides per a la incorporació d’empreses urbanitzadores a l’associació de promoció urbanística i criteris per valorar les seves aportacions.
Projecte de reparcel·lació de les finques formulat d’acord amb els criteris objectius establerts en les bases d’actuació, en el qual ha de figurar, com a mínim:
La descripció de les finques resultants, els seus titulars, concepte pel qual han estat adjudicades i a quina finca antiga corresponen.
La localització dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta als comuns.
Les compensacions en metàl·lic que procedeixin com a conseqüència de les diferències d’adjudicació.
La quota amb la qual els propietaris han de contribuir a satisfer el cost d’implantació dels serveis i d’execució de les obres d’urbanització pendents, establerta amb proporció al valor de les finques adjudicades en la reparcel·lació i amb especificació que es pot fer efectiva en metàl·lic o mitjançant la cessió de terrenys edificables de valor equivalent a la quota determinada.
Còmput estimat de les despeses d’urbanització. A més del cost estimat de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització, en aquestes despeses cal incloure-hi les indemnitzacions procedents per l’enderrocament de construccions, desnonaments i destruccions de plantacions, obres i instal·lacions requerides per a l’execució del pla, així com el cost de redacció del pla parcial, del projecte de reparcel·lació i dels projectes d’urbanització.
Conveni d’urbanització, signat pels propietaris promotors del Pla parcial, en què consti l’acceptació del projecte de reparcel·lació i de la quota de repartiment de les despeses d’urbanització.
Estatuts de l’associació de promoció urbanística que s’ha de constituir per a l’execució de les obres d’urbanització.
Article 63
Documentació dels plans parcials Les determinacions dels plans parcials s’han de contenir en els documents següents:
Memòria justificativa de l’ordenació i de les seves determinacions. La memòria ha d’anar acompanyada dels estudis necessaris per conèixer els elements que poden condicionar l’estructura urbanística del territori i, en tot cas, de l’estudi geològic i geotècnic, d’allaus de neu i/o hidràulic i dels estudis mediambientals dels terrenys quan per la seva situació, característiques, morfologia o riscos, sigui imposat per llei, per reglament o per les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària.
Plànols d’informació, entre els quals cal incloure:
Plànol de situació de l’àmbit del pla parcial en relació amb l’estructura general del territori establerta pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Plànol d’ordenació general que reflecteixi la classificació i qualificació atorgada pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial a l’àmbit del Pla parcial.
Plànol topogràfic, amb corbes de nivell de metre en metre.
Plànol parcel·lari, amb assenyalament dels titulars de les finques.
Plànol de les edificacions, usos, infraestructures i vegetació existents.
Plànols d’ordenació i de projecte, confegits a escala 1:2.000 com a mínim, entre els quals cal que hi figurin els següents:
Plànol de zonificació, amb assignació dels usos pormenoritzats i de les reserves per a espais lliures, equipaments comunitaris, serveis públics i aparcaments, amb indicació dels terrenys destinats a les finalitats esmentades que són de cessió obligatòria i gratuïta al comú, d’acord amb el percentatge que hagi establert el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Plànol de parcel·lació i d’ordenació de l’edificació amb assenyalament de les alineacions i dels gàlibs a què s’hagin de subjectar els edificis d’acord amb el sistema d’ordenació adoptat.
Plànol dels traçats i característiques de la xarxa de comunicacions pròpia del sector i del seu enllaç amb el sistema general previst al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Plànol amb indicació de les alineacions, les rasants, les proteccions de la xarxa viària, els itineraris pedestres lliures de barreres arquitectòniques i les zones d’aparcament.
Plànol i memòria dels traçats i les característiques de les galeries tècniques i de les xarxes de subministrament d’aigua, depuració, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, serveis de telecomunicació per cable i tots els altres serveis previstos en el Pla.
Normes urbanístiques i quadern en què es defineixin la densitat d’habitatges, l’assignació dels usos, l’ocupació i l’aprofitament del terreny i les normes reguladores de les edificacions, de conformitat amb les previsions fetes pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions de la normativa subsidiària en relació amb la unitat d’actuació.
Conveni d’urbanització, signat pels propietaris que representin com a mínim les tres quartes parts de l’àmbit ordenat, en què es reflecteixi la nova configuració de les finques adequada a l’ordenació aprovada, la situació dels terrenys que se cedeixen gratuïtament als comuns, l’efectivitat de la distribució equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament entre els propietaris afectats i la quota amb què han de contribuir els propietaris a satisfer el cost de les obres d’implantació dels serveis i d’execució de les obres d’urbanització pendents. Aquestes determinacions s’han de contenir en els documents següents, que preceptivament han d’acompanyar el conveni:
Bases d’actuació en què es defineixin els criteris objectius de distribució equitativa dels beneficis i les càrregues derivades del planejament entre els propietaris afectats.
Projecte de reparcel·lació.
Estatuts de l’associació de promoció urbanística que s’ha de constituir per a l’execució de les obres d’urbanització.
Estudi econòmic i financer en què s’avaluï el cost de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització pendents, tenint en compte l’import de les indemnitzacions pel desmantellament de les preexistències incompatibles amb l’execució i el cost de redacció dels instruments de planejament i d’execució.
Programació temporal de la implantació dels serveis i de l’execució de les obres d’urbanització, amb determinació de les diverses fases, subjectes a projectes d’urbanització independents, quan es prevegi que l’execució del Pla parcial s’efectuï per fases. En aquest supòsit el Pla parcial ha d’incorporar un plànol en què es reflecteixin les etapes d’execució projectades.
Article 64
Tramitació, aprovació i efectes dels Plans parcials 1. El projecte de Pla parcial aprovat pels propietaris que representin almenys les tres quartes parts de la superfície de l’àmbit ordenat, s’eleva al comú perquè el sotmeti al procediment d’aprovació administrativa establert en els articles 112, 113 i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i, amb l’informe previ de la Comissió Tècnica d’Urbanisme en el cas que el Pla no sigui promogut per la totalitat dels propietaris, procedeixi a dictar el decret d’aprovació o de denegació corresponent. La denegació del Pla parcial s’ha de fonamentar en raons de legalitat formal o substancial o bé en la incompatibilitat del projecte de Pla parcial amb el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
La tramitació administrativa per a l’aprovació del Pla parcial es compon dels passos següents:
El comú verifica en un termini màxim de tres (3) mesos la conformitat del projecte de Pla parcial amb les previsions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, les generals del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les específiques de la unitat d’actuació afectada.
Abans d’aprovar el Pla parcial el comú ha de demanar i obtenir un informe dels ministeris amb competències sectorials per raó de la matèria. El comú no aprova el Pla parcial en cas d’informes desfavorables. Els ministeris disposen d’un termini d’un mes per emetre els informes.
Si l’informe emès pels ministeris competents per raó de la matèria és desfavorable, el comú ha de denegar el pla.
Si el projecte de Pla parcial és conforme, el comú el sotmet a informació pública durant un termini de vint (20) dies. Si no és conforme, sense perjudici de proposar als propietaris les rectificacions o les esmenes pertinents, en denega l’aprovació.
Durant el termini d’informació pública tots els administrats poden consultar el projecte i eventualment, formular al·legacions i observacions.
En el cas de participació obligada de propietaris en el Pla parcial, abans d’aprovar-lo el comú ha de demanar i obtenir un informe favorable de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, en els termes de l’article 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
En un termini màxim de tres (3) mesos comptats a partir del final del període d’informació pública, el comú analitza les al·legacions i les observacions rebudes i, sense perjudici de proposar als propietaris les rectificacions o les esmenes que consideri pertinents, dicta el decret d’aprovació del Pla parcial o bé de denegació.
El silenci administratiu té caràcter favorable, i en conseqüència el Pla parcial es considera aprovat, en cas que no s’adopti una resolució en el termini màxim de set (7) mesos des de la presentació de la sol·licitud en el cas que la Comissió Tècnica d’Urbanisme no n’hagi d’informar, o de nou (9) mesos si n’ha d’informar. Dintre d’aquests terminis no compten els períodes de temps que transcorren des de la data en la que el comú comunica als promotors del Pla parcial les rectificacions o les esmenes que considera pertinents, fins a la data en la que els promotors lliuren al comú la documentació rectificada o esmenada.
Als efectes del desenvolupament urbanístic de la unitat d’actuació, s’entén que els propietaris promotors del Pla parcial són tots aquells que han impulsat la redacció i aprovació, i tots aquells que s’hi han adherit expressament fins a la data d’aprovació del Pla per part del Comú.
Els propietaris promotors del Pla parcial han de posar en coneixement de la resta de propietaris de la unitat d’actuació la iniciativa de promoure el Pla parcial, als efectes que tinguin l’oportunitat d’adherir-s’hi. Un cop aprovat el Pla parcial vincula la totalitat dels propietaris, sense perjudici de la possibilitat de recórrer davant de la Comissió Tècnica d’Urbanisme l’aprovació.
Els drets i deures urbanístics dels propietaris que no promouen el Pla parcial queden garantits per les regles següents: Les despeses d’elaboració i tramitació del Pla parcial i les despeses d’urbanització avaluades en el Pla parcial, i que corresponen als propietaris que no promouen el pla parcial, són assumides pels propietaris promotors, seguint el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues llevat d’acord diferent entre els propietaris. En compensació, en el procés de reparcel·lació als propietaris que no promouen el pla parcial els serà deduït l’aprofitament de sòl i urbanístic equivalent al valor de les referides despeses que els correspondria assumir. L’aprofitament de sòl i urbanístic deduït als propietaris que no són promotors del pla serà distribuït entre els propietaris promotors seguint el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues, llevat d’acord diferent entre els propietaris.
L’equivalència en aprofitament de sòl i urbanístic de les despeses d’elaboració i tramitació del Pla parcial i les despeses d’urbanització avaluades en el Pla parcial que corresponen als propietaris que no promouen el pla parcial, ha de ser establerta mitjançant taxació pericial, sotmesa a l’oportunitat de contradicció per part dels propietaris que no són promotors, en base igualment a una taxació pericial. En cas de manca d’acord els propietaris no promotors poden sol·licitar al Comú que estableixi l’equivalència, en base a una tercera taxació pericial, els honoraris de la qual seran repercutits pel Comú a la totalitat de propietaris de la unitat d’actuació.
El decret d’aprovació del Pla parcial es publica en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb indicació de la seva situació i de la unitat d’actuació a la qual pertany, i acompanyat d’una relació dels propietaris afectats.
El Pla parcial és executiu a partir del dia de publicació del decret d’aprovació en el Butlletí Oficial del Principat.
En un termini màxim de tres mesos comptats des de la data d’aprovació del Pla parcial, i als efectes civils pertinents, els propietaris promotors del pla parcial i el comú han d’elevar a escriptura pública el conveni d’urbanització, acompanyat del decret d’aprovació del Pla parcial i dels plànols del Projecte de reparcel·lació en què es reflecteixi la configuració de la nova situació i titularitat de les finques resultant del procés urbanístic i els terrenys de cessió obligatòria a favor dels comuns.
El Comú posa en coneixement dels propietaris de la unitat d’actuació que no són promotors del Pla parcial l’elevació a escriptura pública del conveni d’urbanització i de la reparcel·lació, a efectes informatius. El conveni d’urbanització i la reparcel·lació vinculen la totalitat dels propietaris, sense perjudici de la possibilitat de recurs exposada a l’apartat 1. precedent.
Els propietaris promotors del pla parcial sufraguen la totalitat de les despeses necessàries de redacció i tramitació del Pla parcial i d’elevació a escriptura pública, repartides en base a l’acord que hagin establert o, en el seu defecte, en proporció als respectius aprofitaments.
Així mateix, els propietaris promotors del pla parcial i, si és el cas, les empreses promotores i urbanitzadores que s’hi incorporin han de constituir, mitjançant escriptura pública, l’associació de promoció urbanística, amb subjecció a les prescripcions establertes a l’article 110. En l’escriptura pública de constitució ha de figurar el nom de les persones que es designin per formar part dels òrgans rectors. En el cas que el Comú o el Govern posseeixin terrenys de caràcter patrimonial dins de la unitat d’actuació, han de formar part de l’associació de promoció urbanística i participar en els drets i obligacions com un propietari més, així com designar un representant en l’associació.
L’aprovació del Pla parcial inicia la fase d’execució material de les obres d’urbanització, conforme a les prescripcions establertes en el títol IV d’aquest Reglament relatiu a l’execució del planejament.
Secció 3. Els plans especials
Article 65
Plans especials 1. Els plans especials són els instruments previstos per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme perquè els comuns desenvolupin i completin l’ordenació urbanística i estableixin les determinacions per a l’execució de les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable així com de les àrees de sòl urbà consolidat subjectes a operacions de renovació urbana, previstes pels plans d’ordenació i urbanisme parroquial quan els propietaris que representin les tres quartes parts de la superfície de l’àmbit de planejament no acordin l’elaboració d’un pla parcial.
L’aprovació del Pla especial d’iniciativa pública és procedent sempre que concorrin les circumstàncies indicades en l’article 58.2 d’aquest Reglament.
En tot cas, la formulació del Pla especial és procedent quan tingui per objecte el desenvolupament del sistema general de comunicacions, d’espais lliures, d’equipaments, de proteccions de serveis i de subministraments col·lectius.
La formulació del Pla especial ha de ser objecte d’un acord motivat del comú que ha de ser publicat en el Butlletí Oficial del Principat. Un cop adoptat i publicat l’acord esmentat, la redacció del Pla especial correspon al comú, el qual també ha de dur a terme l’execució de les obres i serveis públics que n’hagin justificat l’aprovació. L’execució dels treballs d’urbanització restants que afectin l’interior de la parcel·la, correspon als propietaris, d’acord amb el que disposa l’article 115.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Article 66
Objecte i determinacions dels plans especials 1. Els plans especials, de la mateixa manera que els plans parcials, tenen per objecte, en el sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable, així com en les àrees de renovació urbana delimitades en el sòl urbà consolidat, desenvolupar el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i posar-lo en execució mitjançant l’ordenació detallada del seu àmbit, la regularització de les finques i de les seves titularitats per configurar-les de forma adequada al nou planejament i la distribució equitativa dels beneficis i càrregues entre els propietaris afectats.
Els plans especials han d’establir les mateixes determinacions i contenir els mateixos documents que els articles 62 i 63 d’aquest Reglament exigeixen als plans parcials que siguin compatibles amb la iniciativa pública del Pla especial.
Article 67
Aprovació del plans especials i efectes 1. El projecte de Pla especial aprovat pels comuns se subjecta al mateix procediment d’aprovació administrativa establert en els articles 112, 113 i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme per a l’aprovació dels plans parcials.
El decret d’aprovació del Pla especial es publica en el Butlletí Oficial del Principat amb indicació de la seva situació i de la unitat d’actuació a la qual pertany, acompanyat d’una relació dels propietaris afectats.
El Pla especial és executiu a partir del dia de publicació del decret d’aprovació en el Butlletí Oficial del Principat.
Una volta aprovat el Pla especial i als efectes civils pertinents, el comú eleva a escriptura pública el projecte de reparcel·lació, acompanyat del decret d’aprovació del Pla especial i dels plànols del projecte de reparcel·lació en què es reflecteixi la configuració de la nova situació i titularitat de les finques resultant del procés urbanístic i els terrenys de cessió obligatòria a favor dels comuns.
L’aprovació del Pla especial inicia la fase d’execució material de les obres d’urbanització, conforme a les prescripcions establertes en el títol IV d’aquest Reglament relatiu a l’execució del planejament.
Capítol 5. Les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma urbana interior, de protecció i de sanejament
Secció 1. Disposicions generals
Article 68
Les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament 1. Les ordinacions de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament complementen, en relació amb tot o amb una part del territori comunal, les determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Les ordinacions de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament han de ser congruents amb les determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i en cap cas no poden contenir disposicions que comportin un increment de l’aprofitament urbanístic establert pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Quan tinguin per objecte regular programes o projectes comunals no previstos pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, hauran d’incorporar un estudi que justifiqui la coherència amb les seves determinacions.
Els comuns poden aprovar programes per dur a terme actuacions públiques en matèria de rehabilitació d’edificis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament, els quals s’han d’adequar a les prescripcions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i dels plans parcials i especials, així com a les ordinacions comunals de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.