Decret del 3-10-2012 pel qual s’aprova la modificació del Reglament de construcció

Decret d’aprovació de la modificació del Reglament de construcció Exposició de motius La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny, per la Llei 6/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, estableix el marc regulador de l’urbanisme i la construcció. La Llei és desenvolupada reglamentàriament mitjançant les Directrius d’ordenació, el Reglament urbanístic, el Reglament de construcció i el Reglament d’urbanització. En aquest sentit, els articles 10 i 53 de la Llei estipulen que el Govern ha d’aprovar el Reglament de construcció, en tant que instruments d’ordenació del Govern. En compliment d’aquests articles el Govern aprovà el 26 de febrer del 2003 el Reglament de construcció. Posteriorment, el 8 d’abril del 2009 el Govern aprovà la modificació del Reglament de construcció, per tal d’aportar millores detectades en els anys d’aplicació del text reglamentari del 2003, simplificar procediments administratius i aclarir la interpretació de preceptes. I en data 5 d’octubre del 2011 el Govern aprovà una modificació del Reglament de construcció, per adaptar-lo a la Llei 6/2011, del 28 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori.

El 31 de juliol d’enguany el M.I. Consell General ha aprovat una nova Llei de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 8/2006, del 21 de juny i per la Llei 6/2011, del 28 de juliol. Els objectius de la modificació legal s’articulen al voltant de tres eixos bàsics. El primer pretén, mitjançant la incorporació d’alguns canvis substancials, aportar un decidit estímul al sector de la construcció i de l’ordenació urbanística en uns moments de difícil situació econòmica, i assegurar, alhora, que les modificacions introduïdes siguin compatibles amb la sostenibilitat de l’entorn i amb el desenvolupament equilibrat del territori. El segon eix té com a objectiu alleugerir la tramitació d’un bon nombre de llicències de construcció, i acollir els procediments que ja són aplicables en altres ordenaments del nostre entorn més immediat. I el tercer eix s’orienta cap a actualitzar la normativa i precisar certs conceptes en els punts en què l’experiència més recent ha demostrat aquesta necessitat.

La disposició final primera de la Llei del 31 de juliol d’enguany fixa que en el termini màxim d’un mes a partir de la data d’entrada en vigor el Govern ha d’aprovar les modificacions necessàries del Reglament urbanístic, del Reglament de construcció i del Reglament d’urbanització per fer-los conformes amb el nou text legal.

El Govern, en compliment del mandat legal, ha elaborat la modificació del Reglament de construcció. L’abast de les modificacions introduïdes correspon als canvis normatius introduïts per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme que afecten les disposicions del Reglament de construcció.

La modificació del Reglament de construcció ha estat sotmesa a l’anàlisi de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, la qual l’ha informat favorablement.

La modificació del Reglament de construcció manté el mateix índex d’articles, i els mateixos títols, que el Reglament aprovat el 8 d’abril del 2009, amb lleugeres modificacions en el nom d’alguns pocs articles. Tot i que els canvis introduïts en molts articles són puntuals, el fet que el nombre d’articles modificats sigui elevat justifica que s’aprovi i es publiqui íntegrament el nou Reglament, de forma que el nou text substitueix i deroga l’anterior.

Per tot el que ha estat exposat, a proposta del Ministre d’Economia i Territori, el Govern en la sessió del 3 d’octubre del 2012, adopta el següent Decret

Article únic

S’aprova el Reglament de construcció modificat, amb el contingut següent:

Índex

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Article 2. Abast d’aplicació

Article 3. Actuació dels comuns

Article 4. Principis de l’activitat d’intervenció

Article 5. Interpretació de les normes reglamentàries i del planejament urbanístic

Títol I. Paràmetres d’ordenació de l’edificació

Capítol primer. Disposicions generals

Article 6. Instruments d’ordenació urbanística i sistemes d’ordenació de l’edificació

Article 7. Definicions per a l’establiment de paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació

Article 8. Alineació respecte dels marges dels rius

Article 9. Criteris de determinació d’alçades

Article 10. Construccions per damunt de l’alçada reguladora

Article 11. Modificació del terreny

Article 12. Edificabilitat

Capítol segon. Sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer

Article 13. Sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer

Article 14. Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer

Capítol tercer. Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació

Article 15. Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació

Article 16. Paràmetres específics del sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació

Capítol quart. Sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica

Article 17. Sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica

Article 18. Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica

Capítol cinquè. Sistemes d’ordenació de l’edificació i edificacions existents

Article 19. Adaptació dels sistemes d’ordenació de l’edificació a l’ordenació existent

Article 20. Règim de “fora d’ordenació”

Títol II. Règim dels usos i de les activitats

Capítol primer. Disposicions generals sobre els usos

Article 21. Usos urbanístics i activitats classificades de la normativa ambiental

Capítol segon. Classificació dels usos

Article 22. Usos admesos i usos prohibits

Article 23. Ús principal, usos compatibles i usos complementaris

Article 24. Usos temporals i usos provisionals

Capítol tercer. Tipologia d’usos

Article 25. Classes d’usos en el planejament urbanístic

Capítol quart. L’ús d’aparcament i estacionament

Article 26. Espais d’aparcament

Article 27. Previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística

Article 28. Previsió d’aparcament en els edificis

Article 29. Nombre mínim de places d’aparcament en els edificis

Article 30. Exigència d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en edificis existents

Article 31. Condicions de l’aparcament

Article 32. Aparcaments soterranis mancomunats

Article 33. Concentració d’aparcament

Capítol cinquè. Usos en soterrani

Article 34. Usos en soterrani

Capítol sisè. Usos en sòl no edificat

Article 35. Integració al paisatge dels usos en sòls no edificats

Capítol setè. Estacions de servei

Article 36. Ús d’estacions de servei

Capítol vuitè. Elements de suport publicitari

Article 37. Regulació dels elements de suport publicitari en edificis i terrenys

Títol III. Condicions de construcció i d’habitabilitat en els edificis

Capítol primer. Condicions de construcció

Article 38. Condicions constructives dels edificis

Article 39. Cobertes dels edificis

Article 40. Façanes dels edificis

Article 41. Xemeneies de fums i ventilació

Article 42. Antenes

Article 43. Elements d’eficiència ambiental

Article 44. Normes tecnològiques de la construcció

Capítol segon. Condicions d’habitabilitat

Article 45. Requisits mínims d’habitabilitat

Article 46. Definició d’habitatge

Article 47. Requisits mínims d’habitabilitat dels habitatges

Article 48. Definició de les peces de l’habitatge

Article 49. Condicions dels espais comuns d’accés als edificis

Article 50. Condicions de l’habitatge

Article 51. Condicions de les peces de l’habitatge

Article 52. Requisits mínims d’habitabilitat en locals destinats a usos diferents d’habitatge

Capítol tercer. Obres en edificis existents

Article 53. Tipus d’obres en edificis existents

Article 54. Obres d’ampliació

Article 55. Obres de rehabilitació o reforma

Títol IV. Intervenció en l’activitat d’edificació i d’ús del sòl

Capítol primer. Disposicions generals

Article 56. Actes subjectes a llicència urbanística

Article 57. Autoritzacions concurrents

Article 58. Règim de les llicències urbanístiques

Article 59. Competència

Article 60. Responsabilitats i llicències urbanístiques

Article 61. Classes de llicències urbanístiques d’obres

Article 62. Notificació de les llicències urbanístiques al Govern

Article 63. Transmissió de les llicències urbanístiques

Article 64. Terminis d’execució

Article 65. Pròrroga de les llicències

Article 66. Renovació de les llicències i reiteració de les sol·licituds

Article 67. Actes promoguts pel Govern

Article 68. Autorització de treballs de protecció de riscos naturals

Capítol segon. Procediment de concessió de llicències urbanístiques

Secció primera. Procediment general de concessió de llicències urbanístiques

Article 69. Presentació de la sol·licitud

Article 70. Tramitació

Article 71. Informes comunals

Article 72. Informes preceptius

Article 73. Esmena de deficiències

Article 74. Resolució

Article 75. Notificació i impugnació

Secció segona. Altres procediments de concessió de llicències

Article 75 bis. Procediment especial

Article 76. Procediment simplificat

Article 77. Documentació que cal presentar per a les obres menors

Article 78. Llicències d’obres menors que no requereixen l’actuació professional d’un tècnic

Article 79. Resolució de llicències d’obres menors

Secció tercera. Procediment d’autorització d’obres i usos provisionals i temporals

Article 80. Llicències d’obres i usos provisionals i temporals

Article 81. Documentació que cal presentar

Article 82. Caducitat i revocació

Secció quarta. Procediment d’autorització d’activitats en sòl no urbanitzable

Article 83. Activitats en sòl no urbanitzable

Article 84. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable promogudes per particulars

Article 85. Documentació que cal presentar

Article 86. Tramitació

Article 87. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable dutes a terme pels comuns

Capítol tercer. Informació urbanística

Secció primera. Certificat urbanístic

Article 88. Certificat urbanístic

Article 89. Documentació que cal presentar

Article 90. Tramitació

Article 91. Caducitat

Secció segona. Assenyalament d’alineacions

Article 92. Assenyalament d’alineacions

Article 93. Vials competència del Govern i límits d’edificació en els marges dels rius i torrents

Article 94. Documentació que cal presentar

Article 95. Caducitat

Capítol quart. Activitats en el sòl

Secció primera. Llicència de moviments de terra

Article 96. Llicència de moviments de terra

Article 97. Documentació que cal presentar

Secció segona. Autorització de treballs per protegir els terrenys dels riscos naturals

Article 98. Autorització de treballs de protecció

Capítol cinquè. Urbanització

Article 99. Control comunal de l’execució de les obres d’urbanització

Article 100. Llicència d’urbanització integral

Article 101. Llicència d’obres d’urbanització

Article 102. Documentació que cal presentar

Capítol sisè. Edificació

Secció primera. Urbanització i edificació simultànies

Article 103. Llicències d’edificació condicionades a l’execució simultània de la urbanització

Secció segona. Llicència d’enderroc

Article 104. Llicència d’enderroc

Article 105. Documentació que cal presentar

Secció tercera. Llicència d’edificació

Article 106. Llicència d’edificació

Article 107. Documentació que cal presentar

Capítol setè. Revisió i control de les obres

Article 108. Iniciació dels treballs

Article 109. Rètol d’obra

Article 110. Direcció facultativa

Article 111. Modificacions del projecte en el transcurs de les obres

Article 112. Inspeccions comunals

Article 113. Suspensió d’obres i mesures de protecció de la legalitat urbanística

Article 114. Finalització de les obres

Article 115. Llibre de l’edifici

Capítol vuitè. Activitats en l’edificació

Secció primera. Ús de l’edificació

Article 116. Ús de l’edificació

Article 117. Inspecció dels serveis tècnics del comú

Article 118. Inspecció dels serveis tècnics del Govern

Article 119. Terminis

Article 120. Devolució de garanties

Article 121. Declaracions i modificacions d’obra nova

Article 122. Subministrament de serveis

Article 123. Canvis d’ús de l’edificació

Secció segona. Llicència d’ús de l’edificació

Article 124. Llicència d’ús de l’edificació

Article 125. Documentació que cal presentar

Article 126. Llicència de consolidació d’edificació

Article 127. Documentació que cal presentar

Secció tercera. Cèdula d’habitabilitat

Article 128. Cèdula d’habitabilitat

Article 129. Documentació que cal presentar

Secció quarta. Certificat d’habitabilitat

Article 130. Certificat d’habitabilitat

Article 131. Segellament del certificat d’habitabilitat

Disposició transitòria

Disposició derogatòria única

Disposició final única

Annex I. Requisits d’habitabilitat. Nivells A - B - C

Annex II. Declaració jurada de conformitat amb la legalitat urbanística

Reglament de construcció

Títol preliminar. Disposicions generals

Article 1

Objecte L’objecte d’aquest Reglament és desenvolupar i complementar les determinacions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme mitjançant l’establiment dels paràmetres d’ordenació de l’edificació, el règim dels usos, les condicions de construcció i d’habitabilitat, la regulació dels procediments de presentació de les sol·licituds d’urbanització i ús del sòl, i d’edificació, i llurs autoritzacions.

Article 2

Abast d’aplicació 1. Les determinacions sobre construcció establertes en aquest Reglament tenen el caràcter de mínim obligatori d’aplicació general, sense perjudici que el planejament urbanístic que ha d’aprovar els comuns pugui establir condicions més restrictives.

Article 3

Actuació dels comuns Els comuns serveixen amb objectivitat l’interès parroquial i actuen d’acord amb els principis de legalitat, eficàcia i transparència.

Article 4

Principis de l’activitat d’intervenció 1. Els comuns poden intervenir en l’activitat privada d’edificació i d’ús del sòl en els supòsits que estableixen les lleis tot subjectant-se a les seves condicions.

Article 5

Interpretació de les normes reglamentàries i del planejament urbanístic 1. Les normes d’aquest Reglament, així com les determinacions del planejament urbanístic, s’han d’interpretar segons el sentit propi de les seves paraules en relació al seu context i d’acord amb l’esperit, els objectius i la finalitat de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.

Títol I. Paràmetres d’ordenació de l’edificació

Capítol primer. Disposicions generals

Article 6

Instruments d’ordenació urbanística i sistemes d’ordenació de l’edificació 1. La definició de les condicions que han de complir les edificacions que es poden construir en cada solar, d’acord amb la seva zonificació, és una de les finalitats de l’ordenació urbanística.

Article 7

Definicions per a l’establiment de paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació 1. Els diversos sistemes d’ordenació s’han de regular mitjançant els paràmetres que determinin els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials i especials d’acord amb les definicions següents:

De les diverses plantes edificades de l’edificació, la situada en el nivell més baix es considera planta edificada de referència a l’efecte de regulació d’alçades o de nombre de plantes de l’edificació.

En edificacions en què per les característiques topogràfiques de la parcel·la i la situació dels sistemes urbanístics, part de la planta pugui tenir la consideració de soterrani, aquesta planta s’ha de considerar planta edificada en semisoterrani.

Article 8

Alineació respecte dels marges dels rius 1. A fi de garantir tant la preservació ambiental com la seguretat de les edificacions, en sòl urbà no consolidat i en el sòl urbanitzable, s’estableix una franja no construïble per la iniciativa privada de 5 metres d’amplada en cada un dels marges dels rius, a partir del límit extern de la llera definida pels límits oficials d’edificació. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot establir una franja no edificable en sòl urbà consolidat en cada un dels marges dels rius.

Article 9

Criteris de determinació d’alçades 1. El planejament urbanístic ha d’establir l’alçada reguladora i el nombre de plantes que, com a màxim, o obligatòriament quan convingui, poden assolir els edificis. El planejament urbanístic ha d’establir les regles per a la mesura de les alçades i el nombre de plantes, d’acord amb les condicions del lloc, mitjançant els paràmetres mínims següents:

Article 10

Construccions per damunt de l’alçada reguladora 1. El planejament urbanístic ha de regular les construccions que s’admeten per damunt de l’alçada reguladora amb l’objectiu d’assegurar un bon acabament formal de l’edificació que afavoreixi el paisatge urbà.

Article 11

Modificació del terreny 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de definir, per a les diverses unitats d’actuació, les condicions dels canvis en la morfologia del terreny que estiguin motivats per la implantació de les edificacions i per la utilització de la parcel·la, que alhora determinen la rasant del terreny respecte a la qual es regula l’alçada de l’edificació.

Article 12

Edificabilitat 1. L’assenyalament de l’edificabilitat en els instruments de planejament ha d’indicar l’índex o coeficient corresponent als m2 de superfície construïda computable per m2 de sòl o els paràmetres que regulen l’edificabilitat.

Descarrega el document

Capítol segon. Sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer

Article 13

Sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer En el sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer, els edificis ajusten el pla de façana a l’alineació del carrer i ocupen tota l’amplada de la parcel·la de forma que als límits laterals es formen plans de mitgera.

Article 14

Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per alineacions de carrer 1. En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació per alineacions de carrer, s’han d’establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què ha d’ajustar-se el projecte d’edificació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la.

L’alineació de l’edificació ha de coincidir amb els límits d’edificació del vial o sistema urbanístic que s’estableixin, llevat dels supòsits de reculades.

La fondària edificable s’ha d’establir per a totes les plantes de l’edificació. La fondària edificable establerta es considerarà màxima, llevat que s’estableixi com a obligatòria, i aplicable a totes les plantes, llevat que es defineixin fondàries edificables diferents per plantes.

La fondària edificable s’ha d’establir mitjançant la definició numèrica, l’assenyalament específic per a cada línia de façana o la definició del percentatge que representi la corona edificada respecte al pati d’illa en els supòsits de formació d’illa tancada.

En aquest cas, la corona edificada no pot ser superior al 70%. Quan la formació de l’illa tancada impliqui edificacions existents, no serà d’aplicació la determinació de la fondària edificable a partir del percentatge fixat anteriorment que representi la corona edificable.

L’alçada reguladora s’ha de respectar en els diversos plans de façana, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades.

El nombre de plantes s’estableix sense incloure les plantes soterrani. El nombre de plantes soterrani s’ha de limitar de forma independent per tal d’establir reserves d’espai en el subsòl.

L’alçada reguladora ha de permetre l’edificació del nombre de plantes que s’estableixi, exceptuant les plantes soterrani.

En els terrenys en què el planejament determina l’índex d’edificabilitat equivalent, aquest es considera l’índex d’edificabilitat de la parcel·la.

En terrenys amb pendent, l’edificabilitat resultant de l’aplicació dels diversos paràmetres reguladors de l’edificació no pot ser superior a l’aplicació de l’índex d’edificabilitat equivalent.

Els patis d’illa s’han de regular mitjançant la determinació de la profunditat edificable, l’alçada reguladora i el nombre de plantes, en relació amb les diferents alineacions que configurin l’illa.

Els patis d’illa han de respectar els requisits mínims que s’estableixin per patis de parcel·la que proporcionin llum i ventilació a habitacions en edificis destinats a ús d’habitatge, residencial o hoteler.

Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències als quals proporcionen llum i ventilació.

Els patis de parcel·la d’edificis destinats a ús d’habitatge, residencial o hoteler han de tenir les dimensions mínimes següents:

Nombre de plantes Alçada (H) Superfície mínima (m2) Diàmetre mínim inscriptible A B A B D’1 a 4 Menys de 12,50 m 12 6 1/6 H amb un mínim de 3 m1/7 H amb un mínim de 2 m De 5 a 6 De 12,50 a 18,50 m 16 8 Més de 6 Més de 18,50 m 20 10 H: Alçada del pati en metres.

A: Patis que proporcionen llum i ventilació a habitacions.

B: Patis que proporcionen il·luminació i ventilació a estances que no són ni sales, ni habitacions.

C: Quan les obertures de les sales, o d’un 10% de la superfície dels despatxos en ús d’oficines, no donin a l’espai públic exterior sinó que ho facin a un pati d’illa o un pati de parcel·la, aquests patis han de tenir les condicions següents:

• No poden tenir una superfície inferior a 100 m²;

• S’hi ha de poder inscriure un cercle que tingui per diàmetre la meitat de l’altura de l’edificació situada per sobre del nivell del pati.

Els patis que tinguin alguna de les cares al carrer o al pati d’illa han de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible indicat en el quadre anterior. No són aplicables, en canvi, a aquests patis, les superfícies mínimes fixades en el quadre anterior.

Les parets perimetrals exteriors dels patis oberts tenen la consideració de façanes.

Els patis de parcel·la en contigüitat amb la mitgera poden mancomunar-se amb els de la parcel·la veïna, i poden complir els mínims de dimensió exigits conjuntament amb el pati amb què es mancomuna. En aquest cas, la mancomunació s’ha d’efectuar mitjançant conveni entre les dues parts, escripturat notarialment, amb indicació expressa de l’obligació de respectar i transmetre la servitud en cas d’alienació.

En cas d’edificacions que no es portin a terme simultàniament, cal establir de forma vinculant, mitjançant escriptura de constitució de servitud recíproca de mancomunitat de patis, el compromís de la propietat de la parcel·la que s’hagi d’edificar amb posterioritat de disposar un pati de parcel·la de les dimensions necessàries en continuïtat amb el que disposa l’edifici que es construeix primer.

Les condicions que han de complir les reculades s’han d’establir per a totes les plantes de l’edificació, i en relació amb els plans de façana de l’edificació. Les reculades tenen la consideració de façanes.

Les reculades en plantes per sobre del nivell de planta baixa, en què es projectin obertures per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’edificació en plans de façana perpendiculars a la línia de carrer o de la mitgera, segons correspongui, han de tenir la consideració de pati de parcel·la.

La realització de reculades respecte dels plans de façana d’edificis existents requereix el tractament de les mitgeres que en resultin en aquests edificis existents amb la consideració de façanes. La realització d’aquests treballs s’han d’incloure amb la construcció de la nova edificació.

Les condicions que han de complir les andrones s’han d’establir per a les diverses plantes de l’edificació. Les andrones tenen la consideració de façanes.

Les andrones en què es projectin obertures per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’edificació, han de tenir la consideració de pati de parcel·la.

Les condicions que han de complir els cossos volats en les plantes situades per sobre de la planta baixa s’han d’establir en relació amb els plans de façana de l’edificació.

La regulació dels tipus de cossos volats ha d’establir l’obligatorietat o les limitacions que s’escaiguin, com a mínim dels paràmetres següents:

• longitud del vol;

• alçada del vol en relació amb la vorera o la coberta de patis.

No s’admet la construcció de cossos volats tancats, semitancats o oberts en façanes de patis d’illa o de parcel·la que redueixin les dimensions mínimes establertes pels diversos tipus de pati.

S’admet la construcció de cossos volats tancats, semitancats o oberts amb una longitud de vol màxima d’1/10 de l’amplada del carrer, o de la plaça, i com a màxim d’1,5 metres, amb una alçada mínima del vol de 3,5 metres respecte a la vorera.

Els ràfecs es regulen en relació amb la línia de façana que es determini normativament com a obligatòria, respecte a la qual no poden sobresortir més d’1 metre.

Les tanques de parcel·la han de respectar les característiques constructives i estètiques que s’estableixin en el planejament urbanístic.

Capítol tercer. Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació

Article 15

Sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació En el sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació els edificis se separen dels límits de la parcel·la, de forma que per damunt de la rasant del terreny modificat tot el seu perímetre estaria constituït per façanes.

Article 16

Paràmetres específics del sistema d’ordenació per edificació aïllada segons parcel·lació 1. En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació per edificació aïllada, s’han d’establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què s’ha d’ajustar el projecte d’edificació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la.

El planejament ha de determinar l’índex d’edificabilitat net en parcel·les situades en sòl urbà consolidat i pot establir l’índex d’edificabilitat o l’índex d’edificabilitat brut en parcel·les situades en sòl urbà no consolidat o sòl urbanitzable.

El planejament ha de determinar la superfície mínima de la parcel·la. També pot establir la superfície màxima, la dimensió mínima de façana, la proporció amplària/fondària, la inscripció de cercles, o els angles formats pels límits de la parcel·la.

Les separacions als límits de parcel·la han de ser iguals o superiors a 3 metres. En els espais de separació als límits de parcel·la no s’admet la construcció de cossos volats ni edificacions auxiliars, i poden ser sobrepassats únicament pels soterranis i pels ràfecs de coberta.

No s’admet la construcció de forma aparellada -amb mitgera comuna- de les edificacions corresponents a dues parcel·les o més, llevat dels supòsits i en les condicions que s’estableixi en el planejament urbanístic.

L’ocupació de la parcel·la s’ha d’establir mitjançant un percentatge màxim en relació amb la parcel·la neta. L’ocupació en soterrani ha de ser la mateixa, llevat que s’especifiqui en el planejament.

L’ocupació de piscines, pistes d’ús esportiu, rampes exteriors i altres elements que impedeixin la plantació de vegetació s’ha de regular de forma independent a l’ocupació de l’edificació i de les construccions auxiliars. Aquesta ocupació ha de ser com a màxim del 75% de la parcel·la no ocupada per l’edificació i les construccions auxiliars.

L’alçada reguladora s’ha de respectar en els diversos plans de façana, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades.

El nombre de plantes s’estableix sense incloure les plantes soterrani. El nombre de plantes soterrani es pot limitar de forma independent per tal d’establir reserves d’espai en el subsòl.

L’alçada reguladora ha de permetre l’edificació del nombre de plantes que s’estableixi, excepte les plantes soterrani.

Els cossos volats han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a cossos volats en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer en relació amb l’alineació de la parcel·la; i les separacions a límits de la parcel·la en la resta de façanes de l’edificació.

Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències als quals proporcionen llum i ventilació. Han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a patis de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer.

Les tanques de parcel·la han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a tanques de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer.

Capítol quart. Sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica

Article 17

Sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica En el sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica, l’ordenació urbanística defineix les condicions volumètriques específiques a què s’han d’ajustar els edificis, les quals no deriven necessàriament ni de l’alineació del carrer o espai públic ni de la configuració de la parcel·lació.

Article 18

Paràmetres específics del sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica 1. En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació d’edificació per definició volumètrica, s’han d’establir de forma gràfica o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin definides clarament les regulacions a què s’ha d’ajustar el projecte d’edificació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la.

S’ha de definir mitjançant l’assenyalament de les alineacions en què se situen els plans verticals que delimiten la projecció horitzontal de l’envolupant de les diverses plantes de l’edifici, inclosos patis i cossos volats. Aquestes alineacions poden ser obligatòries, d’acord amb les condicions que s’estableixin en el planejament. L’ocupació en soterrani ha de ser la mateixa, llevat que s’especifiqui en el planejament.

S’ha de definir mitjançant l’assenyalament dels plans inclinats o horitzontals que delimiten l’edificació. Aquests plans poden ser obligatoris, d’acord amb les condicions que s’estableixin en el planejament urbanístic.

La quantitat d’edificació realitzable s’ha d’establir per a cada volum –o conjunt de volums envolupants que hagin de ser objecte d’un únic projecte d’edificació– mitjançant l’assenyalament de la xifra que expressi els metres quadrats de sostre construïbles. En cas que es tracti d’un volum definit de forma precisa per alineacions i un nombre de plantes obligatòries, els metres quadrats de sostre construïbles han de ser els que corresponen a la suma de la superfície de les plantes de la totalitat del volum definit.

El planejament urbanístic ha de determinar la superfície mínima de la parcel·la. També pot establir la superfície màxima, la dimensió mínima de façana, la proporció amplària/fondària, la inscripció de cercles, o els angles formats pels límits de la parcel·la.

El planejament urbanístic ha d’indicar els paràmetres que ha de respectar l’edificació de diverses parcel·les confrontants regulades mitjançant el sistema d’ordenació volumètrica per configurar una unitat de projecte.

L’ordenació ha d’especificar amb claredat en els plànols les parts de planta que computen com a sostre edificat del volum, i les que tenen el caràcter de soterrani, les quals estaran subjectes a les condicions que s’estableixin per a aquest tipus de sostre. Aquestes condicions també poden ser de caràcter limitador de la quantitat de superfície o del nombre de plantes construïbles en soterrani.

El pla ha d’assenyalar els àmbits de les parcel·les i dels espais públics, si és el cas, que poden ser ocupats per soterranis. En cas contrari, s’entén que únicament són ocupables en soterrani els espais que queden sota l’espai ocupable per l’edificació determinat per l’ordenació.

Els cossos volats han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a cossos volats en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer en relació amb l’alineació de la parcel·la; i l’envolupant de l’edifici, en la resta de façanes de l’edificació.

Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències a què proporcionen llum i ventilació. Han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a patis de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’edificació per alineacions de carrer.

Capítol cinquè. Sistemes d’ordenació de l’edificació i edificacions existents

Article 19

Adaptació dels sistemes d’ordenació de l’edificació a l’ordenació existent 1. Els instruments d’ordenació urbanística han de tenir en compte l’edificació existent per a la determinació dels paràmetres d’edificació corresponents als sistemes d’ordenació de l’edificació que estableixin.

Article 20

Règim de “fora d’ordenació” 1. Les edificacions o instal·lacions no alineades amb el traçat viari de la planificació han de ser qualificades de “fora d’ordenació”.

En el cas que la disconformitat amb l’alineació de vial sigui inferior a 30 centímetres, poden ser atorgades llicències d’obres excepte per a reforma integral de l’edifici, augment de volum o de superfície.

El criteri per considerar que una intervenció en un edifici existent és una reforma integral rau en l’alteració de forma substancial de la majoria d’elements estructurals i constructius. La rehabilitació de les unitats immobiliàries que el componen, de la façana, de la coberta o el canvi d’ús no constitueixen, per ells sols, motiu per ser considerades reforma integral, si no es compleix el criteri esmentat.

Títol II. Règim dels usos i de les activitats

Capítol primer. Disposicions generals sobre els usos

Article 21

Usos urbanístics i activitats classificades de la normativa ambiental 1. Els usos urbanístics són les diverses classes d’usos considerades pel planejament amb la finalitat de regular-ne la distribució a l’espai en funció dels objectius urbanístics adoptats.

Capítol segon. Classificació dels usos

Article 22

Usos admesos i usos prohibits 1. Els plans han d’establir, per cada zona en què per raons d’ordenació divideixin l’espai, els usos a què es poden destinar les parcel·les i les edificacions previstes i que es consideren, per tant, usos admesos.

Article 23

Ús principal, usos compatibles i usos complementaris 1. Dintre dels usos admesos a la zona, el pla pot assenyalar-ne un, o més d’un, com a ús principal o predominant en el sentit que es preveu que ocupi una proporció majoritària de l’edificabilitat de la zona i que, per tant, és el que contribueix a definir-ne el caràcter bàsic.

Article 24

Usos temporals i usos provisionals 1. Sense perjudici de les determinacions urbanístiques, es poden autoritzar en els edificis i terrenys usos temporals o provisionals quan no constitueixin un impediment per al desenvolupament de les previsions del planejament.

Són usos temporals “a precari” els autoritzats per termini indefinit però amb autorització revocable en qualsevol moment per l’administració comunal en funció dels objectius d’ordenació urbanística. La revocació no dóna dret a cap tipus d’indemnització. Un cop vençut el termini d’autorització de l’ús temporal, o bé un cop revocada l’autorització d’un ús temporal “a precari”, el titular de l’autorització està obligat a enderrocar les obres i instal·lacions executades per desenvolupar l’ús, i a retornar l’estat de les coses a l’estat anterior a l’autorització, a les seves costes. Els usos admesos sota aquesta modalitat es limiten als usos rurals i al petit comerç, tots ells amb una ocupació de sòl inferior a 20 metres quadrats, i a l’ús hoteler pel que fa a l’activitat de càmping.

Sempre que no es modifiqui el perfil natural del terreny als efectes de la rasant des de la qual s’aplica l’alçada reguladora. L’alçada reguladora de l’edificació es computa a partir del perfil natural del terreny.

Sempre que es tracti d’edificacions compostes com a màxim de planta baixa, planta primera i sotacoberta. En aquest sentit, no són permeses les plantes soterrànies.

Sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta en obres de nova construcció i 400 metres quadrats per planta en construccions existents amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei del 31 de juliol del 2012 de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Els edificis existents de més de 150 metres quadrats de planta no poden ser ampliats.

Sempre que es tracti d’edificacions de caràcter rústic tradicional i que s’integrin en el paisatge.

No són permesos els projectes que puguin dificultar el desenvolupament urbanístic posterior de la unitat d’actuació.

Cada edificació ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny, lliures d’edificació.

No es permet construir nous accessos a través de terreny comunal.

La resta d’usos no poden acollir-se a la condició d’usos provisionals.

Els comuns poden fixar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades.

La llicència d’un ús provisional inclou l’obligació del titular de l’autorització d’enderrocar les obres, edificacions i instal·lacions executades i fer cessar els usos, sense dret a cap indemnització, quan sigui procedent revocar-la.

Qualsevol transferència de domini o cessió d’ús del bé immoble en el que es desenvolupa un ús provisional obliga el seu titular a fer constar en el títol la naturalesa provisional de la llicència de construcció i el caràcter no indemnitzable de la seva revocació.

Capítol tercer. Tipologia d’usos

Article 25

Classes d’usos en el planejament urbanístic 1. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els usos urbanístics que es preveuen en el planejament urbanístic.

Comprèn els edificis destinats a ser residència de persones físiques, o utilitzats com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin també altres usos.

S’estableixen les categories següents:

• Unihabitatge: ús propi dels edificis que acullen només una llar en cada parcel·la.

• Plurihabitatge: ús propi dels edificis que acullen diverses llars en una mateixa parcel·la.

Comprèn els edificis destinats a allotjaments col·lectius, excepte els hotelers, destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple albergs de joventut, residències d’estudiants, residències religioses i altres de característiques similars.

Comprèn els edificis destinats a serveis relacionats amb l’allotjament temporal per a transeünts i viatgers, com ara hotels, aparthotels, càmpings i, en general, tots els establiments del ram de l’hoteleria, en les diverses modalitats previstes en la legislació sectorial vigent.

Comprèn edificis o locals destinats a totes les activitats administratives de caràcter públic o privat, entitats financeres o bancàries, companyies d’assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses vinculades al comerç i a la indústria, els despatxos professionals i altres de característiques similars.

Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda de productes de consum o a la prestació de serveis. Atenent les dimensions de la superfície comercial, s’estableix la classificació següent:

• Comerç petit: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda inferior als 250 m².

• Comerç mitjà: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 250 m² i inferior als 2.500 m².

• Comerç gran: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 2.500 m².

Comprèn els locals destinats a les activitats del sector de la restauració, com ara restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges i d’altres de característiques similars. Suposat que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, o similars, han d’estar adscrits a l’ús recreatiu.

Comprèn els locals destinats a l’ensenyament de totes les disciplines i en tots els graus i modalitats que s’imparteixin en centres públics o privats.

Comprèn els locals destinats a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, auditoris i altres de característiques similars. S’hi inclouen també les seus de les associacions de caràcter cultural, cívic o social.

Comprèn els locals destinats a les manifestacions comunitàries de lleure no compreses en altres qualificacions. S’inclouen en aquest ús activitats o espectacles no inclosos en l’ús cultural, com els desenvolupats en discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos, sales de joc i d’altres de característiques similars.

Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb la pràctica esportiva, i les instal·lacions a l’aire lliure que es requereixin per desenvolupar-se.

Comprèn els espais a l’aire lliure destinats a les activitats de tipus esportiu o recreatiu que es desenvolupen fonamentalment en espais exteriors, i els locals que es requereixen per al seu desenvolupament, com ara pistes d’esquí, camps de golf, hípiques, parcs naturals i d’altres de característiques similars.

Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament de malalts, independentment que puguin implicar-ne l’allotjament, com ara clíniques, hospitals, consultoris, o d’altres de característiques similars.

Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament mèdic i social de les persones i ofereixen actuacions de prevenció, de promoció i d’atenció en l’àmbit de la salut i el benestar. Se’n distingeixen els següents:

• d’atenció diürna: centres d’atenció precoç, centres d’orientació i diagnòstic, centres ocupacionals, centres d’atenció primària, centres de salut mental, centres de dia per a la gent gran, discapacitats i altres col·lectius de població, o d’altres de característiques similars.

• d’atenció residencial: residències assistides, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial.

Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb l’atenció social. Se’n distingeixen els següents:

• d’atenció social diürna: centre obert, guarderia, casal menjador, llars de jubilats o d’altres de característiques similars.

• d’atenció social residencial: centres d’acollida d’infants, llars residencials, habitatges tutelats, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial.

Comprèn els locals destinats a les activitats de culte o directament vinculades.

Comprèn els locals destinats a dipositar mercaderies que s’han de distribuir.

Comprèn els espais a l’aire lliure de la xarxa viària destinats a estacionar vehicles en cordó o en bateria.

Comprèn els locals i espais a l’aire lliure, excepte la xarxa viària, destinats estacionar vehicles.

Comprèn els locals destinats a mantenir vehicles en els rams de mecànica i d’electricitat com a activitat mixta d’indústria i servei (rentat, oli, pneumàtics, accessoris).

Comprèn les instal·lacions de venda al públic de benzines, gasoil i lubricants, així com la prestació de serveis immediats per vehicles (aigua, aire, rentat, recanvis).

Comprèn les activitats destinades al tractament o la transformació de matèries primeres o secundàries per a l’elaboració i venda de productes.

L’ús industrial es regula mitjançant la normativa sectorial corresponent.

Usos propis de l’espai no urbanitzat. Se’n distingeixen els següents:

• Ús agrícola:

Comprèn les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. Es pot autoritzar excepcionalment i de forma provisional, en sòl urbanitzable no urbanitzat, l’allotjament de persones lligades a l’explotació agrícola amb la demostració documental prèvia de l’activitat de l’usuari d’acord amb els usos permesos en el sòl urbanitzable no urbanitzat.

• Ús ramader:

Comprèn les activitats relacionades amb la cria, l’engreix, la guàrdia i la custòdia del bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera.

• Ús forestal:

Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, la restauració, la repoblació i l’explotació dels boscos, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació forestal.

• Ús de protecció:

Comprèn les activitats encaminades a la protecció dels valors naturals o culturals dels terrenys.

Capítol quart. L’ús d’aparcament i estacionament

Article 26

Espais d’aparcament 1. S’entén per espais d’aparcament els espais destinats a estacionar o guardar vehicles, especialment automòbils.

Article 27

Previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir les proporcions mínimes de superfície destinada a estacionaments, a aparcaments i a espais destinats a operacions de càrrega i descàrrega que s’hagin de reservar en les unitats d’actuació que hagin de ser objecte de plans parcials o plans especials. Així mateix, han de fixar les condicions que han de tenir els espais concrets que determinin els plans parcials i especials amb aquestes finalitats.