LegalizeDecret del 31-10-2012 d’aprovació del Reglament pel qual s’estableixen els mètodes d’identificació dels èquids
Decret d’aprovació del Reglament pel qual s’estableixen els mètodes d’identificació dels èquids Exposició de motius Vist el Reglament d’aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, del 7 de juny del 2000, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà;
Vista la Directiva 90/426/CEE del Consell de la Unió Europea, del 26 de juny de 1990, relativa a les condicions de policia sanitària que regulen els moviments d’èquids i les importacions d’èquids procedents de països tercers i, en particular, l’article 4.4;
Vista la Directiva 90/427/CEE del Consell de la Unió Europea, del 26 de juny de 1990, relativa a les condicions zootècniques i genealògiques que regulen els intercanvis intracomunitaris d’èquids i, en particular, l’article 4.2.c, 4.2.d, el segon guió de l’article 6.2 i el primer paràgraf de l’article 8.1;
Vist el reglament CE núm. 504/2008 del 6 de juny del 2008, pel qual s’apliquen les directives 90/426/CEE i 90/427/CEE referents als mètodes d’identificació d’èquids;
Atès que tots els èquids nascuts o importats a Andorra, de conformitat amb aquest Reglament, s’han d’identificar mitjançant un document d’identificació únic, cal preveure disposicions especials quan la situació dels animals com a èquids de criança i de renda passi a ser d’èquids registrats, d’acord amb la definició de l’article 117.c, del reglament d’aplicació de la decisió 2/1999;
Tenint en compte que la utilització pràctica d’identificadors electrònics (transponedors) d’èquids ja és corrent a escala internacional, aquesta tecnologia s’ha d’utilitzar per assegurar l’existència d’una estreta relació entre l’animal i els mitjans d’identificació. Els èquids s’han de marcar amb un microxip, tot i que s’han de preveure mètodes alternatius de verificació de la identitat de l’animal, sempre que aquests mètodes alternatius ofereixin garanties equivalents per evitar una múltiple expedició de documents d’identificació;
En nom de la coherència amb la legislació comunitària, els mètodes d’identificació d’èquids que preveu aquest Reglament s’han d’aplicar a conseqüència de l’aplicació del protocol sobre qüestions veterinàries complementari a l’acord Andorra-CEE. Aquests mètodes s’han d’ajustar als principis establerts per les organitzacions de criança, pels quals s’estableixen els criteris per a l’autorització o el reconeixement de les organitzacions i associacions que portin o creïn llibres genealògics per a èquids registrats. De conformitat amb aquesta decisió, incumbeix a l’organització o associació que porti el llibre genealògic d’origen de la raça establir principis sobre un sistema d’identificació d’èquids i sobre la divisió del llibre genealògic en classes, així com sobre els ascendents que s’hi introdueixen.
Atès que el Padral, tal com es defineix a la Llei d’agricultura i ramaderia, és el registre dels animals de renda que es crien en les explotacions que es troben dins el territori del Principat d’Andorra, i com a tal s’ha de mantenir amb el control corresponent sobre l’emissió dels documents d’identificació, que s’ha d’actualitzar amb el registre d’un conjunt mínim de dades pertinents per a l’emissió d’aquests documents;
Atès que l’emissió del passaport equí és compatible amb el lliurament del document d’identificació equina (DIE) descrit al Reglament del Padral i de la tinença de bestiar de renda;
Vist que un sistema Universal Equine Life Number (UELN, nombre permanent equí universal) s’ha acordat a escala mundial entre les organitzacions principals de criadors de cavalls i de competició, que el sistema UELN s’adapta al registre tant dels èquids registrats com dels èquids de criança i de renda i que Andorra té assignat el codi 020001;
Atesa la necesitat d’harmonitzar els sistemes d’identificació dels animals de l’espècie equina i d’adequar-los a la normativa europea actual;
D’acord amb l’article 6 de la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària;
A proposta del ministre d’Economia i Territori, el Govern, en la sessió del 31 d’octubre del 2012 acorda:
Article únic
S’aprova el Reglament pel qual s’estableixen els mètodes d’identificació dels èquids, que entra en vigor al cap de vint dies de ser publicat al Butlletí Oficial del Principal d’Andorra.
Disposició transitòria
Els propietaris dels èquids inscrits al Padral disposen de tres mesos per adaptar la identificació i el registre dels animals de la seva propietat als mètodes descrits en aquest Reglament.
Disposició derogatòria
Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que s’estableix en aquest Reglament.
Reglament pel qual s’estableixen els mètodes d’identificació dels èquids
Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Article 1
Objecte i àmbit d’aplicació Aquest Reglament estableix les normes sobre la identificació d’èquids:
nascuts al Principat d’Andorra, o b) despatxats de lliure pràctica al Principat d’Andorra.
Article 2
Definicions 1. D’acord amb aquest Reglament, s’apliquen les definicions dels articles 109 i 117 del reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999.
Així mateix, s’entén per:
titular: qualsevol persona física o jurídica que sigui propietària, posseeixi o que sigui el responsable de tenir cura d’un animal equí, amb finalitats lucratives o sense, a títol permanent o temporal, fins i tot durant el seu transport, en mercats o durant competicions, curses o actes culturals;
transponedor: un dispositiu d’identificació per radiofreqüència passiu i només de lectura:
que compleixi la norma ISO 11784 i apliqui la tecnologia HDX o FDX-B, i ii) que pugui ser llegit per un dispositiu de lectura compatible amb la norma ISO 11785, a una distància mínima de 12 cm;
èquid o animal equí: un mamífer solípede salvatge o domesticat de qualsevol espècie del gènere equus de la família equidae, i els seus encreuaments;
nombre permanent únic: un codi alfanumèric únic de quinze dígits que reuneixi informació sobre cada animal equí i la base de dades i el país on s’hagi registrat la informació per primera vegada, de conformitat amb el sistema de codificació UELN (Universal Equine Life Number), i que inclogui:
un codi d’identificació compatible UELN, de sis dígits, per a la base de dades esmentada a l’article 21.1; seguit de ii) un número d’identificació individual de nou dígits assignat a l’animal equí.
Capítol segon. Document d’identificació
Article 3
Principis generals i obligació d’identificació dels èquids 1. Els èquids esmentats a l’article 1 no es podran posseir a menys que s’identifiquin de conformitat amb aquest Reglament.
Quan el titular no sigui propietari de l’animal equí, ha d’actuar, en el marc d’aquest Reglament, en nom de la persona física o jurídica que sigui propietària de l’animal (el propietari) mitjançant un acord entre tots dos.
D’acord amb aquest Reglament, el sistema d’identificació dels èquids consta dels elements següents:
un document d’identificació permanent únic, anomenat passaport equí;
un mètode per garantir un vincle inequívoc entre el document d’identificació i l’animal equí;
una base de dades que registri, amb un número d’identificació únic, els detalls identificatius relatius a l’animal i que permeti editar el document d’identificació per part de l’entitat emissora.
Article 4
Entitats emissores de documents d’identificació d’èquids Les entitats emissores de documents d’identificació d’èquids són les següents:
El Departament d’Agricultura, gestor del Padral.
L’organització o l’associació que gestiona el llibre genealògic d’una raça d’èquids, autoritzada o reconeguda oficialment pel Govern, per als èquids registrats.
Article 5
Identificació dels èquids nascuts a Andorra 1. Els èquids nascuts a Andorra s’han d’identificar mitjançant un document d’identificació únic de conformitat amb el model de document d’identificació d’èquids que s’estableix a l’annex I (passaport equí). Aquest document s’emet per a tota la vida de l’animal.
El document d’identificació s’ha d’imprimir en un format indivisible, amb entrades per a la inserció de la informació sol·licitada d’acord amb les seccions següents:
en el cas dels èquids registrats, seccions de la I a la X;
en el cas d’èquids de criança i de renda, almenys les seccions I, III, IV, i de la VI a la IX.
L’organisme emissor s’ha d’assegurar que no s’emeti cap document d’identificació per a un animal mentre no s’ompli de manera adequada com a mínim la secció I.
Els èquids registrats s’han d’identificar en el document d’identificació segons les normes dels organismes emissors esmentats a l’article 4 d’aquest Reglament.
En el cas dels èquids registrats, l’organisme emissor ha de completar a la secció II del document d’identificació la informació que figura en el certificat d’origen.
De conformitat amb els principis de l’organització de criadors autoritzada o reconeguda que manté el llibre genealògic d’origen de la raça de l’animal equí registrat en qüestió, el certificat d’origen ha d’incloure una informació genealògica completa, la secció del llibre genealògic i, quan s’hagi definit, la classe de la secció principal en la qual s’inscriu l’animal.
A l’efecte d’obtenció d’un document d’identificació, el titular o el propietari ha d’omplir una sol·licitud, dins el termini que preveu l’apartat 6 d’aquest article, davant l’organisme emissor, i ha de proporcionar tota la informació necessària per complir amb el que disposa aquest Reglament.
Els èquids nascuts a Andorra s’han d’inscriure al Padral en el termini de set dies i s’han d’identificar de conformitat amb aquest Reglament abans del 31 de desembre de l’any del naixement de l’animal equí o en un termini de sis mesos a partir de la data de naixement, en funció de la data que sigui més tardana com a límit, i en qualsevol cas abans que abandonin l’explotació de naixement.
L’ordre de les seccions del document d’identificació i la seva numeració no es poden modificar, excepte en el cas de la secció I, que es pot col·locar a la part central del document d’identificació.
El document d’identificació no es pot duplicar ni substituir, llevat del cas de pèrdua o deteriorament i exclusivament en les condicions especificades en els articles 16 i 17 d’aquest Reglament.
Article 6
Excepció aplicable a la formalització de la secció I del document d’identificació No obstant el que indica l’article 5, apartat 2, quan un transponedor estigui implantat de conformitat amb l’article 11, o s’apliqui una marca alternativa individual, indeleble i visible, de conformitat amb l’article 12, no és necessari indicar la informació que es preveu al capítol “descripció” de la secció I, part A, ni al capítol ”esquema” de la secció I, part B, del document d’identificació; en comptes d’omplir l’esquema es pot utilitzar una fotografia o una imatge que contingui els detalls suficients per identificar l’animal equí.
Article 7
Excepcions relatives a la identificació de determinats èquids que viuen en condicions salvatges o semisalvatges No obstant el que disposen els apartats 1, 3 i 5 de l’article 5, el Departament d’Agricultura pot decidir que els èquids que constitueixin poblacions definides que viuen en condicions de llibertat en determinades àrees, incloses les reserves naturals, degudament autoritzades, s’han d’identificar de conformitat amb l’article 5 només si es treuen fora d’aquestes àrees o si es domestiquen.
Article 8
Identificació de l’èquid importat 1. El titular o el propietari han d’introduir una petició per obtenir un document d’identificació o el registre del document d’identificació existent a la base de dades de l’organisme emissor competent, en un termini de catorze dies després de la finalització del procediment duaner, quan:
els èquids s’importen a Andorra, o b) l’admissió temporal es transformi en permanent.
Quan un animal equí, d’acord amb l’apartat 1 d’aquest article, vagi acompanyat de documents que no s’ajustin a l’article 5, apartat 1, o no tinguin determinada informació necessària de conformitat amb aquest Reglament, l’organisme emissor, a petició del titular o el propietari s’ha d’ocupar del següent:
completar aquests documents perquè compleixin els requisits de l’article 5; i b) registrar les dades d’identificació d’aquest animal equí i la informació complementària a la base de dades de conformitat amb l’article 21.
Quan els documents que acompanyen els èquids, esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, no es puguin modificar per complir els requisits dels apartats 1 i 2 de l’article 5, no es consideren vàlids pel que fa a la identificació, de conformitat amb aquest Reglament.
Quan els documents esmentats en el paràgraf primer es tornin a l’organisme emissor o aquest organisme els invalidi, aquest fet s’ha de registrar a la base de dades que preveu l’article 21 i els èquids s’han d’identificar de conformitat amb l’article 5.
Capítol tercer. Controls necessaris abans de l’emissió dels documents d’identificació i dels transponedors
Article 9
Verificació dels documents d’identificació únics emesos per als èquids Abans d’emetre un document d’identificació, l’organisme emissor o la persona que actuï en el seu nom ha de prendre totes les mesures adequades per:
verificar que aquest document d’identificació no s’hagi emès anteriorment per a l’animal equí en qüestió;
evitar l’emissió fraudulenta de documents d’identificació múltiples per al mateix animal equí.
Aquestes mesures suposaran almenys la consulta dels documents adequats i dels registres electrònics disponibles, el control de l’animal per detectar qualsevol senyal o marca que mostri una identificació anterior i l’aplicació de les mesures que preveu l’article 10.
Article 10
Mesures per detectar un marcatge actiu anterior dels èquids 1. Les mesures esmentades a l’article 9 han d’incloure, almenys, les destinades a detectar:
qualsevol microxip implantat prèviament que utilitzi un dispositiu de lectura que compleixi les norma ISO 11785 i sigui capaç de llegir els transponedors HDX i FDX-B almenys quan el lector estigui en contacte directe amb la superfície corporal en el lloc on se sol implantar un transponedor en circumstàncies normals;
qualsevol signe clínic que indiqui que un microxip implantat prèviament ha estat extret quirúrgicament;
qualsevol marca alternativa en l’animal aplicada de conformitat amb l’article 12.
Quan les mesures que preveu l’apartat 1 indiquin l’existència d’un microxip implantat prèviament, o de qualsevol altra marca alternativa aplicada de conformitat amb l’article 12, l’organisme emissor ha de prendre les mesures següents:
en el cas dels èquids nascuts a Andorra o en un estat membre de la UE, ha d’emetre un duplicat o un document d’identificació substitutiu de conformitat amb els articles 16 o 17;
en el cas dels èquids importats, ha d’actuar de conformitat amb l’article 8, apartat 2.
Quan les mesures previstes en l’apartat 1, lletra b, indiquin l’existència d’un microxip implantat prèviament, o les mesures que preveu l’apartat 1, lletra c, assenyalin l’existència d’una altra marca alternativa, l’organisme emissor ha d’introduir aquesta informació de manera adequada en la part A i en l’esquema de la part B de la secció I del document d’identificació.
Quan quedi confirmada l’extracció indocumentada d’un transponedor o d’una marca alternativa que preveu l’apartat 3 d’aquest article en un animal equí nascut a Andorra o a la UE, l’organisme emissor ha d’emetre un document d’identificació substitutiu de conformitat amb l’article 17.
Article 11
Mètodes electrònics de verificació de la identitat 1. L’organisme emissor ha de procurar que, en el moment de la primera identificació, l’animal equí estigui marcat activament amb la implantació d’un microxip.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.