LegalizeDecret del 03-01-2013 de modificació del Reglament d’adopció
Decret de modificació del Reglament d’adopció Exposició de motius L’adopció és una de les matèries que a nivell internacional ha provocat recentment més neguit davant el nombrosos casos de corrupció al voltant dels intermediaris que hi intervenen, el fet que la majoria dels països d’origen són estats amb greus dificultats socials, econòmiques i estructurals, així com l’aparició de noves fórmules de ser pares, com ara la subrogació, que mereixen una atenció especial i un debat aprofundit de la comunitat internacional, i molt especialment de la Conferència de l’Haia que, conjuntament amb el Consell d’Europa, regulen la cooperació en matèria d’adopció internacional.
Davant aquesta nova conjuntura, la darrera Comissió Especial sobre el funcionament pràctic del Conveni de l’Haia de 1993 relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional que va tenir lloc del 17 al 25 de juny del 2010, a la qual hi va participar una delegació mixta dels ministeris encarregats dels Afers Internacionals i de la Salut i el Benestar en representació del Govern d’Andorra, va concentrar el debat en el segrest, la venda i el tràfic de menors dins de l’àmbit de l’adopció internacional; les adopcions privades i independents; la subrogació internacional (mares de lloguer); i els organismes acreditats, entre altres. En relació amb aquests darrer, la Conferència va presentar per a la consideració de tots els estats membres el projecte de guia de bones pràctiques núm. 2 anomenat “L’acreditació i els organismes acreditats per a l’adopció: principis generals i guia de bones pràctiques”, elaborada per l’Oficina Permanent de la Conferència de l’Haia en base a un qüestionari distribuït a tots els estats part.
El qüestionari va evidenciar el fet que existeix una gran varietat de procediments d’acreditació aplicats pels diferents estats. La Guia de bones pràctiques neix doncs, amb la voluntat d’homogeneïtzar criteris mínims acceptats per tothom i amb l’objectiu prioritari de garantir l’èxit de les adopcions internacionals. Cal ser conscient que al voltant de l’adopció internacional hi actuen un gran nombre d’actors que intervenen en diverses disciplines i que sovint escapen al control de les administracions perquè les seves actuacions es despleguen en un món absolutament globalitzat. Els organismes acreditats no són una excepció. Ocupen una posició privilegiada al mantenir una interacció constant, per una banda, amb les autoritats centrals d’ambdós països (el d’origen i el de recepció) i, d’altra banda i molt especialment, amb els futurs pares adoptius. De l’eficàcia i de la professionalitat de la seva gestió en depèn sovint el bon funcionament de tot el procés adoptiu.
El propòsit de la Conferència de l’Haia és comptar amb un recurs accessible, expressat en un llenguatge entenedor a la disposició de tots els estats membres, els organismes acreditats i tots els altres agents involucrats en l’adopció internacional. Els objectius són: 1) emfatitzar el fet que els principis i les obligacions del Conveni s’apliquen a tots els agents que hi participen; 2) aclarir les obligacions i els requisits del Conveni respecte de l’establiment i funcionament dels organismes acreditats; 3) promoure l’acceptació de superar els estàndards mínims del Conveni, 4) identificar les bones pràctiques per millorar les obligacions i els requisits dels organismes acreditats, i 5) proposar un sistema de criteris d’acreditació de referència que serveixin d’ajuda als estats membres per aconseguir una millor consistència en els estàndards i les pràctiques professionals del seus organismes acreditats Andorra ha vingut incorporant de manera constant, especialment en la darrera modificació del Reglament d’adopció del 2006, les directives de la Conferència. D’aquí que avui en dia ens trobem davant la necessitat de continuar actualitzant els nous procediments incorporant-los al nostre ordenament jurídic, amb l’objectiu final de procurar la major protecció i el millor benestar possibles dels menors susceptibles de ser adoptats i de garantir el compliment de la legalitat del procés adoptiu.
El Reglament d’adopció de 29 de novembre del 2006, ja preveu en el seu article 5, que la Direcció de Serveis Socials pugui delegar a entitats o persones col·laboradores sense ànim de lucre i degudament acreditades pel Govern, entre altres, la tramitació de l’adopció al país d’origen del menor. Amb la modificació de l’article 6 del Reglament que es proposa, el Govern opta per acollir i incorporar la recomanació de la Conferència de l’Haia i aplicar els estàndards més alts per l’acreditació dels organismes a qui es pugui delegar la seva intervenció en un procés adoptiu.
A més, davant l’oportunitat de renovar el Reglament, s’han introduït canvis menors per facilitar la comprensió del text normatiu i per modificar certs equívocs tipogràfics observats durant la revisió del Reglament i que en cap cas modifiquen les disposicions recollides en la darrera modificació realitzada a l’any 2006.
Amb aquesta finalitat, i apreciant que el principi de seguretat jurídica aconsella la publicació íntegra del nou Reglament i la derogació del vigent;
A proposta dels ministres d’Afers Exteriors i de Salut i Benestar, i en execució de l’acord del Govern de data 3 de gener del 2013, Decreta
Article únic
S’aprova la modificació del Reglament d’adopció que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Decret de modificació del Reglament d’adopció del 29 de novembre del 2006 (BOPA núm. 91, de 13 de desembre del 2006).
Queda derogada tota norma de rang reglamentari o inferior de contingut oposat i anterior a aquest Reglament.
Reglament d’adopció
Capítol I. Disposició general
Article 1
L’objecte del present Reglament és establir els principis d’actuació, el procediment, les competències i les funcions dels òrgans del Govern i de les persones i de les entitats col·laboradores que intervenen en les adopcions nacionals i internacionals.
Capítol II. Òrgans que hi intervenen
Article 2
La Direcció de Serveis Socials, adscrita al ministeri encarregat de la política en matèria de serveis socials, és l’òrgan del Govern competent en matèria de protecció i d’atenció a la infància en situació de risc, d’abandó, de preadopció i d’adopció.
Per a la realització d’aquesta comesa, la Direcció de Serveis Socials pot sol·licitar la col·laboració d’altres àrees governamentals, de persones o entitats col·laboradores per protegir l’interès del menor.
Article 3
En matèria d’adopcions, la Direcció de Serveis Socials té atribuïdes les funcions següents:
Exercir amb caràcter general les funcions relacionades amb els procediments d’adopció i de protecció dels menors, a l’efecte dels convenis i els acords internacionals.
Efectuar la tramitació administrativa d’expedients d’adopcions nacionals i internacionals, sense perjudici de les delegacions previstes en l’article 5 del present Reglament.
Elaborar l’informe psicosocial referent a la capacitat adoptiva de la persona o la parella que vol adoptar, així com els informes de seguiment, sota la conducció dels professionals adscrits al Servei d’Adopció.
Establir l’organització i el funcionament del Registre de Famílies per a l’acolliment preadoptiu i l’adopció.
Rebre el consentiment a l’adopció i la retractació dels pares biològics, quan l’infant li sigui remès.
Prestar el consentiment previst en l’article 17 del Conveni de l’Haia, abans de trametre la proposta d’assignació del menor als futurs pares adoptius.
Presentar al batlle la mesura de preadopció, així com el seu cessament.
Presentar al batlle la proposta d’adopció, promoguda pel Servei d’Adopció. També, pot ser promoguda directament pels adoptants en els casos previstos a l’article 19 de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat.
Elaborar, a requeriment del Govern o dels batlles, els informes i els peritatges tècnics referents als aspectes psicosocials del menor que és objecte d’una proposta de preadopció o d’adopció i dels sol·licitants de l’adopció.
Mantenir les relacions amb la Batllia i, a través del ministre competent, amb els altres departaments del Govern competents en temes relacionats amb la infància.
Elaborar estudis previs per avaluar l’oportunitat d’establir relacions en matèria d’adopció amb altres països i gestionar els contactes amb les seves autoritats competents un cop decidida la viabilitat, en col·laboració, quan sigui necessari, amb el ministeri competent en matèria d’afers exteriors.
Proposar al Govern, a través del ministre competent en matèria de serveis socials, la signatura d’acords administratius o l’establiment de procediments o criteris específics en matèria d’adopcions amb altres estats.
L’organització del procediment d’acreditació de les persones o de les entitats col·laboradores.
Totes les altres funcions que el Govern li encomani en matèria d’adopció.
Article 4
El Servei d’Adopció és una unitat funcional dependent de la direcció del ministeri encarregat de la política en matèria de serveis socials competent en matèria d’adopció.
El Servei d’Adopció desenvolupa les funcions següents:
Proposa a la Direcció de Serveis Socials els criteris i els requisits psicosocials per establir la capacitat adoptiva.
Elabora, encarrega o supervisa l’informe psicosocial referent a la capacitat adoptiva de la persona o de la parella que vol adoptar a través dels professionals del Servei d’Adopció.
Promou les propostes de preadopció i d’adopció prop de la Direcció de Serveis Socials.
Elabora, encarrega o supervisa els informes de seguiment referents a l’acoblament del menor durant el període de preadopció i postadopció.
Elabora informació de caràcter genèric referent a l’adopció i informa la població en general.
Elabora els informes sol·licitats per la Direcció de Serveis Socials.
Article 5
En matèria d’adopcions internacionals, la Direcció de Serveis Socials pot delegar en persones o entitats col·laboradores sense ànim de lucre i degudament acreditades pel Govern les funcions següents:
Tramesa a la persona o a les parelles interessades de la documentació especialitzada referent a l’adopció internacional.
Tramitació de l’adopció al país d’origen del menor.
Elaboració dels informes de seguiment del menor.
La persona o les parelles no poden tramitar directament la seva adopció al país d’origen del menor.
Article 6
Correspon a la Direcció de Serveis Socials l’organització del procediment d’acreditació de les persones o de les entitats col·laboradores així com l’exigència de la documentació pertinent, la determinació de les seves funcions, el control de les seves activitats i l’aprovació dels seus honoraris professionals de conformitat amb els principis generals i les recomanacions de la Conferència de l’Haia dictades de conformitat amb el Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional de 29 de maig de 1993.
Els principis d’actuació, les competències i obligacions així com les funcions de les persones i de les entitats col·laboradores que intervenen en les adopcions internacionals quedaran establerts en un contracte que, un cop acreditats, hauran de subscriure amb la Direcció de Serveis Socials.
L’acreditació de les persones o de les entitats col·laboradores s’ha de fer país per país.
Capítol III. Procediment de valoració dels sol·licitants d’adopció
Article 7
Poden ser adoptats els menors d’edat no emancipats que es trobin en alguna de les situacions previstes a l’article 8 de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, sempre que compleixin, a més, els requisits i els tràmits preceptius i no es trobin en cap de les situacions previstes a l’article 11 de la Llei esmentada.
Els sol·licitants han de complir els requisits i les formalitats establerts en els articles 2, 3, 4, 5 i 7 i concordants de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, així com els tràmits i els procediments establerts en el present Reglament.
Article 8
La persona o la parella que vulgui adoptar un menor ha d’adreçar una sol·licitud al Servei d’Adopció en què exposi els motius que fonamenten la seva petició, i adjuntar-hi els documents següents:
Certificat literal de naixement dels sol·licitants de l’adopció.
Certificat d’antecedents penals del seu país d’origen (en cas de no ser nacionals) i del Principat, i també, si escau, de cada país on hagin residit.
Fotocòpia del passaport o del document nacional d’identitat.
Quan els sol·licitants de l’adopció siguin una parella, certificat literal de matrimoni per a una parella casada o certificat d’inscripció al Registre d’Unions Estables de Parella, així com tota documentació que pugui acreditar la durada i l’estabilitat de la convivència per a una parella de fet.
Certificat d’inscripció lliurat per l’Oficina d’immigració, per als sol·licitants estrangers.
Certificat de residència del Comú.
Extracte de cotitzacions a la CASS i/o certificacions de les companyies d’assegurances a les quals puguin estar afiliats.
Certificat de l’empresa on treballin, en el cas de les persones assalariades.
Certificat mèdic oficial de salut física i psíquica.
Documentació acreditativa d’ingressos i patrimoni.
Qualsevol altre document que acrediti la seva idoneïtat per a l’adopció.
En el cas d’una sol·licitud presentada per una persona o una parella que ja hagi adoptat un menor a través del Servei d’Adopció, el procés consisteix en l’estudi i la valoració del nou projecte adoptiu i en l’actualització de la documentació i de les dades aportades anteriorment.
Article 9
El procés d’estudi i de valoració de la persona o de la parella que s’ofereix per adoptar un menor, tant al Principat com a l’estranger, és dut a terme pel Servei d’Adopció, sota el control de la Direcció de Serveis Socials.
La finalitat d’aquest procés és determinar la capacitat adoptiva de la persona o de la parella que vol adoptar per garantir la cobertura de les necessitats del menor i el compliment de les obligacions establertes legalment. Específicament, pretén garantir que la persona o la parella pugui oferir al menor l’estabilitat, la cura i el respecte del seu historial i de la seva personalitat pròpia, a fi de permetre el seu desenvolupament integral.
Article 10
Les sol·licituds presentades i que no han obtingut una resolució d’idoneïtat tenen una validesa de dos anys. Transcorregut aquest termini sense cap actuació per part dels sol·licitants, la sol·licitud es considera com a caducada i s’arxiva l’expedient d’adopció.
Article 11
Si falta l’acreditació dels requisits esmentats en l’article 8, es requereix als sol·licitants perquè, en el termini de dos mesos, esmenin el defecte o adjuntin els documents preceptius, amb la indicació que, si no ho fan així, es considera que han desistit de la seva sol·licitud, que s’ha d’arxivar sense cap més tràmit.
Article 12
Les circumstàncies que tenen en compte els equips tècnics competents per a la valoració de les persones o de les parelles que sol·liciten l’adopció són:
En relació amb les circumstàncies personals del/s sol·licitant/s:
equilibri personal;
estabilitat en la relació de parella;
salut física i psíquica que permeti l’atenció al menor;
flexibilitat d’actituds i d’adaptabilitat a la nova situació que planteja l’adopció;
motivació per exercir funcions de parentiu que incloguin cobrir les necessitats i les mancances d’un menor susceptible d’adopció;
les motivacions per a l’adopció les han de compartir els dos sol·licitants, en el cas d’una parella;
estar disposats a informar l’adoptat del seu origen adoptiu.
En relació amb les circumstàncies familiars i socials:
l’entorn relacional ha de ser favorable i adequat a la integració del menor adoptat.
En relació amb les circumstàncies socioeconòmiques:
situació econòmica que permeti l’atenció al menor;
habitatge en condicions adequades.
En relació amb l’aptitud educadora:
capacitat de cobrir les necessitats educatives i de desenvolupament d’un menor;
l’entorn familiar ha de poder donar suport en la tasca educativa.
En relació amb el menor:
no triar sexe de manera excloent;
acceptació de l’herència biològica del menor i respectar la seva història, identitat i cultura.
Article 13
El procés d’estudi i de valoració ha de garantir la igualtat de tractament i d’aplicació dels criteris a tots els sol·licitants.
En qualsevol moment, els sol·licitants poden desistir personalment del procediment, comunicant-ho al Servei d’Adopció.
En els casos d’adopcions successives realitzades pels mateixos sol·licitants, el procés consisteix en l’estudi i la valoració del nou projecte adoptiu i en l’actualització de la documentació i de les dades aportades anteriorment.
Article 14
Els tècnics que intervenen en el procés d’estudi i valoració poden requerir la informació i la documentació complementària que sigui necessària per emetre els informes.
Així mateix, els tècnics poden fer totes les entrevistes i els desplaçaments al domicili dels sol·licitants i del menor que jutgin necessaris per procedir a una correcta valoració.
En tots els casos, els tècnics que hi intervenen queden sotmesos al secret professional més absolut.
Article 15
Tot l’expedient, la proposta de resolució i l’informe psicosocial corresponent s’han de presentar a la Direcció de Serveis Socials.
La Direcció de Serveis Socials és l’òrgan que dicta la resolució d’idoneïtat en relació a la capacitat adoptiva dels sol·licitants.
Els sol·licitants poden formular, durant el procediment, les al·legacions que estimin convenients i aportar documents o altres elements que defensin les seves al·legacions.
La Direcció de Serveis Socials pot obrir i tornar a revisar, en qualsevol moment, la idoneïtat de les persones o de les parelles interessades si constata un canvi en les circumstàncies que van donar lloc a la resolució precedent. Si la nova resolució és desfavorable, aquesta ha de ser motivada i és susceptible de recurs.
Article 16
L’assignació d’un menor a una persona o a una parella que vol adoptar es fa sempre en l’interès superior del menor i a partir de les seves necessitats, d’acord amb els criteris de preferència següents:
es té en compte la distància generacional;
es dóna prioritat al fet que l’adoptat sigui més petit que el fill més petit de la persona o de la parella i que hi hagi almenys un any de diferència.
En cas d’equiparació de capacitat adoptiva, s’ha de respectar l’ordre cronològic de presentació de les sol·licituds.
La proposta de mesura d’acolliment preadoptiu feta pel Servei d’Adopció ha de valorar:
les necessitats i les circumstàncies psicoafectives i socials del menor;
les circumstàncies de la família d’origen;
les circumstàncies de la família que sol·licita l’adopció;
l’adequació psicoafectiva i social o acoblament del menor a la família adoptant.
Article 17
La valoració de persones o de parelles que s’ofereixen per a l’adopció de menors amb dificultats d’integració especials té caràcter prioritari i els criteris d’assignació s’adapten a les circumstàncies específiques d’aquests menors.
Article 18
La resolució que declara la idoneïtat té una vigència de 4 anys i s’inscriu al Registre de Famílies, a l’efecte de garantir els principis de prioritat i d’igualtat.
La resolució desfavorable quant a la valoració de la capacitat adoptiva d’una persona o d’una parella ha de ser motivada i és susceptible de recurs.
Si, ateses les circumstàncies anteriors, la persona o la parella no ha estat declarada apta, pot fer una nova sol·licitud quan acrediti el canvi de les circumstàncies que van motivar la resolució de desestimació.
Article 19
Es crea el Registre de Famílies per a l’acolliment preadoptiu i l’adopció a Andorra, el manteniment i l’actualització del qual és a càrrec del Servei d’Adopció de la Direcció de Serveis Socials del Govern.
El Registre de Famílies per a l’acolliment preadoptiu i l’adopció té dues seccions:
- Secció primera: sol·licituds admeses;
- Secció segona: acolliments preadoptius i adopcions constituïdes.
La secció primera conté les dades següents:
nom i cognom dels sol·licitants;
data de presentació de la sol·licitud;
número de registre cronològic de l’aute del batlle;
data i resultats de l’informe d’actualització (si escau);
data i causa de l’anul·lació de la inscripció.
Aquesta secció pot incloure subsidiàriament una llista de sol·licitants a la preadopció i a l’adopció disposats a adoptar menors de més edat, menors amb dificultats o un conjunt de germans, i que el Servei d’Adopció considera adequats per a aquest tipus d’adopcions.
L’obertura d’expedient en aquesta secció la poden sol·licitar persones que formulen simultàniament una sol·licitud d’adopció internacional.
La segona secció conté les dades següents:
nom i cognoms del menor acollit o adoptat;
data de l’aute que acorda la preadopció o l’adopció;
data i causa de l’acabament de l’acolliment preadoptiu.
Només es facilita informació referent a les inscripcions al Registre de Famílies a les autoritats judicials competents i a la Fiscalia. No obstant això, a la persona interessada se li facilita el seu número d’expedient, al qual pot accedir lliurement.
En tots els casos, l’obertura d’expedient no garanteix l’assignació d’un infant en adopció.
Article 20
L’assentament al Registre de Famílies es cancel·la quan es produeix un o més dels supòsits següents:
Constitució de l’adopció.
Renúncia expressa dels sol·licitants.
Incompareixences reiterades sense causa justificada durant els tràmits necessaris en els procés adoptiu.
No presentació, sense justificar, de la documentació detallada en l’article 8 dins del termini de dos anys des de la data de la presentació de la sol·licitud d’adopció.
Refús del menor assignat sense causa justificada.
Alteració o ocultació dolosa d’informació que hagi estat determinant de la valoració positiva.
No superació del procés de valoració.
Article 21
El Servei d’Adopció proposa l’assignació d’un menor adoptable a una determinada persona o parella. Aquesta proposta es notifica a la persona o a la parella seleccionada, la qual, per escrit, accepta el menor assignat o no l’accepta.
El menor s’assigna a la persona o a la parella adoptant que tingui obert l’expedient corresponent. L’assignació es fa sempre en l’interès superior del menor i a partir de les seves necessitats i particularitats.
Article 22
Les condicions de la persona o de la parella escollida que tingui obert l’expedient corresponent està subjecta a informes d’actualització en la periodicitat que determini la Direcció de Serveis Socials o la normativa del país d’origen del menor, amb la finalitat de comprovar si subsisteixen les circumstàncies que van motivar-ne la selecció.
La persona o les parelles sol·licitants han de comunicar al Servei d’Adopció qualsevol canvi en les circumstàncies que l’equip tècnic va tenir en compte en el moment de la valoració de la capacitat adoptiva.
Capítol IV. Tramitació de l’adopció internacional
Article 23
Les adopcions fetes a l’estranger per andorrans o estrangers legalment residents a Andorra es regeixen per la mateixa normativa i han complir els mateixos requisits establerts per a les adopcions nacionals, amb les peculiaritats previstes a l’article 22 de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat i les que s’assenyalin en aquest capítol.
Les persones o les parelles sol·licitants poden optar lliurement per qualsevol de les entitats col·laboradores acreditades pel Govern.
Les despeses de tramitació d’una adopció internacional són a càrrec de la persona o de la parella que sol·licita l’adopció.
Article 24
El Servei d’Adopció informa de manera genèrica sobre la tramitació necessària per procedir a l’adopció internacional i sobre les persones o les entitats col·laboradores acreditades.
Les persones o les parelles amb residència principal i permanent al Principat que vulguin adoptar un menor desemparat estranger resident en un país estranger han de formular una sol·licitud d’adopció internacional davant de la Direcció de Serveis Socials.
Article 25
La sol·licitud d’adopció internacional es formula per a un país concret. Tot i això, a petició dels sol·licitants, i en consideració a la viabilitat o a les dificultats existents o sobrevingudes, els sol·licitants poden orientar de nou la sol·licitud vers un altre país, amb la valoració prèvia del Servei d’Adopció i l’autorització de la Direcció de Serveis Socials i sempre que el país d’origen del menor ho permeti.
Article 26
L’obtenció de de la resolució d’idoneïtat és un requisit previ per a la tramitació de l’expedient a la Batllia, per part de la Direcció de Serveis Socials.
Article 27
La persona o la parella interessada a tramitar una adopció internacional ha d’aportar a l’expedient la documentació que el país d’origen del menor requereixi.
Article 28
La tramitació de l’expedient d’adopció es fa segons el procediment previst al Conveni de l’Haia, si el país d’origen del menor l’ha ratificat, o d’acord amb els procediments o criteris específics que Andorra hagi establert amb un estat en particular, amb independència de si és part o no en el dit conveni.
Article 29
Les adopcions es poden produir a l’Estat andorrà o a l’estat d’origen de l’adoptat, complint les formalitats que estableixin els ordenaments jurídics corresponents. Tanmateix, en ambdós casos, cal complir imprescindiblement les formalitats següents:
Que es disposi amb caràcter previ de l’aute d’autorització del batlle.
Que l’estat d’origen de l’adoptat sigui un dels estats que hagin ratificat el Conveni de l’Haia o un estat amb el qual Andorra hagi establert procediments o criteris específics en matèria d’adopció internacional.
Que s’hagi comprovat que, en tot el procés, s’han respectat les salvaguardes i les normes nacionals i internacionals.
Que els adoptants presentin a l’entrada del menor a Andorra el document o documents de l’estat d’origen que constatin de manera fefaent la situació jurídica del menor.
Article 30
Tant si el país d’origen del menor preveu el seguiment i el control del procés de preadopció o d’adopció que hagi acordat com si no el preveu, el Servei d’Adopció pren totes les mesures de seguiment i de suport necessàries per verificar l’acoblament del menor amb la persona o la parella adoptant, llevat que aquesta funció hagi estat expressament delegada a una persona o a una entitat col·laboradora acreditada pel Govern.
En cas que el país d’origen no hagi previst legalment una fase de preadopció, el menor és considerat legalment adoptat ab initio. Nogensmenys, el Servei d’Adopció o la persona o l’entitat col·laboradora tenen una cura especial en el seguiment i el control de la referida adopció durant el període que la normativa del país d’origen determini.
No obstant això, es considera que l’adopció internacional implica la ruptura de tot lligam amb la família i el país d’origen. Per tant, la constatació d’una no adequació manifesta de l’adoptat amb el/s adoptant/s es tracta amb els mateixos procediments que qualsevol altra situació de risc social d’un menor desemparat a Andorra.
S’apliquen els mateixos procediments per a la preadopció internacional, llevat que el país d’origen reclami l’infant i pugui justificar que la seva petició es fa en l’interès superior del menor.
Article 31
Els documents públics destinats a permetre i a acreditar l’autorització d’adopció han de ser legalitzats i traduïts, llevat que s’hagi suprimit expressament aquest requisit mitjançant conveni o acord amb l’estat d’origen del menor.
En tots els casos, les despeses derivades de la legalització i la traducció de documents són a càrrec del/s futur/s adoptant/s.
Article 32
L’estat d’origen pot confiar la custòdia del menor al/s sol·licitant/s de l’adopció. Aquesta custòdia es constitueix a l’estat d’origen d’acord amb la seva normativa i, un cop acabat el procés d’acoblament, es tramita l’adopció, o bé al Principat d’Andorra, o bé a l’estat d’origen del menor, segons indiqui la seva normativa.
Article 33
Els adoptants han de comunicar a la Direcció de Serveis Socials l’assignació i el lliurament del menor per part de l’autoritat competent del país d’origen, directament o mitjançant comunicació feta per la persona o l’entitat col·laboradora acreditada en el termini de quinze dies, a comptar des del dia següent a l’entrada del menor al Principat d’Andorra.
L’adopció no és eficaç a Andorra i no pot ser oposable a tercers fins que no sigui inscrita al Registre Civil.
Capítol V. Obligacions dels sol·licitants
Article 34
Els sol·licitants estan sotmeses a les obligacions següents:
Abans de l’adopció:
sotmetre’s a la valoració que el Servei d’Adopció consideri necessària per instruir l’expedient d’adopció; acceptar les visites al seu domicili i, si escau, entrevistes amb experts acreditats prop del Servei d’Adopció;
facilitar tota la informació i la documentació que sigui necessària per instruir l’expedient, i que requereixi el Servei d’Adopció o les persones o les entitats col·laboradores, quan hagin rebut la delegació prevista en el l’article 5 d’aquest Reglament;
declarar si amb anterioritat han iniciat una demanda d’adopció en un altre país;
fer-se càrrec de les despeses que comporti la tramitació de l’expedient d’adopció.
Després de l’adopció:
exercir la pàtria potestat, així com el dret i el deure de guarda, de vigilància i d’educació de l’adoptat;
permetre l’elaboració dels informes de seguiment del menor per part del Servei d’Adopció o la persona o l’entitat col·laboradora acreditada pel Govern;
acceptar i complir les obligacions imposades per les disposicions legals andorranes i els preceptes de la Convenció sobre els drets de l’infant i, en el cas d’adopcions internacionals, el Conveni de l’Haia, del 29 de maig de 1993, relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional, i per les normes sobre la matèria vigents al país d’origen del menor.
Capítol VI. Disposicions comunes a l’adopció nacional i internacional
Article 35
Contra les resolucions que es dicten en la tramitació dels procediments regulats en el present Reglament o contra la manca de resolució de la Direcció de Serveis Socials, es pot interposar recurs d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.
Article 36
No són reconegudes per l’Estat andorrà les adopcions constituïdes a l’estranger per andorrans o estrangers, legalment residents al Principat, que no s’ajustin al que preveu la legislació andorrana vigent i aquest Reglament.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 3 de gener del 2013 Antoni Martí Petit Cap de Govern
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.