LegalizeDecret del 03-01-2013 de modificació del Reglament d’adopció
Decret de modificació del Reglament d’adopció Exposició de motius L’adopció és una de les matèries que a nivell internacional ha provocat recentment més neguit davant el nombrosos casos de corrupció al voltant dels intermediaris que hi intervenen, el fet que la majoria dels països d’origen són estats amb greus dificultats socials, econòmiques i estructurals, així com l’aparició de noves fórmules de ser pares, com ara la subrogació, que mereixen una atenció especial i un debat aprofundit de la comunitat internacional, i molt especialment de la Conferència de l’Haia que, conjuntament amb el Consell d’Europa, regulen la cooperació en matèria d’adopció internacional.
Davant aquesta nova conjuntura, la darrera Comissió Especial sobre el funcionament pràctic del Conveni de l’Haia de 1993 relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional que va tenir lloc del 17 al 25 de juny del 2010, a la qual hi va participar una delegació mixta dels ministeris encarregats dels Afers Internacionals i de la Salut i el Benestar en representació del Govern d’Andorra, va concentrar el debat en el segrest, la venda i el tràfic de menors dins de l’àmbit de l’adopció internacional; les adopcions privades i independents; la subrogació internacional (mares de lloguer); i els organismes acreditats, entre altres. En relació amb aquests darrer, la Conferència va presentar per a la consideració de tots els estats membres el projecte de guia de bones pràctiques núm. 2 anomenat “L’acreditació i els organismes acreditats per a l’adopció: principis generals i guia de bones pràctiques”, elaborada per l’Oficina Permanent de la Conferència de l’Haia en base a un qüestionari distribuït a tots els estats part.
El qüestionari va evidenciar el fet que existeix una gran varietat de procediments d’acreditació aplicats pels diferents estats. La Guia de bones pràctiques neix doncs, amb la voluntat d’homogeneïtzar criteris mínims acceptats per tothom i amb l’objectiu prioritari de garantir l’èxit de les adopcions internacionals. Cal ser conscient que al voltant de l’adopció internacional hi actuen un gran nombre d’actors que intervenen en diverses disciplines i que sovint escapen al control de les administracions perquè les seves actuacions es despleguen en un món absolutament globalitzat. Els organismes acreditats no són una excepció. Ocupen una posició privilegiada al mantenir una interacció constant, per una banda, amb les autoritats centrals d’ambdós països (el d’origen i el de recepció) i, d’altra banda i molt especialment, amb els futurs pares adoptius. De l’eficàcia i de la professionalitat de la seva gestió en depèn sovint el bon funcionament de tot el procés adoptiu.
El propòsit de la Conferència de l’Haia és comptar amb un recurs accessible, expressat en un llenguatge entenedor a la disposició de tots els estats membres, els organismes acreditats i tots els altres agents involucrats en l’adopció internacional. Els objectius són: 1) emfatitzar el fet que els principis i les obligacions del Conveni s’apliquen a tots els agents que hi participen; 2) aclarir les obligacions i els requisits del Conveni respecte de l’establiment i funcionament dels organismes acreditats; 3) promoure l’acceptació de superar els estàndards mínims del Conveni, 4) identificar les bones pràctiques per millorar les obligacions i els requisits dels organismes acreditats, i 5) proposar un sistema de criteris d’acreditació de referència que serveixin d’ajuda als estats membres per aconseguir una millor consistència en els estàndards i les pràctiques professionals del seus organismes acreditats Andorra ha vingut incorporant de manera constant, especialment en la darrera modificació del Reglament d’adopció del 2006, les directives de la Conferència. D’aquí que avui en dia ens trobem davant la necessitat de continuar actualitzant els nous procediments incorporant-los al nostre ordenament jurídic, amb l’objectiu final de procurar la major protecció i el millor benestar possibles dels menors susceptibles de ser adoptats i de garantir el compliment de la legalitat del procés adoptiu.
El Reglament d’adopció de 29 de novembre del 2006, ja preveu en el seu article 5, que la Direcció de Serveis Socials pugui delegar a entitats o persones col·laboradores sense ànim de lucre i degudament acreditades pel Govern, entre altres, la tramitació de l’adopció al país d’origen del menor. Amb la modificació de l’article 6 del Reglament que es proposa, el Govern opta per acollir i incorporar la recomanació de la Conferència de l’Haia i aplicar els estàndards més alts per l’acreditació dels organismes a qui es pugui delegar la seva intervenció en un procés adoptiu.
A més, davant l’oportunitat de renovar el Reglament, s’han introduït canvis menors per facilitar la comprensió del text normatiu i per modificar certs equívocs tipogràfics observats durant la revisió del Reglament i que en cap cas modifiquen les disposicions recollides en la darrera modificació realitzada a l’any 2006.
Amb aquesta finalitat, i apreciant que el principi de seguretat jurídica aconsella la publicació íntegra del nou Reglament i la derogació del vigent;
A proposta dels ministres d’Afers Exteriors i de Salut i Benestar, i en execució de l’acord del Govern de data 3 de gener del 2013, Decreta
Article únic
S’aprova la modificació del Reglament d’adopció que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Decret de modificació del Reglament d’adopció del 29 de novembre del 2006 (BOPA núm. 91, de 13 de desembre del 2006).
Queda derogada tota norma de rang reglamentari o inferior de contingut oposat i anterior a aquest Reglament.
Reglament d’adopció
Capítol I. Disposició general
Article 1
L’objecte del present Reglament és establir els principis d’actuació, el procediment, les competències i les funcions dels òrgans del Govern i de les persones i de les entitats col·laboradores que intervenen en les adopcions nacionals i internacionals.
Capítol II. Òrgans que hi intervenen
Article 2
La Direcció de Serveis Socials, adscrita al ministeri encarregat de la política en matèria de serveis socials, és l’òrgan del Govern competent en matèria de protecció i d’atenció a la infància en situació de risc, d’abandó, de preadopció i d’adopció.
Per a la realització d’aquesta comesa, la Direcció de Serveis Socials pot sol·licitar la col·laboració d’altres àrees governamentals, de persones o entitats col·laboradores per protegir l’interès del menor.
Article 3
En matèria d’adopcions, la Direcció de Serveis Socials té atribuïdes les funcions següents:
Exercir amb caràcter general les funcions relacionades amb els procediments d’adopció i de protecció dels menors, a l’efecte dels convenis i els acords internacionals.
Efectuar la tramitació administrativa d’expedients d’adopcions nacionals i internacionals, sense perjudici de les delegacions previstes en l’article 5 del present Reglament.
Elaborar l’informe psicosocial referent a la capacitat adoptiva de la persona o la parella que vol adoptar, així com els informes de seguiment, sota la conducció dels professionals adscrits al Servei d’Adopció.
Establir l’organització i el funcionament del Registre de Famílies per a l’acolliment preadoptiu i l’adopció.
Rebre el consentiment a l’adopció i la retractació dels pares biològics, quan l’infant li sigui remès.
Prestar el consentiment previst en l’article 17 del Conveni de l’Haia, abans de trametre la proposta d’assignació del menor als futurs pares adoptius.
Presentar al batlle la mesura de preadopció, així com el seu cessament.
Presentar al batlle la proposta d’adopció, promoguda pel Servei d’Adopció. També, pot ser promoguda directament pels adoptants en els casos previstos a l’article 19 de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat.
Elaborar, a requeriment del Govern o dels batlles, els informes i els peritatges tècnics referents als aspectes psicosocials del menor que és objecte d’una proposta de preadopció o d’adopció i dels sol·licitants de l’adopció.
Mantenir les relacions amb la Batllia i, a través del ministre competent, amb els altres departaments del Govern competents en temes relacionats amb la infància.
Elaborar estudis previs per avaluar l’oportunitat d’establir relacions en matèria d’adopció amb altres països i gestionar els contactes amb les seves autoritats competents un cop decidida la viabilitat, en col·laboració, quan sigui necessari, amb el ministeri competent en matèria d’afers exteriors.
Proposar al Govern, a través del ministre competent en matèria de serveis socials, la signatura d’acords administratius o l’establiment de procediments o criteris específics en matèria d’adopcions amb altres estats.
L’organització del procediment d’acreditació de les persones o de les entitats col·laboradores.
Totes les altres funcions que el Govern li encomani en matèria d’adopció.
Article 4
El Servei d’Adopció és una unitat funcional dependent de la direcció del ministeri encarregat de la política en matèria de serveis socials competent en matèria d’adopció.
El Servei d’Adopció desenvolupa les funcions següents:
Proposa a la Direcció de Serveis Socials els criteris i els requisits psicosocials per establir la capacitat adoptiva.
Elabora, encarrega o supervisa l’informe psicosocial referent a la capacitat adoptiva de la persona o de la parella que vol adoptar a través dels professionals del Servei d’Adopció.
Promou les propostes de preadopció i d’adopció prop de la Direcció de Serveis Socials.
Elabora, encarrega o supervisa els informes de seguiment referents a l’acoblament del menor durant el període de preadopció i postadopció.
Elabora informació de caràcter genèric referent a l’adopció i informa la població en general.
Elabora els informes sol·licitats per la Direcció de Serveis Socials.
Article 5
En matèria d’adopcions internacionals, la Direcció de Serveis Socials pot delegar en persones o entitats col·laboradores sense ànim de lucre i degudament acreditades pel Govern les funcions següents:
Tramesa a la persona o a les parelles interessades de la documentació especialitzada referent a l’adopció internacional.
Tramitació de l’adopció al país d’origen del menor.
Elaboració dels informes de seguiment del menor.
La persona o les parelles no poden tramitar directament la seva adopció al país d’origen del menor.
Article 6
Correspon a la Direcció de Serveis Socials l’organització del procediment d’acreditació de les persones o de les entitats col·laboradores així com l’exigència de la documentació pertinent, la determinació de les seves funcions, el control de les seves activitats i l’aprovació dels seus honoraris professionals de conformitat amb els principis generals i les recomanacions de la Conferència de l’Haia dictades de conformitat amb el Conveni relatiu a la protecció dels infants i a la cooperació en matèria d’adopció internacional de 29 de maig de 1993.
Els principis d’actuació, les competències i obligacions així com les funcions de les persones i de les entitats col·laboradores que intervenen en les adopcions internacionals quedaran establerts en un contracte que, un cop acreditats, hauran de subscriure amb la Direcció de Serveis Socials.
L’acreditació de les persones o de les entitats col·laboradores s’ha de fer país per país.
Capítol III. Procediment de valoració dels sol·licitants d’adopció
Article 7
Poden ser adoptats els menors d’edat no emancipats que es trobin en alguna de les situacions previstes a l’article 8 de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, sempre que compleixin, a més, els requisits i els tràmits preceptius i no es trobin en cap de les situacions previstes a l’article 11 de la Llei esmentada.
Els sol·licitants han de complir els requisits i les formalitats establerts en els articles 2, 3, 4, 5 i 7 i concordants de la Llei de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, així com els tràmits i els procediments establerts en el present Reglament.
Article 8
La persona o la parella que vulgui adoptar un menor ha d’adreçar una sol·licitud al Servei d’Adopció en què exposi els motius que fonamenten la seva petició, i adjuntar-hi els documents següents:
Certificat literal de naixement dels sol·licitants de l’adopció.
Certificat d’antecedents penals del seu país d’origen (en cas de no ser nacionals) i del Principat, i també, si escau, de cada país on hagin residit.
Fotocòpia del passaport o del document nacional d’identitat.
Quan els sol·licitants de l’adopció siguin una parella, certificat literal de matrimoni per a una parella casada o certificat d’inscripció al Registre d’Unions Estables de Parella, així com tota documentació que pugui acreditar la durada i l’estabilitat de la convivència per a una parella de fet.
Certificat d’inscripció lliurat per l’Oficina d’immigració, per als sol·licitants estrangers.
Certificat de residència del Comú.
Extracte de cotitzacions a la CASS i/o certificacions de les companyies d’assegurances a les quals puguin estar afiliats.
Certificat de l’empresa on treballin, en el cas de les persones assalariades.
Certificat mèdic oficial de salut física i psíquica.
Documentació acreditativa d’ingressos i patrimoni.
Qualsevol altre document que acrediti la seva idoneïtat per a l’adopció.
En el cas d’una sol·licitud presentada per una persona o una parella que ja hagi adoptat un menor a través del Servei d’Adopció, el procés consisteix en l’estudi i la valoració del nou projecte adoptiu i en l’actualització de la documentació i de les dades aportades anteriorment.
Article 9
El procés d’estudi i de valoració de la persona o de la parella que s’ofereix per adoptar un menor, tant al Principat com a l’estranger, és dut a terme pel Servei d’Adopció, sota el control de la Direcció de Serveis Socials.
La finalitat d’aquest procés és determinar la capacitat adoptiva de la persona o de la parella que vol adoptar per garantir la cobertura de les necessitats del menor i el compliment de les obligacions establertes legalment. Específicament, pretén garantir que la persona o la parella pugui oferir al menor l’estabilitat, la cura i el respecte del seu historial i de la seva personalitat pròpia, a fi de permetre el seu desenvolupament integral.
Article 10
Les sol·licituds presentades i que no han obtingut una resolució d’idoneïtat tenen una validesa de dos anys. Transcorregut aquest termini sense cap actuació per part dels sol·licitants, la sol·licitud es considera com a caducada i s’arxiva l’expedient d’adopció.
Article 11
Si falta l’acreditació dels requisits esmentats en l’article 8, es requereix als sol·licitants perquè, en el termini de dos mesos, esmenin el defecte o adjuntin els documents preceptius, amb la indicació que, si no ho fan així, es considera que han desistit de la seva sol·licitud, que s’ha d’arxivar sense cap més tràmit.
Article 12
Les circumstàncies que tenen en compte els equips tècnics competents per a la valoració de les persones o de les parelles que sol·liciten l’adopció són:
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.