LegalizeDecret del 24-04-13 pel qual s’aprova el Reglament que regula les obligacions de facturació
Decret pel qual s’aprova el Reglament que regula les obligacions de facturació Exposició de motius La seguretat jurídica en el tràfic mercantil actual i la gestió correcta dels diversos tributs exigeixen la documentació adequada de les transaccions econòmiques derivades de l’exercici d’activitats empresarials o professionals. Per això és important que els empresaris i els professionals compleixin correctament el deure d’expedir i lliurar factures per les operacions que facin.
L’evolució produïda en les pràctiques empresarials i el procés de reforma fiscal iniciat amb la introducció de nous impostos directes i indirectes, que han de portar a un sistema fiscal modern i equiparable al dels països del nostre entorn, obliguen a desenvolupar les normes reguladores del deure d’expedició i lliurament de la factura.
La factura, el significat mercantil i fiscal de la qual és indiscutible, s’ha de regular des de la generalitat del nostre sistema impositiu. Aquest Reglament assenyala els casos en què l’expedició de la factura és obligatòria per a tots els empresaris i professionals, amb independència que tinguin aquesta consideració o no, a l’efecte d’aplicar-hi determinats impostos, i s’admet la possibilitat que l’expedeixi el destinatari o un tercer. Així mateix, preveu els supòsits en què s’han d’emetre i lliurar factures completes, factures simplificades o documents substitutius, i se n’estableix el contingut obligatori.
D’altra banda, en relació amb l’obligació de remetre les factures al destinatari, s’estableix el termini i la forma o mitjà per a l’expedició, i es preveu en aquest cas una equiparació en el tractament entre les factures en paper i les que tenen format electrònic. Aquesta igualtat de tractament s’aconsegueix possibilitant que l’obligat a expedir la factura ho pugui fer per la via electrònica sense la necessitat d’utilitzar una tecnologia determinada.
En relació amb les obligacions de conservació de factures i altres documents, hi ha una remissió a la Llei de bases de l’ordenament tributari, sense perjudici de les obligacions que la normativa mercantil estableix en aquest sentit.
Atesa l’extensió en l’aplicació pràctica d’aquest Reglament, s’entén oportú incloure un índex d’articles que permeti la ràpida localització i ubicació sistemàtica dels seus preceptes.
Aquest reglament es compon de 19 articles, una disposició addicional i una disposició final.
A proposta del ministre de Finances i Funció Pública, el Govern, en la sessió del 24 d’abril del 2013, aprova aquest Reglament.
Reglament que regula les obligacions de facturació Índex:
Article 1. Obligació d’expedir, lliurar i conservar justificants de les operacions
Article 2. Factures i documents substitutius
Article 3. Obligació d’expedir i lliurar factura simplificada
Article 4. Obligació d’expedir i lliurar factura completa
Article 5. Documents substitutius de les factures
Article 6. Compliment de l’obligació d’expedir factura per part d’un tercer
Article 7. Contingut de la factura completa
Article 8. Contingut de la factura simplificada
Article 9. Contingut del document substitutiu
Article 10. Moneda i llengua de les factures o documents substitutius
Article 11. Factures recapitulatives
Article 12. Duplicats de les factures o documents substitutius
Article 13. Factures o documents substitutius rectificatius
Article 14. Termini per expedir i lliurar les factures o documents substitutius
Article 15. Mitjans d’expedició de les factures o documents substitutius
Article 16. Obligació de conservació de factures, documents substitutius i altres documents
Article 17. Formes de conservar les factures i els documents substitutius
Article 18. Lloc de conservació de les factures i els documents substitutius
Article 19. Normativa aplicable
Disposició addicional. Deures de facturació en altres àmbits
Disposició final. Entrada en vigor
Article 1
Obligació d’expedir, lliurar i conservar justificants de les operacions Els empresaris o professionals estan obligats a expedir i lliurar una factura o un document substitutiu per a totes les operacions que portin a terme en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional i a conservar-ne una còpia o una matriu. Igualment, estan obligats a conservar les factures o els documents substitutius rebuts d’altres empresaris o professionals per les operacions de les quals siguin destinataris i que s’efectuïn en l’exercici de l’activitat esmentada.
Aquesta regulació també és d’aplicació als empresaris i professionals que no superen els llindars establerts en l’article 5.4 de la Llei de l’impost general indirecte.
Article 2
Factures i documents substitutius Les factures o documents substitutius poden ser de tres tipus:
Factures completes.
Factures simplificades.
Tiquets.
Article 3
Obligació d’expedir i lliurar factura simplificada Els empresaris o professionals estan obligats a expedir i lliurar factura simplificada de totes les seves operacions, lliuraments de béns i prestacions de serveis que facin en l’exercici de la seva activitat, incloses les operacions no subjectes i les exemptes de l’impost general indirecte.
També s’ha d’expedir i lliurar factura simplificada per als pagaments a compte anteriors als lliuraments de béns i prestacions de serveis, inclosos els pagaments a compte de les operacions no subjectes i les exemptes de l’impost general indirecte.
Article 4
Obligació d’expedir i lliurar factura completa No obstant el que estableix l’article anterior, els empresaris o professionals han d’expedir i lliurar factura completa en tot cas sempre que:
El destinatari de la transacció sigui empresari o professional amb independència del règim de tributació al qual estigui acollit l’empresari o professional que faci l’operació.
El destinatari de la transacció ho sol·liciti.
Es tracti de lliuraments de béns i prestacions de serveis exempts de l’impost a què es refereixen els articles 14 a 17 de la Llei de l’impost general indirecte.
Es tracti de lliurament de béns i prestacions de serveis no localitzades en territori andorrà en aplicació dels articles 42 a 44 de la Llei de l’impost general indirecte.
Article 5
Documents substitutius de les factures L’obligació d’expedir i lliurar factura simplificada es pot complir mitjançant l’expedició d’un tiquet exclusivament quan l’import dels lliuraments de béns i prestacions de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.
Article 6
Compliment de l’obligació d’expedir factura per part d’un tercer 1. L’obligació a la qual es refereixen els articles 3 i 4 d’aquest Reglament pot ser complerta materialment per tercers que actuïn en nom i per compte de l’obligat a la seva expedició (en endavant, “tercers expedidors”). Aquest tercer expedidor pot ser el mateix destinatari del lliurament del bé o la prestació del servei.
Per tal que els tercers expedidors puguin complir materialment l’obligació d’emetre factura han de concórrer els requisits següents:
Hi ha d’haver un acord documentat per escrit entre l’empresari o professional que faci les operacions i el tercer expedidor pel qual el primer autoritzi el segon a expedir les factures corresponents a les operacions. Aquest acord s’ha de subscriure amb caràcter previ a la realització de les operacions i s’hi ha d’especificar les operacions a les quals es refereixi.
Les factures han de ser objecte d’un procediment d’acceptació per part de l’empresari o professional que hagi fet l’operació. El procediment s’ha d’ajustar al que determinin les parts.
El tercer expedidor ha de remetre una còpia a l’empresari o professional que ha dut a terme les operacions que es documenten en factura.
Aquestes factures s’han d’expedir en nom i per compte de l’empresari o professional que hagi fet les operacions que s’hi documenten.
Article 7
Contingut de la factura completa 1. La factura completa ha de contenir les dades i ha de complir el requisits següents:
Número i, si escau, sèrie. La numeració de les factures completes dins de cada sèrie ha de ser consecutiva.
Es poden expedir factures completes mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-les compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-les faci operacions de naturalesa diferent.
Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició en sèries específiques de les factures completes següents:
a.1) Les expedides pels tercers expedidors a què es refereix l’article 6, per a cada un dels quals hi ha d’haver una sèrie diferent.
a.2). Les rectificatives.
Data d’emissió.
Data de l’operació si es merita en un període de liquidació diferent del que correspon a la data d’emissió.
Noms i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor i el destinatari de l’operació.
Domicili de l’obligat tributari i el destinatari de l’operació. Si disposen de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en què s’ha dut a terme el lliurament de béns o la prestació de serveis i, respectivament, el lloc de destí efectiu, sempre que aquesta referència sigui rellevant per determinar el règim de tributació.
Número de registre tributari (NRT) assignat per l’Administració andorrana o, si escau, el número d’identificació assignat pel país de residència de l’empresari o el professional, tant de l’emissor com del destinatari de l’operació.
Descripció de l’operació.
Base de tributació, tipus de gravamen aplicat, quota de l’impost general indirecte repercutit i import total de l’operació.
En el supòsit que l’operació no meriti l’impost general indirecte, indicació del precepte que empara la no-tributació.
2) A les còpies de les factures completes, juntament amb els requisits de l’apartat anterior, s’hi ha d’indicar la condició de còpies.
S’ha d’especificar la part de la base de tributació corresponent a cada una de les operacions que es documentin en una mateixa factura en els casos següents:
3.a) Quan es documentin operacions que estiguin exemptes o no subjectes a l’impost general indirecte i d’altres en les quals no es donin aquestes circumstàncies.
3.b) Quan s’incloguin operacions en les quals el lloc en què es fan els lliuraments de béns i prestacions de serveis sigui fora del territori andorrà i d’altres en les quals no es doni aquesta circumstància.
3.c) Quan es comprenguin operacions subjectes a tipus diferents de l’impost general indirecte.
Pel que fa al que disposa l’article 65.1.a de la Llei de l’impost general indirecte, la factura ha de contenir totes aquestes dades i ha de complir la resta de requisits que s’estableixen en aquest article per ser considerada factura o document equivalent.
Article 8
Contingut de la factura simplificada 1. La factura simplificada ha de contenir les dades i ha de complir el requisits següents:
Número i, si escau, sèrie. La numeració de les factures simplificades dins de cada sèrie ha de ser consecutiva.
Es poden expedir factures simplificades mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-les compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-les faci operacions de naturalesa diferent.
Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició de factures en sèries específiques en els casos següents:
a.1) Les expedides pels tercers expedidors a què es refereix l’article 6, per a cada un dels quals hi ha d’haver una sèrie diferent.
a.2) Les rectificatives.
a.3) Quan l’empresari o professional en un mateix any natural expedeixi factures simplificades i factures completes.
Data d’emissió.
Nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor.
Domicili de l’obligat tributari. Si disposa de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en què s’ha dut a terme el lliurament de béns o la prestació de serveis i el lloc de destí efectiu, sempre que aquesta referència sigui rellevant per determinar el règim de tributació.
Número de registre tributari (NRT) de l’emissor assignat per l’Administració andorrana o, si escau, el número d’identificació assignat pel país de residència de l’empresari o el professional.
Descripció de l’operació.
Tipus de gravamen aplicat o la indicació “IGI inclòs”.
Import total de l’operació.
A les còpies de les factures simplificades, juntament amb els requisits de l’apartat anterior, s’hi ha d’indicar la condició de còpies.
Quan el ministeri encarregat de les finances apreciï que les pràctiques comercials o administratives del sector d’activitat de què es tracti, o bé les condicions tècniques d’expedició de les factures, recomanin la consignació de mencions addicionals a les assenyalades en l’apartat 1 anterior, en pot exigir la inclusió a la factura simplificada. En cap cas no pot exigir-ne més informació que la que descriu l’article 7.
Article 9
Contingut del document substitutiu 1. El tiquet ha de contenir les dades i ha de complir els requisits següents:
Número i, si escau, sèrie. La numeració dels tiquets dins de cada sèrie ha de ser consecutiva.
Es poden expedir tiquets mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-los compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-los faci operacions de naturalesa diferent.
Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició en sèries específiques dels tiquets quan l’empresari o professional expedeixi tiquets i factures per a la documentació de les operacions efectuades en un mateix any natural.
Data d’emissió.
Noms i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor.
Número de registre tributari (NRT) de l’emissor assignat per l’Administració andorrana.
Tipus de gravamen aplicat o la indicació “IGI inclòs” o “IGI no aplicable”, segons correspongui.
Import total de l’operació.
Quan el ministeri encarregat de les finances apreciï que les pràctiques comercials o administratives del sector d’activitat de què es tracti, o bé les condicions tècniques d’expedició dels tiquets, recomanin la consignació de mencions addicionals a les assenyalades en l’apartat 1 anterior, en pot exigir la inclusió en el tiquet. En cap cas no pot exigir-ne més informació que la que descriu l’article 8.
No és necessària l’emissió de tiquet o de document substitutiu per documentar un lliurament de béns dut a terme mitjançant una màquina expenedora.
Article 10
Moneda i llengua de les factures o documents substitutius 1. Els imports que figurin a les factures o documents substitutius es poden expressar en qualsevol moneda. El tipus de canvi aplicable per determinar la quota tributària, en el seu cas, és el canvi fixat per la Duana vigent en el moment de la meritació de l’impost general indirecte.
Les factures es poden expedir en qualsevol llengua. Això no obstant, el ministeri encarregat de les finances, quan ho consideri necessari per qualsevol actuació de comprovació de la situació tributària de l’empresari o professional, pot exigir la traducció al català de les factures expedides en una llengua no oficial al Principat d’Andorra.
Article 11
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.