Decret del 12-06-2013 d’aprovació del Reglament relatiu a l’ús de productes fitosanitaris
Decret d’aprovació del Reglament relatiu a l’ús de productes fitosanitaris Exposició de motius Amb l’objectiu d’aconseguir pràctiques agràries que es corresponguin amb les pràctiques i els usos del bon pagès, la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, determina en l’article 20, apartat 1, la prohibició d’ús de determinats productes fitosanitaris que, per la seva composició, comportin danys o riscos de dany per a la salut de les persones o dels animals i a l’entorn natural, i en l’apartat 2 configura un mandat al ministeri responsable de l’agricultura perquè editi un manual de recomanacions de pràctiques i usos del bon pagès.
El manual de recomanacions de pràctiques i usos del bon pagès afecta diversos àmbits de l’activitat agrària, des de la lluita contra l’erosió fins a la gestió d’adobs, esmenes i fems; algunes mesures, tanmateix, tenen caràcter obligatori i han de quedar degudament reglamentades. Aquest és, en definitiva, un dels reglaments que finalment formaran part d’aquest manual.
S’entén per bones pràctiques fitosanitàries les que se segueixen en els tractaments amb productes fitosanitaris aplicats a determinats vegetals o productes vegetals d’acord amb les condicions d’usos autoritzats i seleccionats, dosificats i programats en el temps per tal d’assegurar l’eficàcia del tractament amb la quantitat mínima de producte i tenint presents, a més, les condicions locals i altres possibilitats de control com les pràctiques culturals o els tractaments biològics.
El problema de l’ús dels productes fitosanitaris preocupa tothom. El control, tant de la seva eficàcia com dels seus efectes nocius, és motiu d’un estudi continu que promou noves legislacions als països desenvolupats. El Conveni de Basilea sobre el control dels moviments transfronterers dels residus perillosos i la seva eliminació va entrar en vigor el 5 de maig de 1992. El 23 de juliol de 1999 Andorra va signar la seva adhesió al Conveni, que hi va entrar en vigor el 23 d’octubre de 1999. Els residus dels productes fitosanitaris estan considerats com a perillosos i, per tant, la seva eliminació ha de ser acurada. El Conveni d’Estocolm sobre contaminants orgànics persistents, molts dels quals són utilitzats com a productes fitosanitaris, tracta de protegir la salut pública i el medi ambient promovent mesures jurídiques per tal d’eliminar-ne o bé restringir-ne l’ús i la producció.
D’altra banda, la globalització permet, avui en dia, obtenir material vegetal procedent de qualsevol part del món. La mobilitat del material vegetal originada pel comerç va acompanyada de la propagació dels patògens associats, i aquesta és una via important per introduir plagues no existents al país. D’acord amb principis d’eficàcia i de solidaritat, la lluita fitosanitària organitzada obliga els països a actuar de manera conjunta, a coordinar accions i a prendre mesures per tal de protegir els conreus.
És una obligació i un dret dels usuaris dels productes fitosanitaris gestionar de manera racional aquests productes i conèixer-ne la perillositat. Cal adoptar les mesures oportunes per minimitzar el risc de dany que pot comportar el seu ús.
Cal garantir el grau de protecció més alt possible de la salut humana, animal i mediambiental. Si davant la utilització d’un producte hi ha incertesa científica dels riscos que pot suposar, s’aplica el principi de precaució. Així, una substància només es pot utilitzar si presenta un benefici clar per a la producció vegetal i no s’esperen efectes nocius per a la salut humana, animal o mediambiental.
És en aquest sentit que es desenvolupa aquest Reglament. Es potencia la formació dels usuaris dels productes fitosanitaris perquè actuïn de la forma adequada en l’ús i l’aplicació dels productes. Es crea el carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris, imprescindible per als usuaris, aplicadors i venedors d’aquests productes.
Així mateix, les empreses venedores i de serveis han d’adoptar el llibre de registre de moviments de productes fitosanitaris i inscriure els seus locals en el Registre Oficial d’Establiments de Productes Fitosanitaris.
El Reglament també insta els usuaris de productes fitosanitaris a tot un seguit de recomanacions i obligacions, i tracta de vetllar per la salut pública i el medi ambient. Així, descriu de forma precisa els procediments que s’han de seguir per retirar els residus d’envasos i de producte del medi, per minimitzar els riscos de possibles contaminacions. L’Administració ha de dur a terme un control acurat amb l’objecte de garantir la traçabilitat del producte fitosanitari des de la compra fins al lliurament de l’envàs a la deixalleria.
A proposta del ministre d’Economia i Territori, el Govern, en la sessió del 12 de juny del 2013, aprova el Decret següent:
Article únic
S’aprova el Reglament relatiu a l’ús de productes fitosanitaris, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament relatiu a l’ús de productes fitosanitaris
Article 1
Objecte Aquest Reglament regula l’ús dels productes fitosanitaris amb l’objecte de:
Protegir la salut pública i el medi ambient en general, garantint un ús correcte dels productes fitosanitaris i minimitzant-ne l’impacte sobre la fauna, la flora, els ecosistemes en general i les aigües superficials i subterrànies.
Protegir el territori nacional de la introducció de plagues, establint les plagues de quarantena i, si escau, la urgència fitosanitària.
Protegir els enemics naturals de les plagues que afecten els vegetals.
Article 2
Àmbit d’aplicació El Reglament s’aplica als productes fitosanitaris i altres mitjans de defensa vegetal utilitzats en l’activitat agrària i dels quals són usuaris:
Els titulars de les explotacions agràries o els seus empleats.
Les empreses de comercialització i/o de producció de planta o de material vegetal.
Les empreses de comercialització de productes fitosanitaris, les empreses de serveis de prestació de tractaments de productes fitosanitaris i les institucions i els organismes públics que executin pels seus mitjans tractaments amb productes fitosanitaris.
Article 3
Exclusions No són objecte d’aquest Reglament:
Els productes destinats a l’ús de desinfecció, desratització i desinsectació de locals agrícoles, industrials o públics.
Els productes zoosanitaris.
Els productes fitosanitaris d’ús domèstic.
Les indústries fabricants de productes fitosanitaris instal·lades al Principat ni tampoc el control dels processos de producció de productes fitosanitaris.
La lluita contra mamífers que afecten els conreus.
Els productes destinats a la destrucció d’algues.
Article 4
Definicions A efectes d’aquest Reglament s’entén per:
Vegetals: les plantes vives i les parts de plantes vives, inclosos els fruits i les llavors.
Productes vegetals: els productes d’origen vegetal, sense transformar o que hagin sofert un procés de transformació simple sempre que puguin suposar un risc per a la propagació de plagues.
Plaga: qualsevol espècie, raça o biotip animal o agent patogen que causa danys als vegetals o als productes vegetals.
Plaga de quarantena: la que pugui tenir importància econòmica potencial per als conreus, encara que la plaga no sigui present al país.
Control de plagues: aplicació de mesures fitosanitàries per reduir o eliminar l’impacte o eradicar una població d’una o diverses plagues.
Organisme de control biològic: enemic natural antagònic, predador, paràsit o competidor que s’utilitza en el control de plagues.
Lluita integrada: aplicació racional de diferents mitjans de lluita contra plagues de manera que es minimitza la lluita química.
Lluita biològica: utilització d’organismes de control biològic per tal de mantenir sota llindars de plaga admissibles o eradicar un organisme patogen per als vegetals i els seus productes. S’hi inclouen també els productes i les pràctiques de l’agricultura ecològica així reconegudes en els reglaments de la Unió Europea.
Matèria activa: substància o organisme de control biològic que exerceix una acció específica o general contra una o vàries plagues que afectin els vegetals i els productes vegetals.
Producte fitosanitari: substància que inclou una o més matèries actives, en la presentació adequada per als usuaris i que s’utilitza per al control de plagues, males herbes o evita la seva acció, millora la conservació dels productes vegetals o influeix en el procés vital dels vegetals de forma diferent de com ho farien els nutrients.
Producte fitosanitari d’ús agrícola: producte fitosanitari que es comercialitza convenientment etiquetat en envasos o quantitats que superen:
a. 0,90 kg de producte comercial per a formulats en pols per a espolvoreig.
b. 0,5 kg de producte comercial per a formulats granulats.
c. 0,75 litres de producte comercial per a la resta de productes fitosanitaris.
Producte fitosanitari d’ús domèstic: el que es comercialitza en petit format per a l’ús fora de l’àmbit de l’agricultura com ara les llars i els espais domèstics, i per tant comercialitzat en volums o quantitats més petits que els definits per a productes fitosanitaris d’ús agrícola.
Passaport fitosanitari: document d’acompanyament de determinats vegetals o parts d’aquests vegetals que garanteix que han estat obtinguts de manera que no tenen cap plaga de quarantena quan es realitzen intercanvis entre països.
Residu d’envàs fitosanitari: contenidors que han estat en contacte amb els productes fitosanitaris.
Residu de producte fitosanitari: residu que queda dins del contenidor comercial un cop s’han efectuat els tractaments necessaris, o bé productes fitosanitaris que per qualsevol altre motiu es consideren no aptes per a l’ús.
Article 5
Deures dels titulars de les explotacions agràries i dels professionals implicats en la defensa vegetal Els titulars de les explotacions agràries i els professionals les activitats dels quals tinguin a veure amb la defensa fitosanitària tenen el deure d’avisar el ministeri encarregat de l’agricultura, oralment o per escrit, i al més aviat possible, de la sospita de l’aparició de plagues que hagin estat declarades de quarantena.
Article 6
Plagues de quarantena 1. Es consideren plagues de quarantena les que recull l’annex 1 d’aquest Reglament i totes les que pugui declarar com a tals el ministeri encarregat de l’agricultura.
En el moment que aparegui o es detecti al territori andorrà una plaga declarada de quarantena s’ha de seguir el protocol d’actuació recomanat per a la plaga en qüestió i recollit a l’annex 1.
Els titulars de les explotacions agràries estan obligats a actuar segons indica el pla d’eradicació de la plaga i a evitar-ne la disseminació efectuant totes les mesures que dictin el ministeri encarregat de l’agricultura i els protocols d’eradicació.
Article 7
Urgència fitosanitària El ministeri encarregat de l’agricultura pot declarar l’estat d’urgència fitosanitària:
Davant la sospita d’aparició de nous agents patògens no presents al país per tal d’evitar que es propaguin i eradicar-los.
Actuant en col·laboració amb organismes internacionals o amb els països veïns per tal d’augmentar l’eficàcia de la lluita contra determinades plagues.
En ambdós casos, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de prendre les mesures oportunes, i vetllar per la coordinació i el seguiment de l’evolució de la plaga.
Davant d’una situació d’urgència fitosanitària es poden establir mesures obligatòries que han d’aplicar de forma conjunta tots els titulars de les explotacions agràries i els professionals implicats en la defensa vegetal. En aquest cas s’han d’abstenir d’efectuar accions per compte propi. El ministeri encarregat de l’agricultura, per mitjà d’ordres ministerials, estableix les mesures que s’han de prendre contra les plagues d’urgència fitosanitària.
Article 8
Indemnitzacions en casos d’urgència fitosanitària En el cas d’urgència fitosanitària, els titulars d’explotacions afectats per l’obligatorietat de la lluita es poden beneficiar de l’assistència tècnica del ministeri encarregat de l’agricultura i, si escau, de les indemnitzacions econòmiques que s’estableixin al decret corresponent.
Article 9
Carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris d’ús agrícola Per a la utilització i la comercialització de productes fitosanitaris és obligatori tenir el carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris. El carnet d’aplicador de productes fitosanitaris és personal i intransferible.
S’estableixen dos tipus de carnet:
El carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris bàsic s’obté amb la superació d’una prova de coneixements sobre els continguts establerts a l’annex 2. Aquest carnet és obligatori per a totes les persones, majors de 16 anys, que utilitzin o comercialitzin productes fitosanitaris. El carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris bàsic no autoritza a l’ús ni a la comercialització dels productes catalogats com a molt tòxics en l’etiquetatge.
El carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris superior s’obté amb la superació d’una prova de coneixements sobre els continguts establerts a l’annex 2. Està destinat a les persones, majors de 18 anys, que comercialitzin o apliquin productes fitosanitaris catalogats com a molt tòxics en l’etiquetatge.
Els continguts de la formació mínima requerida establerts per a cada tipus de carnet s’indiquen a l’annex 2.
Correspon al ministeri encarregat de l’agricultura l’expedició dels carnets d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris. L’expedició del carnet s’ha d’efectuar un cop s’hagi comprovat la realització de la formació corresponent i/o la superació de la prova corresponent. L’expedició del carnet és gratuïta.
Correspon al ministeri encarregat de l’agricultura la validació del carnet d’aplicador de productes fitosanitaris bàsic obtingut fora del país sempre que es demostri documentalment que s’ha obtingut mitjançant l’assistència a una formació, durada i superació d’examen similar al que especifica l’apartat A d’aquest annex.
Correspon al ministeri encarregat de l’agricultura la validació del carnet d’aplicador de productes fitosanitaris superior obtingut fora del país sempre que es demostri documentalment que s’ha obtingut mitjançant l’assistència a una formació, durada i superació d’examen similar al que especifica l’apartat B d’aquest annex.
Queden exemptes de l’obtenció del carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris bàsic les persones que hagin obtingut la titulació corresponent en formació professional de grau mitjà o superior o equivalent en les branques agrària, forestal i/o jardineria.
Queden exemptes de l’obtenció del carnet d’aplicador de productes fitosanitaris superior les persones que hagin obtingut un grau universitari o una llicenciatura universitària o el títol d’enginyer en ciències agràries, forestals o mediambientals
Article 10
Llibre de registre de productes fitosanitaris d’ús agrícola 1. Els establiments d’emmagatzematge i venda de productes fitosanitaris, així com les empreses de serveis d’aplicació de productes fitosanitaris, estan obligats a portar un llibre de registre de moviments de productes fitosanitaris, en suport paper, on consti:
a. Data d’entrada, producte amb el nom comercial, matèria o matèries actives, presentació, data de caducitat i quantitat de producte comercial adquirit o en estoc.
b. Data de sortida, nom de la persona compradora i la quantitat comprada. S’hi ha de fer constar el número de carnet d’aplicador.
En cap cas no es poden vendre productes fitosanitaris en quantitats considerades d’ús agrícola a compradors que no demostrin tenir el carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris corresponent.
Queda reservada la venda i l’aplicació de productes catalogats com a molt tòxics en l’etiquetatge als posseïdors del carnet d’aplicadors de productes fitosanitaris superior.
El llibre de registre de productes fitosanitaris d’ús agrícola ha d’estar a disposició dels tècnics del ministeri encarregat de l’agricultura.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.