LegalizeDecret del 18-09-2013 d’aprovació del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social
Decret d’aprovació del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social Exposició de motius Des que es va aprovar el Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social, el 19 de novembre del 2008, ha experimentat diverses modificacions, amb la finalitat d’adaptar-lo a les necessitats derivades de noves circumstàncies socials. La inclusió en el Reglament regulador de prestacions econòmiques d’atenció social d’una prestació específica, destinada a cobrir la contingència de desocupació involuntària, va ser fruit d’aquesta evolució i adaptació.
El Consell General, en la sessió del 21 de juny del 2013, va aprovar la resolució que encomana al Govern d’iniciar els tràmits necessaris per modificar l’article 39 punt 1 del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social, amb la finalitat que s’estableixi que l’edat per rebre una pròrroga de la prestació per desocupació passi a ser de 50 anys en lloc de 55, atesa la preocupació que es deriva de les dades estadístiques que palesen l’augment del nombre de beneficiaris de la prestació per desocupació involuntària en el tram d’edats comprès entre els 40 i els 59 anys que esgoten la durada màxima de la prestació, la dificultat per incorporar-se de nou al món del treball i el risc de caure en situació de pobresa i d’exclusió social.
La preocupació és compartida pel Govern i la modificació encomanada pel Consell General és una oportunitat per fer altres modificacions de la prestació econòmica per desocupació involuntària regulada en el capítol cinquè d’aquest Reglament, amb la finalitat d’introduir canvis que millorin les possibilitats d’accés a l’ocupació, i afavoreixin la participació en programes d’inserció, en els programes derivats de les polítiques actives d’ocupació i en programes i mesures d’orientació, ocupació i formació proposades pel Servei d’Ocupació, durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud.
Cal establir també un criteri únic d’obertura de drets del pagament per a les prestacions aprovades, tant per a les sol·licituds presentades abans que el sol·licitant tingui els 45 dies d’inscripció al Servei d’Ocupació, com per a les presentades una vegada transcorreguts els 45 dies d’inscripció de la persona sol·licitant al Servei d’Ocupació, i així, a partir d’aquest Reglament, la prestació es percep de manera genèrica a partir del primer dia del mes següent al moment en què el sol·licitant reuneix tots els requisits.
La modificació també abasta la regulació d’aspectes nous, en aquells punts que aconsellen la pràctica i l’experiència, ateses les casuístiques aparegudes amb el transcurs del temps des de la seva entrada en vigor, i/o des de l’aprovació dels programes de polítiques actives d’ocupació.
Així mateix, d’acord amb els canvis estructurals i organitzatius tant del Ministeri de Salut i Benestar, com del Ministeri de Justícia i Interior, cal adaptar-los a la comissió específica per a la gestió de les prestacions de desocupació involuntària, prevista en l’article 43.3 d’aquest Reglament, i establir formalment una copresidència formada per la Direcció de Benestar i la Direcció de Treball.
D’acord amb el principi de seguretat jurídica i amb l’objecte de no dificultar el coneixement i la localització del dret aplicable, es publica íntegrament el Reglament i es deroga el Reglament vigent, del 16 de febrer del 2011.
A proposta de la ministra de Salut i Benestar i del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del dia 18 de setembre del 2013, Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social, del 18 de setembre del 2013, que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria
Es deroga el Decret d’aprovació del Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social del 16 de febrer del 2011.
Reglament regulador de les prestacions econòmiques d’atenció social
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1
Objecte Aquest Reglament té per objecte regular el règim jurídic de les prestacions econòmiques individuals i familiars en matèria d’atenció social.
Article 2
Concepte de prestacions econòmiques d’atenció social Les prestacions econòmiques d’atenció social són ajudes dineràries atorgades pel Govern a favor de persones individuals o unitats familiars adreçades a proporcionar mitjans per:
Atendre necessitats bàsiques.
Prevenir o superar situacions de marginació i d’exclusió social, com també per fomentar l’autonomia.
Facilitar l’accés als programes, a les activitats i als serveis d’atenció social.
Poden percebre aquestes prestacions econòmiques quan se’ls hagi reconegut el dret d’accés a la prestació o quan acreditin que no disposen de recursos econòmics suficients ni tenen dret a rebre’ls d’altres persones o entitats públiques o privades i compleixen els altres requisits establerts en aquest Reglament.
Article 3
Classificació de les prestacions econòmiques Les prestacions econòmiques d’atenció social, segons el tipus de dret que atorguen, poden ser:
De dret subjectiu. Les prestacions econòmiques de dret subjectiu s’estableixen per llei i quan la persona sol·licitant que compleix els requisits exigits a la norma té dret a rebre’n.
Assistencials. Les prestacions econòmiques assistencials tenen un caràcter puntual o temporal que no pot superar l’exercici en què es concedeixen, sense perjudici de la possibilitat de pròrroga en exercicis posteriors.
La concessió d’aquestes prestacions, que es regulen en aquest Reglament, s’ha d’ajustar als requisits establerts i als recursos disponibles.
Capítol segon. Regulació de les prestacions econòmiques assistencials
Article 4
Característiques generals 1. Creació. El Govern aprova les prestacions econòmiques assistencials i el fet de concedir-les s’ajusta als principis de publicitat, transparència, igualtat i no discriminació.
Convocatòria. Les prestacions esmentades a l’apartat anterior poden estar obertes tot l’any o es poden supeditar a una convocatòria pública específica. En aquest darrer cas se n’han de publicar les bases reguladores, els terminis, els criteris de concessió, les quanties màximes, el procediment i altres formalitats que s’estableixin per tal que puguin ser resoltes.
Durada. Les prestacions econòmiques assistencials es concedeixen per a l’exercici en què s’han sol·licitat, sense perjudici de la possibilitat de pròrroga en els casos previstos. Si el sol·licitant és estranger la concessió de la prestació econòmica no pot referir-se a períodes posteriors a la data de finalització del període de residència legal.
Quantia. Les quanties màximes de les prestacions econòmiques assistencials són les que fixa aquest Reglament, i han de ser actualitzades periòdicament pel Govern mitjançant decret.
Article 5
Tipus Les prestacions econòmiques assistencials poden ser d’urgència, ordinàries i excepcionals. Les d’urgència s’adrecen a satisfer o pal·liar necessitats peremptòries, bàsiques i puntuals de subsistència. Totes les altres prestacions econòmiques tenen la consideració d’ordinàries, excepte les de caràcter excepcional regulades a l’article 23.
Article 6
Beneficiaris Es consideren beneficiaris les persones individuals i les unitats familiars de convivència que es troben en una situació de necessitat prevista en la normativa i que compleixen els requisits generals i específics establerts en aquest Reglament, i en cas de prestacions que se sotmeten a convocatòria pública, els que estableixen les bases corresponents.
A l’efecte d’aquest Reglament, es consideren unitats familiars de convivència les formades per persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades o formen una unitat estable de parella i els familiars del sol·licitant fins a segon grau.
Article 7
Requisits generals Per accedir a les prestacions econòmiques assistencials s’han de complir els requisits següents:
Ser andorrà o estranger.
En cas que el sol·licitant sigui estranger s’han de tenir en compte els punts següents:
Els nacionals d’un Estat que tingui signat un conveni amb l’Estat andorrà referent a la cobertura d’aquest tipus de prestacions tenen l’accés a les prestacions en els termes i l’extensió establerts al conveni esmentat.
En tots els casos de sol·licitants estrangers es té en compte el principi de reciprocitat i es respecten els tractats i els convenis internacionals que puguin ser d’aplicació.
En general, els sol·licitants estrangers poden accedir a les prestacions econòmiques establertes si reuneixen els requisits fixats en aquest Reglament.
Tenir la residència legal i efectiva a Andorra, excepte en cas que el beneficiari de la prestació econòmica sigui un menor. Per accedir a determinades prestacions econòmiques s’exigeix un període mínim de residència.
No disposar dels recursos econòmics suficients per fer front a la situació que origina la sol·licitud, d’acord amb el que estableix el present reglament.
No poder obtenir recursos suficients per part de familiars obligats a cobrir la necessitat, d’acord amb el que estableix l’article 13, ni tenir dret a obtenir-los d’altres sistemes de protecció social andorrans o estrangers, públics o privats.
Comprometre’s a complir les obligacions establertes a l’article 9.
Article 8
Documentació general 1. Amb la sol·licitud s’han d’adjuntar els documents següents:
El número d’identitat de la seguretat social/cens.
Les persones sol·licitants de nacionalitat andorrana han d’acreditar la residència mitjançant un certificat del comú; les persones estrangeres han de presentar el certificat d’inscripció expedit pel Servei d’Immigració en què s’acredita el temps de residència i, si escau, el permís de treball al Principat.
Justificants d’ingressos de tot tipus de l’interessat i dels membres de la unitat familiar i dels saldos de comptes bancaris dels dotze darrers mesos dels quals siguin titulars. Així mateix, quan s’exigeixi com a requisit de la prestació sol·licitada, s’ha d’aportar informació sobre els ingressos i el patrimoni dels familiars obligats.
Comprovants i títols de propietat d’immobles, d’accions i de participacions en societats de les quals sigui propietària la persona sol·licitant i, si escau, dels familiars.
Declaració del sol·licitant sota jurament o promesa:
Que totes les dades són certes i completes i que el sol·licitant està assabentat que una eventual falsedat o omissió en la sol·licitud o en documents presentats pot donar lloc a la incoació d’un procediment judicial per possible delicte de falsedat en document públic o oficial, que pot ser castigat amb una pena de fins a tres anys de presó, segons l’article 438 del Codi penal.
Que no té dret a cap altra prestació econòmica pública o privada, nacional o estrangera, pel mateix concepte, i que no rep altres ingressos que els declarats, tant de la persona sol·licitant com, en el seu cas, dels familiars.
Si els familiars obligats no disposen de recursos econòmics suficients per a satisfer la situació de necessitat del sol·licitant, signaran una declaració sota jurament o promesa conforme no disposen dels recursos per fer la col·laboració exigida, d’acord amb el que disposa l’article 13.
Consentiment de verificació de dades referents al sol·licitant i, quan calgui, dels membres de la unitat familiar o familiars obligats. D’acord amb la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals, les persones esmentades han d’autoritzar el Govern per comprovar-ne l’autenticitat, mitjançant els registres i els arxius de l’Administració general, de l’Administració comunal, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o de qualsevol altre organisme o entitat. Així mateix, ha d’autoritzar el traspàs d’informació i dades entre les administracions, els organismes i les entitats esmentades quan sigui necessari per tramitar la prestació sol·licitada, respectant la normativa en matèria de protecció de dades.
Qualsevol altre document que li requereixi el ministeri competent en matèria d’atenció social que sigui necessari per resoldre la sol·licitud o que voluntàriament aporti la persona interessada.
Per tal de facilitar la gestió de les prestacions econòmiques i evitar despeses als sol·licitants, els ministeris han de facilitar les dades que els sol·liciti el ministeri competent en matèria d’atenció social. Amb aquesta mateixa finalitat, el Govern, mitjançant el ministeri competent en matèria d’atenció social, ha d’establir acords amb els comuns i la Caixa Andorrana de Seguretat Social, així com amb qualsevol altre organisme o entitat del Principat. En tots els casos s’ha de respectar la normativa vigent en matèria de protecció de dades.
Article 9
Obligacions del beneficiari Els beneficiaris de la prestació econòmica tenen les obligacions següents:
Acceptar i subscriure el pla d’atenció individual o familiar, en els termes establerts a l’article següent, i complir els objectius fixats, realitzar l’activitat i adoptar el comportament acordat.
Aportar la documentació requerida.
Justificar el compliment dels requisits i les condicions establerts en el reglament.
Sotmetre’s a les actuacions de comprovació i aportar tota la informació i els documents que li siguin requerits pels òrgans competents.
Comunicar a l’òrgan atorgant qualsevol canvi en la situació que es va tenir en compte per a la concessió i la recepció d’altres ajudes pel mateix concepte.
Si la persona que sol·licita o els membres de la unitat familiar que estan en edat laboral i en condicions de treballar, s’han de donar d’alta al Servei d’Ocupació i no poden rebutjar més d’una oferta d’ocupació adequada que se’ls presenti des del servei esmentat o des d’altres vies.
Reintegrar les prestacions econòmiques percebudes indegudament.
Altres que exigeixi la legislació vigent o que figurin, si escau, en el pla d’atenció individual o familiar.
Article 10
Pla d’atenció 1. Tipus i contingut El pla d’atenció pot ser individual o familiar (en endavant, PAI i PAF, respectivament) segons els tipus de prestació sol·licitada.
En el pla es fixen els objectius i es concreten els compromisos i les prestacions que inclouen, així com les modalitats i la forma d’intervenció.
Obligatorietat Amb caràcter general les prestacions econòmiques han de formar part d’un PAI o PAF, excepte quan es tracti de prestacions d’urgència, en què el pla s’elabora durant el període que es rep aquesta prestació.
No cal l’elaboració del PAI ni del PAF en les prestacions econòmiques quan aquest Reglament ho estableix d’aquesta manera o quan no s’exigeixi a les bases de la convocatòria corresponent.
Elaboració L’elaboració del PAI o el PAF correspon als professionals del servei d’atenció social primària, excepte els referents a prestacions per a l’acolliment familiar i les adreçades a l’atenció a les víctimes de violència domèstica; en aquest cas els fan els tècnics dels programes especialitzats corresponents.
En l’elaboració del PAI o del PAF s’ha de consultar l’opinió de la persona afectada i, en els casos en què l’interessat sigui un menor o persona incapacitada, les persones que en tinguin la pàtria potestat o la persona o l’entitat tutelar que els representi legalment.
Article 11
Situacions de precarietat i de risc social 1. Situació de precarietat i necessitats bàsiques A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per situació de precarietat la situació en què es troba una persona o unitat familiar de convivència que no pot o que té dificultats greus per cobrir les necessitats bàsiques.
Es consideren necessitats bàsiques les indispensables per a la subsistència. Amb caràcter general es considera que hi ha una situació de precarietat en les situacions següents:
Quan els recursos personals o de la unitat familiar de convivència no superen el llindar econòmic de precarietat i la valoració dels seus béns superen la puntuació mínima del barem de valoració patrimonial, en els termes establerts a l’article 12 i a l’annex 1, respectivament.
Quan no hi ha familiars obligats, en els termes establerts a l’article 13.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.