LegalizeDecret del 16-07-2014 d’aprovació del Reglament referent al sacrifici dels animals, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial
Exposició de motius
L’apartat 3 i l’apartat 5 de l’article 9 de la Llei 13/2012, de tinença i de protecció d’animals, aprovada pel Consell General el 12 de juliol del 2012, disposa que el Govern estableix reglamentàriament les normes de sacrifici dels animals i també les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per efectuar el control, i eventualment el sacrifici, de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a la ramaderia i l’ecosistema, així com per a la sanitat animal i/o la salut i la seguretat públiques.
Així mateix, l’apartat i) de l’article 3 de la Llei 13/2012 defineix el que s’entén per “animal salvatge urbà”, i especifica que es tracta d’un animal que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, i que pertany a les espècies que s’han de determinar per la via reglamentària.
Finalment, la Llei 13/2012 fixa en l’apartat 4 de l’article 32 que correspon als comuns el control dels animals salvatges urbans.
El Reglament de l’11 d’octubre del 2006 referent al sacrifici dels animals i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial no recollia el concepte d’“animal salvatge urbà” i, per tant, no establia la llista d’espècies que es consideren amb aquesta denominació.
Així mateix, la norma anterior no recollia el concepte de captura dels animals en situacions especials ni tractava de forma específica els mètodes de control de les poblacions de gats domèstics que es troben en colònies urbanes o periurbanes.
L’actualització d’aquest Reglament permet incloure aquests nous preceptes i establir les normes d’actuació en els casos que puguin ocórrer.
El conjunt de mesures previstes en aquest Reglament no afecten els animals que es destinen a la comercialització de productes per a consum humà, que es regulen per la normativa d’aplicació del protocol sobre qüestions veterinàries, ni els animals de renda criats a casa per a consum personal, tal com disposa l’apartat 4 de l’article 9 de la Llei de tinença i protecció d’animals, ni tampoc les espècies d’animals caçables o que poden ser pescades o capturades, definides respectivament per les disposicions que regulen la caça i la pesca.
A proposta del ministre d’Economia i Territori, i del ministre de Turisme i Medi Ambient, el Govern, en la sessió del 16 de juliol del 2014, aprova el Reglament referent al sacrifici dels animals, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial.
Article únic
S’aprova el Reglament referent al sacrifici dels animals, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament
referent al sacrifici dels animals, la captura i els controls especials de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial
Capítol primer. Objecte i definicions
Article 1
Objecte
Aquest Reglament té per objecte regular:
Les condicions en què es pot efectuar el control, la captura i/o el sacrifici de la població d’una espècie animal o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a la ramaderia i l’ecosistema, així com per a la salut animal i/o la salut i la seguretat públiques.
Els mètodes de sacrifici aplicables als animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, els de fauna autòctona, els de fauna no autòctona i els animals salvatges urbans, amb la finalitat d’evitar-los sofriment i que tinguin una pèrdua de consciència immediata.
Article 2
Exclusions
Aquest Reglament no s’aplica en cas de sacrifici d’animals de renda destinats a la comercialització dels seus productes per a consum humà, ni de renda criats a casa per a consum personal. Tampoc no s’aplica en cas de sacrifici d’espècies caçables o que poden ser pescades, definides respectivament per les lleis i les disposicions reglamentàries de la caça i la pesca.
Article 3
Definicions
D’acord amb aquest Reglament s’entén per:
Animals perjudicials per a altres poblacions animals: els animals que representen un perill per a una altra població animal, la natura dels quals pot ser d’ordre sanitari, de comportament o genètic.
Animals perjudicials per a l’agricultura: els animals que representen un perill per a les pastures o els conreus.
Animals perjudicials per a la ramaderia: els animals que representen un perill per als animals de renda, la natura dels quals pot ser de tipus sanitari o de comportament.
Animals perjudicials per a l’ecosistema: els animals que representen un perill per a la flora o per a l’ecosistema en general.
Animals salvatges urbans: les rates comunes (Ratus ratus), els coloms (Columba livia) i els gats domèstics (Felis catus) que viuen en colònies urbanes o periurbanes i que es corresponen amb els preceptes definits en l’apartat i) de l’article 3 de la Llei de tinença i protecció dels animals, del 12 de juliol del 2012.
Animals subjectes a control especial per raons de sanitat animal: els animals que representen un perill d’ordre sanitari per a una població de fauna autòctona, per als animals de companyia o per als de renda.
Animals subjectes a control especial per raons de salut: els animals que representen un perill d’ordre sanitari per a les persones.
Animals subjectes a control especial per raons de seguretat pública: els animals que representen un perill per a la seguretat pública i les persones a causa del seu comportament.
Eutanàsia: acte pel qual es provoca la mort d’una manera plàcida, sense dolor, temor ni ansietat.
Anestèsia: falta de sensibilitat de tot o part de l’organisme; absència de sensació; estat d’insensibilitat reversible en què l’animal, en aquest cas, no reacciona a estímuls externs.
Sedació: estat de calma caracteritzat per una lleu depressió del sistema nerviós central i indiferència al medi; l’animal, en aquest cas, pot reaccionar a estímuls externs.
Capítol segon. Sacrifici d’animals, mètodes d’eutanàsia
Article 4
Mètodes
Els mètodes d’eutanàsia per utilitzar en tots els animals que hagin de ser sacrificats, exceptuant els destinats a consum humà, es regulen en els articles següents.
Article 5
L’eutanàsia
Per tal d’evitar-los patiment físic i psíquic, l’eutanàsia d’animals només es pot dur a terme mitjançant l’administració de fàrmacs aplicats en dosi letal, utilitzant els productes i les vies definits posteriorment. Sempre que l’espècie considerada, l’estat clínic de l’animal i el seu comportament ho permetin, els animals que hagin de ser eutanasiats s’han de sedar prèviament, sota la supervisió d’un veterinari i mitjançant els procediments definits posteriorment.
Article 6
La sedació
La sedació química dels animals, prèvia a l’eutanàsia, s’ha de fer mitjançant les vies i els productes següents, incloent-hi les barreges i els derivats immediats, adaptats a cada situació i a les dosis establertes per criteri facultatiu:
Xilazina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània.
Medetomidina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània.
Tiletamina-zolacepam, per via intramuscular o intravenosa.
Fenotiazines, per via intravenosa, intramuscular, subcutània o oral.
Benzodiazepines, per via intravenosa, intramuscular o subcutània o oral.
Clorhidrat de ketamina, per via intravenosa, intramuscular o subcutània.
Butorfanol, per via intravenosa o intramuscular.
Article 7
Els productes destinats a eutanàsia
L’eutanàsia dels animals s’ha d’efectuar mitjançant els productes i les vies següents, amb les dosis establertes per criteri facultatiu:
Pentobarbital sòdic, per via intravenosa.
Tiopental sòdic, per via intravenosa.
Embutramida/mebezoni iodur/tetracaïna clorhidrat, per via intravenosa.
Secobarbital/dibucaïna, per via intravenosa.
Article 8
Altres vies d’administració utilitzables
Pel que fa als animals als quals, per la mida o per l’estat de deshidratació, hipovolèmia o xoc, no sigui físicament possible l’aplicació per via intravenosa dels productes inclosos en l’article 7 d’aquest Reglament, se’ls pot administrar, després d’haver-los sedat o anestesiat, si aquesta opció és possible, pentobarbital sòdic, tiopental sòdic o embutramida per via intracardíaca, intraperitoneal o intrapulmonar.
Article 9
Les condicions de l’eutanàsia
L’acte de l’eutanàsia l’ha de fer un veterinari en una dependència amb condicions higienicosanitàries correctes i en un ambient que no afavoreixi l’estrès dels animals sempre que sigui possible.
Article 10
Mètodes d’eutanàsia prohibits
Està prohibit qualsevol altre mètode d’eutanàsia per efectuar el sacrifici d’un animal diferent dels mencionats en aquest Reglament.
Article 11
La confirmació de la mort
Es consideren “indicadors de mort d’un animal” els paràmetres següents quan es donen simultàniament: cessament de la respiració, cessament del batec cardíac i cessament de les funcions neurològiques centrals.
Article 12
Destí dels animals sacrificats
Està prohibit l’enterrament o l’abandonament en qualsevol lloc de les restes dels animals sacrificats mitjançant l’administració de substàncies químiques. Tots els animals sacrificats per aquest procediment s’han de sotmetre a una incineració.
El ministeri encarregat de l’agricultura i/o del patrimoni natural pot autoritzar altres destins en situacions especials.
Capítol tercer. Perjudicis ocasionats per la població d’una espècie animal o per un individu d’aquesta espècie
Article 13
Caracterització dels perjudicis
Els perjudicis són catalogats en dos categories:
Perjudicis greus: són els perjudicis ocasionats o imminents, d’evident diagnòstic, que necessiten un control ràpid de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta població perquè ha esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals i per a la ramaderia, o per a la seguretat pública.
Perjudicis menys greus: són els perjudicis que impliquen un procés d’avaluació i de confirmació causats per animals perjudicials per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a l’ecosistema o per a la sanitat i salut.
Article 14
Comunicació dels perjudicis greus
La comunicació dels perjudicis greus definits segons l’apartat 1 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa directament al ministeri encarregat de l’agricultura o del patrimoni natural per la via telefònica i ratificada posteriorment per escrit, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets.
Article 15
Comunicació dels perjudicis menys greus
La comunicació dels perjudicis menys greus definits segons l’apartat 2 de l’article 13 d’aquest Reglament es fa per escrit, mitjançant el Servei de Tràmits, al ministeri encarregat de l’agricultura o del patrimoni natural, per part de qualsevol persona afectada o per part d’algun testimoni dels fets.
Article 16
Delimitació de competències
Correspon als comuns, al departament encarregat de l’agricultura i al departament encarregat del patrimoni natural, en l’àmbit de les competències que els atorga la Llei de tinença i protecció dels animals, del 12 de juliol del 2012, qualificar els perjudicis que s’hagin comunicat i decidir les mesures que calgui emprendre, siguin de control o de sacrifici, en les condicions establertes en aquest Reglament.
Capítol quart. Mètodes i condicions de control
Article 17
Mètodes de control i de captura
El control, després de la constatació d’un perjudici ocasionat o imminent, d’una població animal o bé d’un individu d’una determinada espècie s’ha de dur a terme preferentment mitjançant mètodes de captura en viu efectuats per personal autoritzat. Aquests mètodes s’han d’adaptar a l’espècie animal i a les circumstàncies del control i han de vetllar pel manteniment de les normes de respecte del benestar animal fixades per la normativa vigent.
En cas de manipulació directa dels animals, i per tal de disminuir els riscos d’accident dels manipuladors i l’agressió psíquica i els riscos d’automutilació de l’animal, el personal encarregat del control assegura un sedant químic sempre que ho consideri oportú, sota la supervisió d’un veterinari autoritzat i mitjançant els productes i les dosis establerts per criteri facultatiu.
Ultra el que disposa l’article 10, si la captura en viu mitjançant procediments no violents no és possible i hi ha risc de danys a les persones, a altres animals, als béns o al medi natural en general, es pot utilitzar el tret com a mètode de control i sacrifici, procurant evitar el sofriment dels animals.
Ultra el que disposa l’article 10, si es tracta d’espècies que a causa de les seves característiques poden suposar un perjudici per raons d’higiene, de salut i/o de seguretat públiques i han de ser considerades en plans de prevenció, detecció i tractament o eliminació, o si es tracta de perjudicis ocasionats per la presència de taupes (Talpa europaea) en terrenys de titularitat privada, el control es fa mitjançant els procediments que es desenvolupen en els articles següents.
Ultra el que disposen els articles anteriors, el control de colònies de gats domèstics (Felis catus) que es trobin en nuclis urbans o en zones on ocasionin un perjudici per raons de salut pública o salut animal, s’efectua mitjançant el procediment que es desenvolupa en els articles següents.
Article 18
Desenvolupament del control i la captura
En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, per a l’agricultura, per a la ramaderia i l’ecosistema, així com per a la sanitat animal i/o la higiene, la salut i la seguretat públiques, es procedeix de la forma següent:
El control i la captura en viu dels animals es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant el Cos de Banders i altre personal de l’Administració amb l’autorització prèvia del ministeri encarregat de l’agricultura i/o del patrimoni natural. S’utilitzen mètodes de captura en viu directa o bé mitjançant trampes selectives que no causin danys innecessaris als animals objecte del control o captura en viu mitjançant mètodes de sedació química per injecció a distància.
El control i el sacrifici, en cas que s’apliqui l’apartat 3 de l’article 17, es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant el Cos de Banders i altre personal del ministeri encarregat del patrimoni natural amb l’autorització prèvia del departament competent, utilitzant el tir selectiu per al sacrifici d’individus.
El control i el sacrifici, en cas que s’apliqui l’apartat 4 de l’article 17, es fa en tot el territori i durant tot l’any mitjançant empreses legalment establertes i degudament autoritzades que tinguin per objecte la realització de tasques de control i eventualment de sacrifici d’espècies animals per motius d’higiene, salut i/o seguretat públiques. Els protocols de control utilitzats, les actuacions fetes i els resultats aconseguits han de quedar documentats i registrats per part de les empreses responsables. Així mateix, els mètodes emprats i les espècies considerades han de ser comunicats i autoritzats pel ministeri encarregat del patrimoni natural.
El control de les colònies de gats domèstics (Felis catus) descrites en l’apartat 5 de l’article 17 s’efectua mitjançant la captura en viu dels animals, utilitzant mètodes de captura selectius i destinant-los posteriorment a un centre veterinari legalment establert per valorar-ne l’estat de salut. Els animals capturats que, mitjançant les proves diagnòstiques de referència, s’identifiquin com a seropositius enfront del virus de la leucèmia felina o del virus de la immunodeficiència felina o que presentin símptomes clínics provocats per la presència del coronavirus felí han de ser eutanasiats mitjançant els mètodes establerts en aquest Reglament. Els animals capturats que s’identifiquin com a seronegatius enfront de les patologies anteriors han de ser esterilitzats quirúrgicament i alliberats novament en les colònies d’origen o en colònies d’acollida.
Els comuns són els responsables de capturar els animals, de traslladar-los a les clíniques veterinàries i, finalment, d’alliberar-los. El Govern, mitjançant un conveni amb les clíniques veterinàries privades, és el responsable del seguiment sanitari de les colònies, de la realització de les esterilitzacions i del destí final dels animals capturats. Les associacions de protecció dels animals de companyia asseguren un seguiment de les colònies de gats domèstics, i vetllen per un subministrament correcte de l’aliment i per un inventari periòdic dels individus que formen cada colònia.
Article 19
Situacions especials
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.