Correcció d’errata del 23-07-2014 per la qual s’esmena un error d’omissió constatat en el Decret d’aprovació del Reglament de modificació del Reglament d’aplicació de la Llei de radioafició i d’estacions radioelèctriques d’aficionat

Vist que s’ha constatat un error d’omissió al Decret de data de data 16 de juliol del 2014, d’aprovació del Reglament de modificació del Reglament d’aplicació de la Llei de radioafició i d’estacions radioelèctriques d’aficionat, publicat al BOPA núm. 44 del 23 de juliol del 2014, es publiquen al final d’aquest document els annexos corresponents al Decret.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 23 de juliol del 2014

Antoni Martí Petit

Cap de Govern

Annex I

Característiques Tècniques i Terminologia

A efectes d’aquest Reglament, de la Llei, i de la Radioafició en general, els termes que figuren a continuació tenen el significat que (per cadascun d’ells) s’expressa a continuació:

Telecomunicació: Tota transmissió, emissió o recepció de signes, senyals, escrits, imatges, so o informacions de qualsevol natura, perfil, radioelectricitat, mitjans òptics o d’altres sistemes electromagnètics.

Ones radioelèctriques: (ones hertzianes) Ones radio magnètiques en què la freqüència es fixa convencionalment per sota de 3.000 GHz (gigahertz), que es propaguen per l’espai sense cap guia artificial.

Radiocomunicació: Tota telecomunicació tramesa per mitjà d’ones radioelèctriques.

Interferència: Efecte d’una energia no desitjada que és deguda a una o diverses emissions, radiacions, induccions o les seves combinacions sobre la recepció en un sistema de radiocomunicació i que es manifesta com una degradació de la qualitat, un falsejament o una pèrdua de la informació que es podria obtenir en absència d’aquesta energia no desitjada.

Interferència perjudicial: Interferència que compromet el funcionament d’un servei de radionavegació o d’altres serveis de seguretat que degrada greument, interromp repetidament o impedeix el funcionament d’un servei de radiocomunicacions legalment establert.

Servei de radioaficionats: Servei de radiocomunicació que té com a objectiu la instrucció individual, la intercomunicació i els estudis tècnics, efectuats per radioaficionats; és a dir, per persones degudament autoritzades de conformitat amb la Llei, que s’interessen per la radiotècnica amb caràcter exclusivament personal i sense ànim de lucre.

Estació radioelèctrica: Un o més transmissors o receptors, o una combinació de transmissors i diversos receptors, incloses les instal·lacions accessòries necessàries per assegurar un servei de radiocomunicació, en un lloc determinat. Les estacions es classifiquen segons el servei en què participen d’una manera permanent o temporal.

Radioaficionat: De forma genèrica, qualsevol titular d’una llicència o certificat d’escolta que ha estat expedida d’acord amb la Llei.

Estació de radioaficionat: Estació radioelèctrica del servei de radioaficionats.

Estació fixa de radioaficionat: Estació de radioaficionats utilitzada amb caràcter permanent en una ubicació determinada.

Estació mòbil de radioaficionat: Tota estació d’aficionats destinada a ser utilitzada en moviment o mentre estigui aturada en llocs no determinats.

Estació portable de radioaficionats: Tota estació fixa d’aficionats, en què la utilització es realitza amb caràcter temporal i en desplaçaments periòdics i sistemàtics, en una localització diferent a l’habitual, amb la prohibició d’utilitzar-la durant el trasllat.

Unió de Radioaficionats d’Andorra (URA): Associació legalment constituïda i reconeguda per l’autoritat, per figurar en els seus estatuts, com a finalitats específiques, les pròpies del servei de radioaficionat.

IARU: International Amateur Radio Union, Associació mundial de radioaficionats membre consultor de la UIT

UIT: Unió Internacional de Comunicacions, Organisme de les Nacions Unides

Estació col·lectiva de radioaficionats: Tota estació de radioaficionat en què el titular és una associació reconeguda.

Reemissor: Estació repetidora o reemissora d’aficionat. És tota estació col·lectiva fixa d’aficionat en què el funcionament es basa en la retransmissió de les emissions de radioaficionat rebudes per l’estació i l’objectiu bàsic és ampliar l’abast de les comunicacions.

Radiobalisa: Estació fixa de radioaficionat destinada a realitzar estudis de propagació en què el funcionament es basa en l’emissió automàtica de senyals d’identificació.

QSL: Tarja d’intercanvi entre radioaficionats que conté les dades necessàries per tal de confiar un contacte realitzat entre ells.

SECOM: (Servei d’Emergències i Comunicacions) Grup intern de la URA dedicat a les comunicacions de Radio emergències.

TNAF: Taula Nacional Andorrana de Freqüències.

La terminologia de les característiques tècniques de les estacions radioelèctriques de radioaficionats és la següent:

Amplada de banda necessària: Per a una classe d’emissió donada, amplada de la banda de freqüència estrictament suficient per assegurar la transmissió de la informació a la velocitat i amb la qualitat requerides en condicions específiques.

Amplada de banda ocupada: Amplada de banda de freqüències en què, per sota de la seva freqüència límit inferior i per sobre de la seva freqüència límit superior, es transmetin potències de mides iguals cadascuna a un 0,5 per 100 de la potència mitjana total d’una emissió donada.

Freqüència característica: Freqüència que pot identificar-se i mesurar-se fàcilment en una emissió determinada. Una freqüència portadora pot designar-se, per exemple, com una freqüència característica.

Potència d’un transmissor radioelèctric: Sempre que es faci referència a la potència d’un transmissor radioelèctric, aquesta s’ha d’expressar, segons la classe d’emissió, en una de les formes següents, utilitzant els símbols convencionals que s’indiquen:

Les relacions entre la potència en la cresta de l’envolupant, la potència mitjana o la potència portadora, per a les diferents classes d’emissió, en condicions normals de funcionament i en absència de modulació, s’indiquen a les recomanacions CCIR.

A les fórmules, el símbol p indica la potència en vats i el símbol P la potència en decibels relativa a un nivell de referència.

Potència en la cresta de l’envolupant: Potència subministrada a la línia d’alimentació de l’antena per un transmissor en condicions normals de funcionament, durant un cicle de radiofreqüència, en la cresta de l’envolupant de modulació.

Potència mitjana: Mitjana de la potència subministrada a la línia d’alimentació de l’antena per un transmissor en condicions normals de funcionament, avaluades durant un interval de temps suficientment llarg comparat amb el període corresponent a la freqüència més baixa que existeix realment com a component de modulació.

Potència de la portadora: Mitjana de la potència subministrada a la línia d’alimentació de l’antena per un transmissor durant un cicle de radiofreqüència en absència de modulació.

Guany d’una antena: Relació, generalment expressada en decibels, que ha d’existir entre la potència necessària a l’entrada d’una antena de referència sense pèrdues i la potència subministrada a l’entrada de l’antena en qüestió, perquè ambdues antenes produeixin, en una direcció donada, la mateixa intensitat de camp o la mateixa densitat de flux de potència, a la mateixa distància. Excepte si s’indica el contrari, el guany es refereix a la direcció de la màxima radiació de l’antena.

Eventualment, pot prendre’s en consideració el guany per una polarització específica:

Potència isòtropa radiada equivalent (PIRE): Producte de la potència subministrada a l’antena pel seu guany amb relació a un antena isòtropa en una direcció donada (pel seu guany isòtropa o absoluta)

Potència radiada aparent (PRA): Producte de la potència subministrada a l’antena pel seu guany amb relació a un dipol de mitja ona en una direcció donada.

Mesura de potència: La mesura de potència d’emissió en un equip d’aficionats es realitza, sempre que sigui possible, amb relació a la potència de la portadora. En les classes d’emissió en què la portadora està suprimida o reduïda més de 6 dB, la mesura es realitza amb relació a la potència de la cresta de l’envolupant. Els procediments de mesura de potència s’han d’ajustar a les recomanacions del CCIR que siguin aplicables.

Emissió fora de banda: Emissió en una o diverses freqüències situades immediatament fora de l’amplada de banda necessària, resultat del procés de modulació, excloses les emissions no essencials.

Emissió no essencial: Emissió en una o diverses freqüències situades fora de l’amplada de banda necessària, en què el nivell pot reduir-se sense influir en la transmissió de la informació corresponent. Les emissions harmòniques, les emissions paràsites, els productes d’intermodulació i els productes de la conversió de freqüència estan compresos en les emissions no essencials, però se n’exclouen les emissions fora de banda.

Classes d’emissió

Les estacions d’aficionat poden utilitzar les següents classes d’emissió.

Doble banda lateral, un sol canal amb informació quantificada o digital, sense utilitzar una subportadora moduladora:

Telegrafia (per recepció acústica) A1A

Telegrafia (per recepció automàtica) A1B

Facsímil A1C

Transmissió de dades, telemesures, telecomandament A1D

Doble banda lateral, un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora:

Telegrafia (per recepció acústica) A2A

Telegrafia (per recepció automàtica) A2B Facsímil A2C

Transmissió de dades, telemesures, telecomandament A2D

Doble banda lateral, un sol canal amb informació analògica:

Facsímil A3C

Telefonia (1) A3E

Televisió (vídeo) A3F

Doble banda lateral, dos o més canals amb informació quantificada o digital:

Telegrafia (per recepció automàtica) A7B

Banda lateral residual, un sol canal amb informació analògica:

Televisió (vídeo) C3F

Banda lateral única portadora completa, un sol canal amb informació analògica:

Telefonia (1) H3E

Banda lateral única, portadora suprimida, un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora:

Telegrafia (per recepció acústica) J2A

Telegrafia (per recepció automàtica) J2B

Facsímil J2C

Transmissió de dades, telemesura, telecontrol J2D Banda lateral única, portadora suprimida, un sol canal amb informació analògica:

Facsímil J3C

Telefonia (2) J3E

Televisió (vídeo) J3F

Banda lateral única, portadora suprimida, dos o més canals amb informació quantificada o digital:

Telegrafia (per recepció automàtica) J7B

Banda lateral única, portadora reduïda o de nivell variable; un sol canal amb informació analògica:

Telefonia (3) R3E

Telegrafia (per recepció acústica) F1A, G1A

Telegrafia (per recepció automàtica) F1B, G1B

Facsímil F1C, G1C

Transmissió de dades, telemesures, telecomandament F1D, G1D

Un sol canal amb informació quantificada o digital, utilitzant una subportadora moduladora:

Telegrafia (per recepció acústica) F2A, G2A

Telegrafia (per recepció automàtica) F2B, G2B

Facsímil F2C, G2C

Transmissió de dades, telemesures, telecontrol F2D, G2D

Un sol canal amb informació analògica:

Facsímil F3C, G3C

Telefonia F3E, G3E

Televisió (vídeo) F3F, G3F

Dos o més canals amb informació quantificada o digital:

Telegrafia (per recepció automàtica) F7B, G7B

(1) La potència de la portadora és de 6 dB inferior com a màxim a la potència en la cresta de l’envolupant.

(2) Una portadora és considerada suprimida quan la seva potència és inferior en 32 dB, com a mínim (i de preferència 40 dB o més), a la potència en la cresta de l’envolupant de l’emissió.

(3) La potència de la portadora reduïda s’ha de situar en 6 dB i 32 dB (i de preferència entre 16 dB i 26 dB) per sota de la potència en la cresta de l’envolupant de l’emissió.

Annex II

Espectre radioelèctric atorgat al servei de radioaficionats subjecte al TNAF

Freqüències	Banda	General
LF, MF I HF
135,7 – 137,8 kHz	2.2 Km	135,7 – 137,8 kHz (1)
1.810 - 1850 kHz	160 m	1.810 - 1850 kHz (2)
3.500 - 3.800 kHz	80 m	3.500 - 3.800 kHz
7.000 - 7.200 kHz	40 m	7.000 - 7.200 kHz
10.100 - 10.150 kHz	30 m	10.100 - 10.150 kHz
14.000 - 14.350 kHz	20 m	14.000 - 14.350 kHz
18.068 - 18.168 kHz	18 m	18.068 - 18.168 kHz
21.000 - 21.450 kHz	15 m	21.000 - 21.450 kHz
24.890 - 24.990 kHz	12 m	24.890 - 24.990 kHz
28.000 - 29.700 kHz	10 m	28.000 - 29.700 kHz
VHF I UHF
50 – 52 MHz	6m	50 – 52 MHz (3)
144 -146 MHz	2 m	144 - 146 MHz
430 - 440 MHz	70 cm	430 - 440 MHz (4)
1.240 - 1.300 MHz	23 cm	1.240 - 1.300 MHz
2.300 - 2.450 MHz	13 cm	2.300 - 2.450 MHz (4)
SHF I EHF
5,65 - 5,85 GHz	6 cm	5,65 - 5,85 GHz
10,0 - 10,5 GHz	3 cm	10,0 - 10,5 GHz (4)
24,00 - 24,25 GHz	1.3 cm	24,00 - 24,25 GHz (4)
47,0 - 47,2 GHz	0.6 cm	47,0 - 47,2 GHz
76 - 81 GHz	0.4 cm	76 - 81 GHz (4)
122,25 - 123,00 GHz	0.3 cm	122,25 - 123,00 GHz (4)
134 - 141 GHz	0.2 cm	134 - 141 GHz (4)
241 - 250 GHz	0.1 cm	241 - 250 GHz (4)

(1) La potència radiada efectiva (ERP) no serà superior a un watt (1 W)

(2) En determinats concursos internacionals, es permet fins a 2.000

(3) Atribució servei secundari segons definició del Reglament de Radiocomunicacions de la ITU del 2008, article 5, secció II, 5.28. S’aplicaran mesures excepcionals en cas d’interferència amb un servei primari. La potència radiada efectiva (ERP) no serà superior a trenta watts (30 W)

(4) Atribució servei secundari segons definició del Reglament de Radiocomunicacions de la ITU del 2008, article 5, secció II, 5.28

Les estacions de radioaficionats que funcionin en les bandes de freqüències destinades a aplicacions industrials i mèdiques (ICM) i/o compartides a títol secundari, que figuren en el TNAF, tindran que acceptar la interferència perjudicial resultant de dites aplicacions.

Annex III

Condicions que regulen les proves per a l’obtenció de la llicència de radioaficionat classe general

El reglament d’aplicació de la Llei de radioafició i estacions radioelèctriques d’aficionat faculta a Andorra Telecom i a la Unió de Radioaficionats Andorrans, per realitzar les proves d’avaluació de les capacitats dels aspirants a obtenir llicència de radioaficionat i establir-ne les condicions.

Les condicions que regularan les proves a realitzar pels candidats seran les següents:

1.- TRIBUNAL:

El director d’Andorra Telecom nomenarà el tribunal avaluador de les proves que estarà constituït per quatre persones:

• El responsable de la gestió de radioaficionats dins Andorra Telecom.

• Un Enginyer de telecomunicacions d’Andorra Telecom.

• Dos operadors amb llicència classe General, de reconeguda experiència i membres de URA.

2.- PROVES:

2.1.- Les proves per a l’obtenció d’una llicència de Classe General seran:

2.1.1.- Una prova escrita d’acord amb el programa que s’adjunta

2.1.2.- Una prova pràctica oral sobre coneixements de radioafició i d’operació d’una estació de radioaficionat, corresponent a la Classe General, d’acord amb el programa que s’adjunta.

2.1.3.- La prova pràctica d’operació es realitzarà davant d’una estació de radioaficionat, d’acord amb el programa que s’adjunta.

2.2.- Les proves tindran lloc dues vegades l’any, durant el primer i segon semestre, en el lloc i data determinats per Andorra Telecom i seran publicades al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2.3.- Si el candidat certifica mitjançant proves documentals coneixements radioelèctrics suficients, a judici del tribunal, la prova escrita es podrà convalidar total o parcialment.

Si el candidat està en possessió d’una llicència estrangera en vigor, haurà de justificar, mitjançat la prova corresponent, els coneixements de la legislació andorrana sobre radioafició i podrà accedir a la Classe General.

2.4.- Quedaran exemptes d’alguna de les proves o l’hi seran degudament adaptades a les persones que presentin una disminució física que les impossibiliti. Aquesta impossibilitat haurà d’ésser justificada mitjançant informe mèdic.

2.5.- El candidat que hagi superat una de les proves no haurà de repetir-la en les següents convocatòries.

3.- LLOC DE LES PROVES:

Fins i tan no s’estableixi el contrari, les proves s’efectuaran als locals que Andorra Telecom designi oportunament.

Programa per a l’obtenció d’una llicència de Classe General.

1.- ELECTRICITAT i ELECTRÒNICA BÀSICA: puntuació mínima 10/20

1.1.- FONAMENTS BÀSICS:

1.1.1.- Unitats elèctriques

1.1.2.- Voltatge

1.1.3.- Intensitat

1.1.4.- Resistència

1.1.5.- Bateries i acumuladors

1.1.6.- Conductors i aïlladors

1.1.7.- Llei d’Ohm

1.2.- CIRCUITS:

1.2.1.- Circuits en sèrie i en paral·lel

1.2.2.- Circuits oberts i curts circuits

1.2.3.- Potència