LegalizeDecret del 12-11-2014 d’aprovació del Reglament de funcionament de la prova pilot del Model andorrà d’atenció sanitària basada en la diabetis mellitus 2
Exposició de motius
Es pot afirmar que el nostre sistema de salut neix en el moment de la creació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), entitat parapública que fou creada a la fi dels anys 1960.
Progressivament el sistema s’ha anat dotant d’altres estructures a mesura que les administracions públiques andorranes s’han anat configurant al llarg de les darreres dècades, i així, a mitjan anys 1980, es creava el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), entitat parapública a la qual s’encarregava la gestió de les prestacions assistencials que configuraven el sistema assistencial públic d’Andorra. El SAAS neix, doncs, amb una estructura constituïda a l’entorn de tres unitats funcionals bàsiques: el Centre Hospitalari Andorrà (CHA), l’Atenció Primària (AP) i la Inspecció sanitària.
No és, però, fins a principis del 1990, i arran de la promulgació de la Llei general de sanitat, que es crea un òrgan de govern que ha de vetllar perquè s’asseguri el desenvolupament correcte de les funcions centrals del sistema, com són la planificació dels recursos i dels serveis, la seva regulació i el seu finançament, funcions que recauen en el Govern i més concretament en la seva Conselleria de Treball i Benestar Social (avui, el ministeri encarregat de la salut i el benestar social), en tant que òrgan que ha de definir les polítiques i els programes de salut públics nacionals.
Aquest llarg desenvolupament de les principals institucions que configuren el nostre sistema de salut, juntament amb el fet que és un sistema basat i regit per la lliure implantació professional i la lliure elecció dels prestadors assistencials, n’han condicionat en gran manera la seva evolució, havent-se produït al llarg del temps i en funció de les capacitats respectives, determinades distorsions en relació amb els rols i les funcions que els són encarregats.
Si bé cal reconèixer que el sistema ha estat capaç de respondre a les necessitats de salut de la població al llarg d’aquests anys, també és cert que s’ha desenvolupat sense eines de planificació, de regulació i de finançament del tot adequades, fet que ha generat un desequilibri desproporcionat entre la demanda i l’oferta assistencial, que ara necessita una ordenació i racionalització.
Endemés, cal garantir l’adaptació a un entorn canviant i preparar definitivament i convenientment el nostre sistema de salut per fer front als nous reptes demogràfics, sanitaris i socials, en particular, a l’envelliment, als estils de vida i a les malalties cròniques, que com arreu, han esdevingut factors que condicionen en gran mesura la seva perdurabilitat i sostenibilitat.
En aquest context, el Govern, en estreta col·laboració amb la CASS, el SAAS i la participació dels diferents actors assistencials que configuren el nostre sistema de salut, ha treballat en el desenvolupament d’un nou model assistencial, el denominat Model andorrà d’atenció sanitària (MAAS), un model que, preservant aquests principis de lliure implantació i de lliure elecció, té, entre altres, l’objectiu de potenciar un accés racional al sistema assistencial.
Així, el MAAS està orientat a reforçar els serveis d’atenció primària com a principal element del sistema, on es pugui atendre i resoldre la majoria de les necessitats de la població de forma més eficient i eficaç, tot assegurant l’accés coordinat al contínuum assistencial.
El MAAS introdueix una sèrie de mecanismes que suposen un canvi de dimensions considerables en relació amb el funcionament actual del sistema, que afecta tant els professionals, com els usuaris i les mateixes institucions. La seva implantació no deixa de ser una innovació que requereix una transició i una adaptació global de totes les estructures i els actors, que ha de ser progressiva i que necessita un procés previ de prova que permeti avaluar-ne la factibilitat en un entorn i un abast concrets, de manera que, en un temps determinat, s’hi puguin introduir els ajustaments que es puguin considerar oportuns en funció de les constatacions i incidències que puguin aparèixer durant aquesta fase d’assaig.
En aquest sentit la implantació de la figura del metge de capçalera referent esdevé cabdal per al sistema, en tant que agent que ha d’assegurar la deguda coordinació amb la resta d’actors del primer nivell assistencial, en particular amb infermeria i els treballadors socials. De la mateixa manera, el metge de capçalera referent ha d’orientar degudament els usuaris a fer un ús adequat i proporcional dels recursos assistencials més especialitzats en funció de les seves necessitats.
En aquest context, està plenament justificat el fet de dur a terme un assaig o prova pilot, que ha d’estar basat en l’evidència científica disponible, de dimensions, abast i durada definits, i que ha de poder ser mesurat per mitjà d’una sèrie d’indicadors qualitatius i de seguiment contrastats.
Centrar una prova pilot del MAAS en la diabetis, en tant que patologia crònica d’incidència rellevant entre la població, que pel seu comportament i la possible evolució clínica necessita la participació de tots els actors del sistema, esdevé del tot apropiada. Al mateix temps, focalitzar aquesta prova en aquesta patologia crònica, íntimament relacionada amb factors com ara són els estils de vida, també afavoreix la possibilitat de respondre al doble objectiu d’avaluar el MAAS com a model que, més enllà de l’atenció als processos assistencials aguts més habituals de la població, és també un model que es pot adequar per millorar l’atenció de les patologies cròniques que poden ser de més prevalença.
Considerant l’establert als articles 3, 4, 5, 6, 7 i 8 del títol I de la Llei general de sanitat, pels quals s’estableixen les bases generals del nostre sistema de salut;
Considerant també l’establert als articles 12 bis, 13, 14 i 15 bis dels títols III i IV de la mateixa Llei, relatius als plans i serveis de salut;
Vist l’article 54, apartats a, d, e i f, del títol VII d’aquesta Llei general de sanitat, relatius a les competències del Govern en relació amb l’elaboració i l’execució de la política sanitària, la determinació de directrius i estímuls dirigits als professionals de la salut i el disseny de sistemes d’informació sanitària i vigilància epidemiològica;
Vist l’apartat 1 de l’article 69 del títol XI d’aquesta Llei referits a la regulació de l’exercici de les professions sanitàries i en particular l’article 69 ter, referit a les regles de l’art d’aquest exercici, que s’ha de basar en la bona praxi professional i en l’aplicació dels referencials actualitzats amb el millor criteri d’eficiència;
Considerant també els apartats a i b de l’article 72, així com els articles 73 i 74 del títol XII de regulació de les prestacions sanitàries d’aquesta mateixa Llei, pels quals s’estableix que li correspon al Govern definir el model d’assistència sanitària, els serveis del qual han de ser finançats des de la secció de malaltia, ara branca general, de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, i que li correspon al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària la gestió dels serveis de salut finançats públicament, amb l’objectiu d’assolir un sistema de salut integrat, que eviti les duplicitats i les disfuncionalitats en les prestacions a la salut;
Vist l’article 136 de la Llei/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que faculta el Govern a modificar i actualitzar la nomenclatura, amb l’informe previ del Consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social;
Atesa la necessitat, en el marc del funcionament d’aquesta prova pilot, de crear noves tarifes de responsabilitat de manera que determinats auxiliars mèdics puguin ser reconeguts com a prestadors del sistema assistencial amb dret al finançament públic;
Vist l’acord previ del Consell d’Administració de la CASS;
Atenent tot l’exposat i a proposta del Ministeri de Salut i Benestar, el Govern, en la seva sessió del 12 de novembre del 2014, acorda:
Article únic
S’aprova el Reglament de funcionament de la prova pilot del Model andorrà d’atenció sanitària basada en la diabetis mellitus 2 que entra en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament
de funcionament de la prova pilot del Model andorrà d’atenció sanitària basada en la diabetis mellitus 2
Article 1
Principis del model
El Model andorrà d’atenció sanitària (MAAS) s’articula d’acord amb els principis següents:
L’usuari és el centre del sistema.
Potenciar l’atenció primària com a principal porta d’accés al sistema assistencial, que assegura una resolució adequada dels problemes de salut de la població per mitjà d’un accés coordinat i racional al contínuum assistencial.
La promoció de la salut i la prevenció de la malaltia formen part del procés assistencial, i consisteixen a fomentar actuacions específiques dirigides a l’educació sanitària de la població, en particular quan poden incidir de forma rellevant en el manteniment o la millora del seu estat de salut.
Definir programes de salut i rutes assistencials basats en l’evidència científica.
Promoure i incentivar la bona praxi i l’ús compartit de la informació clínica entre els diferents professionals i nivells assistencials que hagin d’intervenir al llarg dels processos assistencials.
Evitar, tant com sigui possible, la duplicitat en la realització d’actes i proves diagnòstiques que se li puguin haver de practicar a l’usuari.
Promoure la formació continuada dels professionals, afavorint les accions formatives que poden incidir de forma més efectiva en l’actualització del coneixement i en l’homogeneïtzació dels processos assistencials.
Article 2
Objecte de la prova pilot
Aquesta prova pilot té com a objecte:
Assajar, davant d’una patologia i en un entorn i abast concrets, el funcionament general del MAAS.
Definir una itinerari clínic basat en l’evidència i orientat a millorar la qualitat de l’atenció a les persones amb diabetis mellitus tipus 2, mitjançant una ruta assistencial que asseguri el seu accés a un conjunt integral de recursos, serveis i productes de forma coordinada i en funció de les seves necessitats al llarg del temps.
Article 3
Abast de la prova pilot
Aquesta prova pilot és d’abast geogràfic nacional i queda limitada a una durada d’un any.
S’hi poden adherir totes les persones que compleixin l’establert en aquest Reglament, havent de ser, però, la seva participació mínimament representativa del conjunt demogràfic de la població afectada d’aquesta malaltia i de la seva distribució arreu del territori.
S’hi poden adherir tots els professionals sanitaris que compleixen l’establert en aquest Reglament. No obstant això, el ministeri encarregat de la salut es reserva el dret de poder seleccionar la seva participació a la prova pilot, d’acord amb criteris de:
Equitat d’accés.
Representativitat territorial.
Representativitat dels diferents col·lectius professionals implicats.
Coneixements científics i tecnològics.
Article 4
Prestacions de la prova pilot
La prova pilot s’articula per mitjà d’una ruta assistencial basada en l’evidència i que defineix el conjunt d’actes, proves diagnòstiques i productes, inclosos els fàrmacs, als quals els usuaris que s’hi adhereixin han de poder accedir.
A aquests efectes, el ministeri encarregat de la salut procedeix a la publicació de la Guia d’actuació de la prova pilot del MAAS basada en la diabetis mellitus 2 (d’ara endavant, “la Guia”), en què es defineixen les modalitats de funcionament de la prova pilot i el conjunt de prestacions que la conformen, i que es posa a disposició totes les parts concernides, així com a l’abast de totes les altres persones, siguin professionals de la salut o no, a les quals pugui interessar.
Article 5
Participació dels usuaris
La participació dels usuaris en aquesta prova pilot s’articula per mitjà de l’adhesió voluntària de totes aquelles persones que compleixin tots i cadascun dels criteris d’inclusió següents:
Persones adultes (≥ 18 anys), residents a Andorra i que siguin beneficiàries de la CASS.
Persones que ja hagin estat diagnosticades de diabetis mellitus tipus 2 o a les quals es pugui diagnosticar aquesta malaltia al llarg del transcurs de la prova pilot.
Persones que no presentin cap complicació associada a la diabetis, a excepció de les que puguin tenir una hipertensió arterial o una cardiopatia associada a aquesta malaltia.
A aquest efecte, les persones que compleixen aquests criteris han de formalitzar el consentiment informat corresponent, d’acord amb el model establert a l’annex I d’aquest Reglament.
Les dones que hagin estat incloses a la prova pilot i que puguin quedar embarassades al llarg de la prova, seran derivades a la Unitat de la Diabetis del Centre Hospitalari Andorrà (CHA), on se’ls efectuarà el seguiment corresponent.
També poden ser derivats a aquesta unitat del CHA a criteri de la IG, aquelles persones adherides a la prova pilot que puguin presentar una obesitat mòrbida confirmada amb un índex de massa corporal (IMC) ≥ 35 o que puguin necessitar d’una dieta estricta amb la finalitat de rebre un reforç educatiu en relació als seus hàbits alimentaris i estil de vida.
Queden excloses de participar en la prova pilot les persones afectades de diabetis mellitus tipus 2 que presentin complicacions cròniques associades a aquesta patologia altres que les que s’han assenyalat abans, així com les persones que, tot i complir aquests criteris d’inclusió, es troben ingressades en un entorn residencial.
No obstant això, no constitueix en cap cas motiu d’exclusió per poder continuar participant en la prova pilot el fet que una persona que compleixi inicialment els criteris establerts pugui patir, al llarg del desenvolupament de la prova, qualsevol altre tipus de complicació associada a la diabetis mellitus tipus 2.
Article 6
Participació dels professionals
A l’efecte d’organitzar adequadament els recursos assistencials disponibles a aquestes bases del MAAS i a les finalitats de la prova pilot, es creen i s’implanten les figures següents:
Metges de capçalera referents (MCR): són els professionals mèdics de capçalera autoritzats i col·legiats per a l’exercici professional a Andorra que consten degudament inscrits al Registre de Professionals de la Salut (RPS) i tenen formalitzada la seva adhesió a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que habitualment desenvolupen la seva praxi professional com a metges de capçalera i que voluntàriament s’adhereixen a participar en aquesta prova pilot. Tots els professionals mèdics de capçalera que vulguin participar en aquesta prova pilot com a MCR han de formalitzar el corresponent contracte d’adhesió voluntària a la prova pilot amb el ministeri encarregat de la salut, en el qual les parts defineixen els drets i compromisos corresponents, d’acord amb els principis que de forma general s’estableixen a l’annex II d’aquest Reglament.
Infermers gestors (IG): són aquells professionals de la infermeria autoritzats i col·legiats per a l’exercici professional a Andorra, que consten degudament inscrits a l’RPS i que habitualment desenvolupen la seva activitat en l’àmbit de l’atenció primària al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i disposen de formació i capacitació específica en la gestió de la patologia diabètica.
Professionals especialistes referents (PER): són els professionals mèdics especialistes en cardiologia i oftalmologia i els odontòlegs que estan autoritzats i col·legiats per a l’exercici professional a Andorra, que consten degudament inscrits a l’RPS i tenen formalitzada la seva adhesió respectiva a la CASS, als quals els MCR poden derivar els pacients de la prova pilot d’acord amb els criteris establerts a la Guia.
Altres professionals: són els altres professionals sanitaris que hi puguin haver d’intervenir d’acord amb el que es preveu a la Guia, en concret, els psicòlegs clínics i els podòlegs que estan autoritzats i, quan escau, col·legiats per exercir a Andorra, i que consten degudament inscrits a l’RPS.
Aquests professionals han de formalitzar el conveni corresponent d’adhesió individual amb la CASS, el qual queda exclusivament limitat a que se’ls pugui reconèixer com a auxiliars mèdics del sistema assistencial finançat públicament, per als actes que puguin prestar en el marc d’aquesta prova pilot i d’acord amb el que es preveu a la Guia.
Article 7
Mecanismes de finançament
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.