LegalizeDecret del 10-6-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc
Exposició de motius
La Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar defineix el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) com una autoritat administrativa que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, té per missió la regulació i el control de l’oferta dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra, i gaudeix de potestat d’inspecció dels jocs d’atzar, dels operadors i dels establiments del joc d’atzar, a fi de participar en la lluita contra el joc il·legal i contra el frau en matèria de jocs d’atzar.
El CRAJ vetlla pel respecte als objectius de la política de regulació de jocs d’atzar, i amb aquests objectius, determina l’oferta i el consum dels jocs d’atzar, com també garanteix el control de la seva explotació assegurant la integritat, la fiabilitat i la transparència de les operacions de jocs d’atzar i el desenvolupament equilibrat i sostenible dels diferents tipus de jocs d’atzar.
El títol IV de la Llei estableix les atribucions, la composició, el règim econòmic, les incompatibilitats i el funcionament d’aquesta entitat, i dins les seves potestats i sota el control del Govern, rep les sol·licituds de llicència i en decideix l’atorgament, si escau.
El CRAJ proposa al Govern les modificacions legislatives i reglamentàries necessàries per regular l’oferta i el consum dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra, com també garanteix el control de la seva explotació i la publicitat dels jocs d’atzar.
A l’empara dels articles continguts en el referit títol de la Llei, el CRAJ pot subscriure convenis amb els reguladors d’altres estats i amb organismes, operadors i societats públiques o privades relacionades amb el joc d’atzar, nacionals, foranes, sempre que es tracti d’organismes o entitats als quals s’hagi referit la disposició addicional tercera de la Llei.
Per delegació, el CRAJ gaudeix de la gestió, la inspecció i la recaptació de les taxes derivades de l’activitat del joc, i a aquest efecte, col·labora amb l’Administració Tributària.
El mateix text legal defineix la seva composició, precisant els membres fixos i els de lliure designació, els òrgans de govern, les especificitats, les particularitats i els requisits dels membres que en formen part, el règim econòmic de l’entitat sotmesa al control financer dirigit per la Intervenció General d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques, el règim d’incompatibilitats, el funcionament de l’entitat, i el procés del recurs a les decisions que s’adoptin. Tanmateix, la resta d’aspectes no definits en els dits apartats, la Llei disposa que es regulin mitjançant un reglament de règim intern.
Per altra banda, la disposició transitòria segona de la Llei estableix que el CRAJ ha de quedar degudament constituït en el termini màxim de sis mesos a partir de la seva entrada en vigor.
Per tant, per mitjà d’aquest Reglament, es defineixen, entre d’altres, les funcions de direcció i coordinació del CRAJ; la constitució de comissions específiques i el nomenament de persones qualificades assignades a les mateixes comissions; el funcionament dels seus òrgans i el Codi deontològic del personal.
Seguint el mandat legislatiu, aquest Reglament s’estructura en disposicions generals, tres capítols, dos disposicions transitòries i una de final.
Les disposicions generals defineixen la naturalesa jurídica de l’entitat.
El capítol primer, relatiu a l’organització administrativa, defineix els òrgans rectors i les seves funcions, les comissions específiques, eines de treball i de desenvolupament de les polítiques lligades al joc, i la regulació de la publicitat de les decisions de l’entitat, així com del seu règim econòmic, en tant que autoritat administrativa sotmesa al dret públic.
El capítol segon desenvolupa els procediments establerts per la Llei amb la finalitat de portar a terme la vigilància i el control dels agents implicats en l’oferta dels jocs d’atzar i concreta el procediment sancionador aplicable.
El mateix capítol finalitza desenvolupant els procediments d’instrucció de llicències i d’autorització de publicitat del joc, els procediments de consulta i els procediments per assolir la signatura dels convenis la competència dels quals s’ha atribuït al CRAJ.
El capítol tercer concreta els principis deontològics del CRAJ i dels seus membres.
Les disposicions transitòries estableixen per ordre de prelació: facultar el Govern fins a la primera reunió del Consell, perquè exerceixi les prerrogatives que la institució requereixi per funcionar i autoritzar el Consell perquè en el decurs de la primera reunió es procedeixi a la formalització de la constitució de l’òrgan col·legial amb designació dels respectius càrrecs.
Finalment, la disposició final estableix la facultat del Govern per efectuar les transferències pressupostàries que siguin necessàries per a la creació del CRAJ.
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 10 de juny del 2015, aprova aquest Decret.
Article únic
S’aprova el Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc
Disposicions generals
Article 1
El Reglament té per objecte establir l’organització, el funcionament i el règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc, d’ara endavant anomenat “el CRAJ”, com a entitat reguladora i de control del joc.
Article 2
El CRAJ és una autoritat administrativa i com a tal s’encarrega de l’organització, del desenvolupament de la regulació i el control de l’oferta dels jocs d’atzar dins del territori del Principat d’Andorra. L’entitat disposa de personalitat jurídica pròpia que li permet adoptar acords i d’un patrimoni propi per assolir les seves missions i els seus objectius.
Capítol primer. Organització administrativa
Secció primera. Òrgans rectors i funcions
Òrgan col·legial
Article 3
L’òrgan col·legial, d’ara endavant “el Consell”, és l’òrgan suprem del CRAJ i el constitueixen tots els membres identificats en l’article 80 de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, d’ara endavant “la Llei”.
Tots els membres, inclosos els absents, queden sotmesos als seus acords i aquestes disposicions.
Article 4
Corresponen al Consell les atribucions següents:
Vetllar pel compliment de la Llei i els seus reglaments.
Aprovar la gestió i la memòria d’activitats de l’exercici.
Aprovar el balanç i els comptes de l’exercici anterior.
Validar el pressupost presentat pel director perquè sigui aprovat pel Govern.
Resoldre el que sigui procedent sobre els beneficis.
Ratificar els acords i convenis signats pel president.
Aprovar propostes de normativa ex novo o de modificació, els plecs de bases concursals i les noves activitats de jocs d’atzar.
Aprovar les propostes d’atorgament i renovació de llicències.
Aprovar la constitució de les comissions específiques.
Aprovar les propostes de sanció a proposta de l’instructor.
Requerir als organismes i entitats previstos a l’article 79.3 de la Llei els informes preceptius.
Acordar la publicació de registres i llistes que la Llei preveu.
Vetllar per la protecció del secret empresarial.
Resoldre qualsevol altra qüestió que s’inclogui a l’ordre del dia d’acord amb aquest Reglament i que derivi de les competències atribuïdes per la Llei.
Article 5
El Consell delibera vàlidament si assisteixen a les sessions ordinàries o extraordinàries la majoria dels seus membres, presents o representats.
El Secretari general aixeca acta de la reunió del Consell. Aquesta acta s’ha d’aprovar a la mateixa sessió o a la sessió immediatament següent i ha d’estar signada per la persona que actuï com a secretari general amb el vistiplau del seu president. El vistiplau del president implica també l’ordre d’execució dels acords adoptats.
Els seus acords s’adopten per majoria simple dels vots emesos. En cas d’igualtat de vots, el vot del president és diriment.
Article 6
El Consell es reuneix convocat pel president, que el pot reunir ordinàriament tantes vegades com cregui convenient en interès de l’organisme. La convocatòria pot fer-se per qualsevol mitjà, amb una antelació de quinze dies, com a mínim, a la data de celebració. No obstant això, de forma extraordinària, el president pot reduir el termini per raons d’urgència, motivant la convocatòria a l’obertura de la sessió.
El president estableix l’ordre del dia de la sessió i l’adjunta a la convocatòria. Els projectes de decisió presentats poden anar acompanyats de documents explicatius que s’han de trametre als membres en els terminis previstos en el paràgraf anterior.
Article 7
El president obre la sessió després de verificar el quòrum. Dirigeix els debats i assegura l’ordre de les sessions. Pot suspendre o posposar els debats.
Admet a les sessions els agents habilitats pel director general, els agents de l’autoritat i els tercers degudament convocats, quan la seva audiència i contribució es jutgin útils.
Article 8
Els vots s’emeten a mà alçada.
Tret dels casos previstos en la Llei o en el reglament, cap membre pot en les votacions fer-se representar o donar poders a un altre membre del Consell.
Article 9
De conformitat amb l’article 83 de la Llei, quan un membre no participa en una deliberació, es considera present a títol de quòrum.
En cas d’absència, el president delega la presidència de la sessió al president suplent. Si això no és possible, la presidència s’assegura pel membre del Consell de més edat.
Excepte decisió contrària de l’òrgan col·legial, les seves reunions no són públiques. Les actes de les deliberacions es publiquen d’acord amb l’article 39 d’aquest Reglament.
Article 10
Quan un membre designat de l’òrgan col·legial per qualsevol raó deixa el seu càrrec abans de la finalització del seu mandat, s’ha de procedir al més aviat possible a substituir-lo. Els substituts són nomenats per a la resta del mandat d’aquells qui substitueixin.
Article 11
El president, si constata que un membre del Consell no ha assistit a tres reunions consecutives sense causa justificada, pot sol·licitar la seva substitució al ministre que correspongui.
Article 12
El Consell pren acta i consigna els supòsits d’incompatibilitat que preveu l’article 82 de la Llei, amb el benentès que el membre interessat no pot prendre part en la votació. La constància en acta i la consignació d’una incompatibilitat per raó de funcions dutes a terme en el marc d’una activitat econòmica o financera relacionada amb l’àmbit dels jocs d’atzar es produeix amb una majoria de dos terços.
Com a resultat, el membre del Consell contra qui s’ha pronunciat una constatació d’incompatibilitat no pot deliberar o prendre part en les votacions dels casos concernits.
Article 13
El Consell decideix sobre les conseqüències de la violació per part d’un dels seus membres de la prohibició de deliberar en un cas en què ell mateix, un membre del seu entorn immediat o, si escau, una persona jurídica en el si de la qual, durant els dos anys anteriors a la deliberació, ha exercit funcions o ha tingut un mandat, un interès, o ha representat una part interessada en el període establert a l’article 82.2 de la Llei, amb el benentès que el membre en qüestió no pren part en la votació.
Les conseqüències d’aquest vot poden ser, sense perjudici de possibles mesures disciplinàries, l’anul·lació del vot i/o la pèrdua de les funcions de membre designat al si del Consell.
Article 14
El ministre, membre de l’òrgan col·legial, de qui per ordre judicial s’ha establert que no ha respectat el secret professional, pot ser requerit pel cap de Govern a delegar la seva representació a un funcionari del seu ministeri o ser reemplaçat per un altre ministre.
El president informa el Consell, a la propera reunió, del cessament d’ofici de les funcions d’un representant del ministre pel fet de no haver respectat el secret professional, establert mitjançant decisió judicial.
Si ha estat el president qui ha vulnerat el secret professional, és el mateix cap de Govern qui el requereix per ser rellevat i informa el Consell del seu cessament.
La Presidència
Article 15
La Presidència és l’òrgan representatiu del Consell i està formada pel president, el president suplent i el secretari general.
La representació legal del CRAJ correspon al seu president, que la pot delegar en el president suplent.
El president signa els acords, les actes i les certificacions corresponents i pot delegar al secretari general la signatura de qualsevol document relacionat amb el funcionament del Consell. Pot atorgar delegacions de signatures a altres membres del Consell.
La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura.
Les delegacions previstes en aquest apartat es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 16
Si el president està absent durant més de tres mesos, sigui quina sigui la causa, es procedeix a reemplaçar-lo.
A proposta del Consell, la substitució pot ser temporal o definitiva. Aquesta decisió la pren el cap de Govern.
En cas de substitució definitiva, aquesta substitució és per la resta de la durada del mandat electe.
Article 17
El president determina l’organització dels serveis del Consell i n’informa la resta de membres.
Té autoritat sobre els empleats que hagin estat posats, per qualsevol tipus de contractació, a la seva disposició. El comandament d’aquestes persones el desenvolupa el director general.
El president és l’encarregat del control de les despeses del Consell.
Article 18
Quan el president inicia les negociacions dels acords previstos en la Llei, ho notifica prèviament al cap de Govern, tal com preveu el capítol tercer d’aquest Reglament.
El Consell, mitjançant el seu president pot sol·licitar, els serveis de l’Estat, amb l’acord dels ministres concernits, la col·laboració dels quals és necessària per al compliment de les missions del Consell.
Article 19
El president està autoritzat a establir acords, sense càrrec o a títol onerós, amb qualsevol entitat privada o pública per a l’assoliment dels seus objectius. La signatura dels acords ha de ser aprovada prèviament pel Consell.
La Secretaria General
Article 20
La Secretaria General està representada pel secretari general com a òrgan de suport immediat del president i del Consell, el qual es pot fer assistir per un equip administratiu.
Llevat de decisió contrària del president, el secretari general assisteix a les reunions del Consell.
Article 21
El Secretari general és designat pel president del Consell. Per ser nomenat i exercir les funcions de secretari general ha de complir els requisits establerts a l’article 80.6 de la Llei.
Article 22
Les funcions del secretari general són:
Assistir el president i el president suplent, i si escau, els membres del Consell en la preparació de les reunions.
Redactar i trametre les convocatòries i els ordres del dia de les reunions del Consell a tots els membres i a qualsevol altra persona que hi hagi d’assistir.
Redactar les actes de les reunions.
Arxivar i custodiar les convocatòries, els ordres del dia i les actes de les reunions.
Executar les ordres de publicació, la tramitació de les disposicions, els informes i els acords adoptats.
Presentar al Govern els documents relatius a les disposicions, les normes i els acords adoptats, quan així sigui ordenat pel Consell.
Realitzar qualsevol altra tasca que li encomani el president o el president suplent del Consell.
Article 23
El Secretari general pot, en assumptes de la seva competència i en els termes que determini, delegar la signatura.
La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura.
Les delegacions previstes en aquest apartat es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La Direcció General
Article 24
La Direcció General és l’òrgan de gestió, administració i execució dels acords i decisions adoptats pel Consell i està formada pel director general amb un equip administratiu i tècnic, destinat a donar resposta a les activitats i tasques pròpies de l’entitat per al seu bon funcionament.
El director general pot ser un funcionari de l’Administració adscrit temporalment o ser contractat sobre la base d’un contracte de durada definida o indefinida sotmès al dret laboral andorrà.
El càrrec de director general és retribuït en la quantia que determini el Govern, d’acord amb el nivell tècnic i les responsabilitats que se’n derivin.
Salvat decisió contrària del president, el director general assisteix a les reunions del Consell, amb veu i sense vot.
Article 25
El director general és designat pel president del Consell. Per ser nomenat i exercir les seves funcions ha de complir els requisits establerts a l’article 80.8 de la Llei.
La presa de possessió del director general s’ha de fer mitjançant el corresponent jurament o promesa davant el president del Consell.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.