LegalizeDecret del 10-6-2015 pel qual s’aprova el Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc
Exposició de motius
La Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar defineix el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) com una autoritat administrativa que gaudeix de personalitat jurídica pròpia, té per missió la regulació i el control de l’oferta dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra, i gaudeix de potestat d’inspecció dels jocs d’atzar, dels operadors i dels establiments del joc d’atzar, a fi de participar en la lluita contra el joc il·legal i contra el frau en matèria de jocs d’atzar.
El CRAJ vetlla pel respecte als objectius de la política de regulació de jocs d’atzar, i amb aquests objectius, determina l’oferta i el consum dels jocs d’atzar, com també garanteix el control de la seva explotació assegurant la integritat, la fiabilitat i la transparència de les operacions de jocs d’atzar i el desenvolupament equilibrat i sostenible dels diferents tipus de jocs d’atzar.
El títol IV de la Llei estableix les atribucions, la composició, el règim econòmic, les incompatibilitats i el funcionament d’aquesta entitat, i dins les seves potestats i sota el control del Govern, rep les sol·licituds de llicència i en decideix l’atorgament, si escau.
El CRAJ proposa al Govern les modificacions legislatives i reglamentàries necessàries per regular l’oferta i el consum dels jocs d’atzar al Principat d’Andorra, com també garanteix el control de la seva explotació i la publicitat dels jocs d’atzar.
A l’empara dels articles continguts en el referit títol de la Llei, el CRAJ pot subscriure convenis amb els reguladors d’altres estats i amb organismes, operadors i societats públiques o privades relacionades amb el joc d’atzar, nacionals, foranes, sempre que es tracti d’organismes o entitats als quals s’hagi referit la disposició addicional tercera de la Llei.
Per delegació, el CRAJ gaudeix de la gestió, la inspecció i la recaptació de les taxes derivades de l’activitat del joc, i a aquest efecte, col·labora amb l’Administració Tributària.
El mateix text legal defineix la seva composició, precisant els membres fixos i els de lliure designació, els òrgans de govern, les especificitats, les particularitats i els requisits dels membres que en formen part, el règim econòmic de l’entitat sotmesa al control financer dirigit per la Intervenció General d’acord amb les disposicions de la Llei general de les finances públiques, el règim d’incompatibilitats, el funcionament de l’entitat, i el procés del recurs a les decisions que s’adoptin. Tanmateix, la resta d’aspectes no definits en els dits apartats, la Llei disposa que es regulin mitjançant un reglament de règim intern.
Per altra banda, la disposició transitòria segona de la Llei estableix que el CRAJ ha de quedar degudament constituït en el termini màxim de sis mesos a partir de la seva entrada en vigor.
Per tant, per mitjà d’aquest Reglament, es defineixen, entre d’altres, les funcions de direcció i coordinació del CRAJ; la constitució de comissions específiques i el nomenament de persones qualificades assignades a les mateixes comissions; el funcionament dels seus òrgans i el Codi deontològic del personal.
Seguint el mandat legislatiu, aquest Reglament s’estructura en disposicions generals, tres capítols, dos disposicions transitòries i una de final.
Les disposicions generals defineixen la naturalesa jurídica de l’entitat.
El capítol primer, relatiu a l’organització administrativa, defineix els òrgans rectors i les seves funcions, les comissions específiques, eines de treball i de desenvolupament de les polítiques lligades al joc, i la regulació de la publicitat de les decisions de l’entitat, així com del seu règim econòmic, en tant que autoritat administrativa sotmesa al dret públic.
El capítol segon desenvolupa els procediments establerts per la Llei amb la finalitat de portar a terme la vigilància i el control dels agents implicats en l’oferta dels jocs d’atzar i concreta el procediment sancionador aplicable.
El mateix capítol finalitza desenvolupant els procediments d’instrucció de llicències i d’autorització de publicitat del joc, els procediments de consulta i els procediments per assolir la signatura dels convenis la competència dels quals s’ha atribuït al CRAJ.
El capítol tercer concreta els principis deontològics del CRAJ i dels seus membres.
Les disposicions transitòries estableixen per ordre de prelació: facultar el Govern fins a la primera reunió del Consell, perquè exerceixi les prerrogatives que la institució requereixi per funcionar i autoritzar el Consell perquè en el decurs de la primera reunió es procedeixi a la formalització de la constitució de l’òrgan col·legial amb designació dels respectius càrrecs.
Finalment, la disposició final estableix la facultat del Govern per efectuar les transferències pressupostàries que siguin necessàries per a la creació del CRAJ.
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 10 de juny del 2015, aprova aquest Decret.
Article únic
S’aprova el Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’estructura organitzativa, funcionament i règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc
Disposicions generals
Article 1
El Reglament té per objecte establir l’organització, el funcionament i el règim intern del Consell Regulador Andorrà del Joc, d’ara endavant anomenat “el CRAJ”, com a entitat reguladora i de control del joc.
Article 2
El CRAJ és una autoritat administrativa i com a tal s’encarrega de l’organització, del desenvolupament de la regulació i el control de l’oferta dels jocs d’atzar dins del territori del Principat d’Andorra. L’entitat disposa de personalitat jurídica pròpia que li permet adoptar acords i d’un patrimoni propi per assolir les seves missions i els seus objectius.
Capítol primer. Organització administrativa
Secció primera. Òrgans rectors i funcions
Òrgan col·legial
Article 3
L’òrgan col·legial, d’ara endavant “el Consell”, és l’òrgan suprem del CRAJ i el constitueixen tots els membres identificats en l’article 80 de la Llei 37/2014, de l’11 de desembre, de regulació dels jocs d’atzar, d’ara endavant “la Llei”.
Tots els membres, inclosos els absents, queden sotmesos als seus acords i aquestes disposicions.
Article 4
Corresponen al Consell les atribucions següents:
Vetllar pel compliment de la Llei i els seus reglaments.
Aprovar la gestió i la memòria d’activitats de l’exercici.
Aprovar el balanç i els comptes de l’exercici anterior.
Validar el pressupost presentat pel director perquè sigui aprovat pel Govern.
Resoldre el que sigui procedent sobre els beneficis.
Ratificar els acords i convenis signats pel president.
Aprovar propostes de normativa ex novo o de modificació, els plecs de bases concursals i les noves activitats de jocs d’atzar.
Aprovar les propostes d’atorgament i renovació de llicències.
Aprovar la constitució de les comissions específiques.
Aprovar les propostes de sanció a proposta de l’instructor.
Requerir als organismes i entitats previstos a l’article 79.3 de la Llei els informes preceptius.
Acordar la publicació de registres i llistes que la Llei preveu.
Vetllar per la protecció del secret empresarial.
Resoldre qualsevol altra qüestió que s’inclogui a l’ordre del dia d’acord amb aquest Reglament i que derivi de les competències atribuïdes per la Llei.
Article 5
El Consell delibera vàlidament si assisteixen a les sessions ordinàries o extraordinàries la majoria dels seus membres, presents o representats.
El Secretari general aixeca acta de la reunió del Consell. Aquesta acta s’ha d’aprovar a la mateixa sessió o a la sessió immediatament següent i ha d’estar signada per la persona que actuï com a secretari general amb el vistiplau del seu president. El vistiplau del president implica també l’ordre d’execució dels acords adoptats.
Els seus acords s’adopten per majoria simple dels vots emesos. En cas d’igualtat de vots, el vot del president és diriment.
Article 6
El Consell es reuneix convocat pel president, que el pot reunir ordinàriament tantes vegades com cregui convenient en interès de l’organisme. La convocatòria pot fer-se per qualsevol mitjà, amb una antelació de quinze dies, com a mínim, a la data de celebració. No obstant això, de forma extraordinària, el president pot reduir el termini per raons d’urgència, motivant la convocatòria a l’obertura de la sessió.
El president estableix l’ordre del dia de la sessió i l’adjunta a la convocatòria. Els projectes de decisió presentats poden anar acompanyats de documents explicatius que s’han de trametre als membres en els terminis previstos en el paràgraf anterior.
Article 7
El president obre la sessió després de verificar el quòrum. Dirigeix els debats i assegura l’ordre de les sessions. Pot suspendre o posposar els debats.
Admet a les sessions els agents habilitats pel director general, els agents de l’autoritat i els tercers degudament convocats, quan la seva audiència i contribució es jutgin útils.
Article 8
Els vots s’emeten a mà alçada.
Tret dels casos previstos en la Llei o en el reglament, cap membre pot en les votacions fer-se representar o donar poders a un altre membre del Consell.
Article 9
De conformitat amb l’article 83 de la Llei, quan un membre no participa en una deliberació, es considera present a títol de quòrum.
En cas d’absència, el president delega la presidència de la sessió al president suplent. Si això no és possible, la presidència s’assegura pel membre del Consell de més edat.
Excepte decisió contrària de l’òrgan col·legial, les seves reunions no són públiques. Les actes de les deliberacions es publiquen d’acord amb l’article 39 d’aquest Reglament.
Article 10
Quan un membre designat de l’òrgan col·legial per qualsevol raó deixa el seu càrrec abans de la finalització del seu mandat, s’ha de procedir al més aviat possible a substituir-lo. Els substituts són nomenats per a la resta del mandat d’aquells qui substitueixin.
Article 11
El president, si constata que un membre del Consell no ha assistit a tres reunions consecutives sense causa justificada, pot sol·licitar la seva substitució al ministre que correspongui.
Article 12
El Consell pren acta i consigna els supòsits d’incompatibilitat que preveu l’article 82 de la Llei, amb el benentès que el membre interessat no pot prendre part en la votació. La constància en acta i la consignació d’una incompatibilitat per raó de funcions dutes a terme en el marc d’una activitat econòmica o financera relacionada amb l’àmbit dels jocs d’atzar es produeix amb una majoria de dos terços.
Com a resultat, el membre del Consell contra qui s’ha pronunciat una constatació d’incompatibilitat no pot deliberar o prendre part en les votacions dels casos concernits.
Article 13
El Consell decideix sobre les conseqüències de la violació per part d’un dels seus membres de la prohibició de deliberar en un cas en què ell mateix, un membre del seu entorn immediat o, si escau, una persona jurídica en el si de la qual, durant els dos anys anteriors a la deliberació, ha exercit funcions o ha tingut un mandat, un interès, o ha representat una part interessada en el període establert a l’article 82.2 de la Llei, amb el benentès que el membre en qüestió no pren part en la votació.
Les conseqüències d’aquest vot poden ser, sense perjudici de possibles mesures disciplinàries, l’anul·lació del vot i/o la pèrdua de les funcions de membre designat al si del Consell.
Article 14
El ministre, membre de l’òrgan col·legial, de qui per ordre judicial s’ha establert que no ha respectat el secret professional, pot ser requerit pel cap de Govern a delegar la seva representació a un funcionari del seu ministeri o ser reemplaçat per un altre ministre.
El president informa el Consell, a la propera reunió, del cessament d’ofici de les funcions d’un representant del ministre pel fet de no haver respectat el secret professional, establert mitjançant decisió judicial.
Si ha estat el president qui ha vulnerat el secret professional, és el mateix cap de Govern qui el requereix per ser rellevat i informa el Consell del seu cessament.
La Presidència
Article 15
La Presidència és l’òrgan representatiu del Consell i està formada pel president, el president suplent i el secretari general.
La representació legal del CRAJ correspon al seu president, que la pot delegar en el president suplent.
El president signa els acords, les actes i les certificacions corresponents i pot delegar al secretari general la signatura de qualsevol document relacionat amb el funcionament del Consell. Pot atorgar delegacions de signatures a altres membres del Consell.
La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura.
Les delegacions previstes en aquest apartat es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 16
Si el president està absent durant més de tres mesos, sigui quina sigui la causa, es procedeix a reemplaçar-lo.
A proposta del Consell, la substitució pot ser temporal o definitiva. Aquesta decisió la pren el cap de Govern.
En cas de substitució definitiva, aquesta substitució és per la resta de la durada del mandat electe.
Article 17
El president determina l’organització dels serveis del Consell i n’informa la resta de membres.
Té autoritat sobre els empleats que hagin estat posats, per qualsevol tipus de contractació, a la seva disposició. El comandament d’aquestes persones el desenvolupa el director general.
El president és l’encarregat del control de les despeses del Consell.
Article 18
Quan el president inicia les negociacions dels acords previstos en la Llei, ho notifica prèviament al cap de Govern, tal com preveu el capítol tercer d’aquest Reglament.
El Consell, mitjançant el seu president pot sol·licitar, els serveis de l’Estat, amb l’acord dels ministres concernits, la col·laboració dels quals és necessària per al compliment de les missions del Consell.
Article 19
El president està autoritzat a establir acords, sense càrrec o a títol onerós, amb qualsevol entitat privada o pública per a l’assoliment dels seus objectius. La signatura dels acords ha de ser aprovada prèviament pel Consell.
La Secretaria General
Article 20
La Secretaria General està representada pel secretari general com a òrgan de suport immediat del president i del Consell, el qual es pot fer assistir per un equip administratiu.
Llevat de decisió contrària del president, el secretari general assisteix a les reunions del Consell.
Article 21
El Secretari general és designat pel president del Consell. Per ser nomenat i exercir les funcions de secretari general ha de complir els requisits establerts a l’article 80.6 de la Llei.
Article 22
Les funcions del secretari general són:
Assistir el president i el president suplent, i si escau, els membres del Consell en la preparació de les reunions.
Redactar i trametre les convocatòries i els ordres del dia de les reunions del Consell a tots els membres i a qualsevol altra persona que hi hagi d’assistir.
Redactar les actes de les reunions.
Arxivar i custodiar les convocatòries, els ordres del dia i les actes de les reunions.
Executar les ordres de publicació, la tramitació de les disposicions, els informes i els acords adoptats.
Presentar al Govern els documents relatius a les disposicions, les normes i els acords adoptats, quan així sigui ordenat pel Consell.
Realitzar qualsevol altra tasca que li encomani el president o el president suplent del Consell.
Article 23
El Secretari general pot, en assumptes de la seva competència i en els termes que determini, delegar la signatura.
La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura.
Les delegacions previstes en aquest apartat es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La Direcció General
Article 24
La Direcció General és l’òrgan de gestió, administració i execució dels acords i decisions adoptats pel Consell i està formada pel director general amb un equip administratiu i tècnic, destinat a donar resposta a les activitats i tasques pròpies de l’entitat per al seu bon funcionament.
El director general pot ser un funcionari de l’Administració adscrit temporalment o ser contractat sobre la base d’un contracte de durada definida o indefinida sotmès al dret laboral andorrà.
El càrrec de director general és retribuït en la quantia que determini el Govern, d’acord amb el nivell tècnic i les responsabilitats que se’n derivin.
Salvat decisió contrària del president, el director general assisteix a les reunions del Consell, amb veu i sense vot.
Article 25
El director general és designat pel president del Consell. Per ser nomenat i exercir les seves funcions ha de complir els requisits establerts a l’article 80.8 de la Llei.
La presa de possessió del director general s’ha de fer mitjançant el corresponent jurament o promesa davant el president del Consell.
Exerceix les seves funcions amb dedicació exclusiva.
Article 26
Les funcions del director general són, entre d’altres:
Ocupar-se de la gestió general i de l’organització tècnica del CRAJ.
Gestionar els serveis que té adscrits i organitzar les funcions, els drets i les obligacions del personal.
Vetllar pel compliment de les disposicions legals que afectin la regulació dels jocs d’atzar.
Preparar informes i propostes per al Consell i executar les seves decisions.
Analitzar i estudiar els assumptes que han de ser tractats per a la seva aprovació en els plenaris del Consell.
Vetllar pel compliment dels tràmits i els terminis en la gestió dels assumptes el coneixement dels quals correspon al Consell.
Lliurar certificacions dels acords adoptats pel Consell.
Redactar la memòria d’activitats de l’exercici.
Lliurar els pressupostos al president perquè els aprovi.
Realitzar qualsevol altra tasca que li encomani el president o el president suplent del Consell.
Article 27
El director general pot, en assumptes de la seva competència i en els termes que determini, delegar la signatura.
La delegació de signatura s’efectua per mitjà d’un acte formal i per escrit, que indiqui de manera precisa l’objecte i la naturalesa de la mateixa signatura.
Les delegacions previstes en aquest apartat es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Article 28
El director general proposa l’estructura administrativa més adient per complir amb els objectius encomanats, estructura que és aprovada pel Consell i que, com a mínim, compta amb dos àrees:
àrea administrativa i comptable.
àrea tècnica i estratègica.
Article 29
El càrrec de director general és incompatible amb:
La condició de conseller general, ministre, secretari d’Estat, cònsol, conseller de Comú i amb qualsevol càrrec de lliure designació de l’Administració o amb qualsevol activitat de caràcter laboral que comporti una contraprestació salarial del Consell General, del Govern o d’una entitat pública o de dret públic.
L’exercici de funcions de direcció o executives en partits polítics o en organitzacions sindicals o empresarials.
Tota funció exercida dins del marc d’una activitat econòmica o financera que tingui relació amb l’organització de jocs d’atzar.
El personal
Article 30
El règim jurídic del personal depèn de la seva condició contractual.
Les retribucions del personal són determinades pel contracte segons la legislació laboral vigent.
Les comissions específiques
Article 31
A proposta del president, les comissions especifiques són constituïdes pel Consell, que determina:
La composició, podent nomenar persones qualificades a aquest efecte.
La matèria en què la comissió estarà facultada per formular recomanacions.
La durada de la comissió.
Cada comissió està presidida per un membre del Consell que informa puntualment l’òrgan col·legial de les seves recomanacions.
Article 32
La comissió específica es reuneix per convocatòria del seu president.
El president de la comissió estableix l’ordre del dia de la sessió i l’adjunta a la convocatòria de la reunió. Els projectes de recomanacions presentats a la comissió poden anar acompanyats de documents explicatius, que s’han de trametre als membres.
Secció segona. Règim econòmic i bestretes
Article 33
El CRAJ es finança, entre d’altres, amb els ingressos derivats del cobrament de les taxes, segons preveu l’article 93 de la Llei, amb les quantitats obtingudes per la venda dels productes de joc dels operadors que signin el conveni previst a la disposició addicional tercera de la Llei i, si escau, mitjançant assignacions consignades al pressupost de l’Administració general de l’Estat.
Article 34
El Consell remet al Govern cada any l’avantprojecte de pressupost, en el qual han de constar les despeses i els ingressos ordinaris i extraordinaris d’inversió i explotació, perquè siguin considerats.
En el pressupost hi ha de figurar també les assignacions necessàries per incloure-les, si escau, dins el projecte de pressupostos generals de l’Estat.
Els pressupostos, la comptabilitat i el control financer de l’entitat se sotmeten a les previsions de la Llei general de finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.
Article 35
Les funcions i càrrecs dels membres permanents del Consell, president i president suplent no són remunerats.
L’entitat reguladora del joc estableix un règim de bestretes per pagar les despeses de formació i dietes de desplaçament a l’exterior, prenent com a referència el Reglament de sistemes de compensació, del 9 de juliol del 2003, modificat pel Decret del 31 de desembre del 2003.
En queden excloses les despeses de representació i/o protocol·làries.
Article 36
Les despeses ocasionades en l’exercici de les seves funcions com a membres designats pel Consell són reemborsades en les condicions dels respectius contractes i/o la normativa aplicable.
Els membres de les comissions específiques altres que els membres de l’òrgan col·legial, i no pertanyents a l’Administració, poden rebre una dieta per reunió de la comissió en què participen, amb subjecció a un límit anual. L’import d’aquesta dieta i el límit anual són fixats pel Consell.
Article 37
El director general, sota les directrius establertes pel president del Consell i assistit del personal tècnic, assumeix l’execució i la liquidació del pressupost de l’entitat reguladora del joc. Informa trimestralment el ple del Consell de l’estat d’execució del pressupost.
Article 38
Els ingressos obtinguts per l’entitat reguladora i de control del joc, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, es destinen al finançament de les atribucions que li són pròpies, i formen part, si escau, del tresor públic, d’acord amb la Llei general de finances públiques.
En tot cas, ha de destinar-se al fons de reserva un 15% dels beneficis fins que no representi com a mínim l’equivalent al pressupost d’un any complet, moment en què passarà a ser d’un 10% dels beneficis.
Secció tercera. Publicitat de les decisions del Consell
Article 39
Les decisions adoptades pel Consell es publiquen, llevat que es disposi el contrari, al seu lloc web. La data de posada a disposició pública en línia s’indica en cada publicació realitzada per aquesta via.
El CRAJ assegura l’accés efectiu a aquest lloc, així com la continuïtat de la informació en línia. Garanteix la conservació i l’arxivament de les decisions publicades per aquesta via.
La publicitat d’una decisió del Consell pot ser limitada, a petició de la persona que resulti mencionada en aquesta decisió, per raons basades en el seu dret a protegir el seu saber, fer i mètodes. La restricció de la publicitat és adoptada per l’autoritat competent per prendre la decisió en qüestió.
Article 40
Igualment l’entitat reguladora del joc publica al seu lloc web tota la normativa vigent de regulació dels jocs d’atzar, així com qualsevol altra directriu o informació d’interès per assolir els principis continguts en la Llei.
Capítol segon. Procediments
Secció primera. Procediment de control d’operadors i d’establiments de jocs d’atzar
Article 41
El director general del CRAJ habilita les persones que han d’efectuar les enquestes administratives, en compliment de les funcions previstes en l’article 102 de la Llei. La mateixa habilitació especifica la finalitat i la seva durada.
Ningú no pot ser habilitat si:
Té antecedents penals per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets, per delictes contra el patrimoni, o per delictes de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme.
Ha exercit funcions o càrrecs dins d’una empresa o societat que tingui per activitat principal o accessòria l’organització de jocs d’atzar, el control i la supervisió de la qual quedi dins el perímetre d’acció del Consell Regulador Andorrà del Joc. Tampoc no pot tenir un interès personal, directe o indirecte, de la naturalesa que sigui, per si mateix, pel cònjuge, per la parella de fet o per un ascendent o descendent, amb un operador de joc d’atzar o amb una activitat sotmesa a autorització per aquesta Llei.
Ha estat incapacitat judicialment.
Ha estat inhabilitat per exercir càrrecs públics o d’administració.
No té els coneixements idonis per exercir les funcions encomanades.
Article 42
En el marc de la col·laboració que la llei preveu, els ministeris competents han d’oferir al CRAJ l’assistència del servei de policia. El director general pot habilitar agents, amb assignació prèvia dels organismes i ministeris corresponents i competents, a l’efecte de portar a terme les enquestes administratives necessàries per a l’aplicació del control i la regulació establerts per la llei en el marc de les activitats de joc d’atzar.
Les persones que resulten així habilitades han de formalitzar la designació i l’acceptació de la tasca encomanada davant del director general.
Mitjançant informes, posen en coneixement les seves investigacions al director general, el qual al seu torn les posa en coneixement del president perquè el Consell pugui determinar quines mesures s’han d’adoptar.
Article 43
L’habilitació és retirada pel director general quan així ho justifiquin les necessitats operatives del servei o atès el comportament indegut de l’agent habilitat en l’exercici de les seves funcions; en aquest darrer cas, després que l’interessat hagi pogut presentar les seves observacions.
Article 44
El director general emet un títol o una acreditació amb la menció de l’habilitació, l’objecte i la durada. La durada màxima és de quatre anys i pot ser renovada.
El model del títol d’habilitació és aprovat pel Govern a proposta del director general.
Article 45
Les enquestes previstes en el punt 3 de l’article 102 de la Llei han d’exposar la natura, la data i el lloc de les constatacions, i els controls efectuats, per mitjà del corresponent atestat, que es notifica a l’interessat dins el termini de quinze dies hàbils.
Article 46
Si es constata en l’atestat un supòsit d’infracció previst en la Llei, el director general ho posa en coneixement del Consell, el qual procedeix a incoar el corresponent procediment sancionador a l’empara de les disposicions de l’article 103 i concordants de la Llei.
Secció segona. Procediment de sanció
Notificació del plec de càrrecs
Article 47
L’obertura del procediment sancionador és decidida pel Consell.
El plec de càrrecs es tramet a l’operador encausat o al subjecte infractor o al seu representant legal al Principat d’Andorra d’acord amb el que preveu l’article 102.6 de la Llei, de forma fefaent.
El plec de càrrecs indica que qualsevol nova notificació es farà a l’operador encausat o subjecte infractor a l’adreça a la qual ha rebut el plec de càrrecs, llevat que aquest indiqui una nova adreça mitjançant carta certificada amb acusament de recepció.
Article 48
Després de l’obertura d’un procediment sancionador pel Consell i de la recepció de la notificació del plec de càrrecs corresponent, el president nomena un instructor triat d’entre els membres de l’òrgan col·legial i comunica aquesta designació, per qualsevol mitjà que permeti atestar la data de recepció, fins i tot per via electrònica, al titular de la llicència que ha comès la presumpta infracció.
Tots els actes del procediment són degudament notificats a l’operador o subjecte infractor.
L’instructor és l’encarregat de dirigir la instrucció de l’expedient sancionador.
L’operador encausat o subjecte infractor pot ser escoltat per l’instructor durant la fase d’instrucció. La seva audiència dóna lloc a l’establiment d’una acta signada. En cas de negativa a signar, l’instructor en fa menció. L’instructor pot escoltar qualsevol altra persona la declaració de la qual estimi útil. Les persones escoltades poden ser assistides per un assessor de la seva elecció.
L’operador encausat o subjecte infractor té un termini de dos mesos a partir de la recepció del plec de càrrecs per transmetre les seves observacions per escrit a l’instructor, per qualsevol mitjà que acrediti la data de recepció, de forma fefaent.
Aquest disposa del dret a presentar observacions orals o escrites al Consell, assistit si així ho desitja d’un assessor de la seva elecció. Des de la notificació dels càrrecs, disposa d’accés a la totalitat de l’expedient, sense perjudici de la protecció de qualsevol element, emparat pel secret empresarial degudament justificat.
Article 49
L’instructor presenta el seu informe d’instrucció motivat al president del Consell en un termini màxim de quatre mesos després del seu nomenament, que poden ser prorrogats a quatre mesos suplementaris en cas de notificació de càrrecs complementaris a petició de l’instructor. L’informe és remès per qualsevol mitjà que permeti fer constar la recepció, fins i tot per via electrònica, a l’operador encausat o subjecte infractor.
A petició de l’instructor, el president del Consell pot concedir un termini addicional de fins a sis mesos, que s’acumularan als terminis anteriors, per presentar l’informe d’instrucció definitiu.
L’informe d’instrucció no és susceptible de recurs.
Article 50
Si l’informe de la instrucció conclou amb la constatació que no s’ha produït cap irregularitat o infracció o que aquesta infracció ha cessat, el Consell pot finalitzar en qualsevol moment el procediment mitjançant una decisió motivada. Aquesta decisió no es pot recórrer.
La decisió ha de mencionar els noms dels membres que l’han resolt. És signada pel president del Consell i es notifica a l’operador encausat o subjecte infractor per mitjà d’una comunicació enviada de forma fefaent.
Article 51
Si l’informe de l’instructor conclou determinant l’existència d’una infracció, ha de remetre un avís per proposar al Govern una de les sancions previstes a la Llei contra el titular de la llicència concernida. El Govern, després de deliberar i tenint en compte la gravetat de la infracció, ha de pronunciar la sanció corresponent, o pot decidir reenviar el dossier a l’instructor, si estima que no és complet. L’instructor disposa d’un termini suplementari màxim de dos mesos per completar-lo. També pot escoltar, si així ho desitja, tota persona que al seu criteri consideri oportuna.
Les decisions sancionadores, un cop adoptades pel Govern, són motivades i es notifiquen als infractors objecte de la instrucció. Són immediatament executòries.
Article 52
Les sancions pronunciades pel Govern poden ser objecte de recurs davant de la jurisdicció administrativa per part de les persones sancionades. El recurs no és suspensiu.
Article 53
El president informa sense demora el Ministeri Fiscal dels fets susceptibles de rebre una qualificació penal.
Quan el Ministeri Fiscal decideix posar en marxa l’acció pública sobre els fets tramesos, n’informa el Consell perquè en faci el seguiment.
Article 54
El president posa en coneixement de l’autoritat responsable en matèria de la competència les situacions que podrien constituir pràctiques que impedeixen el lliure exercici de la competència en el camp dels jocs d’atzar.
L’autoritat responsable en matèria de la competència comunica al Consell qualsevol informació o incidència que pugui estar relacionada amb les seves potestats.
Dins l’àmbit de col·laboració establert, quan sigui consultat per l’autoritat responsable sobre pràctiques conegudes per aquesta autoritat en el sector del joc, el CRAJ ha d’informar de tots els fets o les incidències que li constin i que consideri necessari per dur a terme les seves funcions.
Article 55
El president posa en coneixement de l’autoritat responsable de l’Administració tributària les situacions que podrien constituir pràctiques que vulnerin la normativa sobre fiscalitat, i li comunica totes les dades amb transcendència tributària que es desprenguin de les actuacions de control i inspecció, d’acord amb el que preveu l’article 79.9 de la Llei.
L’autoritat responsable de l’Administració tributària comunica al Consell qualsevol informació o incidència que pugui estar relacionada amb les seves potestats.
Protecció del secret empresarial
Article 56
El secret empresarial no és oposable a l’entitat reguladora i de control del joc. Només pot ser oposat respecte a tercers o terceres parts en el procediment si es tracta d’informacions sotmeses al secret empresarial de l’operador, la divulgació del qual podria causar greus perjudicis.
Quan una persona interessada demana, en virtut de l’article 102 de la Llei, la protecció del secret empresarial respecte a elements comunicats per ella al CRAJ, ha d’indicar l’objectiu i els motius de la sol·licitud per carta certificada, amb acusament de recepció, per a cada informació, document o part del document en qüestió. També ha de proporcionar separadament una versió no confidencial i un resum de cada un d’aquests elements.
Les sol·licituds han de ser adreçades a l’entitat reguladora del joc en un termini d’un mes a partir de la data en què aquests elements hagin estat obtinguts pel CRAJ. En cas d’urgència, aquest termini pot ser reduït pel president i no pot ser inferior a quaranta-vuit hores. En aquest cas, la sol·licitud de protecció es pot presentar per qualsevol mitjà.
Quan la instrucció del cas revela que, informacions, documents o parts de documents, els quals poden posar en perill el secret empresarial, no han estat objecte d’una sol·licitud de protecció per una persona susceptible de prevaler-se d’aquest secret, l’instructor invita aquesta persona a presentar la sol·licitud, si ho desitja, en forma i temps d’acord amb els paràgrafs anteriors.
Article 57
La informació, els documents o les parts de documents pels quals no s’ha presentat una demanda de protecció del secret empresarial, són considerats com a no constitutius de posar en perill el secret empresarial.
Article 58
Com a part de la instrucció, l’instructor examina, abans que els elements concernits de l’expedient hagin esdevingut accessibles o s’hagin comunicat, les sol·licituds de protecció dels secrets empresarials que s’han formulat.
El president notifica al sol·licitant la decisió respecte del tractament confidencial de la informació, els documents o les parts de documents que es consideren compromesos per ser secrets empresarials. Només la versió no confidencial i el resum d’aquests elements poden ser revelats. Els procediments es basen en la decisió del president del Consell.
El president del Consell pot rebutjar la sol·licitud en la seva totalitat o en part, si no es presenta de conformitat amb l’article 56 i concordants d’aquest Reglament o si aquesta sol·licitud és manifestament infundada.
Article 59
Si l’instructor considera que una o més parts en la seva versió confidencial són necessàries per exercir el dret a la defensa de l’operador encausat o per les necessitats del debat al Govern, ha d’informar per carta certificada amb acusament de recepció la persona que ha presentat la sol·licitud de protecció dels secrets empresarials continguts en aquestes parts i establir un termini per presentar les seves observacions abans que el president del Consell prengui una decisió. La decisió presa es notifica a les persones interessades.
Si l’operador encausat o subjecte infractor considera que un document o part d’aquest document en la versió confidencial és necessària per a l’exercici dels seus drets, en pot sol·licitar la comunicació o la consulta presentant a l’instructor un requeriment de forma raonada des del moment en què coneix la versió confidencial i el resum d’aquesta peça. Es procedeix llavors com en el paràgraf anterior.
Article 60
Si el president del Consell autoritza la comunicació d’un document o part d’aquest document en la seva versió confidencial, en virtut de l’article anterior pot fixar, si cal, un temps per permetre un debat sobre la informació, els documents o les parts de documents recentment comunicats.
Article 61
Només es poden discutir les decisions relatives a la protecció del secret empresarial adoptades pel president del Consell en el recurs contra la decisió del Govern respecte del plec de càrrecs presentat.
Secció tercera. Procediment d’instrucció de llicències i autorització de la publicitat
Article 62
Després de rebre una sol·licitud de llicència o autorització de publicitat de jocs d’atzar, si escau, el president nomena un instructor triat entre els membres del Consell o entre els agents habilitats, segons preveu l’article 42 d’aquest Reglament.
L’instructor s’encarrega de dur a terme la tramitació de la sol·licitud.
L’instructor pot escoltar tant el sol·licitant com tercers durant la fase d’instrucció. L’audiència dóna lloc a la redacció d’una acta, que s’ha de signar. En cas de negativa a signar, l’instructor en fa menció. L’instructor pot escoltar qualsevol altra persona la declaració de la qual estimi d’utilitat. Les persones escoltades, inclòs el sol·licitant, poden ser assistides per un assessor de la seva elecció.
Article 63
L’instructor presenta el seu informe d’instrucció motivat al president del Consell en un termini màxim de quatre mesos després de la seva designació.
A petició de l’instructor, el president pot concedir un termini addicional de fins a sis mesos, sumat a l’anterior, per presentar l’informe d’instrucció.
L’informe d’instrucció no està subjecte a recurs.
Article 64
El Consell delibera i vota sobre l’informe d’instrucció durant la reunió immediatament posterior a la recepció de l’informe i en les condicions previstes per aquest Reglament.
La decisió adoptada és signada pel president i es notifica a l’entitat sol·licitant per mitjà d’una comunicació tramesa de forma fefaent.
Secció quarta. Procediments de consulta
Article 65
El CRAJ pot ser consultat pels tribunals i les autoritats administratives d’Andorra sobre qualsevol assumpte relacionat amb el sector dels jocs d’atzar, en els casos en què en tinguin coneixement.
El parer que el CRAJ dóna a la jurisdicció i/o a les autoritats administratives que l’han consultat també es comunica al cap de Govern.
Article 66
El CRAJ pot ser consultat pel Govern.
L’entitat reguladora del joc pot prendre la iniciativa d’emetre un dictamen sobre qualsevol qüestió relacionada amb l’àmbit dels jocs d’atzar. Aquesta opinió es fa pública.
També pot recomanar al Govern d’aplicar les mesures necessàries per millorar el funcionament del sector dels jocs d’atzar.
Article 67
Correspon al Consell decidir l’obertura del procediment consultiu.
Després de l’obertura d’un procediment de consulta, el president designa un instructor triat entre els membres del Consell o entre els agents habilitats segons preveu l’article 42 d’aquest Reglament.
L’instructor s’encarrega de dur a terme la tramitació de la sol·licitud de consulta i pot escoltar qualsevol altra persona el testimoni de la qual consideri útil. Les persones escoltades poden ser assistides per un assessor de la seva elecció. Igualment, l’instructor organitza les condicions de protecció dels secrets empresarials, quan s’han de comunicar parts d’aquests secrets, atenent les disposicions d’aquest Reglament.
Article 68
L’instructor presenta al president del CRAJ el seu informe sobre la consulta dins d’un termini màxim de quatre mesos després del seu nomenament.
A petició de l’instructor, el president pot concedir un termini addicional de fins a sis mesos, sumat als anteriors, per presentar l’informe.
Article 69
El Consell delibera i vota sobre el dictamen, durant la reunió immediatament posterior a la recepció del dictamen i en les condicions previstes per aquest Reglament.
El dictamen aprovat és signat pel president del CRAJ i és notificat a l’entitat sol·licitant per mitjà d’una comunicació tramesa de forma fefaent.
Secció cinquena. Procediment de signatura de convenis
Article 70
El CRAJ, representat pel seu president i assistit pel director general, pot subscriure convenis amb autoritats de regulació i de control de jocs d’atzar d’altres estats per compartir els resultats dels controls efectuats respectivament als establiments de joc.
El CRAJ, en les mateixes condicions, pot signar convenis amb organismes, operadors i societats públiques o privades relacionades amb el joc d’atzar, nacionals o d’altres estats, per desenvolupar les seves activitats de joc d’atzar al Principat d’Andorra, sempre que els titulars del producte de joc d’atzar per comercialitzar siguin els organismes o les entitats als quals fa referència la disposició addicional tercera de la Llei.
Article 71
Correspon al Consell decidir la signatura d’un conveni.
És preceptiva la conformitat mitjançant acord del Govern perquè el president del Consell Regulador Andorrà del Joc pugui signar el conveni referit.
L’acord signat es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol tercer. Principis deontològics del CRAJ i dels seus membres
Article 72
D’acord amb les disposicions de l’article 83.4 de la Llei, els principis i valors que inspiren l’actuació dels membres del Consell i de les comissions específiques a càrrec del CRAJ són els següents:
Independència. Compleixen els seus deures sense consideracions partidistes i no estan sotmesos a cap instrucció o indicació en l’exercici de les seves funcions.
Neutralitat i transparència. Actuen amb objectivitat i claredat.
Bona fe. Actuen amb diligència i prenen decisions d’acord amb les normes aplicables.
Lleialtat. Estan compromesos a respectar les instruccions i les decisions que s’adoptin.
Competència. Compleixen els deures amb professionalitat. Aporten coneixement, habilitat i experiència per tal d’assolir els objectius.
Article 73
En l’exercici del càrrec, els membres del Consell, de les comissions específiques i el personal adscrit a l’entitat reguladora i de control del joc tenen els deures i les obligacions següents:
No poden invocar la seva condició de membres per fer-ne ús en benefici propi o d’una tercera persona.
No poden fer servir, en benefici propi ni d’un tercer, informació obtinguda en l’exercici de les seves funcions. En especial, tenen l’obligació de respectar la confidencialitat dels debats, els intercanvis d’opinió i les decisions preses en el si del Consell i de les seves comissions específiques, mentre no es facin públiques oficialment.
No poden fer servir ni directament ni indirectament, ni en profit propi ni d’una tercera persona, els béns del CRAJ, ni permetre’n l’ús per a finalitats diferents de les legalment establertes.
No poden entrar en una situació de conflicte d’interessos que pugui comprometre la independència i la imparcialitat en l’exercici de les seves funcions o que impliqui fer servir els atributs del càrrec en benefici propi o d’una tercera persona.
No poden acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers expressament no reconegudes ni autoritzades per l’entitat reguladora i de control del joc. En tot cas, no poden simultaniejar l’exercici de la seva activitat amb altres activitats professionals incompatibles amb els principis rectors de l’entitat.
L’exercici d’un lloc de treball dins l’entitat reguladora és, per principi, incompatible amb el desenvolupament simultani d’activitats o serveis retribuïts en l’àmbit del joc d’atzar. Aquest principi és extensible a la prestació de serveis, consultoria o assessorament a entitats o organismes privats i públics, excepte en casos justificats d’assumptes de la mateixa funció.
Article 74
El compliment d’aquest Reglament és responsabilitat del Consell, que en fa el seguiment mitjançant el director general.
A petició d’un dels membres del Consell, el Consell pot examinar qualsevol situació relacionada amb l’aplicació d’aquest Reglament.
Disposició transitòria primera
Fins a la primera reunió del Consell i per un període màxim de trenta dies, a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, el ministre encarregat de les finances exerceix, en la seva condició de president, les prerrogatives de la institució necessàries per al funcionament de l’entitat reguladora del joc.
Disposició transitòria segona
En l’obertura de la primera reunió del Consell, es procedeix a formalitzar la constitució de l’òrgan col·legial, que està format pels ministres o les persones designades dels ministeris afectats.
La formalització de l’acte de designació de càrrecs és objecte d’una acta signada per tots els membres del Consell i que és transmesa al Govern. L’acta es publica en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició final
S’autoritza el ministre de Finances a efectuar les transferències pressupostàries que siguin necessàries per a la creació del CRAJ.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 10 de juny del 2015
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.