LegalizeDecret del 27-5-2015 pel qual s’aprova el Reglament de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social
Exposició de motius
La Llei 18/2014, del 24 de juliol, de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, modifica el règim de les prestacions d’invalidesa, regulades al capítol cinquè del títol II del llibre tercer d’aquesta darrera Llei i fa necessari adaptar el Reglament regulador de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social del 12 de gener del 2011 i la seva modificació de 2 de febrer del 2011.
Reglamentàriament s’ha de desenvolupar el nou règim de prestacions econòmiques per raó d’invalidesa, tant si deriven d’accident laboral o malaltia professional com si porten causa d’un accident no laboral o una malaltia comuna, així com el règim aplicable en el cas de concurrència de diverses invalideses i la compatibilitat de la pensió d’invalidesa amb el treball.
També s’ha de desenvolupar per reglament altres aspectes relacionats amb el procediment per accedir a les prestacions d’invalidesa.
Per facilitar la consulta i per a una millor seguretat jurídica, s’aprova un nou text íntegre del Reglament, que substitueix l’anterior.
A proposta de la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, el Govern, en la sessió del 27 de maig del 2015, aprova aquest Decret.
Article únic
S’aprova el Reglament de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social que entra en vigor al dia següent de la seva publicació al BOPA.
Reglament de les prestacions d’invalidesa de la seguretat social
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquest Reglament concreta els requisits, determina els barems tècnics per a l’avaluació i regula el procediment per accedir a les prestacions d’invalidesa de la seguretat social.
Article 2. Definicions
D’acord amb la Llei de la seguretat social i d’acord amb aquest Reglament, es defineixen els conceptes bàsics següents:
Tipus d’invalidesa: són la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional i la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna.
Grau d’invalidesa o grau de menyscabament: és la mesura del detriment o la reducció de la capacitat de treball que presenta la persona assegurada, presumiblement definitiva o consolidada.
Reducció o minva de la integritat corporal: en la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional, és la pèrdua de la capacitat de treball que resulta de l’aplicació del barem tècnic que fixa aquest Reglament, o el que el substitueixi, i que integra l’element objectiu del grau d’invalidesa.
Deteriorament prematur de l’organisme: en la invalidesa derivada d’accident no laboral o de malaltia comuna, és l’alteració de l’estat de l’organisme de la persona assegurada, presumiblement definitiva i mèdicament comprovada, que li produeix una pèrdua de la capacitat de treball.
Reducció de la capacitat de guany: és la pèrdua consolidada de capacitat de treball que sofreix la persona assegurada com a conseqüència de malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals invalidants, que pot comportar la reducció dels ingressos derivats de l’activitat laboral o professional.
Barems: són un conjunt de criteris i de normes tècniques objectives per avaluar determinades situacions relacionades amb la invalidesa. Els barems tenen com a referència instruments tècnics validats internacionalment, nacionalment o per la seguretat social d’altres estats.
Capacitat residual: és la capacitat de treball que resta a una persona assegurada després de considerar la incapacitat derivada d’una patologia.
Reglament de la Conava: és el Reglament de regulació de la Comissió Nacional de Valoració i d’establiment dels criteris i els barems per diagnosticar i valorar les disfuncions, les discapacitats i els handicaps, aprovat pel Govern el 10 de juny del 2004, amb les modificacions que se n’aprovin.
Declaració d’activitat: és la informació que han de lliurar els empresaris, les persones assalariades i assimilades i les persones que duen a terme una activitat per compte propi, en relació amb la categoria professional i les tasques principals que desenvolupen, els seus ingressos, així com la informació necessària per determinar les circumstàncies de l’accident o la malaltia professional, i qualsevol altra que sigui necessària per aplicar aquest Reglament.
Pluriactivitat: És la situació en la qual una persona desenvolupa una activitat assalariada i una activitat per compte propi.
Capítol segon. Prestacions d’invalidesa derivades d’accident laboral o de malaltia professional
Article 3. Element objectiu. Determinació directa
Per determinar el grau de minva de la integritat corporal s’utilitza com a element de referència el barem tècnic que, a aquest efecte, es fixa per Reglament.
Article 4. Element professional. Determinació directa
Per determinar la pèrdua d’ingressos es compara la remuneració que la persona pensionada rebia abans i després de l’accident laboral o la malaltia professional, sempre que la nova ocupació es consideri idònia per a les seves capacitats residuals.
A l’efecte de reconeixement de l’element professional als assalariats, hi ha pèrdua d’ingressos quan la suma dels salaris dels 3 primers mesos següents a la reincorporació al treball és un import inferior a 3 vegades la base de càlcul actualitzada de la pensió, en còmput mensual.
Un cop valorada la pèrdua d’ingressos, es determina l’element professional de la manera següent:
- Pèrdua d’ingressos inferior a una quarta part: 5% de l’element objectiu.
- Pèrdua d’ingressos entre una quarta part i la meitat: 10% de l’element objectiu.
- Pèrdua d’ingressos superior a la meitat: 25% de l’element objectiu.
Quan per estimar l’element professional sigui necessari disposar d’informació relativa a activitats professionals dutes a terme a l’estranger, la persona sol·licitant de la pensió ha d’aportar, amb la sol·licitud de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la declaració d’activitat. Si no es presenta la declaració d’activitat en el termini màxim de dos mesos, l’expedient s’arxiva sense que es reconegui.
Article 5. Element professional. Determinació estimada
Quan no sigui possible determinar la reducció dels ingressos de la manera establerta a l’article anterior, o mentre no ho sigui i no es tracti del supòsit previst al seu darrer paràgraf, l’element professional es calcula de forma estimada. L’estimació s’efectua a partir del grau d’invalidesa assolit, que com a mínim ha de ser del 50% de la capacitat per exercir una activitat professional. A partir d’aquest mínim es modula el percentatge que cal assignar com a element professional, de la forma següent:
- Si la reducció de la capacitat de treball se situa entre el 50% i el 60%, l’element professional és del 5% de l’element objectiu.
- Si la reducció de la capacitat de treball se situa entre el 61% i el 70%, l’element professional és del 10% de l’element objectiu.
- Si la reducció de la capacitat de treball se situa entre el 71% i el 80%, l’element professional és del 15% de l’element objectiu.
- Si la reducció de la capacitat de treball se situa entre el 81% i el 90%, l’element professional és del 20% de l’element objectiu.
- I si la reducció de la capacitat de treball supera el 90%, l’element professional és del 25% de l’element objectiu.
En els casos en què l’element objectiu superi el 75% d’incapacitat i la situació d’invalidesa impedeixi dur a terme qualsevol activitat laboral, l’element professional és el 25% de l’element objectiu.
Per a les persones que realitzen una activitat per compte propi, l’element professional es determinarà sempre en forma estimada.
Article 6. Determinació del grau d’incapacitat
La disminució de la capacitat per exercir una activitat professional, a l’efecte de concretar el contingut econòmic de la pensió previst a l’article 165 de la Llei de la seguretat social, s’equipara al percentatge del grau de menyscabament obtingut per l’aplicació dels elements objectiu i professional d’acord amb el que estableixen els articles anteriors, que en conjunt no han de superar el 100%.
En tot cas, l’element professional no pot incrementar el grau d’invalidesa en un percentatge superior al 25% del seu element objectiu.
Capítol tercer. Prestacions d’invalidesa derivades d’accident no laboral o de malaltia comuna
Article 7. Cotització prèvia
Per complir el requisit de cotització prèvia previst a l’article 167 de la Llei de la seguretat social, els períodes anteriors a la vigència de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, en què l’assegurat havia percebut prestacions d’incapacitat temporal, tenen la consideració de períodes cotitzats.
Article 8. Reconeixement de la invalidesa i determinació del grau
Per determinar la reducció de la capacitat de guany a l’efecte de reconeixement d’aquest tipus d’invalidesa, es té en compte l’estat general de salut de la persona assegurada. Només quan aquest estat general de salut evidenciï, d’acord amb el barem d’aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l’edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d’incapacitat laboral.
Per valorar l’estat general de salut de la persona assegurada s’utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l’element objectiu de la invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional.
El Reglament de la Conava es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració.
Per valorar els factors complementaris indicats a l’apartat 1 anterior s’aplica el barem establert a l’annex d’aquest Reglament.
Una vegada reconeguda la invalidesa, es classifica en dos grups, en funció de si la persona assegurada pot desenvolupar una activitat laboral (grup 1), o si està incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral (grup 2). La classificació s’efectua exclusivament en funció de la capacitat residual per exercir una activitat professional. Per fer aquesta classificació es tenen en compte els actes propis de l’assegurat, en particular l’activitat laboral que efectivament hagi pogut desenvolupar amb la seva capacitat residual.
Article 9. Complement no contributiu
El complement no contributiu de les pensions d’invalidesa regulat a l’article 170 bis de la Llei de la seguretat social s’abona des que quedin acreditats els requisits per meritar-lo, i el seu reconeixement pren efectes d’acord amb el que preveu l’article 114.2 de la Llei.
El complement no contributiu es concedeix per un termini de 24 mesos, i es pot renovar fins al compliment dels 65 anys mentre la persona beneficiària compleixi els requisits legals i presenti la sol·licitud de renovació en la forma prevista a l’apartat següent. En qualsevol moment de la concessió del complement no contributiu, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot suspendre aquest complement des del moment en que constati que es deixen de complir els requisits per a la seva concessió.
Els requisits de concessió del complement no contributiu de les pensions d’invalidesa s’han de complir durant el període de pagament de les pensions.
La sol·licitud de renovació s’ha de formalitzar mitjançant l’imprès oficial establert a aquest efecte. Amb la sol·licitud de renovació s’han de presentar els mateixos documents que amb la sol·licitud inicial, sense perjudici que tots o una part siguin expressament requerits pels serveis administratius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La manca de sol·licitud de renovació o de lliurament de la documentació acreditativa suspèn el pagament del complement no contributiu, i la seva aportació posterior no habilita la percepció del complement no contributiu durant el període de suspensió, llevat que s’aporti durant els tres mesos següents a la finalització del termini per al qual havia estat concedit.
En cas d’aplicació d’un conveni internacional de Seguretat Social, si la pensió teòrica d’invalidesa que abona la Caixa Andorrana de Seguretat Social durant la tramitació de l’expedient sotmès al conveni, incloent eventualment el complement no contributiu, és d’import superior al que resulta posteriorment de la resolució de l’expedient, la persona assegurada haurà de retornar l’escreix a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
El retorn s’ha d’efectuar descomptant la suma deguda de les pensions d’invalidesa que successivament es meritin a partir de la determinació de l’escreix, si bé en la quantia escaient per tal que la persona assegurada percebi en concepte de pensió d’invalidesa, entre els dos estats, un 75% de la pensió teòrica que corresponia d’acord amb la legislació andorrana, incloent eventualment el complement no contributiu. En el supòsit que la persona assegurada percebi un import de l’altre Estat en concepte d’endarreriments causats per la tramitació de l’expedient, s’entendrà que la dita suma garanteix la pensió teòrica dels mesos subsegüents i la Caixa Andorrana de Seguretat Social tindrà per complert el requisit anterior durant aquests mesos, a l’efecte d’aplicar les pensions corresponents a la compensació de l’escreix.
Capítol quart. Valoració de situacions d’invalidesa específiques
Article 10. Pensió d’invalidesa en situació de pluriactivitat
En situació de pluriactivitat, el requisit de cotització mínima de l’article 167.2 de la Llei de la seguretat social es compleix tenint en compte les cotitzacions en ambdós règims, sempre que no se superposin.
La pensió d’invalidesa en situació de pluriactivitat és la resultant d’addicionar la pensió que correspongui pel treball assalariat i la que correspongui per l’activitat per compte propi, segons les respectives regles de determinació.
Les pensions concedides en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant de la invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna cotitzen en el règim d’assalariats i en el règim de persones que realitzen una activitat per compte propi, en funció dels punts de jubilació cotitzats en cada categoria respecte als punts totals cotitzats.
Les pensions concedides en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant de la invalidesa derivada d’accident de treball o de malaltia professional, cotitzen en el règim d’assalariats i en el règim de persones que realitzen una activitat per compte propi, en funció de la base de càlcul de cada categoria.
Article 11. Situacions prèvies a l’alta a la seguretat social
Les situacions preexistents a la primera data d’alta a la seguretat social que suposin un deteriorament prematur de l’organisme o afectin la integritat corporal, no impedeixen la concessió de la invalidesa, sempre que les patologies preexistents empitjorin i esdevinguin invalidants després de l’afiliació i l’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i es compleixin els requisits restants per concedir la invalidesa.
A l’efecte d’aplicar aquest article, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot demanar a la persona assegurada, o que sol·liciti l’afiliació, una revisió del seu estat de salut per l’Àrea de Control Sanitari, a l’objecte de valorar les situacions preexistents a l’afiliació.
S’entén que no es compleix el supòsit previst al paràgraf primer d’aquest article i, per tant, no es concedeix la invalidesa, si tot i presentar pel conjunt de patologies un deteriorament de l’organisme d’almenys el 60%, les incapacitats sobrevingudes a l’alta a la seguretat social o l’agreujament de les preexistents no suposen una incapacitat d’entitat suficient que es valori, com a mínim, en un 30%.
Article 12. Concurrència de diversos accidents laborals o malalties professionals
En el cas que una persona beneficiària o que s’hagi de beneficiar d’una invalidesa derivada d’accident laboral o de malaltia professional tingui dret al reconeixement d’una altra o diverses invalideses de la mateixa naturalesa, simultànies o successives, se li concedeix una única invalidesa, que resulta de les regles següents:
L’element objectiu correspon a la minva total de la integritat corporal segons el barem tècnic d’aplicació. Llevat que el barem disposi altrament, la minva total es calcula de la forma següent:
a. De la suma del valor de totes les incapacitats en termes absoluts quan afectin una mateixa funció.
b. Quan afectin diverses funcions, cadascuna de les incapacitats es considera sobre la capacitat residual. D’acord amb això, es parteix de la incapacitat més elevada i s’apliquen les restants per ordre de gravetat fins a la de menys entitat.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.