LegalizeDecret del 23-09-2015 pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre societats
Exposició de motius
La Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, modificada per la Llei 17/2011, de l’1 de desembre, i la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, modificada per la Llei 19/2011, de l’1 de desembre, han configurat, durant els exercicis 2012 i 2013, la regulació de la imposició directa que recau sobre les rendes de les activitats econòmiques que obtenen les persones residents a Andorra.
El 24 d’abril del 2014, el Consell General va aprovar la Llei 5/2014, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb el qual es culmina la configuració del marc fiscal andorrà en matèria d’imposició sobre la renda. Aquest impost es configura com un tribut global que comprèn la totalitat de les rendes obtingudes per les persones físiques residents al Principat d’Andorra.
La Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques deroga, a través de la seva disposició derogatòria única, la Llei 96/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, el qual passa a integrar-se com una categoria de renda a l’impost sobre la renda de les persones físiques.
El 23 de juliol del 2014, el Govern va aprovar el Decret pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que inclou les disposicions necessàries per a l’aplicació de l’impost sobre la renda de les persones físiques en la seva modalitat d’activitats econòmiques. Així, aquest Reglament conté la regulació, en virtut de la corresponent remissió de la llei de l’impost, dels aspectes formals, procedimentals i declaratius necessaris per fer efectiva l’aplicació de l’impost.
Atesa la derogació de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i atès que el Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques integra la regulació de les rendes obtingudes per persones físiques en les seves activitats econòmiques, és necessari adaptar el Reglament d’aplicació de la Llei 95/2010, de l’impost sobre societats, i la Llei 96/2010, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, per tal que tinguin efectes únicament per a l’impost sobre societats.
Per tal de garantir la seguretat jurídica s’aprova novament el Reglament de l’impost sobre societats.
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 23 de setembre del 2015, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de l’impost sobre societats, que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de l’impost sobre societats
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament regula el desplegament de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats en relació ambles obligacions formals que han d’acomplir els obligats tributaris d’aquest tribut, així com el sistema de gestió, de liquidació i de control de l’impost.
El compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament s’entén sense perjudici de les establertes en la Llei esmentada i altres disposicions que resultin aplicables.
Article 2. Obligats tributaris
Són obligats tributaris quan tenen la residència en territori andorrà:
Les persones jurídiques.
Les institucions d’inversió col·lectiva incloses en l’àmbit d’aplicació de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
Entitats públiques, parapúbliques i de dret públic.
Els obligats tributaris d’aquest impost es designen abreujadament i indistintament amb les denominacions “societats” o “entitats” al llarg d’aquest Reglament.
Article 3. Entitats en règim d’atribució de rendes
Les rendes obtingudes per les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms regulats en l’article 31 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, corresponents a la realització de les seves activitats econòmiques, s’atribueixen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o els pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquestes normes i aquests pactes, i s’integren en l’impost sobre societats quan el soci, comuner o partícip sigui una persona jurídica.
Capítol segon. Entitats exemptes
Article 4. Règim de les entitats exemptes de l’impost sobre societats
Les entitats totalment exemptes a què es refereix l’article 8.1 de la Llei de l’impost disposen d’una exempció automàtica. No han de presentar la declaració de l’impost ni s’han de donar d’alta al Registre Tributari.
Article 5. Entitats parcialment exemptes
Les entitats parcialment exemptes a què es refereix l’article 8.2 de la Llei de l’impost s’han de donar d’alta al Registre Tributari de l’impost sobre societats i portar la comptabilitat d’acord amb el Pla general de comptabilitat d’Andorra. En cas que aquestes entitats no resultin obligades a portar comptabilitat, han de portar un registre d’ingressos i despeses on han d’anotar mensualment les partides d’ingressos i despeses corresponents.
Els ingressos i les despeses s’han de registrar seguint el principi de meritació que es preveu en la Llei de l’impost. Això implica que la imputació d’ingressos i despeses s’ha de fer en funció del corrent real de béns i serveis que els mateixos béns i serveis representin i amb independència del moment en què se’n produeix el cobrament i el pagament.
L’exempció afecta només les rendes derivades del compliment del seu objecte social o la seva finalitat específica, incloses les derivades dels elements transmesos i afectes al dit compliment. No obstant això, els obligats tributaris a què es refereix l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei de l’impost estan totalment exempts de tributació per aquest impost quan els seus ingressos resultants d’activitats accessòries no emparades per l’exempció que preveu aquest precepte siguin inferiors a 10.000 euros anuals.
Sense prejudici que optin per tributar en aplicació del règim d’entitat parcialment exempta, aquestes entitats han de presentar la declaració de l’impost per les rendes exemptes i les no exemptes.
Per aplicar l’exempció parcial prevista en aquest article, l’entitat prèviament inscrita en qualitat d’entitat parcialment exempta al Registre Tributari de l’impost sobre societats ha de comunicar anyalment al Ministeri de Finances la seva opció pel règim referit, mitjançant la presentació de la declaració censal corresponent en el moment de la presentació de la declaració a què fa referència l’article 34.
Capítol tercer. Imputació temporal. Inscripció comptable d’ingressos i despeses
Article 6. Conceptes generals
En termes generals, els ingressos i les despeses s’imputen en el període impositiu en què es meritin, d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat, atenent el corrent real de béns i serveis que aquells ingressos i despeses representen, amb independència del moment en què es produeixi el corrent monetari o financer, i respectant l’adequada correlació entre els uns i els altres.
Les despeses que no s’hagin imputat comptablement en el compte de pèrdues i guanys o en un compte de reserves si així ho estableix una norma legal o reglamentària, d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 2 de l’article 19 de la Llei de l’impost, no són fiscalment deduïbles, llevat dels casos en què la Llei de l’impost de societats prevegi expressament incentius o despeses amb efectes fiscals que no hagin de quedar reflectits comptablement, sense perjudici de la necessitat d’esmentar l’incentiu específic en la memòria de l’entitat.
En el cas d’operacions a terminis o amb preu ajornat, les rendes s’entenen obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els cobraments corresponents, llevat que l’entitat decideixi aplicar el criteri de la meritació.
Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat les vendes i les execucions d’obra el preu de les quals es percebi, totalment o parcialment, mitjançant pagaments successius o mitjançant un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o l’únic termini sigui superior a l’any.
En cas que s’utilitzi un criteri d’imputació temporal diferent del de la meritació, els obligats tributaris ho han d’incloure de forma detallada en la memòria en el moment de formular els comptes anuals de l’exercici.
Capítol quart. Règim d’operacions vinculades
Article 7. Operacions vinculades: aspectes generals
Quan els obligats tributaris efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els són aplicables les disposicions de l’article 16 de la Llei de l’impost.
Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat, d’acord amb el que disposa l’apartat 3 de l’article 16 de la Llei de l’impost.
El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades s’han valorat pel seu valor normal de mercat i pot fer, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades.
La valoració administrativa no pot generar per aquest impost una renda superior a la derivada de l’operació per al conjunt de les persones o entitats que l’hagin efectuat.
L’obligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentació necessària del grup relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.
En el cas de retribucions de caràcter laboral que tinguin el seu origen en persones vinculades, s’entén que el seu valor de mercat es correspon amb la base per a la qual aquesta retribució cotitza al règim de la CASS.
Article 8. Sol·licitud d’assistència per a la determinació del valor de mercat
Els obligats tributaris que efectuïn operacions vinculades poden sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistència per determinar i fixar el valor normal de mercat d’aquestes operacions abans que es duguin a terme.
Aquesta sol·licitud ha d’incorporar una proposta de valoració fonamentada en el valor de mercat, amb una descripció dels fets i les circumstàncies de les operacions de què es tracti.
La sol·licitud de valoració ha de reflectir que totes les persones que hi tenen vinculació són coneixedores d’aquesta sol·licitud i l’accepten.
En el cas que hi hagi un grup, la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació que identifiqui el grup al qual pertanyi l’obligat tributari i de la documentació relativa a l’obligat tributari.
La documentació relativa al grup al qual pertanyi l’obligat tributari consisteix en:
– Una descripció de l’estructura organitzativa, jurídica i operativa del grup.
– Una identificació de les entitats que formen part del grup que efectuen operacions vinculades i que afecten les operacions fetes per l’obligat tributari.
– Una descripció de la naturalesa, la importància i els fluxos de les operacions vinculades entre les entitats de grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari, juntament amb els canvis relatius a períodes impositius o a liquidacions anteriors.
– Una descripció de les funcions exercides i dels riscos assumits per les entitats del grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari.
– Una relació de la titularitat de les patents, les marques, els noms comercials i altres actius intangibles quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari, així com l’import de les contraprestacions derivades de la seva utilització.
– Una descripció de la política del grup en relació amb els preus de transferència que inclogui el mètode o els mètodes de fixació dels preus adoptats pel grup i que en justifiqui l’adequació al principi de lliure competència.
– Una relació dels acords de repartiment de costos i els contractes de prestació de serveis entre entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari.
– Una relació dels acords previs de valoració o els procediments amistosos celebrats o en curs relatius a les entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari.
– La memòria del grup o, si no n’hi ha, un informe anual equivalent.
La documentació relativa a l’obligat tributari ha de contenir:
– Noms, cognoms, raó social o denominació completa, domicili fiscal, NRT de l’obligat tributari, si escau, i de les entitats amb les quals efectua les operacions, i una descripció detallada de la naturalesa, les característiques i els imports de les operacions.
– Una explicació relativa al mètode de valoració escollit, els motius, l’aplicació i el valor que en resulta.
– Criteris de repartiment de les despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de les entitats o les persones vinculades i, si escau, els corresponents acords de repartiment de despeses.
– Qualsevol informació rellevant que l’obligat tributari hagi requerit per determinar el valor de les operacions vinculades.
El ministeri encarregat de les finances analitza la sol·licitud i la proposta de valoració i demana, si escau, aclariments o informació complementària. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a tràmit la proposta, en especial quan:
La proposta de valoració manqui de fonament per determinar el valor de mercat;
Ja s’hagin desestimat propostes de valoració substancialment iguals a la proposta formulada;
Qualsevol altra circumstància que generi dubtes quant a la determinació del valor.
Tota denegació ha d’estar degudament motivada.
En un termini no superior a sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena a requeriment d’aquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a l’obligat tributari la decisió d’acceptar o de rebutjar la posada en marxa o l’aplicació del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud, quan s’hagi acompanyat d’una proposta raonada de valoració, s’entén estimada.
Article 9. Resolució de la sol·licitud
El ministeri encarregat de les finances, mitjançant una resolució, pot decidir:
Aprovar la proposta de valoració.
Aprovar una proposta de valoració que difereix de la proposta inicialment proposada amb l’acceptació prèvia de l’obligat tributari.
Desestimar la proposta de valoració formulada per l’obligat tributari.
Article 10. Acord previ de valoració
L’acord previ de valoració es formalitza en un document que inclou:
Lloc i data de formalització.
Nom, cognoms o raó social, domicili fiscal i número de registre tributari, si escau, de l’obligat tributari al qual es refereix la proposta.
Conformitat de l’obligat tributari amb el contingut de l’acord.
Descripció de les operacions a les quals es refereix la proposta.
Elements essencials del mètode de valoració.
Períodes impositius o de liquidació als quals s’aplica l’acord i la data d’entrada en vigor de l’acord.
El ministeri encarregat de les finances i l’obligat tributari han d’aplicar el que resulti de la proposta aprovada. En tot cas el ministeri encarregat de les finances pot comprovar la correcta aplicació de la proposta i, en cas contrari, ha de regularitzar la situació tributària de l’obligat tributari.
Article 11. Informació sobre l’aplicació de l’acord previ de valoració
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.